Mar i cel va ser representada per la companyia Dagoll Dagom al Teatre Victòria de
Barcelona, el dia 7 d'octubre de 1988, amb el següent repartiment: (per ordre d'aparició)
| LERMA |
El Rei ha decidit |
|
|
|
l'expulsió dels moriscos. |
|
|
|
Tots fora, |
|
|
|
tots fora. |
|
|
| NOBLE |
No pot ser, Majestat, |
5 |
|
|
és una ordre espantosa. |
|
|
| EL REI |
Tots fora, |
|
|
|
tots fora. |
|
|
| PATRIARCA |
El Papa recomana |
|
|
|
mesures redemptores, |
10 |
|
|
mà suau, coloms blancs... |
|
|
|
Però ja sabem que el Papa |
|
|
|
no sap què són els moros |
|
|
|
ni el perill que comporten. [12] |
|
|
| NOBLE |
Els nobles de València |
15 |
|
|
s'oposen a la idea.(3) |
|
|
|
He vingut en nom d'ells. |
|
|
|
València és una horta |
|
|
|
que reguen els moriscos, |
|
|
|
un jardí, Majestat. |
20 |
|
| CARLES |
Els senyors valencians |
|
|
|
protegiu els moriscos |
|
|
|
per tal de no perdre |
|
|
|
els vostres vassalls, |
|
|
|
que treballen la terra |
25 |
|
|
tot l'any i de franc. |
|
|
| |
|
|
|
Els vostres interessos |
|
|
|
van contra la Corona |
|
|
|
i això és perillós. |
|
|
|
Només us preocupa |
30 |
|
|
el vostre benefici |
|
|
|
i això és vergonyós. |
|
|
| LA REINA |
Però no podeu fer fora |
|
|
|
dues-centes mil persones, |
|
|
|
pobra gent, què faran? |
35 |
|
| PATRIARCA |
Altesa, dispenseu-me, |
|
|
|
però no són persones |
|
|
|
perquè són musulmans. [13] |
|
|
| EL REI |
El Rei ha decidit |
|
|
|
i n'estan parlant massa: |
40 |
|
|
tots fora, |
|
|
|
tots fora. |
|
|
| LERMA |
Tenim moltes raons |
|
|
|
i són una amenaça: |
|
|
|
tots fora, |
45 |
|
|
tots fora. |
|
|
| |
|
|
|
Penseu, nobles senyors, |
|
|
|
que mantenir els moriscos |
|
|
|
vol dir obrir la porta |
|
|
|
al gran poder dels turcs. |
50 |
|
|
Ells són els seus germans |
|
|
|
de raça i de creença |
|
|
|
i esperen el moment |
|
|
|
més bo per atacar. |
|
|
|
Penseu què va passar |
55 |
|
|
al regne de Granada |
|
|
|
quan els moriscos s'alçaren |
|
|
|
fa només cinquanta anys. |
|
|
| CARLES |
Ells sempre han ajudat |
|
|
|
a la pirateria. |
60 |
|
|
Sempre els han amagat, |
|
|
|
sempre els han protegit, |
|
|
|
quin és l'ajut més gran [14] |
|
|
|
que tenen els corsaris. |
|
|
|
Els dos-cents mil moriscos |
65 |
|
|
que esteu protegint. |
|
|
| LA REINA |
Senyors, si persistiu |
|
|
|
a expulsar els moriscos |
|
|
|
hi haurà un desert molt pobre |
|
|
|
on ara hi ha un jardí. |
70 |
|
| NOBLE |
Sentiu, serà un desert, |
|
|
|
la noblesa arruïnada! |
|
|
| CARLES |
Tots fora. |
|
|
| PATRIARCA |
Tots fora. |
|
|
| EL REI |
El Rei ha decidit. |
75 |
|
|
Que no en quedi ni l'ombra: |
|
|
|
tots fora, |
|
|
|
tots fora. |
|
|
| LERMA |
No s'enduran les cases, |
|
|
|
ni els ramats ni les terres. |
80 |
|
|
Si sabem ser fidels |
|
|
|
al Rei, tot el que és seu |
|
|
|
serà nostre. [15] |
|
|
| NOBLE |
Serem fidels, com sempre. |
|
|
| EL REI |
(A CARLES.) Doncs llegiu el decret. |
85 |
|
| CARLES |
El rei d'Espanya Felip III i per Sa
Majestat, jo, el marquès de Caracena, virrei
i lloctinent de la ciutat i el regne de
València, a tots els grans prelats, varons,
cavallers, justícies, jurats, batlles generals,
governadors, ciutadans, veïns i particulars
d'aquest Regne, dicto l'ordre que segueix:
Després d'haver intentat durant anys la
conversió dels moriscos sense cap resultat,
davant del perill de danys irreparables que
poden venir de dissimular la seva
infidelitat, aconsellat per homes sants i
doctes i per aplacar Nostre Senyor, he resolt
que tots els moriscos siguin expulsats de
València.
I perquè es compleixi l'ordre de Sa
Majestat; que tots els moriscos, homes,
dones i nens, deixin les seves cases amb els
béns que puguin portar a sobre i
s'embarquin en les galeres preparades per
portar-los a Berberia, on seran
desembarcats.
El Rei garanteix el bon tracte a les
persones dels moriscos; però qualsevol
d'ells que, passats els tres dies, sigui trobat
pels camins, qualsevol el pugui prendre,
robar-li el que porta i si es defensés,
matar-lo, sense pena per a ell. Tal és la reial
determinada voluntat [16] de Sa Majestat.
I perquè sigui coneguda de tothom es fa
pública a la reial ciutat de Madrid el dia
vint-i-dos del mes de setembre, de l'any de
Gràcia del 1609. [17] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Segona |
| |
|
|
|
Presentació dels Pirates |
| |
|
|
| (Han passat vint anys. El morisc SAÏD -que havia sortit de València amb els
expulsats quan encara era un nen-, capità d'un vaixell algerí de cors, ha capturat una
nau cristiana i ha fet un ric botí i presoners valuosos.
A l'alba, els pirates entonen un càntic fúnebre mentre llancen al mar els cossos dels
companys morts, que han vetllat durant la nit.) |
| |
|
|
| COR |
La ilaha il·la Al·là, wa- |
|
|
|
Muhamed rasull-l·là. La ilaha |
|
|
|
il·la Al·là. (Bis.) |
|
|
| IDRISS |
Aquest cop |
|
|
|
el botí no té mida. |
90 |
|
| MALEK |
Però la mort |
|
|
|
s'ha emportat moltes vides. |
|
|
| HASSÈN |
Vessarem |
|
|
|
molta sang cristiana; |
|
|
|
tot vermell, tot vermell |
95 |
|
|
serà el mar que us abraça. [18] |
|
|
| COR |
La ilaha il·la Al·la, wa- |
|
|
|
Muhamed rasuli-il·là. |
|
|
|
La ilaha il·la Al·là. (Bis.) |
|
|
| OSMAN |
Allà dalt |
100 |
|
|
heu de viure una festa, |
|
|
|
un gran ball, |
|
|
|
un gran ball |
|
|
|
ple de cares alegres. |
|
|
| COR |
La ilaha il·la Al·là. |
105 |
|
| MALEK |
Durant anys |
|
|
|
cantarem la proesa |
|
|
|
dels companys, dels companys |
|
|
|
que han fet nostra la presa. |
|
|
| COR |
La ilaha il·la Al·là, wa- |
110 |
|
|
Muhamed rasuli-l·là. |
|
|
|
La ilahail·la Al·là. |
|
|
| SAÏD |
Que Al·là aculli als seus |
|
|
|
braços els germans que han |
|
|
|
perdut la vida lluitant al |
115 |
|
|
costat nostre. [19] |
|
|
|
Ells no tindran part de les |
|
|
|
riqueses guanyades als |
|
|
|
cristians, però Al·là els |
|
|
|
recompensarà eternament. |
120 |
|
|
Llanceu-los al mar. |
|
|
| |
|
|
|
(Cants de lament.) |
|
|
| |
|
|
|
(L'últim cos ha caigut a l'aigua, creix la llum; canvi d'ambient
que dóna pas a l'alegria pel botí aconseguit.) |
|
|
| |
|
|
|
(Cants d'eufòria.) |
| |
|
|
| HASSÈN |
Veles...! |
|
|
| COR |
Tenim ple de presoners |
|
|
|
ben vestits i ben calçats |
|
|
|
que podran pagar rescats |
125 |
|
|
amb or, joies i diners, |
|
|
|
serem menys per repartir |
|
|
|
el producte del botí. |
|
|
| JOANOT |
I per al pobre Joanot? |
|
|
|
Doncs, com sempre, l'últim lot. |
130 |
|
| COR |
És la llei, els renegats |
|
|
|
ja fan prou de sobreviure, |
|
|
|
i si a alguns us deixem viure |
|
|
|
és perquè ens feu de criats. [20] |
|
|
| MALEK |
Per a Malek, que és el segon, |
135 |
|
|
la meitat de l'or del món. |
|
|
| COR |
I el que quedi a repartir |
|
|
|
entre aquells que han de morir. |
|
|
| HASSÈN |
Diu el llibre de la sort |
|
|
|
que no es parli del botí |
140 |
|
|
ni que es vulgui repartir |
|
|
|
gaire abans d'arribar a port. |
|
|
| IDRISS |
Jo no en vull sentir parlar |
|
|
|
fins que no arribem allà. |
|
|
| IDRISS I HASSÈN |
Recordeu els nostres morts |
145 |
|
|
i pregueu que us porti sort. |
|
|
| COR |
Tu no cridis el mal temps, |
|
|
|
vell Hassèn, no obris la boca; |
|
|
|
sempre, sempre que ell l'invoca |
|
|
|
hem tingut un contratemps. |
150 |
|
| OSMAN |
Tu, Malek, quin càlcul fas |
|
|
|
del que em toca en aquest cas? [21] |
|
|
| MALEK |
Com que ets l'últim de triar, |
|
|
|
poca cosa et quedarà. [22] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Tercera |
| |
|
|
|
Cançó d'OSMAN |
| |
|
|
|
(Al mateix lloc que l'escena anterior i amb els mateixos personatges.) |
| |
|
|
| OSMAN |
Si sabés esperar |
155 |
|
|
durant molts anys. |
|
|
|
Si pogués somiar |
|
|
|
que són només instants. |
|
|
|
Si tingués un sac ple d'or, |
|
|
|
si fos ric de cop i volta, |
160 |
|
|
si tingués aquesta sort |
|
|
|
i la força que comporta... |
|
|
|
Jo la vaig veure un dia clar |
|
|
|
sota una llum que m'encegava |
|
|
|
i quan la vaig gosar mirar |
165 |
|
|
ella em tornava la mirada. |
|
|
|
I ara en les nits que em gronxa el mar, |
|
|
|
quan vaig mirant la lluna clara, |
|
|
|
ja no hi sé veure més que un far |
|
|
|
des d'on somriu la seva cara. |
170 |
|
|
Si sabés esperar |
|
|
|
durant molt anys. [23] |
|
|
|
Si pogués somiar |
|
|
|
que són només instants. |
|
|
|
Haver de ser valent i ardit, |
175 |
|
|
no sentir el mal de cap ferida... |
|
|
|
i al forts del cor, quan ve la nit, |
|
|
|
creure que visc una altra vida. |
|
|
|
Veure tanta aigua i tenir set, |
|
|
|
gronxar-me tant, però no als sens braços, |
180 |
|
|
buscar els sens ulls en els estels, |
|
|
|
imaginar que no fa fred. |
|
|
|
Si tingués un sac ple d'or, |
|
|
|
si fos ric de cop i volta, |
|
|
|
si tingués aquesta sort |
185 |
|
|
i la força que comporta, |
|
|
|
al primer instant que toqués port |
|
|
|
se m'obriria aquella porta. |
|
|
|
I ara ens veuríeu abraçats |
|
|
|
vivint l'amor d'una altra vida, |
190 |
|
|
mirant el mar des d'un jardí |
|
|
|
i somiant que no té fi. |
|
|
|
Si sabés esperar... |
|
|
| HOLANDÈS |
El Capità! |
|
|
| SAÏD |
Osman, vols anar-te'n? [24] |
200 |
|
| OSMAN |
No puc, sóc massa pobre. |
|
|
| SAÏD |
(Treu un anell amb una pedra grossa i
l'hi dóna.) |
|
|
|
Aquí tens un diamant |
|
|
|
que és el fruit de mil proeses. |
|
|
|
Si te'l vens, te'n donaran |
|
|
|
potser vuit o deu princeses |
205 |
|
|
i ara fuig del meu davant. |
|
|
|
Aquí som soldats d'Al·là, |
|
|
|
caçadors de carn cristiana, |
|
|
|
som corsaris, som guerrers |
|
|
|
i no cors d'enamorats. |
210 |
|
|
Has cregut en la mentida |
|
|
|
d'un amor i d'una llar? |
|
|
|
Doncs si un dia, per atzar, |
|
|
|
et tornés a veure al mar, |
|
|
|
et prendria fins la vida. |
215 |
|
| MALEK |
Ja estic fart de la manera |
|
|
|
com ens tracta el capità. |
|
|
|
És voluble i orgullós, |
|
|
|
però algun dia ho pagarà. |
|
|
| SALAM |
Quan arribi el moment |
220 |
|
|
ja veurem si ets tan valent. [25] |
|
|
| HASSÈN |
Vols deixar de remugar |
|
|
|
i posar-te a treballar? |
|
|
| IDRISS |
Tot per als altres i per a mi |
|
|
|
no hi haurà gens de botí, |
225 |
|
|
jo que he estat el més valent |
|
|
|
entre tota aquesta gent. |
|
|
|
Capità, sempre promets, |
|
|
|
però després no em dónes res. |
|
|
| SAÏD |
Encara ets massa petit |
230 |
|
|
i et faria mal profit. |
|
|
|
Quan m'arribis fins al nas, |
|
|
|
tindràs tot el que voldràs. |
|
|
| COR |
Aquí som soldats d'Al·là, |
|
|
|
caçadors de carn cristiana, |
235 |
|
|
som corsaris, som guerrers |
|
|
|
i no cors d'enamorats. (Bis.) [26] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Quarta |
| |
|
|
|
Presentació dels Cristians |
| |
|
|
|
(Amb els salts d'alegria d'OSMAN, una mà que surt d'un reixat a coberta li agafa un
peu; se senten veus sordes que demanen aigua i pa. L'escena canvia bruscament; som
a les bodegues, on els cristians estan tancats i encadenats tots junts, com una massa
informe d'on surten caps, braços, cames i gemecs; un d'ells, enfilat sobre els altres, ha
aconseguit passar la mà per la reixa que dóna a coberta i s'ha aferrat al primer que
ha trobat. L'escena és fosca, només hi ha el raig potent de llum que entra a través de
la reixa.) |
| |
|
|
| COR |
Aigua... per... pietat! (Quatre vegades.) |
|
|
|
Hi ha ferits i malalts |
|
|
|
doneu-nos la llibertat. |
240 |
|
|
Podem morir de set, |
|
|
|
no deixeu que morim. |
|
|
|
Pietat per nosaltres. |
|
|
| MARIA |
Tinc fam i set, |
|
|
|
em fa mal tot, |
245 |
|
|
ja no puc més, |
|
|
|
les hores passen lentament i amargament, |
|
|
|
Què en faran de nosaltres, què en faran!
[27] |
|
|
| CARLES |
Estem perduts, |
|
|
|
abandonats, |
250 |
|
|
la mort serà el millor que ens pot passar. |
|
|
|
Enmig del mar, |
|
|
|
mirem el cel, |
|
|
|
resant només per un suplici breu |
|
|
|
que ens alliberi de les mans cruels |
255 |
|
|
d'aquests xacals. |
|
|
| COR |
(Sobre les veus de fons «Aigua, pa,
pietat...».) |
|
|
|
Estem perduts, |
|
|
|
abandonats, |
|
|
|
la mort serà el millor que ens pot passar. |
|
|
|
Serem venuts, |
260 |
|
|
serem esclaus |
|
|
|
i sofrirem fins que morim. |
|
|
| FERRAN |
(Sobre el cor.) |
|
|
|
Blanca, amor meu, |
|
|
|
pensa, si pots, |
|
|
|
en el futur que ens esperava. |
265 |
|
|
Dóna'm la mà, |
|
|
|
que en els meus dits |
|
|
|
retrobaràs la força que ara et falta. [28] |
|
|
| BLANCA |
Pare, Ferran! |
|
|
|
Què ens passarà? |
270 |
|
|
On és la mà que ens salvi de la mort? |
|
|
| FERRAN |
Aquí la tens, |
|
|
|
la meva mà en la teva mà, |
|
|
|
l'única força que ens podrà salvar! |
|
|
| BLANCA I FERRAN |
(Sobre el fons lúgubre del cor.) |
|
|
|
Estreny-la bé, |
275 |
|
|
la meva mà en la teva mà, |
|
|
|
l'única força que ens pot deslliurar... |
|
|
|
I'única força que ens podrà salvar... |
|
|
| |
|
|
|
(Fosc.) [29] |
| |
|
|
| |
|
|
|
Escena Cinquena |
| |
|
|
|
Interrogatori dels Cristians |
| |
|
|
|
(Els presoners són conduïts per JOANOT al castell de popa, on els esperen SAÏD,
HASSÈN, OSMAN i els altres, que els reben amb crits, amenaces i esbroncades. Els
deslliguen i els van prenent la roba, les joies i tot el que porten al damunt. SAÏD treu
un quadern i el dóna a JOANOT.) |
| |
|
|
| CARLES |
Per Déu del cel, que no |
|
|
|
coneguin la meva identitat! |
280 |
|
| SAÏD |
Un moment, un per un. |
|
|
|
Tu, Joanot, apunta. |
|
|
| MARIA |
Aquest anell no surt. |
|
|
| HASSÈN |
(Es treu una daga i li assenyala
tranquil·lament el dit.) |
|
|
|
Sortirà de seguida, |
|
|
|
per aquí dalt o per baix. |
285 |
|
| BLANCA |
(L'hi treu duna estrebada, escorxant-li
mig dit.) |
|
|
|
Sí que surt, sí que surt! [30] |
|
|
| SAÏD |
També heu lligat les dones, |
|
|
|
és que us fan por, valents? |
|
|
|
Au, vinga, deslligueu-les |
|
|
|
i no sigueu covards. |
290 |
|
|
No són soldats, són dones, |
|
|
|
són xais inofensius, |
|
|
|
són branques de palmera, |
|
|
|
rebrots escanyolits |
|
|
|
que al vent mouen els braços |
295 |
|
|
i mai no han fet cap mal. |
|
|
|
No malgasteu cadenes, |
|
|
|
que fan malbé els turmells. |
|
|
| OSMAN |
Quines robes més fines, |
|
|
|
però que brutes que estan. |
300 |
|
| MALEK |
Si van cagats de por, |
|
|
|
els gossos miserables! |
|
|
| FERRAN |
De por no, de misèria, |
|
|
|
de ràbia i tantes hores. (Bis.) |
|
|
| SAÏD |
Malek, |
305 |
|
|
ja saps quin càstig té |
|
|
|
qui amaga alguna cosa del botí? [31] |
|
|
| |
|
|
|
(MALEK treu la joia que havia ocultat.) |
| |
|
|
|
Apunta, Joanot. |
|
|
|
Qui sou? Digues, vellot. |
|
|
|
Tens cara de ser un peix gros. |
310 |
|
| CARLES |
Jo sóc un mercader |
|
|
|
de Barcelona, |
|
|
|
curt de diner, honrat, |
|
|
|
bona persona. |
|
|
|
Hem sortit d'aquesta illa |
315 |
|
|
per celebrar |
|
|
|
les bodes de la filla |
|
|
|
amb en Ferran. |
|
|
|
Algun rescat, no gaire, |
|
|
|
podem reunir. |
320 |
|
| SAÏD |
Doncs jo ensumo la flaire |
|
|
|
d'un gran botí. |
|
|
|
Què passa, Mut? (Al MUT.) |
|
|
|
Què passa? (A BLANCA.) |
|
|
|
Tu, què amagues? |
325 |
|
| BLANCA |
És una creu, senyor, |
|
|
|
la porto sempre; |
|
|
|
me la van regalar, [32] |
|
|
|
jo era una nena, |
|
|
|
i crec que em porta sort. |
330 |
|
|
Deixeu-me-la, si us plau, |
|
|
|
és un trosset de fusta |
|
|
|
i a Alger, no en fareu res. |
|
|
| SAÏD |
Presenta-la a ton pare, |
|
|
|
que la besi, |
335 |
|
|
que juri pel seu Déu |
|
|
|
que no menteix. |
|
|
| CARLES |
(Besa la creu sense dubtar.) |
|
|
|
Que em deixi mig partit |
|
|
|
un llamp del cel |
|
|
|
si amb tot això que he dit |
340 |
|
|
no he estat fidel |
|
|
|
a la veritat. |
|
|
| IDRISS |
Quin fàstic |
|
|
|
que em fan els cristians. |
|
|
|
Reneguen |
345 |
|
|
de Déu i tots els sants. |
|
|
|
Quin càstig |
|
|
|
tindrà aquest pecat, |
|
|
|
excel·lència, |
|
|
|
marquès i virrei |
350 |
|
|
de València. [33] |
|
|
| SAÏD |
Tu, d'on ho has tret, això, |
|
|
|
què en pot saber un grumet? |
|
|
| IDRISS |
Jo paro les orelles, |
|
|
|
jo vaig d'amagatons, |
355 |
|
|
tinc llocs on amagar-me |
|
|
|
quan corro pels racons. |
|
|
| JOANOT |
A veure... |
|
|
|
Em sembla que el recordo... |
|
|
|
Tu eres..., |
360 |
|
|
espera, fa vint anys... |
|
|
|
A veure... |
|
|
|
Tu eres el virrei |
|
|
|
de València |
|
|
|
quan els van expulsar! |
365 |
|
| CARLES |
I tu un dels fugitius |
|
|
|
de la justícia, |
|
|
|
traïdors al seu rei |
|
|
|
i a la pàtria. |
|
|
|
I vosaltres, moriscos, |
370 |
|
|
la púrria, |
|
|
|
assassins infidels, |
|
|
|
pirates, |
|
|
|
per què us vam expulsar |
|
|
|
en comptes [34] |
375 |
|
|
de matar-vos a tots |
|
|
|
com jo deia? |
|
|
| |
|
(Els pirates envolten CARLES amb gestos amenaçadors. Algú fa el moviment de
treure's la simitarra.) |
| |
|
|
| SAÏD |
Silenci. Calleu tots d'una vegada! |
|
|
| |
|
|
|
(I pren el grumet per l'espatlla.) |
| |
|
|
|
Recordes la pena |
|
|
|
que hi ha per als mentiders? |
380 |
|
| IDRISS |
Les orelles, Saïd. |
|
|
| SAÏD |
Estirades? Així? |
|
|
| IDRISS |
Ai! Això, als nens petits; |
|
|
|
als grans, tallades. |
|
|
| SAÏD |
(Pren la daga de HASSÈN i l'ofereix al
grumet.) |
|
|
|
Ho vols fer tu? |
385 |
|
| IDRISS |
No encara. [35] |
|
|
| SAÏD |
(Li torna a estirar l'orella; després, tira
l'arma a HASSÈN.) |
|
|
|
Encara no ha crescut, |
|
|
|
la criatura? |
|
|
|
Doncs fes-ho tu, Hassèn; |
|
|
|
però només una. |
390 |
|
| |
|
|
|
(Els pirates subjecten els cristians. Entre dos, fan agenollar CARLES.) |
| |
|
|
| FERRAN |
Ah, maleïts! |
|
|
|
El mar deu estar ben ple |
|
|
|
de galiots que ens busquen. |
|
|
|
Abans d'arribar a Alger, |
|
|
|
us penjaran |
395 |
|
|
pel coll, del pal més alt. |
|
|
| CARLES |
Aquest cop sí que ho juro! |
|
|
| BLANCA |
Què hem fet?, Déu meu, què hem fet?
(Bis.) |
|
|
|
Hassèn, no sé què deies |
|
|
|
del llibre de la sort. |
400 |
|
|
Ja veus com s'equivoquen |
|
|
|
els savis i els llibrots. |
|
|
|
És el cop de la vida [36] |
|
|
|
que ens farà rics a tots. |
|
|
|
Només aquesta orella |
405 |
|
|
val més que un gran tresor. |
|
|
|
Torneu a baix els presos |
|
|
|
i no els toqueu ni un pèl. |
|
|
|
Són com flors delicades |
|
|
|
que es poden fer malbé. |
410 |
|
|
Hisseu totes les veles |
|
|
|
i a proa cap a Alger. [37] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Sisena |
| |
|
|
|
Festa dels(4) Pirates |
| |
|
|
|
(Els pirates, a coberta, mengen i beuen per celebrar la victòria i el ric botí. Va caient
la nit.) |
| |
|
|
| COR |
(En un murmuri.) |
|
|
|
Els pirates som |
|
|
|
el perill del món, |
|
|
|
som un temporal portat per l'huracà; |
415 |
|
|
som taurons a l'abordatge, |
|
|
|
enfonsem vaixells de plom, |
|
|
|
som el braç armat |
|
|
|
de l'enviat d'Al·là. |
|
|
| MALEK |
Un pirata és un perill |
420 |
|
|
a cavall de les onades, |
|
|
|
un pirata és com un llamp |
|
|
|
que fereix deu mil vegades. |
|
|
| HOLANDÈS |
Els pirates |
|
|
|
i les rates |
425 |
|
|
som els dos perills del món, |
|
|
|
som com rates |
|
|
|
amb escates [38] |
|
|
|
però tenim milers de dents. |
|
|
|
Els pirates, |
430 |
|
|
si no ens mates, |
|
|
|
netegem el mar de gent. |
|
|
| SALAM |
Els pirates som herois |
|
|
|
mentiders i cercabregues; |
|
|
|
som els reis de les bodegues |
435 |
|
|
i bevem(5) com uns bocois. |
|
|
| OSMAN |
Un pirata com Hassèn |
|
|
|
és bonàs i molt valent, |
|
|
|
té el cervell més que mandrós |
|
|
|
i és fidel com un gran gos. |
440 |
|
| JOANOT |
Un pirata com Osman |
|
|
|
és d'aquells que sempre van |
|
|
|
arriscant la seva pell |
|
|
|
per un cul i un tros d'anell. |
|
|
| HASSÈN |
I un cristià com en Joanot |
445 |
|
|
és d'aquells que així que pot |
|
|
|
t'ensarrona, et treu el suc, |
|
|
|
i et fa creure que ets un ruc. |
|
|
| MALEK |
Aquí l'únic perillós [39] |
|
|
|
és Saïd, i el seu gran gos, |
450 |
|
|
que no veus, orangutan, |
|
|
|
que el patró ens està enganyant? |
|
|
| HASSÈN |
Com? Demostra-ho, mala bèstia! |
|
|
| MALEK |
(S'hi interposa.) |
|
|
|
Ha tractat els presoners |
|
|
|
amb guants blancs, i a més a més |
455 |
|
|
ha deixat les dones lliures. |
|
|
| JOANOT |
Saïd fa com tots els grans Senyors, |
|
|
|
és voluble, capritxós, |
|
|
|
i es va tornant perillós. |
|
|
| HASSÈN |
Pot fer el que li doni la gana, |
460 |
|
|
per alguna cosa és el capità. |
|
|
| |
|
|
|
(Arriba OSMAN amb les presoneres.) |
| |
|
|
| OSMAN |
Els pirates som |
|
|
|
el perill del món, |
|
|
|
som un temporal portat per l'huracà. |
|
|
|
Ens llancem damunt les dones, |
465 |
|
|
per «clava'ls-hi» fins al fons [40] |
|
|
|
el braç desarmat |
|
|
|
que ens ha donat Al·là. |
|
|
| |
|
|
|
(Els pirates es llancen sobre les dones. Bestialitat i cridòria interrompuda per
l'entrada de SAÏD.) |
| |
|
|
| SAÏD |
Què és això? Què us heu cregut? |
|
|
|
Quin permís heu demanat |
470 |
|
|
per tocar les presoneres? |
|
|
|
És que jo us hi he autoritzat? |
|
|
| OSMAN |
També cal autoritat |
|
|
|
per divertir-se una mica? |
|
|
|
Ens ho estàvem passant bé; |
475 |
|
|
és que a Saïd no li agraden les dones? |
|
|
| |
|
|
|
(SAÏD s'hi acosta per fer-li mal, però MALEK s'hi posa entre mig.) |
| |
|
|
| MALEK |
Avui m'han trobat de bones |
|
|
|
i he donat el meu permís. |
|
|
|
No et sembla bé?, |
|
|
|
et fan pena les noies? |
480 |
|
| SAÏD |
Em fas pena, Malek. |
|
|
|
Abderrahim, clava-li deu |
|
|
|
fuetades a l'esquena. [41] |
|
|
| |
|
|
|
(ABDERRAHIM compleix l'ordre davant el temor i l'estupor dels altres pirates, que
no gosen enfrontar-se a SAÏD.) |
| |
|
|
|
Ja sabeu el reglament |
485 |
|
|
prohibeix fer malbé el botí. |
|
|
|
Heu estat a punt de matar |
|
|
|
una d'aquestes dones. |
|
|
|
Malek jo et destitueixo, |
|
|
|
i designo Joanot |
490 |
|
|
com el meu segon de bord. |
|
|
|
Té les claus. |
|
|
| JOANOT |
No m'ho mereixo. |
|
|
|
Més val que les tinguis tu. |
|
|
| SAÏD |
Té les claus. Quan jo no hi sigui |
495 |
|
|
seràs el meu substitut. |
|
|
|
I ara tothom a dormir. |
|
|
|
Deixeu estar les dones. |
|
|
|
Hassèn, baixa aquesta dona al camarot |
|
|
|
i mira si pots fer alguna cosa per curar-la. |
500 |
|
|
Joanot, no cal que et digui |
|
|
|
que ara el responsable ets tu. [42] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Setena |
| |
|
|
|
JOANOT |
| |
|
|
| (Tothom s'ha retirat per passar la nit; JOANOT ha quedat sol a primer terme amb les
claus.) |
| |
|
|
| JOANOT |
El món està ple de vileses, |
|
|
|
els homes són llops o taurons, |
505 |
|
|
tothom vol anar a queixalades, |
|
|
|
només sobreviuen els bons. |
|
|
| |
|
|
|
La por va impregnant aquest aire, |
|
|
|
la mort se t'enganxa a la pell; |
|
|
|
i tots van caient massa joves. |
510 |
|
|
Però jo sóc més viu que tots ells. |
|
|
| |
|
|
|
Veig la mort i l'oloro, |
|
|
|
moc les mans i la palpo, |
|
|
|
trec la llengua i la tasto, |
|
|
|
sé prou bé quin gust té, |
515 |
|
|
sé prou bé quin gust té. |
|
|
| |
|
|
|
Quan escolto i sento |
|
|
|
el soroll de les barres, |
|
|
|
miro i veig com vigila |
|
|
|
sempre a punt de segar, |
520 |
|
|
sempre a punt de segar. [43] |
|
|
| |
|
|
|
El mar s'agita amb la lluita |
|
|
|
dels moros contra els cristians, |
|
|
|
la creu contra la mitja lluna |
|
|
|
i jo entremig de dos mons. |
525 |
|
| |
|
|
|
Són dos déus que s'enfronten |
|
|
|
i que busquen la mort, |
|
|
|
i jo enmig de la lluita |
|
|
|
em mantinc(6) sempre a port. |
|
|
| |
|
|
|
La mort porta una capa blanca |
530 |
|
|
i a tots ens hi vol abrigar, |
|
|
|
però jo li endevino les passes |
|
|
|
i sé que me'n puc escapar. |
|
|
| |
|
|
|
Amb la mort tinc un pacte |
|
|
|
i hem estat sempre en paus; |
535 |
|
|
jo compleixo el meu tracte |
|
|
|
i ella em dóna les claus, |
|
|
|
i ella em dóna les claus. |
|
|
| |
|
|
|
(Fa sonar les claus mentre repeteix l'última estrofa.) [44] |
| |
|
|
| |
|
|
|
Escena Vuitena |
| |
|
|
|
Atemptat contra SAÏD |
| |
|
|
|
(De nit, a la cabina de SAÏD, HASSÈN dorm als peus de SAÏD, IDRISS és en un racó
invisible. Al mig, BLANCA, amb la creu de fusta a la mà, molt agitada.
BLANCA s'acosta a la llitera de SAÏD, extreu un punyal de la creu i l'aixeca. Se sent
un crit d'IDRISS, que s'abraona sobre ella; cauen tots dos.) |
| |
|
|
| IDRISS |
Assassins, assassins! |
540 |
|
|
Que et vol matar, Saïd! |
|
|
| BLANCA |
Deixa'm... |
|
|
| IDRISS |
Et vol matar, Saïd! |
|
|
| |
|
|
|
(SAÏD es fa càrrec de la situació, pren la creu de BLANCA i els separa.) |
| |
|
|
| SAÏD |
Em volia matar? |
|
|
|
Una dona, amb una creu? |
545 |
|
| IDRISS |
Sí, però jo t'he salvat. |
|
|
|
Va, mata-la, Saïd. [45] |
|
|
| SAÏD |
Una dona ferida amb una creu? |
|
|
|
Estàs boig. |
|
|
| IDRISS |
No, mata-la! |
550 |
|
| HASSÈN |
Què passa? |
|
|
| IDRISS |
La cristiana assassina, |
|
|
|
el volia matar. |
|
|
| HASSÈN |
Matar el meu amo, tu? |
|
|
| IDRISS |
Sí, però l'he salvat. |
555 |
|
| HASSÈN |
Somiaves, grumet. |
|
|
|
Au, tornem a dormir. |
|
|
| BLANCA |
Si no fos per aquest noi |
|
|
|
ja series ben mort. |
|
|
| SAÏD |
Idriss, et dec la vida, |
560 |
|
|
vals més or del que peses, [46] |
|
|
|
i et pagaré el meu deute |
|
|
|
amb un gran sac ple d'or. |
|
|
|
Recorda-ho bé. |
|
|
| IDRISS |
Saïd, |
565 |
|
|
m'has promès tantes coses |
|
|
|
però mai no em dónes res. |
|
|
|
Em deus una ciutat |
|
|
|
amb trenta minarets, |
|
|
|
un palau amb un jardí, |
570 |
|
|
el diamant d'Osman |
|
|
|
i el grau de capità. |
|
|
| SAÏD |
I em deus haver salvat |
|
|
|
perquè t'ho pagui tot. |
|
|
| IDRISS |
No, mata-la, Saïd. |
575 |
|
| |
|
|
|
(En aquest punt, HASSÈN agafa BLANCA brutalment i espera l'ordre de SAÏD per
matar-la.) |
| |
|
|
| SAÏD |
Hassèn, atura el braç. |
|
|
|
Que jo no faig matar dones |
|
|
|
ni em menjo els nens petits. |
|
|
| BLANCA |
Si, mateu-me d'un cop. [47] |
|
|
|
Sou tots uns assassins, |
580 |
|
|
unes feres salvatges |
|
|
|
que mereixeu la mort. |
|
|
|
I després que us he vist |
|
|
|
ja no vull viure més. |
|
|
|
El món on respireu |
585 |
|
|
ja no pot ser el meu món, |
|
|
|
la bona gent no hi cap. |
|
|
|
Au, mateu-me d'un cop. |
|
|
| IDRISS |
Mateu-la d'un cop. |
|
|
| SAÏD |
La bona gent com tu, |
590 |
|
|
tots els bons cristians, |
|
|
|
els que porteu la creu |
|
|
|
enganxada a l'espasa, |
|
|
|
us heu inventat l'odi |
|
|
|
i ens heu fet tal com som. |
595 |
|
|
No és el primer cop |
|
|
|
que m'heu volgut matar. [48] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Novena |
| |
|
|
|
L'Expulsió |
| |
|
|
|
(Sobre la cançó de SAÏD, nova escena (flashback). Soldats, ombres que són
arrencades violentament... Destaquen la mare de SAÏD i SAÏD als set o vuit anys; cor
de soldats, cor de mares morisques, SAÏD adult; BLANCA continua present, com un
espectre ignorat enmig de les ombres.) |
| |
|
|
| SAÏD |
Jo era petit, |
|
|
|
vivia en un jardí de tarongers. |
600 |
|
| SAÏD NEN |
Jo era feliç, |
|
|
|
corria pels bancals, saltava els marges, |
|
|
|
tot era verd, |
|
|
|
jugava sota el sol amb els amics. |
|
|
| SAÏD |
De cop, un dia, |
605 |
|
|
els homes van fugir a les muntanyes, |
|
|
|
molt mal armats. |
|
|
|
I el van dur mort, |
|
|
|
el meu pare estimat. |
|
|
|
I el van dur mort. (Bis.) |
610 |
|
| SOLDAT I |
Tu, morisca, [49] |
|
|
|
prepara't per sortir d'aquest poblet |
|
|
|
i no tornar. |
|
|
| SAÏD |
I en plena nit, |
|
|
|
vilment i cruelment, a cops de llança... |
615 |
|
| SAÏD NEN |
Mare, mare, |
|
|
|
per què, mare, |
|
|
|
per què han portat el pare ple de sang? |
|
|
|
Què hem fet? |
|
|
|
Mare, què hem fet? |
620 |
|
|
Per què ens treuen de casa aquests
soldats? |
|
|
| MARE |
Ens odien, |
|
|
|
només perquè creiem en el Profeta, |
|
|
|
ens maltracten, |
|
|
|
només perquè lloem el nostre déu, |
625 |
|
|
i no el seu déu. |
|
|
| |
|
|
|
Pobre fill meu, |
|
|
|
ens tenen espantats, |
|
|
|
ens ajupim |
|
|
|
sota el seu peu cruel. |
630 |
|
|
Pobre fill meu, |
|
|
|
ja saps que no hem fet res, |
|
|
|
no hem fet cap mal. |
|
|
|
Pobre fill meu, Saïd. [50] |
|
|
|
Ens expulsen |
635 |
|
|
només perquè parlem la nostra llengua. |
|
|
|
Ens odien |
|
|
|
només perquè ens banyem i ells no ho fan
mai. |
|
|
|
Ens odien. |
|
|
| |
|
|
|
Pobre fill meu, etc. |
640 |
|
| |
|
|
|
Ens expulsen, |
|
|
|
només perquè portem les nostres robes. |
|
|
|
Ells ens maten, |
|
|
|
només perquè no fem el que ells han dit. |
|
|
|
Ens odien, ens maltracten, |
645 |
|
|
ens expulsen i ens maten. |
|
|
| |
|
|
|
Pobre fill meu, etc. |
|
|
| COR DE SOLDATS |
Camineu endavant, us empaiten amb les
llances, |
|
|
|
prou crits i |
|
|
|
prou soroll. |
650 |
|
|
Carregueu l'equipatge i marxeu més de
pressa. |
|
|
|
Prou de crits i |
|
|
|
prou soroll. |
|
|
| UN SOLDAT |
Tu on vas amb |
|
|
|
tanta plata? |
655 |
|
|
Porta aquí, que jo la guardo. |
|
|
|
Té, si no vols. |
|
|
| |
|
|
|
(La llença a terra.) [51] |
| |
|
|
| COR DE MARES |
Degolleu els germans i mateu-nos els
pares, |
|
|
|
expulseu-nos |
|
|
|
i robeu-nos, |
660 |
|
|
saquegeu-nos les pobres barraques... |
|
|
|
Però deixeu viure els nens. |
|
|
| SAÏD |
Així ens treien de casa, |
|
|
|
homes, mares, infants |
|
|
|
que no havien fet res, |
665 |
|
|
que no havien fet res. |
|
|
| COR DE SOLDATS |
Separeu aquest nen de la mare morisca, |
|
|
|
que se'n vagi |
|
|
|
amb els homes, |
|
|
|
i que mori si els homes es moren. |
670 |
|
| |
|
|
|
(Arrenquen SAÏD de les mans de la seva mare.) |
| |
|
|
| SAÏD NEN |
Mare, mare! |
|
|
| MARE |
Fill meu! |
|
|
|
El meu fill estime, se l'emporten! |
|
|
|
Demano pietat, us ho suplico, |
|
|
|
torneu-me el meu fill! (Bis.) |
675 |
|
| |
|
|
|
(Es rebel·la i l'atrapen.) [52] |
| |
|
|
| SOLDAT 2 |
No reneguis, |
|
|
|
ja el veuràs |
|
|
|
al final del viatge. |
|
|
|
Té, si no vols. |
|
|
| MARE |
Odia'ls fill, |
680 |
|
|
ja veus el que ens han fet. |
|
|
|
Pobre fill meu, |
|
|
|
odia'ls fill |
|
|
|
amb tot el cor, |
|
|
|
perquè ells t'han deixat sense pare i mare. |
685 |
|
|
Odia'ls fill, |
|
|
|
odia'ls fill amb tot el cor. |
|
|
|
Odia'ls fill amb tot el cor, |
|
|
|
recorda que ells ens han assassinat. |
|
|
| |
|
|
|
(Un soldat li clava una llança i la mata.) |
| |
|
|
| SAÏD NEN |
Mare, mare... [53] |
690 |
|
| |
|
|
|
Escena Desena |
| |
|
|
|
Cançó de BLANCA i SAÏD |
| |
|
|
|
(BLANCA s'allunya de SAÏD i camina pel vaixell transfigurada, com etèria i absent.
SAÏD intervé en la cançó i en els moments de duo, des de la seva soledat en una altra
banda de la nau, sense sentir BLANCA, de manera que l'espectador vegi que cap
d'ells dos està informat dels sentiments de l'altre. És un moment d'introspecció i de
preguntes personals sense testimonis. |
| |
|
|
| BLANCA |
Sempre he mirat a l'infinit, |
|
|
|
sempre he buscat l'última estrella, |
|
|
|
sempre he pensat, sempre m'han dit |
|
|
|
que el món és una meravella. |
695 |
|
| |
|
|
|
Jo, que en les nits de somni ardent, |
|
|
|
en blancs llençols i parets blanques, |
|
|
|
veia passar feliç la gent, |
|
|
|
amb la mirada clara i franca. |
|
|
| SAÏD |
Sempre he mirat de ser el més fort. |
700 |
|
| BLANCA |
Jo sempre he vist florir la sort. |
|
|
| SAÏD |
Sempre he lluitat per sobreviure. [54] |
|
|
| BLANCA |
Jo al meu voltant he vist somriure. |
|
|
| SAÏD |
Sempre he volgut morir matant. |
|
|
| BLANCA |
Tota la vida he estat jugant. |
705 |
|
| SAÏD |
Sempre m'he anat jugant la vida. |
|
|
| BLANCA |
I no m'han fet mai cap ferida. |
|
|
| SAÏD |
Per què he plorat?, |
|
|
|
per què he plorat com mai no |
|
|
|
havia vist plorar? |
710 |
|
| BLANCA |
Què m'ha passat?, |
|
|
|
què m'ha passat? |
|
|
| BLANCA I SAÏD |
Per què he plorat?, Per què
ha plorat?, |
|
|
|
per què he plorat per què
ha plorat |
|
|
|
per qui no havia de com
mai no havia vist |
715 |
|
|
plorar? plorar? |
|
|
| BLANCA |
Ara em desperto al fons d'un pou, [55] |
|
|
|
veig que en el món la gent s'odia |
|
|
|
i en la foscor tot es remou |
|
|
|
com si no hi fos la llum del dia. |
720 |
|
|
Per a ells, la guerra és l'important |
|
|
|
i tot és lluita i envestida |
|
|
|
d'homes ferotges i inhumans |
|
|
|
que no s'estimen ni la vida. |
|
|
| SAÏD |
Però en aquest món cruel i sord... |
725 |
|
| BLANCA |
Però enmig de l'odi i de l'horror... |
|
|
| SAÏD |
Hi ha qui no vol arrossegar-se. |
|
|
| BLANCA |
Hi ha qui no es creu aquesta farsa. |
|
|
| SAÏD |
Hi ha algú que porta un món tan nou |
|
|
| BLANCA |
Veig una llum al fons del pou... |
730 |
|
| SAÏD |
Que em fa tornar a començar a viure. |
|
|
| BLANCA |
Hi ha algú que lluita per ser lliure. [56] |
|
|
| SAÏD |
Per què ha plorat?, |
|
|
|
per què ha plorat com mai |
|
|
|
havia vist plorar? |
735 |
|
| BLANCA |
Què m'ha passat?, |
|
|
|
què m'ha passat? |
|
|
| BLANCA I SAÏD |
Per què he plorat?, |
|
|
|
per què he plorat per qui |
|
|
|
no havia de plorar? [57] |
740 |
|
| |
|
|
|
Escena Onzena |
| |
|
|
|
Raons d'Estat |
| |
|
|
|
(BLANCA arriba a la bodega, on hi ha els presoners. Destaquen sobre el cor, MARIA,
CARLES i FERRAN.) |
| |
|
|
| BLANCA |
Pare, Ferran, Maria. |
|
|
| MARIA |
Blanca, Blanca, d'on véns? |
|
|
| TOTS I COR |
Hem sofert tant per tu. |
|
|
| BLANCA |
Jo, mentrestant, |
745 |
|
|
he sofert molt per ells |
|
|
|
-la pobra gent- |
|
|
|
he vist què va passar |
|
|
|
als innocents, |
|
|
|
he vist el que vau fer |
750 |
|
|
i no m'ho crec. |
|
|
| TOTS |
Blanca, Blanca, què dius? |
|
|
| TOTS I COR |
Hem sofert tant per tu. [58] |
|
|
| BLANCA |
Ara ho sé tot, |
|
|
|
sé que els vau expulsar |
755 |
|
|
del seu país, |
|
|
|
la sang dels seus germans |
|
|
|
vau vessar, |
|
|
|
sé que els vau condemnar |
|
|
|
a ser com són. |
760 |
|
| CARLES |
La seva sang, què dius? |
|
|
| FERRAN |
Blanca, Blanca, què tens? |
|
|
| TOTS I CORS |
L'univers |
|
|
|
se li capgira; |
|
|
|
l'ovella estima el llop; |
765 |
|
|
els ulls, la fosca; |
|
|
|
la víctima, el botxí; |
|
|
|
el cor, la daga. |
|
|
| MARIA |
Ells són pirates i traïdors, |
|
|
|
els monstres pitjors que hi ha al món. |
770 |
|
|
Oh, Blanca, no veus que et perdem? |
|
|
|
Desperta, que som a l'infern! |
|
|
| FERRAN |
Al mar, ja s'acaba el comerç, [59] |
|
|
|
els camps, ja no donen per res; |
|
|
|
saquegen les nostres ciutats, |
775 |
|
|
i viuen dels nostres rescats. |
|
|
| BLANCA |
Ells eren un poble feliç, |
|
|
|
no feien cap mal a la gent, |
|
|
|
i els vau fer fora del país |
|
|
|
només perquè són diferents. |
780 |
|
| CARLES |
Deixeu-la per boja, calleu, |
|
|
|
deixeu-la, que és tan vergonyós |
|
|
|
que vol renegar de la creu |
|
|
|
per anar a llepar els peus d'aquell gos. |
|
|
| TOTS I COR |
L'univers |
785 |
|
|
se li capgira; |
|
|
|
l'ovella estima el llop, etc. |
|
|
| BLANCA |
Jo no renego de res, vull la pau, |
|
|
|
i vull la claror del seu nom, |
|
|
|
que al món ningú més sigui esclau, |
790 |
|
|
que el sol brilli igual per a tothom. |
|
|
|
Vull la pau. |
|
|
| SAÏD |
L'univers se li capgira. (Bis.) [60] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Dotzena |
| |
|
|
|
IDRISS i MARIA |
| |
|
|
|
(A coberta, IDRISS, sol.) |
| |
|
|
| IDRISS |
On són aquelles pomes |
|
|
|
que m'ha donat Saïd? |
795 |
|
|
On tinc aquelles pomes |
|
|
|
que fan passar la set? |
|
|
|
Per més que dono voltes |
|
|
|
i vaig amunt i avall |
|
|
|
no puc recordar-me |
800 |
|
|
d'on les vaig amagar. |
|
|
|
Ah sí, ja me'n recordo |
|
|
|
on les vaig amagar, |
|
|
|
al fons de la bodega |
|
|
|
on són els cristians. |
805 |
|
|
Ells deuen tenir gana, |
|
|
|
però jo només tinc set. |
|
|
| |
|
|
| Salta acrobàticament entre els caps, de pal a pal, de babord a estribord. Recull una
poma d'algun amagatall i se la va menjant. Li cau, i va a parar prop de l'escotilla que
hi ha sobre els presoners. Una mà encadenada apareix, palpa buscant on aferrar-se i
troba la poma. Se l'emporta i torna a sortir buscant desesperadament. IDRISS baixa
amb algunes pomes, però fa com si s'espantés davant de la mà grossa i bruta. La mà
és substituïda per la de MARIA. [61] |
| |
|
|
| IDRISS |
A veure si les trobo |
|
|
|
i si no em veu ningú... |
|
|
|
Ui, merda, la cristiana |
810 |
|
|
ara s'ha despertat. |
|
|
| |
|
|
|
(Al compàs de la música, s'estableix un joc entre la mà de MARIA, les pomes que li
dóna IDRISS, les carícies i els petons. Finalment apareix el cap de MARIA, atret per
una poma que el grumet ha anat enretirant. Se somriuen.) |
| |
|
|
| MARIA |
Noiet no em facis mal |
|
|
|
que jo tinc molta por. |
|
|
| IDRISS |
Et donaré una poma |
|
|
|
si tu em fas un petó. |
815 |
|
|
Sortim a la coberta, |
|
|
|
a la claror del sol, |
|
|
|
fas molt mala cara |
|
|
|
i sembles un mussol. |
|
|
| MARIA |
Noiet, no tens més pomes |
820 |
|
|
ni res més per menjar? |
|
|
| IDRISS |
Ja no me'n queden més, |
|
|
|
però ens la partirem. [62] |
|
|
| MARIA |
Noiet, tinc molta gana. |
|
|
| IDRISS |
Jo només tinc set. |
825 |
|
| MARIA |
No sé ni com et dius. |
|
|
| IDRISS |
Sóc Idriss, el grumet. |
|
|
| MARIA |
I jo sóc la Maria. |
|
|
|
Gràcies, jovenet. |
|
|
| IDRISS |
A veure com somrius. |
830 |
|
| MARIA |
No sé ni com es fa. |
|
|
| IDRISS |
T'assembles al nou dia |
|
|
|
que es vol despertar. |
|
|
| MARIA |
Idriss, ets molt simpàtic, |
|
|
|
com t'ho puc agrair? [63] |
835 |
|
| IDRISS |
Maria, no voldries |
|
|
|
jugar una estona amb mi? |
|
|
| MARIA |
Ets una meravella, |
|
|
|
no sé què hi fas aquí. |
|
|
| IDRISS |
Jo sóc el capità, |
840 |
|
|
i estic més que segur |
|
|
|
que quan creixi una mica |
|
|
|
podré comprar-te a tu! |
|
|
| MARIA |
Ets tendre i eixerit, |
|
|
|
i em fas riure i plorar. |
845 |
|
| IDRISS |
Doncs la teva germana |
|
|
|
Saïd la comprarà. |
|
|
| |
|
|
|
(El dia clareja, MALEK apareix de cop i talla l'escena, agafant IDRISS d'una
revolada. MARIA, espantada, es torna a ficar per l'escotilla.) [64] |
| |
|
|
| |
|
|
|
Escena Tretzena |
| |
|
|
|
Motí |
| |
|
|
|
(MALEK té IDRISS agafat. L'arrossega per coberta i es disposa a fuetejar-lo. Entra
SAÏD. MALEK es descuida un moment i el grumet s'escapa i s'enfila amunt un altre
cop. Van entrant tots els pirates durant el primer moment de l'escena.) |
| |
|
|
| MALEK |
Maleït grumet, no saps |
|
|
|
que amb els presos no s'hi juga? |
|
|
|
Vull sentir-te renegar |
850 |
|
|
del moment que et van parir. |
|
|
| IDRISS |
Saïd! Deixa'm, deixa'm!, no..., no vull... |
|
|
| MALEK |
Xisclaràs fins que no aprenguis |
|
|
|
que aquí dins s'ha d'obeir. |
|
|
| SAÏD |
Però m'ha d'obeir a mi. |
855 |
|
|
Deixa'l. |
|
|
| MALEK |
Tu m'has castigat per haver tingut |
|
|
|
tractes amb els cristians |
|
|
|
i ara el fuet serà per a ell. [65] |
|
|
| IDRISS |
(Des d'un lloc segur.) |
|
|
|
Saïd, tots van contra tu! |
860 |
|
| MALEK |
Aquí no hi ha disciplina, |
|
|
|
tothom va segons el vent |
|
|
|
i no hi ha ningú que mani. |
|
|
|
Tots aquests estan amb mi. |
865 |
|
| COR |
(Instigat per JOANOT, que es queda a
l'ombra.) |
|
|
|
Ja estem farts de la manera |
|
|
|
com ens tracta el capità. |
|
|
|
És voluble i orgullós |
|
|
|
però algun dia ho pagarà. |
|
|
| SAÏD |
M'ha semblat sentir les veus |
870 |
|
|
d'uns borratxos cridaners, |
|
|
|
els lladrucs d'uns fills de gossa |
|
|
|
o el cloc-cloc d'unes gallines. |
|
|
| MALEK |
Ja pots arriar les veles |
|
|
|
o seràs destituït. |
875 |
|
| HASSÈN |
Calma, calma, que la sort |
|
|
|
ja ha predit alguna mort. [66] |
|
|
| SAÏD |
Jo me'n foto, de la sort, |
|
|
|
de la tropa de pirates... |
|
|
| MALEK |
Però no pas de les cristianes, |
880 |
|
|
que et deuen haver embruixat. |
|
|
| TOTS |
Traïdor. |
|
|
| SAÏD |
Traïdors ho sou vosaltres. |
|
|
|
Deixa'ls tots per a mi, Hassèn, |
|
|
|
i sabrem si s'hi atreveixen. |
885 |
|
|
Aquí mano jo, i si vull, |
|
|
|
deixo lliures els cristians |
|
|
|
i us faig presos a vosaltres. |
|
|
|
Au, vejam si sou valents, |
|
|
|
acosteu-vos un per un |
890 |
|
|
i veuré de quin color |
|
|
|
és l'estómac dels covards... |
|
|
|
Au, veniu, aquí, valents... |
|
|
|
Joanot, per què t'amagues? |
|
|
|
Malek, no vols ser el primer? |
895 |
|
| |
|
|
|
(SAÏD i MALEK es barallen.) |
| |
|
|
| IDRISS |
Terra! Terra! Capità! [67] |
|
|
| |
|
|
|
Escena Catorzena |
| |
|
|
|
Himne dels Pirates |
| |
|
|
| (En sentir el crit de «terra», llançat per IDRISS, s'interromp la tensió de l'escena
anterior. Els pirates es van aplegant per entonar el seu himne triomfal.) |
| |
|
|
| COR |
El mar és com un desert d'aigua, |
|
|
|
no té camins ni té senyals; |
|
|
|
el mar és un desert d'onades, |
|
|
|
una lluita sorda i constant; |
900 |
|
|
és el mar la nostra terra ferma |
|
|
|
on vivim arrelats en el vent. |
|
|
| |
|
|
|
Les veles s'inflaran, |
|
|
|
el vent ens portarà |
|
|
|
com un cavall desbocat per les ones.
(Bis.) |
905 |
|
| |
|
|
|
El sol és el senyor del dia, |
|
|
|
la lluna és reina de la nit; |
|
|
|
però la reina ens dorm a les veles |
|
|
|
i al matí no es pot amagar; |
|
|
|
aleshores ens fa de bandera |
910 |
|
|
i el sol vol fer-se enrere i fugir. |
|
|
| |
|
|
|
Les veles s'inflaran, |
|
|
|
el vent ens portarà |
|
|
|
com un cavall desbocat per les ones.
(Bis.) [68] |
|
|
| |
|
|
|
El mar serà tot per nosaltres, |
915 |
|
|
ja som senyors i reis del mar; |
|
|
|
tots voldran fugir de la lluna |
|
|
|
que flameja al nostre estendard; |
|
|
|
però per a ells no hi haurà pietat, |
|
|
|
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. |
920 |
|
| |
|
|
|
Les veles s'inflaran |
|
|
|
el vent ens portarà |
|
|
|
com un cavall desbocat per les ones.
(Bis.) |
|
|
| |
|
|
|
I arribarà el dia de glòria, |
|
|
|
quan ja no quedin cristians, |
925 |
|
|
que cantarem la gran victòria |
|
|
|
dels fidels valents fills d'Al·là; |
|
|
|
i aquest mar estimat serà nostre, |
|
|
|
serà el mar dels germans musulmans. |
|
|
| |
|
|
|
Les veles s'inflaran |
930 |
|
|
el vent ens portarà |
|
|
|
com un cavall desbocat per les ones.
(Bis.) [69] |
|
|
Mar i cel
Dagoll Dagom ; text Xavier Bru de Sala basat en l'obra d'Àngel Guimerà
|
 
|
|
