Capitol CCXXVII: De dan pres per falta dormeig

Senyor de nau o leny qui sera en platia o en port o en altre loch ab la sua nau e los mercaders qui ab ell seran li diran e li denunciaran que ell se ormeig¹⁹⁴⁹ e lo senyor de la nau hi metra flix que nos ormeiara, o per ventura ell no haura tota la exarcia que promesa los haura, e per aquestes rahons desusdites los mercaders ne sostendran¹⁹⁵⁰ dan, lo senyor de la nau es tengut de restituhir¹⁹⁵¹ aquell dan quels mercaders hauran sostengut¹⁹⁵² per aytal raho. E si lo senyor de la nau no ha de que pagar, deu se vendre la nau, e si la nau noy basta e lo senyor de la nau ha alguns bens¹⁹⁵³, aquells se deuen vendre per fer compliment a aquells mercaders¹⁹⁵⁴, empero saluo los mariners que no perden lur loguer. Mas los personers no son tenguts de res esmenar sino¹⁹⁵⁵ la part que hauran en la nau, que altres¹⁹⁵⁶ bens no¹⁹⁵⁷ E fo fet aquest capitol, car molt senyor de nau plany exarcia e nos pot ormeiar e per aço la nau o leny pert se e la roba dels mercaders.

Capitol CCXXVIII: De nau quis pert en terra de serrahins

Senyor de nau o leny qui sera o nauegara en terra de serrahins e li vendra cas de ventura que per mal temps   -107-   o per lenys armats de enemichs perdra lo leny o nau, si ell pert la nau o leny per la raho desus dita, ell no es tengut de res donar als mariners, si donchs ell nol perdra¹⁹⁵⁸ al loch hon ell hagues tot son nolit, que si ell ha tot son nolit, ell es tengut de dar tot son loguer als mariners; mas empero qualseuulla¹⁹⁵⁹ pati quel senyor de la nau o leny fara ab los mercaders a aquell pati meteix deuen esser los mariners. Mas si lo senyor de la nau o leny deuia als mariners loguers per altres viatges, ell los es tengut de pagar axi com en lo capitol que desus es dit se conte. Mas senyor de nau o leny qui per aytal raho com desus es dita perdra¹⁹⁶⁰ la sua nau o leny, no es tengut de donar leny ne vianda als mariners entro que sien en terra de christians, perço car ell ha perdut tot quant hauia e per ventura mes que no hauia. Fon fet perço aquest capitol: que puys lo senyor de la nau haura perduda sa nau no es tengut de donar leny ne vianda a mariners tro que sien en terra de christians; pus que non¹⁹⁶¹ ha per ell.

Capitol CCXXIX: Casos en que lo patro deu demanar los personers per lo nolieiar

Senyor de nau o leny qui nolieia¹⁹⁶² la sua nau per anar en terra de sarrahins o en loch perillos, si ell es en loch hon haia personers, ell los ne deu demanar abans que ferm lo viatge e si ell los en demana e los personer¹⁹⁶³ o volen, ell pot nolieiar que personer algu¹⁹⁶⁴ nou pot vedar. E si ell nolieia que nols ne deman, los personers li poden contrastar e poden encantar ab ell perço car nols haura demanats, e si demanats los ne hagues, los personers nol pogueren¹⁹⁶⁵ encantar tro que fos vengut del viatge¹⁹⁶⁶. E si los personers encanten ab lo senyor de la nau o leny qui nolieiat haura menys de lur sabuda e ell exira de la nau o del leny per encant o per¹⁹⁶⁷ qualseuol raho e los personers retendran¹⁹⁶⁸ la nau o leny, aquella nau o leny deu seguir lo viatge a aquell mercader qui nolieiada la haura per¹⁹⁶⁹ aquell preu o nolit quel mercader haura empres ab aquell qui la donchs era senyor com ell nolieia, perque sen guart quascu qui fara part en nau o leny que qualseuulla¹⁹⁷⁰ cosa que aquell fara o empendra ab mercaders, allo se haura a seguir, mes si lo senyor de la nau sera en loch hon no haura personer algu¹⁹⁷¹, ell pot nolieiar e anar en tot loch¹⁹⁷² hon ell se vulla, e si la nau o leny pendra algun damnatge, personer algu no li pot fer demanda per aquella raho. Mas si ell ho iugaua o¹⁹⁷³ barateiaua os perdia per alguna raho que fos culpa sua, los personers lin poden fer demanda. Mas senyor de nau qui nolieiara per anar en terra de christians, no es tengut de demanar personers alguns si nos vol ni personer no la pot encantar pus que ell [la] haura nolieiada tro al torn del viatge, mes¹⁹⁷⁴ lo senyor de la nau o leny deu donar fiança al personer si la li demana que ell no mut viatge tro aqui haia tornada la nau ol leny en poder dels personers e la fiança¹⁹⁷⁵ que dara que no sia tenguda sino tansolament a us e a costum de mar. E si per ventura lo senyor de la nau nolieiara per anar en los desus dits lochs e los personers seran en lo dit loch, e sabran que hauran nolieiat o nou sabran e lo senyor de la nau nols ho haura dit ni¹⁹⁷⁶ ells a ell res [hauran] contrastat, e aquell viatge la nau o leny se perdra o pendra algun damnatge, los personers no poden fer alguna¹⁹⁷⁷ demanda e   -108-   lo senyor de la nau no es tengut de res a respondre a ells.

Capitol CCXXX: De rescat o auinenca ab nau armada

Senyor de nau o leny qui en mar deliura o en port o en plaia o en altre loch se encontrara ab lenys armats de enemichs, lo senyor de la nau pot parlar e fer auinença ab los comits e ab¹⁹⁷⁸ lo almirall per quantitat de moneda perço que ells no facen mal a ell ne¹⁹⁷⁹ res de la sua nau. E si en¹⁹⁸⁰ aquella nau o leny ha mercaders, ell los deu dir lo pati que fara o haura¹⁹⁸¹ fet ab ells, ço es ab los comits e ab lalmirall daquella armada. E tots ensemps deuen se acordar e deuen pagar aquella renso¹⁹⁸², la qual lo senyor de la nau o leny haura empresa ab los comits e ab lalmirall daquella armada. E deu se pagar per lo cominal de la roba per sou e per liura o per besant, e lo senyor de la nau deu hi metre per la meytat de aço que valdra la nau o leny. E si mercaders noy¹⁹⁸³ ha en la nau o en lo leny, lo senyor de la nau se deu aconsellar ab los panesos e ab lo notxer e ab los prohers, e si lo senyor de la nau paga aquella¹⁹⁸⁴ remso que desus hauem dita ab consell e ab consentiment de tots aquells qui desus son dits, los mercaders de qui la roba sera noy deuen ney poden res contrastar ab quel senyor de la nau pag per la meytat daço que valra la nau. Mas empero si lo senyor de la nau o leny se encontrara axi com desus es dit ab lenys armats qui¹⁹⁸⁵ no sien de enemichs e ell los vol donar estrena e refrescament, si en la nau ha mercaders ell los ho deu dir e¹⁹⁸⁶ demanar si ells ho volen los mercaders, e lo senyor de la nau ho deu dir e fer ab consel de tots aquells qui desus son dits; e si lo senyor de la nau fa aço, deu se pagar axi com desus es dit. Empero si lo senyor de la nau nou fara ab voluntat dels mercaders o ab consell da quells qui desus son dits, e ell per si autoritat fara pati e dara refrescament sens sabuda dels mercaders e sen consell daquells qui desus son dits lo senyor de la nau ho deu pagar de seu propi¹⁹⁸⁷; que los mercaders no li son tenguts de res a donar¹⁹⁸⁸ ne a retre de la messio o del pati¹⁹⁸⁹ del refrescament que ell haura donat a aquells lenys armats.

Capitol CCXXXI: De rescat o conuinenca ab lenys armats de enemichs

Si alguna nau o¹⁹⁹⁰ leny sera en terra de enemichs e en loch dubtos, stant aqui carregat de tot o de partida vendran aqui lenys armats de enemichs e lo senyor de la nau o del leny parlara pati ol fara parlar a aquells¹⁹⁹¹ lenys armats, perço que ells no facen mal a res que en la nau o leny sera e aquell pati que ell parlara o fara parlar si los mercaders seran en la nau o en lo leny ab ell ensemps tots o la maior partida, ell los deu dir aquell pati que ell ha fet o fet fer ab aquells comits de aquells lenys armats e ab consell e ab voluntat dels mercaders ell ho deu donar. E los mercaders son hi tenguts de pagar per¹⁹⁹² sou e per liura segons que hauran roba en la nau o en lo leny. E si per ventura los mercaders no eren en la nau o leny tots ne¹⁹⁹³ partida, e eren en loch quel senyor de la nau o leny hagues espay que ell los pogues fer a saber aquell pati que ell hauria fet o   -109-   fet fer ab aquells lenys armats per saluar si e tota la roba, ell es tengut quels ho deu fer a saber. E si ell no hauia espay que ho pogues fer a saber als mercaders, lo senyor de la nau deu fer en axi: que tot ço que fara que ho faça ab consell de tot lo cominal de la nau, e si ell ho fa en axi los mercaders hi son tenguts de metre e de pagar tot en axi com si tots ells hi eren estat¹⁹⁹⁴, que en res noy deuen ni poden contrastar. Empero si lo senyor de la nau fara algun pati ab aquells lenys armats e los mercaders seran en la nau tots o la maior partida, o seran en loch que ell los ho pogues fer a saber, e nou fahia, aquell pati que ell los haura fet o fet fer e no haura demanats los mercaders pus que ells fossen en aquell loch que ell fer ho pogues, a¹⁹⁹⁵ aquell pati aytal que ell haura fet los mercaders no¹⁹⁹⁶ son tenguts de res a metre, iatsia aço que la roba sia en la nau o leny tota o partida, perço que nols ne hauran demanats, Mas empero si ells seran en loch que nols ne puga¹⁹⁹⁷ demanar e lo senyor de la nau fara aquell pati ab consell de tots aquells qui desus son dits, los mercaders hi son tenguts de pagar axi com desus es dit. E si per ventura lo senyor de la nau fara aquell pati menys de sabuda dels mercaders e menys de consell de aquells qui desus son dits¹⁹⁹⁸, aquell pati que haura dit per sa auctoritat e menys de sabuda e de consell¹⁹⁹⁹ de negu, lo senyor de la nau o leny ho deu tot pagar del seu propi, que negu noy es tengut de res a metre perço car ell ho haura fet menys de sabuda de tots aquells qui desus son dits. Empero si la nau o leny sera en algu dels sobredits lochs e haura descarregat e entre los mercaders e lo senyor de la nau sera empres quel senyor de la nau deia esperar los mercaders e los mercaders que deian hauer espatxat²⁰⁰⁰ lo senyor de la nau, si donchs en aquell temps vendran aqui lenys armats e lo senyor de la nau fara pati ab ells perço que ells no li facen mal, o encara si li vendra cas de ventura ques perdra la nau o leny, en aquell pati o en aquella perdua que dins aquell temps quel senyor de la nau los deu esperar sera feta, noy son tenguts de res a metre pus que ells hauran descarregat, si donchs no li volien fer alguna gracia. E si per ventura los dits mercaders no²⁰⁰¹ hauran espatxada aquella nau o leny a aquell temps que empres o²⁰⁰² promes hauran e si passat aquell temps vendran aqui lenys armats e lo senyor de la nau haura a fer pati oy²⁰⁰³ perdra la nau, los dits mercaders son tenguts de pagar aquell pati o aquella perdua quel senyor de la nau o leny haura feta per culpa dells qui nol hauran espatxat²⁰⁰⁴ en aquell temps que entre ell e los mercaders era empres.

Capitol CCXXXII: De roba leuada

Si algun senyor de nau o leny haura carregat en algun loch de roba de mercaders o que tota sia²⁰⁰⁵ dalgun mercader particular per anar descarregar en algun altre loch, lo qual²⁰⁰⁶ loch hon ell descarregar deura sera ia empres entre ell e los dits mercaders o mercader, si sera cas de ventura que aquella nau o leny se encontraia ab alguns lenys armats o no armats de enemichs, si aquelles males gents qui en aquells lenys armats o no armats seran li tolran o senportaran²⁰⁰⁷ la terça part de la roba o les dues parts o las tres e no li²⁰⁰⁸ leixaran sino tan solament la quarta part o mes o menys, si com lo senyor de la nau o leny sera iunt alla²⁰⁰⁹ hon deuia descarregar aquella roba que romasa li sera e encara aquella que tolta li sera   -110-   estada si lo senyor de la nau o leny se retendra aquella roba que romasa li sera que no la vulla donar a aquells mercaders o mercader qui rebre la deura, si donchs ell o ells no li paguen axi be lo nolit daquella roba que tolta li sera, com daquella que sera romasa e que ell haura portada²⁰¹⁰, lo senyor de la nau nou pot fer ne deu²⁰¹¹ ab iusta raho. ¿Per qual raho? Perço car nengun mercader no es tengut de pagar nolit sino daytanta roba com lo senyor de la nau o leny li deliura²⁰¹² en lo cas desusdit. Empero es axi a entendre en tal²⁰¹³ cas com desus es dit, saluo empero que si los mercaders que aquella roba axi com es desus dit hauran mesa en aquella dita nau o leny, si ells la agermanaran o si los dits mercaders eren en aquella nau o leny²⁰¹⁴ e quant hagueren vista daquells lenys armats, la agermanaren, que si algun cas los esdeuenia que la una roba fes al altre, si lo agermanament desus dit²⁰¹⁵ sera fet axi com damunt se conten, aquella roba que restaurada sera deu esser comptada ab aquella que sera perduda, per sou e per liura. E si²⁰¹⁶ lo senyor de la nau o leny e los dits mercaders o mercader de qui sera aquella roba desus dita seran en guerra o de guerra ab aquelles males gents qui aquella roba los hauran tolta, lo cors daquella nau o daquell leny qui restaurat o romas sera, deu esser comptat per sou e per liura ab aquella²⁰¹⁷ que sera restaurada, e axi lo senyor de la nau o leny deu hauer aytant de nolit com per sou e per liura li esdeuendra, e de res²⁰¹⁸ als los dits mercaders o mercader no li son tenguts. Empero si la roba no sera stada agermanada axi com desus es dit, la roba que restaurada sera no es tenguda de aiudar a esmenar aquella que perduda sera. Ne encara los mercaders qui la roba hauran perduda no²⁰¹⁹ son tenguts de res a donar a aquell senyor daquella nau o leny a qui ells aquella roba qui perduda sera hauien nolieiada, ni lo senyor de la nau o leny a ells, si donchs los dits mercaders prouar o mostrar no poran que per²⁰²⁰ culpa o ab sentiment o ab voluntat dell sera feta aquella tolta o aquella robaria. E si los dits mercaders prouar o mostrar ho poran, lo dit senyor de la nau los es tengut de tot a retre e esmenar sens tot contrast. E si los dits mercaders prouar ne mostrar iustament nou poran, lo senyor de la nau o leny nols es de res tengut. Empero los dits mercaders o mercader de qui sera aquella roba que restarada sera, son tenguts de donar e pagar tot lo nolit daquella roba que restaurada sera e²⁰²¹ de res als no. Empero si los dits mercaders seran en guerra ab aquelles males gents qui la roba los hauran tolta, e lo senyor de la nau o leny ab les dites males gents en guerra no sera, lo cors de la nau o leny no deu esser comptat per sou e per liura ab aquella roba que perduda sera si donchs, axi com desus es dit, agermanat no sera que la una roba aiudas²⁰²² al altra si cas de ventura hi vendra. E los dits mercaders no sien tenguts de pagar nolit sino de la roba que romasa los sera, axi com desus es dit. Empero si lo senyor de la nau o leny sera ab aquelles males gents en guerra e los dits mercaders ab ells en guerra no seran, lo cors de la nau o leny sia tengut de metre per sou e per liura a esmenar aquella roba que perduda sera, e lo nolit sia aytambe comptat per sou e per liura axi be com lo cors de la nau o del leny e axi be a la roba restaurada com a la perduda si algun agermanament hi haura fet axi com desus es dit, e si entre ells agermanament fet no²⁰²³ sera, la una roba no deu esser tenguda al altra de esmena a fer, mas²⁰²⁴ qui estruch sera estruch se romandra. E   -111-   lo senyor de la nau no deu hauer nolit sino de la roba que restaurada sera. E si lo senyor de la nau o del leny menara los mariners a viatge, nols es de res tengut²⁰²⁵ a donar de lurs loguers sino axi com ell guanyara del nolit. E si per ventura los mariners hi yran a mesos lo senyor de la nau no es tengut de pagar sino en aquella forma quell guanyara del nolit. ¿Per qual raho? perço car a empatxament de males gents no esta²⁰²⁶ algu saluo. Empero si los dits mariners que a mesos seran acordats hauran empres ab lo senyor de la nau o leny que ell los deia pagar per quascun mes ço que ab ells empres lo iorn que ell los acorda, lo senyor de la nau o leny los es tengut de pagar per²⁰²⁷ aytants mesos com ells hauien servit abans que aquella robaria²⁰²⁸ fos feta, haia ell lo nolit o no. ¿Per qual raho? Perço car auinença lig venç. E si per ventura algun senyor de nau o leny sera aturat o detengut²⁰²⁹ per senyoria o per males gents en algun loch, si aquell loch hon ell detengut sera es loch hon ell ne²⁰³⁰ puga donar paraula als mariners, sia que los dits mariners vagen a viatge o que sien acordats a mesos, lo senyor de la nau²⁰³¹ ho deu fer e nols es tengut de res a donar de tot aquell temps que ell aqui haura estat per raho daquell deteniment²⁰³² que fet li sera, perço que per culpa dell no romandra que ell no anas a guanyar si vedat no li era; encara mes que lo senyor de la nau o leny assats hi pert pus que y pert la vianda e consuma sa nau o son leny. Mas empero si lo senyor de la nau o leny sera detengut²⁰³³ en algun loch per empatxament de senyoria o de males gents, si ell sera en loch hon ell pogues donar paraula als sobredits mariners e ell no lals dara ans los²⁰³⁴ tendra els aturara ab si, ell los es tengut de pagar de tot aytant com ab ell estaran. ¿Perque? Perço car si ell se volia ell los poria²⁰³⁵ els poguera hauer donada paraula e pus que ell fer nou²⁰³⁶ volgue els volgue aturar e tenir ab si, es raho²⁰³⁷ quels deia pagar de tot aytant com ab ell estaran. Salues²⁰³⁸ empero totes conuinences o empreniments que ell hagues empres²⁰³⁹ ab ells com a ell se acordaren e²⁰⁴⁰ ell ab ells. E per les rahons desus dites fon fet aquest capitol.

Capitol CCXXXIII: De palanques vasos o arguens presos o logats

Senyor de nau o de leny qui pendra o logara palanques o vasos²⁰⁴¹ o arguens a ops de sa nau o de son leny a²⁰⁴² traure o a verar, si les palanques o los vasos se trencaran, si ell los haura logats²⁰⁴³, no es tengut de esmena a fer sino tansolament lo loguer que ab ell haura empres quils loga al senyor de la nau o del leny. Empero es tengut de esmenar aquelles palanques o aquells vasos o aquells arguens qui a servey seu seran rots a aquell de qui seran sens tot contrast si ell los haura presos sens voluntat de aquell de qui son. E trenquen se o nos trenquen, totauia sia pagat lo loguer que empres sera ab ells menys de tot contrast e de tot lagui²⁰⁴⁴.

Capitol CCXXXIV: De patro qui prometra de sperar als mercaders a dia cert

Senyor de nau o de leny qui nolieiara la sua nau o lo seu leny a mercaders el senyor de la nau prometra als mercaders de esperar temps sabut,   -112-   la hon la nau o lo leny fara port ell los es tengut de esperar lo dit temps que ab los mercaders haura empres, e si ell sen parteix ab la nau o leny abans de aquell temps que entre lo senyor de la nau e los mercaders sera empres, si los dits mercaders ne sostendran algun dan perço com lo senyor de la nau o del leny sen sera partit abans del temps que entre ells sera empres²⁰⁴⁵, lo senyor de la nau o leny es tengut de esmenar als mercaders tot aquell dan que per culpa dell han sostengut. E si los mercaders²⁰⁴⁶ espatxaran lo senyor de la nau o del leny al temps que ells hauran empres ab ell, si lo senyor de la nau algun dan pendra o sen creixera de messio, los mercaders son tenguts de restituir tot lo dan e tota la messio que per culpa dells haura feta. Saluo empero que si lo senyor de la nau se temia de empatxament de senyoria o de lenys armats de enemichs o era en loch quels ne fes leuar mal temps, si per aquestes condicions que desus son dites sen partia ans quel temps que entre ells sera²⁰⁴⁷ empres fos passat, lo senyor de la nau o leny no es tengut als mercaders dels dans que ells ne sostenguessen perço car no es culpa sua, ne los mercaders a ell per aquella mateixa raho.

Capitol CCXXXV: De espatxament de nau promes a dia cert

Mercaders qui nolieiaran nau e prometran al senyor de la nau o leny que ells ho hauran espatxat a dia cert e aquella conuinença sera feta ab carta o ab testimonis o sera escrita en lo cartolari de la nau o leny on sera donada palmada entre lo senyor de la nau e los mercaders, on sera posada alguna pena si los dits mercaders a aquell temps no hauran espatxada la nau o lo leny, si lo senyor de la nau se volra, los pot demanar aquella pena que entre ells empresa sera [e] posada. E si entre lo senyor de la nau e los mercaders pena alguna posada no sera, lo senyor de la nau pot demanar als mercaders de tota la messio que per culpa dells haura feta, saluo empero que sils ho hauia tolt o vedat empatxament de Deu o²⁰⁴⁸ de mar e que per culpa dells no fos romas, ells no son tenguts de pagar al senyor de la nau aquella pena que desus es dita e que entre ells sera estada empresa ne encara²⁰⁴⁹ messio quel senyor de la nau ne hagues feta en aquella mateixa manera. Si donchs aquell temps que sera empres entre lo dit senyor de la nau e los mercaders vendra empatxament de senyoria que ells no gosen carregar ne anar en algun loch o, encara mes, que no gosassen res traure²⁰⁵⁰ de la terra, los mercaders no son tenguts de res a donar al senyor de la nau pus que no es lur culpa. Mas empero si ultra²⁰⁵¹ lo dit temps quels mercaders hauran empres ab lo senyor de la nau vendra empediment de senyoria, e los mercaders per lur culpa no haguessen espatxat lo senyor de la nau, los mercaders son tenguts de pagar la pena que entre ells es empresa e²⁰⁵² posada sera, e si entre ells pena alguna²⁰⁵³ mesa ne posada no sera, los mercaders son tenguts de retre e donar tota la messio quel senyor de la nau haura feta per culpa dells, encara mes tot lo dan e tot lo interes²⁰⁵⁴ quel senyor de la nau haura sostengut e sostendra. Saluo empero que aquell dany e aquell enteres²⁰⁵⁵ deu esser mes en mesura e en vista e en coneguda de dos bons homens qui be e diligentment sien e sapien de la art de la mar, e aquells dos bons homens deuen en tal guisa temprar aquell dan e aquell interes quel senyor de la nau haura   -113-   sostengut per culpa dels mercaders quel senyor de la nau ne los mercaders noy sien mal cauents²⁰⁵⁶ e en guisa e en manera quel senyor de la nau e los mercaders romanguen en amistat e en benuolença. E si lo senyor de la nau guanyara res de nolit, ell es tengut de donar als mariners per lur loguer en aquella forma que ell guanyara²⁰⁵⁷ de nolit. Empero qualseuulla²⁰⁵⁸ pati quel senyor de la nau fara ab los mercaders, en aquell pati mateix deuen esser los mariners. E en aquella mateixa manera que desus es dita, es tengut e obligat lo senyor de la nau o leny als mercaders quels prometra de esser espatxat a dia cert e per culpa dell romandra. E si los mariners van a loguer, lo senyor de la nau nols es tengut de res a donar perço car lo senyor de la nau no haura empres ab ells quant sera espatxat ne quant no²⁰⁵⁹, mes si los mariners seran acordats a mesos, lo senyor de la nau los es tengut tot en axi com entre ell e los mariners sera empres lo iorn que ell los acorda. E los nostres antecessors qui primerament començaren anar per lo mon, veeren e conegueren que aquell dan que entre los mercaders e los senyors de les naus poria esser, que sia mes en coneguda e en egualtat per los bons homens de la mar, perço car nengu no sab ne pot saber ia aquell destrich o aquell impediment si sera per son prou o per son dany. Perque es bona la cominalesa e la egualtat e lo temprament²⁰⁶⁰ dels bons homens. E fon fet perço aquest capitol car si mercaders no eren, no calria a²⁰⁶¹ algu fer nau ne leny. Ne si les naus no fossen no seria tant bon hom mercader com es. Perque los mercaders deuen sofferir e passar ab los senyors de les naus. E los senyors de les naus son encara mes tenguts de sofferir e de sostenir als mercaders mes que los mercaders no son tenguts als senyors de les naus per moltes rahons, les quals no²⁰⁶² cal ara a nos dir ne recapitular, perço car quascu es tant cert e tant saui que les veu e les coneix per que ara no els nos cal recapitular e si per ventura algu ni ha qui sia tant negligent que no les sapia, deman les a aquells qui li sera semblant que les deian saber mils que ell.

Capitol CCXXXVI: De nau qui estibara de gerram

Nau o leny qui estibara de gerram, los mercaders son tenguts de donar homens qui estiben la nau o leny ab que sien en loch hon ne puguen²⁰⁶³ trobar per diners. E si son en loch hon non puguen²⁰⁶⁴ trobar per diners, los mercaders se deuen auenir ab los mariners els mariners deuen ho fer. E los mercaders deuen los pagar a coneguda del notxer, e lo notxer deu²⁰⁶⁵ fer en guisa e en manera quels mariners sien ben pagats de lur maltret en tal guisa quels mercaders no sian mal caents, e aço deu esser posat en fe del notxer, que lo notxer axi es posat com a balança de tenir veritat e de²⁰⁶⁶ierma dretura axi be als mercaders com al senyor de la nau e als mariners e a tot hom qui en la nau sia²⁰⁶⁷ o vaia, que nos deu mes tenir ab los uns que ab los altres, e si ho fa es ne periur, e si prouat li sera ell no seria cregut per nengun temps de sagrament que ell fes. Empero si lo senyor de la nau prometra o empendra ab los mercaders que fara estibar la nau, los mercaders no son tenguts de logar estibadors, mas lo senyor de la nau sen deu auenir ab los mariners si volen e pagar a ells axi com desus es dit. Mas si los mariners volran fer gracia al senyor de la nau, deu los ho regoneixer a coneguda del notxer, en guisa que los mariners ne sien pagats.

Capitol CCXXXVII: Si gerra se trencara en nau

Si algun senyor de nau o leny haura nolieiada la sua nau o leny a alguns mercaders e los dits mercaders carregaran aquella nau o leny que ells nolieiada hauran, si ells carregaran de gerram e los dits mercaders hauran lurs estibadors qui per ells estiben aquella nau o leny que ells hauran nolieiat, sia que aquells estibadors que per ells estibaran e ells hi hauran mesos per lo lur gerram a estibar sia que aquells estibadors ho estiben be o no, si gerram algu o gerres si trencaran o si rompran o si consentiran²⁰⁶⁸, lo senyor de la nau o del leny no sia tengut de alguna esmena a fer pus que per culpa dell no sera fet. Mas los mercaders de qui aquell gerram sera, sien tenguts de donar a aquell senyor daquella nau o leny tot aquell nolit que promes li hauran de donar per quascuna gerra. Empero es axi a entendre: quel senyor de la nau o leny puga²⁰⁶⁹ retre o mostrar los tests en testimoni de aquella gerra o gerres que rotes o trencades seran sens tot contrast, empero si lo senyor de la nau o leny fara estibar aquell gerram e los estibadors qui y metra estibaran be e sufficientment, e²⁰⁷⁰ sens culpa del estibar que ells hauran fet, gerra o gerres si rompran, lo senyor de la nau no es tengut²⁰⁷¹ de fer esmena a aquell mercader de qui seran sino tansolament que non deu hauer nolit. ¿E per qual raho no li es tengut que li esmen lo dan quel mercader ne sostendra? Per aquesta raho²⁰⁷²: car algu no deu creure²⁰⁷³ ni encara en ver poria metre que algun senyor de nau o leny fos pagat ne sia que algun mercader perda ne faça son dan en la sua nau o leny per culpa dell ne per res que ell fer hi puga; empero si los mercaders prouar ho²⁰⁷⁴ amostrar poran que per culpa del senyor de la nau o dels estibadors que ell hi haura mesos si rompra gerra o gerres, ell es tengut de esmena a fer a aquells mercaders de qui seran. Perque senyor de nau o leny no deu estibar ne fer estibar sa nau o leny de gerram si los mercaders o hom per ells noy eren presents al estibar perço que dan no lin puga tornar. Empero si al stibar del gerram haura mercaders o algun hom per ells qui veia al stibar si gerra o gerres si rompran, lo senyor de la nau no es tengut de alguna esmena a fer ne encara los mercaders no li deuen ne li poden lo nolit tolre per neguna raho pus que ells o hom per ells hi seran estats al stibar. Empero si al carregar o estibar se trencara gerra alguna, los mercaders no sien tenguts de donarne nolit al senyor de la nau, mas empero sis trencaran al descarregar, los dits mercaders son tenguts de donarne nolit al senyor de la nau o leny. E perço que desus es dit fon fet aquest capitol.

Capitol CCXXXVIII: Si mariners sen menaran la nau sens voluntat del senyor

Senyor de nau o leny qui haura nolieiada la sua nau per anar descarregar en algun loch e com lo dit senyor de la nau sera en lo dit loch hon ell deura descarregar sa nau e quant la nau sera descarregada, ell se deu espatxar²⁰⁷⁵ com mils pusca en cercar lo profit de la nau perço que ell pusca   -115-   donar guany a si mateix e a sos personers. E los mariners deuen lo esperar que nol deuen congoixar ell pagant a ells aquell loguer que ab ells haura empres tro fins que ell sia espatxat. E si los mariners per desalt que haguessen del senyor de la nau²⁰⁷⁶ de leuar en daquell loch hon hauran descarregat e sen menaran la nau o leny menys de voluntat o de sabuda del senyor qui en terra sera, los mariners qui aço cometran o faran, no deuen hauer dret en hauer ne en persona ne en res que ells hagen e lo senyor de la nau pot los metre en ferres e metre en poder de la senyoria e fer demanda contra ells tot en axi com aquells qui desconeixen lur senyor el²⁰⁷⁷ desposeheixen de lur senyoria. Axi es a entendre que la nau sia en terra de amichs e en loch menys de perill. Encara son tenguts de mes los mariners qui aço faran o consentiran de retre e de esmenar tot lo dan e tot lo greuge e tot lo interes²⁰⁷⁸ quel senyor de la nau haura sostengut. E lo senyor de la nau sia cregut per sa²⁰⁷⁹ simpla e plana paraula. E los mariners qui aço hauran fet o consentit deuen tant estar en la preso tro fins que hagen satisfet al senyor de la nau o²⁰⁸⁰ que sien auenguts ab ell a la sua voluntat. E fon fet perço aquest capitol: que mariners no sen deuen menar nau ne leny si be lo senyor de la nau los fara algun tort; mas deuen sen anar a la senyoria hon seran e clamar se del tort que a ells sera semblant que ell los faça; que no seria ben fet que qualque hora que fos semblant als mariners quel senyor de la nau los faes algun tort ols tengues en algun loch²⁰⁸¹ ultra lur voluntat, que ells sen poguessen la nau o leny menar en que ells serien; e per aquesta²⁰⁸² raho es hi posada la pena desus dita.

Capitol CCXXXIX: Del comprar de les vitualles e coses necessaries a la nau

Senyor de nau o leny qui haura nolieiada la sua nau o lo seu leny per anar a guanyar en algunes parts, ell deu fer comprar al escriua vianda e companatge e totes les altres coses que sien necessaries a la nau o leny, saluo²⁰⁸³ empero que si la nau haura mester exarcia, que la deu comprar lo senyor de la nau ab lo dit scriua. E quant haura comprat e fet compliment de companatge e de totes coses que sien a necessari de la nau el senyor haura comprada aquella exarcia que necessari²⁰⁸⁴ sera de la nau. Empero si lo senyor de la nau sera en loch quey sien personers, ell los deu demanar de aquella exarcia ans que la compre; e si los personers nou volen e lo senyor de la nau coneixera que aquella exarcia sia²⁰⁸⁵ ops e necessaria a la nau, ell la pot ben comprar, que no deu estar per los personers, perço car personers romanen per ventura sals²⁰⁸⁶ en terra e ab que ells haguessen diners, anas quis volgues a ventura de la mar e per aquesta raho los personers noy deuen contrastar a aquella exarcia que nos compre pus quel senyor de la nau veia que a la nau sia gran necessari, que si²⁰⁸⁷ la nau era menys de aquella exarcia, ella navegaria²⁰⁸⁸ a gran condicio e lo senyor de la nau poria esser repres dels mercaders; per aquesta raho²⁰⁸⁹ noy poden res contrastar. E si lo senyor de la nau tendra algun comu de la nau, ell deu pagar la companya e la exarcia que ell haura comprada. E si lo senyor de la nau no te algun comu de la nau, ell deu comptar e²⁰⁹⁰ sumar ab lescriua tot quant costa la companya e tot ço que lescriua haura   -116-   comprat e ço que costara la exarcia quel senyor de la nau haura comprada. E com lo senyor de la nau e lescriua ho hauran comptat e sumat²⁰⁹¹, lescriua deu anar a quascun personer e dir quells deian pagar tot ço que a quascu vendra per la sua part. E sils personers ne volien hoir compte, lescriua los nes tengut. E com los personers hauran hoit compte de lescriua ells son tenguts de donar al escriua tot ço que a quascu vendra per la part que haura en la nau. E siy haura algun²⁰⁹² personer qui no voldra pagar ço que a ell ne vendra per la sua part e contrastara, lo senyor de la nau ho haura a manleuar; perço car aquell personer no haura volgut pagar; de la part que aquell personer haura en la nau se deu pagar aquell deute e tot lo guany quel senyor de la nau promes a aquell qui prestat loy²⁰⁹³ haura si tota aquella part sen sabia consumar que aquell personer haura en la nau, perço car per culpa dell se sera feta aquella manleuta. E si venia cas²⁰⁹⁴ que la nau se perdes e que la manleuta no fos²⁰⁹⁵ pagada, los bens daquell personer si haurien a parar a aquell deute a pagar perço car ab sabuda e per culpa dell se seria feta aquella dita manleuta. Mas empero si lo senyor de la nau sera en loch hon no haura personers ne lo senyor de la nau²⁰⁹⁶ tendra comu de la nau e ell fara manleuta per les rahons que desus son dites, tot lo cominal de la nau ho ha a pagar, que personer algu noy pot contrastar. Empero si abans que aquella manleuta que desus es dita sia pagada²⁰⁹⁷, si la nau se perdra, personer algu non es tengut de res a retre a aquell qui prestat hi haura pusque la nau sera rota e²⁰⁹⁸ perduda. Guart se aquell ia com prestara ne com no, quel personer assats hi pert pus que la sua part hi pert, e axi per la raho desus dita lo prestador no pot res demanar a aquells qui hauien part en la nau; perque ell se guart com prestara la sua moneda ne²⁰⁹⁹ com no, que com la nau sera rota, los personers no²¹⁰⁰ son tenguts de res a metre en aquella nau. Empero si la nau sera en algun loch e aquell prestador se volra pagar del prestech que ell fet haura, si lo senyor de la nau haura²¹⁰¹ diners seus o daltre, o ell tendra algun comu de la nau, ell es tengut de pagar aquell prestador e encontinent tornar la nau als personers e comptar ab ells del guany e de la perdua que ell fet haura, e si guanya ell es tengut de donar part daquell guany a quascun personer segons que haura²¹⁰² part, e deu esser partit lo guany per²¹⁰³ lo cominal dels personers. E si guany noy haura²¹⁰⁴ ey haura perdua quascun personer es tengut de retre e de donar al senyor de la nau tant²¹⁰⁵ com a ell ne vendra per la sua part, que raho es que qui part vol hauer del guany que part deia hauer de la perdua. E si lo senyor de la nau no haura diners de si ne daltri ne la nau no haura guanyat ne ell no tendra algun comu de la nau, ell prestador fara vendre la nau; com la nau sera venuda el prestador sera pagat; si de la venda de la nau sobrara alguna cosa lo senyor de la nau es tengut de venir en aquell loch hon seran los personers e de donar lur part de tot ço que de la venda de la nau²¹⁰⁶ sobrara. E si lo senyor de la nau haura haguda²¹⁰⁷ a vendre la nau per les rahons que desus son dites, personer algu no li pot fer demanda²¹⁰⁸, si donchs los personers no li poden prouar lo contrari que aquella manleuta per la qual la nau sera venuda, que ell la hagues feta per son ioch o per altres barats que ell menas o²¹⁰⁹ faes. E si los personers aço prouar li poran lo senyor de la nau es tengut de retre e de donar als personers totes les parts que en la nau hauien o lo preu daquelles²¹¹⁰. E si   -117-   lo senyor de la nau no ha de que pagar, ell deu esser pres e mes en ferres e star tant tro que ell²¹¹¹ sia auengut ab los personers o quels haia satisfets del dan que fet los haura. E si com lo senyor de la nau haura venuda la nau axi com desus es dit, si²¹¹² ell allo que de la nau li sera sobrat no tornara retre compte als personers e²¹¹³ a donar la part que a ells pertanyera de tot ço que de la nau li sera sobrat, e ell sen ira en altres parts, si aço que de la venda de la nau li sera sobrat se perdra, ell nes tengut de esmena a fer als personers axi com desus es dit. E si ell sen ira en altres parts ab allo²¹¹⁴ que de la nau li sera romas²¹¹⁵ e ell guanyara, tot lo guany que fet ne haura es tengut de donar als personers a quascu segons que la donchs hauien part en la nau menys de tot frau e²¹¹⁶ contrast.

Capitol CCXL: Com lo patro deu dar compte als personers quascun viatge

Tot senyor de nau o leny es tengut de retre compte a sos personers quascun viatge que el fara, e si lo senyor de la nau no retra compte a sos personers de quascun viatge que ell fara, si la nau o leny se perdra o pendra algun damnatge, lo senyor de la nau es tengut de retre e de donar tot lo guany que ell fet haura als personers, que per rao de la nau que perduda hauran o del leny²¹¹⁷ lo senyor de la nau nos deu escusar ne pot que no haia a retre e a donar tot lo guany que ell ab aquella nau o leny haura fet. E si lo senyor de la nau o leny no haura de queu pusca retre, si el es tengut, el deu esser pres e mes en ferres tot en axi com en lo capitol desusdit se conte; e fon fet perço aquest capítol, car molt senyor de nau o leny repren e triga,²¹¹⁸ que no vol comptar ab sos personers, e com ve que ell haura perduda sa nau o leny, e ell dira que tot li es perdut, e sia que si perda o²¹¹⁹ que no, si perdra lo senyor de la nau o leny nes tengut, axi com desus es dit. Perque tot senyor de nau o leny deuria e deu comptar quascun viatge que fara ab sos personers del guany o de la perdua que²¹²⁰ fet haura, perço que la pena que desus es dita, no li pogues venir desus. Encara es de mes tengut lo senyor del leny als personers, que si lo senyor de la nau guanyara ab aquel comu, que dels personers haura o tendra, el los es tengut de donar lur part de tot lo guany que fet ne haura. E si el per ventura hi haura perdut, personer algu²¹²¹ no li es tengut de perdua que ell fetan haia, perço com el tendra aquel comu malgrat dels personers desusdits.

Capitol CCXLI: Com patro deu dar compte e sis mor sens comptar

Si algun senyor de nau o leny nauegara²¹²² un viatge o molts; si ell nauegara²¹²³ o tornara alguna vegada o moltes en aquell loch on seran tots los seus personers o la maior partida, ell los es tengut de retre compte quascun viatge que ell fara. E si ell nou fa²¹²⁴, li   -118-   es tengut tot en axi com en lo capitol desusdit²¹²⁵ se conte. Empero si lo senyor de la nau o leny nauegara²¹²⁶ axi com desus es dit, e ell cessara que no retra compte als personers, ne encara nols dara res daço que guanyara, los dits personers lon deuen requerir, e si peruentura ell simplament e sens malicia fer nou volra, los sobredits personers lon poden forçar. E si los dits personers lon requeren²¹²⁷ o no, e força alguna si el fer nou volra ells no li metran, si al senyor de la nau o del leny vendra cas de ventura ques morra si los dits personers la donchs apres la mort sua ells demanaran als hereus daquell qui mort sera, o als detenidors dels seus bens compte o part del guany que aquell que mort sera hauia fet ab aquella nau o leny, los dits hereus o los detenidors daquells bens seus nols son tenguts de retre compte ne de res a donar de guany que aquell hagues fet, si doncns los dits personers prouar nou poran o aquell qui mort sera nou hauia iaquit manat en son testament. E si peruentura aquell que mort es, sera mort intestat²¹²⁸, los hereus daquell o los detenidors dels seus bens no son de res als tenguts a aquells sobredits personers sino tansolament daço que en lo cartolari de aquel qui mort sera se atrobara scrit, e si ells trobaran en lo desusdit cartolari scrit algun guany, los dits hereus o detenidors dels bens de aquell qui mort sera, son tenguts de retre²¹²⁹ a quascun dels dits personers la part que li pertanyera de aquell guany que ells hauran trobat scrit, si tots los bens daquell qui mort sera ne sabien esser venuts. E si peruentura en lo cartolari daquell que mort sera algun guany scrit no sera trobat, si algun consumament scrit trobat sera que la nau o leny hagues a tornar a aquell qui mort sera, o a alguns de qui ell²¹³⁰ ho hagues manleuat per rao de consumament que la nau o lo leny hagues fet, los dits personers hi son tenguts de pagar lur part. Empero es axi a entendre que aquell consumament no fos fet per culpa daquell qui mort sera, qui la donchs en temps de la vida sua era senyor daquella nau o leny²¹³¹ e qui aquell consumament desusdit haura fet e si lo dit consumament poran provar los dits personers que per culpa daquell qui mort sera, que la donchs en temps de la vida sua era²¹³² senyor, fos fet, ells noy son tenguts de res a metre, pus ells en ver metran que per culpa daquel qui mort sera, sia stat fet lo consumament desusdit, altrament los dits personers son tenguts de donar e de pagar a aquel consumament, segons que a quascu ne pertanyera de la sua part, e es rao que axi com ells prengueren volenters part del guany, si y fos axi es rao que paguen part en lo dit consumament, encara per altra rao²¹³³ perço com aquel qui mort sera, e la donchs en temps de la vida sua era senyor daquella nau o leny, anaua, staua e nauegaua entre ells com els nol destrenyien que comptas ab ells o quels donas part daço que guanyaua. E si peruentura aquel qui mort sera ab intestat, cartolari algu no²¹³⁴ hauia fet, ne haura scrit, los sobredits personers no poden demanar als hereus de aquell qui mort sera²¹³⁵ alguna cosa, ne los hereus o detenidors dels bens de aquel mort no poden res demanar als sobredits personers de consumament de la nau o leny, que hagues fet, pus en lo cartolari no sera scrit, per testimonis que ells ne demanassen. Perque quascu se guart²¹³⁶, e ia com fara ses faenes e com no, perço que a dan ne a greuge no li pusca tornar. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol, empero salues totes conuinençes e promissions²¹³⁷ quel senyor de la nau o leny hagues   -119-   fetes als sobre dits personers per alguna rao, e los personers a ell. E saluo encara²¹³⁸ si lo dit senyor de la nau o leny haura²¹³⁹ comptat ab los personers ab tots o ab la maior partida si al compte que ell los retra²¹⁴⁰ los haura a dar algun guany, si el peruentura dar nol los pora, e los dits personers, li faran gracia, quel ne speraran, si ell ans que dat los ho haia morra, los dits personers deuen esser pagats dels seus bens, si tots ne sabien esser venuts.

Capitol CCXLII: Declaracio del precedent

Segons que en lo capitol desusdit declara e demostra, tot senyor de nau o leny es tengut de retre compte a sos personers quascun viatge que ell fara, e si nou fahia es ne tengut e obligat tot en axi com en lo capitol desusdit es²¹⁴¹ contengut. Mas empero es axi a entendre: sil senyor de la nau o leny sia o venga quascun viatge o alguns viatges que ell fara en aquell loch on sien tots los personers o la maior partida. E si lo senyor de la nau o leny fara port en algun²¹⁴² loch on no haura personer algu, encara que el nauegara e fara viatge o viatges en moltes parts on personer algu²¹⁴³ no haura ne sera, si al senyor de la nau o leny vendra algun cas de ventura, que ell perdra tot o partida daço que ab la nau o leny haura guanyat, si per culpa del nos perdra, el no es tengut de res esmenar als sobredits personers pus per culpa dell no sera perdut, empero si los dits personers empendran ab lo senyor de la nau o del leny, com ell se partira dells, o li diran, que si ell peruentura se aturara en algunes parts per nauegar, que ell quels²¹⁴⁴ deia trametre per quascun viatge que ell fara, tot ço que a ells pertanyera del guany que ell fet haura, lo dit senyor de la nau o leny los ho deu trametre. Empero si ell nols ho tramet e so retendra, si ell ho perda en qualseuulla manera qui ell ho²¹⁴⁵ perda, ell los es tengut de tot a restituir, e si ell no ha de que ell es tengut tot en axi com en lo capitol desusdit es contengut. Empero si los dits personers empressio²¹⁴⁶ alguna no faran ab lo senyor de la nau o leny, com ell se partira dells, ell nols es tengut²¹⁴⁷, que res los trameta, e sils ho tramet es pert sera molt be perdut al senyor de la nau o del leny que sens lur manament los ho trametra, empero qualseuulla²¹⁴⁸ conuinença o empressio que lo senyor de la nau o del leny fara ab sos personers com dells se partira²¹⁴⁹, aquella es mester quels atenga. E si el peruentura nols ho attendra, e per culpa dell romandra, ell es tengut de restituir tot lo dan que los dits personers ne sostendran o sostengut ne hauran. Empero si al senyor de la nau o leny o tolra o vedara empediment de Deu o de mar o de senyoria o de males gents, que ell no attendra, ço que a sos personers promes haura, com dells se parti²¹⁵⁰, e per culpa dell no romandra, ell a sos personers de la promesa nols es de res tengut, per ço com a empediment de Deu o de mar o de males gents no pot algu res dir ne contrastar. Empero tot ço que desus es dit, que sia, e deia esser menys de tot frau, e si frau algu prouar si pora, la part contra qui prouat sera, sia tengut de retre e²¹⁵¹ restituir tot lo dan aquella part que sostengut lo haura, sens contrast e sens tota malicia. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCXLIII: De patro qui volra crexer la sua nau

Senyor de nau o leny que volra crexer la sua nau o lo seu leny si ell es en loch on sien tots los personers o la maior partida, lo senyor de la nau o leny los ne deu demanar, e si tots los dits personers ho volen o la major partida que la nau se cresca, lo senyor de la nau o leny la pot crexer e tots los personers son hi tenguts de metre per la lur part aytant com daquell creixement los vendra. E si y ha personer²¹⁵² qui y volgues contrastar²¹⁵³ no pot, pus que ab sabuda e ab voluntat de la maior part sera fet aquell creximent e si lo senyor de la nau ho haura a manleuar, aquell personer nes tengut²¹⁵⁴ axi com en lo capitol desusdit es contengut. E si los personers no volen que aquella nau se cresca, lo senyor de la nau nols pot forçar, mas pot los forçar de tot ço que en lo capitol desusdit es contengut. Encara mes si lo senyor de la nau fa aquel creximent menys de sabuda e de voluntat dels personers, los personers no son tenguts al senyor de la nau de res a donar sino axi com en lo capitol desusdit es contengut. Empero si lo senyor de la nau o del leny sera en algun loch, on no haura personer algu²¹⁵⁵, e ell volra crexer sa nau o leny ell la pot crexer segons que en lo capitol desusdit es contengut, e los personers noy poden res contrastar, sino en axi com en lo capitol desusdit es contengut, e lo senyor de la nau es²¹⁵⁶ obligat als personers de totes aquelles conuinençes e empressions que al capitol de fet de adob parla e es contengut. Perço com creximent que hom fa a la nau es iudicat²¹⁵⁷ per adob.

Capitol CCXLIV: Declaracio del precedent

Segons que diu e demostra en vn capitol desusdit, que si senyor de nau vol²¹⁵⁸ crexer o fer algun creximent en sa nau o leny, si lo senyor de la nau es en loch on sien tots los personers o la maior partida, lo senyor de la nau o leny los deu demanar del dit creximent que ell vol fer en la dita nau o leny, e si los dits personers tots o la maior partida no volran que lo dit creximent se faça, lo dit senyor de la nau nou²¹⁵⁹ deu fer, nels ne pot forçar, mas lo dit senyor de la nau pot forçar los dits personers de aço que es dit en lo desus dit capitol, ço es a entendre dencantar, e los dits personers al senyor de la nau o leny per aquella rao meteixa, e es ver, e axi es acostumat de fer, empero segons que encant deu esser fet. E alla on diu e demostra que si lo dit senyor de la nau o leny es o sera en loch on no sien ne seran tots los dits personers ensemps o la maior partida que si lo dit senyor de la nau o del leny²¹⁶⁰ volra crexer la dita nau o lo leny, lo dit senyor de la nau o leny ho pora fer, que personer algu noy pot en res contrastar sino axi com en lo capitol desusdit es contengut, e es ver. Mas empero es axi a entendre que²¹⁶¹ lo dit senyor de la nau o leny no²¹⁶² la cresca sino per dues raons, ço es a saber per gran nolit o gran viatge que ell trobas, o per gran profit quel dit senyor de la nau vees o conegues quen vengues o quen pogues venir a si meteix o a tots los desus dits personers, ço es a entendre per passatge o per falliment²¹⁶³ daltres naus o lenys que alguns mercaders no trobassen. E si lo dit senyor de la nau o leny fara lo creximent²¹⁶⁴ desusdit per les dues raons   -121-   desusdites, los dits personers li son tenguts de pendre en compte tota la messio e despesa que lo dit senyor de la nau o leny haura feta per lo dit creximent si donchs los dits personers lo contrari prouar no li poran. E si lo dit contrari prouar no li poran esser ver, sia que lo dit senyor de la nau o leny los aport guany o consumament, tot li deu esser pres en compte. E si lo dit senyor de la nau los aportara algun guany, los dits personers ne deuen hauer e pendre be entegrament lur part, segons que quascu dels personers la haura en la nau. E si lo dit senyor de la nau o leny aportara algun consumament als personers, los dits personers son tenguts de pagar al dit senyor de la nau o leny segons que a quascu dels dits personers ne pertanyera, segons la part que en la dita nau haura. E es rao que axi com quascu²¹⁶⁵ prenguera part del dit guany, si lo dit senyor de la nau o leny lols hagues portat²¹⁶⁶ axi es rao que quascuns dels dits personers paguen²¹⁶⁷ sa part en lo dit consumament si esdevenia per algun cas, e pus que lo dit senyor de la nau o leny haura fet lo dit creximent a bon enteniment e per les raons desusdites, e maiorment pus lo dit contrari no li pora esser stat prouat. Mas empero si los dits personers poran provar lo dit contrari al dit senyor de la nau o del leny, aquel dit senyor de la nau o del leny qui no haura feta, la dita obra o creximent per les dites raons, ans ho haura fet per sa autoritat o per vana gloria del segle, e per ço que les gents diguen que aytal es senyor de gran nau o de gran leny, aquella messio aytal que per aquella²¹⁶⁸ rao o raons com desus son dites sera feta, los dits personers no son tenguts que la li prenguen en compte, si los dits personers nou²¹⁶⁹ volran sino en aytal manera, que aquella messio que per les raons desusdites sera stada feta, que sia mesa en coneguda e en vista e en poder de dos bons homens, e ço que ells ne diran e conexeran, que allo sien tenguts los dits personers de pendre en lur compte al dit senyor de la nau o leny, axi que la sua part ne laltra no pusca en res contrastar al dit e a la coneguda de aquells damunt dits dos bons homens. E en aquesta guisa empero que si los dits personers no encantaran la dita nau o leny, e lo dit senyor de la nau o leny romandra en sa senyoria tot en axi com se era e ab aquells meteixs sobredits personers no son tenguts de res a donar al dit senyor de la nau o leny de la dita messio, que axi com desus es dit sera stada feta, ne encara per los dits bons homens sera stada arbitrada o stimada o²¹⁷⁰ sentenciada, sino en axi com lo dit senyor de la nau o leny so guanyara ab la dita nau o leny, e encara li fan gran gracia com el roman en senyoría de la dita nau o leny e com del tot la dita messio no li abatran del compte que axi com desus es dit²¹⁷¹ haura feta no raonablement, mas es se fet e fa per esta rao, car en totes coses e en tots fets es bona egualtat e temprament e conuinença²¹⁷² de bons homens. Empero si los dits personers encantaran la dita nau o leny al dit senyor, ell gitaran de tot de la senyoria e desposseiran, los dits personers son tenguts de donar e pagar al dit senyor²¹⁷³ tota la messio e despesa que per los dits bons homens los sera stada arbitrada o estimada o sentenciada, encontinent que los dits personers hauran la dita nau o leny encantat, e aquell qui²¹⁷⁴ era senyor ne hauran gitat. Empero si aquell qui era senyor de la dita nau o leny haura manleuats alguns diners per rao de la dita obra o²¹⁷⁵ crex que ell axi com desus es dit haura fet no degudament²¹⁷⁶ si ell no dara loguer on haura donat, los dits personers no son tenguts de metre ne de pagar part en lo dit loguer, si donchs   -122-   los dits personers fer nou volran. Mas empero si dit senyor de la nau o leny haura feta la dita obra o creximent per les²¹⁷⁷ raons desusdites si lo dit senyor de la nau o leny haura manleuada moneda de algu per rao de la dita obra o crex si lo dit senyor ne dara loguer ol ne haura donat, los personers hi son tunguts de metre e de pagar segons que a quascu pertanyera, e segons la part que en la dita nau o leny haura, sens tot²¹⁷⁸ contrast. E iatsia aço que en lo capitol desus diga²¹⁷⁹ e demostre que creximent²¹⁸⁰ que hom faça a alguna nau o leny ques iutge per adob, ver es, mas en tal guisa se pot hom flixar de creximent que nos deu nes pot flixar de adob, que haura ops la dita nau o leny. E axi los dits senyors de naus o lenys deuen se guardar com seran en algun loch estrany o priuat, si ells volran fer alguna obra o algun creximent en lurs naus o lenys, que ells queu façen ab²¹⁸¹ iusta rao o raons perço quels casos desusdits no li puscan²¹⁸² esser desus posats o perço quel dan desusdit nols pusca desus venir. Salues empero totes conuinençes o empreniments fets entre los senyors de les naus e los personers en totes e per totes coses. E per les raons dites fon fet aquest capitol.

Capitol CCXLV: De adob de nau

Senyor de nau o leny de qui la sua nau haura ops adob, si lo senyor de la nau es en loch on sien sos personers tots o partida, lo senyor de la nau deu dir e demostrar a aquells personers aquell adob que la nau o leny haura mester, e si los personers ho volen, ell ho deu adobar ells personers son tenguts metre en lo adob quascu tan²¹⁸³, com li vendra a la sua part, e si hi haura algun de aquells personers, qui no volra pagar ço que a ell²¹⁸⁴ vendra e lo senyor de la nau ho haura a manleuar, lo personer nes tengut e obligat, axi com lo capitol desusdit²¹⁸⁵ conte, e si los personers no volran que la nau o leny se adob perço car per ventura ell costaria mes de adobar que no valria o encara mes que com la nau o leny sera²¹⁸⁶ adobat, e ells lo volran²¹⁸⁷ vendre ells no trobarien²¹⁸⁸ tant com ell costaria de²¹⁸⁹ adob, perço lo senyor de la nau o leny no deu adobar sa nau o leny menys de voluntat dels personers pus sia en un loch ab ells nels²¹⁹⁰ ne pot forçar, mas lo senyor de la nau pot forçar de vendre e de encantar als personers, pus que ells no volran que la nau o leny se adob, e los personers ne poden forçar aytambe al senyor de la nau o del leny que a encant noy ha nengu senyor que tots son e deuen esser personers simples, si donchs algunes conuinençes no hauia entre ells que algu dels personers hi degues hauer qualque senyoria. E si lo senyor adobara la nau o leny menys de voluntat dels personers, personer algu²¹⁹¹ no li es tengut de res a donar daço que costara aquel adob qui menys de sabuda dells sera fet, mas lo senyor de la nau se deu pagar axi com la nau o leny so guanyara, que allo personer algu noy pot res contrastar. Mas si la nau o leny se perdra ans quel senyor²¹⁹² sia pagat daço que haura prestat a aquel adob, personer algu no li es tengut de fer esmena. Mas com la nau o leny se perdra, si exarcia alguna se restaurara, lo senyor de la nau se deu entegrar, que personer algu no loy pot contrastar, e si res hi sobre lo senyor de la nau o deu retre e donar a quascun personer tant²¹⁹³ com li venga per la sua part. E si alguns dels personers volran vendre aquella part que hauran en la nau que sia adobada, ell se deu fadigar a aquell qui senyor ne sera²¹⁹⁴, car aquell hi haura   -123-   hagut molt de maltret, ey haura bestret tot aquell adob. E si aquell personer no sen pot auenir ab aquell qui senyor ne sera, sia mes en poder de²¹⁹⁵ dos bons homens de mar, qui vegen aquel adob ia²¹⁹⁶ quant costa, perço que si aquell personer venia la sua part²¹⁹⁷ altri, que entre lo senyor de la nau e aquell qui aquella part compraria, no pogues hauer contrast²¹⁹⁸. E tot ço que aquells dos²¹⁹⁹ bons homens ne diran²²⁰⁰ on faran, allon sia seguit, axi quel senyor de la nau ne aquell personer per qui lo contrast seria noy puguen contrastar, mas tot ço que ells ne diran ab consell quen demanen a²²⁰¹ homens de mar, allon sia seguit. Saluo empero que si lo senyor de la nau sera en loch on no haura algun personer, e la nau o leny haura tan gran ops adob, que menys de adob²²⁰² no pogues nauegar, lo senyor de la nau deu guardar lo profit de si e de sos companyons, e²²⁰³ perço deu mes amar lo profit de sos companyons com ells noy seran, encara perço car ells lo hauran fet senyor del lur, perque ell deu guardar si metex de blasme e de dan. E encara mes aquells qui en ells se fien. E si lo senyor de la nau veu²²⁰⁴ e coneix que aquell adob que la nau ha mester, sia o deia esser mes a profit dels personers que a dan segons son semblant e segons sa conexença e sa conciencia²²⁰⁵, que allo que a ell ne sia semblant, allon deu fer a son bon enteniment. E qualseuol²²⁰⁶ cosa que ell ne faça sia que la adob o que la vena, tot li deu en be esser pres, pus que ell ho haura fet a²²⁰⁷ bona intencio, e axi los personers no poden res contrastar en ço que ell ne faça, perque quascu se guart a²²⁰⁸ qui fara part, si donchs no era empres entre el senyor de la nau e los personers que ell no degues adobar ne vendre la nau o leny, si nou fahia ab voluntat de tots los personers o de la maior partida. Empero si aquella conuinença no era entre ells²²⁰⁹, aquella cosa quel senyor de la nau ne fara, aquella nauran a seguir los personers, saluo que si ell la iugava o²²¹⁰ baratava o la perdia per sa culpa, aquell los es tengut de²²¹¹ esmenar, axi com en lo capitol desusdit²²¹² se conte. E aquest capitol fon fet, ques guart²²¹³ quascu, a qui fara part, e²²¹⁴ a qui comanara lo seu, e²²¹⁵ a qui no, e²²¹⁶ com e com no loy comanara, que²²¹⁷ les conuinençes que entre ells seran empreses, aquelles se hauran a seguir.

Capitol CCXLVI: De arborar ancores

Senyor de nau o leny qui pendra o fara pendre senyals gayatells²²¹⁸ o races de ancores dalguna nau o²²¹⁹ leny qui prop dell²²²⁰ stara ormeiat, si aquelles ancores se perden aquel senyor daquella nau qui haura orbades²²²¹ aquelles ancores o fetes orbar²²²², es tengut de esmenar a aquell senyor daquella nau de qui aquelles ancores seran tot ço que ell dira per son sagrament, que valguessen. Encara li es tengut²²²³ de fer esmena de tot lo destrich que ell ne sostenga; encara mes, si aquell senyor de qui aquelles ancores seran, se vol ell sen pot clamar a la senyoria, e demanar a aquell senyor daquella nau o leny qui aytal cosa haura feta o fera²²²⁴ fer per ladronici. Encara mes, si mariner²²²⁵ algu orbara ancores menys de voluntat e menys de sabuda daquell senyor de nau ab qui ell sera, si lo mariner ho fara per sa²²²⁶ autoritat e menys de comendament, ell es posat en aquella pena quel senyor de la nau deuria   -124-   hauer, si comendament²²²⁷ lin hagues fet. Encara mes, que si aquells mariners qui aytal cosa hauran assaiada de fer, no hauran de que pagar aquelles ancores qui per culpa dells seran perdudes²²²⁸, per ço com ell les hauran orbades²²²⁹, (encara mes) si ells no²²³⁰ poden entegrar lo dan el destrich e la messio quel senyor daquella nau ne haura sostengut, aquels mariners deuen esser presos e mesos en preso e star²²³¹ tant tro que haien satisfet a aquel senyor daquella nau de tot lo dan e de tot lo²²³² interes que ell dira per son sagrament que per culpa dells haura sostengut, si donchs aquell senyor daquella nau²²³³ nols volia fer gracia quels speras per dies e per hores o que vulla que ells guanyen ab ell tot ço que²²³⁴ li haurien a donar en esmena del dan que per culpa dells haura sostengut. E aço sia en voluntat²²³⁵ daquell senyor de nau qui aytal dan haura sostengut, de fer daquelles coses desusdites, qual ell mes se volra, ço es²²³⁶ de sperarlos, o de metrels en preso, o que ell los vulla fer gracia queu guanyen ab ell. E²²³⁷ fon fet aquest capitol, que si aquella pena²²³⁸ desusdita noy era posada, molt²²³⁹ dan e treball se seguiria. Encara si alguna nau tindra prois, e perço quel prois no frete ne sencaste, hauray posats senyals quel sospenen, qui aquells senyals ne leuara o fara leuar, en aquella pena metexa deu esser posat que desus es²²⁴⁰ dita.

Capitol CCXLVII: De nau que ira a parts

Senyor de nau o leny qui menara la sua nau a parts, ell es tengut de fer scriure totes les conuinençes e empreniments que ell fara o haura fetes ab tots aquells²²⁴¹ mariners que ab ell hauran anar a parts. Encara mes deu fer scriure lo dit senyor de la nau en presencia de tots los mariners o de la maior partida, ia²²⁴² quantes parts pendra la nau e²²⁴³ quantes parts faran per tots e a qui deu fer millorament e a qui no, e quant e quant no, perço que a la particio entre los mariners el senyor de la nau no pogues hauer algun²²⁴⁴ contrast. Encara es de mes tengut lo senyor de la nau que ell deu mostrar tota la exarcia que la nau haura a tots los mariners ensemps o a la maior partida, si tots noy poden esser, perço car²²⁴⁵ si los mariners conexien ab lo senyor de la nau ensemps quey hagues exarcia que hagues ops²²⁴⁶ o adob o enfortiment que lo senyor de la nau queu degues fer fer al scriua, e perço que noy pogues hauer entre ells algun contrast, que si alguna exarcia se²²⁴⁷ perdra, quells mariners noy poguessen metre algun contrast, que diguessen que ells no²²⁴⁸ hauien vista aquella exarcia, que perduda sera, perço com²²⁴⁹ de comu sa esmenar. E si lo senyor de la nau fara aço que desus es dit, los mariners li son tenguts de servir tot²²⁵⁰ axi com si anassen a loguer sabut e encara mes, que per nenguna rao no²²⁵¹ poden metre contrast, saluo²²⁵² per aquelles condicions que en los capitols desusdits son ia certificades e esclarides. En axi lo senyor de la nau²²⁵³ o leny quant Deu los haura donat a guanyar deu los donar be e lealment les parts que a quascu²²⁵⁴ pertanyen, tot en axi com entre lo senyor de la nau e los mariners sera empres e²²⁵⁵ axi com en lo cartolari de la nau sera²²⁵⁶ scrit, e lo notxer es tengut sots pena de sagrament que ell fet ha, de guardar tot lo profit de aquells mariners que ells be e entegrament haien tot ço quel senyor de la nau los haura   -125-   promes lo dia que ells se acordaren ab ell. E lescriua es tengut de guardar lo profit de la nau sots aquella meteixa pena, que al notxer es posada, que ell noy faça res enginyosament²²⁵⁷ per la nau ne per los mariners, mas que be e lealment do sa part, que a la nau pertanyera, e als mariners atresi. El notxer el scriua deuen ne hauer millorament, ço que entre ells stara²²⁵⁸ empres, com la nau començara²²⁵⁹ de acordar los mariners, e si peruentura entre ells no es²²⁶⁰ stat empres, ells ne deuen hauer quascu vna part per honrament e per rao del maltret que ells hi²²⁶¹ hauran per tot lo cominal de la nau, e aquelles dues parts deuen se leuar de tot lo comu ensemps. Ara parlem de les condicions, si per cas de ventura hi venien. Si nau o leny ira ab veles, e anant ab veles ella perdra arbre o antenes o vela alguna, los mariners no son tenguts de²²⁶² esmena a fer si donchs lo senyor de la nau o lo notxer nols hauia manat abans, quell arbre o les antenes o la vela se perdes, que²²⁶³ calassen, e si lo senyor de la nau²²⁶⁴ los hauia fet manament que²²⁶⁵ calassen, e ells no hauien volgut calar, e per aquella rao aquella exarcia que desus es dita, se perdra, los mariners son tenguts de tota aquella exarcia a esmenar. Axi es a entendre, que tot lo cominal de la nau la deu pagar: e si lo senyor de la nau o leny o lo notxer manaran surgir ancores en qualque loc²²⁶⁶ que ells seran, e los mariners diran que aquella exarcia ab que ells manan surgir aquelles ancores no es sufficient²²⁶⁷, e si les ancores se perdran sobre allo quells mariners hauran dit²²⁶⁸ al senyor de la nau o al notxer e aquells no faran cambiar la exarcia en les ancores que hauran manades surgir, los dits mariners no son tenguts de alguna esmena a fer, pus que ells ho hauran dit al senyor de la nau, e demostrat al notxer. E si los mariners nou diran neu demostraran al senyor de la nau ne al notxer e aquelles ancores se perdran, ells son tenguts de esmena a fer, perço car ells surgiren aquelles ancores, e no digueren ne²²⁶⁹ denunciaren que aquella exarcia no era fort ne bona. Encara mes si a la nau vendra cas de ventura, que vaia en terra es²²⁷⁰ romp, si lo guany que la nau haura fet sera tant, que bastas aquella nau a refer, lo senyor de la nau len pot refer. E si ell refer no lan volia, aquella nau deu esser preada e portada²²⁷¹ a preu entre lo senyor de la nau e los mariners, ia²²⁷² que valia aquella nau com ana en terra, e si entre ells no sen poden²²⁷³ auenir, deu esser mes aquell contrast que entre ells sera, en poder de dos bons homens, que sien e sapien be e diligentment de la art de la mar, e²²⁷⁴ qualseuulla cosa que aquells ne diran, allon deu esser fet e seguit, e si exarcia²²⁷⁵ si saluara, aquella exarcia e tot ço que saluat ne sera, tot deu esser preat e mes en preu al senyor de la nau. E com lo senyor de la nau sera entegrat, si alguna cosa de aquell guany que ells fet hauran sobrara, tota deu esser partida per tots cominalment axi com entre ells sera empres. E si peruentura lo guany que ells fet hauran no bastara a esmena a fer a aquella nau que de tot rota sera o en partida, los mariners no lin son tenguts de alguna²²⁷⁶ esmena a fer, perço com lo mariner assats hi pert, pus quey pert son temps, ey haura consumada sa persona. Empero los mariners son tenguts al senyor de la nau dajudar²²⁷⁷ a saluar tot ço que²²⁷⁸ ells poran be e lealment, e retre e donar tot ço que ells saluar ne poran al senyor de la nau. Encara mes, si peruentura   -126-   la nau no haura guanyat res, los mariners son tenguts de retre e de donar al senyor de la nau tot ço que haura despes en vianda de aquell iorn que ells se acordaren tro fins que ells se²²⁷⁹ partiren de la nau, e aço deuen los mariners pagar menys de tot contrast, que lo senyor de la nau assats hi pert, pus hi consuma la nau e si metex, e lo senyor de la nau pot²²⁸⁰ a aquell mariner que contrast hi meta, allo que a²²⁸¹ ell ne vendra, que deia pagar per la sua part, axi demanar com si²²⁸² li hauria comanat ab carta, e pot ho²²⁸³ metre en poder de la senyoria, e aquell mariner deu star tant pres tro que haia satisfet de tot ço que a donar haura a aquell senyor de la nau o que sen sia auengut ab ell. Empero si lo senyor de la nau veura e conexera que aquell mariner que li contrastara, nou fara per alguna²²⁸⁴ altra malesa sino que no ha de que pagar ne entegrar, lo senyor de la nau es tengut que²²⁸⁵ deia sperar per dies e per hores tant²²⁸⁶ tro que ell ho pusca hauer guanyat, en axi, empero, quel mariner es tengut al senyor de la nau de assegurar²²⁸⁷ loy ab cartes e ab fiançes, perço quel senyor de la nau nou pusca perdre ell ne los seus. Encara mes si algu dels mariners perdra alguna roba a²²⁸⁸ servici de la nau, si la nau guanya, aquella roba deu esser retuda a aquell mariner qui aquella roba haura perduda, si ell prouar ho pot²²⁸⁹. E si ell prouar nou pot, no lin es hom tengut de esmena a fer. E si peruentura la nau no guanyara, no li es²²⁹⁰ algu tengut daquella roba que ell perduda haura²²⁹¹ de esmena a fer, per testimonis que ell ne donas²²⁹², car assats hi pert quascu, pus que hi pert son temps, ey consuma sa persona. E fon fet perço aquest capitol, car molt senyor de nau o leny hauria sa nau vella²²⁹³ podrida, e si sabia quels mariners qui ab ell irien a parts si ell rompia la nau²²⁹⁴ li fossen tenguts de la nau a esmenar per fort poca de fortuna²²⁹⁵ que fes, ell faria en guisa e en manera que perdes la nau perço que²²⁹⁶ ell no pogues hauer desmena mes que ne valrien dues naus aytals com aquella. E per aquesta rao los mariners qui van a parts, no son tenguts de esmena a fer a la nau que rota sera, sino tansolament del guany que ells ab la nau hauran fet, tot en axi com en²²⁹⁷ lo capitol desusdit es declarat e certificat.

Capitol CCXLVIII: De exarcia tolta per lenys armats

Si alguna nau o algun leny ira a parts, e sera cas de ventura que aquella nau o leny qui a parts ira, se encontrara ab lenys armats, si aquells lenys armats li tolran o sen portaran vela o veles o gumena o gumenes o ancora o ancores o alguna altra exarcia, aquella exarcia deu esser esmenada per tot lo cominal de la nau. E²²⁹⁸ es axi a entendre, que quascu sia tengut de metre en la esmena que per aquella exarcia se haura a fer qui tolta li sera, per aytantes parts com pendre deu. Empero es²²⁹⁹ axi a entendre, que la nau o leny hagues guanyat e de aquell guany que aquella nau o leny hagues fet, que sia esmenada aquella exarcia que aquells lenys armats sen haurien portada. E si peruentura lo guany que aquella nau o leny haura fet, no bastaua a aquella exarcia a esmenar, los mariners qui iran a parts no sien tenguts de alguna²³⁰⁰ altra esmena a fer, perço com lo sobredit mariner ne algun altre com partex de son alberch e va ab algu a guanyar, nou fa per fe que per algun cas de ventura que esdeuenga   -127-   a la nau on ell deu anar a guanyar, que la roba que ell iaqueix en casa li hagues aiudar a esmenar, que siu fahia mes li valdria que romangues. Encara mes per altra raho, car lo mariner assats hi pert, pus quey pert son temps ey haura rotes les²³⁰¹ vestidures e consumades, ey haura consumada sa persona. Empero si lo guany que la nau o leny haura fet, bastara a aquella exarcia esmenar, que tolta los²³⁰² sera, lo senyor de la nau o leny qui aquella esmena haura presa, deu iurar en presencia de tot lo cominal de la nau o leny que ell que la deia cobrar com abans pusca e quey faça tot son poder. E si ell cobrar la pot, ell es tengut de retre tot ço que ell haura²³⁰³ pres dels sobredits mariners en esmena daquella exarcia que aquells lenys armats los havien tolta, sens tot contrast. E si²³⁰⁴ peruentura en la nau o leny haura alguna partida dels mariners qui ho contrastaran, que aquella exarcia que aquells lenys armats los hauran tolta, que no deia esser esmenada del guany²³⁰⁵ quel leny fet haura, perço car es cas de ventura, nou deuen fer ne poden²³⁰⁶, car si als sobredits mariners o altres stant ells en la nau o leny venia cas de ventura, que se contrassen ab alguna caxa on hagues moneda o alguna altra roba que valgues molts diners, o ab alguna bala o ab alguna altra cosa que a ells tornas a profit, noy hauria algu que no volgues haver be e entegrament la sua part que pertanyer lin degues, e encara molt mes, que pertanyer no lin deuria, si ell fer ho podia; e donchs²³⁰⁷ en semblant cas, es iusta rao, que axi com quascu volria e demanaria be e entegrament sa part del guany qui per²³⁰⁸ cas de ventura los seria esdevingut, tot en axi es rao que quascu sia tengut de fer esmena a aquella perdua que per cas de ventura los sera esdevenguda, del guany que ells fet hauran. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCXLIX: De roba quis banyara en leny descubert

De mercaders qui nolieiaran o metran roba en algun leny descubert, si aquella roba que en aquell leny descubert sera mesa, se banyara os guastara per mar qui al leny entre o per aygua de pluia, lo senyor de aquell leny no sia tengut de esmena a fer nenguna a aquells mercaders de qui aquella roba sera, perço car no es sa culpa que aytambe saben los mercaders com ell meteix que aquell leny on ells meten la lur roba es descubert. Mas empero si lo senyor del leny descubert es en algun loch que li pogues fer tenda e que no fos tan mal temps que el la pogues tenir feta e²³⁰⁹ no lin fahia, si los mercaders prouar loy²³¹⁰ poran, ell es tengut de esmena a fer a aquells mercaders per aquella roba que banyada o gastada sera per culpa²³¹¹ dell, qui no volia tenir la tenda feta. Empero²³¹² si aquell senyor del²³¹³ leny sera en algun loch e fara tanta de mar e tant de vent que²³¹⁴ no la gosas tenir, ne pogues, e²³¹⁵ plovia tant que la tenda no hagues facultat²³¹⁶ de tenirla, si aquella roba se banya os guasta per aquestes raons que desus son dites, lo senyor del leny no es tengut de esmena a fer. Encara mes si aquel leny fara aygua per murades e per culpa daquella aygua que fara per les murades aquella roba se banyara os guastara, lo senyor daquel²³¹⁷ leny es tengut de esmena a fer a aquells mercaders de qui la roba sera. E si lo leny no fara aygua per murades en fara per lo pla, si aquel sera bo e sufficientment be encrostamat²³¹⁸, si per   -128-   aquella aygua que per lo pla fara se banyara roba os guastara, pus lo leny sera be e susficientment encrostamat, lo senyor del leny no es tengut de²³¹⁹ fer esmena a aquells mercaders de qui aquella roba sera que per aygua de pla sera banyada²³²⁰, pus quel leny be e sufficientment sera encrostamat. Empero si lo senyor del leny prometra a algun mercader, que li metra e li portara la sua roba sots bon talem e lo senyor del leny no lay metra, ans la metra en altre loch, si aquella roba quel senyor del leny haura promesa de portar sots lo talem e no lay haura mesa ne portada, e aquella roba se banyara es²³²¹ guastara, lo senyor del leny es tengut de²³²² fer esmena a aquell mercader de qui aquella roba sera, perço com²³²³ ell no la haura mesa sots lo talem axi com²³²⁴ ell hauia convengut a aquell mercader. E si lo senyor del leny lay hagues mesa, axi com promes²³²⁵ li hauia, e la roba se banyaua es guastaua, lo senyor del leny no li fora tengut de esmena a fer, pus ell haguera ates ço que hauia promes a aquell mercader, qui aquella roba li hauia liurada per aquella promissio que feta li hauia. E axi si roba si²³²⁶ banyara es guastara sots lo talem, lo senyor del leny no li es tengut fer esmena, pus no es sa culpa, per que²³²⁷ guartse tot senyor de leny, ia²³²⁸ que promet als mercaders, que mester es que los ho²³²⁹ atena. E per aquesta rao fort fet aquest capitol.

Capitol CCL: De pilot

Senyor de nau o de leny qui nolieiara, o sera nolieiat per anar en algunes parts, en les quals el ne hom que en la nau²³³⁰ sia nos certificara quel hi²³³¹ sapia, e lo senyor de la nau o leny haura a logar pilot que hi sapia, e aquel pilot se affermara, e dira al senyor de la nau o leny que ell sap e es cert en aquelles parts on lo senyor de la nau volra²³³² anar, e si aquel pilot dira que no ha loch envers aquelles parts on lo senyor de la nau²³³³ volra anar o sera nolieiat, que ell tot nou sapia, e si aquel pilot attendra al senyor de la nau o leny tot allo que promes li haura be e diligentment, lo senyor de la nau o leny li es tengut de donar tot²³³⁴ lo loguer que entre ells sera empres sens tot contrast, encara li es tengut de donar mes que promes no li haura segons la bondat²³³⁵ e valor que en aquel pilot sera, perço car aquell pilot haura attes al senyor de la nau tot ço que promes li haura. Empero totes les conuinençes que entre lo senyor de la nau o leny e aquel pilot seran empreses, deuen esser²³³⁶ totes meses en forma de cartolari de la nau o leny perço que entre lo senyor de la nau o²³³⁷ leny e aquell qui pilot sera no pogues²³³⁸ hauer algun contrast. E si per ventura²³³⁹ aquell qui pilot sera leuat no sabra en aquelles parts²³⁴⁰ on ell dit e promes haura e conuengut, aquell qui pilot sera mes, e²³⁴¹ qui aço al senyor de la nau o leny haura promes e res no li pot attendre daço que promes haura²³⁴², aquell qui aytal sera deu perdre lo cap encontinent sens tot remey e sens tota merçe. El senyor de la nau o leny pot loy²³⁴³ fer tolre, que no es tengut queu deman a la senyoria, si nos vol, perço com aquell laura enganat e mes a iuy de perdre si e tots aquells que ab ell son e encara la nau e tot lauer. Empero no sia tansolament en coneguda del senyor de la nau o leny ia²³⁴⁴ aquel pilot que sera leuat, si deu perdre lo cap o no, ans deu esser en coneguda del²³⁴⁵ notxer e dels   -129-   mercaders e de tot lo cominal de la nau. E si tots aquells qui desus son dits o la maior partida veuran e²³⁴⁶ conexeran que aquell deia perdre lo cap, ell lo deu perdre, e²³⁴⁷ si a ells no es semblant quel deia perdre, que nol perda, mas sie(n) fet tot ço que ells ne conexeran, que allon deu esser fet, e als no, perço²³⁴⁸ car si peruentura a les vegades hom anaua la voluntat dalguns senyors de naus o lenys, ells voldrien be que alguns de que ells haguessen desgrat que haguessen perdut lo cap, e perço que lin romangues lo loguer que promes e darli deu, que axi be hi ha senyors de naus o de lenys qui son rasos²³⁴⁹ de seny, com un altre hom. E encara mes que molts senyors de naus o de lenys son que²³⁵⁰ no saben que deu anar dauant ne²³⁵¹ que de tras, ne saben que²³⁵² vol dir la mar ne que no. Y perço seria mal fet que²³⁵³ hom fes mort per asalt o en coneguda tansolament del senyor de la nau o leny. Perque tot hom quis met per pilot, se deu guardar ans que si meta, que puga e sapia atendre tot ço que prometra, perço que²³⁵⁴ la pena que desus es dita no li pogues venir²³⁵⁵ ne altre dan.

Capitol CCLI: De guaytes de nau

Tot senyor de nau o leny es tengut que encontinent que partex²³⁵⁶ de alla on haura leuat viatge e haura feta vela ell deu²³⁵⁷ partir ses guaytes que guayten en la nau o leny axi be anant ab veles com stant en port o en plaia o en sparagol, e axi be en terra de²³⁵⁸ amichs com de enemichs. E es axi que aquells que guayten²³⁵⁹ anant ab veles si²³⁶⁰ adormen a la guayta, de tot aquell iorn no deuen beure vi. E si aquells qui²³⁶¹ guaytaran en plaia o en port o en sparagol e que sia en terra de amichs, si a la guayta se adormiran, de tot aquell iorn no deuen beure vi ne hauer²³⁶² algun companatge. E si peruentura sera[n] en terra de enemichs aquells qui a la guayta sadormiran, si es mariner de proa deu perdre lo vi e lo companatge de tot aquell iorn e encara que deu esser açotat tot nuu per tota la nau, e deu esser surt en mar tres vegades ab la veta del morgonal, e aço sia en coneguda del senyor de la nau e del notxer de darli qualseuolra daquelles dues penes que desus son dites; e²³⁶³ si es de popa deu perdre lo vi e tot lo companatge de tot aquell iorn, e deu li esser gitat un cau daygua per lo cap en auall. E si algun daquests que desus son dits seran trobats dorments a la guayta de tres vegades ensus, deu perdre tot lo loguer que hauer deuia de tot aquell viatge, on²³⁶⁴ seran, e sil hauien hagut, deuen lo retre, o deuen esser gitats en mar, e sia en asalt del senyor de la nau e del cominal o de la major partida de darlos de aquestes dues penes²³⁶⁵, qual ells se volran, perço car ells meten a juy e ventura de perdre si meteix e tots aquells qui en la nau o leny seran. E fon fet per ço aquest capitoll²³⁶⁶.

Capitol CCLII: De roba trobada

Roba que sera trobada en plaia o en port o en ribera, que vaia sobre aygua, o que la mar la hagues exaugada²³⁶⁷ en terra, aquel qui trobara aquella en²³⁶⁸ plaia o en port o en ribera, ab que la mar no la hagues exaugada en terra, ne deu hauer la meytat de trobadures, en aquesta guisa, que ell la deu presentar a la senyoria, e la senyoria deu la tenir manifesta a tot hom vn   -130-   any e vn dia. E si era roba que guastarse pogues, deu esser venuda, e lo preu que daquella roba²³⁶⁹ se haura hagut, deu²³⁷⁰ esser manifestat, axi com desus es dit. E si passat aquell temps²³⁷¹ de roba qui axi sera trobada o²³⁷² del preu que²³⁷³ daquella se haura hagut, senyor no haura vengut, la donchs la senyoria deu donar a aquell qui trobada la haura la meytat per ses trobadures, e de la meytat que romandra, deu fer la senyoria dues parts e pot sen pendre la²³⁷⁴ una part, e laltra que roman deu la donar per amor de Deu la on a ell ben vist sera, per anima daquell de qui stada sera. E si per ventura aquella roba que trobada²³⁷⁵ sera, la mar la haura exaugada en terra, aquell qui la trobara ne deu hauer trobadures conuinents, segons que²³⁷⁶ [a] aquells bons homens daquel loch on sera trobada, vist sera. Empero deu esser axi fet daquesta qui sera axi trobada com es ia dit desus daquella altra, e axi fetes parts daço que a la senyoria romandra. Empero si²³⁷⁷ alguna roba sera trobada en golf o en mar deliura, aquella deu esser partida axi com en un capitol desusdit es²³⁷⁸ ia contengut perque ara no cal dir ne recapitular. O si peruentura roba sera trobada qui iaura a fons, aquella aytal que sobre aygua no ira ney poria anar, aquella no deu esser venuda ne alienada, perço com roba que iaura a fons tota via spera son senyor, e deuen ne esser donades trobadures conuinents a aquel qui la trobara²³⁷⁹, a coneguda de la senyoria e de dos bons homens de la mar qui sien dignes de fe e queu sapien be e diligentment departir, e la senyoria deu tenir tota aquella roba manifesta o lo preu daquella, si sera roba ques pogues affollar. E si al temps de la vsança o²³⁸⁰ de la costuma²³⁸¹ quel senyor haura stablida en aquell loch on aquella roba sera trobada, demanador o senyor no li haura vengut ne exit, la²³⁸² sobredita senyoria deu fer crida publica per trenta dies. E si senyor algu haura exit a aquella roba, que li sia liurada, sino sia departida axi com desus es dit en aquell capitol meteix de roba qui surara e ira sobre laygua axi deu esser fet de aquesta meteixa, pus quel temps sera passat quel senyor hi haura posat. Empero es axi a entendre, que aquell o aquells qui la desusdita roba trobaran e la hauran trobada, que la deuen hauer manifestada²³⁸³ a la senyoria del loch on la dita roba sera trobada²³⁸⁴, dins tres dies si en loch ne seran e dit a la senyoria, e si dins tres dies no la han presentada, deuen ho fer dins sis dies. E si dins los sis dies no la poran hauer presentada a la senyoría, deu fer en axi per malicia a sobrar e per dans e per greuges e per messions esquivar a aquell o aquells qui la dita roba hauran trobada que la haien manifestada e presentada dins deu dies. E si dins los deu dies²³⁸⁵ no la hauran manifestada, ney sera aquell de qui la roba sera, la senyoria per ell deman e pusca demanar la dita roba, que axi com desus es dit sera stada trobada, a aquell o aquells qui trobada la hauran, per ladronici²³⁸⁶, e star a merçe de la senyoria, e encara que deuen perdre tot lo dret que de la dita roba deuien²³⁸⁷ hauer per rao de les dites trobadures. Saluo²³⁸⁸ empero que si aquell o aquells qui la dita roba hauran trobada, axi com desus es dit, e dins los deu dies no la hauran²³⁸⁹ presentada a la dita senyoria, segons²³⁹⁰ desus es dit, si ells iusts casos o iustes raons mostrar poran, perque ells la dita roba no haguessen poguda²³⁹¹   -131-   presentar o manifestar a la dita senyoria dins los deu dies, deuen los esser rebudes. En axi empero que si los casos e les raons desusdites²³⁹² e posades ells en ver metre les poran, sino que la²³⁹³ senyoria pusca anantar contra els segons que desus es dit en la forma²³⁹⁴ dita desus. Empero si la dita roba que²³⁹⁵ sera stada trobada sera stada perduda vn any haura e vn dia, e passat lany e lo dia la dita roba sera stada trobada, aquell de qui era la dita roba non²³⁹⁶ pot res demanar ans deu esser de aquell o de aquells qui la hauran trobada²³⁹⁷, e aquell de qui era la roba non pot res demanar. E es rao, car no es roba al mon²³⁹⁸ qui haia stat vn any sots aygua o pres de aygua o sobre aygua per lo dit temps, que aquell de qui stada sera²³⁹⁹ pogues iustament conexer algun senyal per que pogues dir que la dita roba fos stada sua, si donchs nou fahia per arbitre²⁴⁰⁰, saluo ferro o açer o altre metal, e axi la dita roba que axi com desus es dit sera trobada, deu esser de aquell qui trobada la haura. Empero si aquell qui la dita roba esser sua²⁴⁰¹ dira, fara fe que sua es e sua fo, deu esser deliurada, ell empero faent satisfaccio a aquell qui trobada la haura, a sa voluntat si aquell²⁴⁰² qui trobada la haura fer ho volra, que en altra manera senyoria nol ne deu destrenyer si donchs aquell que la dita roba demanara prouar o en ver metre²⁴⁰³ no pora per testimonis dignes de fe la dita roba esser sua, e si²⁴⁰⁴ axi com desus es dit, en ver metre pora la dita roba²⁴⁰⁵ esser sua e de tot en tot la dita roba ell cobrar volra, ell es tengut de donar e de pagar a aquell qui trobada la haura tots dans e tots destrichs e²⁴⁰⁶ interessos que en ver metre pora, que per culpa de la roba desusdita li seran esdeuenguts²⁴⁰⁷ e haguts ne haura a sostenir, a coneguda de la dita senyoria e de dos bons homens qui sien dignes de fe. E si la dita roba que trobada sera, aquell o aquells qui trobada la hauran, sen seruiran, o guanyaran, on faran algun guany, si los dits que la dita roba hauran trobada sen seran seruits on hauran fet algun guany, si ells demanaran les dites trobadures, deuen los esser donades segons que es acostumat, e lo dit guany o seruey que de la dita roba hauran hagut o fet, deu los esser mes en compte de les dites trobadures. E per les raons desusdites fort fet aquest capitol.

Capitol CCLIII: De conuinenca feta en golf o en mar deliura

Si alguna conuinença o promissio o obligacio sera feta de vns a altres en golf o en mar deliura o²⁴⁰⁸ en altre loch de mar, saluo que la nau o leny no sia en loch que tenga prois o raiayre en terra per qualseuolra rao²⁴⁰⁹ que sera feta la conuinença o promissio, no deu hauer valor, perque a les vegades van en naus o lenys mercaders e homens honrats e molts altres a qui fa mal la mar, o han algun greuge en si meteixs, e si ells podien exir en terra on poguessen esser aleuiats daquells greuges o de aquell enuig que ells en si metexs han, si ells hauien mil marchs de argent, tots mil los prometrien a algu quils²⁴¹⁰ demanas e quels posas en terra, per aquesta rao no deu hauer valor, hoc encara mes si peruentura se encontraran ab alguns lenys armats, si per promissio o per conuinença o per obligacio que ells los fessen, se podien tolre daquells lenys, ells farien conuinença o promissio perço que ells nois faessen mal de mes que per ventura nols podrien attendre, per la paor   -132-   que haurien dells, e per esta rao promissio ne conuinença feta per paor o per força no val ne deu valer per alguna²⁴¹¹ rao. Mas empero si nau o leny tendra prois o raiayre en terra, tota conuinença que sera feta de uns a altres en qualseuulla guisa que sia feta, val e deu valer. Empero si la nau o leny sera en golf o en mar deliura o en qualque altre loch se vulla sia²⁴¹² de mar, e que tenga prois en terra o no²⁴¹³, aquells qui en la nau seran faran alguna conuinença o promissio, deu hauer valor per estes quatre raons, ço es a saber, per fet de get, o²⁴¹⁴ si per fortuna de mal temps o²⁴¹⁵ perque altre cas o ventura sia que la nau o leny ne vaia en terra, o²⁴¹⁶ per qualque conuinença que mercaders façen de fer esmena a naus o leny per alguna rao o per viatge a cambiar, e que lescriua sia present e tantost com la nau o leny tendra prois en terra que encontinent ho pense²⁴¹⁷ de scriure en lo cartolari. E²⁴¹⁸ per aquestes raons desusdites nenguna conuinença feta en golf o en mar deliura o²⁴¹⁹ en qualseuulla loch sia, no deu hauer valor, saluo²⁴²⁰ per les quatre raons que ia son en aquest capitol desus declarades²⁴²¹ e certificades. Empero si nau o leny sera en fou o en stany, tota conuinença que aquells faran, qui seran en la nau o leny, deu esser tenguda per ferma, tenga prois en terra o no²⁴²², perço com qui es en stany o en fou aytant val com si era en terra, que assats es en terra pus que maltemps nol ne pot gitar ne li pot algun²⁴²³ dan fer.

Capitol CCLIV: De conuinences entre patro e mercaders e mariners

Qualque conuinença²⁴²⁴ que senyor de nau o leny fara o haura feta a mercaders o a sos mariners o²⁴²⁵ ab alguns qui sien o seran tenguts de sa nau o leny, aquella es mester quels²⁴²⁶ attena sens algun contrast. E si peruentura lo dit senyor de la nau o leny la dita conuinença o promissio attendre nols volra, ell los es tengut de restituir tot dan quels desusdits ne sostendran, on hauran sostengut, on speran a sostenir, sens tot contrast, si la dita nau o leny ne sabia esser venuda. Salou²⁴²⁷ empero tot empediment²⁴²⁸ que per iusta rao venir hi pogues, oy fos esdeuengut, per lo qual lo dit senyor de la nau o leny no hagues²⁴²⁹ attes o no hagues pogut attendre la dita conuinença o promissio a tots los desusdits. E²⁴³⁰ per semblant los dits mercaders e mariners e tots aquells que de la dita nau o leny seran tenguts, son tenguts e obligats de atendre al dit senyor de la nau o leny tota conuinença o promissio que ab²⁴³¹ ells haien empresa sens tot contrast. E si per ventura la dita conuinença o promissio attendre no li volran, si²⁴³² los dits han alguns bens, deuen esser venuts per restituir lo dan per la dita conuinença o promissio sostengut o per sostenir sens²⁴³³ tot diffugi. E si los dits lurs bens al dit dan per la dita conuinença o promissio sostengut o a sostenir a restituir no bastaran, si los dits son aconseguits, deuen esser presos e mesos en poder de la senyoria, e star tant e tan longament en la dita preso tro que haien entegrat al dit senyor de la nau tot lo dan desusdit, o que sen sien auenguts ab lo dit senyor de la nau o leny a la sua voluntat, saluo²⁴³⁴ empero quel desusdit empediment²⁴³⁵ nols ho hagues tolt o vedat, que ells no haguessen pogut attendre la dita conuinença o promissio²⁴³⁶ al dit senyor de la nau o²⁴³⁷ per culpa dells no fos romas que ells no²⁴³⁸ haien o no   -133-   haguessen atesa la dita conuinença o promissio, segons que desus es dit. E per les raons desus dites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLV: De comanda feta a us de mar

Si algu comanara a altre roba, la roba es²⁴³⁹ entendre mercaderia, amigablement, ab carta o menys de carta, e sens²⁴⁴⁰ conuinença alguna que no sera empresa entre ells, sino tansolament que aquell qui comanda reb quel la reb a us e costum de mar e²⁴⁴¹ a risch de mar e de males gents, e ell que la deu vendre en qualque loc que ell fara port ab la dita mercaderia en aquell present viatge en lo qual ell²⁴⁴² haura rebuda la comanda, e vendra tot²⁴⁴³ axi com mils pora e segons que entre ells sera empres. Mas empero si entre ells no sera empres, aquell qui la comanda por tara, que deu hauer per son maltret, ni que no, si entre ells empres no sera, aquell qui la comanda²⁴⁴⁴ sen haura portada no sen deu res tenir, pus que entre ells empres no sera, ans es tengut de donar e²⁴⁴⁵ retre tot ço que de la roba haura hagut encontinent que tornat sera de aquell viatge per lo qual ell sen haura portada²⁴⁴⁶ la dita comanda. Empero aquell de qui la comanda sera, es tengut de donar al comandatari qui la sua comanda haura portada e arribada per lo seu maltret, segons que²⁴⁴⁷ guanyara e segons lo maltret que aquell hi haura hagut. E aço deu esser²⁴⁴⁸ en son cosiment e a sa coneguda. E lo comandatari nol pot²⁴⁴⁹ dals destrenyer, perque tot comendatari se guart es deu guardar com reb comanda de algu, e ia²⁴⁵⁰ com fara ses faenes e com no, perço que no haia auenir en cosiment ne en coneguda de aquells qui les comandes li faran per rao del seu maltret. E a aquesta rao que desus es dita de roba, a aquesta metexa²⁴⁵¹ son e deuen esser aquells qui prenen comanda de diners.

Capitol CCLVI: De patro qui vendra la nau sens sabuda dels personers

Si algun senyor de nau o²⁴⁵² leny vendra la sua nau o²⁴⁵³ leny sens voluntat e sens sabuda dels personers, ell es tengut²⁴⁵⁴ encontinent que ell venuda la haura de tornar e retre compte a sos personers e de retre e de donar tot ço que a²⁴⁵⁵ quascu vendra per la sua part, si ells pendre ho volran. E si los personers pendre nou volran, ell los es tengut de retre e de tornar en lur poder aquella nau o aquell leny que ell venut haura sens voluntat e sens sabuda dells, e si aquella nau o²⁴⁵⁶ leny nols pot tornar en poder, ell los es tengut de retre e de tornar aytanbona nau o aytanbon leny com aquell²⁴⁵⁷ era, e lo guany que fet²⁴⁵⁸ haguera hauer ab aquell leny, o sen haura auenir ab ells axi com mils pusca. E si entre ells no sen poran auenir, deuen hi metre dos bons homens qui sien dignes de fe, e aquells quels ho departesquen, e²⁴⁵⁹ qualseuol cosa que aquells ne diran e conexeran, allo deu esser seguit. Empero si com lo senyor de la nau o leny haura feta la venda, axi com desus es dit²⁴⁶⁰, a la maior força dels personers. plaura aquella venda, lo senyor de la nau o leny   -134-   qui venut sera nols es de res als tengut sino de donarlos ço que a quascu pertanyera, pus la maior força dels personers si acordaran. E si peruentura lo senyor de la nau o leny qui venut sera no vendra ne tornara a retre compte a sos personers, ne encara per donar sa part a quascu daço que de la venda de la nau o leny los pertanyera, e ell sen ira deues altres parts, si ell es aconseguit ell es tengut de retre e donar a aquells personers tot ço que de la venda de la nau o leny los pertanyera, e encara tot aytant com los personers diran per lur sagrament que aquella nau o aquel leny poguera hauer guanyat, e si ell no ha de quels puxa satisfer ne entegrar, deu esser pres e mes en poder de la senyoria, e star tant²⁴⁶¹ pres tro que haia satisfet a aquells seus personers daquella demanda que ells²⁴⁶² li fan, o que sen sia auengut ab ells. E si peruentura aquell qui la nau haura venuda no sera trobat²⁴⁶³, e los personers trobaran aquella nau o leny quels sera stat leuat²⁴⁶⁴, ells los poden pendre e demanar ab la senyoria e la senyoria deu lals deliurar, ells empero demostrant que lur fos per testimonis o per cartes, si donchs aquell qui comprat haura²⁴⁶⁵ no podia mostrar carta que aquel qui la dita nau li haura venuda o leny²⁴⁶⁶ hagues dels personers loch que la pogues vendre e fer a sa voluntat. Perque quascu se guart es deu guardar com comprara nau o leny e com no, perço que dan algu no²⁴⁶⁷ lin pusca venir. Empero si ell la vendra per²⁴⁶⁸ vellesa que la nau o leny hagues o emprestadors la faran vendre per prestech que aquells hi haguessen fet a²⁴⁶⁹ ops de coses que fossen necessaries a la nau o leny, aquell qui senyor ne sera no sia tengut sino en axi com en lo capitol qui parla de fet de adob de nau o leny es ia dit e certificat.

Capitol CCLVII: De roba amagadament mesa en nau

Si algun mercader o mercaders nolieiaran a algun senyor de nau o leny bales o farcells o²⁴⁷⁰ qualseuol altra cosa e los mercaders metran o faran metre en aquells faixs, bales, farcells o caxes o²⁴⁷¹ altra roba que sia en mig del un daquells o de tots alguna cosa amagadament, axi com es or²⁴⁷², argent, moneda, perles, ceda o²⁴⁷³ altra roba nobla o mercaderia que ells se volran, e allo que dins aquells faixs, bala o farcell, caxa o qualque altra roba se sia, que ells amagadament dins aquells faixs hauran mesa²⁴⁷⁴ que nou diran ne ho demostraran com nolieiaran²⁴⁷⁵ al senyor de la nau o al notxer o al guardia o al scriua daquella nau en que ells ho metran sia que la nau²⁴⁷⁶ o leny haura a gitar o li vendra cas de ventura, quen ira en terra es rompra, si aquell faix o bala o farcell o caxa o altra roba en que allo que desus es dit sera, se gitara en fet daquell get que fet sera, noy deu esser comptat sino tansolament²⁴⁷⁷ aquella roba que ell haura nolieiada, per testimonis quen donas qui diguessen que ells lay hauian vista metre, pus que al senyor o al notxer o al guardia o al scriua nou hauran mostrat ne dit ne en lo cartolari no sera scrit, e si la nau o leny ne va en terra e aquella roba se peldra, no li deu esser feta esmena sino per ço que ell haura fet entenent, com ell la nolieia, ia²⁴⁷⁸ quina roba era e quina no. E si peruentura aquella bala o faix on algunes coses seran meses amagadament, axi com desus es dit, nos perdra nes gitara, e en aquella bala o faix sera trobat allo que desus es dit, qui amagadament hi sera mes, deu metre per tot ço que valra en aquell git o naufraig que sera fet, encara mes si aquella   -135-   roba o mercaderia que desus es dita, se perdra per culpa del senyor de la nau o del scriua, no sien tenguts de esmenar²⁴⁷⁹ a aquell de qui sera sino tansolament per ço que ell los haura fet entenent com lals nolieia²⁴⁸⁰ Perço car ales vegades hi ha alguns mercaders qui si hom los crehia de tot ço que ells dirien o farien sagrament, si perdien algun faix per algunes de les raons desusdites, dirien²⁴⁸¹ que en aquell faix auien ells mes valent mil marchs daur o dargent, e per esta rao no li es algu²⁴⁸² tengut sino daço que al nolieiar fa entenent a algu daquells que desus son dits. Perque tot mercader se guart es deu guardar com²⁴⁸³ nolieia la sua roba a algu, que²⁴⁸⁴ liu faça tot entenent, perço que no li pogues tornar a dan, axi com desus es dit.

Capitol CCLVIII: Si algun patro donara son loc a altre per noliejar

Si algun senyor de nau o leny dara son loch a algun hom, que el pusca nolieiar aquella sua nau o²⁴⁸⁵ leny de tot o de partida, e entre lo senyor de la nau²⁴⁸⁶ e aquell a qui haura donat son loch de nolieiar sera empres dia cert o temps sabut, si dins aquell²⁴⁸⁷ temps sabut aquell nolieiara segons que entre ell el senyor de la nau sera empres, val²⁴⁸⁸ aquell nolit que aquell qui lo senyor de la nau li²⁴⁸⁹ haura mes per nolieiador haura fet ab algun mercader o mercaders, deu²⁴⁹⁰ hauer valor tot aytant com si ell era senyor de la nau o²⁴⁹¹ leny que senyor nes, pus que aquell li haura donat son loc quant aquel nolieiament que aquel qui haura loch de nolieiar dins aquell temps cert que ab lo senyor de la nau haura empres, fara, si quen haia auol nolit o bo, deu hauer valor. E si lo senyor de la nau o leny nolieiara dins aquel temps sabut que ell haura donat son loch a algu que pusca nolieiar de tot o de quantitat sabuda, tanta de roba que ell no pusca leuar aquella que aquell hom haura nolieiada per fe dell e per son manament, lo senyor de la nau es tengut que iaquesca aquella que ell haura nolieiada dins aquell temps²⁴⁹² empres ab aquell a qui ell haura donat son loch²⁴⁹³ de nolieiar o²⁴⁹⁴ ques auenga ab los mercaders de qui la roba sera, que mester es que aquell que ell haura mes per nolieiador ne sia guardat de dan, si la nau ne sabia esser venuda. Encara mes si lo senyor de la nau o leny dara son loch a algu de nolieiar, e lo dit senyor de la nau o leny no li dara dia cert ne temps sabut, si lo senyor de la nau o leny nolieiara²⁴⁹⁵ abans que no hauia²⁴⁹⁶ haguda fadiga o missatge cert daquel qui el haura iaquit per nolieiador, tot en axi nes tengut com ia es desus dit e esclarit. Empero si lo senyor de la nau o leny trametra a dir a aquel qui ell haura iaquit en algun loch per nolieiador que ell no nolieig alguna²⁴⁹⁷ cosa, si aquel no hauia res nolieiat com lo senyor de la nau loy²⁴⁹⁸ trames a dir, el no deu pus nolieiar, e siu²⁴⁹⁹ fa, lo senyor de la nau o leny no li es tengut de dan que lin esdeuenga, ne encara no es de res tengut a aquells mercaders qui ab aquell se nolieiaran, pus que ell li haura trames a dir que ell no nolieig²⁵⁰⁰, perço car algu no ha poder en ço daltre sino aytant com aquell de qui es lin vol donar. Empero si aquell haura res nolieiat abans que sabes lardit del senyor de la nau, deu hauer valor axi com desus es dit. Empero lo senyor de la nau o leny no deu nolieiar   -136-   de tot fermament, pus haura donat son loch a altre de nolieiar, tro fins que sapia certenitat daquell que ell haura fet nolieiador e ia que ha nolieiat e que no, perço quel dan que desus es dit no li pusca esdeuenir.

Capitol CCLIX: De patro qui tirara raig trobat sens voluntat dells mercaders

Si algun senyor de nau o leny haura carregat en algun loch de roba de mercaders, e anant a veles o que surt sia en algun loch, se encontrara ab algun²⁵⁰¹ raig de fusta, axi com de arbres o de entenes o de veles o de qualque altra lenya²⁵⁰² se volra si lo senyor de la nau o leny li²⁵⁰³ dara cap ol li fara donar perço que²⁵⁰⁴ el lo tir, si los mercaders qui en la nau o en lo leny seran, diran al senyor de la nau o leny que²⁵⁰⁵ iaquesca anar aquell raig²⁵⁰⁶ o que el nol tir, si lo senyor de la nau o leny nol vol²⁵⁰⁷ lexar per dir quells mercaders li façen, e si los mercaders diran e li denunciaran²⁵⁰⁸ que si ell no lexa anar aquell raig que tot dan²⁵⁰⁹ quells esdeuenga ne a la lur roba que tot sia sobre ell e si lo senyor de la nau o leny nol lexara anar sobre allo quels mercaders li hauran dit e²⁵¹⁰ denunciat, si als mercaders ne²⁵¹¹ a lur roba vendra algun dan, lo senyor de la nau o leny los es tengut de tot aquell dan que ells per culpa dell hauran sostengut, e si ell no ha de que²⁵¹² pusca esmenar, deu sen vendre la nau o leny que negu noy pot en res contrastar, saluo²⁵¹³ los mariners per los lurs loguers, e si la nau o leny noy basta e lo senyor de la nau o leny ha alguns bens, deuen esser venuts per fer esmena a aquells mercaders de tot lo dan que per culpa²⁵¹⁴ dell hauran sostengut, e si aquells seus bens noy bastaran, si ell es aconseguit deu esser pres e star tant en la preso entro²⁵¹⁵ que aquells mercaders sien entegrats o que ell se sia auengut ab ell [s]. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny volra²⁵¹⁶ leuar alguns de aquells fusts que en aquell raig seran, ell ho pot fer si los mercaders ho volran. E si ell los leua malgrat dels mercaders, el nes tengut tot²⁵¹⁷ axi com ia desus es dit del raig a tirar, si los mercaders ne sostendran algun dan; e si peruentura en la nau o leny no haura mercader algu²⁵¹⁸ e lo senyor de la nau o del leny sencontrara ab raig, ell tirara o leuara algun²⁵¹⁹ fust, si los mercaders o la roba dells pendra dan, si ells en veritat metre²⁵²⁰ ho poran que per culpa del raig quel senyor de la nau o leny tiraua o per culpa daquell fust o fusts que ell hauran leuats los sera esdeuengut aquel dan, lo senyor de la nau o leny nes tengut e obligat axi com desus es dit, perque tot senyor de nau o leny deu fer en tal²⁵²¹ guisa ço que a fer ha, que no li²⁵²² pusca tornar a dan ço quel fara.

Capitol CCLX: De nau nolieiada per anar a carregar en algun loch

Si mercader o mercaders iran en algun loch estrany per nolieiar nau o leny, e²⁵²³ que aquella nau o leny dega anar a carregar²⁵²⁴ a aquell loch que entre el senyor de la nau o leny e los mercaders sera ia empres²⁵²⁵ a dia cert o a temps sabut²⁵²⁶, e aquella nau o leny que nolieiada sera²⁵²⁷ no sera venguda en aquell loch on deura²⁵²⁸ carregar, aquell dia, o en aquell temps, quel sobredit senyor de la nau o leny hauia empres ab los mercaders qui nolieiat lauran,   -137-   si los mercaders ne sostendran dan o messio o greuge algu, lo senyor de la nau o leny los es tengut de tot a restituir. E si peruentura los dits mercaders nolieiaran altra nau o leny per defalliment daquell que ells hauien nolieiat, que no sera vengut a aquell dia o en aquell temps que entre lo senyor de la nau o del leny que ells hauran nolieiat era empres, si aquella dita nau o aquell dit leny que ells hauran²⁵²⁹ hagut o nolieiat per culpa daquell que ells ia hauien nolieiat e no sera vengut axi com entre ells²⁵³⁰ sera stat empres, si los costa mes de nolit que no dauen a aquell que ells ia hauian nolieiat, lo senyor de aquella nau o de aquell leny que primer sera stat nolieiat, los es²⁵³¹ de tot tengut a restituir ço que de mes los costara, perço car ell no sera vengut en aquell temps que ell hauia promes als mercaders com ells²⁵³² lo nolieiaren. E si peruentura passat lo dit temps que entre ells empres fo com ells²⁵³³ lo nolieiaren, aquella nau o aquell leny vendra en aquell loch a on carregar deuia, si los mercaders ne hauran altre nolieiat, no li son de res tenguts, pus que²⁵³⁴ no sera vengut en aquell temps que entre ell e los mercaders fo empres com ells lo nolieiaren. Empero si aquella nau o aquell leny que ells hauien nolieiada vendra ultra²⁵³⁵ lo dit temps que entre ells empres fo com la nolieiaren, e aquells mercaders no hauran nolieiada encara altra nau ne altre leny, los dits mercaders son tenguts de donar a aquell qui vengut sera aquell carrech que nolieiat li hauien. Empero es axi a entendre, que lo senyor de la nau o de aquell leny sia tengut de retre e de donar a aquells mercaders tot lo dan e tot lo destrich e tota la messio que per culpa dell hauran feta e sostenguda qui tant se haura stat, si los mercaders demanar la li volran. E sien ne creguts per lur pla²⁵³⁶ sagrament. Empero²⁵³⁷ sia axi a entendre, que si²⁵³⁸ a aquell senyor de aquella nau o de aquell leny que ells primer hauien nolieiat ho haura tolt o vedat empediment²⁵³⁹ de Deu, o de mar, o de vent, o de senyoria, e per culpa dell no sera stat romas que ell no sia vengut a aquell temps que ell promes e empres hauia ab los sobredits mercaders aquell senyor de la nau o del leny que ells nolieiat hauien, no es tengut als mercaders de dan ne de destrich ne de messio que ells haien feta, pus per culpa de ell no sera feta. E si los mercaders hauran nolieiada altra nau o altra leny, ells son tenguts a aquest senyor de aquesta nau o de aquest dit leny que ells primerament hauran nolieiat²⁵⁴⁰, de donar e de liurar lo carrech que ells nolieiat li hauien, e deuen lo hauer spatxat²⁵⁴¹ a aquell temps que entre ells fonch²⁵⁴² empres com lo nolieiaren. E²⁵⁴³ si los dits mercaders carrech donar no li poran, ells son tenguts que li paguen aquell nolit que entre ells fo empres de donar com lo nolieiaren, o que sen auenguen ab ell, si lo senyor de la nau o del leny ne vol fer auinença, sino negu nol ne pot forçar. Encara mes, que si lo senyor de la nau o leny haura a sostenir dan o messio per culpa dels mercaders, qui nol hauran²⁵⁴⁴ espatxat o nol volran espatxar a aquell temps que ells promes li hauran, los dits mercaders li son tenguts de tot²⁵⁴⁵ esmenar e restituir, e lo senyor de la nau sia cregut per son sagrament. E fon fet²⁵⁴⁶ perço aquest capitol, que a impediment²⁵⁴⁷ de Deu ne de mar ne de vent ne de senyoria algu noy pot res dir ne contrastar, ne es rao²⁵⁴⁸ queu puga fer. Perque quascu se guart es deu guardar que faça en tal guisa tot ço que fara que no li pusca tornar a²⁵⁴⁹ algun damnatge, si ell fer ho pot.

Capitol CCLXI: Si mercader nolieiara nau en loch estrany e morra

Si algun mercader haura nolieiada nau o leny en algun loch estrany, e²⁵⁵⁰ que aquella nau o aquell leny dega anar²⁵⁵¹ a carregar en aquell loch en lo qual²⁵⁵² lo sobredit mercader haura empres ab lo sobredit senyor de la nau o leny a dia cert, si aquell mercader morra stant en aquell loch, on la nau o leny haura nolieiat, si aquell mercader morra ab intestat, o²⁵⁵³ quel dit mercader haia fet testament, lo senyor de la nau o del leny qui nolieiat sera, ans que el partesca de aquell²⁵⁵⁴ sobredit loch on sera noheiat, e²⁵⁵⁵ on encara aquell mercader hi sera mort que nolieiat lo haura ans que ell faça messio, ell deu trametre²⁵⁵⁶ al companyo que aquell²⁵⁵⁷ sobredit mercader qui mort sera hauia en lo seu loch on vsaua o era vehi, e quey trametra vna carta sua o missatge cert a aquell²⁵⁵⁸ companyo qui era daquell sobredit mercader en²⁵⁵⁹ sa vida, qui mort es, e hauer fadiga dell, si volra que aquella nau o leny que son²⁵⁶⁰ sobredit companyo hauia nolieiada en temps que ell era viu, faça lo viatge, e si aquell²⁵⁶¹ companyo vol e quer que aquell sobredit nolit e conuinença que ab lo sobredit companyo sen haura fet, lo qual mort sera, valla, e haia valor, e aquella sobredita nau o aquell sobredit leny que venga, que ell es prest e aparellat de complir tot ço que aquell sobredit son companyo qui mort sera hauia promes a aquell sobredit senyor de aquella sobredita nau o de aquel leny lo²⁵⁶² dia que ell²⁵⁶³ nolieia. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny qui nolieiat sera, vendra en aquell loch on deuia carregar, abans que fadiga no haura haguda del companyo de aquell mercader qui nolieia qui mort sera, aquell companyo qui viu²⁵⁶⁴ romas no li es de res tengut, si nos vol,²⁵⁶⁵ perço com lome pus²⁵⁶⁶ que es mort no ha companyo, que²⁵⁶⁷ lo dia quel hom es mort es partida la companyia. Saluo empero que si aquell mercader qui mort sera hauia obligat aquell companyo qui seu era en vida, en la carta que ell feta hauia a aquell senyor de la nau o del leny, per rao del nolit e de tota la conuinença que ell attendre li hauia, aquel companyo nes tengut que ell la li attena. En axi empero es a entendre: que aquell companyo qui mort sera, hagues loch de son companyo que pogues nolieiar per ell, ço es a entendre que ell ne hagues feta carta de cessio o de procuracio o quen hagues testimonis, que qualque cosa que ell faes, que ell ho haura per ferm. Si aquesta carta o testimonis lo senyor de la nau o²⁵⁶⁸ leny qui nolieiat sera pora mostrar, aquell companyo qui viu sera li es tengut tot en axi com aquell qui nolieia²⁵⁶⁹ era o fora, si ell viu fos. E si lo senyor de la nau o leny mostrar cartes ne testimonis no pora, aquell companyo qui viu sera romas, no li es de res tengut, si be aquell companyo seu lo hauia mes en la carta de la obligacio del nolit que ell fet hauia ab aquell senyor de la nau o leny que hauia nolieiat, pus que per²⁵⁷⁰ voluntat de aquell no fon fet. Que dura cosa seria que si algun hom obligaua altre per sa autoritat e sens sabuda de aquell a qui ell obligara, valia o hauia valor; seria mala cosa, que tot hom poria desfer a altre, perque no es dret ne raho que algu puga obligar a altre per alguna rao si donchs iustes raons noy hauia, com ia desus son dites. E si peruentura aquel   -139-   mercader qui mort sera, qui la nau o leny haura nolieiat, haura fet testament e en son testament haura departits sos bens a sos fills o a sos proismes o a quis volra, e lun daquells haura fet hereu, e lo senyor de la nau qui nolieiat sera, sabra que aquell mercader qui nolieiat laura es malalt e haura fet tot son orde, si lo senyor de la nau ho sap cert²⁵⁷¹ que ell es malalt, si lo senyor de la nau hi es a temps, abans que ell muyra, ell li deu dir²⁵⁷² en presencia de bons homens²⁵⁷³ que si Deu fahia ses voluntats dell,²⁵⁷⁴ que volra que fos daquell nolit que ell li²⁵⁷⁵ haura fermat e quen tendra per be e que ell que fes que si Deu fahia ses voluntats dell, que el no fos malcaent. E si aquell mercader qui nolieiat la haura, e qui sera malalt, li dira que ell que²⁵⁷⁶ pens de espatxar prest, que ab Deu ell lon guardara de tot damnatge, e que per la sua malaltia no stiga que ell no attena tot ço que promes li haura, que ell es aparellat de attendre²⁵⁷⁷ tot ço que li ha promes. E si lo senyor de la nau o²⁵⁷⁸ leny se partira dell qui malalt sera ab la sua voluntat, e ell li fara carta o la li fara fer, es a entendre letra segellada²⁵⁷⁹ del seu segell a son companyo, sil ha, o a hom qui per ell sia en aquell loch que ell dega²⁵⁸⁰ espatxar aquella nau o leny, o li deguen deliurar aquell carrech perque ell nolieiat hauia la nau, si aquella nau o aquell leny sera vengut en aquell loch on deuia carregar, e stant la nau o lo leny aqui vengut, aquell mercader qui li haura nolieiat sera mort, e la mort sua vendra a saber a son companyo²⁵⁸¹ sil hom o aquell qui en loc dell hi sera, si aquells se abstrauran que no la volran carregar ne espatxar²⁵⁸² los bens de aquell mercader qui mort sera si deuen parar, pus quel senyor de la nau o del leny sen fadigava a ell qui malalt era ans quen volgues partir dalla on fo nolieiat, e ab voluntat e ab sabuda de aquel qui nolieiat, lauia, e ab letra sua sen parti, en la qual letra fahia manament a son companyo, sil hauia, o altri qui en son loch fos, que ells lo deguen²⁵⁸³ espatxar tot en axi com ell li hauia promes. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny no sera partit de aquell loch on ell fo nolieiat, ans que fos mort aquell mercader qui nolieiat lo hauia, ell no sen deu partir tro que haia tramesa carta o missatge seu al dit companyo o a aquell qui hauia fet hereu aquell mercader qui mort sera e hauia nolieiat, que vinga per leuar aquell carrech que ell nolieiat li hauia, e si ells o lo vn dells li attendran totes aquelles conuinençes que aquell li hauia promeses com lo nolieia, e si ells trameten a dir per carta lur ab lur segell sagellada, o per missatge cert, que la nau o lo leny que pens de venir quells o lo vn dells es prest e aparellat de attendre tot ço que aquell qui nolieiat lo haura li hauia promes en la carta del nolit que entre ell e lo nolieiador sera feta es contengut, la donchs ell pot venir e amenar la nau, e si ell ne sofferra algun dan o messio per culpa de aquells qui la carta o lo sobredit missatge li hauran trames, ells li son tenguts de tot a restituir entegrament, e encara de aquell carrech a donar, pus que per manament dells hi sera vengut e ab lur fadiga. Empero si lo senyor de la nau o leny vendra en aquell loch on deuia carregar, o partira de aquel loch on era stat nolieiat, despuys que aquell mercader sera mort, e es axi a entendre, que aquell mercader qui mort sera haia fet testament, e en lo testament haia fet algun son hereu, si lo senyor de la nau o leny vendra en aquell loch on deuia carregar a aquell dia o temps en lo qual ell hauia promes, en la carta del nolit sera contengut a aquell quil nolieia, si aquell quil nolieia qui mort sera haura feta mencio o manament que aquell seu hereu dega donar aquell   -140-   carrech que ell hauia nolieiat e promes a aquella nau o leny, aquell qui hereu sera romas lo li es tengut de donar. E si fer nou volra,²⁵⁸⁴ senyoria lon deu destrenyer; que mester es, quel manament del defunt sia complit. Empero si lo defunt non hauia feta mencio ne manat nol hauia en aquella sua derrera voluntat, aquell qui ell haura²⁵⁸⁵ lexat per son hereu en son testament, si nos vol non es tengut; empero es axi a entendre que aquell hereu nol vulla portar en alguna part, sino quel volra aqui vendre, per complir lo manament daquell qui mort sera, segons que ell haura fet manament en la sua derrera voluntat; encara mes perço car aquell senyor de aquella nau o leny sera aqui vengut menys de sabuda o menys de fadiga que no haura haguda de aquell qui hereu sera romas. Empero si aquell qui hereu sera romas no la volra aqui vendre, ans ell volra trametre o portar dita roba o carrech deuers aquelles parts en les quals aquell qui mort sera les hauia en cor de portar, si visques, e les hauia nolieiades, si aquell hereu no les volra metre en aquella nau que aquell qui mort sera hauia nolieiada, e per fe daquell qui mort es hi sera venguda, si ell la met en altra nau e no en aquella, los bens de aquell defunt ne son obligats a aquell senyor de la nau que ell hauia nolieiada en sa vida, si lo senyor daquella nau hauia ates tot lo que hauia promes a aquell qui nolieia. Empero si ell ates no hauia, aquell hereu ne los bens del defunt qui nolieiat lauia no li son de res tenguts ne obligats si donchs lo senyor de la nau nou podia mostrar o prouar iusta escusa o iust impediment que per culpa dell no romas, que ell no hagues ates. E si ell prouar ne mostrar nou pora, aquell hereu ne²⁵⁸⁶ los bens del defunt no li son de res tenguts, pus que ell no haura ates ço que hauia promes. Empero si lo senyor de la nau prouar o mostrar ho pora, aquell qui hereu sera, e encara los bens daquell defunt quil nolieia li son obligats,²⁵⁸⁷ axi com es dit.

Capitol CCLXII: Si a mercader qui nolieiara nau vendra malaltia

Si algun mercader nolieiara nau o leny, e com ell haura aquella nau o aquell leny nolieiat vendra li cas de ventura que li vendra malaltia, e si ell haura promes al senyor de la nau o de aquell leny que ell haura nolieiat, que ell lo deu hauer espatxat²⁵⁸⁸ a dia cert, e si aquell mercader qui malalt sera, dira o fara dir a aquell senyor daquella nau o daquell leny qui ell haura nolieiat, que pens de fer son prou la on fer lo pusca, perço com aquell mercader no li pot attendre ço que promes li haura, perço com es malalt, que si ell fos sa volenter²⁵⁸⁹ liu atenguera, e si lo senyor de la nau li demana la messio que ell feu per ell, lo mercader no lin es tengut, pus no es sa culpa, ne encara mes perço com no liu haura fet a saber dins lo terme que ell deuia hauer espatxat, e encara es en aquella meteixa voluntat que li atena tot ço que li promes, si aquell senyor de aquella nau o daquell leny lo vol sperar que ell sia guarit, e encara mes per altra rao no lin es tengut perço com²⁵⁹⁰ a impediment de Deu negu noy pot res dir ne contrastar. Empero si lo dit mercader caura en malaltia, pus que la nau o lo leny haura nolieiat, e ell nou fara a saber a aquell senyor de la nau o leny que el haura nolieiat, dins aquell temps que ell lo deuia sperar, e pus que aquell temps que entre ells era stat empres sera passat, lo dit mercader liu fara a saber, e li dara paraula o la li fara donar que ell que pens²⁵⁹¹ fer son prou, la on lo tropia, si aquell senyor de la nau o leny   -141-   haura feta messio, perço com aquell mercader no liu haura fet a saber axi com fer ho deguera, en aquell temps que entre ells era stat empres, aquell mercader lin es tengut que la li restituesca, perço com ell no loy haura fet a saber dins aquell temps quell denia hauer espatxat²⁵⁹² Empero si lo senyor de la nau o del leny ne haura sostengut algun dan o algun greuge, aquell mercader no lin es tengut, pus ell no roman del viatge per sa voluntat ne per frau algu que ell li volgues fer, mas tansolament per la malaltia que ell hague ab si. Empero si lo dit mercader sera ia malalt com la nau o lo leny nolieia, si ell se abstraura de anar en aquell viatge que sera empres dins aquell temps que ell haura empres que degues hauer espatxada aquella nau o aquell leny, axi es a entendre, que aquella malaltia que ell hauia li fos encruscada, perque per altre frau nou fes, ell es tengut de retre e de donar a aquell senyor de aquella nau o daquell leny que ell hauia nolieiat tota la messio que ell haura feta per culpa dell, e sia cregut per son sagrament, que la culpa es del mercader, pus malalt era,²⁵⁹³ perque nolieiaua nau o leny ni sempatxaua ab algu per fet de nolieiar. E encara mes, si lo dit mercader nou fara a saber a aquell senyor daquella nau o daquell leny que ell se vulla abstrer de anar en aquell viatge dins aquell temps que ell lo deuia hauer spatxat, e puys passat aquell temps que entre ells sera empres que ell lo deuia hauer spatxat, hu fara a saber, es tengut de donar e de retre a aquell senyor de aquella nau o leny tot dan e tota messio e tot greuge quen haia sostengut, empero aquell dan e aquell greuge deu esser mes en coneguda de dos bons homens de mar²⁵⁹⁴ quiu meten en adob e en egualtat per rao del encruscament de la malaltia que ell haura, que per altra rao no; que si a aquell mercader no era encruscada la malaltia sino ques sostengues en aquella forma e en aquella manera que era com la nau o leny nolieia, no deu esser mes en poder de algu, sino que pens de donar e de retre a aquell senyor daquella nau e leny que ell haura nolieiat, tot greuge que ell haura sostengut, sens tot contrast, perço com per culpa dell lo haura sostengut, e en aquella meteixa manera que desus es dit, es tengut e obligat lo senyor de la nau o leny als mercaders, a qui ell nolieia sa nau o leny, ²⁵⁹⁵axi com en lo capitol desusdit se conten.

Capitol CCLXIII: De mercader qui nolieiara nau e morra ans que sia carregada

Si algun mercader haura nolieiada alguna nau o leny, si aquell mercader qui aquell leny o aquella nau haura nolieiat morra ans que aia carregada la nau²⁵⁹⁶ de tot o de partida, ell ne los bens dell no son tenguts de res a aquell senyor de qui aquella nau o leny sera que ell haura nolieiat, ²⁵⁹⁷perque a hom qui mort sera, conuinença que haia feta no li nou, saluo empero per deute que ell deia o tort que ell tenga, que deu esser pagat dels seus bens,²⁵⁹⁸ si alguns ne ha, on que sien trobats. Empero pus quel mercader haura carregada aquella nau o leny que ell nolieiat haura de tot o de partida, si ell morra e ell la haura carregada dins lo temps que ell la deuia hauer²⁵⁹⁹ spatxada, ell no es tengut al senyor de la nau de messio que ell ne haia feta per tal rao, perço car es semblant que si ell visques que hauria²⁶⁰⁰ en cor de attendre a aquell senyor daquella nau tot ço   -142-   que promes li hauia, e pus mort²⁶⁰¹ loy ha tolt no es sa culpa, que a mort noy sta algu. Empero si vltra lo dit temps la hauia de tot carregada, si lo dit mercader morra, los bens daquell son tenguts de satisfer la messio que aquell senyor de aquella nau ne haura feta per culpa del qui nol haura espatxat²⁶⁰² en aquell temps quel deuia espatxar e no li haura donada paraula que ell que faes son prou que ell no era en cas ne guisa que li puxa attendre ço que promes li hauia; empero si lo mercader haura carregada la nau o leny, e la nau o leny haura feta vela e lo mercader puys morra,²⁶⁰³ on se vulla que muyra, lo senyor de la nau sen deu tornar la on haura carregada aquella roba, e retre e donar la a sos proismes si en aquell loch on hauien carregat seran; e si en aquell loch on hauien carregat proismes o comanadors alguns no haura, lo senyor de la nau o leny deu fer descarregar aquella roba de aquell mercader qui mort sera, e fer posar en terra en loch que sia saluo, e quant la roba sera en terra en loch saluo, lo senyor de la nau o leny deu trametre carta sua ab missatge cert a aquell loch on sapia que sien e deian esser los seus proismes, o aquells de qui ell tenia les comandes. Empero totes les aueries que ell fara per rao de aquella roba a descarregar deu pagar la roba. E encara mes quantque algun proisme o algun de aquells qui les comandes hauien fetes a aquell qui mort sera, seran aqui venguts en aquell loch on lo senyor de la nau o leny haura feta descarregar aquella roba de aquell mercader qui mort sera, ells son tenguts de satisfer tot lo dan e messio que lo senyor de la nau o del leny haura sostengut per rao daquella tornada²⁶⁰⁴ que haura haguda a fer; e si lo senyor de la nau o leny e aquells proismes, o aquells qui les comandes hauran fetes a aquell mercader qui mort sera no sen poran auenir, deu esser mes aquell contrast que entre ells sera en vista e en coneguda de dos bons homens qui sien dignes de fe, e que sapien e que sien de la art de la mar, e²⁶⁰⁵ qualseuol cosa que aquells dos bons homens ne diran e tendran per be, allon deu esser seguit. E si lo senyor de la nau o leny guanyara res del nolit, ell es tengut de donar als mariners per lur loguer en aquella forma que ell guanyara del nolit. Empero si los proismes e aquells qui les comandes hauien fetes, seran en aquell loch on lo senyor de la nau o leny hauia carregat, e encara sera tornat a descarregar, si aquells proismes e aquells qui les comandes hauien fetes²⁶⁰⁶ se acordaran, que aquella nau o leny que aquell mercader qui mort sera hauia carregat, que vaia e que faça aquell viatge, en lo qual deuia anar ab aquell mercader, si viu fos, lo senyor de la nau es tengut de anar

hi, ells²⁶⁰⁷ pagant empero tot destrich e tota la messio que ell haura feta per rao de aquella²⁶⁰⁸ tornada que ell haura haguda a fer per rao de aquell mercader qui mort sera, o que sen auenguen ab ell, e encara que li facen carta que ells o lo vn dells li atena tot ço que aquell mercader qui mort sera li era tengut de attendre, si viu fos, e si ells²⁶⁰⁹ o lun dells li attendra aço que desus es dit, lo senyor de la nau o leny²⁶¹⁰ los es tengut de anar, e en altra manera no. Mas empero si aquell mercader qui mort sera haura carregada aquella nau o leny en terra de sarrains o en loch perillos per anar descarregar en terra de amichs, lo senyor de la nau no es tengut pas de tornar en aquell loch on haura carregat, ans deu anar descarregar en aquell loch on hauia empres ab aquell mercader, qui la donchs era viu e qui sera mort, e aqui descarregar. E ans que descarrech   -143-   ell ho deu fer a saber a la senyoria, e ab testimoni de mercaders e de la senyoria ell deu fer metre la roba en botigues e en loch que sia salue a aquells de qui esser deu. E la senyoria ab consell de mercaders deu fer vendre de aquella roba tanta tro que haia entegrat al senyor de la nau o del leny tot aquel nolit que ell hauer deura, e encara mes auant que sien totes les aueries pagades que per rao de aquella roba seran fetes. Empero es axi a entendre, si en aquell loch no seran los proismes o aquells qui les comandes hauran fetes a aquell mercader qui mort sera. E si aqui no seran, la senyoria ab lo senyor de la nau o leny deu los trametre carta en aquell loch on pusquen saber que sien, e la senyoria ab consentiment dels bons homens daquell loch on la roba sera descarregada, deu la tenir en sequestre²⁶¹¹ fins [que] los proismes o aquells qui les comandes hauien fetes a aquell mercader qui mort sera, sien aqui venguts o hom per ells. Empero si era roba de que hom hagues dubte ques pogues affollar, deu esser venuda, e la moneda que hom ne haura deu esser mesa en loch que tota²⁶¹² hora que vengan aquells qui hauer la deian, la puscan hauer ells o hom per ells, menys de contrast²⁶¹³ algu, pus sia cert que aquells qui hauer la deian o hom per ells hauran aqui venguts, qui la demanan. E per aquestes raons desusdites fo fet aquest capitol.

Capitol CCLXIV: De nau nolieiada e lo patro morra, ans que sia carregada

Si algun senyor de nau o leny haura nolieiada la sua nau o leny a algun mercader, si lo senyor de la nau o leny morra ans que la nau o leny sia carregat de tot o de partida aquella nau ²⁶¹⁴o leny (sia carregat), a qui al senyor sera esdeuengut aytal cas, com desus es dit, no²⁶¹⁵ es tengut de anar al viatge, si donchs los personers ab los proismes de aquell qui mort sera nos acordan, que la dita nau o leny que hi vaia, o si donchs tots los personers o la maior partida no eren stats al nolieiar, e que tots o lo vn daquells fos obligat a aquell mercader qui aquella nau o aquell leny haura nolieiat,²⁶¹⁶ per rao car hom mort no ha ne pot hauer senyoria en res daquest segle, saluo²⁶¹⁷ aytant que tots los seus torts e les sues iniuries, que deuen esser pagades, si hom troba bens seus de ques pusquen pagar. Empero si la nau o leny sera carregada de tot o de la maior partida abans quel senyor de la nau muyra, ella es tenguda de anar e de seguir lo viatge a aquell mercader qui nolieiada la haura,²⁶¹⁸ per ço car los personers qui en la nau o²⁶¹⁹ leny hauran part ne encara los proismes daquell senyor qui mort sera noy hauran mes algun contrast mentre que ella carregaua. E per aquesta rao que desus es dita la nau o lo leny es tengut de seguir lo viatge. E encara los personers hi son tenguts de metre ab los proismes de aquell qui mort sera vn home qui sia o tenga loch de senyor, e encara²⁶²⁰ obligar a aquell mercader de totes conuinençes e empreniments que aquell qui mort es fora e era, si viu fos, perço car ells vehien que aquell qui era senyor de la dita nau era malalt e cuytat, e ells no contrastaren en res com la nau o leny carregaua. Empero si los proismes daquell qui mort sera, o los personers de aquell qui la donchs mentre viu era, era senyor de aquella nau o leny digueren e contrastaren a aquell mercader qui la nau o leny hauia nolieiat, que ell no carregas ne faes res carregar, perço car ells hauien dubte que aquell   -144-   qui malalt era qui era senyor, que²⁶²¹ moris, e si ell moria que aquella nau o leny arias en aquell viatge, si aquell mercader nos volra star del carregar perço que ells li diran o li hauran dit, si lo senyor daquella nau o leny qui la donchs era, morra, aquella nau o leny noy deu lie es tenguda de anar en aquell viatge ne encara los personers²⁶²² ne los proismes o hereu de aquel senyor qui mort sera no son de res tenguts a esmena a fer a aquell mercader qui la nau o leny hauia nolieiat e encara carregat per dan que ell ne sostenga, pus que per dit ne per lo renunciament que ells li haguessen fet no sen era volgut star. Empero si la nau o leny haura carregat e haura feta vela, e partida sera de aquell loch on haura carregat, axi es entendre quel senyor de la nau sia ab ells,²⁶²³ sia que sia sa o malalt, si lo senyor de la nau o del leny morra, gens per la sua mort nos deu star, que la nau o leny no deia seguir lo viatge; en aquesta guisa, empero, que si en la nau o leny haura personer algu o algu qui fos proisme de aquell qui mort sera, qui era senyor mentre que viu era, aquell deu esser leuat per senyor si los mercaders e lo notxer e lescriua veuran e conexeran ab tot lo cominal de la nau que sufficient hi sia, algu de aquells sia leuat per senyor, e si ells veen que algu daquells noy sia sufficient, e en la nau haura panes²⁶²⁴ o proer algu qui sufficient hi sia, lo vn daquells deu esser mes per loctinent de senyor. Empero es axi a entendre, tansolament en aquell viatge²⁶²⁵ lo qual qui mort sera hauia fermat a aquell mercader, e no pus, e encontinent fet aquell viatge deuen tornar aquella nau o aquell leny en poder dels personers e dels proismes daquell qui mort sera, qui ladonchs era senyor, e lescriua es tengut de retre compte a ells axi del guany com de la perdua si fet hi sera, tot en axi com²⁶²⁶ fera a aquel qui la donchs era senyor, com la nau o leny parti dalla on hauia carregat, e eren sos proismes e sos personers, si viu fos. Empero si la nau hauia carregat²⁶²⁷ en algun loch on proisme ne personer no hagues algu, ells la deuen tornar fet lo viatge en aquell loch on la leuaren, si aquell loch saluo sera; e si loch saluo no es, ells la deuen metre e tornar en loch saluo, e lescriua ab lo notxer ensemps deuen fer vna carta e trarnetre en aquell loch on sapien que sien o deian esser los seus proismes e los seus personers²⁶²⁸ daquell qui mort sera, ab missatge cert, que ells que venguen a rebre aquella nau o leny, perço com aquell qui senyor era es mort. E lo scriua e lo notxer no la deuen desemparar ne derenclir tro fins recapte haien hagut dels proismes e dels personers²⁶²⁹ de aquell qui mort sera qui la donchs era senyor. Encara mes: que aquells sien satisfets e entegrats de tots lurs maltrets e de totes les fatigues que oydes e preses hauran per rao daquella nau o leny a saluar. E per les raons desus dites fo fet aquest capitol.

Capitol CCLXV: De nau nolieiada sens temps de termenat

Si algun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny ab carta o ab testimonis, e no hauran oit que aquells mercaders deian hauer espatxat²⁶³⁰ aquella nau o leny que ells hauran nolieiat a dia cert o a temps sabut si los mercaders lagui(a)ran que ells no espatxen²⁶³¹ aquella nau o leny que ells nolieiat hauran, axi com lo senyor de la nau volria e querria, ab que per culpa dels dits mercaders no romangues, los mercaders   -145-   no son tenguts a aquell senyor de la nau o leny que ells axi hauran nolieiat, de messio que ell ne faça de alguna esmena a fer, perque tot senyor de nau o leny deu guardar ia²⁶³² com nolieiara sa nau o son leny perço que a dan no li puxa tornar. Empero si los dits mercaders nolieiaran alguna nau o algun leny, axi com desus es dit, e ells no la espatxaran axi com ells mils poran, e per culpa dells romandra, si lo senyor de la nau o leny pora prouar e mostrar que²⁶³³ per culpa dells haura sostengut algun dan, los mercaders li son tenguts de²⁶³⁴ esmenar e restituir, pus que per culpa dells lo haura sostengut. Encara mes, sia que aquella nau o leny que axi com desus es dit sera nolieiat,²⁶³⁵ deia carregar en aquell loch on lo contracte sera fet per rao del nolieiar, o sia que deia anar carregar en altre loch, si los mercaders se poran escusar per iusta rao o per iust impediment que ells no pusquen donar ne liurar aquell carrech en aquell viatge que ells promes li hauian de donar, pus per culpa dells no sia, ells no li son de res tenguts, pus que per culpa dels no romandra. Mas empero sils dits mercaders trobaran millor mercat de nolit que ells no hauien daquella nau o leny que ells nolieiat hauin, e ells nolieiaran altra nau o leny per rao de millor mercat que ells ne hauran, e ells²⁶³⁶ falliran e metran en falla aquella nau o leny que ells primerament hauien nolieiat, per rao del millor mercat que ells trobaran, ells son tenguts de donar e de retre tot dan e tota messio que per culpa dells haura feta e sostenguda lo senyor de la nau o leny que ells primer hauien nolieiada, e encara de donar aquell carrech que ells li hauran nolieiat. E si dar ells no li volran, ells li son tenguts de donar e de pagar tot aquel nolit que els li prometeren com lo nolieiaren, pus que per culpa dells lo li hauran tolt, e per rao del millor mercat que ells hauran ab altre, e per als no. E perço es rao, que qui²⁶³⁷ en engan e frau va o vol anar de algu qui en res culpa no li haia, que de tot li torn desus. En aquella meteixa manera que desus es dit, es tengut lo senyor de la nau o leny qui axi com desus es dit haura nolieiada la sua nau o leny a mercaders, si ell la nolieiara a altres mercaders per rao de millor nolit que ells li donassen, que no fahien aquells qui primer lo hauien nolieiat, en hauran a fer alguna messio, on sostendran algun dan per culpa de aquell senyor de aquella nau o leny que ells nolieiat hauran, ell los es tengut de tot a restituir pus per culpa dell lauran sostengut. Encara deu leuar aquell carrech que hauia dells nolieiat, si la nau o leny ne sabia esser venuda, perço com es rao que los senyors de les naus e dels lenys sien e deuen esser tenguts e obligats als mercaders qui nolieiat hauran, en totes coses e per totes axi com los dits mercaders son tenguts a ells.²⁶³⁸ E perço que desus es dit fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXVI: De nau nolieiada que per impediment no pot fer lo viatge

Si algun mercader o mercaders nolieiaran nau o leny en algun loch, sia que la nau, o leny que ells nolieiat hauran deu carregar en aquell loch meteix on lo contracte del nolit sera stat fet, o sia que deia anar carregar en algun altre loch, si stant aqui en aquell   -146-   loch on sera stat nolieiat vendra impediment de senyoría, posem que aquella nau o leny qui nolieiat sera deia carregar en aquell loch on lo contracte del nolit sera stat fet, si lo senyor daquella nau o leny que aquells mercaders qui desus son dits hauran nolieiat, los dira els demostrara que ells que damnen e que desfacen aquella carta que entre ells per rao daquel nolit sera stada feta e quel absolguen e que ell puga anar a fer son prou en algun loch ab altres mercaders, si aquells mercaders que nolieiat lo hauran no volran que aquella carta que entre ells es stada feta per rao de aquell nolit ques damne ne ques desfaça ne encara ells nol volran absolre, ans li diran que ell nos congoix que ells cuyden acabar e son certs que ells li daran lo carrech que nolieiat li hauran, si ells acabar poran que ells li donen aquell carrech que nolieiat li hauran, los dits mercaders no son tenguts a aquell senyor daquella nau o leny que ells nolieiat hauran de res als sino de fer tota la messio que ell haura feta de aquell dia auant que ell los demana quel absolguessen.²⁶³⁹ E aço, son tenguts de fer menys de tot contrast, perço car no es culpa lur que empediment es de senyoria, e encara perço car ells li liuraren lo carrech que nolieiat li hauien. Empero si ells aquell carrech o altre en loch de aquell dar no li poran, ells li son tenguts de²⁶⁴⁰ fer tota la messio e tot lo dan e tot lo destrich que ell ne sostendra e²⁶⁴¹ sostengut ne haura. Empero es axi a entendre: que aquell dan e aquell destrich deu esser mes en coneguda de dos bons homens qui sapien de la art de la mar, perço car los dits mercaders son stats axi volenterosos de donarli aquell carrech que ells nolieiat li hauran,²⁶⁴² e per res que ells hi haien pogut fer no sera romas. E qualseuol pati lo senyor de la nau o leny fara ab los mercaders, a aquell pati meteix deuen esser los mariners. Empero si nau o leny deura anar carregar en algun loch, abans quel senyor de la nau o leny partesca daquell loch on lo contracte del nolit sera stat fet, e ans que ell partesca daqui lo empediment hi sera vengut, si los mercaders diran a aquel senyor de aquella nau o leny que ells nolieiat hauran, que ell²⁶⁴³ no stiga per por de aquell empediment de anar alla on deu carregar, que ells son certs, e no han por ne dubte que per aquell impediment ell ne res dells sia detengut ne²⁶⁴⁴ detardat, si sobre aquestes raons desusdites lo senyor de la nau o leny que ells nolieiat hauran, ira ab aquella sua nau o leny en aquell loch on lo carrech deuia leuar, en axi com era stat nolieiat, si los dits mercaders aquell carrech donar no li poran, ells son tenguts²⁶⁴⁵ de fer tota la messio quell per culpa dells hac per limpediment, e encara de donar e de pagar tot aquel nolit lo qual ells li eren tenguts de donar si lo carrech los hagues portat, que no²⁶⁴⁶ es culpa dell com ell portat nol los ha, e aço no deu esser mes en laor de bons homens si lo senyor de la nau o leny nou vol,²⁶⁴⁷ perço car segons que en vn capitol es contengut, tota nau o leny pus que haura feta vela deu hauer tot son nolit sens tot contrast; empero si lo senyor de la nau o leny ne volra fer alguna auinença, ell lan pot fer,²⁶⁴⁸ e deuen hi esser los mariners. Empero si com los dits mercaders nolieiaran aquella nau o leny, era ia lo impediment en aquell loch, e lo senyor de la nau o leny dix e demostra a aquells mercaders²⁶⁴⁹ ia ells perque nolieiauen pus que impediment hi hauia, e ells li diran que pens de nolieiar, e que no sen stiga per por del impediment, que ells lon guardaran de dan, e sobre les dites raons ells nolieiaran,   -147-   ells son tenguts a aquel senyor de aquella nau o daquell leny que axi com desus es dit hauran nolieiat, de donar e de restituir tot dan e tot destrich e tota messio que ell haura²⁶⁵⁰ fet ne sostengut per culpa dells, qui axi com desus es dit, lo nolieiaren. E lo senyor de la nau o leny es tengut als dits mercaders en totes e aytantes guises com los mercaders son als senyors de les naus o lenys, e encara mes en moltes de guises que los mercaders no son tenguts als senyors de les naus. E per les raons desusdites fo fet aquest capitol.

Capitol CCLXVII: Com mariner no deu exir de nau per paraula del senyor

Si algun senyor de nau o leny dara paraula a algun mariner per alguna rao,²⁶⁵¹ no sen deu pas exir tansolament per lo dit del senyor de la nau o leny tro fins quel senyor de la nau o leny li haia leuat o fet leuar lo pa e la vianda dauant. E sil mariner se partex de la nau o leny tansolament per la paraula quel senyor de la nau o leny li haura²⁶⁵² donada, menys que no li haura leuada²⁶⁵³ la vianda, lo senyor de la nau o leny no li es tengut de²⁶⁵⁴ res a respondre per demanda que aquell mariner li faça. Empero si lo senyor de la nau o leny dara paraula a algun mariner, la paraula es a entendre, que li leu la vianda dallant o la li faça leuar ans quel viatge sia acabat ne fet sens iusta rao, ell li es tengut de pagar tot lo loguer que²⁶⁵⁵ promes li haura o promes li es stat al temps que ell se accorda. E si lo mariner anaua o era a²⁶⁵⁶ cusiment, lo senyor de la nau o leny li es tengut de donar e pagar tot aquel loguer quel notxer e lescriua diran per lur sagrament que aquell mariner haguera affanyat, si lo viatge complis. Encara mes, que si lo senyor de la nau²⁶⁵⁷ lo lexara en loch estrany, sil mariner romandra noy volra, lo senyor de la nau o leny es tengut que li do nau o leny e vianda, tro que aquell mariner sia tornat en aquell loch on lo senyor de la nau lo leua, o que sen auenga ab ell si lo mariner ne volra fer auinença. Empero si lo senyor de la nau o leny li dara paraula, axi com desus es dit, per alguna²⁶⁵⁸ rao iusta o per les condicions que en lo capitol desusdit son la dites e certificades, lo senyor de la nau o leny no li es tengut que li pag lo loguer, ne que li do nau ab que sen²⁶⁵⁹ torne, ne encara vianda. E per les raons que desus son dites tot senyor de nau o de leny deu guardar²⁶⁶⁰ com dara paraula a algun mariner, que la li do ab iusta rao, perço que a dan no li pusca tornar, els mariners deuen guardar atresi²⁶⁶¹ ia com pendran paraula e com no, perço que alguna iusta rao nols puga esser posada desus quils pogues tornar a dan. E²⁶⁶² perço fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXVIII: Mariner que fugira

Si algun mariner fugira a nau o a leny pus que haura rebut son²⁶⁶³ loguer en algun loch, ans que ell no haura²⁶⁶⁴ aquell seruey que ell fer promes com si acorda, es axi a entendre, que ell fugira ans que la nau no haura acabat ne fet aquell viatge en que ell sera acordat, e encara lo mariner desusdit hi sera anat en partida, aquell mariner aytal es tengut de retre lo loguer que rebut haura a aquell senyor de aquella nau o leny de qui ell laura rebut, sens tot   -148-   contrast, e de seruey que ell haia fet no deu hauer res, pus que en axi²⁶⁶⁵ haura fugit, com desus es dit, ans en qualque loch que ell sera aconseguit deu esser pres, e estar tant en la preso tro que²⁶⁶⁶ haia retut al patro de la nau lo loguer quel dit mariner haura rebut, e tots dans e greuges quel senyor de la nau haia sostengut, e sie cregut lo senyor de la nau per sa simpla paraula e sens testimoni. E per les raons desusdites fo fet aquest capitol.

Capitol CCLXIX: De carrech de gra pres sens me sura

Si alguns mercaders nolieiaran alguna nau o leny a algu, e los dits mercaders carregaran aquella nau o aquell leny que ells nolieiat hauran, de gra, si lo senyor de la nau o del leny que ells nolieiat hauran axi com desus es dit, no rebra a mesura, ell ne hom per ell, aquel gra que aquells mercaders metran en aquella sua nau o leny, sino tansolament que ell sen fiara en²⁶⁶⁷ la paraula quels mercaders o hom per ells li diran, si aquell senyor de la nau o leny volra mesurar o fer mesurar aquell gra que en la sua nau o leny sera stat mes e el haura portat en aquel loch on hauia a descarregar, ell ho pot fer, que mercader algu no²⁶⁶⁸ liu pot vedar ne contrastar, e com lo dit senyor de la nau o leny haura mesurat o fet mesurar, si ell troba mes que los dits mercaders o hom per ells no li hauien dit ne demostrat,²⁶⁶⁹ o per falta de mesura o per rao quels dits mercaders li volguessen fraudar lo nolit que ell ne deura hauer, o sia quel gra haia fet algun creximent per alguna rao, per qualseuol de les raons desusdites que lo creix sera fet, lo senyor de la nau o leny deu hauer son nolit axi del creix com daquell que los mercaders li hauien manifestat o hom per ells. E lo creximent que en aquell gra sera trobat se deu partir per eguals parts entre tots los mercaders e deu ne hauer quascu sa part, segons la quantitat del gra que en la nau o leny hauran mes. E quascu dels dits mercaders es tengut de pagar nolit al senyor de la nau o leny axi be del creix com de aquell que nolieiat li²⁶⁷⁰ hauia, perço car es rao que pus los mercaders fan de lur prou, quel senyor de la nau o leny²⁶⁷¹ no faça son dan. Encara per altra rao, perço com lo senyor de la nau ne hom per ell nol rebe a comte. Mas empero si lo senyor de la nau o leny o hom per ell lo haura mesurat o fet mesurar ol haura rebut a compte, si en aquell gra que lo senyor de la nau o leny o hom per ell haura mesurat o fet mesurar, ol haura rebut a compte, si algun creix hi sera trouat, daquell creix no son tenguts los mercaders de pagar res de nolit²⁶⁷² perço car lo senyor de la nau o leny no sen volgue fiar en lo dit ne en la fe dells mercaders, e si Deu los fa alguna gracia o algun be, ques sia lur, tot en axi com si lo senyor de la nau o leny sen fos fiat en la fe dels mercaders haguera part en lo profit que Deu hi haguera donat, en axi be iusta rao es que aquell creix que Deu hi ha donat que dega esser dels mercaders, pus que lo senyor de la nau no sen volgue en ells fiar, empero si lo senyor de la nau lo fara mesurar el rebra a compte, si los mercaders alguna falla hi trobaran, lo senyor de la nau o del leny los nes tengut de esmena a fer. Empero es axi a entendre, que deu esser guardada la natura daquell gra,   -149-   perço com hi ha natura de gra que may no torna a la mesura que hom lo rebra. Empero si lo senyor de la nau o leny o hom per ell sera al mesurar mas pas gens ell ne hom per ell nol mesuraran per si, nel rebran a compte, ans se fiaran en fe dells mercaders, en aquell creix aytal deu hauer lo senyor de la nau o leny son nolit. Encara mes, si²⁶⁷³ menyscap si troba non deu esser tengut, pus que ell ne hom per ell nol haura mesurat ne fet mesurar nel haura pres a compte. E per les raons desusdites fo fet aquest capitol.

Capitol CCLXX: Condicions de nolit

Si algun senyor de nau o²⁶⁷⁴ leny nolieiara la sua nau o leny a algun mercader o mercaders, e quant lo senyor de la nau o leny sera iunt en aquell loch on ells deuran descarregar, si entre ells e los mercaders no haura empres dia cert o temps sabut que los dits mercaders li deguen hauer pagat lo nolit que ab ell hauran empres, lo senyor de la nau o leny sen pot retenir tota la roba, e que no leix descarregar tro fins quels mercaders li hagen assegurat de pagar aquell nolit que ab ell hauran empres lo dia que ells nolieiaren, encara dins dia cert o temps sabut. Empero si entre lo senyor de la nau o leny e los mercaders haura empres dia cert e temps sabut, que ells li deguen hauer descarregat e pagat aquell nolit que ells li prometeren de donar, lo senyor de la nau o leny nols deu ni pot contrastar que ells no descarreguen la roba lur. Saluo empero quel senyor de la nau o leny dubtas o hagues dubte que aquells mercaders fossen trafegadors o baratadors,²⁶⁷⁵ e ques ternes que no li metessen lo seu nolit en barata, que ell lo pogues perdre. Empero si los dits mercaders daran una seguretat²⁶⁷⁶ al senyor de la nau o leny, que ell hage saul lo nolit seu, ell los deu dexar descarregar tota la lur roba; e si peruentura los dits mercaders diran al senyor de la nau o leny ell si vol endre de aquella roba meteixa que ell haura portada a aquell preu que ells la porian vendre o que val en aquell loch on ell la deu descarregar, tant deu descarregar tro que ell haia compliment de paga al nolit que els li prometeren de donar, si lo senyor de la nau o leny se vol, ell ho pot fer, mas los dits mercaders nol ne poden forçar. E si lo senyor de la nau o leny la pendra per sa autoritat, ell ho pot fer; e si ell hi guanya, tot lo guany deu esser seu, e si y perdra, tota la perdua deu esser sua, que personer no lin es de res tengut. Mas lo senyor de la nau o leny es tengut de donar part a sos personers de tot aytant com ell haura de nolit. Empero si los mercaders lexaran aquella roba al senyor de la nau o leny que ell haura portada, per lo nolit que ells donar li²⁶⁷⁷ deuen, lo senyor de la nau o leny la ha a rebre, e de res als nols pot destrenyer. E si per aytal rao com desus es dita, lo senyor de la nau o del leny²⁶⁷⁸ ha a pendre aquella roba desusdita, personer algu no pot res dir ne contrastar, que ell haia a pendre axi be sa part de la perdua com del guany, si Deu li donaua. E si peruentura lo senyor de la nau o leny haura a pendre de aquella roba que ell haura portada, quantitat per lo nolit que ell ne deu hauer, e aço haura a fer per manament²⁶⁷⁹ o per destret de la senyoria del loc on ell sera, si en aquella roba que ell axi com desus es dit haura haguda a pendre, se perdra os guanyara, personer²⁶⁸⁰ algu nos pot nis deu abstrer   -150-   que ell no haia a pendre sa part axi be del guany com de la perdua. Encara mes, si los personers diran e empendran ab lo senyor de la nau o leny, que ell en qualque part que ell vage o venga, que ell tota via esmerç e puga esmerçar tot ço que del nolit que ell rebra li sobrara, e si los personers tots o la maior partida diran o empendran ab lo senyor de la nau ço que desus es dit, si ells guanyen o perden de ço quel senyor de la nau o leny haura esmerçat, de allo que del nolit li sera sobrat deuen pendre²⁶⁸¹ lur part axi be de la perdua com del guany, si Deu ni daua, e en res los dits personers nou poden contrastar al senyor de la nau, pus que per manament de tots o de la maior partida ho haura fet. Encara mes, si lo senyor de la nau o leny haura esmerçat algunes vegades ço que del nolit li sera sobrat sens manament e sens sabuda de sos personers, si ell hi guanyara, e ells pendran lur part de aquell guany, si los dits personers no li diran ne li faran manament que ell no esmerç ço que del nolit li sobrara, e si ell ho fa que ells pendran volenters del guany, si Deu loy dona, e si perdua si esdeuenia, que fos tota sua; e si los personers aço que desus es dit li diran, o li manaran, e vltra lo manament que ells li hauran fet, ell no stara que no esmerç ço que del nolit li sobrara, si en allo en que ell haura esmerçat ço que del nolit li sera sobrat Deu guany hi dara, ell es tengut de donar part als personers de tot aquell guany, e si ell perdra tota la perdua deu esser sua. E si peruentura lo senyor de la nau o del leny esmerçara²⁶⁸² alguns viatges ço que del nolit li sobrara e los personers pendran part daço que Deu hi dara, e ells no diran ne faran lo manament que desus es dit al senyor de la nau o leny, si ell esmerçara axi com desus es dit, los dits personers son tenguts de pendre part axi de la perdua com farien del guany, si Deu ni daua, tro fins que ells li haguessen dit o fet lo manament, axi com desus es dit. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXI: De nau o leny qui stant en lo carregar sobreuendra temporal

Si algun senyor de nau o leny carregar deura en algun loch, e stant en lo loch on deu carregar, ans que ell haia carregat, metras leig temps e ell haura dubte que mal temps se meta, si lo dit senyor de la nau o leny fara alguna messio, axi com es de logar exarcia²⁶⁸³ per metre a la nau o leny a ormeiar, los mercaders qui nolieiat lo hauran noy son tenguts²⁶⁸⁴ a metre, pus que no hauran res carregat, si donchs lo senyor de la nau o leny no haura empres lo dia que ells nolieiaren, que en tota messio que ell hagues a fer a necessari de la nau o leny, si li venia per cas de ventura que ells hi deguessen metre lur part: e si peruentura lo senyor de la nau o del leny haura carregat alguna quantitat de la roba que ell leuar deura, aquella quantitat que carregada sera deu pagar en tota messio quel senyor de la nau o leny haura a fer per lo cas de ventura que desus es dit, per sou e per liura ab la nau o lenys ensemps, si donchs entre tots los mercaders o la maior partida no sera empres que si lo cas que desus²⁶⁸⁵ es dit hi esdeuenia, aquella roba qui roman en terra²⁶⁸⁶ ajudas a aquella qui sera carregada. E si la nau o leny sera carregada de tot, si li vendra lo cas que desus es dit, tot lo cors de la nau o leny deu pagar ab la roba ensemps per sou e   -151-   per liura. Empero es axi a entendre, que aquella nau o leny sia be e sufficientment exarciat, e que la exarcia que ell haura que sia ben bastant e sufficient. E si la exarcia que aquella nau o leny portara o haura ab si no li sera sufficient ne a menor dell, si lo cas desusdit li esdeuendra, los dits mercaders ne la roba dells no li son tenguts de res a metre en aquella messio que aquell senyor daquella nau haura a fer per raho del cas desusdit, ans lo senyor de la nau o leny es tengut als mercaders que si ells sostendran algun dan o algun greuge per rao daquella exarcia que ell ab si portara,²⁶⁸⁷ a restituir. Empero deu esser en axi entes, que los dits mercaders no sien creguts per lur simple paraula, ans deu esser mes en vista e en coneguda de dos bons homens de la mar que ells que coneguen aquella exarcia si es sufficient a aquella nau d leny, o no; e qualseuol cosa que a ells ne sera vista per be, allon deu esser seguit. Perço que a les vegades e totes les demes si qualque cas de ventura que esdeuengues a alguna nau o leny era mes en fe de alguns mercaders, tota via dirien ells que per culpa de la exarcia que la nau o leny hauria, que no seria sufficient, los seria esdeuengut aquell dan que ells hauien suffert, e axi si la vista e la coneguda dels bons homens no era, tota via hi serien malcaents los senyors de les naus o lenys. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXII: De mestres daxa e de calafats

Segons que en lo capitol desusdit declara e demostra dels mestres daxa e dels calafats qui hauran emperada alguna obra de fer, com son tenguts e obligats a aquell senyor de qui la obra sera,²⁶⁸⁸ e que en poder lals haura mesa, e del senyor aytambe qui la obra los haura liurada de que es tengut als dits mestres e de que no²⁶⁸⁹ mas gens en lo capitol desusdit no esclareix, e si algun dels dits mestres prometran de obrar ab algun senyor de nau o leny, si allo que promes li hauran no li volran attendre, de que li seran tenguts e de que no, e per les raons desusdites los nostres antichs qui primer començaren anar per lo mon, feren aquesta esmena, perço que entre los senyors de les naus e los mestres desusdits no pogues hauer²⁶⁹⁰ algun contrast, e digueren e declararen en axi: que tot mestre daxa e tot calafat qui prometra de obrar a algun senyor de nau o leny e sia que faça preu o no ab ell, es mester que²⁶⁹¹ liu atena, pus que promes loy haura. E si ell fer nou volra, es tengut de retre e de esmenar tot dan e destrich que aquell senyor de aquella nau o leny a qui ell promes haura de obrar pora metre en ver que sostengut ne haia e encara ne spera a sostenir. Saluo empero, que als sobredits mestres nou hagues vedat ni tolt empediment de Deu ni de senyoria. E per aquella rao meteixa tot senyor de nau o leny qui prometra de liurar alguna obra a algu o alguns dels sobredis mestres e nols ho attendra, ell los es tengut de donarlos lo lur loguer, lo qual ab ells hauia empres. E si peruentura entre ells preu algu fet no haura, lo senyor de la nau o leny qui aquella falla los haura feta, los es tengut de donar tot aytant com altres mestres pendran en les obres que obraran, esguardada empero la valor e bondat dells sobredits mestres. E encara los es tengut de mes lo senyor de la nau o leny qui aquella falla hauria feta als sobredits   -152-   mestres: de restituir tot lo dan e tot lo destrich que los dits mestres poran en ver metre o mostrar, que ells ne hauran sostengut en speren a sostenir. Esguardat empero aquella obra que aquell senyor los haura promesa de liurar si en poca o gran, e esguardat aytambe empero, que aquell senyor de aquella nau o de aquell leny²⁶⁹² nou tolgues empediment de Deu o de senyoria. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXIII: De seruicial e de patro

Si algun senyor de nau o de leny tendra ab si algun seruicial a temps sabut, lo dit seruicial es mester que atena totes les conuinençes que ab lo senyor de la nau haura empreses. E es rao que axi com lo seruicial es tengut que atena les conuinençes que ab lo senyor haura²⁶⁹³ empres, que lo dit senyor sia tengut de attendre tot ço que al dit seruicial haura promes. E si lo dit seruicial morra ans del temps que ell haura empres de seruir ab lo dit senyor de la nau o del leny, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de donar e de pagar als proismes del dit seruicial per tot aytant com ell haura seruit, sens tot contrast. E si per ventura lo senyor de la nau o del leny morra, lo dit seruicial es tengut de seruir als hereus e als proismes del senyor qui mort sera, tot aytant de temps com ell empres ab ell lo dia que ell se accorda, sens tot contrast. E los hereus e los proismes de aquell qui mort sera, son tenguts de attendre al dit seruicial tot ço que aquell qui mort sera li hauia promes en temps de la vida sua. Empero es axi a en tendre: quel dit seruicial no sia tengut de seruir als dits proismes o hereus sino aytant com aquella nau o aquell leny sera e stara e ira per manament e per destrich dels dits hereus e proismes de aquell qui mort sera e encara en temps de la vida sua nera senyor. E si los dits hereus e proismes vendran o alienaran aquella nau o aquell leny a algu, ans quel dit seruicial haia seruit lo dit temps que ab aquell qui mort sera hauia empres, lo dit seruicial deu esser escapol al temps que aquella nau o aquell leny sera stat venut, e los proismes damunt dits o hereus son tenguts de pagar lo dit seruicial de tot aytant com ell haura seruit a ells, e encara a aquell qui mort es, sens tot contrast. E si peruentura los dits proismes o hereus no hauran de que puguen pagar lo dit seruicial, ell deu esser pagat del preu que de aquella nau o de aquell leny sera hagut. E si los dits hereus o proismes, del preu que de la dita nau o leny sera hagut nol volran pagar, lo dit seruicial sen pot e sen deu tornar a aquella nau o a aquell leny que ell seruit haura, perço com es rao que en qualque cosa hom faça seruey e lauor algu, que aquella cosa lo dega pagar, perque aquell qui aytal nau comprara, guart e deu guardar com la comprara,²⁶⁹⁴ perço que dan o greuge no lin puixa esdeuenir. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXIV: De stiba de gerres o botes buydes

Si algun senyor de nau o de leny nauegara en Barberia o en Espanya o en algunes altres parts, si alguns mercaders metran en sa nau o en son leny stiba de botes o gerres buydes per portar en algunes parts, si la stiba ira condreta e si los mercaders no hauran   -153-   fet preu de nolit per rao de aquella²⁶⁹⁵ roba o stiba o gerres com aquell senyor daquella nau o de aquell leny sera iunt en aquell lloch on aquella stiba o gerres deura descarregar, sia en²⁶⁹⁶ asalt del senyor de la nau o del leny de pendre quin nolit se volra, o de pendre la meytat de aquella stiba o gerres que ell portades haura, pus que preu algu no sera fet del nolit. Empero si lo senyor de la nau o del leny haura feta alguna conuinença o empressio per fet de nolit de la dita stiba o gerres, aquella conuinença o promisssio es mester quells attena ell. Empero si la stiba desusdita²⁶⁹⁷ noy era condreta ans ira desfeta, si desfeta ira, lo senyor de la nau o del leny no deu hauer pas la meytat sia quen haia fet preu de nolit o no, mas pot ne pendre nolit que sia sufficient, ¿per qual rao no deu hauer axi be la meytat de les botes desfetes com de les entegres, si preu algun noy haura fet? perço²⁶⁹⁸ que com lo senyor de la nau o del leny era en²⁶⁹⁹ aquell loch o en algun altre on trobas roba que volgues leuar a nolit ell ho poguera fer, e ell per portar la stiba en condret no la pora leuar, e axi haura a perdre aquell nolit; e encara mes per altra rao, que si ell la desfahia, peruentura costarli hia mes de dreçar e de adobar que ell no hauria de la roba que ell²⁷⁰⁰ poguera leuar a nolit, e axi es rao que haia e dega hauer la meytat de la stiba que ira condreta, e no daquella que ira desfeta, e encara per altra rao, car si peruentura ell portaua la stiba desfeta, e sera en algun loch on ell trobara roba, ell la pot leuar sens son dan, e pot metre aquella stiba qui desfeta ira per crostam, saluo empero que si era ligada en faixs, que haura a fer messio per ferla religar. E axi per les raons desusdites non deu hauer tambe la meytat de la stiba que portara desfeta, com daquella que portara en condret.

Capitol CCLXXV: Com la roba pot esser aturada o lexada per lo nolit

Si algun senyor de nau o de leny qui haura nolieiada la sua nau o lo seu leny a algu o a alguns per anar en vltra mar o en Alexandria o en Arminia o en algunes altres parts, los mercaders son tenguts de pagar lo nolit al senyor de la nau o leny, segons que ab ell hauran empres. E si los dits mercaders pagar no volran, ell se pot tenir tanta de roba que valga lo seu nolit o mes o lo scriua per ell segons que en vn capitol ia²⁷⁰¹ desusdit es contengut. Empero si los dits mercaders li volran iaquir la roba que ell portada haura per lo nolit que ells li prometeren de donar, ell la ha a pendre, e en res als nols pot destrenyer, salues empero totes conuinençes e²⁷⁰² empressions dell a ells que fossen fetes. Empero es axi a entendre: que si la nau o leny es nolieiat a scar²⁷⁰³ e la roba no sia tota vna, ço es que aquells mercaders qui la nau o leny hauran nolieiat a scar, hauran algun faix o faixs de çeda o de çafra o de grana o de alguna altra cosa, que fos nobla mercaderia, e tota la altra roba que ells per lo nolit iaquir volran no valra lo nolit, lo senyor de la nau no es tengut que la prenga, si nos volra, que mester es quel senyor de la nau sia pagat del nolit, pus roba hi haura que li bast, saluo empero tota conuinença que dell a ells sera stada empresa. Empero si los dits mercaders seran en loch on no puguen vendre aquella dita roba, ne poran hauer moneda e ells la hauran ab alguna altra roba a baratar, los dits mercaders   -154-   son tenguts de donar tanta de roba al senyor de la nau, que li sia ben bastant al seu nolit, si ell pendre lan volra. E si lo dit senyor de la nau pendre no lan volra, los dits mercaders li son tenguts de pagar lo nolit si tota la mercaderia lur sen sabia consumar, que mester es quel senyor de la nau sia pagat. Saluant que deu esser entes a²⁷⁰⁴ bon vs e a bon enteniment. E si lo senyor de la nau volra fer gracia als dits mercaders que ell los vulla sperar del nolit tro que ells sien tornats en aquell loch de on partiren o en altre on ells pusquen fer venda daquella roba que ells hauran presa a barata, el ho pot fer, que mariner ne algun altre no liu pot contrastar, ne ho deu fer. Saluo empero als mariners tota promissio quel senyor de la nau los hagues feta. E si lo senyor de la nau²⁷⁰⁵ los fara la gracia desusdita, los dits mercaders son tenguts de donar al senyor de la nau guany²⁷⁰⁶ per sou e per liura, segons que els guanyaran de tot ço que ells dar deuien per son nolit. E si ells peruentura noy guanyaran, ells son tenguts de donar al senyor de la nau tot lo seu nolit, que no es mester que per fer a ells plaer ell ne sostengues dan e perço com no roman per ell, si ells no guanyen ni es sa culpa. E lo senyor de la nau es tengut de donar als mariners guany per lo lur loguer segons que ell lo pendra dells mercaders. Saluant empero totes²⁷⁰⁷ conuinençes o empreniments que fossen fets entre lo senyor de la nau e los mercaders, e encara los mariners; empero si la nau o leny sera nolieiat a²⁷⁰⁸ quintarades, si los mercaders no obligaran la vna roba per laltra al nolit al senyor de la nau, lo dit senyor de la nau nos pot ne deu retenir la vna roba per laltra, pus que al nolieiar nos empres. Perque tot senyor de nau o de leny se guart es deu guardar, ia²⁷⁰⁹ com nolieiara e com no, per tal que dan no lin pusca venir, e guart se lo senyor de la nau a qui nolieiara e a qui no, e com e com no; que mester es quel mariner sia pagat de son loguer, haia lo senyor de la nau son nolit o no, pus quel mariner haura fet son seruey en lo viatge. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXVI: De nau de mercaderia presa per nau armada

Si alguna nau o leny armat²⁷¹⁰ qui entrara en cors, on exira, oy sera,²⁷¹¹ encontrara ab alguna altra nau o leny de mercaderia, si aquella nau o leny²⁷¹² de la mercaderia sera de enemichs e ço que dins sera, en aço no cal als dir, perço car quascu es tant cert que ia sap que sen²⁷¹³ te a fer perque no cal en aytal cas posar alguna rao. Em pero si la nau o lo leny qui pres sera es de amichs, e la mercaderia que ell portara sera de enemichs, lalmirall de la nau o del leny armat pot forçar e destrenyer aquell senyor daquella nau o de aquell dit leny que ell pres haura, que ell ab aquella sua nau li deia portar ço que de sos enemichs sera, e encara que ell so te en sa nau o en son leny tro que sia en loch de²⁷¹⁴ recobre, es axi a entendre, que lalmirall o hom, per ell la tenga rera si en loch que no haia por que enemichs la li poguessen tolre. Lalmirall empero pagant a aquell senyor daquella nau o daquell leny tot lo nolit que ell hauer deuia si la portas en aquell loch a on descarregar la deuia, o segons que en lo cartolari sera trobat scrit, e si peruentura cartolari algu no sera trobat, lo senyor de la nau o leny deu esser   -155-   cregut per son sagrament per rao del dit nolit. Encara mes, si peruentura com lo almirall o hom per ell sera en loch que ço que guanyat haura pora saluar, si ell vol que aquella nau o leny que pres haura li port ço que ell guanyat haura,²⁷¹⁵ ell loy deu portar al dit almirall o a aquell que per ell hi sera. Empero deu sen auenir ab ell, e qualseuol auinença o empressio que entre ells feta sera, lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera, es mester que lay attena. E si peruentura entre ells promissio o conuinença alguna per rao del nolit feta no sera, lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera, es mester que paguen lo nolit a aquell senyor de aquella nau o leny qui aquell guany portat los haura en aquell loch on ells hauran volgut, tot aytant com altra nau o altre leny ne deuria hauer de nolit de semblant roba que aquella sera, e encara mes sens tot contrast. E sia entes pus que aquella nau o leny sera iunt en aquell loch on lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera, pora saluar ço que guanyat haura, es a entendre, que sia en loch de amichs, tro en aquell loch on ell la li fara portar. E si peruentura aquell senyor daquella nau o leny que ells pres hauran, o alguns dels²⁷¹⁶ sobredits mariners qui ab ells seran, diran que²⁷¹⁷ han alguna roba que lur es en aquella nau o leny, si es mercaderia, ells non deuen esser creguts per lur simpla paraula, ans deu esser vist e guardat lo cartolari de la nau, si trobat hi sera. E si peruentura cartolari algu trobat noy sera, lo senyor de la nau o los dits mariners deuen fer sagrament. E si ells per lur sagrament diran que aquella roba sia lur, lo dit almirall o aquell qui per ell hi sera lals deu donar e deliurar sens tot contrast, esguardada empero la²⁷¹⁸ fama e la valor daquells qui sagrament faran e qui la roba demanaran. E si peruentura lo senyor daquella nau o leny de mercaderia qui pres sera, contrastara que ell no volra portar aquella mercaderia que en la sua nau o leny sera, e encara sera de enemichs, tro que aquells qui guanyada la hauran la tengan en loch de²⁷¹⁹ recobro, per manament quel dit almirall lin faça, lo dit almirall lo pot metre a fons o fer metre si ell fer ho volra, saluo que deu saluar les persones quey seran, e neguna senyoria nol ne pot destrenyer per mostra ne per clam que lin fos fet.²⁷²⁰ Empero es axi a entendre, que tot lo carrech que en aquella nau o leny sera o la maior partida, sia de enemichs. E si peruentura la dita nau o leny sera de enemichs, e lo carrech que es en la dita nau o leny sera de amichs, los mercaders qui en la dita nau o leny seran, e de qui lo dit carrech sera del tot o en partida, se deuen auenir per rao de la dita nau qui de bona guerra es, ab lo dit almirall, per algun preu couinent, segons que ells poran. E lo dit almirall deu los fer tota conuinença o pati, qui conuinent sia e ell sofferir puga a la iusta rao. Empero si los mercaders auinença o pati ab lo dit almirall fer no volran, lo dit almirall pot e deu amarinar la dita nau o leny, e trametre en aquell loch on armat sera. E los dits mercaders son tenguts de pagar lo nolit a la dita nau o leny tot aytant com sils hagues portat lo dit carrech qui lur sera, en aquell loch on portar lols deuia, e als no. E si per ventura los dits mercaders seran damnificats o agreuiats per rao de la força que lo dit almirall los haura feta, lo dit almirall nols nes de res tengut,²⁷²¹ perço car los dits mercaders no volgueren fer la dita auinença o pati ab lo dit almirall per raho de la dita nau o leny, que es de bona guerra; e encara per altra rao, perço car a les vegades valra mes la nau o lo   -156-   leny que no fa la mercaderia que porta. Mas empero si los dits mercaders seran volenterosos de fer la dita auinença o pati ab lo dit almirall, segons que damunt es ia dit, e lo sobredit almirall pati o auinença fer no volra per ergull o superbia que en ell sera, e axi com desus es dit²⁷²² forciblament ab los dits mercaders sen menara lo carrech desusdit, en que dret algu no haura, los dits mercaders no son tenguts de pagar nolit de tot ne en partida a la dita nau o leny ne encara al dit almirall, ans lo dit almirall los es tengut de retre e de restituir tot lo dan quels mercaders damunt dits per la força damunt dita sostindran, o speraran a sostenir per alguna raho. Mas empero si sera ventura o cas que la dita nau o leny armat desusdit se encontrara ab la dita nau o leny de la mercaderia desusdita en tal loch, que los dits mercaders la dita auinença o pati hauer no poguessen, si los dits mercaders seran homens coneguts e tals que la dita auinença o pati fos en ells segur, lo dit almirall nols deu fer la dita força, e si lals fa, es los tengut de restituir lo dan desusdit, si los dits mercaders lo sostendran. E si peruentura los dits mercaders homens coneguts no seran, o lo pati desusdit pagar no poran, lo dit almirall los pot fer la força desusdita.

Capitol CCLXXVII: De nau qui haura a descarregar per cas fortuit

Si algun senyor de nau o leny haura carregat de tot o de partida en port o en plaia o en esparagol o en altre loch, e si stant aqui on haura carregat o en altre loch, li vendra cas de ventura que ell haura a descarregar de tot o de partida, lo cas de ventura es a entendre, si li surtira stopa o²⁷²³ romball, o alguna cadena o cadenes, o perdra alguna exarcia perque ella fos a perill, o per lenys armats de enemichs, si en aquell loch on lo cas de ventura li esdeuendra, haura²⁷²⁴ barques de descarregar que ell puga hauer per diners, ell les deu logar e fer descarregar tro que sia a saluament. E lo saluament es a entendre,²⁷²⁵ que hagen trobada aquella mala feta, o lo dit reguart sia passat. E si peruentura ell no trobara barques per diners, si y haura algunes naus o lenys qui fossen vagabunts, vol aytant dir, que no haguessen viatge, lo senyor de la nau o leny a qui lo cas desusdit sera esdeuengut, deu dir e demostrar a aquells qui seran senyors o tendran en comanda les dites naus o lenys, que a ell es esdeuengut lo cas desusdit, e que ells li deguen donar socors e aiuda perque ell puga saluar aquella nau o leny e lauer qui en ella es, e sils dits senyors o aquells qui en comanda les tendran, li volran fer aiuda e socors menys de seruey, ell ho deu rebre, e deu los ne guardar de tot dan. E si los dits senyors o aquells qui en comanda tendran les dites naus o lenys, ne volran hauer seruey o loguer, ell los nes tenguts de donar axi com ab ells sen pora auenir, empero si los dits²⁷²⁶ li hauran demanat trop e ell los ho haura atorgat, ells non deuen hauer tot ço que ell los haura atorgat, ans deu esser mes en poder de bons homens,²⁷²⁷ quiu meten en conuinença. Per qual rao deu esser mes en poder de bons homens, pus ab ells sen seran²⁷²⁸ auenguts? perço car si aquells li haguessen demanada la meytat de la roba e de la nau, ell lals haguera atorgada, no per rao que ells hi hagen ne lay deguen hauer, e axi es hi bo lo temprament dels bons homens. Empero si   -157-   aquella nau o aquell leny qui lo seruey haura pres pendra algun dan, aquell qui lo seruey haura promes e dat no li sia tengut de alguna esmena a fer. E si peruentura en les dites naus o leny²⁷²⁹ no haura algu qui plauir sen gosas, ell sen deu anar a la senyoria del loch on aquell cas li sera esdeuengut, e ab consentiment de la senyoria ell sen pot e sen deu seruir, guardant tota via de tot dan²⁷³⁰ de aquella nau o leny del qual ell sera plauit e encara deu lin donar seruey si aquell lon volra pendre ol ne demanara a coneguda e esguardament de la dita senyoria. E si peruentura lo cas desusdit li esdeuendra en algun loch on ell no trobas tost la senyoria, ans seria pus tost a condicio que fos tot perdut, ell sen pot plauir, guardant ell tota via empero de tot dan e de tot destrich aquell de qui sera aquella nau o leny de que ell se sera seruit o plauit, e encara donant a ell seruey o loguer si ell lon demanara, e tota via a coneguda e esguardament de bons homens de mar, o del loch on seran. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXVIII: De patro qui sera empatxat a la partida per deutes

Si algun senyor de nau o leny deura deute o deutes a algun o alguns, e lo senyor de la nau haura stat en aquell loch on lo deute deura, e ab aquells a qui lo deute deura ensemps vn mes o dos o quantitat de temps, si aquell o aquells a qui ell deura no li demanaran e ab la senyoria nol ne destrenyeran, mentre que ell sta aqui ab ells ensemps, tro que ell sera spatxat de tot²⁷³¹ per anar guanyar vers algunes parts, e quant ells veuran que ell es espetxat de partir de la terra, los dits deutors sen iran a la senyoria e clamar san dell, aquells deutors aytals o clamaters nols deu escoltar ne oir la senyoria ni aquell qui lo deute los deura destrenyer ne destorbar de son viatge, pus que ell haura stat ab los dits deutors axi com desus es dit, sino tan solament en aytant que si ell es hom qui pusca hauer fiança, deu ley fer donar, en aquesta guisa empero, que aquella fiança que ell dara, no sia destreta per²⁷³² senyoria tro aquell qui lo deute deura sia tornat en la terra; es axi a entendre, que sia tornat en aquell loch on lo deute deura²⁷³³ e encara sera stat affiançat, si donchs la fiança per tot obligar²⁷³⁴ nos volra, e encara mes que la²⁷³⁵ fiança que per aytal rao sera donada no sia destreta per los dits deutors ne encara per la senyoria, tro que los dits deutors ab la senyoria ensemps sien passats per lo principal o per los bens de aquell, e si los bens daquell principal no bastaran a aquell deute o deutes a pagar aquell a qui seran deguts, la donchs los dits deutors ab la senyoria ensemps deuen e poden anantar contra aquell qui fiança²⁷³⁶ fera, e contra sos bens. Empero si los bens daquell principal bastaran, la dita fiança ne los bens de aquell no deuen esser venuts ne alienats per alguna raho, si ia donchs aquella dita fiança per lo tot no si obliga. Empero si lo dit senyor de la nau o del leny no trobara fiança, la senyoria nol ne pot²⁷³⁷ destrigar de son viatge sino aytant quell deu fer iurar que ell no ha fermança ne la pot trobar. Encara quel deu fer iurar, que quant que ell sia tornat en aquell loch on lo deute deura, que ell ques dega auenir ab aquells a qui ell lo deute deura²⁷³⁸ e encara sera stat degut be e planariament ¿perque la   -158-   senyoria nol deu destrigar daquell viatge si lo dit senyor de la nau o leny fiança²⁷³⁹ no haura? perço car aquells a qui lo deute deura nol hauran afrontat ne destret ab la senyoria dementre que ab ells ensemps hauia stat, axi com desus es dit, ans so hauran esperat entro al derrer dia que ells saben que ell deu esser espatxat de la terra; encara per altra raho, car seria mal fet que los mercaders qui la lur roba o mercaderia hauran mesa e carregada en aquella nau o leny fossen destrigats e²⁷⁴⁰ tenguessen la lur roba a perill e a condicio de perdre per la negligencia de aquells deutors, que ans que aquella nau o leny fos espatxat no sen fossen clamats. Perque quascus²⁷⁴¹ guart es deu guardar a qui algu deura alguna cosa que²⁷⁴² nol sper tro al derrer dia, que siu fa, pendra lin axi com desus es dit. E per les rahons desusdites fo fet aquest capitol. E si peruentura aquell senyor daquella nau o leny morra ans que sia tornat en aquell loch on la fiança haura dada, e encara hi deura aquell deute, si la fiança sera obligada per lo tot, que al tot o al sabut del viatge que ell pague, o vinga o no, o muyra aquell o no, que la fiança es tenguda de pagar qui axi com desus es dit se obliga. Salues empero totes auinençes e obligacions que dels vns als altres seran fetes e empreses per alguna iusta rao.

Capitol CCLXXIX: De comanda que lo comandatari dega portar ab si

Si algu comanara o haura comanat a algu alguna roba per fet de mercaderia, si aquell qui la comanda fara o haura feta, empendra o haura empres ab aquell a qui ell fa o haura feta la dita comanda, que ell que dega portar ab si la dita comanda en aquell loch o lochs o viatge o viatges que entre ell e aquell qui la dita comanda li haura feta seran stats empresos,²⁷⁴³ lo dit comendatari es tengut de attendre²⁷⁴⁴ totes conuinençes entre ell e aquell qui fara la comanda fetes, o sien fetes ab carta o menys de carta, valen e deuen hauer valor, ab que en ver puguen esser meses, si mester sera. E si per ventura les dites conuinençes seran fetes axi com desus es dit, e sots les condicions desus dites, si aquell qui la comanda haura presa la liurara a altre o li trametra la dita comanda, sens sabuda e voluntat daquell qui feta la li haura, si la dita comanda se perdra de tot o de partida, lo dit comandatari es tengut de retre e de donar tota la dita comanda e lo guany que en aquelles robes poguera esser fet a aquell qui la comana,²⁷⁴⁵ perço com ell no li ha ateses les conuinençes que entre ells abdosos foren empreses com ell rebe la dita comanda. E si per ventura la dita comanda nos perdra del tot ne en partida, ans ira sana e salua en aquell loch on lo dit comandatari la haura tramesa, si la dita comanda stara en aquell loch desusdit tant temps, que la dita comanda pendra algun dan o algun menyscap per culpa o negligencia del dit comendatari, ell es tengut a restituir tot lo dan o menyscap a aquell qui la comanda desusdita li haura feta. O si per ventura aquell a qui lo dit comandatari la haura tramesa, la vendra a menyscap per sa negligencia o perço car ell sera mal mercader, que vol aytant dir que aquell a qui lo dit comendatari la haura tramesa que no sen entremetra ni la procurara axi com fer se deuria e mester seria, axi com lo dit comandatari   -159-   faera si la dita comanda hagues portada ab si, segons que era empres entre ell e aquell qui la comanda li feu, e si per ventura aquell a qui lo dit comandatari la haura tramesa o enviada no la vendra o no la haura venuda al for de la terra, segons que semblant roba de aquella valia en aquell loch on lo dit comandatari la trames e en lo temps que la dita comanda hi fo arribada, si la dita comanda sera venuda a menyscap o a menyspreu, lo dit comandatari es tengut de retre e de donar a aquell qui la comanda li feu o li haura feta, tot aytant, com aquell qui la comanda li feu pora prouar e en ver metre que semblant roba o mercaderia o part de aquella valia o ha valgut en aquell loch on lo dit comandatari la haura tramesa. Empero es axi a entendre: que aquell loch on lo dit comandatari haura tramesa la dita comanda, que fos stat empres entre ell e aquell qui la comanda li haura feta. E si lo dit comandatari haura tramesa la dita comanda en altre loch, lo qual no sera stat empres entre lo dit comandatari e aquell qui la comanda li haura feta, sia e deu esser en asalt e en voluntat daquell qui la comanda li haura feta de pendre e elegir dels dits lochs, en qual la dita roba o comanda o semblant o par daquella mes valra o haura valgut en aquel temps que la dita comanda hi fo arribada, e encara hi fo venuda. E aço desusdit sia e deu esser fet menys de tot frau, e de tot contrast. E tot aço desusdit es tengut lo dit comandatari de donar e de liurar a aquell qui la comanda li haura feta, sens tot contrast, perço car ell no feu ni ha ates a aquell qui la comanda li feu, les conuinençes que dell a ell foren empreses com ell la dita comanda rebe, ans haura fet lo contrari, perque es raho de tot dan quel comandatari ne sostenga; encara per altra rao, car no es rao ne egualtat ne deu esser que algu haia ne dega hauer poder en ço daltre, sino tansolament aytant com aquell de qui es lin dara o lin haura donat, e aquell aytal no deu esser dit mercader ne comandatari, ans deu esser dit planament robador, e daquell aytal deu esser fet axi com de robador, e en aquella pena posat que robador deu hauer, que assats deu esser dit robador, pus que ell sen vol portar la roba daltri malgrat o sens voluntat de aquell de qui sera. Saluant empero al dit comandatari rahons iustes, si posar les volra, e en ver metre les pora, deuen li esser rebudes. E saluant encara totes altres conuinençes o empressions que entre ells seran stades empreses o fetes, car segons les dites conuinençes o empressions de qualque fet que sia o cas deu esser declarat e determenat si donchs la vna part o laltra iustes excusacions²⁷⁴⁶ o iustes raons²⁷⁴⁷ o iusts impediments mostrar no pora, perque les conuinençes o empressions entre ells fetes noure no li puguen. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXX: Com comandatari deu esser cregut per son sagrament

Si algu o alguns faran o hauran feta comanda a algun senyor de nau o leny, de diners o de roba, sia que lo dit comandatari aport o reta compte de guany o consumament, lo dit compte li deu esser rebut.²⁷⁴⁸ Saluo empero que si aquells qui la comanda li hauran feta, han dubte que lo compte que ell ret que sia iust, los dits²⁷⁴⁹ qui la comanda li hauran feta lo²⁷⁵⁰ poden fer iurar e hauer del dit comandatari²⁷⁵¹ vn   -160-   sagrament, ia aquell compte quels ret si es iust, e si es axi com ell diu, e si lo dit comandatari dira per lo sagrament que ell ha fet, que lo dit compte que ell los dona els ret es iust e leal, los dits qui la dita comanda li hauran feta nol poden de res als apremiar²⁷⁵² ne destrenyer, si donchs lo contrari prouar no li poran. E ells han e deuen rebre lo dit compte sia que en lo dit compte se tropia guany o consumament. E es rao, que als noy deia hauer, que par²⁷⁵³ com algun comana lo seu a altre, que fe ha en ell, que si ell fe no hauia en ell no li comanaria o no li haguera comanat lo seu, perque es raho e egualtat, que aquells qui fan les comandes²⁷⁵⁴ hagen fe en aquells a qui fan les comandes, sia que ells les reten ab guany o ab consumament, tot en axi com lay hauien quant les comandes li²⁷⁵⁵ feren, si donchs lo contrari segons que desus es dit prouar no li poran. E si lo contrari prouar no li poran, tot comandatari deu esser cregut per son sagrament sens tot altre destret. E aço es vs de mercaderia plana, en qualseuol manera que la comanda sia stada feta. Perque quascus guart a qui comanara lo seu e a qui no e com e com no. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXXI: De auinences entre patro e mercaders per roba nolieiada

Si mercaders nolieiaran alguna roba a algun senyor de nau o leny ab carta o ab testimonis, lo senyor de la nau o leny es mester que attena als dits mercaders tot ço que en la dita carta sera contengut, o tot ço que los dits testimonis hauran oit, com lo dit nolieiament se feu. Saluo empero que si lo senyor de la nau no haura vista la dita roba com ell la nolieia, ne encara en la dita carta sera o no hauran oit los dits testimonis, sino tansolament que sen fiara o sen sera fiat en lo dit del mercader, si lo mercader dira al dit senyor de la nau hauer mesa vna roba e ell ne haura mesa altra (es axi a entendre, que si lo dit mercader nolieiara a faixs o a costals o a bales o farcells e ell dira o fara entenent al senyor de la nau o leny que en aquells faixs o costals o bales o farcells no ha sino aytant, ço es a saber quantitat sabuda de quintarades) e si al dit senyor de la nau o leny sera semblant que mes hi haia oy dega hauer quel dit mercader no li haura fet entenent com la dita roba nolieia e lo dit senyor de la nau li feu la dita carta o hauran oit los dits testimonis, lo dit senyor de la nau la pot fer pesar, e si ell mes hi trobara quel dit mercader no li feu entenent com la nolieia, lo senyor de la nau pot demanar daquell mes que trobat hi sera aytant nolit com ell se volra; e encara si lo senyor de la nau o leny fara o haura a fer alguna messio per aquella roba a pesar si ell mes hi trobara que lo mercader no li hauia fet entenent com la li nolieia, la messio dita deu pagar lo²⁷⁵⁶ mercader si lo senyor de la nau noy trobara sino axi com lo dit mercader li haura dit com la dita roba nolieia, si ell ne fa messio, ell la deu pagar del seu propi, e si lo dit mercader hauia feta la dita messio, lo senyor de la nau la li deu retre sens tot contrast, pus mes noy haura trobat.²⁷⁵⁷ Empero lo dit senyor²⁷⁵⁸ de la nau pot fer pesar la roba ans ques carrech, o la on fara port per descarregar. Mas empero si lo dit senyor de la nau haura vista la dita roba ans que ell la nolieig, e ans que ell faça la dita   -161-   carta vna o dues vegades, en aquell nolieiament aytal lo dit senyor de la nau no deu ne pot metre contrast. Saluo en aytant, que si a ell es o sera semblant que lo dit mercader hagues res iunt en los dits faixs o costals o bales o farcells despuys que ell los hague nolieiats, e encara li hague feta la dita carta, lo dit senyor de la nau pot aportar e fer destrenyer lo dit mercader de fer sagrament que ell noy ha res iunt en la dita roba. E pus que lo senyor de la nau la pot fer pesar, en axi empero, si lo dit mercader li dix que noy hauia sino tansolament quantitat de quintalades sabudes. Mas empero si lo dit mercader no haura dit ne dira al dit senyor de la nau o leny sino tansolament ia per quant portara faixs o costals o bales o farcells, si certa quantitat ell no li dira ni ell no li demanara quantes quintarades hi haura en lo faix o en lo costal o bala o farcell, lo dit senyor de la nau no la deu fer pesar per alguna rao. Mas si ha dubte quel dit mercader li haia alguna cosa iunta despuys que ell los hague vists e nolieiats, ell pot destrenyer lo dit mercader del dit sagrament ab la senyoria, e si lo dit mercader fara lo sagrament, deu ne esser cregut, si donchs lo contrari no li sera prouat. E si lo dit contrari prouat li sera, lo dit mercader es tengut de doblar lo nolit de tota la roba al dit senyor de la nau o leny. Mas es axi a entendre, que ell li deu doblar lo nolit de aço que ell iunt li haura, si prouat li sera, o de aquell mes de les quintarades si trobades hi seran mes que lo dit mercader no hauia fet entenent al dit senyor de la nau com ell la nolieia, e encara estar a merçe de la senyoria per rao del fals sagrament que ell fet haura. Empero si la dita roba sera nolieiada a quintarades e per quascun quintar sera stat fet preu sabut, en aço no cal als dir, que²⁷⁵⁹ a quascu es tengut per tan cert, que ia sab quey ha a fer e que no. E per les raons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXXII: De empatxament de senyoria sobreuenint a nau nolieiada

Si mercaders nolieiaran o hauran nolieiat nau o leny en algun loch, si com los dits mercaders hauran nolieiat la dita nau o leny vendra aqui impediment de senyoria, lo senyor de la nau o leny es tengut de sperar als dits mercaders per tant temps com entre ell e los dits mercaders sera stat empres que los dits mercaders lo deguessen hauer espatxat. E si com vendra aquell iorn que los dits mercaders lo deuen hauer espatxat, lo dit impediment sera exit daquell loch on ells deuien o deuen carregar, lo dit senyor de la nau o leny es tengut de carregar sens iunta quels mercaders no li son tenguts de fer al dit nolit, mas empero los dits mercaders li son tenguts de aiudar a pagar la messio que dit senyor de la nau haura feta per rao de la espera quel dit senyor de la nau haura feta als dits mercaders en guisa e en manera quel dit senyor de la nau o del leny no sia damnificat ni los dits mercaders²⁷⁶⁰. E si per ventura lo dit impediment no sera exit del loch on ells deuien carregar, ans sera passat aquell iorn quel dit senyor de la nau o del leny los era tengut de esperar, e los dits mercaders al dit senyor de la nau espatxar, lo dit senyor de la nau no es tengut de pus esperar, si ell nos volra, als dits mercaders, ni los dits mercaders al dit senyor de la nau o leny si ells nos volran. Saluo en aytant que los dits mercaders son tenguts de fer la messio quel senyor de la nau haura aqui feta sperant los dits mercaders,   -162-   a coneguda de²⁷⁶¹ dos bons homens. E fet aço pot fer quascu son prou, si fer lo pot, si donchs entre ells qualque conuinença no sera stada feta quel vn dega esser tengut de sperar laltre. E si auinença alguna entre ells no sera feta quel vn dega esperar laltre, e lo dit impediment sera exit de aquell loch on ells carregar deuien, si los dits mercaders diran a aquell senyor de la nau o leny que ells axi com desus es dit hauien nolieiat, que ell que pens de carregar, lo dit senyor de la nau o leny nols nes tengut si ell nos volra, si donchs los dits mercaders ab lo dit senyor de la nau o leny no sen auendran, ni los dits mercaders a ell sino axi com desus es dit del fet de la messio, o si los dits mercaders al dit senyor de la nau promes nou hauran. E si peruentura los mercaders nolieiaran nau o leny, o hauran nolieiat, e entre el senyor de la nau o leny e los mercaders dia cert o temps sabut empres no haura, quel dit senyor de la nau o leny dega sperar los dits mercaders ne los dits mercaders degan hauer espatxat lo senyor de la nau, si lo desusdit impediment aqui vendra, lo dit senyor de la nau no es tengut de esperar los dits mercaders, si nos volra, ne los dits mercaders al senyor de la nau si entre ells empres no sera, saluo de la messio desusdita. E si com los dits mercaders hauran acabat ço que hauran a fer per rao del dit impediment, lo dit impediment sera exit de la terra, si los dits mercaders diran al dit senyor de la nau o leny quey pens de carregar, nols nes tengut, si ell nos volra, si donchs los dits mercaders ab ell no sen auendran o alguna auinença entre ells feta o empresa no sera, tot en axi com ia es desus dit de nau o leny quis dega sperar, e ells a ell espatxar a dia cert o a temps sabut, car segons dret e segons raho e egualtat nos deu fer. Car si nau o leny era tengut de sperar a mercaders tant tro que aquell impediment fos passat, no seria ben fet, que tant poria durar lo dit impediment que la nau o leny si poria de tot consumar si donchs los dits mercaders ab lo dit senyor de la nau o leny auenguts no sen seran. Empero si los dits mercaders diran al senyor de la nau o leny, que ell quels sper, que²⁷⁶² li son tenguts de tot dan e messio e destrich que ell ne sostenga,²⁷⁶³ si los dits mercaders diran axi com desus es dit, lo senyor de la nau los pot els deu sperar sobre la raho e les condicions desusdites. E si lo dit senyor de la nau o leny los spera sobre les rahons e les condicions desusdites, si y sera aquell impediment o no, o carreguen los mercaders la nau o no, los dits mercaders son tenguts al dit senyor de la nau o leny de tot lo dan e de tota la messio e de tot lo destrich que ell soffert naura on spera a sostenir, de tot a restituir sens tot contrast. E si los dits mercaders en les rahons e en les condicions desusdites algun contrast metre hi volran, ells son tenguts de restituir tot dan e tota messio e tot destrich e tots interessos, que lo dit senyor de la nau o leny per culpa del contrast quels dits mercaders hi metran, ne sostindra on spera a sostenir. E si lo dit senyor de la nau o leny algun contrast metra als dits mercaders en conuinença o en promissio que ell los hagues feta, que ell no lals volgues atendre, si los dits mercaders ne sostendran dan o greuge o messio, lo senyor de la nau los²⁷⁶⁴ ho deu restituir si la nau o lo leny ne sabia eser venut. E aquest capitol sia entes de nau o leny qui encara no fos carregat de tot ne en partida, perço com de naus que ia han leuat lur carrech ian hi ha capitols quin parlen, eu departexen, eu esclarexen, de que son tenguts los mercaders als senyors de les naus. Empero deu esser axi entes: que si   -163-   los mercaders diran als senyors de les naus o lenys, quels deguen sperar, que los dits mercaders los son tenguts de tot ço que desus es dit, a entendre e a complir,²⁷⁶⁵ que entre ells deu hauer dia cert o temps sabut, quels dits mercaders degan hauer espatxat lo senyor de la nau o leny, perço que entre ells contrast ne treball nos puga esdeuenir ne crexer. E per les rahons desusdites fon fet aquest capitol.

Capitol CCLXXXIII: De que son tenguts personers a patro qui vol fer barca

Si algu haura en voluntat de fer barca e haura emprats alguns bons homens, que li façen part, e los dits bons homens loy atorgaran, o loy hauran atorgat de fer la dita part, los dits bons homens es mester que loy atenen. E si aquell desusdit qui la dita barca volra fer e a qui los dits bons homens hauran promes de fer la dita part, si aquell qui la barca fara o fer fara no dira²⁷⁶⁶ e ia la barca si sera poca o gran, ne aquells qui la part li hauran promesa de fer, no li demanaran²⁷⁶⁷ si sera gran o poca, ne quant pora costar ne quant no, ne de quines mesures sera, ne de quin port, si aquell desusdit fara o fara fer la dita barca, sia que la faça gran o poca, los dits bons homens qui les parts li hauran promeses de fer, es mester que liu attenan sens tot contrast. Empero si aquell qui la dita barca fara o volra fer, dira o fara entenent a aquells qui la part li hauran promesa de fer, quina barca fara e quina no, e de quin gran sera, e quant costara, si aquell desusdit haura dit o fet entenent ço que desus es dit a aquells qui les dites parts li hauran promes de fer, si ell fara maior barca que a ells no haura fet entenent, e de maiors mesures, los dits bons homens no li son tenguts de fer iunta alguna sino axi com ell los ho feu entenent. E si la dita barca sera maior e costara mes que nols haura fet entenent, los dits bons homens hi deuen hauer la dita part que li prometeren de fer, tot en axi com si y hauien fet compliment en tot aquell crex que ell fet haura sens tot contrast, pus que sens sabuda e sens voluntat dels dits bons homens qui la part li prometeren de fer ho haura fet. Empero si ell ho haura fet ab consentiment e ab voluntat de tots los desus dits o de la maior partida, ells lin son tenguts de fer compliment, segons que ia en lo capitol desusdit es contengut. Empero si algu qui barca volra fer, dira o fara entenent a aquells qui part li prometran que ell fara barca, e ell no fara barca ans fara o fara fer leny, si ell fara lo dit leny sens sabuda e sens consentiment e voluntat de aquells qui part li prometeren de fer en la dita barca, ells no li son tenguts que li atenan alguna cosa que promes li hagen, per ço car ell no haura ates a ells ço que ab ells hauia empres, e es rao, que axi com ell no aten res que promes los hagues, axi es rao que ells no li attenan res que promes li haguessen. Empero si ell fara lo leny desusdit ab sabuda e ab consentiment e ab voluntat dels dits personers²⁷⁶⁸ o de la maior partida, los dits personers²⁷⁶⁹ li son tenguts de fer compliment de la dita part que promesa li hauran de fer, pus ab consentiment e ab voluntat de tots o de la maior partida ho haura fet. E si peruentura algu fara entenent a aquells qui li hauran promesa de fer part que ell fara leny, e ell no fara leny ans fara nau, si ell la fara sens consentiment o voluntat daquells qui li prometeren de fer part en lo dit leny, ells no li son tenguts de attendre ço que promes li hauran sino en aytal guisa e manera, que si   -164-   ell fara del leny nau, sens sabuda e voluntat dels dits personers,