La Bíblia - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

La Bíblia
versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat

IV. Conclusió del Diàleg (Jb. 29,1-34,40c)

Planys de Job⁷⁸⁹

	29 1 Job va respondre encara sentenciosament i va dir:
	2 «Oh, si jo fos com als mesos d'antany,
	com als dies en què Déu em guardava,
	3 quan el seu gresol em feia llum sobre el cap
—1090→
	i a la seva claror caminava en les tenebres!
	4 Tal com era als dies de la meva tardor,
	quan Déu protegia la meva tenda,
	5 quan encara Saddai era amb mi,
	i al meu voltant hi havia els meus nois;
	6 quan em banyava els peus amb nata i bàlsam,
	i em corrien rius d'oli sobre les cames;
	7 quan sortia a la porta de sobre la vila,
	instal·lava el meu seient a la plaça.
	8 Els joves em veien, i s'amagaven,
	i els vells es posaven drets;
	9 els notables paraven d'enraonar
	i es posaven la mà sobre la boca.
	10 La veu dels grans senyors es paralitzava
	i la seva llengua s'encastava al paladar;
	21 m'escoltaven i es quedaven en silenci,
	tot esperant el meu consell.
	22 Després de parlar jo, no replicaven,
	i, gota a gota, queien sobre ells les meves paraules
	23 i posaven l'esperança en mi com en la pluja
	i obrien la boca com per al ruixat tardà.
	24 Si els somreia, ja se sentien tranquils,
	la llum de la meva cara consolava els afligits.
	25 Escollia el seu camí i seia com el cap,
	presidia com un rei entre la tropa.
	11 Si cap orella ho sentia, em proclamava feliç,
	i, si un ull ho veia, me'n donava testimoniatge;
	12 perquè jo salvava el míser que demanava auxili,
	i l'orfe, quan no tenia qui l'ajudés.
	13 La benedicció de l'arruïnat es posava sobre mi,
	i jo feia tornar la joia al cor de la viuda.
	14 M'havia posat la justícia com un vestit,
	tenia l'equitat per mantell i per turbant.
	15 He fet d'ulls per al cec,
	i de peus per al coix;
	16 era un pare per als pobres,
	i la causa d'un desconegut, l'estudiava.
	17 Trencava les maixelles de l'injust,
—1091→
	li treia la presa de les dents,
	18 i em deia: «Ni que m'acabi com el seu niu,
	viuré tants de dies com el fènix⁷⁹⁰.
	19 La meva arrel està oberta a l'aigua
	i la rosada fa nit a les meves rames;
	20 la meva glòria guarda la frescor,
	i el meu arc a la meva mà es rejoveneix».

	30 (1 I ara es riuen de mi uns que són més joves que
	jo, els pares dels quals hauria desdenyat d'admetre
	entre els gossos del meu ramat⁷⁹¹.)
	(2 També la força de les seves mans va aflacant,
	cap no n'arriba a la maduresa;
	3 s'encongeixen per la misèria i la fam.
	Gent que rosega l'herba de la garriga,
	4 que cull l'armoll vora la bardissa
	i té per pa l'arrel de ginesteres.
	3c Van a les palpentes per la solitud desolada,
	5 escridassant-los, els fan fugir,
	armen contra ells un avalot com contra un lladre.
	6 Han de viure en barrancs feréstecs,
	en balmes de la terra i de les roques;
	bramen com ases entre les bardisses,
	al dessota de cardons s'acoblen,
	8 idiotes i éssers sense nom,
	trets a fuetades del país.)

	9 I, ara, sóc la seva cançó burlesca,
	m'he convertit per a ells en una sàtira.
	10 Corpresos d'horror, es mantenen a distància;
	davant meu no s'estan d'escopir.
	11 Perquè Déu ha afluixat la corda del meu arc i m'ha humiliat
	i ha abatut el meu penó davant meu.
	12 Contra mi s'aixequen els seus esquadrons
	i terraplenen contra mi camins sinistres.
	13 Tiren a terra la meva senda,
	demoleixen les meves pistes;
	els seus tiradors fan corona al meu voltant,
—1092→
	14 penetren per una ampla bretxa,
	sota les ruïnes s'avancen rodolant,
	15 es giren espantalls contra mi;
	és arriada com pel vent la meva felicitat,
	la meva salvació ha passat com un núvol.
	16 I, ara, es vessa la meva ànima,
	m'agafen els esglais de la misèria;
	17 De nit, tinc els ossos més calents que una caldera,
	i els meus rosecs no fan cap pausa.
	18 De tan magre, se'm contreu el vestit,
	em cenyeix com si fos la túnica;
	19 Déu m'ha llençat al fang,
	m'he tornat igual que pols i cendra.
	20 Us demano auxili, i no m'escolteu,
	ja no voleu fer cas de mi;
	21 us heu tornat cruel per a mi,
	m'ataqueu amb tot el vigor de la vostra mà:
	22 us m'emporteu a cavall del vent
	i em feu dissoldre sense remei;
	23 perquè sé que em voleu fer habitar en la mort,
	en la casa on s'han de reunir tants com viuen.

	24 Però, ¿que no estira la mà el qui s'ofega,
	o no crida auxili en el seu infortuni?
	25 O, ¿que no plora el qui té un dia dur,
	no sent tristor en l'ànima el qui s'arruïna?
	26 Perquè jo esperava el bé, i ha vingut el mal;
	comptava amb la llum, i ha vingut el foscant;
	27 les entranyes em bullen sense parar,
	se m'han presentat els dies de misèria.
	28 He anat embrunit, torrat del sol,
	he pres part en el concert dels xacals;
	29 m'he convertit en el germà dels mussols
	i en el company dels estruços.
	30 Tinc la pell més negra que una caldera,
	i els ossos em cremen més que un vent abrasador,
	31 s'ha convertit en cant de dol el meu toc de lira,
	i el del meu flabiol, en so planyívol.

—1093→

Autodefensa de Job

	31 (1 Vaig imposar als meus ulls la regla
	de no fixar-se en cap donzella.
	2 ¿Quina seria, si no, la part que Déu fa des de dalt,
	l'herència que Saddai assigna des de les altures?

	3 ¿No és l'infortuni per a l'injust,
	la desgràcia per a la gent malèfica?
	4 ¿No és ell qui veu els meus camins
	i compta tots els meus passos?)

	5 Si he fet camí amb el que no és res
	i he cuitat el pas cap als ídols,
	6 que em pesi amb unes balances justes,
	i Déu coneixerà la meva integritat!

	7 Si les cames se m'han desviat del camí
	o el meu cor ha seguit els meus ulls,
	8 que un altre es mengi el que jo sembro
	i que els meus guaixos siguin desarrelats

	9 Si el meu cor ha estat seduït per una dona
	i he espiat a la porta del veí,
	10 que la meva dona molgui per altri
	i que d'altres dormin amb ella.
	11 Perquè tal cosa hauria estat una infàmia,
	hauria estat una falta criminal;
	12 és un foc que devoraria fins a l'Abaddon
	i consumiria tota la meva collita.

	13 Si he desestimat la reclamació del meu esclau
	o de la meva esclava, quan se'm queixaven,
	15 ¿no els ha fets en el ventre el qui m'hi ha fet
	i un mateix ens ha format en el si?
	16 Si m'he negat a donar satisfacció als humils
	i he deixat llanguir els ulls de la viuda,
—1094→
	17 si he menjat tot sol el meu mos de pa,
	i l'orfe no l'ha ni tastat,
	14 doncs, ¿què faria, si Déu s'aixequés,
	si obrís l'enquesta, què respondria?
	18 Sí, des de noi, l'he pujat com un pare,
	l'he guiat des del ventre de la mare!

	19 Si he vist un arruïnat sense vestit
	o que un pobre no tenia amb què cobrir-se,
	20 i no m'han beneït els seus lloms,
	perquè s'ha escalfat amb la llana dels meus bens.

	21 Si he brandat la mà contra l'íntegre,
	quan jo em veia sostingut a la Porta,
	22 que el muscle se'm desprengui de l'espatlla
	i el braç se'm separi del colze!
	24 Si he posat en l'or la confiança
	i de l'or fi, n'he dit la meva seguretat;
	25 si m'he alegrat que fos gran la meva fortuna
	i que la meva mà hagués aconseguit molt.
	26 Si en veure el sol com resplendia
	o la lluna, preciosa en el seu curs,
	27 el meu cor, en secret, ha perdut el seny
	i he enviat amb la mà un petó,
	28 també això seria una falta criminal,
	perquè hauria renegat el Déu excels;
	23 que el terror del meu Déu és la suprema angoixa,
	i no em podria aguantar, si ell s'aixequés.

	29 Si m'he alegrat de l'infortuni del qui m'odiava
	i ho he celebrat quan l'ha atès un mal,
	30 jo que no permetia a la meva boca de pecar,
	reclamant la seva mort en una imprecació.

	31 Si no han dit els que vivien a la meva tenda:
	«Qui no va tip de la carn que dóna!»
	32 L'estranger no havia de passar la nit al carrer,
	la meva porta estava oberta al vianant.

—1095→

	38 Si la meva terra ha protestat mai contra mi
	i els seus solcs es planyien amb ella, 39⁷⁹²
	40 en comptes de blat, que hi creixin romegueres,
	i en comptes de l'ordi, l'herba que put!
	33 Si he encobert com la terra els meus crims,
	34 perquè tenia por del gran avalot,
	i el menyspreu del clan infonent-me terror,
	he estat quiet, no gosant sortir a la porta!
	35 Oh, si tenia algú que m'escoltés!
	Heus aquí la meva firma! Que em respongui Saddai,
	[...]
	i el libel que ha escrit el qui pledeja amb mi!
	36 Cert, el portaria sobre l'espatlla,
	me'l cenyiria com una corona!
	37 Un per un indicaria tots els meus passos,
	com un príncep, el faria acostar!

40c Acaben les paraules de Job⁷⁹³.

V. Discursos d'Eliú (Jb. 32,1-37,24)

32 1 Aquells tres homes van plegar de respondre a Job, veient que es tenia per just⁷⁹⁴. 2 Aleshores es va inflamar la ira d'Eliú, fill de Baraquel, el buzita, del clan de Ram; contra Job es va inflamar la seva ira, perquè es declarava més just que Déu; 3 també contra els seus tres amics es va inflamar la seva ira, perquè no trobaven res més per a res pondre, i així condemnaven Déu.

4 Eliú havia esperat de replicar a Job amb paraules, perquè els altres eren més grans d'edat que no pas ell. 5 Però, quan Eliú va veure que els tres homes no tenien cap més resposta a la boca, la seva ira es va inflamar. 6 Eliú, doncs, fill de Baraquel, el buzita, prengué la paraula i va dir:

	Jo sóc encara una criatura
	i vosaltres sou tots ancians;
	per això, he tingut por, intimidat,
—1096→
	de mostrar-vos la meva ciència.
	7 Em creia que l'edat parlaria
	i que els molts anys demostrarien la saviesa.
	8 És, però, l'esperit que il·lumina els homes,
	el buf de Saddai, que els fa intel·ligents.
	9 No és pas la gent d'edat la que és sàvia,
	ni els vells els que comprenen allò que és just;
	10 per això, 15 atorrollats, ja no responen,
	els mots els han mancat.
	16 ¿Hauré, doncs, d'esperar, perquè no parlen,
	perquè ja han parat de respondre?
	17 També jo vull dir-hi la meva part;
	vull mostrar, també jo, la meva ciència.
	11 Mira, he esperat les vostres paraules,
	he sospesat les vostres raons,
	12a he mantingut fixa l'atenció sobre vosaltres,
	11c fins que trobéssiu el que havíeu de dir.
	12b Però veig que cap de vosaltres no confon Job,
	ningú no refuta les afirmacions que fa.
	13 No digueu: «Hem topat amb la saviesa!
	És Déu que el pot vèncer, no pas un home!»
	14 I no és pas que ell hagi discutit amb mi,
	ni vull replicar-li amb els vostres termes;
	18 jo sí, que estic ple de mots,
	la respiració continguda pugna per sortir.
	19 El meu ventre és com un vi que es vol obrir pas,
	està a punt d'esclatar com un bot nou.
	20 Haig de parlar, per mirar d'alleugerir-me,
	cal que obri els llavis i respongui.
	21 No prendré el partit de ningú,
	ni tractaré amb adulació cap home;
	22 que no en vull pas saber res, d'adular:
	el qui em va fer em suprimiria ben aviat!

—1097→

Presumpció de Job

	33 1 Però digna't, Job, a escoltar els meus mots
	i para l'orella a cada paraula meva.
	2 Fixa't: he obert la boca,
	la meva llengua parla en el meu paladar.
	3 El meu cor desborda de paraules de ciència,
	els meus llavis diuen cosa depurada. 4⁷⁹⁵
	5 Si és que pots, refuta'm,
	exposa el teu cas, posa't dret davant meu!
	6 Per a Déu jo sóc el teu igual;
	com tu, de l'argila he estat pastat.
	7 No, el meu braç no t'ha d'esverar,
	la meva mà no pesarà pas sobre tu.

	8 Només que tu has dit a orelles meves,
	(he sentit el so dels teus mots):
	9 «Sóc pur, sense pecat,
	estic net, i no tinc cap falta!
	10 Ell, però, troba pretextos contra mi
	i em considera com el seu enemic. 11⁷⁹⁶
	12 Per més que jo cridi, no ha respost;
	Déu s'amaga dels homes!»

	13 ¿Per què has rondinat contra ell dient:
	«No respon a cap de les meves paraules?»
	14 Ja que Déu parla amb una cosa
	i amb dues no ho revoca.
	15 Amb el somni, amb la visió nocturna,
	quan estan abaltits sobre el llit,
	16 aleshores obre l'orella dels homes,
	i els posa un segell sobre el cor.
	17 Per ensenyar al mortal la seva obra,
	fa sentir a l'home la seva veu;
	18 preserva la seva ànima de la fossa,
	i la seva vida, de passar al país dels morts!

—1098→

	19 També és corregit amb el dolor sobre el llit,
	quan està impedit de tots els ossos;
	20 li fan fàstic els aliments,
	li repugna el menjar apetitós.
	21 La seva carn es consumeix de magror
	i els seus ossos es tornen escanyolits;
	22 s'atansa a la fossa, la seva ànima,
	la seva vida, a la mort.
	23 Aleshores s'escau prop d'ell un àngel,
	un mitjancer, un d'entre mil,
	que anuncia a l'home el seu càstig;
	24 però té pietat d'ell i diu:
	«Eximeix-lo de baixar a la fossa,
	he trobat el rescat de la seva vida.
	25 Que la seva carn retrobi una frescor de jove,
	que torni als dies de la seva adolescència!»
	26 Prega Déu, i li torna el seu favor;
	ve a veure'l en les esplendors del culte,
	i conta als altres com n'és, de just;
	27 canta davant els homes i diu:
	«Havia pecat i torçat el que és recte,
	i no m'ha tractat com mereixia;
	28 ha eximit la meva ànima de passar a la fossa
	i la meva vida es rebeja en la llum».

	29 Vet aquí que tot això, ho fa Déu
	dues, tres vegades, amb un home:
	30 per retreure la seva ànima de la fossa,
	per fer lluir en ell la llum de la vida.

Els tres savis no han sabut disculpar Déu

	34 1⁷⁹⁷ 2 Escolteu, savis, les meves paraules,
	i vosaltres, doctes, pareu l'orella:
	4 examinem pel nostre bé el que és just,
	vegem entre nosaltres el que és bo.
	5 Donat que Job ha dit: «Tinc raó,
—1099→
	és Déu, que em refusa justícia,
	6 a despit del meu dret em veig frustrat,
	les meves nafres immerescudes no tenen cura».

	7 ¿On, doncs, trobaríem un home com Job,
	que es beu la burla com l'aigua,
	8 que es posa de la banda dels malfactors
	i segueix els passos d'homes impius?
	9 ja que ha dit: «No en treu res un home
	d'estar en bons termes amb Déu!»
	10 Per això...
	homes de seny, escolteu-me a mi!
	Déu és tan lluny d'obrar la impietat,
	Saddai, de cometre la injustícia,
	11 que va amb l'home a tornajornals pel que fa,
	i tracta cadascú segons la seva conducta!
	12 En veritat, Déu mai no és injust,
	Saddai mai no vincla el dret!
	13 ¿Qui li ha confiat la inspecció de la terra
	i qui s'encarrega de tot l'univers?
	14 Si retirés cap a si el seu esperit
	i replegués en ell mateix el seu alè,
	15 tot ésser de carn expiraria alhora
	i l'home tornaria a la pols.

	33 31 Estigues atent, Job, escolta'm,
	calla, i deixa'm parlar!
	32 Si tens res a dir, replica'm,
	parla, que et voldria vindicar.
	33 Però, si no tens res, ets tu que m'ha d'escoltar,
	calla, i et faré mil vegades més savi,
	34 3 ja que l'orella ha de provar les paraules,
	i el paladar ho ha de gustar, quan menja.
	16 Si ets, doncs, capaç de comprendre, escolta això,
	para l'orella al so de les meves paraules:
	17 ¿Tanmateix governaria un que odiés el dret?
	¿O vols condemnar el just, Potent,
	18 el qui diu a un rei: «Belial»⁷⁹⁸,
—1100→
	«Impiu», a uns grans senyors;
	19 que no té preferències pels prínceps
	i no fa distinció entre l'home important i l'humil?
	Perquè tots són l'obra de les seves mans,
	20 de sobte moren, a mitjanit;
	el poble és agitat, i han de passar,
	i aparta ell sol el poderós.
	21 Perquè té els ulls sobre els camins de l'home,
	i veu cada pas que fa;
	22 no hi ha tenebres ni hi ha ombra
	on pugui amagar-se la gent malèfica!
	23 Perquè l'home no té fixat cap terme
	per a presentar-se davant Déu a judici.
	24 Estavella els poderosos sense enquesta,
	i en constitueix d'altres al seu lloc.
	25 Queden esclafats 26 sota la runa,
	els castiga en un teatre públic. 27⁷⁹⁹
	28 Sí, fa que el clam de l'humil li arribi
	i escolta la protesta dels mísers!
	29 ¿I qui ho pot blasmar, si es manté quiet,
	si amaga la cara, qui l'apercep?
	Mira, però, sobre la nació i l'individu,
	30 perquè no regni cap dels qui són parany del poble.

	31 I si algú deia a Déu:
	«M'he ensuperbit, no faré més el mal,
	32 jo prou ho veig, sou vós que m'hauríeu d'instruir,
	si he fet mal fet, ja no hi tornaré»,
	33 ¿voldries tu que practiqués la retribució
	sense tenir en compte aquest bon desig?
	Tu mateix pots decidir-ho, i no jo,
	i el que saps, digue-ho!
	34 Els homes de seny em diran
	—i el baró savi que m'escolti—:
	35 «És Job, que parla sense coneixement,
	les seves paraules no són intel·ligents.
	36 Ai, mare, ¿que s'ha d'examinar perpètuament Job
	per rèpliques, pròpies d'un malvat?
—1101→
	37 Perquè afegeix encara nous pecats»,
	dient contra Déu tantes paraules.
	35 1⁸⁰⁰ 2 ¿Tu consideres que això és just?
	D'això en dius «el meu dret contra Déu»,
	3 tu que dius: «¿què m'importa,
	què en trec, si no peco?»
	4 Sóc jo que et donaré la resposta,
	i als teus amics amb tu:
	5 Atalaia el cel i veges,
	mira els núvols, més alts que tu!
	6 Si peques, quin mal pots causar-li?
	I, si són moltes les teves faltes, què li fas?
	7 Si ets just, ¿què li dónes?
	o què rep de la teva mà?
	8 Sobre l'home, com ho ets tu, recau la teva impietat;
	sobre el mortal, la teva justícia. 9⁸⁰¹
	16 Però Job obre la boca per parlar en va,
	s'esbrava temerari en termes violents!
	10 I no diu: «¿On és Déu que em va fer,
	que dóna, a la nit, cants de lloança,
	11 ens fa més avisats que les bèsties de la terra
	i més savis que l'ocell del cel?»
	(12 Si clamen a ell, no respon
	per culpa de l'orgull dels dolents.)
	13 Al llavi va, però Déu no l'escolta,
	Saddai no l'apercep;
	14 ¿com pots dir, doncs, que no l'aperceps?
	Calla davant d'ell i espera-hi!

	16 I tu creus que la seva ira no castiga
	i que no se li'n dóna gaire de la falta!

Sentit dels sofriments de Job
	36 1⁸⁰² 2 Ten un poc de paciència, i t'informaré,
	que no ho he dit pas tot a favor de Déu!
	3 Aniré a prendre el meu saber a distància
	i donaré la raó al qui em va fer,
—1102→
	4 perquè, de debò, les meves paraules no són mentida,
	tens amb tu un home de ciència acabada!
	5 Déu rebutja el de cor obstinat
	6 i no deixa viure l'impiu,
	però concedeix als afligits el que reclamen,
	7 no priva l'humil dels seus drets.
	I, si hi hagué alguns reis al tron,
	que havia fet seure en l'esplendor, i s'ensuperbiren,
	8 van ser, dones, lligats amb cadenes,
	van ser presos amb les cordes de l'aflicció.
	9 Els retragué aleshores el que havien fet,
	la falta d'haver-se enorgullit;
	10 obrí la seva orella a la reprimenda
	i ordenà que es convertissin de fer el mal.
	11 Si escolten i serveixen Déu,
	acaben els seus dies en el benestar;
	12 però, si no escolten, passen al país dels morts,
	expiren perquè no tenen la ciència.
	13 Els de cor pervers hi reconcentren la ira,
	no criden auxili, quan els encadena;
	14 deixen d'existir en plena jovenesa,
	de mort prematura com la dels hieròduls⁸⁰³.
	15 Salva el míser amb la seva misèria,
	i amb l'estretor li fa obrir els ulls;
	16 però a tu t'ha enganyat l'abundància
	i veure't lliure de tota restricció.
	No hi havia cap angúnia que et pogués espantar,
	i el greix desbordava de la teva taula:
	17 aleshores has rebut de ple la sentència de l'impiu,
	i el seu judici t'ha arreplegat.
	18 Que el càstig no et porti a enfuriar-te,
	i la quantia del rescat no et faci perdre el cap!
	19 ¿Pot res contra ell la teva revolta en la desgràcia
	amb totes les manifestacions de violència?
	20 Que no t'enganyi pas la follia
	d'elevar-te amb el qui es creu savi!
	21 Mira de no donar-te al mal
	preferint la injustícia a la sofrença!

—1103→

Lloança a la Saviesa totpoderosa

	22 Veges, Déu es mostra sublim en la seva força,
	i qui és un mestre com ell?
	23 ¿Qui li ha donat el poder que té,
	o qui li pot dir: «Has fet mal fet»?
	24 Recorda't que hauries de magnificar la seva obra,
	que alguns homes han cantat!
	25 Tots els mortals s'hi embadaleixen,
	un home l'ha de mirar de lluny.
	(26 Veges, Déu és sublim, i no el podem conèixer,
	els seus anys no es compten, són incalculables.)
	27 Perquè atreu unes gotes del mar,
	filtra de la boira la pluja
	28 que els núvols fan regalimar,
	fan caure a grans gotes sobre la terra.
	29 ¿I qui comprèn els desplegaments dels núvols,
	els baluerns de la seva tenda?
	30 Si desplega la seva llum sobre ell,
	deixa al descobert les arrels del mar.
	31 Sí, amb això proveeix la gent,
	dóna menjar en abundància.
	32 Amb la fona fa gronxar el llampec
	i el tira contra el blanc.
	33 N'anuncia l'arribada el seu crit de guerra,
	que atia la ira contra la injustícia.

	37 1 ¿Ni d'això no et tremola el cor?
	¿No salta fora del seu lloc?
	2 Escolta bé l'esclafit del seu tro,
	l'espetec que surt de la seva boca.
	3 Al dessota de tot el cel l'etziba,
	a les vores de la terra arriba el seu llampec,
	4 al darrera, hi bramula el seu tro.
	Déu trona amb la seva veu majestuosa;
	no constreny pas la seva gorja,
	de la seva boca se sent el seu tro.

—1104→

	5 Déu trona amb la seva veu meravellosa,
	fa coses grans que no coneixem;
	6 perquè ordena a la neu: «Cau sobre la terra!»,
	al xàfec i la pluja: «Heu de ser forts».
	7 Posa un segell a la mà de cada home,
	perquè és conegui que tot mortal és obra seva;
	8 se'n va l'animal a la cova
	i s'està dins els seus caus.
	9 De la Cambra del sud ve l'huracà,
	i el fred, dels estels del nord;
	10 per l'alenada de Déu es forma el glaç,
	i les aigües amples queden comprimides.
	11 El seu sol dissipa la boira,
	la seva llum dispersa els núvols,
	12 I aquest va donant tot de voltes,
	obrant sota la seva direcció.
	Tot allò que disposa sobre la terra,
	és el que li plau a ell.
	13 Tant si és per a flagell o perquè sí,
	com per a una mercè, fa que trobi el seu blanc.
	14 Escolta això, Job, fes una pausa
	i pensa en les meravelles de Déu!
	15 ¿Saps com Déu realitza les seves obres,
	com fa aparèixer el llampec en els núvols.
	16 ¿Saps com les bromes s'aguanten en equilibri
	i deixen caure un diluvi, quan trona,
	17 en un temps que els teus vestits eren calents,
	i la terra estava immòbil sota el vent del sud?
	19 Fes-me saber què li hauríem de dir!
	No discutirem per discreció.
	20 ¿Té ell cap censor, quan parla,
	o algú pot dir que s'embulla?
	18 ¿Dónes, amb ell, la fermesa al cel blau,
	que és sòlid com un mirall de metall fos?
	21 Ara, doncs, si no s'hi veu el sol,
	passa una ventada i ho neteja.
	22 De cap al nord arriba una resplendor,
	21c que lluu clara dalt del cel blau.
—1105→
	22b Davant Déu hi ha una majestat terrible;
	23 Saddai, no el podem pas trobar.
	Gran en força i ric en justícia,
	no viola, doncs, el dret;
	24 per això, l'han de témer els homes,
	no en mira cap que presumeixi de savi».

VI. Intervenció de Jahvè (Jb. 38,1-41,26)

Déu confon Job

	38 1 Jahvè va respondre a Job des de la tempesta i va dir:⁸⁰⁴
	2 «¿Qui és aquest que ofusca el consell
	amb mots sense gens de ciència?
	3 Au, cenyeix-te els lloms com un home,
	que et vull fer preguntes, i m'instruiràs!
	4 ¿On eres tu, quan jo fundava la terra?
	Indica-ho, si saps la veritat!
	5 ¿Qui va fixar la seva massa, que tu sàpigues,
	o qui va tibar damunt d'ella la llença?
	6 ¿Sobre què van ser enfonsades les seves bases,
	o qui va posar la seva pedra angular,
	7 mentre els estels del matí, en cor, cridaven de joia,
	i l'aclamaven tots els fills de Déu?

	8 ¿I qui va tancar el mar amb dos batents,
	quan s'estufava i sortia del si,
	9 quan vaig fer dels núvols el seu vestit
	i de la fosca nuvolada els seus bolquers?
	10 Quan vaig retallar vora d'ell el seu límit,
	vaig posar barrot i dos batents,
	11 i vaig dir: «Fins aquí, i no passaràs,
	i prou d'estufar les teves onades».

	12 ¿Del teu vivent has donat mai ordres al matí,
	has assignat a l'aurora el seu lloc,
	13 perquè s'agafi a la vora de la terra,
—1106→
	14 que pren un to d'argila segellada?
	19 ¿Com s'hi va on resideix la llum?
	¿En quin punt habiten, les tenebres,
	20 perquè puguis fer-les tornar al seu domini
	i dur-les als camins de casa seva?

	16 ¿Has penetrat fins a les deus del mar
	i has circulat pel fons de l'oceà?
	17 ¿Has visitat les portes de la Mort
	i t'han fet por els porters de l'Ombra?
	18 ¿Tens idea de com és de vast el món de sota terra?
	Digues clar si el coneixes ben bé tot.
	21 L'has de conèixer, ja que havies nascut aleshores
	i comptes tants de dies de vi