Del terç article

DE LA LIG QUE DEUS DONA A MOYSES

     APROVAR que Deus haja donada lig a Moyses, coue que coylam dels cinch arbres flors per las quals ho puscan prouar; la qual prouacio fem ab set flors al pus abreujadament que nos podem.

DE BONEA E GRANEA

     SI Deus ha donada lig a son poble en la qual haja fets manaments quals coses deja hom fer per honrar e obehir Deu, e per hauer benauirança, ne [85] quals coses no deja hom fer per ço que no haja la malediccio de Deu, major bonea n es signifficada en Deu, e major signifficança es feyta de la gloria celestial e de la pena infernal, que no fora si Deus no hagues donada lig, ne hagues fet manament a hom que degues fer, ne que degues esquiuar a fer. § Aytant con fer be se coue ab esser, e fer mal se coue ab no esser, se coue manament ab esser, e s descoue ab no esser. On con manament de fer be e de esquiuar mal se couenga ab esser, e s descouenga ab no esser, e fer mal se couenga ab no esser, e s descouenga ab esser, e esser e be se couenguen, e esser e mal se descouenguen, ⁽³⁴⁹⁾ si Deus no hagues dada lig on hagues fet manament de fer be e de esquiuar mal, Deus hagra feyta concordança de manament e de no esser, e de be e de mal, contra manament e esser e be, en ço que manament no fora en esser. ⁽³⁵⁰⁾ E si aço fos enaxi, seguira s que en Deu no fos gran bonea en poder, sauiesa, amor e perfeccio; e cor coue atribuhir a Deu gran bonea, segons les condicions dels arbres, per aço es maniffestat que Deus ha donada lig a hom. § Tant ⁽³⁵¹⁾ es gran la gloria celestial e la infernal pena, que manament couench esser fet a hom, e ordenament couench esser fet per obra diuinal, per lo [86] qual hom pogues venir a vida perdurable. ⁽³⁵²⁾ On si les coses mundanes qui son poques, se couenen ab manament temporal, quant mes les coses grans, celestials e infernals qui no han fi. ⁽³⁵³⁾ On si lex ni manament no fossen donats per la bonea de Deu, seguira s que la gran bonea de Deu se couengues mils ab les coses qui son de poca vtilitat, e que s descouengues ab les coses qui son de gran vtilitat. E si aço fos enaxi, seguira s que ço qui es causa material fora causa final, e la causa qui es final fora material; e ço qui es menor be fora major be, e lo que es major be fora menor be. E si aço fos enaxi, seguira s que la gran bonea de Deu fos menor que nuyl altre be, e ço qui es major mal ⁽³⁵⁴⁾ fos menor mal que nuyl altre mal; e aço es impossibil.

DE ETERNITAT E PODER

     CON eternitat e poder se couenguen en Deu, inconuenient cosa es que s descouenguen en la obra de Deu. On si Deus ha donada ley a hom, e li ha manat que deja fer e de que s deja estar, lo hom es pus endreçat a fer be e a esquiuar mal, que no fora si no fos dada ley. E si l hom fa be, lo poder diuinal mils se n coue ab hom en donar li gloria [87] eternal; e si l hom fa mal, lo poder de Deu mils se n coue ab hom en donar li pena infinida. ⁽³⁵⁵⁾ E si ley no fos, lo diuinal poder no hagra tan gran conueniencia ab sa obra, e la eternitat diuina e l poder diuinal no s couengren tan be en obra en jutjar hom a eternal gloria o eternal pena. E cor ço per que les virtuts diuines ⁽³⁵⁶⁾ se demostren mils en la operacio e en lo vs que han en les creatures, sia atorgada cosa, per aço es maniffestat al lum intellectual que Deus ha ley donada.

DE SAVIESA E PRUDENCIA

     EN Deu se couenen sauiesa e perfeccio; per la qual conueniencia ve influencia a prudencia que s couenga ab la sauiesa de Deu. On si Deus ha donada lig, prudencia se n coue mils ab la sauiesa de Deu, de la qual li ve influencia con se n couenga mils ab fortitudo contra vicis, e ab caritat a amar hom Deu e son prohisme e si mateix. On si ley no fos donada, en falsetat e en error foren tots aquells qui crehen ⁽³⁵⁷⁾ que ley sia donada, e seguira s que prudencia se couengues mils ab la sauiesa de Deu en aquells qui creurien falsetat e error, que en aquells qui no crehen que ley sia donada, e aço es impossibil. Cor si era [88] possibil, bona cosa seria falsetat e error e ignorancia, e lurs contraris serien mal; ⁽³⁵⁸⁾ e prudencia mils se couenrria ab fortitudo e ab caritat per ignorancia que per sauiesa, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que Deus ha ley donada. ⁽³⁵⁹⁾

DE PODER E JUSTICIA

     JUSTICIA e ignorancia son contraris en hom; e per aço justicia e sauiesa se couenen en hom. On con hom no ha poder de jutjar ço que no sab, adonchs ha deffayliment de poder en justicia; mas con hom ha sauiesa, e sab ço que deu jutjar, ⁽³⁶⁰⁾ adonchs ha poder sa justicia. On con en hom, qui es creatura e cosa mortal e finida, ⁽³⁶¹⁾ sia concordança entre poder e justicia, quant mes se coue que sia concordança entre lo poder diuinal e la justicia creada qui es en hom; cor si no ho era, la concordança qui es entre vna virtut creada e altra, no vendria de la influencia de les virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia creada e lo poder diuinal se couenen en donar lo poder e gracia a la justicia, e en rehebre la justicia la gracia ⁽³⁶²⁾ per la [89] qual sia contra ignorancia e injuria. On si Deus ha donada lig, son poder ha illuminada justicia de lum de sauiesa en ço que deja fer e jutjar e esquiuar; e si no ha donada lig, no la ha illuminada sino de lig natural. E con justicia creada haja major fortitudo contra ignorancia e injuria per lig de gracia e per lig natural, que per lig natural tan solament, si Deus no vsaua de son poder, ⁽³⁶³⁾ en donar ço per que justicia creada haja major poder contra injuria e ignorancia, seguira s que l poder diuinal se concordas ab accidia, e que fos contra perfeccio e amor diuinal, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es maniffestada lig de gracia.

DE FE E ESPERANÇA

     PER fe ha hom creença en Deu, e per esperança espera hom gracia e benediccio de Deu. On si Deus ha donada lig de gracia, fe e esperança se couenen pus fortment; e si Deus no ha donada lig de gracia, no se n couenen tan fortment a contemplar Deu. On si ley de gracia no era agradable a la volentat de Deu, ⁽³⁶⁴⁾ e no la hauia amada donar a hom, seguir sia que aytant con fe e esperança se couenrrien [90] mils en contemplar Deu e sa gloria, fossen menys amables per la volentat de Deu, ⁽³⁶⁵⁾ e aço es impossibil e es contra les condicions dels arbres. ⁽³⁶⁶⁾ Cor si era possibil, seguir sia que la volentat de Deu fos contraria a bonea, granea e perfeccio, e que s couengues ab accidia e enueja, e aço es impossibil; ⁽³⁶⁷⁾ per la qual impossibilitat es signifficat que Deus ha donada lig de gracia per ço que fe e esperança se n couenguen mils ab esser contra lur contrari qui s coue ab no esser.

DE TEMPRANÇA E GLOTONIA

     TEMPRANÇA e glotonia son contraris, e per aço temprança se concorda ab obediencia, e glotonia ab desobediencia. On si es donada lig de gracia, segueix se que sien donats manaments contra glotonia, qui s coue ab no esser, a fortificar temprança, qui s concorda ab esser. On si no fos donada lig de gracia, seguira s que gracia de Deu fos contraria a esser, e que s concordas ab no esser; e si ho fos, fora signifficat que Deus e no esser se couenguessen ab glotonia contra esser e temprança, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres, e contra esta art; per la qual impossibilitat lig de gracia es maniffestada. § [91] Dix lo juheu al gentil: Per moltes altres flors te poria signifficar e maniffestar lig de gracia, la qual Deus dona a Moyses propheta en lo mont de Sinai; en la qual lig los deu manaments son escrits e ha molts d altres manaments; e en la qual lig es estada reuelada a Moyses la creacio del mon, e lo començament dels sants pares. Mas cor abasten les rahons per les quals hauem prouat que Deus ha donada lig de gracia, e cor tem agreujar mos companyons en dir moltes paraules superflues, per aço no t vuyl parlar de totes les flors dels arbres per les quals lig de gracia es prouable. § Assats me tench per contengut, dix lo gentil al juheu, de ço que has dit; mas prech te que m digues veritat, si ls crestians e ls sarrahins crehen en la lig que tu dius. § Respos lo juheu: Certa cosa es que ls crestians e ls sarrahins crehen que Deus haja donada la lig a Moyses, e cascu ha creença que la lig nostra sia vera. Mas cor ells crehen en altres coses qui son contraries a nostra lig, per aço, en quant crehen ço qui a nostra lig es contrari, descrehen nostra lig. Mas descouenim nos en la exposicio e en les gloses qui son contraries; e per aço no ns podem concordar per auctoritats, e sercam rahons necessaries en nos puscam accordar. Mas los sarrahins se concorden ab nos en partida ab lo text, e en partida nos contrestam; e per aço ells dien que nosaltres hauem mudat lo text de la lig, e nos dehim que ells han text contrari al nostre.

Del quart article

DE AVENIMENT DE MESSIES

     [92] DIX lo juheu al gentil: Nos crehem en l aueniment de Messies qui venrra deliurar lo poble de captiuitat, ço son, los juheus, e sera propheta e missatge de Deu. On a prouar que Messies deja venir, coue que coylam de les flors dels arbres ab que ho prouem.

DE GRANEA E SAVIESA

     EN Deu ha gran sauiesa, la qual ha creat e ordenat tot quant es. E cor lo mon es obra de Deu, coue que l mon sia ordenat; cor si no ho era, la obra feyta e creada per la gran sauiesa de Deu no signifficaria en Deu gran sauiesa; cor aytant com la obra es pus perfecta e mils ordenada, d aytant es mils signifficant lo maestre que la ha ordenada. § Prouat hauem que Deus ha donada lig; on si la lig que Deus ha donada no hauia subject on pogues esser e estar ordenada, seria menys signifficada granea en la [93] sauiesa qui la lig ha donada. On con nos siam en seruitut de totes gents, per lo deffayliment ⁽³⁶⁸⁾ dels nostres primers pares, e per la seruitut en que som no puscam be tenir ne complir la lig que Deus nos ha donada, la qual tendriem e poriem mils tenir ordenada, en l ordenament que li coue, per franquetat, si la hauiem; per aço coue de necessitat que Deus trameta Messies per deliurar nosaltres de la seruitut ⁽³⁶⁹⁾ e captiuitat en que som, e que siam franchs, e hajam reys e princeps, segons que soliem hauer. E si aço no era enaxi, la gran sauiesa de Deu seria contraria a la lig santa que ns ha donada. E cor es impossibil cosa, e contra les condicions dels arbres, que Deu sia contrari a sa obra, per aço es maniffestat que Messies deja venir.

DE BONEA E CARITAT

     LA bonea de Deu e caritat que nos hauem a Deu se couenen; cor si s descouenien, seguir sia que caritat no fos virtut, o que en Deu no hi hagues perfecta bonea; e cascuna d aquestes dues inconueniencies es impossibil. On con nosaltres, per gran caritat que hauem en Deu, sostingam e hajam sostengut longament la greu captiuitat en que som, en la qual som molt ahontats e menyspreats ⁽³⁷⁰⁾ per lo poble dels crestians [94] e dels sarrahins, de qui som e per ells siam forçats e trebaylats, ⁽³⁷¹⁾ e a ells nos couenga trahutar ⁽³⁷²⁾ e rehembre cascun any; ⁽³⁷³⁾ e tot aquest trebayl amam sostenir e passar per ço que mes amem Deu, e que no lexem la lig ne la carrera en la qual nos ha mes, per aço coue de necessitat que la bonea de Deu, qui es plena de misericordia e de gracia, se moua a pietat, e que ns trameta son missatje qui ns trasca de aquesta captiuitat en que som, per ell a amar, e a honrar, e a seruir. On si la bonea de Deu no ns ajudaua e no ns acorria a nostres trebayls ni a nostres tribulacions, e majorment per ço cor nos poriem hauer libertad si voliem desamparar la lig en que som, seria signifficat que en la bonea de Deu no hagues perfeccio de granea, poder e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffesta cosa a la nostra caritat e esperança que Deus, per sa gran bonea, trameta Messies per deliurar nosaltres de la captiuitat en que som. § Demana lo gentil al juheu: ¿Aquesta captiuitat en que sots, ha longament que sots en ella? Respos lo juheu: Nos som ja estats en dues captiuitats; la vna dura .lxx. anys, e l autre .cccc.; mas aquesta ha mes de .Mcccc. anys. De les dues captiuitats primeres sabem la raho per que erem en elles; mas d aquesta captiuitat en que som no sabem per que hi som, ne per que no. § Dix lo gentil al juheu: Possibil cosa es que vosaltres siats en alcun [95] peccat, per lo qual siats contra la bonea de Deu, en lo qual peccat no cuydets esser, ne non demanets perdo a la bonea de Deu, la qual se coue ab justicia; per la qual justicia no us vuyla deliurar dentro que regonegats vostre peccat ⁽³⁷⁴⁾ e que n demanets perdo.

DE PODER E ESPERANÇA

     DIX lo juheu al gentil: Maniffesta cosa es que esperança es virtut; cor si no ho era, desesperança no seria vici. On con poder e esperança se couenguen en nosaltres, en ço que esperam en Deu quins ajut a exir de la captiuitat en que som, en la qual esperança no poriem esser, si poder de esperar no n hauiem; e cor lo poder de Deu sia major que l nostre; si l nostre poder, qui es menor, se coue ab virtut, quant mes lo poder de Deu, qui es major, coue que s couenga ab la nostra esperança. E si aço no era enaxi, seria signifficat que l nostre poder e la nostra esperança, qui s confien en lo poder de Deu, se couenguessen en major concordança que l poder de Deu ab la nostra esperança. E cor aço sia impossibil, cor si era possibil, lo nostre poder se couenrria ab major ⁽³⁷⁵⁾ perfeccio que l poder de Deu, per aço es impossibil que l poder diuinal no ns trameta deliurament de nostra captiuança, ⁽³⁷⁶⁾ de la qual hauem esperança [96] que hajam deliurança, per la gran accabança qui es en lo poder de nostre senyer Deus. § Tot lo poble dels juheus ha esperança que per la virtut e l poder de vn hom, ço es Messies, sia vençut e sobrat tot lo poder dels homens d aquest mon, sots los quals som en seruitut. On a signifficar que l poder de Deu es gran, qui dara a aquell hom, ço es, Messies, tan gran poder, e ha ordenat que nosaltres hajam esperança en ço que per vn hom hajam esperança a esser exits de la seruitut en que som sots tants homens; per aço ha Deus ordenat que nos siam en la captiuitat en que som e que n siam deliurats per lo poder de Deu, per poder de vn hom tan solament. E per aço proua s que Messies deu venir per nosaltres a deliurar; e segueix sen en nos major esperança, e hauem ne del gran poder de Deu major signifficança. E cor ço per que nos hauem major esperança e hauem major conexença del poder de Deu, se couenga ab esser, e ab les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor per nostra deliurança, e per complir nostra esperança.

DE FE E JUSTICIA

     FE e justicia se couenen en lo poble dels juheus, cor tuyt crehem que ls trebayls per que sostenim la captiuitat en que som, sien per la justicia de Deu. [97] Per aço la nostra fe e la nostra justicia se couenen ab la justicia de Deu, ⁽³⁷⁷⁾ la qual justicia de Deu coue que s couenga ab la nostra fe, e ab la nostra justicia; cor si no ho fehia, seguir sia que concordança e caritat se couenguessen mils ab nostra fe e justicia que ab la justicia e caritat de Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus trametra Messies a deliurar nosaltres, sens lo qual trametiment e deliurament no seria signifficat que la justicia e caritat de Deu se couenguessen aytan be ab les virtuts ⁽³⁷⁸⁾ creades, con les virtuts creades ab les increades. E con major concordança dejen hauer justicia e caritat increades ab virtuts creades, que virtuts creades ab increades, e aço segons ⁽³⁷⁹⁾ les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor; lo qual sera trames per diuinal justicia e caritat, qui satisfaran a la nostra fe e justicia. ⁽³⁸⁰⁾ § Aytant con nosaltres som pus turmentats e trebaylats per captiuitat, e hauem fe que justament ho siam, e con ⁽³⁸¹⁾ menys sab nostre enteniment la raho per que som en captiuitat, d aytant la nostra fe n es major, e la justicia nostra n es major en ço que ns jutjam a sostenir aquells trebayls a los quals poriem fugir sin s voliem. E cor ço couenga esser veritat, per que fe e justicia se couenen pus fortment ab majoritat e ab esser, contra lurs contraris, qui s descouenen ⁽³⁸²⁾ ab major e ab esser, per ço cor se couenen ab menor e [98] ab no esser, e l aueniment de Messies se couenga ab ço per que nostra fe e nostra justicia se couenen ab majoritat; per aço de necessitat se coue, que lo ordenament ⁽³⁸³⁾ diuinal, qui no es contrari a majoritat de fe e justicia, haja ordenat que Messies sia trames per deliurar lo poble de Israel.

DE FORTITUDO E ERGUYL

     EN fortitudo se concorda humilitat ab virtut; ⁽³⁸⁴⁾ e en erguyl se concorda força ab vici. E cor erguyl e humilitat son contraris, per aço la força de humilitat e de erguyl es diuersa e contraria. E cor virtut se couenga ab esser, e vici ab no esser, per aço la força, qui s coue ab humilitat, venç e apodera la força ⁽³⁸⁵⁾ qui s coue ab erguyl. E si aço no era enaxi, seguir sia que virtut no s couengues ab esser, ne vici ab no esser; o seguir sia que força se couengues ab no esser, e fragilitat ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la força qui es ab humilitat en lo coratge dels juheus, la qual venç, e apodera ⁽³⁸⁶⁾ la força qui es ab erguyl en lo coratge dels crestians e dels sarrahins. Cor per moltes de hontes e per molts torments e de captiuitats que fassen al poble dels juheus, no ls apoderen ⁽³⁸⁷⁾ que lexen ne [99] desamparen la santa lig que Deus dona a Moyses. ⁽³⁸⁸⁾ On con aço sia enaxi, e cor ço per que fortitudo sia pus contraria cosa a la superbia qui es en los crestians e en los sarrahins, qui ns tenen en captiuitat per lur superbia, se couenga ab veritat, segons les condicions del arbre on esta flor de fortitudo e superbia es escrita, ⁽³⁸⁹⁾ per aço coue que Deus ⁽³⁹⁰⁾ trameta Messies qui destrua de tot en tot l erguyl del poble dels crestians ⁽³⁹¹⁾ e dels sarrahins qui ns tenen en catiu, ⁽³⁹²⁾ e que nos siam senyors ⁽³⁹³⁾ e ells sien serfs e catius nostres. § ¡Com ço! ⁽³⁹⁴⁾ dix lo gentil al juheu; e si jo qui son franch me fehia juheu ¿seria en la seruitut en que tu est? ¿e per exir de ma error entraria a esser serf per peccat, en lo qual tu dius que est, per ço cor est en catiu per aquell peccat? Aço, dix lo gentil, no me es semblant que s couenga segons l ordenament qui coue esser ordenat per la sauiesa, bonea, poder e justicia diuinal; cor meylor ordenament fora e mils se couengra ab les condicions dels arbres, si hom qui sia franch sensualment quant al cors, e sia catiu en error quant a la anima, entre, desamparant sa error, en franquetat corporal, on mils pusca tenir sa lig, e que de vn error ⁽³⁹⁵⁾ no pas a altruy, ne de vna colpa e peccat a altre, que no es ⁽³⁹⁶⁾ con sens colpa sia en peccat, per lo qual sia en captiuitat. ⁽³⁹⁷⁾

Del cinque article

DE RESURRECCIO

     [100] DIX lo juheu al gentil: En aquest article de resurreccio no cal donar altre prouacio; cor assats maniffestament es prouat en lo primer libre. ⁽³⁹⁸⁾ E be me tench per pagat d aquella prouacio, e benehits sien lurs arbres, e lurs condicions, e lurs flors, qui me han illuminada la mia anima de hauer esperança en resurreccio. Con aytant te fas saber que l poble dels juheus es deuesit en tres oppinions sobre aquest article de resurreccio. § La primera oppinio es aquesta: Alcuns juheus son qui no crehen resurreccio, e assignen hi aquesta raho, ço es a saber, que l cors, per ço cor es de natura corrompable, no pot esser retornat en aquell esser mateix on aquell es ans de la mort, ne sens menjar e beure no s poria sostenir, ne poria sofferre les infernals penes, ne en paradis no s coue que hom menug ni beua, ne paradis no es loc de cors, con sia cosa que l cors no sia estant sino en alcuna cosa en que sostenga sa ponderositat. E per aquestes rahons, e per moltes de altres neguen e menysprehen resurreccio. Mas jo no son de aquella [101] secta, ans creu resurreccio, e son cert ⁽³⁹⁹⁾ que l poder diuinal, qui ha perfeccio en totes coses, pot enaxi tenir lo cors en lo cel, jatsia que no sia natural cosa al cors aquell loc, con fa la anima sajus en aquest mon, qui es loc de coses corporals. ⁽⁴⁰⁰⁾ E enaxi con Deus, per sa virtut e per son poder, ha creada la anima incorrompable e inmortal, enaxi apres resurreccio pora conseruar lo cors, e naturar lo a esser ⁽⁴⁰¹⁾ inmortal, sens menjar e beure, en qual loc se vuyla, a demostrar son poder e sa justicia. E si Deus no hauia de ço poder, no hauria perfeccio en les flors del primer arbre, e serien destrohides totes les condicions dels arbres. § Segona oppinio es que alcuns juheus crehen que resurreccio sera apres la fi del mon, ⁽⁴⁰²⁾ e que apres la resurreccio, ⁽⁴⁰³⁾ sera pau en tot lo mon, ⁽⁴⁰⁴⁾ e no sera mas vna secta de gents, e aquella sera dels juheus, e [102] hauran muylers e infants, e menjaran e beuran, e no faran peccat, e en aquest estament estaran longament. Empero dien e crehen que temps venrra que tuyt morran, e de aqui enant no sera resurreccio, e les animes de aquells hauran gloria, sens que l cors no ressuscitara. ⁽⁴⁰⁵⁾ En aquesta oppinio son molts juheus, e en aquesta era jo ans que vengues en est loc, ne hagues lest en les flors dels arbres damuntdits, segons que es signifficat en lo primer libre. § Terça oppinio es que alcuns juheus crehen resurreccio, e crehen que tuyt ressuscitarem apres la fi del mon; e aquells homens bons hauran gloria perdurable, e los mals hauran pena dentro a alcun temps; e puxes, con Deus los haura punits dels peccats que faheren en esta present vida, perdonar lur ha, e dar lur ha gloria per tostemps. Empero alcuns homens romandran en infern per tostemps, e aquests son de poca quantitat de nombre, e son tan colpables, que no son dignes que nuyl temps lur sia perdonat. On en aquesta oppinio son yo, e vuyl esser, jatsia que en aquesta oppinio haja menys de juheus que en les altres oppinions damuntdites. § Dix lo gentil: Molt ma maraueyl de vosaltres juheus, con pot esser que enaxi sots deuesits e departits en diuerses oppinions sobre l article damuntdit, lo qual es tan necessaria cosa a saber. E per aço es me semblant que ço per que sots en diuerses oppinions, sia per deffayliment de sciencia o per menyspreament de l altre setgle. ⁽⁴⁰⁶⁾ § Senyer, [103] dix lo juheu, tant hauem desig de recobrar la libertat en la qual soliem esser en aquest mon, e tant desijam que Messies venga, e que ns deliure de la captiuitat en que som, que a penes hauem esguardament al altre setgle; e majorment con siam occupats e affaenats de viure ⁽⁴⁰⁷⁾ entre les gents qui ns tenen en captiuitat, a les quals donam tots anys molt gran trahut, ⁽⁴⁰⁸⁾ cor en altre manera no ns lexarien viure entre ells. Encare deuets saber que hauem altre embargament, ço es a saber, que lo nostre lengatje e la nostra letra es en hebrahic, e aquell no es en vs tant con esser solia, e es abreuiat per deffayliment de sciencia. ⁽⁴⁰⁹⁾ E per aço nosaltres no hauem tants de libres en sciencia de philosophia, e de altres coses con a nos seria mester. Empero vna sciencia es entre nos, qui es appellada Talmut; e aquella es gran, e de molt gran exposicio, e subtil; ⁽⁴¹⁰⁾ e tant es gran, e tant es de subtil exposicio, que aquella ens embarga a hauer conexença del altre setgle, e majorment con per aquella sciencia nos enclinem a dret, per ço que hajam compliment dels bens de aquest mon.

Del sise article

DEL DIA DEL JUDICI

     [104] AQUEST article es prouable per les flors dels cinch arbres; cor si l dia del judici no era, les condicions dels arbres no serien. E cor couenguen esser de necessitat, per aço es maniffestat per les flors, que l dia del judici sera; de les quals flors ne coylim .vj. a prouar aquest article.

DE GRANEA E PODER

     DIX lo juheu al gentil: Tant es gran e excellent lo poder de Deu, que a tots los homens es maniffestable en especialitat e en vniuersalitat; e cor lo gran poder de Deu coue esser maniffestat vniuersalment a tuyt, coue que tuyt siam ajustats en vn loc, e que ensemps vejam lo gran poder de Deu. On per aço serem tuyt en vn loc, e Deus jutjara bons e mals: los bons jutjara a perdurable benauirança, los mals a penes infernals; e nuyl hom no s pora escusar ni pora contradir a la sentencia justa de [105] Deu. On si l dia del judici no era, lo gran poder de Deu no seria tan demostrable en presencia e en comunitat de tantes gents, e seguir sia que la bonea, granea, sauiesa, amor e perfeccio de Deu fossen contraries a la granea del poder de Deu, e aço es contra totes les condicions dels arbres; per la qual contrarietat lo dia del judici es maniffestat al huma enteniment, qui sab reebre la signifficança ⁽⁴¹¹⁾ de les flors dels arbres.

DE PERFECCIO E SAVIESA

     ENAXI con per la influencia dels corses celestials ⁽⁴¹²⁾ ve influencia de generacio als corses terrenals, segons cors natural, enaxi e molt mils, sens tota comparacio, de la perfecta sauiesa de nostre senyer Deus, ve influencia e benediccio a la sauiesa creada qui es en los homens. On cant ⁽⁴¹³⁾ tuyt serem ajustats lo ⁽⁴¹⁴⁾ dia del judici, e serem conexents que Deus sabra tots los bens e tots los mals que cascun hom haura feyts, e jutjara cascun de nos segons nostres obres, adonchs haurem major conexença de Deu e de sa sauiesa per esta manera, que per nuyla altra; cor cascu conexera la sua sentencia matexa e la sentencia del altre, e aço ensemps, e en vn temps, ⁽⁴¹⁵⁾ e en vn loc tan solament: e per aquesta conexença crexera e s [106] multiplicara en cascu de nos sciencia e conexença. E aquells qui seran en via saludable, hauran aytanta de caritat e de benauirança, con sera la conexença que hauran de la sentencia de Deu. E aquells qui seran en via de dampnacio, aytant con mes hauran de conexença, aytant mes seran en tristicia e en malediccio. ⁽⁴¹⁶⁾ On con aquest judici aytal, se couenga ab la perfecta obra de nostre senyer Deus, e ab la sauiesa creada, qui s coue esser en los homens, per que aquella couenga esser molt gran per hauer conexença de la molt perfecta e gran sauiesa de Deu, per aço lo dia del judici es maniffestable; sens lo qual no serien tan maniffestables les rahons damuntdites; ne les condicions dels cinch arbres no n serien tan conseruables.

DE GRANEA E JUSTICIA

     SAPIES, gentil, que custuma e vsança es entre nosaltres, ⁽⁴¹⁷⁾que aytant con la sentencia es major, aytant hi couenen esser mes testimonis, e coue esser donada per pus nobles e per pus justes persones, e denant mes e meylors persones. ⁽⁴¹⁸⁾ On la major sentencia qui pusca esser, seria que totes les gents qui hanc foren, ni son, ni seran, eren ajustades en vn loc, e que Deus jutjas tots aquells, en presencia los vns dels [107] altres, e que la sentencia fos de gloria perdurable e de foc infernal. E si aytal sentencia era major que altra sentencia on tuyt no fossem ajustats, ne fossem jutjats per Deu, ne a tan grans coses, e si aquesta sentencia menor era en esser e la sentencia major res no fos, seguir sen hia contrarietat e inconueniencia entre major justicia e major sentencia, e fora la major justicia mils signifficada si la major sentencia fos, que no sera si la menor sentencia es. On si la volentat de Deu volia que la sentencia menor fos, e que no fos la major, la volentat de Deu fora contraria a la gran justicia de Deu, en quant la volentat de Deu no amaria ço per que la gran justicia de Deu seria mils maniffestada. On con sia impossibil que la justicia e la volentat de Deu sien contraries, per aço es maniffestat en la concordança qui es en la perfecta justicia e amor de Deu, que l dia del judici sera, e que en aquell dia sera a tuyt ensemps maniffestada la gran justicia de Deu; la qual cosa cascu en si mateix, e en l altre, e ensemps, conexeran la gran justicia diuinal.

DE PODER E SUPERBIA

     LO juheu dix al gentil: Amable fil, be sabets vos que poder e justicia se couenen contra erguyl e injuria; e per aço son establits los princeps en la terra [108] que sien justs e poderoses contra los homens erguyloses e injurioses. On con a maniffestar que l poder e la justicia de Deu se concorden contra los homens peccadors qui son plens de superbia e de erguyl e de injuria, e que aquells sien vençuts, e sobrats, e confuses per lo poder e la justicia de Deu, vol Deus que sia dia de judici, e que ensemps tots los homens hajan conexença del gran poder e de la gran justicia de Deu; al qual poder e justicia vejen jutjar e confondre, e apoderar ⁽⁴¹⁹⁾ los homens erguyloses e injurioses. On si l dia del judici res no fos, no n foren tan maniffestables lo poder ne la justicia de Deu a les gents contra superbia e injuria. E cor ço per que l poder e la justicia de Deu es pus maniffestable al huma enteniment, se haja a seguir de necessitat, segons les condicions dels arbres, per aço lo dia del judici es maniffestable.

DE FE E ESPERANÇA

     ÇO per que fe e esperança mils poden contemplar Deu coue esser de necessitat ordenat per la perfeccio qui es en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; ⁽⁴²⁰⁾ cor si no ho era, seria signifficat [109] que fe e esperança mes poguessen contemplar en Deu, que Deus ordenar ni voler con molt fos contemplat e adorat, ⁽⁴²¹⁾ e aço es impossibil. Cor si era possibil, seguir sia que perfeccio mils se concordas ab virtuts creades que ab virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat lo dia del judici es maniffestable, sens lo qual, fe e esperança no porien tan be contemplar Deu, con fan en ço que fe creu, e esperança espera la diuinal sentencia de Deu en presencia de tot son poble.

DE FORTITUDO E LUXURIA

     MAJOR pot esser fortitudo contra luxuria en absencia de les gents, que en presencia; cor vergonya mortiffica en huma coratge luxuria, ⁽⁴²²⁾ cant hom es en presencia de les gents, denant les quals hom ha vergonya a fer auulteri. ⁽⁴²³⁾ E per aço fortitudo no pot esser tan contraria en coratge de hom amador de castetat denant les gents, con en amagat. On con fortitudo e luxuria sien pus contraris en absencia de les gents que en presencia, segons que damunt es dit, per aço se coue que l merit de fortitudo sia reuelat a les gents, e la colpa que hom ha per luxuria sia [110] maniffestada a les gents. E si de ço era lo contrari, perfeccio e justicia serien contraries en Deu, e aço es impossibil cosa; per la qual impossibilitat es maniffestable lo dia del judici, en lo qual fortitudo e luxuria seran a tuyt maniffestables, per tal que hom, per cascuna virtut, sia mils satisfet per la justicia de Deu, e sia pus punit e enuergonyit en presencia de les gents e de tot lo poble. § Cant lo juheu hac prouat al gentil l article damuntdit, per les .vj. flors damuntdites, lo gentil dix al juheu: Con Deus sia inuisible ¿con pora ell jutjar lo poble qui no l pora vesser? ⁽⁴²⁴⁾ Meylor sentencia e pus ordenada fora si tot lo poble pusques vesser aquell qui dara la sentencia. Per aço appar que si en aquell dia Deus no es vist, que les condicions dels arbres sien corrompudes. ⁽⁴²⁵⁾ § Veritat es, dix lo juheu, que Deus es inuisible; mas enaxi con se mostra per alcuna semblança visible a Moyses cant dona la lig veyla, enaxi per alcuna semblança que pendra al dia del judici, se mostrara a tuyt lo poble cant dara la sentencia. ⁽⁴²⁶⁾ § Respos lo gentil: Aquella semblança no sera de Deu; e per aço Deus no dara la sentencia, mas que la dara la semblança; ⁽⁴²⁷⁾ on si fer se pogues, bona cosa fora que aquell mateix qui jutjara fos Deu; e que fos vist per tot lo poble que jutjara, con sia cosa que jutge sia couinent a esser vist per aquells que jutja.

Del sete article

DE PARADIS

     [111] PER totes les flors dels cinch arbres se pot prouar aquest article; mas nos breument ne coylim sis flors a prouar paradis esser.

DE BONEA E GRANEA

     LA bonea de Deu es gran infinidament en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; cor si no ho era, perfeccio no seria en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; e si ço era, Deus res no seria, con sia cosa que a Deus se couenga la bonea e granea damuntdita. On con sia prouat en lo primer libre Deus esser, per aço es maniffestat que la bonea de Deu es gran infinidament en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On aquesta maniffestacio feyta a la humana intelligencia signiffica e demostra paradis esser; cor si paradis res no era, en la obra de Deu no seria perfeccio de justicia, larguea e bonea, e concordaria son voler ab accidia, enueja, [112] auaricia e injuria, e aço es impossibil, e contraria cosa a les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat paradis esser.

DE ETERNITAT E AMOR

     PROVAT es Deus esser; e per aço es prouat que la amor diuinal no s coue en la eternitat diuina ab començament, ne mija, ne fi; cor si ho fehia, vna cosa seria en Deu eternitat, qui no s coue ab començament, ne mija, ne fi, e altra cosa seria la amor diuinal. ⁽⁴²⁸⁾ On con sien eternitat e amor, ⁽⁴²⁹⁾ vna essencia e vna cosa matexa, cor en altre manera no serien vn Deu, e nos hajam prouat vn Deus esser, per aço es prouat que la amor diuinal no ha començament, ne mija, ne fi. E per aço ix de la amor diuinal influencia de amar racional creatura, e donar li eternal gloria sens fi, a signifficar que la amor diuinal ha perfeccio en eternitat, donant gloria eternal a creatura; la qual gloria es paradis qui no haura fi. ⁽⁴³⁰⁾ On si paradis res no fos, justicia en Deu no hagra perfeccio; e si paradis eternalment no fos sens fi, amor diuinal no hagra perfeccio en eternitat a amar eternalment creatura racional amant Deu; e seguira s que l diuinal poder no pogues, ni la diuinal sauiesa no [113] sabes, ne la diuinal amor no volgues amar creatura racional en eternal durament. E si aço fos enaxi, imperfeccio de amor, poder, sauiesa, bonea e granea, fora en eternal bonea, granea, poder, sauiesa e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrat esser, e esser durable sens fi. § Certa cosa es, gentil, que creatura no pot reebre eternitat sens començament; cor si ho fehia, ⁽⁴³¹⁾ poria esser causada ⁽⁴³²⁾ sens començament e sens fi, e seria aytan egual en duracio reebent influencia de sa causa, con sa prima causa; e aço es impossibil que causat pusca tant reebre, con causa pot donar; cor si ho fehia, ⁽⁴³³⁾ haurien egual quantitat, segons donament e reebiment. E cor causa coue esser denant en dignitat de poder a son causat, hauent major poder en donar que l causat en reebre, per aço creatura no pot esser sens començament, e la prima causa ha poder que daria esser a creatura sens començament, si l causat ho poria reebre. On si la gloria de paradis era finida, e no era de eternal durament e sens fi, ⁽⁴³⁴⁾ no seria signifficat que Deus, qui es prima causa, pogues donar eternal durament sens començament, si lo causat, ço es, la creatura, ho podia reebre. E cor, segons les condicions dels arbres, coue esser signifficat tot ço per que Deus sia pus demostrable en sa bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, per aço lo durament sens fi de la celestial gloria es maniffestable. § Dix lo gentil al juheu: Maniffesta cosa es que en eternitat [114] aytant si descoue fi con començament, e començament con fi. On si Deus pot donar eternitat qui no haja fi, e creatura la pusca ⁽⁴³⁵⁾ reebre, segons que tu dius, semblant es, segons tas paraules, que creatura pusca esser causada sens començament. § Lo juheu respos: Differencia es molt gran entre la influencia que la creatura pot reebre de Deu, segons esguardament de esser eternal sens fi, e la ⁽⁴³⁶⁾ influencia que la creatura no pot reebre a esser sens començament; cor la influencia que pot reebre a esser durable sens fi es per l accabament ⁽⁴³⁷⁾ de la prima causa qui crea aquell durameut sens fi. E ço per que no pot creatura esser sens començament, es per ço cor li coue accabament creat, ⁽⁴³⁸⁾ per lo qual sia durable sens fi. On si la creatura era sens començament, no hauria reebuda creacio d accabament, ⁽⁴³⁹⁾ per lo qual fos durable sens fi; e si no ho hauia, seguir sia que fos eternal sens començament, e que hagues fi; e aço es inconuenient e contra les condicions dels arbres.

DE PERFECCIO E CARITAT

     SUPPOSAT que paradis sia, caritat creada pot esser pus perfecta en amar la perfeccio diuina, que supposat que paradis res no sia. On aquella cosa per [115] que caritat pot hauer major perfeccio en amar la perfeccio que Deus ha ⁽⁴⁴⁰⁾ en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor, se coue mils ab esser, que la cosa per que caritat no pot tant amar la perfeccio que Deus ha en les virtuts damuntdites. On si Deus no amaua ço per que caritat mils es proporcionada a amar les virtuts damuntdites, ⁽⁴⁴¹⁾ e amaua contraries coses de ço per que caritat no pot tant amar, ⁽⁴⁴²⁾ seguir sia que la caritat creada se couengues mils a amar perfectament, que la perfeccio de Deu a crear caritat, e aço es impossibil; cor si era possibil, ço per que caritat hauria major proporcio a amar, seria increat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que paradis es; sens l esser del qual, caritat pogra mes amar que Deus accabar. ⁽⁴⁴³⁾

DE ETERNITAT E AVARICIA

     EN Deu, benehit sia ell, se couenen eternitat e larguea; cor si no s couenien, couenrria s que la larguea que Deus ha en donar a las creatures, hagues de altre e no de si mateix, o que la eternitat no fos Deu; ⁽⁴⁴⁴⁾ e cascuna de aquestes dues coses es impossibil. On con eternitat e larguea se couenguen en Deu, e [116] cor larguea e auaricia sien contraris, per aço es maniffestat que per larguea la eternitat de Deu e la auaricia son contraris. ⁽⁴⁴⁵⁾ On con, segons les condicions dels arbres, sia cosa atorgada ço per que eternitat e auaricia sien pus contraris, per aço es atorgadora cosa paradis esser; cor si es, pus contraria cosa es eternitat e auaricia, que si paradis res no es. On si era ço per que eternitat e auaricia menys son contraris, seria en Deu ço per que eternitat e larguea menys se couenen; e si ço era, ⁽⁴⁴⁶⁾ ço que es mes e pus noble, se couenrria ab no esser, e ço que es menys, e menys noble, se couenrria ab esser; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat paradis es maniffestable. § Natural cosa es de lo maestre que faça la obra durable; e per auaricia molt maestre faria menys durable sa obra, si larguea no hauia en donar a la obra ço que li coue a esser durable. On per aço durar e sauiesa e larguea se couenen ab obra, que sia feyta per maestre on haja perfeccio de sauiesa e larguea. On con en Deu, sauiesa, eternitat, larguea e perfeccio si couenguen, per aço es paradis signifficable; ⁽⁴⁴⁷⁾ cor si paradis res no es, la obra de Deu non es tan durable, en la qual obra ha deffayliment de durament, per deffayliment de poder, o de sauiesa, o de eternitat, o de volentat, qui s concorda ab auaricia; e cascuna de estas coses es contraria a la perfeccio de Deu; per la qual perfeccio es maniffestable la obra de Deu [117] esser durable; per lo qual durament paradis es maniffestable.

DE FE E ESPERANÇA

     SI paradis es, fe e esperança se n concorden molt mils que si paradis res no es: e si paradis res no es, mils se n concorden fe e esperança per ço que res no es, que per ço que es; e aço es impossibil que ço que res no es, pusca esser tan gran occasio ⁽⁴⁴⁸⁾ de concordança con ço que es. Cor si era possibil, seguir sia que occasio e concordança e majoritat se concordassen ab no esser, e que lurs contraris se concordassen ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat paradis es demostrable en la gran concordança que es entre fe e esperança, creent fe paradis esser, e esperant esperança la ⁽⁴⁴⁹⁾ celestial gloria.

DE PRVDENCIA E ACCIDIA

     PRVDENCIA e accidia son contraris, la qual contrarietat han majorment en les coses grans que en les coses poques: cor aytant con prudencia es en [118] majors coses, de aytant es pus gran virtut. E on major virtut es, pus contraria es a vicis; e aço mateix se segueix de accidia, cor pus accidios es hom contra major be, que contra menor. On si paradis es, prudencia ne pot esser pus contraria a accidia, e accidia a prudencia, que si paradis no es. E cor ço per que prudencia e accidia son pus contraris, coue esser, segons les condicions dels arbres, per aço paradis es signifficable en la major contrarietat qui es entre prudencia e accidia. § Dix lo gentil al juheu: Assats me tench per pagat de la prouacio que tes paraules me han signifficada de la celestial benauirança; mas prech te que m digues, si en aquella gloria celestial que tu dius, haura hom muyler, ⁽⁴⁵⁰⁾ ne enjenrrara ⁽⁴⁵¹⁾ fils, ne si menjara hom, ne beura, ne dormira, e axi de les altres coses qui pertanyen a esta present vida. § Respos lo juheu: Paradis no es loc de totes aquexes coses que tu dius, car en totes aquexes coses ha deffayliment, e totes son donades a hom en est mon per ço que l home pusca viure, ⁽⁴⁵²⁾ e que l mon no peresca ⁽⁴⁵³⁾ en humana especia. ⁽⁴⁵⁴⁾ Sapies per veritat que paradis es loc complit, ⁽⁴⁵⁵⁾ on ha compliment de tots bens, veent Deu; de la qual vista hom ha ⁽⁴⁵⁶⁾ tan gran compliment, que neguna de estes coses temporals no es a hom necessaria. § Respos lo gentil: Si en paradis hom no menuga, ni beu, segueix se que en infern no sia fam, ni set; e si no ho es ¿de que seran punits los homens [119] infernats qui seran colpables a Deu ⁽⁴⁵⁷⁾ per glotonia e per embriaguea? § Respos lo juheu: En infern coue esser fam e set en los homens colpables, a demostrar la justicia de Deu; on si en paradis hauia viandes a satisfer al cors glorifficat, no seria signifficat que la present vista que hom haura de Deu, abastas a donar gloria al cors huma; e si no ho fehia, deffayliment de perfeccio seria en la bonea, granea et cetera de Deu; e aço es impossibil e contraria cosa a les condicions dels arbres. § Dix lo gentil: Deman te si en paradis haura hom membrança de aquest mon, ⁽⁴⁵⁸⁾ ne si ls vns homens hauran conexença ⁽⁴⁵⁹⁾ dels altres. § Respos lo juheu: Si hom en paradis no hauia membrança de aquest mon, no hauria hom membrança del merit ⁽⁴⁶⁰⁾ que hom ha cant sa ⁽⁴⁶¹⁾ bones obres; e si no n hauia, ⁽⁴⁶²⁾ hom no conexeria la justicia de Deu. E e si ls vns homens no hauien conexença dels altres, los vns no haurien gloria en la gloria dels altres; e si no n hauien, volentat diuina se concordaria ab accidia, enueja e imperfeccio; e aço es impossibil. ⁽⁴⁶³⁾

Del vuite article

DE INFERN

     [120] DIX lo juheu al gentil: De cada arbre hauem sufficiencia ab vna flor a prouar infern esser.

DE GRANEA E PODER

     TOT quant Deus ha creat, ho ha creat a demostrar son gran poder, lo qual poder sera molt mils signifficat a son poble si infern es, que no seria si infern res no era. Cor en ço que Deus per son poder pora conseruar eternalment en foc infernal lo cors del hom peccador, sens que l foc no l pora consumir, hauent los homens infernats ⁽⁴⁶⁴⁾ molt gran fam, e set, e calt, e fret, e durant sens fi per lo poder de Deu qui en ells se maniffestara, se demostrara eternalment sa justicia, e la raho per que Deus ha creat hom, sera pus fortment couinent ab esser que no fora si infern no fos; e car ço per que si coue s mils ab occasio ⁽⁴⁶⁵⁾ per la qual Deus ha creat hom, haja concordança [121] ab esser, e lurs contraris ab no esser; per aço infern es signifficable. ⁽⁴⁶⁶⁾

DE ETERNITAT E JVSTICIA

     HOME peccador, cant fa peccat, pecca contra eternal justicia, la qual justicia es en Deu, e pecca contra la eternal bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio; e per aço coue s ab peccador colpa infinida en duracio. ⁽⁴⁶⁷⁾ E si aço no era enaxi, en Deu hauria deffayliment de perfeccio en granea infinida, que no seria en eternal vs de justicia. E cor es impossibil que en Deu deffayla eternal vs de justicia, per aço coue que l home qui pecca mortalment, haja colpa per la qual sia digne de sostenir eternal pena, la qual pena no seria, si infern no era perdurable. § Dix lo gentil al juheu: Cant lo peccat que l home peccador fa sia termenat e finit en durament de temps, ¿con pot esser que ell, per aquell peccat, sostenga pena eternalment sens fi? § Respos lo juheu: Segons que damunt es dit e signifficat, enaxi coue esser, segons la gran justicia de Deu; cor si les penes [122] infernals hauien fi, couenrria que ls homens qui exirien de infern haguessen gloria; la qual gloria haurien sens franch arbitre, e sens eleccio de amar Deu, e de amar justicia, con sia cosa que aquells sien morts en peccat, apres la qual mort no han libertat de elegir be e de esquiuar mal. On, per la raho que tu dius, son molts juheus qui crehen que la infernal pena haura fi; mas yo no so de lur oppinio, ans creu que la infernal pena sera eternal; cor si no ho era, serien destrohides les condicions dels arbres, e ls homens qui son en gloria no haurien tanta de gracia rehebuda de Deu, si infern no era durable, con hauran si infern es durable. ⁽⁴⁶⁸⁾ E cor ço per que los homens saluats hajen mes de gloria, e reheben major gracia, e hajen a Deu major caritat, se couenga ab esser, segons les condicions dels arbres, per aço infern es maniffestat esser perdurable. ⁽⁴⁶⁹⁾

DE AMOR E IRA

     LA diuinal amor ama eternalment sens fi aquells qui son en gloria. ¿E sabs per que? Per ço cor la amor e la bonea diuina se couenen a amar eternalment sens fi los sants de gloria; cor si no ho fehien, couenrria que la gloria que ls sants han en paradis hagues fi; e nos hauem prouat que aquella [123] gloria durara sens fi. On enaxi con amor se coue ab la bonea diuinal a amar los sants de gloria perdurablement, enaxi se coue ab la diuinal justicia a desamar perdurablement ⁽⁴⁷⁰⁾ los peccadors infernats, los quals perdurablement no desamaria, segons justicia, si aquells perdurablement no eren punits per justicia.

DE PRVDENCIA E FORTITVDO

     PRVDENCIA e fortitudo son virtuts qui son contraries ⁽⁴⁷¹⁾ a lurs contraris, los quals son imprudencia e freuoltat de coratge. ⁽⁴⁷²⁾ On si infern es, prudencia e fortitudo se n couenen mils contra lurs contraris; e on mils se couenen contra lurs contraris, pus fortment se descouenen ab esser imprudencia e flaquea de coratge. On si infern res no era, la gran justicia diuina fora pus contraria a imprudencia e a flaquea de coratge ⁽⁴⁷³⁾ si infern fos, que no es si infern res no es. E on mes la gran justicia de Deu es signifficada a la humana intelligencia, mils se couenen ab esser prudencia e fortitudo. E cor per esser infern se seguesca ço qui damunt es dit en molt gran conueniencia; e per no esser infern hi fos la inconueniencia damuntdita; e esser e conueniencia se couenguen, e no esser e inconueniencia, per aço infern es maniffestable.

DE CARITAT E ACCIDIA

     [124] CARITAT e accidia son contraris, cor per caritat es hom amador de be e desama hom lo mal; e per accidia es hom amador de mal e desama hom lo be. On si infern es, pus appareylat es hom, considerant ⁽⁴⁷⁴⁾ les penes infernals, a amar be e a esquiuar mal, que no seria si consideraua e crehia que mal infernal res no fos, o que les penes infernals haguessen fi. E aytant con les penes infernals son a home occasio de amar be, e de fer bones obres, e de esquiuar mal, de aytant es hom pus contrari a accidia. E cor, segons les condicions dels arbres, se couenga ab esser ço per que virtuts e vicis pus fortment son contraris, e ço per que menys son contraris se couenga menys ab esser, ⁽⁴⁷⁵⁾ e aço segons esguardament de infinit durament, per aço infern es maniffestat al huma enteniment qui ha aytal consideracio. § Cant lo juheu hac prouats los articles damuntdits, lo gentil gita vn suspir molt doloros, e dix: ¡Ay las colpable! ¡E en qual perill has estat tan longament! ¡E con greus trebayls e perdurables ⁽⁴⁷⁶⁾ hagres hauts si fosses mort en la error, e en les tenebres en les quals estaues! Dementre que l gentil dehia aquestes paraules, lo juheu li dix si s tenia per contengut dels articles [125] que li hauia prouat ⁽⁴⁷⁷⁾ de sa ley. E ell respos, que assats se n tenia per pagat, saluant ço que esperaua ⁽⁴⁷⁸⁾ ohir dels altres sauis. Mas prech te que m digues infern en qual loc es, ni qual es la pena que sostenen aquells qui son infernats. ⁽⁴⁷⁹⁾ § Respos lo juheu: En diuerses oppinions es departit lo poble dels juheus en ço ⁽⁴⁸⁰⁾ que m demanes; cor los vns crehen que infern es en aquest mon en que som; los altres dien que es entre l aer; los altres dien que es en lo mitg de la terra; e los vns dien que infern no es altre cosa mas no veser Deu, e considerar que han perduda la gloria e la vista de Deu; e los altres dien que infern es estar lo cors perdurablement en foc, e en glas, e en neu, e en sofre e aygua ⁽⁴⁸¹⁾ buylent, e entre demonis e colobres e serpents qui aquells turmentaran sens nuyl cessament. ⁽⁴⁸²⁾ E la pena de la anima sera major en quant desamara esser, ⁽⁴⁸³⁾ e sabra que tostemps sera, e que nuyl temps no cessaran sos torments, e sabra que ha perduda gloria qui durara tostemps. ⁽⁴⁸⁴⁾ § Cant lo juheu [126] hac dites aquestes paraules, e moltes d altres qui serien longues a recomptar, lo juheu dix: Prouat e demostrat hauem con lo poble dels juheus han vera lig, e son en via de veritat, segons que hauem concordats los articles nostres ab les flors dels arbres e ab lurs condicions; on si nostra lig no fos en via de salut, no pogrem hauer concordades les flors e les condicions dels altres arbres ab los articles que crehem; la qual concordança hauem demostrada e signifficada, benehit ne sia Deu. E cor la ley dels crestians e dels sarrahins es contraria a la nostra, per aço es maniffestat que ells son en error. On per aço, tu, gentil, hauras major colpa que d abans no hauies, si lexes la via saludable, e prens la carrera per la qual los peccadors deuallen a foc perdurable, e perden la gloria que nuyl temps no ha fi.

COMENÇA LO TERÇ LIBRE QVI ES DE LA CREENÇA DELS CRESTIANS

     [127] QVAL de vosaltres dos parlara primer? dix lo gentil. Respos lo juheu: Segons orde, lo crestia deu primerament començar, per ço cor sa ley fo ans que ceyla dels sarrahins. On adonchs lo gentil prega lo crestia que començas a prouar sa lig, e ls articles en que crehia. Mas lo crestia respos, e demana al sarrahi si li plahia que eyl començas, segons que l gentil ho volia; e lo sarrahi respos e dix que li plahia. § Lo crestia se ajonoyla e besa la terra, e leua sa pensa a Deu, ⁽⁴⁸⁵⁾ e sos vlls e ses mans al cel. Denant sa fas ⁽⁴⁸⁶⁾ feu lo senyal [128] de la creu dient aquestes paraules: En nom del pare, e del fill, e del sant esperit, vn Deu en trinitat, e trinitat en vnitat. Cant lo crestia hac feyta reuerencia a la vnitat e trinitat diuinal, altra vegada feu lo senyal de la creu, e a honor de la humanitat de Jhesuchrist dix aquestes paraules: Adoramus te Christe, et benedicimus tibi, quia per crucem tuam redemisti mundum. § Cant lo crestia hac feyta sa oracio, ell dix que los articles de sa ley eren .xiiij., dels quals son .vij. qui pertanyen a la natura diuina, e .vij. qui pertanyen a la natura humana de Jhesuchrist. Aquells qui pertanyen a la natura diuina, son aquests: Vn Deu, pare, fil, sant esperit, creador, recreador, glorificador. Los .vij. articles qui pertanyen a la humanitat de Jhesuchrist, son aquests: Jhesuchrist concebut de sant esperit, nat de verge, ⁽⁴⁸⁷⁾ crucifficat e mort, deuayla als inferns, resuscita, puja als cels, vendra a jutjar bons e mals al dia del judici. § Enans que l crestia començas a prouar sos articles, dix aquestes paraules al gentil: Sapies, gentil, que los articles de nostra fe son tan alts, e tan difficils a creure e a entendre, que tu no ls poras entendre, si totes les forçes de ton enteniment e de ta anima no mets a entendre les rahons per les quals yo enten a prouar los articles damuntdits. Con moltes vegades se esdeue que hom sufficientment proua alcunes coses, mas cor aquell a qui hom fa la probacio no ho pot entendre, [129] apar a aquell que hom no dona prouança ⁽⁴⁸⁸⁾ de ço que es prouable. ⁽⁴⁸⁹⁾

Del primer article

DE VN DEV

     DEVS es vn, e en vn Deu crehem; e aquell Deu dehim que es simple e accabat, ⁽⁴⁹⁰⁾ e es compliment de tots bens; e en aquell son totes les flors del primer arbre. On tota la noblesa que ls juheus ni ls sarrahins poden atribuir ni comparar a la vnitat de Deu, tota aquella noblea matexa li atribuexen e li comparen los crestians, e encare molt mes que ls juheus ne ls sarrahins no li poden assignar ni atribuir. E aço es cor descrehen en la santa trinitat de Deu, e en la gloriosa encarnacio del fil de Deu. On a prouar vn Deus esser, assats couinentment ho ha prouat lo juheu, e ⁽⁴⁹¹⁾ si vols que yo ho prou per moltes d altres rahons, yo son appareylat de prouar. § Respos lo gentil: Assats me tench per contengut de la prouança que l juheu ha feyta de la vnitat de Deu, per que a tu no cal ⁽⁴⁹²⁾ prouar lo primer article, cor ja es prouat; e comença a prouar los altres articles.

Del segon, terç e quart article

DE TRINITAT

     [130] APROVAR trinitat esser en Deu, coylim primerament aquesta flor de bonea e granea del primer arbre, per la qual prouarem que de necessitat se coue, segons les condicions dels cinch arbres, que Deus sia en trinitat. On, prouant trinitat, prouarem tres articles, ço es a saber, pare, fill, sant esperit; e prouarem con aquests tres articles son vna essencia e vn Deu.

DE BONEA E GRANEA

     LA bonea de Deu o es finida o infinida eternitat, poder, sauiesa e amor. On si es finida, es contraria a perfeccio; si es infinida, concorda s ab perfeccio. E cor, segons les condicions dels arbres, impossibil cosa sia que la bonea e granea de Deu sien contra perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; per aço es demostrat que la bonea e granea de Deu son infinida eternitat, infinit poder, infinida sauiesa, amor e perfeccio. § Certa cosa es que aytant con be [131] es major, ⁽⁴⁹³⁾ aytant se coue pus fortment ab perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; e aytant con lo be es menor, d aytant es pus prop a imperfeccio, qui es pus contraria cosa a perfeccio. On ⁽⁴⁹⁴⁾ si en Deu ha vn enjenrrador be, ⁽⁴⁹⁵⁾ qui fia infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui enjenrre vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e que del be enjenrrador e del be enjenrrat esta vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, major es la flor en Deu, ço es, bonea e granea, que no seria si en Deu no era ço que damunt es dit; cor cascu dels tres bens damundits es aytant bo, e aytant gran, per totes les flors del arbre, con seria la vnitat de Deu sens que en ella no fos trinitat. ⁽⁴⁹⁶⁾ E cor, segons les condicions del arbre, a Deu couenga esser atribuida e regoneguda la major bonea, per aço es trinitat, en ço que damunt es dit, pus maniffestable. § Dix lo gentil al crestia: Segons ço que tu dius, se segueix que la vnitat de Deu fos en major bonea si hi hauia cuatre, o cinch, o infinits de aquells bens que tu dius, que no es con ni ha tres tan solament; cor granea e bonea mils se coue a nombre de cuatre que de tres, e de cinch que de cuatre, e de infinit nombre que de finit. On con aço sia enaxi, donchs, segons ço que tu dius, en Deu deuen esser infinits bens en nombre, enjenrradors e enjenrrats e procehits. § Respos [132] lo crestia: Si en Deu couenia hauer mes de vn enjenrrador, e de vn enjenrrat, e de vn procehit, l enjenrrador vn no seria infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, cor no abastaria per fi, en quant seria enjenrrador, a enjenrrar vn be qui abastas a esser enjenrrada vna infinida bonea, ⁽⁴⁹⁷⁾ granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, ni l enjenrrador vn, ni l enjenrrat vn, no abastarien a donar infinida bonea, granea et cetera al procehit vn, ni entre tots los enjenrradors, ni enjenrrats, ni procehits, qui serien en nombre infinit, no abastarien a hauer perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera; cor infinit nombre no pot hauer perfeccio, con sia cosa que multiplicacio de nombre infinit e perfeccio se descouenguen. On con aço sia enaxi, donchs, segons la perfeccio de les flors, imperfeccio seria en Deu, e les flors serien contraries les vnes a les altres, si en Deu hauia infinits enjenrradors, enjenrrats e procehits. ⁽⁴⁹⁸⁾ § Dix lo gentil: Nombre de cuatre, de cinch, o de mil pot contenir en si major be que nombre de tres: on si son quatre, o cinch, o mil bens en Deu, major bonea sera ceyla de Deu que no seria si era en nombre de tres tan solament. § Respos lo crestia al gentil: Aquesta questio ⁽⁴⁹⁹⁾ se pot solre per la matexa solucio damuntdita; cor, en Deu no coue esser mas vn enjenrrador, vn enjenrrat, e [133] vn procehit, per ço que en cascu de aquests tres sia accabada e perfecta proprietat en bonea, granea e les altres. E si ni hauia mes de tres, negu dels tres no hauria accabada proprietat, ne accabada bonea, granea, eternitat et cetera; cor enaxi con no couenen esser molts Deus, e vn Deu abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera que entre tuyt haurien, e encare ne pot mes hauer que entre tuyt ne porien hauer, ⁽⁵⁰⁰⁾ enaxi vn enjenrrador abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera, que dos o mes enjenrradors ne porien hauer, e mes que eyls ne porien hauer, ne pot hauer; cor serien dos o mes enjenrradors, e entre tots no porien hauer infinitat de ⁽⁵⁰¹⁾ bonea, granea, eternitat, poder et cetera, e vn tan solament pot la hauer; e aço mateix se seguiria de dos o de mes enjenrrats, e de dos o de mes procehits. § Dix lo gentil al crestia: Aço mateix se segueix de la vnitat de Deu; cor si la vnitat no abasta per si matexa a esser infinida en bonea, granea et cetera, sens tres personas diuines distinctes, ha deffayliment de si matexa de bonea, granea et cetera. § Respos lo crestia: No es ver; cor si en Deu no hauia distinctes proprietats personals, no hi seria obra per la qual fos enjenrrat infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be en granea, eternitat et cetera; ne si en Deu no exia infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be enjenrrador, e de infinit be enjenrrat, no hi seruien les flors del arbres en perfeccio, ⁽⁵⁰²⁾ e seria [134] deffayliment de esta obra damuntdita en la vnitat de Deu; la qual obra es infinida en bonea, granea et cetera, e la qual obra, e les tres persones distinctes, hauent cascuna sa proprietat distincta, personal, infinida en bonea, granea et cetera, son la vnitat matexa diuinal, qui es vna en essencia, e es en trinitat de persones. E cor esser e obra tan gloriosa, con es la obra damuntdita, se couenguen, e priuacio de la obra damuntdita e no esser se couenguen; e cor esser on sia obra bona se couenga en major nobilitat, que esser on no sia obra; e cor a la essencia de Deu couenga esser donada e atribuida major nobilitat; per aço es signifficat que de necessitat se segueix que en Deu sia obra en trinitat; cor si no ho era, seria contrarietat ⁽⁵⁰³⁾ en les flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es demostrable.

DE PODER E SAVIESA, DE PODER E AMOR, E DE SAVIESA E AMOR

     APROVAR trinitat me coue coylir ensemps del primer arbre les tres ⁽⁵⁰⁴⁾ flors damundites. Certa cosa es, gentil, que al sol se coue illuminar, e al foc escalfar. ¿E sabs per que? Per ço cor lo sol es sa [135] resplendor matexa, ⁽⁵⁰⁵⁾ e lo foc es sa calor ⁽⁵⁰⁶⁾ matexa; on si al sol no s couenia illuminar, ni al foc escalfar, lo sol e l foc se descouenrrien ab ço mateix que son, ⁽⁵⁰⁷⁾ e aço es impossibil; cor si era possibil, cascu se couenrria ab corrupcio e ab priuacio, per la inconueniencia de son vs, que cascu hauria en si mateix, e aço es impossibil e contra les regles de philosophia, de la qual tu est appellat maestre. § Deus, ¡benehit sia eyl! es son poder mateix, e es sa sauiesa matexa, e es sa amor matexa; on si al sol e al foc, qui son creatures, se coue vs, segons que damunt hauem dit, quant mes se coue vs a les flors damuntdites, a vsar Deus de poder, sauiesa e amor en les creatures. Cor si no ho fehia, seguir sia que l sol e l foc se couenguessen mils ab perfeccio de poder, que l poder, sauiesa e amor diuinal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que si les cambres damuntdites, ço son, les flors, se couenen a vsar de les creatures, quant mes se couenen a vsar, ço es, fruhir en si matexes. E si aço no era enaxi, seguir sia que Deus se couengues mils ab obra qui fos fora si mateix, que ab obra qui fos dintre si mateix, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que al poder de Deu se coue poderejar, e a la sauiesa sauiejar, e a la amor amar, e aço en infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; la qual conueniencia no hi poria esser sens distincio de proprietats personals, distinctes les vnes de les altres, e [136] que ensemps sien vna essencia diuina, infinida en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa et cetera, e que aquella sia les tres proprietats personals, distinctes per generacio personal, essencial, enjenrradora, e per generacio personal, essencial, enjenrrada, e per processio personal, essencial, procehida; hauent ⁽⁵⁰⁸⁾ cascuna totes les flors del primer arbre, e esser ensemps vna flor on sien totes les flors del arbre. On con aço sia enaxi, donchs, per la conueniencia necessaria damuntdita, la sancta trinitat ⁽⁵⁰⁹⁾ que nos ensercam es signifficada e demostrada.

DE ETERNITAT E PERFECCIO

     PODER infinit, qui enjenrra poder infinit e sauiesa infinida e amor infinida; e sauiesa infinida, qui enjenrra infinit poder e infinida amor; e infinida amor, qui enjenrra infinit poder e infinida sauiesa; e infinit poder, infinida sauiesa e infinida amor, qui ixquen del infinit enjenrrador damuntdit, ⁽⁵¹⁰⁾ e del infinit enjenrrat damuntdit, aquests tres damundits se couenen molt pus fortment ab la flor damuntdita, que no faria vn poder, vna sauiesa e vna amor essencials on no fossen los tres damuntdits. E cor ço qui mils se coue a la eternitat e perfeccio de Deu, coue esser atribuhit a [137] Deu, per aço coue que a Deu couenga ⁽⁵¹¹⁾ tot ço que eternitat e perfeccio se couenga mils en Deu; cor si no ho fehien, seria signifficat que l huma enteniment pogues mes entendre, e la humana consideracio pogues mes considerar major nobilitat ⁽⁵¹²⁾ de eternitat e de perfeccio, que ceyla de Deu, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seria la eternitat e la perfeccio de Deu finida e termenada; e si ho eren, serien contraries las flors del arbre a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es signifficada e demostrada al huma enteniment, qui enten, e a la humana consideracio, qui considera la signifficança e la demostrança damunt maniffestada.

DE PODER E AMOR

     SI hom pot fer e vol fer son semblant, major poder e major amor ha en fer son semblant, que en altre cosa qui no sia de sa especia, ne sia tan noble con hom. On si en Deu ha qui pusca e vuyla enjenrrar Deu semblant a si en esser Deu, e en esser eternal ⁽⁵¹³⁾ e infinit en perfeccio, major poder e voler ha, que no hauria si aytal poder e voler no hauia. E cor a Deu coue esser atribuit lo major poder e voler, e cor totes coses, segons cors natural, amen enjenrrar lur [138] semblant en especia, per aço es signifficada e reuelada en Deu esser trinitat. § Dix lo gentil: ¿Con pot Deus ser eternal semblant a si, con sia cosa que tota obra couenga hauer començament? § Respos lo crestia: Cor creatura no pot esser sens començament, cor en altra manera no seria creatura, per aço Deus no pot ser obra en creatura sens començament. Mas cor Deus es major que creatura, per aço ha en si qui pot reebre e qui pot fer generacio sens començament; cor si no ho hauia, no seria major en poder a creatura perfectament. ⁽⁵¹⁴⁾

DE SAVIESA E PERFECCIO

     DIX lo crestia al gentil: La final causa, ⁽⁵¹⁵⁾ ço es, la principal raho ⁽⁵¹⁶⁾ per que Deus ha creat hom, es per ço que hom haja conexença de Deu e am Deu. E la segona intencio per que Deus ha creat hom, es per que hom particip en la gloria ab Deu eternalment sens fi. E si d aço fos lo contrari, seguira s que la flor damuntdita fos contraria a les altres flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que home principalment es creat per conexer e amar Deu, e segondariament es creat per gloriejar en Deu. On con aço sia enaxi, per aço [139] la sancta trinitat de Deu es maniffestada; cor si Deus es vn, e es en trinitat, molt mils es signifficat per lo mon, e per les parts on lo mon es departit, a esser conegut e amat, que no fora si fos vn, sens que no fos en trinitat; cor lo mon es vn e es en tres coses tan solament, sens mes e sens menys, ço es a saber, vn setgle ⁽⁵¹⁷⁾ qui es departit en animal, e en sensual, e en intellectual. En animal natura son totes les coses viuents e sintents, qui son compostes de cors e de anima sensible. En sensual natura son totes les coses qui son corporals, e no han vida. En intellectual natura son los angels, e les animes, e tot ço qui es incorporal. E aquestes tres natures son lo mon, e lo mon es aquestes tres natures. Cascuna de estes tres natures ha, en vna natura e en tres, son indiuiduus. E con aço sia enaxi, per aço la trinitat de Deu e la sua vnitat es signifficada per la vnitat e la trinitat qui es en totes creatures. On si Deus fos en vnitat e no en trinitat, la vnitat en la qual son les creatures, signifficara al huma enteniment sa vnitat; e la trinitat qui es en les creatures, signifficara falsament trinitat esser en Deu. E si no fossen les creatures en trinitat, ⁽⁵¹⁸⁾ e fossen tan solament creades en vnitat, mils signifficaren Deu, si Deus no fos mas en vnitat, que no fan con son creades en trinitat. ⁽⁵¹⁹⁾ E si Deus no hagues creades les creatures en l estament on mils fos signifficat a esser conegut e amat, fora en Deu deffayliment en la sauiesa e perfeccio de Deu. E cor [140] es impossibil esser deffayliment en Deu, per aço es demostrat que ço per que Deus es mils demostrat per les creatures a hom, coue esser veritat; per la qual veritat trinitat es demostrable.

DE BONEA E CARITAT

     SI tu podies fer vn be qui fos infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e tu hauies bona volentat e perfecta caritat, tu faries lo be damuntdit. On con Deus haja perfecta caritat, perfecta bonea e perfect poder, coue que eyl faça ço que tu faries, si ne hauies poder; e si no ho fehia, tu pories hauer meylor volentat que Deu, si hauies lo poder de Deu. E si tu, qui est creatura, podies hauer meylor volentat que Deu, en Deu no s couenrria perfeccio ab sa caritat; e cor aço sia impossibil, per aço es signifficat que en Deu, lo seu poder ⁽⁵²¹⁾ fa ço que tu faries si hauies lo poder en la perfeccio en la qual Deus coue que haja son poder, e sa bonea, e son saber, e son voler. On con aço sia enaxi, per aço trinitat es signifficada, segons que la flor damuntdita signiffica per les paraules damuntdites. § Aytant con caritat menor ⁽⁵²²⁾ es pus semblant a major caritat, aytant es major en bonea e en virtut, [141] que la caritat qui no es tan semblant a la caritat major ne ab eyla aytant se coue. On si Deus es en vnitat e trinitat, hom qui es en vnitat e en trinitat, ne s pus semblant a Deu, que no seria si Deus no era en vnitat e en trinitat. E on mils es hom semblant a Deu, mils es appareylat a esser bo, e a hauer major caritat a Deu, e a si mateix, e a son prohisme. On con, segons les condicions del segon arbre, hom deja atorgar ço per que la caritat e la bonea creada mils se couenguen ab la bonea e ab la caritat de Deu increada, per aço, segons aquells començaments, ço son, aquelles condicions del segon arbre, trinitat es maniffestada.

DE BONEA E CARITAT, E DE GRANEA E CARITAT

      SI la obra que l anima sa con enten e ama Deu, es meylor e major caritat que no es con enten e ama si matexa o altra creatura, coue de necessitat que Deus faça major caritat con enten si mateix e ama si mateix, que no fa con ama e enten altra cosa. E si aço no era enaxi, seguir sia que la obra que Deus fa en si mateix, entenent e amant creatura, fos egual en la obra que fa entenent e amant si mateix, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria aytan gran sa bonea fora si mateix, con en si mateix, e [142] aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat, es signifficat que en Deu ha alcuna obra de necessitat, per la qual pluralitat es signifficada; cor sens pluralitat, impossibil cosa es que hi pusca esser obra. E si Deus no ha en si mateix obra, sa gran bonea fora major si obras en si matexa bonea e granea semblant a si matexa, que no es si es sens obra en si matexa. E cor bonea, granea e caritat se couenguen mils ab esser on sia obra, que ab esser on no sia obra, per aço coue que en Deu bonea, granea e caritat se couenguen ab obra; sino, esser creat, qui s coue ab obra en si mateix, se couenrria ab major nobilitat que esser increat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat obra en Deu es signifficada per les flors e les paraules damuntdites; per la qual obra es signifficada pluralitat, per la qual pluralitat, trinitat es maniffestada esser en la vnitat de Deu.

DE BONEA E CARITAT, E DE PODER E CARITAT

     LA caritat creada pot amar bonea creada en si matexa; e per aço, per la differencia qui es entre bonea e poder e caritat en creatura, caritat pot esser amant e pot hauer amat. E cor aytal poder pusca esser major e meylor en amant e amat, que [143] en amant sens amat, o en amat sens amant, coue que en Deu bonea e caritat se couenguen ab poder, per lo qual pusca esser en Deu amant qui no sia l amat, segons vna proprietat personal, e que l amat no sia, segons altra proprietat personal, l amant, e amant haja amat; e que dels dos, amant e amat, ixca altra proprietat personal qui sia amant e amada, e que les tres persones, amants e amades, sien vna essencia amant e amada en si matexa sa infinida bonea e son infinit poder. E si aço no era enaxi, seguir sia que bonea e poder se couenguessen mils ab caritat creada, que ab increada, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es maniffestada. § En aquest mon major bonea, poder e caritat fora en hom si amas de necessitat e francament Deu, que no es con ⁽⁵²³⁾ ha liber arbitre a amar Deu. E cor la caritat de Deu se couenga ab major bonea e poder, que la caritat creada, coue que Deus haja la noblea que la caritat creada hagra, si la pogues hauer. ⁽⁵²⁴⁾ E si aço no fos enaxi, seguira s que la caritat increada no pogues hauer la bonea que la caritat creada no pot hauer, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la caritat de Deu de necessitat ha poder e libertat en esser amant e amada, per tal que sa bonea se couenga ab perfect poder. On con aço sia enaxi, donchs, per aço la sancta trinitat es demostrada per necessitat e per libertat perfecta e accabada; ⁽⁵²⁵⁾ [144] la qual es exemplar e forma al huma enteniment con hi conega ⁽⁵²⁶⁾ la sancta trinitat que nos ensercam.

DE PODER E PRVDENCIA

     LA major impossibilitat qui sia, es Deus no esser; e donchs, la major possibilitat que sia, es Deus esser. On la major impossibilitat qui sia contra generacio es corrupcio, e la major possibilitat que sia contra corrupcio es generacio en que sia la major possibilitat contra corrupcio; e si aço no era enaxi, seguir sia que generacio e corrupcio no fossen contraris. ⁽⁵²⁷⁾ On con a tota generacio creada sien corrupcio e impossibilitat ⁽⁵²⁸⁾ contraris, coue que en Deu sia generacio, a la qual corrupcio e impossibilitat no sien contraris; ⁽⁵²⁹⁾ e si aço no era enaxi, la prudencia no poria hauer conexença con la major possibilitat e l poder de Deu se couenguessen ab esser; e la major impossibilitat que Deus no sia, e la possibilitat en Deu esser, se couenguessen ab lo poder. E cor ço per que la prudencia mils pot conexer lo poder que Deus ha en esser, couenga ab esser, ⁽⁵³⁰⁾ segons les condicions d est arbre, per aço la generacio es signifficada esser en Deu contra corrupcio, qui s coue ab no esser; per la qual generacio e corrupcio es signifficada en Deu paternitat [145] e filiacio. § Ço qui es pus contraria cosa a desagualtat, es egualtat; e ço qui es pus contraria cosa a contrarietat, es concordança. On si en Deu ha egualtat e concordança, segueix se de necessitat que la prudencia ne conesca en Deu major poder contra desagualtat e contrarietat a no esser en Deu, que si en Deu no hauia egualtat ne concordança. E cor la major obra que prudencia pusca hauer en conexer lo gran poder de Deu, se couenga ab esser, ⁽⁵³¹⁾ segons les condicions del arbre, per aço coue de necessitat que en Deu haja egualtat e concordança; e si en Deu ha egualtat e concordança, coue que hi sia pluralitat, cor sens pluralitat no hi poria esser egualtat e concordança. E cor en Deu sia pluralitat, per aço es per lo poder de Deu signifficada trinitat en egualtat e concordança, a prudencia. ⁽⁵³²⁾

DE BONEA E SVPERBIA

     DIX lo crestia al gentil: Superbia es contra bonea, cor home erguylos ama ço qui es vil, sobre ço qui es noble, e desama lo be de son prohisme. E per aço humilitat, qui es son contrari, se concorda ab bonea, qui ama mes lo pus noble be que l menor be, e multiplica lo be major e l menor; e egual ama be qui sia entre lo major be e l menor. ⁽⁵³³⁾ § Si en la bonea [146] de Deu ha vn be qui do si mateix infinidament en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, a be qui sia infinit en bonea, granea et cetera; e si lo be damuntdit fa aquest do sens que no n minua de si mateix; e del be qui dona e del be qui es donat ix vn be infinidament en bonea, granea et cetera, e es egualtat en lo be qui dona, e l be donat, e l be procehit; si aço es enaxi, la bonea de Deu es pus contraria a superbia, que no seria sens lo be donat e procehit damuntdit. E aço es per ço cor do no seria donat tan noblement en la bonea de Deu, ni no se n concordaria tan be ab humilitat; per la qual menor humilitat, la humilitat de Deu no seria tan contraria a superbia. E cor, segons les condicions d est arbre, la major contrarietat qui sia entre la bonea de Deu e superbia, sia atorgadora; per aço es maniffestat que en Deu ha be qui dona tot si mateix al be donat, e que del be qui dona e del be donat, ix be qui es donat. E con aço couenga esser enaxi, segons les condicions del arbre, per aço trinitat es maniffestada.

DE GRANEA E SVPERBIA

     SI superbia hagues tan gran poder en si matexa, que de si matexa enjenrras infinida superbia en granea e en poder e en eternitat, e que d amdues [147] exis superbia qui fos gran infinidament en poder e en eternitat, e que ensemps fossen vna superbia infinida en poder e en eternitat, impossibil cosa fora que humilitat pogues vençre la superbia damuntdita, ne que humilitat fos nuyla cosa. E cor superbia se couenga ab menor e ab no esser, e humilitat se couenga ab major e ab esser, per aço coue de necessitat que sia vna humilitat en Deu, qui sia major que neguna superbia que hom pusca considerar, ni aesmar, ni formar en sa consideracio. E si aço no era enaxi, poria la humana pensa considerar major superbia que la humilitat de Deu; e seria major l anima de hom en considerar superbia, que la humilitat de Deu, e seria major en granea, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que en Deu ha vn humil qui de tot si mateix enjenrra altre humil en infinida bonea, granea et cetera, e del humil enjenrrador, e del humil enjenrrat, ix infinidament en bonea, granea et cetera, altre humil procehit, e ensemps aquests tres humils son vna essencia humil en infinida bonea, granea et cetera, en la qual, trinitat es signifficada, segons la demostracio damuntdita. § Dix lo gentil al crestia: Si en Deu ha tan gran humilitat con tu dius, e con humilitat e superbia sien contraris, ¿con pot esser que la humilitat de Deu no veda que superbia, qui es mal, no sia? § Dix lo crestia: Si Deus no donaua libertat a hom que pogues esser erguylos o humil, la sauiesa de Deu seria contraria a la humilitat del home, per la qual home pot hauer merit e gracia de Deu. E cor les flors del segon arbre no sien ne deguen esser [148] contraries, segons les condicions del arbre, ni en lo primer arbre no pusca esser contrarietat de vna flor ab altre, per aço la humilitat de Deu lexa esser superbia, per ço que la humilitat creada, per la increada, pusca contrestar a superbia humana, e la humilitat creada do honrament a la increada.

DE AMOR E AVARICIA

     EN home amor e auaricia son contraris, cor home amant se coue ab larguea, contraria a auaricia en l amat; e auaricia tol e no dona, e concorda s ab desesperança, contra esperança qui s concorda ab amor e ab larguea. On con aço sia enaxi, donchs, per les virtuts e los vicis damuntdits, la sancta trinitat que tu demanes es representada per la contrarietat qui es entre virtuts e vicis. Cor si en Deu ha amador qui am en Deu amat tan fort, que tot si mateix li do; e si l amador li dona tot si mateix, e l amador es infinit en bonea, granea, e en totes les flors del primer arbre, coue de necessitat que en l amador sia infinida larguea en bonea, granea et cetera; e aytant con larguea es major, d aytant l amor diuina es pus contraria a auaricia. E cor la major contrarietat couenga esser atorgada, segons que fo compres primerament en les condicions dels arbres, per aço trinitat es signifficada en la major condicio d est arbre; la qual trinitat [149] es en amant e amat; e cascu del amant e amat es amant e amat, e d amdos ix amant e amat, e ensemps son vna amor essencial, infinida, en amant e amat, en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si auaricia hagues poder infinit, destrohira tota larguea, con sia cosa que a infinit poder no pusca contrestar nuyl altre poder: e cor en Deu sia infinit poder, coue que Deus, per infinida larguea, sia contrari a auaricia. On si en Deu ha vn liberal infinit en larguea, qui do infinida larguea, coue de necessitat que la larguea que dona, do de sa larguea matexa; cor si donaua altra larguea, no seria sa larguea infinida. E si en Deu ha infinida larguea, e no era en Deu qui donas aquella larguea infinidament en bonea, granea et cetera, no hi hauria infinida amor, qui amas donar tan noble do con es infinit do. E si en Deu hauia deffayliment de amor a donar, e en Deu hauia complit do a donar, seria contrarietat entre amor e donar e amar. On con sia impossibil que les flors del primer arbre sien contraries, per aço trinitat es demostrada, segons que les paraules damuntdites signiffiquen.

DE FE E ESPERANÇA

     DIX lo crestia al gentil: Si trinitat no era en Deu, no hi seria obra; la qual obra Deus no hauria dintre si mateix: e la meylor obra que seria en esser, [150] seria ceyla que Deus hauria en creatures. On con, segons les condicions dels arbres, couenga esser obra qui sia en Deu, meylor que la obra que Deus ha en les creatures, cor si no ho era, perfeccio de obra no seria en bonea, granea et cetera; per aço es demostrat que en Deu hauia e ha obra ⁽⁵³⁴⁾ sens la obra que Deus ha en les creatures; la qual obra es enjenrrar lo pare lo fil, e exir lo sant esperit del pare e del fil, e esser totes tres les persones vn Deu, e aquesta obra que sia infinida en bonea, granea et cetera. E si ayço es enaxi, la fe qui creu en aytal obra, ne s major e se n coue mils ab esser, en quant ne s major, que no faria si era menor, e descrehia en trinitat. On con sia impossibil que se pusca esser menor per ço qui es ⁽⁵³⁵⁾ en Deu, e que fos major ⁽⁵³⁶⁾ si fos en Deu ço qui no hi es; per aço trinitat es maniffestada en ço que la fe ne pot esser major si trinitat es, que si trinitat no es; ⁽⁵³⁷⁾ cor nuyla fe no pot esser major en descreure trinitat, que la fe qui creu que en Deu sia vna persona qui enjenrre altra persona infinidament en bonea, granea, eternitat et cetera, e que d amdos ixca altra persona infinidament en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si en Deu no fos obra ans que l mon fos, esperança no n poria esser tan gran en home, ne per esperança home no poria tan be hauer confiança en Deu sens que trinitat no fos ne Deus no hagues obra en si mateix, e poria s hom desesperar que hagues eternalment esser; cor poria hom considerar que enaxi [151] con obra no era en Deu ans que l mon fos, ⁽⁵³⁸⁾ que enaxi esdeuengues temps que res no fos, e que tot quant es hagues fi. Mas cant hom creu que Deus eternalment e infinida ha en si mateix obra, ⁽⁵³⁹⁾ de aquella influencia de obra, tan gran e tan maraueylosa, pot hauer esperança hom que l mon dur eternalment sens fi. On con ço per que es esperança de home, esta major en Deu, e ço per que s couenga mils ab fe e ab esser, sia de les condicions del quart arbre, e esperança pot esser major, e se n pot mils concordar ab fe, si trinitat es, per aço en la majoritat de esperança e en la major concordança que hom ha ⁽⁵⁴⁰⁾ ab fe, trinitat es representada e maniffestada als vlls de la humana pensa, qui considera segons que damunt es dit. § Respos lo gentil: Segons tes paraules, fe e esperança pogren esser majors si en Deu hagues quaternitat de persones, o que en Deu hagues pluralitat de persones infinides, que no son per esser trinitat de persones en Deu ⁽⁵⁴¹⁾ tan solament. § Respos lo crestia: Si en Deu no abastas obra de tres persones, e que ni hagues mester mes a esser en Deu perfeccio de bonea, granea, eternitat et cetera, esperança no pogra esser tan gran, ne tan contraria a desesperança; ni fe no ⁽⁵⁴²⁾ creegra en tan noble paternitat, filiacio e processio, si a la perfeccio de Deu hagues mester dues o mes paternitats e filiacions, o tres o mes processions. On con en Deu no haja mes de tres persones, segons que ja hauem prouat en les altres solucions; e cor [152] fe e esperança ne serien menors, per aço ta questio es contraria a la nobilitat qui s coue ab la pluralitat qui s coue esser en Deu, e es contraria a la majoritat ⁽⁵⁴³⁾ e concordança qui coue esser en fe e esperança. ⁽⁵⁴⁴⁾

DE CARITAT E JVSTICIA

     CARITAT e justicia se couenen contra mala volentat e injuria. On si en Deu ha trinitat, molt mils se n poden en home concordar caritat e justicia, que si trinitat en Deu no fos; cor per trinitat enten hom que en Deu hi ha enjenrrador caritatiu e just e infinit en caritat e justicia, ⁽⁵⁴⁵⁾ la qual infinitat de caritat e justicia es infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e perfeccio. E per aço la caritat e justicia creada pot esser major per la influencia de caritat e de justicia increada damuntdita, que no poria esser sens la caritat e la justicia del enjenrrador damuntdit. E aço mateix se segueix del fil e del esperit sant, si cascu es caritatiu e just per si mateix e en si mateix infinidament en bonea, granea et cetera. On con, segons les condicions d est arbre, se segueix que caritat e justicia creada pot esser major en hom si trinitat ha en Deu, que si trinitat no era en Deu; per aço trinitat es maniffestada.

DE PRVDENCIA E FORTITVDO

     [153] DE trinitat e de vnitat es multiplicada actualitat en entendre pus forment, que de vnitat tan solament. On si en Deu ha trinitat e vnitat, lo huma enteniment mes pot entendre en Deu, que si trinitat no ha en Deu. ⁽⁵⁴⁶⁾ Axi con lo home, qui pot mes entendre en la herba ⁽⁵⁴⁷⁾ que en la peyra, e mes en la bestia ⁽⁵⁴⁸⁾ que en la herba, e mes en home que en la bestia; ⁽⁵⁴⁹⁾ e aço es per ço cor mes coses ha en la herba que en la peyra, e mes en la bestia que en la herba, e mes en home que en la bestia. E si trinitat ha en Deu, lo huma enteniment mes coses pot ignorar en Deu que no faria si trinitat no era en Deu; enaxi con l enteniment, qui pot mes coses ignorar en la herba ⁽⁵⁵⁰⁾ que en la peyra, e en la bestia que en la herba, e en lo home que en la bestia. Cor aytant con en la cosa ha [154] mes coses, aytant l enteniment hi pot mes hauer de ignorancia. On con aço sia enaxi, e cor ço per que l enteniment de home pusca mes entendre en Deu e mes ignorar, se couenga ab les condicions del primer arbre e del quart, e aço se couenga ab esser, a demostrar que l enteniment pot esser molt noble en entendre en Deu grans coses, e que aquelles grans coses sien ⁽⁵⁵¹⁾ molt nobles en ço que l enteniment no pot tota la noblea d aquelles entendre; per aço trinitat es signifficada en ço que l enteniment pot esser pus noble e pus alt a entendre, e pot esser pus compres a no entendre. ⁽⁵⁵²⁾ E cor aquestes dues condicions se couenen, segons la noblea de Deu e la noblea de enteniment qui es creatura, per tal que conega la gran noblea qui es en les flors del primer arbre; per aço trinitat es demostrada esser en Deu. § Aytant con l enteniment huma se esforça pus fortment