  ACTE PRIMER
|
|
| |
|
| |
|
|
[13] Sala blanca en la rectoría de Vallfogona. Quadro al oli, cadiras de baqueta,
taulas de noguera tornejadas. Damunt la porta del fondo un quadro de Santa
Bárbara; un fanal devant que 's puja y baixa; á la dreta del fondo una capella en
forma de porta, que s'obra quant convé; al costat la entrada á una tribuna que
dona á la iglesia. Portas á cada costat, y, á la esquerra, una finestra. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA PRIMERA |
|
| |
|
|
|
MARIA, ANGELA, BENET. |
|
| |
|
|
(La primera filant á la dreta, la segona filant á la esquerra, y, Benet, al fondo,
vestit de escolá, arreglant lo fanal que té baixat.) |
|
| |
|
|
| MAR. |
Densá que veig que millora |
|
|
lo senyor Rector, m'animo. |
|
| ANG |
Jo tambè, perque l'estimo, |
|
| MAR. |
L'estimém y ell nos adora. |
|
|
Quant ton pare, qu' al cel siga |
|
|
entre 'ls angelets y 'ls sants, |
|
|
me deixá aquí ab tres infants |
|
|
que qui són no cal qu' us diga, |
|
|
[14] abatuda pe' l dolor, |
|
|
ab tú, aquest y en Rafelet, |
|
|
moríam de fam y fret, |
|
|
quant vingué 'l senyor Rector. |
|
|
Ab mirada dòlsa y bona |
|
|
que ja 'm torná l'alegría: |
|
|
-Veníu -vá dirme- María; |
|
|
jo dech tenir majordona. |
|
|
La miseria dú perills |
|
|
dels que jo us puch salvá encara. |
|
|
Vos á mí 'm faréu de mare; |
|
|
jo de pare als vostres fills.- |
|
| BEN. |
¡Oh! Si; mes vos vá dí aixó |
|
|
perqué 's vá prendar de mí; |
|
|
jo anava per un camí |
|
|
quant troví al senyor Rector: |
|
|
«-¿D'ahont ets, d'ahont vèns, ahont vas? |
|
|
«¿Com te dius y ab quí t'estás? |
|
|
«-Sò de Tárrega, vaig á Verdú, |
|
|
«me dich Benet y no estich ab ningú.» |
|
|
Com resposta tal sentí |
|
|
me volgue per escolá; |
|
|
vos vá veure, us vá parlá, |
|
|
y vam vení á estar aquí. |
|
| MAR. |
Vam venir, y ab tant bon cor |
|
|
nos ha complert sa promesa, |
|
|
que cap cor tè prou riquesa |
|
|
per pagarli tant d'amor. |
|
| ANG. |
Dèu en sent al cel li pagui. |
|
| MAR. |
Y els angelets. |
|
| BEN. |
Ho farán |
|
|
mès aviat qu' ab mossen Joan; |
|
|
aquest ja cal que s'amagui. |
|
| MAR. |
¡Endevant... ja desgavellas! |
|
| ANG. |
Parla y no s'hi vol mirar. |
|
| BEN. |
¡Donchs perque 'm tè de deixar |
|
|
tant poch ví á las canadellas! |
|
| MAR. |
Mossen Joan es lo vicari. |
|
| ANG. |
¡Y es en tot tant bon subjecte! |
|
| MAR. |
¡Y ens porta á tots tan afecte! |
|
| ANG. |
¡Y es per tot tant necessari! |
|
| BEN. |
(Menos per estirá aurellas.) |
|
| MAR. |
Respéctal bè y s'ha acabat. |
|
| ANG. |
Es un sant plé de bondat. |
|
| BEN. |
(Pero vuyt de canadellas.) |
|
|
[15] Y, escoltéu, mare, ¿en Rafel?... |
|
| MAR. |
Qué vols dir? |
|
| BEN. |
¿Qué no vé encara? |
|
| MAR. |
Sembla, fills mèus, que... per ara... |
|
| ANG. |
A mí 'm fá está ab mitj recel. |
|
| MAR. |
A mí no: mossen Vicens |
|
|
se l'en vá emportar de criat |
|
|
á Madrit, y s'hi ha quedat |
|
|
per assumptos convenients. |
|
| BEN. |
No á Madrit, á Saragossa. |
|
| MAR. |
Mes, en tornant de Madrit, |
|
|
s'hi ha quedar pe'l que t'he dit. |
|
| BEN. |
¿Sabéu qu' es aixó? Una mossa. |
|
| ANG. |
¿Qué vols dir? |
|
| MAR. |
¡Y ara, Benet! |
|
| BEN. |
No hi há mès: que l'entabana |
|
|
alguna saragossana. |
|
| ANG. |
¡Heu vist plagot com aquet! |
|
| BEN. |
Ballant ahí rams á plassa |
|
|
m'ho deya prou la María: |
|
|
-Si així no fòs, escriuria, |
|
|
¿Per qué no escríu? ¿qué li passa? |
|
|
¿Per xó es que 'l senyor Rector |
|
|
lo vá fè apendrer de lletra? |
|
|
¿No sab que 's vá comprometre |
|
|
á escriurer si estava bó? |
|
| MAR. |
Aixó penso, y, quant li dich, |
|
|
sempre 'm contesta: -María, |
|
|
esperéu... ja vindrá 'l dia... |
|
|
calméu lo vostre fatich... |
|
| BEN |
¡Ah! bè, es clar; quant ell ho díu... |
|
| MAR. |
Y ab ell bó y ben sá en Rafel, |
|
|
si tenim algun recel |
|
|
bè será sense motiu. |
|
| BEN. |
Donchs si ab tots dos, com s'espera, |
|
|
surtim bè d'aquest martiri |
|
|
arreplego 'ls caps de ciri, |
|
|
cerillas de candelera, |
|
|
d'enterros, de combregás... |
|
|
tot lo qu' hi há á la sagristía; |
|
|
l'adroguer me 'n fá en un dia |
|
|
un ciri grós com lo brás, |
|
|
l'encench á Santa Romana, |
|
|
m'abrasso ab la Catarina... |
|
| ANG. |
¿Qué díus ara? |
|
| MAR. |
[16] ¡Desatina! |
|
|
¿La bastera? |
|
| BEN. |
¡La campana! |
|
| LAS
DUAS. |
¡Ah! |
|
| BEN. |
M'hi abrasso y, ¡nanch! |
|
| MAR. |
Calléu. |
|
|
(Semblantli que la cridan.) |
|
| BEN. |
¡Nanch! |
|
| MAR. |
Calla. |
|
| BEN. |
Tres batalladas |
|
|
y tot segut repicadas; |
|
|
¡na, na, na, nanch! |
|
| |
|
|
|
(Ell repica depressa y Angela riu mòlt.) |
|
| |
|
|
| MAR. |
¡Callaréu! |
|
| BEN. |
¡Na, na, na, na, na! |
|
| VEU. |
¡María! (Dins.) |
|
| MAR. |
¡Ah! ¿ho veyéu? Ja m'ho ha semblat. |
|
| BEN, |
¿Qué? |
|
| MAR. |
'L senyor Rectò ha cridat. (Se'n vá.) |
|
| BEN. |
Jo... |
|
| ANG. |
Quietút, per si surtia. |
|
| |
|
|
| |
|
|
ESCENA II |
|
| |
|
|
|
ANGELA, BENET, aviat EUDALT |
|
| |
|
|
| BEN. |
Angeleta. (Després de mirar per la escena.) |
|
| ANG. |
¿Qué? |
|
| BEN. |
Quietút. |
|
| ANG. |
Sí, ara que jo t'ho he dit. |
|
|
¡Dèu mèu!¡M'has dat un neguit! |
|
| BEN. |
¿Per qué? |
|
| ANG. |
Perque ets un tossút. |
|
|
¡Sabs que tant pateix la mare |
|
|
perque sempre está ab recel |
|
|
de que tant tardi en Rafel, |
|
|
y tú aquí parlanthi encara! |
|
| BEN. |
¡Donchs perque tarda á venir! |
|
|
Havém de fèr la comedia... |
|
| ANG. |
La tragedia. |
|
| BEN. |
O la tragedia. |
|
| ANG. |
¡Oh! Es qu' ho has de saber dir. |
|
| BEN. |
[17] La tragedia que vá escriurer |
|
|
ja fá anys lo senyor Rectò, |
|
|
de Santa Bárbara. (Mòlt marcat) |
|
| AÑG. |
Aixó. |
|
| BEN. |
Que hi há un paper que fá riurer |
|
|
sense parar ni un instant... |
|
| ANG. |
Qu' es lo que fará en Geroni. |
|
| BEN. |
Y en Rafel hi fa 'l dimoni |
|
|
y en Roch l'ángel y jo 'l sant, |
|
|
y tardant tant lo traidor |
|
|
no s'enseja la tragedia, |
|
|
y 'ns quedém sense comedia |
|
|
enguany per festa major. |
|
| ANG. |
¿Y donchs ara que hi vols fer? |
|
| BEN. |
¿Jo? 'L que vulgan. |
|
| ANG. |
Doncas calla. |
|
|
Hi ha tenoras y la gralla |
|
|
y balléu si no pot sér. |
|
| |
|
|
(Eudalt treu lo cap per la porta del fondo.) |
|
| |
|
|
| EUD. |
¡Psit! (S'amaga. |
|
| BEN. |
¿Qué? (¡Ay! tèns rahò. ¡Quin cap!) |
|
| |
|
|
Perque al véurel se recorda de que te un encárrech d'ell ha de cumplirlo
encara.) |
|
| |
|
|
| ANG. |
Benet; ¿ja sabs quín' hora es? |
|
| BEN. |
Hora de contar dinès. |
|
|
¿Qué 'n tèns gaires? |
|
| ANG. |
No. |
|
| BEN. |
¡Quí sab! |
|
| EUD. |
¡Psit! |
|
| BEN. |
¡Ja home! ¿Qué no véus. |
|
|
qu' ara comensava á dirho? |
|
| ANG. |
¿Qué parlas sol? |
|
| |
|
|
(Perque ho sent y no veu á ningú més que á n'ell, perque Eudalt s'ha amagat.) |
|
| |
|
|
| BEN. |
No... res... miro... |
|
|
(Dissimulant.) |
|
| ANG. |
Crech qu' ets plaga y no t'ho creus. |
|
| BEN. |
Donchs, tornant á lo que deyam. |
|
|
¿Qué li dich á l'Eudalet? |
|
| ANG. |
¡Que... no puch! (Dolentli molt.) |
|
| BEN. |
Quedará fret. |
|
| ANG. |
Que, si li he fet mal, no ho creya. |
|
|
Calmi, donchs, lo sèu neguit |
|
|
ja qu' en vá per mí 'l tindría. |
|
| BEN. |
Vejesses com passa 'l día, |
|
|
[18] li deyas, sí, tot seguit. |
|
|
No es curt de vista, y fá ulleras; |
|
|
está groch, y no es safrá, |
|
|
tè gana, y no vol menjá, |
|
|
y, essent rich, va sempre enreras; |
|
|
y home que no está trempat |
|
|
tenint salut y dinès, |
|
|
y gana y tot lo demès, |
|
|
ó está boig ó ennamorat. |
|
| ANG. |
Mes, ¡ay de mí! ¿Qué dech fer |
|
|
si, haventne fet prometensa, |
|
|
ó al cel tinch de fer ofensa, |
|
|
ó del Senyor tinch de ser? |
|
| BEN. |
¿Y si ell ara entrés aquí? |
|
| ANG. |
Ni tant sols l'escoltaría |
|
|
y aquí sol lo deixaría, |
|
|
perque 'm toca ferho així. |
|
|
Altres cops ell ho ha probat |
|
|
y ja sab que aixís ho he fet. |
|
| BEN. |
Es que diu que tè un secret |
|
|
que á tú sols pot ser confiat. |
|
| |
|
|
(Eudalt guayta pe'l fondo.) |
|
| |
|
|
| ANG. |
Mes, ¿no ha pensat?... |
|
| BEN. |
¿Que diré? |
|
| ANG. |
Mes sí... |
|
| BEN. |
Sigas apiadada... |
|
| ANG. |
Donchs... |
|
| BEN. |
Per última vegada |
|
| ANG. |
Que vinga... l'escoltaré. |
|
| BEN. |
¿De debó? |
|
| ANG. |
Si. |
|
| BEN. |
Eudalt. |
|
| |
|
|
(Eudalt ha entrat quant ella ha dit «que vinga» y quant Benet s'ha girat á
cridarlo cap al fondo, ell ja li respon al costat, sorprenentlo á n'ell y á Angela) |
|
| |
|
|
| EUD. |
¿Qué vols? |
|
| BEN. |
¡Bó! |
|
| ANG. |
(¡Ell!) |
|
| BEN. |
¡Fonoll! ¿Ja has entrat? |
|
|
¡Si qu' ho has sentit aviat! |
|
| EUD. |
(Vès y deixans aquí sols.) |
|
| BEN. |
Tú m'has dit que si ho lograva... |
|
| EUD. |
Te diría hont es lo niu |
|
|
de rossinyols. Prop del riu. |
|
| BEN. |
¿Al roure? (Com endevinantho.) |
|
| EUD. |
[19] Sí. |
|
| BEN. |
M'ho pensava. |
|
|
(Se'n vá, content pe'l fondo.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA III |
|
| |
|
|
EUDALT, ANGELA. |
|
| |
|
|
| EUD. |
¡Al fi ho he pogut lograr! (Ab amargura.) |
|
| ANG. |
¡Eudalt!... |
|
| EUD. |
¡Oh! ¡Quanta amargura |
|
|
per alcansar la ventura |
|
|
de poderte un xich parlar! |
|
|
¿No pots dirme per qué may |
|
|
sentirme un instant volías? |
|
| ANG. |
Perque, al sentirt' m'entristías |
|
|
lo cor umplintme d'esglay. |
|
|
¿Que treyém de ennamorarnos |
|
|
si no 'ns pódém estimar? |
|
|
Aixó, Eudalt, es fernos gruar |
|
|
l'amor que no podém darnos. |
|
| EUD. |
Mes, ¿per qué així? Válgam Dèu! |
|
|
¡Al pensarhi 'l cor se 'm glassa! |
|
|
Quasi bè ab res del mon passa |
|
|
lo que passa ab l'amor mèu. |
|
|
¡Tení una planta, regarla, |
|
|
cuidarla sempre ab amor, |
|
|
y aixís que vá á donar flor, |
|
|
ó vá á fer goig, arrancarla! |
|
|
¡Senti 'l pagés lo consol |
|
|
de una pluja, y, quant ja veja |
|
|
l'ennuvolat que goteja, |
|
|
de cop torná á surtí 'l sol! |
|
|
¡Oh! No potser. Tú has fet creixer |
|
|
l'amor y l'has de guardar. |
|
|
Si l'havías de matar |
|
|
no l'havías de fer néixer. |
|
| ANG. |
Allavors era mòlt noya |
|
|
y prou bè no ho comprenía; |
|
|
y jo jugava y corría, |
|
|
sense pensar, com baboya. |
|
|
Vaig sentir qu' alló era amor, |
|
|
[20] me vaig trová ennamorada, |
|
|
y, -Angela, vaig dí, ets honrada; |
|
|
parlemne al senyor Rector,- |
|
|
y, determinantme al moment |
|
|
en que comensá á sentirme, |
|
|
-Calla, Angeleta, vá dirme, |
|
|
tú tens de entrar al convent.- |
|
|
Y com sentint la fredor |
|
|
ja dels ferros de la reixa, |
|
|
sens exhalar ni una queixa, |
|
|
vá gelá aixó 'l mèu amor. |
|
| EUD. |
¿Y podrás deixarme? |
|
| ANG. |
'M crida |
|
|
lo mèu cor seinpre que no; |
|
|
mes díu lo senyor Rector |
|
|
que en aquest mòn tot s'olvida. |
|
| EUD. |
¿Y es cert? |
|
| ANG. |
¡Com Dèu es al cel! |
|
| EUD. |
¡Allavors si jo pregava, |
|
|
y lo vot se 't dispensava, |
|
|
fòras mèva sens recel! |
|
| ANG. |
¡Oh! ¡Eudalet, ab tot lo cor! |
|
|
Com t'ho he dit t'ho dich encara: |
|
|
alcansa 'l sí de la mare, |
|
|
logra 'l del senyor Rector, |
|
|
y serè tèva al moment, |
|
|
com fòra tèva tancada, |
|
|
sino que, allavors, guardada, |
|
|
me tindrias al convent. |
|
| EUD. |
¿Recordarás lo qu' has dit? |
|
| ANG. |
Y t'ho he dit surtit del cor. |
|
| EUD. |
Donchs veurè 'l senyor Rector, |
|
|
y tot avuy s'ha finit. |
|
|
Mes si, perque ell s'hi neguès, |
|
|
tú á n'al convent te tanquesses, |
|
|
no 't pensis, per mès que fesses, |
|
|
qu' allí la pena 't deixés. |
|
|
Sentirias la campana |
|
|
qu' á resar y al prech invita, |
|
|
y 't creurias qu' á la cita, |
|
|
de prop la font te demana, |
|
|
Veurias en lo desfet |
|
|
plor que 'l tèu cor besaria, |
|
|
las gotas d'aiga qu' un dia |
|
|
regalimá 'l cantiret. |
|
|
[21] Te semblaria, si al cor |
|
|
algun capellá reserva, |
|
|
que jo corrandas cantava |
|
|
á la finestra del hort, |
|
|
y quant ton afany veuria, |
|
|
per aumentá 'l tèu desvari, |
|
|
fins en los grans del rosari |
|
|
las mòras que jo 't cullia. |
|
|
Y mòn plor en las rosadas, |
|
|
y ma veu en los remors, |
|
|
y ma sombra en las foscors |
|
|
de las nits poch estrelladas, |
|
|
per apurá 'l tèu torment, |
|
|
quan guaytarias un dia |
|
|
darrera la gelosía, |
|
|
que dòna al hort del convent, |
|
|
me veurias passá á mí, |
|
|
dant lo bras á una estimada, |
|
|
sentint com ennamorada... |
|
| ANG. |
¡Oh! ¡No per Dèu! |
|
| EUD. |
¡Oh! Donchs sí. |
|
| ANG. |
¡Que no ho sápiga si acás! |
|
| EUD. |
¡Sempre! |
|
| ANG. |
¡May! |
|
| EUD. |
Y cada dia... |
|
| ANG. |
¡No, per la Verga María! |
|
| EUD. |
Doncas, mèva, ó tú ho veurás. (Se'n vá.) |
|
| ANG. |
¡Oh! ¡Alabat sia Dèu! |
|
|
Ho vol lo senyor Rector, |
|
|
y la mare. No tinch cor |
|
|
per contradí 'l parer sèu. |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA IV |
|
| |
|
|
|
ANGELA, MARIA, RECTOR. |
|
| |
|
|
| RECT. |
«No es menester que digau |
|
|
«de quí sòn mas alegrías, |
|
|
«que bè 's coneix que sòu mias, |
|
|
«ab lo poch temps que duráu.» |
|
| MAR. |
¡Bo! ¿Ja 's comensa á entristir? |
|
| RECT. |
¡Oh! No; si ja m'ho pensava. |
|
|
[22] Un clavell que ennamorava, |
|
|
just se comensava á obrir, |
|
|
y, veyentlo, vaig pensar... |
|
| MAR. |
Tanquém aixó: fá un xich d'aire... |
|
|
(La finestra.) |
|
| RECT. |
Encara no s'ha obert gaire: |
|
|
demá 'l podrém arrencar, |
|
|
y olorarém lo primer |
|
|
clavell qu' ha eixit al jardí. |
|
|
Hi baixo aquest dematí, |
|
|
y... robat. |
|
| |
|
|
(Angeleta, qu' ha sentit lo principi de la escena ha anat á buscar al altaret un
jerret ahont hi ha un clavell.) |
|
| |
|
|
| ANG. |
¿Aquest potsè? |
|
| RECT. |
¡Ay, ay! |
|
| MAR. |
¡Oydá! |
|
| RECT. |
¿Ets tú, Angeleta? |
|
| ANG. |
Bon día, senyor Rector. |
|
|
¿Que tal? Se troba millor? |
|
| RECT. |
(Acariciantla.) Millò, millò, aixerideta. |
|
| |
|
|
|
(Ella li besa la mà.) |
|
| |
|
|
|
Vaja, Dèu te fassa bona. |
|
| MAR. |
¿Donchs tú has trencat lo clavell? |
|
| ANG. |
He pensat lo mateix qu' ell. |
|
| RECT. |
Y has pensat com una dona. |
|
| ANG. |
He dit: -Llevat dematí |
|
|
y fás aquesta bon' obra; |
|
|
perque es lo primer que s'obra, |
|
|
aquest any, á n'al jardí. |
|
| RECT. |
Dèu vos ho pach: sòu tant bonas |
|
|
que, jo ho penso cada día: |
|
|
la Angeleta y la María, |
|
|
sòn dos ángels, no sòn donas. |
|
| MAR. |
¡Aném, aném!... Tanca alló. |
|
| ANG. |
¿La porta? |
|
| MAR. |
Sí: fá un xich d'aire, |
|
|
y encara no convé gaire. |
|
| |
|
|
|
(Angela la tanca.) |
|
| |
|
|
| RECT. |
¡Cá, cá: ara ray! Ja estich bò. |
|
| MAR. |
No hi fá res; vè acanalat, |
|
|
y, sí ara se 'ns costipès |
|
|
y un altre cop recaiguès... |
|
| RECT. |
Ni menos may hi he pensat. |
|
| MAR. |
¡Oh! Perque 's veu las aurellas. (Pausa.) |
|
| ANG. |
¡Ah! Sí, sí, ara gracia á Dèu... |
|
| MAR. |
Dèu ha escoltat lo prech mèu. |
|
| RECT. |
[23] (¡Qui ho poguès créurer com ellas! |
|
|
¡Pobra dona! ¡Si sabía |
|
|
que porto la mort aquí!) |
|
| MAR. |
Re ho díu mès que 'l sèu jardí, |
|
|
que s'ha fet tot alegría: |
|
|
Las flors tenen mès color, |
|
|
com dihent: -Podém animarnos |
|
|
que ja tornará á regarnos, |
|
|
aviat lo senyor Rector. |
|
|
¿Y els aucells? ¡Quina palestra! |
|
|
Crech qu' avuy un rossinyol, |
|
|
deya ab goig á un raig de sol, |
|
|
qu' entrava per la finestra: |
|
|
-¡Eh! ¡Que jo canto y tú no! |
|
|
-¡Eh! ¡Que jo hi entro, 'l sol deya.- |
|
|
¡A fé ho semblava! Y jo reya |
|
|
de que á mí 'm semblés aixó. |
|
|
L'aigua cristallina y pura, |
|
|
-¡Noyas!- Ha dit á las flors, |
|
|
No siguém menos. -Y olors |
|
|
nos enviava ab sa frescura. |
|
|
La cadarnereta nostra, |
|
|
dintre la gavia cantava, |
|
|
y, á tot aixó contestava: |
|
|
-Gracias, gracias. De part vostra. |
|
|
La calandria ho sent, té rabia |
|
|
y diu: -¿Sí? Veurás, espera.- |
|
|
Y vinga ab la cadarnera, |
|
|
de la figuera á la gavia: |
|
|
-¡Ey! Vos que sòu de la casa: |
|
|
¿Com li vá al senyor Rector? |
|
|
-Gracia á Dèu un xich millor. |
|
|
-¡Com que 'l metge no era un ase! |
|
|
-L'ha curat Nostre Senyor: |
|
|
-¿Y tindrá salut? -¡Y tanta! |
|
|
-¿Y 's llevará?- Aquest matí. |
|
|
Diu això, y...¡Paraula santa! |
|
|
¡Vinga olò y canta que canta, |
|
|
tots los aucells del jardí! |
|
| RECT. |
¡Oh! Mòlt bè; mòlt bè, María. |
|
| MAR. |
No sè si es cert que passava: |
|
|
mes com hi ha mòn ho semblava, |
|
|
y umplia 'l cor d'alegría. |
|
| RECT. |
Mes anant á un' altra cosa. |
|
|
¿Lo senyor doctò, ha vingut? |
|
| MAR. |
[24] Encara no haurá pogut, |
|
|
perque visita á la Rosa. |
|
| ANG. |
¡Quín senyò 'l senyor Doctor! |
|
| RECT. |
¡Quant ha entés tant lo mal mèu! |
|
| MAR. |
No he vist saber com lo sèu. |
|
| RECT. |
Per xó es mòn amich millor. |
|
| ANG. |
Lo qu' estranya més tothom |
|
|
es qu' estiga en aquest poble, |
|
|
'sent tant sabi, rich y noble, |
|
|
un dels metges de més nom. |
|
| MAR. |
Sa mercé 's trovava encara |
|
|
á Madrit, quant vá venir, |
|
|
y, al venir, tothom va dir: |
|
|
-Aixó deurá ser per ara. |
|
|
Dú una malalta, s'afanya |
|
|
per si un bon remey li trova, |
|
|
y vé á mirar si li prova |
|
|
l'aire d'aquesta montanya.- |
|
|
Aixó créyam, quant, tot d'una, |
|
|
compra 'l Mas d'euras, y 's díu |
|
|
que, no sé per quín motiu |
|
|
de desengany ó fortuna, |
|
|
havian determinat |
|
|
lo Doctor y la malalta, |
|
|
buscar la calma que 'ls falta, |
|
|
en aquesta soletat. |
|
|
¡Unich metge de tant nom |
|
|
dels personatges més alts, |
|
|
no visitará malalts! |
|
|
¡Clar que no! -vá dir tothom. |
|
|
Quant, al sé al dia següent, |
|
|
se sab pe'l poble la nova |
|
|
de que, si un malalt se trova, |
|
|
lo cridi á n'ell al moment. |
|
|
Sabentse això, per tothom, |
|
|
vá sè estimat desseguida, |
|
|
no hí ha qui no dès la vida |
|
|
per defensar lo séu nom. |
|
|
L'han fèt cap de somatent, |
|
|
síndich de la confraría |
|
|
del Carme, y, en Pau María, |
|
|
parlant ahí ab en Climent, |
|
|
deya qu' encare no sab |
|
|
ni un sol home, que, si ell diu |
|
|
que 's tirhi de cap al ríu, |
|
|
[25] no se 'n hi vagi de cap. |
|
| ANG. |
¡Y que no siga ditxòs, |
|
|
sabent qu' aixís se l'estima! |
|
| MAR. |
¿Que tè qu' així 's desanima? |
|
| RECT. |
Per mí, un secret doloròs. |
|
|
Vos sabéu que la malalta, |
|
|
s'há sabut ja que l'hi es filla. |
|
| MAR. |
Per ángel, ni el ser sencilla, |
|
|
ni el ser bonica li falta. |
|
| RECT. |
Mes li falta 'l goig del cor. |
|
|
¿Per qué aquella palidesa, |
|
|
que la cubreix de tristesa, |
|
|
igual qu' al senyor Doctor? |
|
|
Aquí tothom sab la vida |
|
|
de pare y filla, y ningú |
|
|
pot pensá 'l motíu segú, |
|
|
que 'ls la fá tant entristida. |
|
|
Desprès de missa major, |
|
|
ahont, veyent una endolada |
|
|
resant sempre agenollada, |
|
|
veyéu prop d'ella 'l Doctor, |
|
|
ja en lloch mès, per cap motíu, |
|
|
se la veu; si, per fortuna, |
|
|
en 'sent nit, no surt la lluna, |
|
|
platejant l'aigua del riu. |
|
| MAR. |
Y ningú ha pogut saber, |
|
|
si es donzella, si es casada, |
|
|
com es qu' aixís vá endolada, |
|
|
no gosant may un plaher... |
|
| RECT. |
Ni 'l per qué d'aquest pesar, |
|
|
per desconegut motíu, |
|
|
que la dú á plorar al riu, |
|
|
mirant sempre cap al mar. |
|
|
Mes, si ell es metge del cos, |
|
|
jo ho sò del ánima, y vull |
|
|
arrancar, al séu orgull, |
|
|
aquest secret doloròs. |
|
| MAR. |
¡Ben fét! |
|
| RECT. |
Avuy deu venir, |
|
|
per donarme á mí un consell: |
|
|
vejam si després jo á n'ell |
|
|
puch calmarli aquest sufrir. |
|
|
Avuy ho sabrém. |
|
| MAR. |
¡Ben dit! |
|
|
Y ara lo senyor Rector |
|
|
[26] pendrá 'l caldo. ¿Eh? Si senyor. |
|
| RECT. |
¿Voléu dir? |
|
| MAR. |
¡Bah! Tot seguit. |
|
|
Una tasseta á las deu, |
|
|
y després la medicina. |
|
|
¿Oy que sí? |
|
| RECT. |
Bé. |
|
| MAR. |
Noya, vina. |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA V |
|
| |
|
|
Los mateixos, BENET. |
|
| |
|
|
| BEN. |
¡Ay! ¡Mare, mare, correu! |
|
| ANG. |
¿Y aixó? |
|
| |
|
|
(Benet vol parlá y no pot perque está esbufegant.) |
|
| |
|
|
| MAR. |
¿Y ara? |
|
| RECT. |
¿Y donchs? |
|
| ANG. |
¿Que 't passa? |
|
| BEN. |
¡Ay! ¡Com qu' he corregut tant! |
|
| MAR. |
Seu. |
|
| BEN. |
No. |
|
| RECT. |
¿Per qué? |
|
| BEN. |
Es una cosa |
|
|
que fá de més bon contar, |
|
|
si un s'está dret. |
|
| ANG. |
Vejám. |
|
| MAR. |
Digas. |
|
| BEN. |
M'estava prop del rieral |
|
|
arrancant moras del marge, |
|
|
quant, tot plegat, ¡toot! ¿Qué hi ha? |
|
|
Veyém una polsaguera |
|
|
que vé com un núvol blanch, |
|
|
se senten gossos que lladran, |
|
|
s'ou lo galop d'uns caballs, |
|
|
arriva al fí al devant nostre, |
|
|
y, just s'han vist al devant, |
|
|
quan ja m'han caigut las mòras |
|
|
y el cistellet, d'encantat. |
|
|
¡Quinas cordadas de gossos! |
|
|
¡Quín bé de Deu de caballs! |
|
|
¡Quíns poms daurats las espasas, |
|
|
[27] y, ab lo sol, quin brillejar! |
|
|
Cinters y plomas los amos, |
|
|
acer y cuiro 'ls cavall, |
|
|
galons y franjas los patjes, |
|
|
y á peu, pe'ls gossos, los criats. |
|
|
Passant corrent, jo 'ls segueixo; |
|
|
corren ells més, donchs jo tant, |
|
|
entrém á dintre del poble, |
|
|
parém devant del hostal, |
|
|
demanan la rectoría, |
|
|
los dónas senyas en Pau, |
|
|
jo, qu' aixó sento, aquí corro; |
|
|
d'aquí una estona vindrán, |
|
|
paréu los llits de la sala, |
|
|
poséu llansols de llí blanch, |
|
|
tiréu espigol per terra, |
|
|
feu xacolata ab sacalls, |
|
|
y no us descuydeu de treurer |
|
|
pá blanch avuy per dinar, |
|
|
qu' aquest senyors qu' ara venen, |
|
|
ab tants cinters y plumalls, |
|
|
ab tants llebrers y tants patjes, |
|
|
y ab tants belluts y brodats, |
|
|
si no són reys ó bé princeps... |
|
| MAR. |
¡Ja sé que sòn: comediants! |
|
| BEN. |
No, dona, no: són marquesos. |
|
|
Quant han entrat al hostal, |
|
|
no han tingut gota de gana. |
|
|
¡Vés si serán comediants! |
|
| RECT. |
¿Y tú estante allí á la vora |
|
|
no has sentit lo nom de cap? |
|
| BEN. |
El de l'un, que 's diu don Lluis, |
|
|
y el del altre que 's don Joan. |
|
| RECT. |
¡Don Juan Lasserna! |
|
| BEN. |
M'ho sembla. |
|
| RECT. |
¡Don Lluis Miralta! |
|
| BEN. |
Encertat. |
|
| RECT. |
¡Oh! ¡'Ls mateixos! |
|
| ANG. |
¡Y donchs! |
|
| MAR. |
¡Y ara! |
|
| RECT. |
Sòn los dos amichs més lleals, |
|
|
qu' á Madrit van protegirme |
|
|
contra envejosos malvats. |
|
|
L'un es aquell que vaig dirvos |
|
|
que, si 'm vejesseu finar, |
|
|
[28] li enviesseu los méus versos. |
|
| MAR. |
¡Ah! Sí; don Joan; es vritat. |
|
| RECT. |
Són duas personas dignas. |
|
| BEN. |
¡Sí, sí; portan uns criats! |
|
| REC. |
De sentiments generosos. |
|
| BEN. |
¡Sí!¡Si portan uns caballs!... |
|
| BEN. |
Calla. |
|
| BEN. |
Bé; mes si jo callo |
|
|
no diré res. |
|
| REGT. |
Al instant |
|
|
Benet, vés, y, de seguida, |
|
|
digas que hi vas de ma part, |
|
|
y que joyòs los espero |
|
|
per darlos, fort, un abrás. |
|
| BEN. |
Y tú posa aquella bánova, |
|
|
que vares fé ab farvalans, |
|
| MAR. |
Aixó no sòn cosas tevas. |
|
| BEN. |
Los cobrellits de domás. |
|
| ANG. |
Sí, sí, home; tot lo que vulgas. |
|
| RECT. |
Mes, ans que tot, al hostal. |
|
| BEN. |
Las coixineras ab puntas. |
|
|
(Anant y venint.) |
|
| MAR. |
¿No vols fé 'l que t'han manat? |
|
| RECT. |
Qu' aquí 'ls espero y que vingan. |
|
| BEN. |
Ni 'l temps de girá 'l missal. (Se'n vá.) |
|
| MAR. |
¡Valgam Déu, quina alegría! |
|
| ANG. |
Veu caballers y caballs, |
|
|
y no sab ja 'l que li passa. |
|
| REC. |
Vaig á veurerl's arribar. |
|
|
Prepareuho tot, María, |
|
|
perque 'ls vull rebrer com cal, |
|
| MAR. |
Deiximho tot pe'l méu compte. |
|
| RECT. |
M'han dat un goig del més grans. |
|
|
(Se'n vá.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA VI |
|
| |
|
|
|
ANGELA, MARIA. |
|
| |
|
|
| NAR. |
¡Ay! Jo 'm moro d'alegría! |
|
| ANG. |
¿Y aixó, mare, ¿Qué teníu? |
|
| MAR. |
¡Véurerl' mort y véurerl' viu, |
|
|
[29] en tant poch temps! ¡Qui ho diría! |
|
| ANG. |
Ja ho podéu dí, es una sort |
|
|
qu' á fé no me la esperava. |
|
| MAR. |
¡Veurel viu, quant jo contava |
|
|
que 'l deuríam plorar mort! |
|
|
Sols una cosa á n'al día, |
|
|
me dòna un xich de inquietut. |
|
| ANG. |
¿Y es?... |
|
| MAR. |
¿Cóm es qu' ab la salut |
|
|
no l'hi ha tornat la alegría? |
|
|
¿Com es qu' ara cada estona, |
|
|
com abans jo 'ls hi he sentits, |
|
|
no ix ab aquells acudits, |
|
|
del Rector de Vallfogona? |
|
|
Aquells versos que vá escriurer |
|
|
á la Josepha gravada, |
|
|
dientlhi: «mossa corcada, |
|
|
bresca sens mel...» |
|
| ANG. |
¡Que vaig riurer! |
|
| MAR. |
¿Te'n recordas? |
|
| ANG. |
Lo mateix |
|
|
que si 'ls estés sentint ara. |
|
|
¡Y ella hi vá posá una cara! |
|
| MAR. |
¡Oh! Es que n'hi vá dir un feix: |
|
|
«Formatje ullat, gelosía...» |
|
|
Mes, á mí, per agudesa, |
|
|
que vá deixarme sorpresa, |
|
|
la que vá tenir un día. |
|
|
Lo senyor bisbe, creyent |
|
|
que fòra mès ben mirat, |
|
|
passá un' ordre pe'l bisbat, |
|
|
manant qu' era convenient, |
|
|
per evitar los estranys |
|
|
recels de certas personas |
|
|
qu' al menos, las majordonas, |
|
|
tinguessen uns quaranta anys; |
|
|
y el senyor Rector, qu' encanta |
|
|
per acudits, obehint, |
|
|
diu: -Duas noyas de vint, |
|
|
y, dos per vint, fan quaranta. |
|
| ANG. |
¿Y vá tenirlas? |
|
| MAR. |
Ni un' hora. |
|
|
Com qu' aixó ho vá fer no més |
|
|
per fer la broma, desprès |
|
|
ni váren venir de fora. |
|
| ANG. |
[30] ¡Ja, ja! (Rient mòlt.) |
|
| MAR. |
Y aquets acudits |
|
|
sòn tant d'ell, quant pot tenirlos, |
|
|
que fins que torni á sentirlos, |
|
|
no 'm passarán los neguits. |
|
| ANG. |
No crech que ningú ho logrès; |
|
|
t'han mort envejas y orgulls. |
|
| MAR. |
Li ballarém l'aíga al ulls, |
|
|
y vejam qui podrá més. |
|
| ANG. |
¡Oh! ¡Si 's tinguès la fortuna |
|
|
de tornarli la alegría!... |
|
| MAR. |
N'hi darè una cada día. |
|
|
Mira, avuy ni darem una. |
|
| ANG. |
¿Y li darém vos y jo? (Joyosa.) |
|
| MAR. |
Tú sabs bé lo complascent |
|
|
qu' ell te veurá entrá al convent. |
|
|
Donchs demli gust en aixó. |
|
|
Jo ho tinch ja preparat tot; |
|
|
ja he vist la mare abadesa |
|
|
y avuy li dém la sorpresa |
|
|
sens qu' ell ne sápiga un mot. |
|
|
(Angela plora.) |
|
|
¡Ay, ay! ¡Bo! ¡Y aixó! ¿Has plorat? |
|
| ANG. |
No...no...mare...Es...de ventura. |
|
| MAR. |
Si sigués plor de amargura... |
|
| ANG. |
No, mare, no: no es vritat. |
|
|
¿A vos vos agrada? |
|
| MAR. |
Sí. |
|
| ANG. |
¿A n'ell li agrada? |
|
| MAR. |
Tambè. |
|
| ANG. |
Feu, donchs, lo qu' havéu de fè |
|
|
sense pensar per re en mí. |
|
|
¡Si 'l mèu pló aconsola á algú, |
|
|
sempre 'ls ulls tinga plorosos! |
|
|
Jo... vos vull á tots ditxosos. |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA VII |
|
| |
|
|
|
ANGELA, MARIA, EUDALT, |
|
| |
|
|
| EUD. |
Sent infelissos jo y tú. |
|
| ANG. |
¡Eudalt! |
|
| MAR. |
[31] (¡Ell!) |
|
| EUD. |
Sí, jo, María: |
|
|
jo que vos ho vinch á dir. |
|
|
Vos la portéu á morir |
|
|
darrera una gelosía. |
|
|
Per dáus gust diu que 'l convent |
|
|
es per ella la ventura, |
|
|
y no es cert; es la amargura, |
|
|
la desditxa y lo torment. |
|
| MAR. |
¿Y vols qu' ella pugui així, |
|
|
disgustar ab tant mal cor, |
|
|
á mí y al senyor Rector? |
|
| EUD. |
Ella. vos ho podrá dí. |
|
| MAR. |
¿Vols matá á la tèva mare? |
|
| ANG. |
¡No, mare, no! S'ha enganyat; |
|
|
hi vaig... per ma voluntat. |
|
| EUD. |
¡Angela! (Desesperat, contenintse.) |
|
| MAR. |
(A Eudalt.) Ho has sentit ara. |
|
|
Y, ja que tant desatina |
|
|
lo tèu cap, per aná aixís, |
|
|
posant sempre en compromís |
|
|
á una pobreta fadrina, |
|
|
te dirè que no tinch cor |
|
|
tant desenganyat encara |
|
|
per forsar, com mala mare, |
|
|
de l'Angeleta la sort, |
|
|
Que si bè 'l no entrá al convent |
|
|
molt disgust me causaría, |
|
|
jo á tot me resignaría |
|
|
abans que fè 'l seu torment. |
|
|
Mes, ja que li plau á n'ella, |
|
|
y ho vol lo senyor Rector, |
|
|
y aixís jo deixo, á ma mort, |
|
|
assegurada sa estrella, |
|
|
per mès que tè 'n fassis creus, |
|
|
ta passiò guárdat entera, |
|
|
perque, aquesta, es la darrera |
|
|
vegada que aquí la veus. |
|
| EUD. |
¡María! |
|
|
Heréu ben honrat |
|
| MAR. |
y el mès rich de la vorada, |
|
|
pots trová un' altra estimada. |
|
| EUD. |
¡Angela! (Com dihent. ¿No sents que 'm diu?) |
|
| ANG. |
¡Eudalt! |
|
| MAR. |
S'ha acabat. |
|
| |
|
|
|
[32] (Enérgica, y separantlos, se'n dú á sa filla per una porta lateral.) |
|
| |
|
|
| EUD. |
¡Oh! ¡No potser! ¡No pot ser! |
|
|
Jo veurè al senyor Rector |
|
|
y ell no tè tant negre 'l cor. |
|
| |
|
|
|
(Pausa. Vá á entrar per una pórta quant tot de cop senyalan missa, y, aturantse,
diu:) |
|
| |
|
|
|
Aném á missa, primer. (Se'n vá.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA VIII |
|
| |
|
|
|
BENET, D. JOAN, D. LLUIS. |
|
| |
|
|
|
(S'ouhen, ja abans d'entrar, grans ríallas de tots tres.) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
¡Miréu, lo sagristá, quina agudesa! |
|
| LLUIS. |
Com que la tè 'l Rector, se li encomana. |
|
| JOAN. |
¿Y promesa 'n tens cap? |
|
| BEN. |
Una campana |
|
|
qu' á tot milló 'm respon qu' una promesa. |
|
|
Així á n'al campanar s'está bufona |
|
|
ahont sempre un repicò, ó un toch demana, |
|
|
y, cada giravol, que dòna ufana, |
|
|
per sè útil, ó fer bè, sempre me 'l dóna. |
|
|
Vol ella distingirse de la dona |
|
|
qu' enrahona per res, y, si la plana |
|
|
sa veu arriba, may la senten vana |
|
|
lo poble y tot l'entorn de Vallfogona. |
|
|
Senyala á misa, al apuntar lo día, |
|
|
me toca á somaten, per salvá al poble, |
|
|
repica á festa, com un nin podría, |
|
|
repica rematads, ab afany doble, |
|
|
y avuy repicará, ab doble alegría, |
|
|
per repicá al honor de gent tant noble! |
|
| LLUIS. |
Mòlt bè. |
|
| JOAN. |
Mòlt bè, escolá. |
|
| BEN. |
Campaner siga. |
|
| JOAN. |
Donchs sigas campaner ja qu' ho demanas. |
|
| BEN. |
Com jo 'l qu' estimo més son las campanas, |
|
|
campanè y no escolá, vull qué se 'm diga. |
|
| JOAN. |
Bè de la musa aprens del gran García. |
|
| BEN. |
Mes aviat li pendría de la mòssa, |
|
|
qu' una 'n sol confessar que fá gran tóssa |
|
|
[33] y com per tocá á foch m'hi abrassaria. |
|
| JOAN. |
¿Deu ser, doncas, al menys, que tú llegeixes |
|
|
versos y rimas que 'l Rector te dòna? |
|
| BEN. |
Y de memoria 'ls dich per Vallfogona. |
|
| LLUIS. |
Com ara 'n dirás un dels que coneixes. |
|
| JOAN. |
¡Tant sols sia un sonet! |
|
| BEN. |
No puch servirvos. |
|
| LLUIS. |
Per riurer un xiquet. |
|
| JOAN. |
¡Jo abans ja esclato! |
|
| BEN. |
¿Voléu ara un sonet? Vaig, donchs, á dirvos |
|
|
aquell en qu' ell mateix fa són retrato, |
|
|
y á dirli que ja tè 'l gust de tenirvos. |
|
|
Sonet ahont se retrata 'l bon Garceni. |
|
| JOAN. |
Escoltéu y veuréu lo séu ingeni. |
|
| BEN. |
«¡Oh! tú, que de Cervera á Barcelona |
|
|
«en rocí o á talò passas ta vía, |
|
|
«no la acabes sens veure al bon García |
|
|
«mòlt reverent rector de Vallgona. |
|
|
«Si 'l vols coneixer, mira una persona |
|
|
«de ben disposta y propia cimetría, |
|
|
«barbí-vermell, dolsa fisonomía, |
|
|
«ras de topeto, barbas y corona. |
|
|
«Ni hipócrit ni profá; alegre y grave; |
|
|
«no presumit y entés; sabi y poeta; |
|
|
«en tot mòlt asseat; de raro ingeni. |
|
|
«En suma: en véurer un que no s'alabe, |
|
|
«ni fá en vidas agenas lo profeta, |
|
|
«admiral y veneral per Garceni.» |
|
|
(Se'n vá.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA IX |
|
| |
|
|
|
D. JOAN, D. LLUIS. |
|
| |
|
|
| JOAN. |
¡Ja, ja, ja, ja! ¿Heu vist l'ingeni |
|
|
que 'l rey Felip vá premiar? |
|
|
Musa de bosch jo 'n diría. |
|
| LLUIS. |
Discreta á mí m'ha semblat. |
|
| JOAN. |
¿Qué vos ha semblat discreta? |
|
| LLUIS. |
Ja sabéu qu' aixís m'apar. |
|
| JOAN. |
No 'n parlem mès, bon Miralta, |
|
|
pe'l bè de nostra amistat, |
|
|
[34] y á vos vos convè la mèva |
|
|
si á mí la vostra 'm complau. |
|
| LLUIS. |
(Sempre així; sempre humillantme, |
|
|
pera posarse ell mès alt. |
|
|
Bè fas encara; aprofitau |
|
|
perque se t'acaba aviat.) |
|
| JOAN. |
¿Dèyau que parlar debíam? |
|
| LLUIS. |
De qu' heu de dir vostre plan. |
|
|
Me demanéu que tot d'una |
|
|
me 'n vaje ab vos á cassar, |
|
|
dihentme qu' aixís interessa |
|
|
á vostra tranquilitat, |
|
|
y en lloch, 'sent á Barcelona, |
|
|
d'anar al certámen real, |
|
|
qu' en Madrit vá á obrirse prompte, |
|
|
aquí hem vingut, tot cassant, |
|
|
ahont per ningú sabrém novas |
|
|
de lo que passa allí dalt. |
|
| JOAN. |
Las sabrém perque, aproposit! |
|
|
tinch qui está allí vigilant |
|
|
ab ordre de que, quant sápia |
|
|
sobre lo certámen real, |
|
|
nos ho escriga á Barcelona, |
|
|
d'ahont un propi 'ns ho durá: |
|
|
encara que... tant lo premi |
|
|
sè segur qu' haig de guanyar, |
|
|
que ni que res me 'n diguessen |
|
|
me tindría en ansietat. |
|
| LLUIS. |
(Aixó fòra si jo ab manya |
|
|
no m'haguès sabut portar.) |
|
| JOAN. |
Visqueu, donchs, sense cuidado. |
|
| LLUIS. |
¿Y no 'm diréu vostre plan? |
|
| JOAN. |
Es tant sencill de compendrer |
|
|
com poguéu imaginar. |
|
|
La Inquisiciò busca indicis, |
|
|
la justicia 'n tè algun ja; |
|
|
y jo, mirant si asseguro |
|
|
el que no 's suspiti may |
|
|
de ma persona, lo medi |
|
|
qu' he trovat mès natural |
|
|
ha sigut una vuitada |
|
|
vení ab lo Rectò á passar. |
|
| LLUIS. |
¿Y si ha llegit las poesías |
|
|
ab que l'estéu disfamant? |
|
| JOAN. |
No hi ha por; n'he donat pocas |
|
|
[35] perque hagin aquí arribat. |
|
| LLUIS. |
¿Sabéu, don Joan, que, si ara |
|
|
parlant vos tinch de ser franch, |
|
|
ben de debó per vos sento |
|
|
l'haver á tant arribat |
|
| JOAN. |
¿Preferiríau, sens dupte, |
|
|
que vos seguís humillant? |
|
|
¿No recordéu ja 'l certámen? |
|
|
¡Devant del Rey! ¡Al devant |
|
|
de tants cavallers y damas |
|
|
de la noblesa mirall! |
|
|
¡Devant la Reyna mateixa! |
|
|
Ell plé de gloria, triunfant... |
|
|
¡Y pensar qu' un de nosaltres |
|
|
hauría estat lo premiat |
|
|
á no ser ell!... ¡Oh! ¡La ira |
|
|
m'excita, al pensarhi, tant, |
|
|
que, si lo de Saragossa |
|
|
fòs precís torná á intentar, |
|
|
altrè cop ho intentaría |
|
|
y altres mil, pera venjarm'! |
|
| LLUIS. |
¡Oh! ¡La enveja! ¡Si, la enveja |
|
|
no fès al home tan baix! |
|
| JOAN. |
¿Y vos creyen qu' es la enveja |
|
|
lo qu' á mí m'ha fet venjarm'! |
|
| LLUIS. |
Sí, don Juan. |
|
| JOAN. |
No, es la ira, |
|
|
l'odi, al véurerm' prostergat, |
|
|
contra aquesta sort infame |
|
|
que fá enfonsar lo que val |
|
|
y aixeca á n'á quí, sens mérit, |
|
|
may tindrá un lloch al Parnás. |
|
| LLUIS. |
Mes conteníuvos al menos |
|
|
si hem de finir lo pactat. |
|
| JOAN. |
Procuraré tant com puga, |
|
| LLUIS. |
Y perdonéume 'l ser franch. |
|
| |
|
|
|
(Assentats un á cada costat.) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
Avuy ab vos dech salvarme. |
|
| LLUIS. |
(Avuy de tú 'm puch venjar.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA X |
|
| |
|
|
|
[36] D. LLUIS, D. JUAN, lo RECTOR. |
|
| |
|
|
| RECT |
¡Oh! ¡amichs mèus! |
|
| JOAN. |
¡Doctor García! |
|
| LLUIS |
¡Mossén Vicens! |
|
|
(Grans mostras d'amistat.) |
|
| RECT. |
¡Tant favor! |
|
|
¿Com esperar tal honor |
|
|
per ma pobra rectoría? |
|
|
¿Com pensar que sas mercés...? |
|
| LLUIS. |
Havém deixat al hostal |
|
|
patges, criats y falconers, |
|
|
y, al punt, amichs verdaders, |
|
|
cap á casa l'amich lleal. |
|
| JOAN. |
Poch vos debíau vos créurer... |
|
| RECT. |
¡Oydá, oydá! ¡Aquestos senyors |
|
|
me dispensan massa honors! |
|
| JOAN. |
Tot per tornarvos á véurer. |
|
| RECT. |
¿Y el bon Lope? |
|
| JOAN. |
Treballant |
|
|
en «La estrella de Sevilla.» |
|
| RECT. |
¿Tindrá, donchs, un' altra filla? |
|
| JOAN. |
De las mil no está distant. |
|
| RECT. |
¡Quin geni! |
|
| JOAN. |
Assombra. |
|
| RECT. |
¿Y Quevedo? |
|
|
¿Está sempre tant ditxòs, |
|
|
tant agút y sentenciòs? |
|
| JOAN. |
Cada vers que encanta 'l credo. |
|
| RECT. |
¿Y Góngora y Calderon; |
|
|
y tots, en fí? |
|
| LLUIS. |
Treballant |
|
|
per las festas del infant. |
|
| RECT. |
Que crech que ja lluny no sòn. |
|
|
¿Y el Rey? |
|
| JOAN. |
Parlantnos de vos |
|
|
cada vegada que 'ns veya. |
|
| RECT. |
Sempre ha tingut la taleya |
|
|
de sè ab mí tant bondadòs, |
|
| JOAN. |
Y estrany es, en veritat, |
|
|
[37] qu' ab lo talent y lo geni |
|
|
qu' adornan al bon Garceni, |
|
|
no haguèu sos prechs escoltat. |
|
|
¿Si 'l desitj de gloria us mou |
|
|
còm la Cort no vos agrada? |
|
| RECT. |
Hi he estat sols una vegada |
|
|
y ab una n'he tingut prou. |
|
|
Aquest cel es mès per mí |
|
|
y es més per mí aquesta terra. |
|
|
¡Lo collat! ¡lo prat! ¡la serra! |
|
|
¡No sabéu qu' es viure aquí! |
|
|
«Puig, soletat apacible, |
|
|
«estich fèt un rossinyol, |
|
|
«me regositjo en tos brassos; |
|
|
«te vull cantar mil amors.» |
|
| JOAN. |
La recordo: sí, García. |
|
|
¿Li heu sentida recitar? |
|
| LLUIS. |
No. |
|
| JOAN. |
¡Oh! Donchs l'havéu d'escoltar. |
|
|
Es una bella poesía. |
|
| RECT. |
¡M'exalta tant de favor! |
|
| JOAN. |
Jo us la llegirè després |
|
|
y, de las d'ell, veuréu qu' es |
|
|
la que tè mès gran valor. |
|
|
-Mes anant á un altre objecte, |
|
|
ja qu' ell aquí 'ns ha portat. |
|
|
¿Lo grave mal qu' heu passat, |
|
|
de quina causa es efecte? |
|
| RECT. |
(¡Que no la sápigan may!) |
|
| JOAN. |
(Probém aixís si suspita) |
|
| LLUIS. |
(Cinisme, á fè, 's necessita.) |
|
| JOAN. |
¿Un aire? |
|
| RECT. |
Crech que l'esglay |
|
|
dels disgustos que 'l favor |
|
|
del rey me vá ocasionar; |
|
|
mes ja ans d'ahí 'm vaig llevar |
|
|
y 'm sento ja ab mòlt valor. |
|
| JOAN. |
¿Y ab tota aquella alegría |
|
|
que tant en vos encantava? |
|
| RECT. |
Ja no fòra la mar blava |
|
|
ni lo sol encés de dia. |
|
|
La fama aixís ho pregona |
|
|
y... ¡jo sufrir! Res d'aixó. |
|
|
Jo haig de fer riure, jo sò |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
|
[38] Es un contracte qu' ha fèt |
|
|
lo mòn ab mí desde 'l dia |
|
|
en que, per darli alegría, |
|
|
li escriguí 'l primer sonet. |
|
|
¿Si ha estat fins ara distret |
|
|
ab ma musa juguetona, |
|
|
com tot d'una se li dòna |
|
|
dol y pena? ¡Bó! ¡Y aixó! |
|
|
Jo haig de fer riurer, jo só |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
|
Dolor que tinch per plorar |
|
|
may en ma cara se pinta |
|
|
«perque una gota de tinta |
|
|
«no torna negra la mar.» |
|
|
Jo sols dech riure y gosar, |
|
|
jo la dech dir cada estona, |
|
|
y, encara que 'l món me dóna |
|
|
tot lo fel de sa amargó, |
|
|
jo dech fer riure...jo só |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
|
¡Ahont tothom hi vè á gosar |
|
|
qué hi fá un' ánima entristida! |
|
|
Si es un ball pe'l món la vida, |
|
|
som al ball y hem de ballar. |
|
|
Y balla sense parar, |
|
|
y treu dansa cada estona, |
|
|
y, per mès que la minyona |
|
|
no agradi á n'al balladó, |
|
|
jo hi dech ballar, perque só |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
|
Y, en ball tan halagador, |
|
|
qu' alaban mil y mil bocas, |
|
|
si uns hi ballan rams y cocas, |
|
|
jo hi ballo trossos del cor. |
|
|
¿Tens camas? Ets ballador. |
|
|
¿Tens llabis? Riu una estona. |
|
|
Jo ho tinch y l'ordre se 'm dóna, |
|
|
y, puga l'ánima ó no, |
|
|
jo hi ballo y rich, perqué só |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
|
Y no puch contar flagells |
|
|
ni amargura de cap mena, |
|
|
y si vull contá una pena |
|
|
l'haig de guarní ab cascabells. |
|
|
Y riuhen joves y vells, |
|
|
[39] y riuhen mare y minyona, |
|
|
y encara que cada estona |
|
|
me senti al cor la fiblò, |
|
|
jo haig de fer riure... jo sò |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
|
Y haig de fer riurer, sentint, |
|
|
y haig de fer riurer, parlant, |
|
|
y haig de fer riurer, plorant, |
|
|
y haig de fer riurer, sufrint, |
|
|
y haig de fer riurer, morint, |
|
|
si ab ma mort passan la estona, |
|
|
y, si, mort, la mort no 'm dòna |
|
|
per fer riure una invenciò, |
|
|
creurán que, mort, no sò jo |
|
|
lo rector de Vallfogona. |
|
| JOAN. |
¡Oh! ¡mòlt bè, mòlt bè, García! |
|
| LLUIS. |
Sempre agut y sentenciòs. |
|
| RECT. |
Y, descansant així 'l dos |
|
|
en que hi ha d'havè alegria, |
|
|
sabréu desd' ara que aquestas |
|
|
sòn vostras cambras, y, aquí, |
|
|
per descansá ó per dormí, |
|
|
podéu entrá; ja están llestas. |
|
| JOAN. |
Donchs del permís usarém |
|
|
que 'ns donéu y mentrestant, |
|
|
la poesía, en un instant, |
|
|
don Lluis y jo llegirém. |
|
| RECT. |
Me dispenséu massa honor. |
|
| JOAN. |
Mès mereix la vostra oferta. |
|
| |
|
|
(Lo Rector obra la porta lateral.) |
|
| |
|
|
| RECT. |
Ja teníu la cambra oberta. |
|
| LLUIS. |
Oberta... |
|
| RECT. |
Com lo mèu cor. |
|
| |
|
|
|
(Apretantlos las mans, los acompanya fins que desapareixen.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA XI |
|
| |
|
|
|
RECTOR. |
|
| |
|
|
|
¡Oh, llas de la amistat! Que rich t'ostentas |
|
|
quant passas per unir cors tant hermosos, |
|
|
[40] de l'un al altre, y purs, y generosos, |
|
|
al mòn com bon exemple los presentas. |
|
|
Per nostra desventura en vá ho intentas |
|
|
ab vils y miserables envejosos, |
|
|
puig, quant mès junts están, mès recelosos |
|
|
lo sèu despit y s'amargura aumentas. |
|
|
Ja, donchs, que, de tants homes com fins ara |
|
|
m'ha fèt coneixer la fortuna mèva, |
|
|
aquets sòn dels millors la sort avara |
|
|
no 't trenqui, ¡oh llas! ja qu', ab la forsa tèva, |
|
|
aquestas duas flors lligas encara |
|
|
á la amistat, que 'l cor guarda com sèva. |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA XII |
|
| |
|
|
|
Lo RECTOR, lo DOCTOR. |
|
| |
|
|
| DOCT. |
¿Donéu permís? |
|
| RECT. |
¡Y el demana |
|
|
lo senyor Doctor! Avant. |
|
| DOCT. |
Dèu hi sía. |
|
| RECT. |
Y acompanyi |
|
|
á n'al mèu amich mès lleal. |
|
| DOCT. |
¿Com vos trovéu? |
|
| |
|
|
|
(Dantli 'l pols que 'l Doctor pren.) |
|
| |
|
|
| RECT. |
La millora |
|
|
deuréu coneixe al instant. |
|
| DOCT. |
Lo méu saber aquí acaba; |
|
|
ara 'l cel disposará. |
|
|
He aturat la mort de prompte; |
|
|
mes ella á dins vá minant. |
|
|
Volía, com ja vaig dirvos, |
|
|
guardar pera tal estat |
|
|
qu' esplicarvos y conmóureus |
|
|
no pogués fervos cap mal. |
|
|
Avuy ha arribat lo día, |
|
|
y, puig aquest es l'instant, |
|
|
espliquéu tot quant fins ara |
|
|
vos havía jo privat. |
|
| RECT. |
¡Aquesta set que no 'm deixa...! |
|
| DOCT. |
(L'ardor que l'está cremant.) |
|
| |
|
|
(Lo Rector beu y desprès s'assentan.) |
|
| |
|
|
| RECT. |
[41] Quant de desde Barcelona |
|
|
á Madrit la cort torná, |
|
|
recordant lo rey mos versos |
|
|
me vá ordenar qu', al instant, |
|
|
anés á aumentar dels poetas |
|
|
l'estol que 'l volta ab afany, |
|
|
y en Madrit vá sé hont, un día, |
|
|
passejant tot sol pe'l camp, |
|
|
de cap damunt d'una pedra, |
|
|
te veig dormint a un infant, |
|
|
y un sacerdot venerable |
|
|
que, mirantlho, va esclamar: |
|
|
-O es el muchacho de bronce |
|
|
ó la piedra es lana:- quant |
|
|
sentit per mí aquet concepte |
|
|
vaig al moment contestar; |
|
|
sorprenentlo: -¿Qué más bronce |
|
|
que no tener años once, |
|
|
(còm era així), y que más lana, |
|
|
que no pensar que hay mañana? |
|
|
Queda 'l sacerdot parat; |
|
|
sent aixó y -¡Vos sois García!- |
|
|
díu -y m'abrassa al instant. |
|
|
-Jo -¡y vos Lope! -li contesto, |
|
|
y aixó nuá nostra amistat. |
|
|
Tal com Lope, tots los altres |
|
|
de noble ingeni preclar, |
|
|
ab la má d'amich m'honraren; |
|
|
mes tant com ells, cors lleals, |
|
|
m'enaltian ab tals probas, |
|
|
los que 's veyan humiliats |
|
|
per ma gloria, se 'n venjavan, |
|
|
aconsellats pe'l fatal |
|
|
geni de la baixa enveja |
|
|
qu' en sos cors anava entrant. |
|
| DOCT. |
¡Oh! ¡La enveja! ¡En tot la enveja |
|
|
trayent sòn asquerós cap! |
|
| RECT. |
¡Ay! ¡Si vos la coneguesseu |
|
|
com la conech pe' mèu mal! |
|
| DOCT. |
¡Que jo!... Seguiu: una idea |
|
|
que 'l dirme aixó ha fèt crusar. |
|
| RECT. |
M'atribuiren poesías |
|
|
obscenas, que no he fèt may. |
|
|
Versos, fets ab lleugeresa, |
|
|
quant, en la infantil edat |
|
|
[42] de ma musa, vaig escriurerls' |
|
|
contant que no foran may |
|
|
ni sols llegits, ab vil manya |
|
|
váren ser desenterrats, |
|
|
per mostrarlos com á prova |
|
|
de mon estil despreciat. |
|
|
Bè 'n podian mostrar d'altres |
|
|
que 'm debian ensalsar; |
|
|
mes, aquestos, bon cuidado |
|
|
tenian ells de que may |
|
|
poguessen dir res en contra |
|
|
be l' qu' ells volian provar. |
|
|
Allavors fòu quant veyentme |
|
|
la méva honra perillant, |
|
|
y tement... fins que 'm matessin, |
|
|
entre mitj de tants malvats, |
|
|
ab real permís vaig anarmen |
|
|
á Saragossa al instant. |
|
|
Sabéu que de la Maria |
|
|
vaig pendre 'l fill com á criat. |
|
|
May per Madrit vá deixarme, |
|
|
y, quant d'aquella ciutat |
|
|
per anar á Saragossa, |
|
|
com sempre, ell vá acompanyarm', |
|
|
vá ser quant la vil enveja |
|
|
finit havia 'l sèu plan. |
|
|
No sé cóm, en la beguda, |
|
|
sens duptes, ó en un menjar |
|
|
qu' algú, comprat, nos daria, |
|
|
nos vám sentí envenenats. |
|
|
Jo vaig rebre prompte aussili |
|
|
y, com sabéu, m'he salvat. |
|
| DOCT. |
¡Mes en Rafel!... |
|
| RECT. |
No rebria, |
|
|
com jo, aussili tant aviat |
|
|
y... morí. |
|
| DOCT. |
¡Morí! |
|
| RECT. |
En sa mare |
|
|
y en sa familia pensant. |
|
| DOCT. |
¡Oh! ¡Déu méu! ¿Per qué tú al veurer |
|
|
que la enveja aixeca 'l cap |
|
|
no la abats sóta la planta |
|
|
ab ton poder sobrehumá? |
|
|
¡Pobres noys! ¡Pobra Maria! |
|
| RECT. |
Per xó crido al amich lleal. |
|
|
[43] ¿Qué faig? ¿Qué dich? Fá ja mesos |
|
|
que de mon viatje he tornat, |
|
|
y en Rafel ni escriu ni torna; |
|
|
y jo no puch soportar |
|
|
el que una mare 'm pregunti |
|
|
ab los ulls y ab són afany: |
|
|
-¿Cóm es que 'l meu fill no parla? |
|
|
¿Per qué es que no tórna may?- |
|
|
Després d'aixó, quant ja 's sápiga, |
|
|
ella y sos fills ¿qué farán? |
|
|
Jo, que podria ampararlos, |
|
|
moriré, sens dupte, aviat. |
|
|
-En Benet podria ferho, |
|
|
y, aixalabrat, no ho fará. |
|
|
No queda més que la noya |
|
|
y, pe'l séu bé aconsellant, |
|
|
vaig procurar que fós monja, |
|
|
y per res s'hi pot contar. |
|
|
¿Dech fer aixó? ¿Dech privarli |
|
|
qu'entri al convent? ¿Qué us apar? |
|
|
Pe'l cel, Doctó, aconselleume |
|
|
ab vostra lleal amistat, |
|
|
si no voléu que la pena |
|
|
mimbi 'ls méus últims instants. |
|
| DOCT. |
Calméus y aném al objecte, |
|
|
ja que veig qu' es forsa obrar. |
|
|
Primerament: á la mare... |
|
|
diguéuli tot al instant. |
|
|
-Després d'aixó, si per l'Angela |
|
|
teniu la seguretat |
|
|
de poder trovar un nuvi, |
|
|
conforme pe'l vostre plan, |
|
|
caséula; mes si es, per ara, |
|
|
insegur el que trovar |
|
|
se puga aquesta ventura, |
|
|
entri al convent al instant. |
|
|
Dit aixó, obreu com vos sembli; |
|
|
mes, lo que no heu d'olvidar, |
|
|
es qu' aquest crim, qu' ara us porta |
|
|
á tal extrem, al instant, |
|
|
si vos no váu delatarlo |
|
|
l'havéu d'aná á delatar. |
|
|
¿Váreu ja ferho? |
|
| RECT. |
Abans qu' home |
|
|
só sacerdot y cristiá, |
|
|
[44] ni he donat un pas encara |
|
|
per coneixe al criminal, |
|
|
y es perdoná á qui 'ns ofengui, |
|
|
la lley del Crucificat. |
|
| DOCT. |
¡Oh! ¡No, may doctor García, |
|
|
aquesta lley celestial |
|
|
no 's va fer pe'ls envejosos, |
|
|
gent sense cor ni pietat! |
|
|
¡Se 'ls deu cassar com á feras! |
|
|
Tal volta á pogué 'ho lograr |
|
|
jo ab el que féu ma desditxa, |
|
|
á un altre hauría salvat! |
|
| RECT. |
¡Vos havéu dit! |
|
| DOCT. |
Sí, García. |
|
|
Jo, com vos, per un etsart, |
|
|
víctima dels envejosos, |
|
|
per ells aquí desterrat, |
|
|
per ells morta ma esperansa, |
|
|
per ells perduda la pau. |
|
|
Per aixó fins á n'al día |
|
|
res vos n'havía dit may. |
|
| RECT. |
¡Y jo qu' avuy preguntarvos |
|
|
volía per quin afany |
|
|
aquest dolorós misteri |
|
|
voléu etern conservar! |
|
|
¿Per qué?... |
|
| DOCT.. |
¡Oh! No: basta, García, |
|
|
Me preguntéu sempre en vá, |
|
|
perque no puch contestarvos |
|
|
fins qu' als vils hagi trovat. |
|
|
Desterrat, no puch buscarlos. |
|
|
No puch; mes jo 'ls faig buscar. |
|
|
¡Y jo 'ls trovaré algun día! |
|
|
¡Y jo 'ls tindré entre mas mans! |
|
|
¡Y al véurer de ma venjansa |
|
|
satistet lo cruel afany |
|
|
que, jamay, com vos feu ara, |
|
|
perdonará... jo!... |
|
| |
|
|
|
(S'ou en la porta de la dreta la veu de don Joan que diu, dictant:) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
«Romans.» |
|
| |
|
|
(La veu sorprén tant vivament al Doctor que fá aixecar ab interés al Rector.) |
|
| |
|
|
| DOCT. |
¡Qu' he sentit! |
|
| RECT. |
¿Qué us passa? |
|
| DOCT. |
[45] ¡Aquesta |
|
|
veu qu' ara he sentit allá!... |
|
| RECT. |
Es la d'un amich caríssim |
|
|
que de Madrit ha arrivat. |
|
| DOCT. |
¡Mes aquella veu que encara |
|
|
ressona dins del mèu cap!... |
|
| |
|
|
|
(Se tòrna á sentir la veu de don Joan que dicta:) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
«La Soletat.» |
|
| DOCT. |
¡Oh! |
|
| RECT. |
¿Vos sembla?... |
|
| DOCT. |
Deixéume torná á escoltar. |
|
| JOAN. |
«Puig, soletat apacible, |
|
|
«estich fèt un rossinyol, |
|
|
«me regositjo en tos brassos |
|
|
«te vull cantar mil amors...» |
|
| DOCT. |
¡Oh! |
|
| RECT. |
¿Qué vos passa? |
|
| DOCT. |
¡Silenci! |
|
| RECT. |
Mes... |
|
| DOCT |
Que no puga arribar |
|
|
may á oidos del qu' enrahona, |
|
|
que jo aquí visch retirat. |
|
| RECT. |
¿Mes si ell pregunta?... |
|
| DOCT. |
Silenci |
|
|
fins qu' us ho diga al tornar. |
|
|
¡Oh, Dèu mèu, Dèu mèu! ¡Qu' ho siga |
|
|
per lo mèu bè y el de tants! |
|
|
Y en cambi... ¡tota ma vida |
|
|
per revejarme en sa sanch! (Se'n vá.) |
|
| RECT. |
¡Pobre Doctor! Tant lo porta |
|
|
lo sèu secret preocupat, |
|
|
qu' ara en tot veurá fantasmas. |
|
|
Ell se'n desenganyará. |
|
|
M'ha aconsellat, per fortuna, |
|
|
abans d'haverse exaltat. |
|
|
Seguím los sèus consells sabis, |
|
|
y comensém ara á obrar. |
|
|
La María y l'Angeleta: |
|
|
comensém per ella aviat. |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA XIII |
|
| |
|
|
|
[46] Lo RECTOR, ANGELA, MARIA. |
|
| |
|
|
| MAR. |
Senyor Rector. |
|
| RECT. |
¿Vos, María? |
|
| MAR. |
Ab l'Angeleta. |
|
| RECT. |
Bé ho veig. |
|
| MAR. |
¿Vá á surtir? |
|
| RECT. |
A dá un passeig. |
|
| MAR. |
Es que parlarli volía. |
|
| RECT. |
Podéu parlar. |
|
| MAR. |
Com ja sab, |
|
|
lo que compláurerl' m'agrada... |
|
|
¡Vaja! ¿Ja estás sofocada? |
|
| RECT. |
¿Y aixó, Angeleta? |
|
| MAR. |
Alsa 'l cap. |
|
|
Crech qu' ab lo sostre té guerra, |
|
|
y no 'l mou per més qu 'un digui: |
|
|
¡sempre així! ¡sembla qu' estigui |
|
|
buscant agullas per terra! |
|
| RECT. |
Bè, vaja... no la renyéu, |
|
|
y diguéu. |
|
| MAR. |
Aixúgat. (Aixugantli 'l plor.) |
|
| RECT. |
Deyau |
|
|
que quant vos compláurerm' créyau... |
|
| MAR. |
¡Ah! Aixís, dona. |
|
| RECT. |
Continuéu. |
|
| MAR. |
He vist la mare abadesa , |
|
|
y quant, sense dir ni un mot, |
|
|
tenintho preparat tot, |
|
|
li anava á dar la sorpresa, |
|
|
he dit jo que sa mercé |
|
|
pot queixarse de que aixís |
|
|
s'obri, y... sens lo sèu permís, |
|
|
havem pensat no fer re. |
|
| RECT. |
¿Y aixó es vritat? |
|
| |
|
|
|
(S'ohuen cascabells.) |
|
| |
|
|
| MAR. |
¿Sent com crida? |
|
| RECT. |
¿Ho dihéu per 'quest picarol? |
|
| MAR. |
Sòn los del ruch que, si vol, |
|
|
nos hi durá desseguida. |
|
| RECT. |
¿Y tu hi entrarás gustosa? |
|
| MAR. |
[47] ¡Angeleta! (Com forsantla.) |
|
| ANG. |
(Obligada.) Sí... senyor. |
|
| RECT. |
¡Oh! ¡Ja ho deya! ¡Ets un gran cor! |
|
|
¡Ets... tant bona, com hermosa! |
|
|
Sí, María, sí; heu pensat |
|
|
tant bè en darme esta alegría, |
|
|
que justament jo volía |
|
|
d'aixó parlarvos aviat. |
|
|
Comenséus á preparar; |
|
|
jo vaig á fè arreglá 'l ruch, |
|
|
y, ja que 'm veig qu' ara puch, |
|
|
vos hi vull acompanyar. |
|
| MAR. |
¡Ajá! Las cosas així, |
|
|
cop y volta. |
|
| RECT. |
Y á arreglarme. |
|
| ANG. |
(¡Salvéume. Verge del Carme!) |
|
| |
|
|
(Cau abatuda en una cadira, y lo Rector se dirigeix á una porta, quant surt
Benet.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA XIV |
|
| |
|
|
|
Los mateixos, BENET, y, aviat, D. JOAN y D. LLUIS. |
|
| |
|
|
| BEN. |
Senyor Rector. |
|
| RECT. |
Vina. |
|
| |
|
|
|
(Benet hi vá y parla baix al Rector. María y Angela están al altre costat.) |
|
| |
|
|
| MAR. |
Així: |
|
|
las monjas y la abadesa, |
|
|
veurán ben bè qu' has plorat, |
|
|
creurán que no hi vas de grat, |
|
|
y, volent, no hi ets admesa. |
|
| ANG. |
No ho veurán... No tinguéu por. |
|
| MAR. |
¡Oh! ¡Y ellas, que sòn tant trutxas! |
|
|
Vaig á buscar las caputxas, |
|
|
y á marxar. (Se'n vá.) |
|
| RECT. |
¿Ell? (A Benet content.) |
|
| BEN. |
Si senyor: |
|
|
per 'xo diu qu' ara al moment, |
|
|
hi vagi á la sagristía. |
|
| RECT. |
Hi vaig. Si surt la María, |
|
|
qu' esperi un rato. |
|
| BEN. |
[48] Corrent. |
|
| |
|
|
|
(Lo Rectot se'n vá. |
|
| |
|
|
| ANG. |
¡Benet! |
|
| BEN. |
¡Ay! La.cirerò. |
|
| ANG. |
¿Y hem voldrás renyar encara! |
|
| BEN. |
No haguesses cregut la mare, |
|
|
no fòras dintre 'l sarrò, |
|
| ANG. |
Ab aixó tens una mostra |
|
|
del que 'm sè sacrificar. |
|
| BEN. |
Veurás: jo vaig á estudiar |
|
|
aquell tros de Pare-nostre. |
|
| |
|
|
(Agafa una solfa y estudia baix, portant lo compás.) |
|
| |
|
|
| ANG. |
Y jo á acabar de cusir |
|
|
la punta al alba. |
|
| |
|
|
|
(Entran don Joan y don Lluis que surten ab un paper cada hú, qüestionant.) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
Millor |
|
|
será que 'l senyor Rector |
|
|
ho senti y ho vulga dir. |
|
| LLUIS. |
¿Que dirá? |
|
| BEN. |
¡Re! (Cantant.) |
|
| JOAN. |
Qu' ell qu' ha dit |
|
|
la poesía fá un moment, |
|
|
dirá si es exactament |
|
|
com jo he dictat y heu escrit. |
|
| |
|
|
|
(Plegan los papers y se 'ls fican á la butxaca.) |
|
| |
|
|
| LLUIS. |
¿Qué hi há, Benet? |
|
| BEN. |
¡Re! |
|
|
(Cantant ab la solfa.) |
|
| LLUIS. |
¿Com, re? |
|
|
¿No 'ns has fet senya al jardí |
|
|
que 'ns portavas lletras? |
|
| BEN. |
¡Sí! |
|
|
(Mirant la solfa y cantant.) |
|
| JOAN. |
Y donchs, dóna. |
|
| |
|
|
|
(Benet sense deixar de repasar la llissò, dòna duas cartas que pren don Lluis,
donant á don Joan la que li toca.) |
|
| |
|
|
| LLUIS. |
¡Y que vá ab fé! |
|
| |
|
|
|
(Per la afició ab que Benet estudia. Mentrestant don Joan ha obert la carta y
diu:) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
¡Ah! ¡De Madrit! |
|
| LLUÍS. |
¡De Madrit! |
|
| |
|
|
|
(Lluis també ha obert la seva y trovantse aprop l'altra cadira del costat de la
taula d'Angeleta, li diu:) |
|
| |
|
|
|
Si 'm permets... |
|
| ANG. |
[49] Com vulga ussía. |
|
| |
|
|
|
(Lluis seu y llegeix.) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
(¡Vejám si 'm dú una alegría!) |
|
| |
|
|
|
(Seu á la cadira de la taula de Benet, y llegeix baix.) |
|
| |
|
|
| |
|
|
|
ESCENA ÚLTIMA |
|
| |
|
|
|
Los mateixos, MARIA, lo RECTOR, lo DOCTOR y EUDALT, per l'ordre que
s'indiqui. |
|
| |
|
|
| MAR. |
Noya. (Portant las caputxas.) |
|
| ANG. |
Mare. |
|
| MAR. |
Tot seguit. |
|
| ANG. |
Donéu. |
|
| MAR. |
Es tart y vol plóurer. |
|
| BEN. |
¡Fá, sol! (Sempre estudiant.) |
|
| MAR. |
Se diu. |
|
| BEN. |
¡Fá, sol, dò! |
|
| MAR. |
¡Ah! Estudía la llissò. |
|
|
Senyors... |
|
|
(Com saludant, despedintse, á don Joan y don Lluis.) |
|
| BEN. |
No, no us podeu móurer. |
|
| MAR. |
¿Com, si hem d'anar al convent? |
|
| BEN. |
¡Cá heu d'anar! |
|
| MAR. |
¡Y ara qué dius! |
|
| BEN. |
¡Re, re, re! |
|
| MAR. |
¿Y per quins motius? |
|
| BEN. |
Perque aquí no fá un moment |
|
|
que 'l senyor Rector ho ha dit. |
|
| MAR. |
¿Ell? ¡Si es la séva alegría! |
|
| RECT. |
Ara no. Quedéus, María. |
|
| |
|
|
|
(Qu' entra pe'l fondo. Las duas quedan sorpresas mirant esglayadas per tots
cantons. Eudalt apareix al fondo.) |
|
| |
|
|
| EUD. |
Senyor Rector. |
|
| |
|
|
|
(Ab la gorra á la má. Lo Rector que ja era al devant de la porta del sèu quarto, li
contesta que pot entrar darrera d'ell.) |
|
| |
|
|
| RECT. |
Tot seguit. |
|
| |
|
|
(Desapareíx seguit d'Eudalt que, al anarsen, mira ab inteligencia á Angela.) |
|
| |
|
|
| ANG. |
¡Oh! ¡Si 'l cel ó fes aixís! |
|
| MAR. |
(No entench un cambi tan gran.) |
|
| LLUIS. |
[50] (¡Que llegeixo! ¡Aixó don Joan!.,.) |
|
| |
|
|
|
(Exasperat. S'alsa mirant ab despit á don Joan, que, arribant á un punt de la
carta que 'l complau, diu ab fruició.) |
|
| |
|
|
| JOAN. |
(¡Oh! ¡Oh! ¡Quina ira, don Lluis!) |
|
| |
|
|
(María, després de l'ordre del Rector s'ha tret la caputxa y l'ha plegada, com
sens saber lo que feya; Angela ha fét altre tant, ab la mirada ficsa á la porta per
ahont ha desaparegut Eudalt, y, quant sa mare li demana, li dóna maquinalment.
Benet que veu tot aixó mirant de reull per la solfa, diu, burlantsen:) |
|
| |
|
|
| BEN. |
¡Je, je! ¡La mare! |
|
| MAR. |
¿Está ja? |
|
| |
|
| (Per la caputxa. -Mentrestant fá ja estona que ha entrat pe'l fondo 'l Doctor: al
estar frente á don Joan, que no 'l veu, perque llegeix, se treu una carta, y dret, se
posa á llegirla, comparant lo que diu la carta ab las senyas de la fisonomía de
don Joan.) |
|
| |
|
|
| DOCT. |
(«Ulls negres, negre 'l cabell.» |
|
|
¡Oh! No, no hi ha dupte: es ell.) |
|
| BEN. |
Sí, sí. (Cantant.) |
|
| DOCT. |
(Esperém.) |
|
| |
|
|
|
(Guardant la carta, content. María ha quedat pensativa, y ara, al tenir las
caputxas, diu arrosant las espatllas.) |
|
| |
|
|
| MAR. |
¡Ell dirá! |
|
| |
|
(S'en vá. Angela mira ficso á la porta d'Eudalt. Don Lluis mira ab odi á don Joan. Lo
Doctor, crusat de brassos lo contempla ab calma, sonrient irònicament. Benet estudía la
solfa, y don Joan, sens adonarse de res de lo que passa, segueix entregat á la lectura de sa
carta.) |
| |
|
|
|
FÍ DEL ACTE PRIMER. |
|
