Antología poética
Edición bilingüe catalán castellano
Traducción de Ramón García Mateos
L'ombra rogenca de la lloba
[La sombra rojiza de la loba]
[Fragment]
Long Play per a una ànima trista
[Long Play para un alma triste]
Parlo d'un riu mític i remorós
Fràgil com un vidre és la memòria
Poema que tracta de distintes varietats d'olors
Havent llegit els Cants d'amor del cavaller Ausiàs March
Desig i passió de Palmira
A la memòria del trobador Cerverí de Girona
1639
Antologia del poetes més estimats
Després de llegir El Directori de l'inquisidor Nicolau Eymeric
Mitològica
Pàndols
Poema que vaig començar a escriure llavors del Vietnam i que acabo el 1984
Lliri entre cards
[Lirio entre cardos]
Brucella melitensis
Retrat del comte Guillem de Tolosa
Black Panthers
Art poètica
Còmodament instal·lats en el tòpic
La glòria literària
D'un bestiari medieval
Abundància de sinònims
Peripècies dels amants
Pòntica
Penediment d'un vell goliard
Venus adormida amb un gosset als peus
Bilitis
Juguesca
Afegiu un la
La insostenible lleugeresa del vers
[La insoportable levedad del verso]
Fa deu anys, fa deu segles
Cofre àrab
Venedor ambulant de catifes
Divendres Sant
«A la nit pensa en mi, en el meu amor.
A la terra solcada de trinxeres,
Acabo de comprar tretze catifes,
Amb dits sensibles que podrien
Aquesta nit estic tristíssim. Tanco,
Astre apagat la més fulgent estrella,
Avui, divendres sant, commemorem,
D'un encertat i destre cop de dalla
El rei aguaita, observa. Sóc covard
Els gats surrealistes fornicaven
Els soldadets del rei, a Catalunya,
Escruta l'horitzó, la mar vigi
Fa gairebé deu anys que ja no escric poemes.
Hi ha multitud de fets que, per costum,
Hi ha un animal, de còrpora imponent,
I ara, si us plau, parlem de poesia.
Igual que el llamp i que la calabruixa,
Ja sé, Deu, que les llàgrimes als ulls
Juro pels déus i com em dic Ovidi
L'alba de dits rosats desperta el gall
Missenyor Jaume és bell com un arcàngel.
Moren salvatgement, sal-vat-ge-ment,
Morir com una flama: drets i nets.
No és diferent la llengua catalana
No figuro a la GEC ni a cap manual
Quin desconsol, oh Déu, i quina angúnia
Si quan escrius, amic, ets tan il·lús
Somia el blanc bastard, tota la nit,
Tot sovint penso que la meva infància
Túniques d'or i seda entreteixits
Us asseguro que amb un sol alfil
