1
A pesar que aquesta li l'havia garantit solemnement, «ab paraules de present», en el matrimoni secret celebrat poc abans (cc. 270-272). (n. 1, p. 222).
2
El fet que Tirant actue d'aquesta innoble manera com a víctima d'un enguany, no és prou per a exculpar-lo, des d'una perspectiva cavalleresca. Recordem a aquest propòsit que Amadís, a diferència de Tirant, quan Gandalín l'informa erròniament de la infidelitat d'Oriana, es resisteix a creure'l i, lluny d'adoptar mesures venjatives, es limita a retirar-se a la Peña Pobre a patir en solitud els possibles dubtes íntims (Cacho Blecua 1987, II, c. XLVI). (n. 2, p. 222).
3
Referències bibliogràfiques
AMEZCUA, José (1973), Libros de caballerías hispánicos: Castilla, Cataluña y Portugal, Madrid, Alcalá.
ARAMON I SERRA, Ramon, ed. (1930-1933), Curial e Güelfa, 3 vols., Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 30, 35-36 i 39-40).
BADIA, Lola (1987a), «De la 'reverenda letradura' en el Curial e Güelfa», Caplletra, 2, primavera, pp. 5-18. [Reed. dins De Bernat Metge a Joan Roís de Carena. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 6).]
_____, (1987b), «La segona visió mitològica de Curial: notes per a una interpretació de l'anònim català del segle XV Curial e Güelfa», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIV (=Miscel·lània Antoni Ma. Badia i Margarit, 6), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 265 292. [Reed. dins Actas del I Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Barcelona, Promiciones y Publicaciones Universitarias, pp. 157-176.]
BASTARDAS, Joan (1987), «El suïcidi literari de Camar. Una nota sobre el primer humanisme català en la novel·la Curial e Güelfa», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIV (=Miscel·lània Antoni Ma. Badia i Margarit, 6 ), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 255-263.
BELTRAN LLAVADOR, Rafael (1983), Tirant lo Blanc: evolució i revolta de la narració de cavalleries, València, Institució Alfons el Magnànim.
BOHIGAS, Pere (1976), «Curial e Güelfa», Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Oxford, The Dolphin Book, pp. 219-234. [Reimpr. dins Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982.]
CACHO BLECUA, Juan M., ed. (1987), Garci Rodríguez de Montalvo, Amadís de Gaula, 2 vols., Madrid, Càtedra.
CAPDEVILA, Josep Maria, ed. (1924-1929), Tirant lo Blanc, 5 vols. Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics). [Reimpr. 1980-1981.]
CHINER, Jaume - VILLALMANZO, Jesús (1991), «Nova biografia de Joanot Martorell», fascicle núm. 26 de la versió actualitzada del Tirant lo Blanc publicada com a suplement de la revista El Temps de València, pp. 649 664.
CHINER, Jaume J. (1992), «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2, Alcoi, pp. 83-127.
_____, (1993), El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell, Alcoi, Marfil.
COROMINES, Joan (1954), «Sobre l'estil i manera de Martí Joan de Galba i el de Joanot Martorell», dins Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys, Barcelona, pp. 168-184. [Reimpr. dins Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, 1971, pp. 363-378.]
CORTÉS I CAÑAGUERAL, Matilde (1993), «La infantesa de Curial i una font literària», dins Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, III, a cura de R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Meseguer, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 413-424.
GÓMEZ, Xavier (1988), «Curial e Güelfa, petges mitològiques», Caplletra, 3, tardor, pp. 41-63.
LIDA, María Rosa (1974), Dido en la literatura española: su retrato y su defensa, Londres, Tamesis Books.
MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, Francisco (1916), Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch, València, Vives Mora.
MENÉNDEZ Y PELAYO, Marcelino (1905), Orígenes de la novela, I, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1943, pp. 392-403.
MIR, Josep M. (1989), «La marrada africana de Tirant», dins Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, a cura d'A. Ferrando i A. G. Hauf, I, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 85-94.
PERUJO, Joan Mª (1993), La coherència estructural del «Tirant lo Blanch», Memòria de Llicenciatura inèdita, realitzada sota la direcció de Rafael Alemany, Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant.
RENAU, Xavier (1991), «Martí Joan de Galba, vida i llinatge», Serra d'Or, 375, març, pp. 46-48.
RIQUER, Martí de (1964), Història de la literatura catalana, II, Barcelona, Ariel, pp. 632-724. [2ª ed., 1984, vol. III, pp. 306-395.]
_____, (1990), Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 8).
_____, (1992), «Tirant lo Blanch», novela de historia y ficción, Barcelona, Sirmio.
RUBIERA MATA, Maria Jesús (1990), «Tirant lo Blanc i els moros», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13, Marina Alta [País Valencià], tardor, pp. 33-40.
_____, (1993) Tirant contra el Islam, Altea [Alacant], Ediciones Aitana.
TURRÓ TORRENT, Jaume (1991), «Sobre el Curial, Virgili i Petrarca», dins Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, a cura d'A. Ferrando i A. G. Hauf, III, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 149-169.
WALTHAUS, Rina (1994), «La fortuna de Dido en la literatura española medieval (desde las crónicas alfonsíes a la tragedia renacentista de Juan Cirne)», dins Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (1989), II, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca, pp. 1171-1181.
VILLALMANZO, Jesús - CHINER, Jaime J. (1991), «Joanot Martorell, Galba y el Tirant en un documento inédito de 1465», Ínsula, 530, pp. 4-6.
_____, (1992), La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483), València, Ajuntament (Estudis).