Correspondència entre Joanot Martorell i Joan de Monpalau conservada al Ms. 7811. Lletres de Batalla, de la Biblioteca de Madrid

Joanot Martorell

[Nota preliminar: reproduïm l'edició digital de l'obra oferint la possibilitat de consultar l'edició facsímil del microfilm del Ms. 7811, Lletres de Batalla, ff. CLXXVr-CLXXXXIIIr, [Correspondència entre Joanot Martorell i Joan de Monpalau], Biblioteca Nacional (Espanya); foliació en color blau.]

  -f. CLXXVr -  

En Johan de Monpalau: crech no ignoreu lo gran deute de parentesch que   -f. CLXXVv-   haveu ab mi e ab tots mos germans, com siam fills de cosins germans, ne la gran e fixa amistat que havíeu ab mon pare e ab tots nosaltres, en tant que per rahó del deute de parentesch e de la dita amistat tota hora¹ que vós veníeu a la casa de mon pare, e ara mia, confiant que y veníeu com a parent e amich, totes les portes vos eren ubertes sens que nengú de nosaltres no·s guardava gens de vós, ni·s poguera pensar que vós pensàseu ni féseu nenguna vergonya ni maldat vers nosaltres ni a la nostra casa. E poch temps ha passat que vós, anant e venint a la nostra casa a tota vostra requesta, proferís e² ab sagrament juràs de pendre ma germana Damiata per muller e de sposar-la dins fort breu temps, la qual cosa fins ací no haveu feta. Abans en lo mig temps, pratiquant vós en la nostra casa, sots color de la prometensa ab sagrament per vós fet de pendre ma germana per muller, e confiant la dita ma germana de l'amistat e parentesch e del sagrament per vós fet de pendre-la per muller, e que vós ab leal e verdader prepòsit havíeu fet lo dit sagrament, haveu decebuda la dita ma germana deslealment e malvada, com a robador de la honor de la dita ma germana e mia. Confiant que vós no féreu tan gran deslealtat ni maldat, haveu desonestament tacada he deshonrada incessant la dita ma germana, no guardant a Déu ni a vostra honor ni a la fe que us era donada en la casa de mon pare e mia.

Per ço que tal maldat e deslealtat³ per vós feta no romanga sens punició si, lo contrari del dessús dit, per vós és negat, yo a tota ma requesta, volent star al juhí de Déu que·n tals coses mostra lo seu gran poder, vos offir combatre a tota ultrança mon cors contra lo vostre, a peu o a cavall, en aquella manera que per vós serà devisat, puix siam egualment armats, axí de les armes defensives com ofensives, o desarmats de armes defensives. E axí mateix, si volreu pendre càrrech de cerquar lo jutge, seré content per quatre o sis mesos lo cerqueu, cristià o infel, no volent-ne haver nengú per sospitós. Axí emperò que, si·ll trobau, nos haja tenir la plaça segura, e vostra batalla e mia leixar venir a tal fi, combatent-nos tant e tant longament e per tantes jornades fins que la hu de vós o de mi hi romanga mort e vençut. E si lo jutge per vós hagut per nenguna via no lexava venir vostra batalla e mia a tall fi, que l'hu de vós o de mi no y romangués mort o vençut, que en tal cars vós romangau fals e fementit e com a vençut hi confés de la deslealtat e maldat per vós feta e per mi a vós possada, hi que en tal cars yo puxa   -f. CLXXVIr -   usar contra vós de tots aquells drets que per dret d'armes me seran donats, hi en totes altres maneres procehir contra vós com a vençut hi confés de la deslealtat e maldat per vós feta e per mi a vós posada.

E si a vós no ve bé, o no voldreu pendre lo càrrech de cerquar e haver lo jutge ab totes les condicions damunt scrites, yo seré content de cerquar tant e tan longament fins l'aga trobat un tall jutge, crestià o infel, que·ns tenga la plaça segura ab les damunt dites condicions, ço és, que si no lexava venir vostra batalla e mia a tal fi que la hu de vós o de mi no y romangués mort o vençut del cars per mi a vós posat, e que en tal cars vós pujau usar contra mi de tots aquells drets que per dret d'armes vos seran donats, hi en qualsevol altra manera, tot per lo contrari de ço que yo poria usar contra vós, venint lo⁴ cars que lo jutge per vós hagut no leixàs venir la batalla a tal fi que la hu de vós o de mi no y romangués mort o vençut.

E, per testimoni de veritat, vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor⁵ inffant don Enrich, partida per A· B· C· e sots⁶ scrita de la mia pròpria mà, e sagellada ab sagell de les mies armes en València a ·xij· dies del mes de maig de l'any de la nativitat de Nostre Senyor Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Marthorell S[cripsit].

En Johanot Marthorell: per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, he rebuda una vostra letra, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab lo sagell de vostres armes en València a ·xij· de maig de l'any present e dejús   -f. CLXXVIv-   scrit, a la qual vos responch que stic maravellat com, pensant tan poch en vostra honor e mentint per vostra gola, me increpats dient que yo a tota ma requesta hauria proffert e ab sagrament jurat de pendre per muller Na Damiata, germana vostra, e aquella sposar dins breu temps. E per ço com de semblants fets puix se n'ha a parlar, per a present no·s deuen fer moltes noves, mas prest e ab poques paraules dar-hi fi, dich⁷ que tantes vegades com ho havets dit, ho direts, que yo haja fet sagrament de pendre per muller la dita Na Damiata, germana vostra, e sposar aquella, havets mentit e mentrets per vostra gola.

E puix sobre lo dit cars a vostra requesta me volets combatre, com a request per vós e en deffenent ma honor yo accepte vostra requesta, que són content que vós prengats càrrech de serquar lo jutge, tal com lo demanats a mi en vostra letra, e aquell⁸ hajats a trobar dins spany de sis mesos, sots les condicions e penes en vostra letra contengudes, denant lo qual jutge yo, Déus volent, per deffendre ma honor com a request per vós comparré, lo dit jutge donant-me temps covinent e tal saltconduyt com en tals fets és necessari.

E puix ho leixats a ma voluntat, jatsia⁹ a mi pertangua com a request, yo us divís la batalla hajam a fer a cavall, lo cavall armat ab cubertes d'asser, e al cap una testera d'açer, çella de quoser acerada ab les ales acostumades de portar en guerra, sens altra mestria, ab streps desligats. Armes defensives: plates, sens maestria nenguna, de pes de ·XXV· lliures, arnès de cama e de cuxa acostumat comunament de portar en guerra, guardabrassos sens guardes, sens maestria alguna, tals com comunament són acostumats de portar en guerra, amanbraços e ma[n]yopes sens guardes ni¹⁰ maestria alguna, tals com comunament són acostumats de portar en guerra, barreta ab una bavera, sens alguna maestria. Les armes offensives: dos spases, una de largària de sis palms ab lo mantí e¹¹ ferre tals com són acostumades de portar en guerra, e l'altra de quatre palms, ab lo mantí e ferre, una lança de largària de ·xiiij· palms, los¹² ferros de un palm e mig de larch, e la gruxa de les lances cascú a sa guisa, sens¹³ maestria alguna, puix entre les lances e los ferres hajen   -f. CLXXVIIr-   quatorze palms de largària.

E si a la present me volrets respondre donant o fent donar la resposta a Mossén Perot Mercader, que és procurador meu per aquest acte, yo la hauré per rebuda, la qual vostra resposta speraré per spany de cinch jorns aprés que la present vos serà presentada.

Per testimoni de les dites coses, vos tramet la present per Desirós¹⁴, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de mes armes, feta en València a ·xvj· dies de maig de l'any de Nostre Senyor Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau S[cripsit]

En Johan¹⁵ de Monpalau: per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, he rebuda una letra vostra, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab sagell de vostres armes en València a ·xvj· de maig de l'any present e dejús scrit, responsiva a la primera letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch que só no poch maravellat de vós com, oblidant vostra honor, no haveu curat respondre, atorgant o negant, als leigs cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats en¹⁶ la primera letra, sobre los quals, ab lo sagrament ensemps, és lo fundament de ma requesta e de nostra batalla. Dels quals cassos e crims tot cavaller o gentil hom se deu scusar e deffendre, e vós, sens pus, haveu respost negant haver fet lo sagrament de pendre la dita ma germana per muller e aquella sposar dins breu temps, lexant tots los altres cassos e crims ab vostra honor ensemps. E sobre lo dit cars com a deffenedor acceptau la batalla, devisant-la fer a cavall hi ab certa manera de armes, segons largament en vostra letra és contengut, hi·m donau lo càrrech de cerquar   -f. CLXXVIIv-   hi haver lo jutge per spany de sis messos, sots les condicions e penes contengudes en ma primera letra. E puix haveu volgut devisar les armes e la batalla fer a caval¹⁷, deguéreu haver pres lo càrrech de cerquar hi haver lo jutge ab les condicions e penes contengudes en ma primera letra.

E per no perdre temps, donant fi a paraules, yo, en nom de Nostre Senyor Déu, qui és vencedor de les batalles, e de la gloriosa Nostra Dona, mare sua, e del benaventurat cavaller mossènyer Sent Jordi, só content, a ma requesta, de combatre-us a cavall, ab les armes per vós devisades, hi sobre lo cars per vós acceptat, ab tots los altres cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats, ço és, per la deslealtat e maldat per vós feta, segons largament en ma primera letra és contengut. E axí mateix só content de cerquar ab gran diligència e per mon poder trobar lo jutge dins spany de sis mesos, ab les condicions e penes contengudes en ma primera letra, ço és, que si lo jutge per mi hagut no·ns lexava combatre contínuament e per tantes jornades fins que la hu de vós o de mi hi romangués mort o vençut, que en tal cars yo sia encorregut en les penes contengudes en ma primera letra; e si¹⁸ dins los sis mesos yo no he trobat hun tal jutge, vos proffir aquell cerquaré tant e tan longament fins l'aga trobat, ab totes les condicions e penes en ma primera letra contengudes. E si vós, per satisfer a vostra honor, volreu cerquar un tal jutge, ab les damunt dites condicions e penes, só content donar-vos facultat de cerquar-lo, davant lo qual, si per vós serà trobat, hajam a portar nostra batalla a tal fi que la hu de vós o de mi hi romanga mort o vençut, sots les condicions e penes contengudes en ma primera letra, e per qualsevulla jutge hagut ésser donat temps covinent a qualsevol de vós o de mi comparer davant lo dit jutge e salconduyt tal com en tals affers és necessari. E un tal treball per vós e per mi no deu ésser recusat.

E si a la present me volrets respondre donant la resposta a Mossén Bernat Johan, qu'és procurador meu per aquest acte, yo l'auré per rebuda, la qual vostra resposta speraré per spany de cinch dies aprés que la present vos serà presentada.

E per testimoni de les dites¹⁹ coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, e sots scrita de la mia mà e sagellada ab sagell de les mies armes en València a²⁰ ·xviij· de maig, any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Marthorell

  -f. CLXXVIIIr-  

En Johanot Marthorell: una vostra letra he rebuda, partida per A· B· C· e sots scrita de vostra mà, sagellada ab lo sagell de vostres armes en València a ·xviij· del present mes de maig en l'any dejús scrit, responsiva a una lletra que yo us havia tramés per resposta a vostra primera letra, a la qual vos responch que·m maravell perquè desviau ço que a principi en vostra primera letra ab tanta presumció, jatsia mentint per vostra gola e mirant poch a vostra honor, haveu²¹ dit ab paraules assats inpròpries, e, mudant vostra parencera voluntat, desigats a vós e a mi enbaraçar perquè [a] la batalla per vós requesta no·s veja la fi, la qual si vós volíets attendre, puix lo cars havets format e cobrada ma resposta satisfent a vostre fals dit, no deuríets pensar sinó en haver jutge, e ab poques paraules e ab gran diligència vos adonàsets a dar presta fi a la batalla per vós ab tanta rigor requesta.

E si y deffén lo cars de què vós, mentint per vostra gola, me havets increpat, affermant que yo hauria proffert e ab sagrament jurat de pendre per muller Na Damiata, germana vostra, e aquella sposar dins fort breu temps, [hi si no curo respondre a les altres accusacions]²² vós ne altre sens error no us en podets maravellar, com per dret d'armes sia mon dret. E axí, si vós aquest cars del dit sagrament e proferta per vós affermats, he us són offert voler-me combatre a tota vostra requesta, volets portar a deguda execució, segons hi sou obligat, yo són content, com a request, seguir-vos segons és contengut en ma primera lletra. E si no haveu prou temps haver lo jutge ab les condicions e penes que l'havets demanat²³ a mi, e contengudes en [la] primera vostra letra, yo us hi affig dos mesos, ni²⁴ que hajats spany de ·viij· mesos, e si dins los ·viij· messos no l'havets hagut, açò romanga a càrrech vostre e de vostra honor. Car puix ab tanta presumpció, mostrant voluntat, havets declarat e volgut que en vostra batalla   -f. CLXXVIIIv-   e mia haja jutge ab les condicions e penes en vostra primera letra contengudes, lo qual segons vostra ampla offerta devets tenir, on no l'hajats és rahó romanga a vostre càrrech e de vostra honor e fama.

E si a la present me volrets respondre donant o fahent donar la resposta a Mossén Perot Mercader yo la hauré per rebuda, la qual resposta speraré per spany de cinch jorns aprés que la present vos serà presentada.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C· e sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de mes armes, feta en València a ·xxij· de maig de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau S[cripsit]

En Johan de Monpalau: per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, he rebuda una vostra letra, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab sagell de vostres armes en València a ·xxij· de maig de l'any present e dejús scrit, responsiva a la segona letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch no²⁵ maravellar-me de res que digau fals, com ho hajau acostumat en les letres per vós a mi trameses, e ja·s mostra com callant atorgau, lexant sens deffensió o satisfacció los malvats cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats. E per demostració de vostre no verdader parlar, no excusant-me   - f. CLXXVIIIIr-   mes remetent-ho a mes letres per mi a vós trameses, per les quals los qui les legiran e hoyran poran bé conéxer que yo no·m desvie gens de mon primer propòssit, ço és portar nostra batalla a vera fi, e com ma voluntat no sia gens mudada, axí com per vós és affermat lo contrari, ho remet tant bé a mes letres per mi a vós trameses.

La inproprietat de paraules no perturben en nostra batalla, car la rectòri[c]a més se pertany a notaris que a cavallers, e per tal no·m cur yo de rectoriquar mes letres, sols que vinga a ma desigada fi, no errant a ma honor e fama, axí com vós fet haveu, comportant e sofferint sens satisfer als leigs cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats, afferrant-vos al sagrament, pensant amagar ab paraules vilanes e ab desmentiments los cassos e crims damunt dits, dient que yo serque de embarasar a vós perquè no·s veja la fi de nostra batalla. Sobre la qual cosa, per tal com fa que dir poria, seria més proffidia, altercació e littigi que declaració, basta que la obra serà ver testimoni de vostre no verdader parlar e de ma bona intenció.

Mas per ço com dieu que vostra resposta és stada²⁶ satisfactòria a ma requesta, per bé que per mes letres e vostres se mostra clar que haveu dit fals essent lo contrari, per major vostra confusió vull tornar a dir com no haveu satisfet als leigs cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats, los quals fés sots parentescha confiança e amistat disimulada, no purgant-vos de aquella, axí com a cavaller o gentil hom deu fer, mes callant-vos ho haveu aturat en vós mateix, ensemps ab lo càrrech de vostra honor e fama.

E per fugir a dilació, la qual és inimiga de tot requeridor, en nom de Nostre Senyor Déu, lo qual és verdader jutge e conexedor de veritats, al qual remet complidament ma justícia, só content combatre-us per lo cars per vós acceptat del sagrament, lo qual haveu fet e per vós negat, confiant en Aquell e en la Verge Maria, mare sua, que²⁷ en la jornada de nostra batalla yo us faré recordar la deslealtat e maldat per vós feta e per mi a vós posada.

E d'ací anant, puix²⁸ som concordes de nostra batalla, fas fi a mes letres, perquè·m tinch per dit que altrament, segons vostre logical scriure, aquest fet hauria nom infinit, continuant d'ací anant ab diligència mes jornades per sercar lo jutge ab les condicions e penes segons vos proferí en ma primera letra, ço és, que si lo jutge   - f. CLXXVIIIIv-   per mi hagut no lexava venir nostra batalla a tall fi que la hu de vós o de mi no y romangués mort o vençut, que en tal cars yo sia encorregut en les penes damunt dites. E per no debatre la oppinió de qual de nosaltres devem seguir, puix no·n volgués pendre lo càrrech que per dret d'armes devíeu pendre e us fon offert per mi, yo, desigant no dilatar mas donar presta fi a ma requesta, vull pendre lo càrrech no sotsmeten-me altre²⁹ terme del temps a trobar jutge que de aquell que per dret d'armes me deu ésser donat com a requiridor.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà e segellada ab sagell de les mies armes, ffeta en València a ·xxiiij· de maig de l'any de la nativitat de Nostre Senyor Mil ·CCCCXXXVII·.

Jo[ha]not Marthorell S[cripsit]

En Johanot Martorell: vostra letra he rebuda, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab lo sagell de vostres armes, feyta en València a ·xxiiij· del present mes de maig en l'any dejús scrit, a la qual vos responch que, segons mostrats, vós voldríets ab sola e ficta e continença ésser cregut vos volets acostar a dar presta fi a vostra presumptuosa requesta, e³⁰ deuríets conéxer vostra deffalta, car, mostrant que no entenets lo mester que menejats, ab continença de concòrdia de batalla la dilatats. Car vós sabets, e axí·s mostra per vostra letra, com ho havets dit jatsia mentint per vostra gola, que yo per ma voluntat hauria   -f. CLXXXr-   proffert e ab sagrament jurat de pendre per muller Na Damiata, germana vostra, e aquella sposar dins fort breu temps, e sobre açò desmentint-vos, yo é·xceptat vostra requesta. E oblidada vostra honor, havets solament dit que sobre lo sagrament, lo qual mentint diets que yo hauria fet e aprés negat, me volets combatre a tota vostra requesta, e aquesta no és conclusió, e menys concòrdia de la batalla per vós requesta, com sia molt variant a la resposta que yo he fet a vostra primera letra, ni crech algú, volent guardar sa honor, hagués publicada sa intenció axí impertinent e ab tant poca efficàcia. Car si al degut volguéssets attendre e pròpriament respondre, clarament haguérets parlat, mostrant que per lo cars dessús dit, jatsia per vós falsament posat, a vostra requesta me volets combatre en la manera per mi divisada en ma ³¹ primera lletra. E axí, puix vós no·m perçebets, quant hi haurets studiat ho haurets hagut bon consell e sabrets acaminar per lo camí fferrat, yo seré prest per deffendre ma honor, segons per ma letra sóts ja certifiquat. E si en los fets vos volets oblidar lo degut, açò sia càrrech de vostra honor.

E són molt content com, regonexent vostra defalta, havets conegut que de la requesta per vós feta parlant e debatent-ne inpròpriament metets in via inffinida, car attés la audàcia e presumpció ab què havets requesta, de vostra primera letra havets ma resposta pertinent e tal com per dret e costum d'armes yo podia fer, a vostre càrrech roman en³² procurar-li la fi. E quant ho faré [que concòrdia i condicions]³³ entre vós e mi seran enlestits, yo seré content que prengats càrrech de cerquar-lo e haver lo jutge per spany de ·viij· mesos, segons ja vos he tramés a dir, ab les condicions e penes en vostra primera letra contengudes, dins los quals poríets haver cerquat lo món. Deuríets ésser content com lo temps praticat e costumat en semblants fets sia solament quatre messos, e més temps dels ·viij· mesos no és rahó que·n sia donat ni per res vos hen daria pus. E creu que sens concòrdia mia no despendrets temps en cerquar jutge, com en tal cars no u puxats fer, però si u farets, açò farets per vós e a vostre càrrech.

En vostra letra diets moltes fadees sulant vostra honor, e diets, mentint, que yo callant hauria atorgades de vostres dites fadees, e quant vostres letres e mies sabrets entendre conexerets lo contrari. Hi devets pensar que ab tot   - f. CLXXXv -   vostre sforç no bastaríets a fer-me atorgar ço que no degués atorgar, ni negar ço que degués atorgar, e molt menys ab vostres fades indiscretes letres.

De la present speraré vostra resposta per spany de cinch jorns, certificant-vos que si dins los dits cinch jorns no·m scriurets concordant-vos ab mi, no és ma intenció sobre aquests fets de scriure ni de pendre letra vostra.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de les mies armes, ffeta en València a ·xxviij· de maig de l'any de Nostre Senyor Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau S[cripsit]

En Johan de Monpalau: per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, he rebuda una letra vostra partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab sagell de vostres armes en València a ·xxviij· de maig de l'any present e dejús scrit, respons[i]va a la tercera letra per mi a vós tramesa, a la qual, per no donar loch a maliciosa dilació, per bé que necessari no fos si content vós fóseu de ço que contentar-vos devíeu, vos vull fer resposta e venir al punt, com cavallers o los seguidors de l'offici de aquells, concordes de batalla, no qual fer procés de moltes letres, com sia confusió de tals afers.

E quant yo, volent metre per obra de anar   -f. CLXXXIr -   a sercar lo jutge per portar nostra batalla a fi, per vostra letra me fon ab silogisme no massa honest intimat, ab gran càrrech vostre, dient que vós e yo no érem concordes del cars de nostra batalla, del qual silogisme per no debatre ab vostre sophisticant scriure, com me tenga per dit que many atorgaríeu veritat en vostre scriure, ho remet yo a mes letres e vostres per mi a vós e per vós a mi trameses. Mas per ço que mils se conega, per aquell[s] que de açò hauran a conéxer, que vós e yo no som gens diferents del cars de nostra batalla, remet-ho, emperò, a ma primera e tercera letra, relatar-vos-ho he³⁴ ara novament: que, ço que yo he dit³⁵, dich que a tota vostra requesta profferís e ab sagrament juràs de pendre ma germana Damiata per muller e de sposar aquella dins fort breu temps. Aquest cars, per aquest, vós havent-ho negat, haveu acceptada la batalla, e per lo qual cas yo, en lo nom de Nostre Senyor Déu, lo qual és verdader jutge, e de la gloriosa Nostra Dona, mare sua, e del benaventurat cavaller mossènyer Sent Jordi, a tota ma requesta só content combatre-us a ultrança, remetent e lexant complidament a Ell tota ma bona justícia, ab confiança prometent-li que a la jornada yo us faré recordar los altres malvats cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats. Axí que açí som concordes de nostra batalla, a la qual no podeu fugir, per bé que de vostre poder la dilateu. Però yo crech que haureu tanta cura de ço que yo per dret e costum d'armes poré contra vós procehir, més que de vostra honor e fama, e que teniu tal e tan bon consell, que attendreu ço que per vostra letra haveu acceptat, ço és la batalla per lo cas per vós fet e per mi a vós posat, segons en vostra primera letra lo haveu acceptat.

E puix vos he tornat a reffermar lo damunt dit cars per declaració de vostre sologismal scriure, a les particularitats de vostra letra, responent a ço que dieu que bé mostre en mon parlar que no entench lo mester que menege, perquè conegau lo contrari, la manera que yo n'entench és aquesta: que yo volria venir molt prestament a la batalla, e vós, ab dilacions de letres, volríeu que jamés hagués fi, de les quals letres e paraules descorteses yo no·m vull acabalar ab vós, perquè no és acte que [a] cavallers ne gentils hómens pertanga, sinó a dones e a juristes, los quals   -f. CLXXXIv-   en la ploma hi en la lengua tenen tota lur deffensió. Mas en Déu confiu que yo m'acabalaré de vós en les obres lo jorn de nostra batalla, ab molta honor mia e ab gran vergonya vostra, axí com a decebedor hi enganador, falsament sots simulació de amistat e parentiu, de la honor de ma germana.

Al que dieu que dins ·viij· mesos deig cercar la plaça, e dins los quals hauria serquat lo món, bé mostrau, segons vostre scriure, quant haveu cerquat del món, e molt menys sabeu quina cosa és cerquar jutge ab les condicions que yo l'he mester per a vostra punició. E responent a la llimitació del temps, lo qual per dret d'armes no·m podeu limitar, yo cerquaré lo jutge tant e tan longament com per dret d'armes és donat a requeridor. E deveu pensar que no us he request per no dur nostra batalla a ffi, car lo requiridor stà tots temps a càrrech seu fins haja trobat lo jutge, e per ço temps no li³⁶ pot ni li deu ésser limittat.

E dieu encara pus fort, que sens concòrdia vostra yo no puch cercar³⁷ jutge, e si u fas, que u faré per mi e a mon càrrech. Maravellat só de vostres paraules, com sia concorde ab vós de nostra batalla, e vós, desimulant discòrdia, pensau de fugir, axí com si per dret d'armes no us pogués perseguir e forçar de venir a la batalla per mi a vós requerida e per vós acceptada: ja no és a vós ni a la festa. No us han volgut massa bé desenganar aquells que us ho han dat a entenent, mas yo us vull mils desenganar: que, quant los cavallés e gentils hòmens són concordes de batalla e defferexen en les condicions e debaten de aquelles, nengú no pot fugir a ço que per dret e costum d'armes li deu ésser donat. Bé crech que ells ho saben, mas tinch-me per dit que dupten de vostre poch sforç, e per ço no us ho han volgut dir. E crech tanbé sàpien que·l requeridor pot forçar al request fins a portar-lo davant lo jutge, puix sien concordes de la batalla, que alt[r]ament lo request jamés vendria a metre's dins la liça, quant més diffugint-hi, axí com vós feu. A la qual vendreu, si a Déu plau, vullau o no, hon vos faré atorgar los cassors per vós comessos e per mi a vós posats, ho per les mies mans vos mataré.

E fas fi a mes letres, anant o³⁸ trametent a cerquar lo jutge, davant lo qual jutge per mi hagut, si a la jornada per ell assignada vós no compareu, a ma requesta ell procehirà contra vós e vostra   -f. CLXXXIIr -   honor de tots aquells drets que per dret d'armes seran jutgats, la qual minva e falta e procehiments publicaré e faré publicar, ab lo procés ensemps, davant tots los prínceps e senyors que yo poré, perquè coneguen lo gran càrrech e vergonya que haveu fet a vostra honor e fama.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà e sagellada ab sagell de les mies armes, ffeyta en València a ·xxx· de maig de l'any de la nativitat de Nostre Senyor Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Martorell S[cripsit]

En Johanot Martorell: vostra letra he rebuda per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà, sagellada ab lo sagell³⁹ de vostres armes en València a ·xxx· del mes de maig prop passat en l'any dejús scrit, la qual és resposta a la tercera e derrera letra per mi a vós tramesa. En la dita vostra letra, en alguna part ha dampnat e en altra sobreposat ço que és inproprii en letres de batalla. E responent a vostra dita letra dich primer que us confés que no entench quatre vocables de què en vostra letra vos sou servit. A molts cavallers n'é demanat e no he trobat   -f. CLXXXIIv -   qui m'haja dit que tals vocables sien en dret ni en costum d'armes, e si vós entenets lo contrari hauria plaer de saber en qual capítol e dret d'armes ne fa menció, o si per ventura ho havets de Bartol o de Chi[no]. Volria-u saber per tal que, si·m venia bé me·n pogués servir. E los vocables són: silogisme, sofistiqual scriure⁴⁰ e silogismal scriure, e relatar. Ara de açò no pus, car en vostres letres e mies se mostra qual de vós o de mi s'és volgut servir de doctors en leys o de art de notaria e usar de volpellea de dones.

E stich maravellat, segons ja us [he] scrit, com ab continença de concòrdia de batalla la dilatats, car veure poríets, com se mostra clar per vostres letres e mies, que per vostra gran culpa entre vós e mi no à tal de batalla, que per vós cerquar jutgar, e que lo jutge hagués voler tenir la plaça ab les condicions e penes contengudes en vostra letra, ab tal dis[c]òrdia no és presumidor que la us tingués. Emperò, si serets content de serquar en va lo jutge, mostrarets que amats més cerquar que trobar. E d'ací avant vós sabets què havets a fer, car, puix ho façats per vós e per vostra voluntat e ab tan poch fonament, fer-ho-ets a vostre càrrech. Certificant-vos que quant gosarets a caminar segons devets, vós e lo món conexerets que yo seré prest en deffendre ma honor, la qual dispondre vós hi voldrets, Déus volent, en la jornada, si concordar⁴¹ e haver-la sabrets, serà demostrat com falsament e mentint per vostra golla havets dit que yo, a tota ma requesta, hauria proffert e ab sagrament jurat de pendre per muller Na Damiata, germana vostra, e aquella sposar dins fort breu temps.

E és notori que la dilació que los affers⁴² han presa tro huy és en culpa vostra, e sper de vós que, si yo u permetia, que encara per dilatar-lo més asajaríets de pendre major càrrech, e creu que continuarets de mostrar, axí com tro a huy havets mostrat, que més manets cuydant-me enbaraçar, que per cor de portar vostra requesta a fi. Car si⁴³ axí no fos, per lo càrrech que havets com a requeridor, ab altra calor e diligència haguérets menegats e portats los fets a deguda execució. E si de manera no mudats, ab gran diligència vos serets guardat de portar los fets en lo punt, segons havets dit que no sia a mi ni a la festa. E havets mentit en ço que diets que yo deffuig a la batalla, com   -f. CLXXXIIIr-   la veritat sia que yo ne he diffugit ni difugiré a açò que só e seré obligat com a request, així com vós havets diffugit e deffugits a açò com a requeridor sóts tengut proseguir e dar presta fi.

E sobre los ·viij· mesos que yo us he donats per cerquar jutge, diets que yo mostre bé quant he cerquat del món, e molt menys sé quina cosa és cerquar jutge ab les condicions que vós havets mester. A què us responch que creu que vós e yo havem cerquat poch del món e havem poch treballat e vist treballar en cerquar jutge ab les condicions que vós ab vostra presumptuosa requesta havets mester. Però ab poch serquar del món se pot veure e dir com sia veritat que no solament dins ·viij· mesos, mas ab menys temps, podets haver cerquat e fet cerquar Ffrança e Anglaterra, Alamaya, Ytàlia, Lombardia, Castella, Portoguall e Granada e Barberia, e lo més restant del món. Mas a vós vendria bé que per vostres malicioses fadees⁴⁴ yo stigués empaxat tots temps, e vós que us anats deportar.

E devets conéxer que no és rahó ni és ver ni per algú deu ésser cregut que dret d'armes vos dó tal facultat, car notori és que no havem sinó una de dos maneres de batalla: la una és de cars de tració, e aquesta és forçada e la plaça de tal batalla pertany al senyor Rey, e la segona és voluntària, e aquesta, qui és nostra, no ha loch ni pot haver jutge sens concòrdia de les parts, la qual concòrdia per vostra gran⁴⁵ culpa tro a huy en tal manera no és entre [vós] e mi que vós puxats cerquar jutge per tant de temps com volrets. Però puix tant al·legats que per dret e costum d'armes vos és degut de poder cerquar lo jutge tant e tan longament tro aquell hajats trobat, hauria plaer que·m diguésets en qual capítol de dret d'armes se'n parla⁴⁶, car si·l me mostrats, yo seré content, com tro a huy⁴⁷ no haja trobat cavaller ni gentil hom qui tal cosa haja⁴⁸ vista ni que·s concorde ab vostra oppinió, e per consegüent yo he a creure e crech que és somni que vós havets fet.

Però per més avant dar rahó de mi mateix, yo seré content que açò sia remés a tres cavallers o gentils hòmens de vostra part, e altres de la mia, e que juren ab sagrament que, segons Déu e lurs consciències, segons vostre[s] letres e mies, jutgaran e declararan aquell temps que en cerquar lo jutge per dret d'armes com a requeridor   -f. CLXXXIIIv-   vos pertany, però solament hajen aquest poder per spany de ·viij· jorns, e ço que aquells declaran yo seré content de enseguir. E per ma part vos nomèn Mossén Pere Pardo e Mossén Manuel Díez e Mossén Ffrancesch Maça. E certament podets creure que yo són bé aconsellat e desenganat⁴⁹ per aquells qui deman de mos fets, e si vós sóts axí desenganat per los vostres, mostra's que no·ls volets creure, car si·lls crehiets presumidor és que ab altra calor e diligència perseguírets vostra requesta.

E si ab mi no us concordats, no pensets que dupte gens que vós gosets temptar de fer algun enantament contra mi, car cert só que no porets res dir ni fer sinó a càrrech vostre e de vostra honor, com així tro huy ab diligència vós ho hajats procurat⁵⁰, e sens falla ho diran axí tots aquells qui en les corts dels senyors seran mostrades vostres letres e mies. E si⁵¹ ab mi vos concordarets e sabrets haver la plaça⁵², tan poch o menys dubte res que per vostres mans me puixa ésser fet, confiant de Déu e de ma justícia, e certament podets creure que per flaqua conclusió, no poch carregosa a vostra honor, que vós donats a vostra requesta, yo só enugat de letrejar-me ab vós. E ara fas fi.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de les mies armes en València a quatre de juny de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau

  -f. CLXXXIIIIr-  

En Johan de Monpalau: una vostra letra he rebuda per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab sagell de vostres armes en València a ·iiij· de juny de l'any present e dejús scrit, responsiva a la quarta letra per mi a vós tramesa, a la qual replicant vos responch axí: que per tal con postilla o sobrepòsit ni mot dapnat no és culpa mia sinó del scrivent, quant sia a ma honor açò gran càrrech, no vós ni yo mas qui açò legirà ho porà bé jutgar. E com no siau en Mathoses, mas en la ciutat de València, vergonya deuríeu haver de ignorar los tals vocables, los quals volen dir «preposició de la qual se segueix falsa conclusió», lo relatar, demanau-ho a qualsevol minyó que trobeu, que per aquell ne sereu informat què vol dir. Mes yo crech, puix me donau càrrech de saber aturant-vos glòria de ignorància, affigint tots jorns a vostra infàmia, que u feu pensant-vos scusar per aquells de vostra confusió.

Del dilatar de nostra batalla, com ja us he dit en ma quarta letra, per dit me tinch que many atorgaríeu veritat, e per tal ho remet yo, e u é remés⁵³, a mes letres e vostres per mi a vós e per vós a mi trameses, si són concordes de nostra batalla o no, ma requesta e vostra primera e quarta letra o dien masa clar, e aprés ho haveu negat. E negau certament⁵⁴, ab gran càrrech vostre e de vostra honor, ni quant sia justa presumpció, creure que lo jutge, per debatre⁵⁵ nosaltres en les condicions les quals per cavallers o per ell mateix pot ésser prestament determenat, nos vulla tenir la plaça, aquells⁵⁶ que tals affers han menegats conexeran bé que no per[què] axí sia, mes perquè voldríeu que axí fos, és tal vostra falsa presumpció de vostra bona offerta de venir a la batalla condicionalment aprés nostra concòrdia. Crech que u fareu, si mils preau vostra honor que fins ací haveu fet. La qual concòrdia me tinch per dit⁵⁷ que may exirà de vostra boqua, si per força no, que vós e yo siam concordes. Mas per no donar loch a vostres malicioses dilacions, la batalla per lo cas per vós acceptada, per aquell mateix cas a tota ma requesta vos   -f. CLXXXIIIIv-   combatré a ultrança, e per molt que vós defugau, concordes som de nostra batalla. E com pense que ab tan poqua vergonya dieu ésser culpa mia la dilació, com se veja clarament ésser lo contrari per mes letres e vostres, crech que u feu cuydant amagar la veritat ab tals simulacions de paraules, axí com si no hagués enfre mi e vós letres de ver testimoni. E com yo per embaraçar a vós no seria gens desembaraçat, vostre parlar mateix⁵⁸ porta ab si contradicció no havent dita veritat, e si yo he dada o no prou bona diligència en los affers com a requeridor mills que vós com a request, no creuria may haver tal càrrech, ni crech algun cavaller o gentil hom affermàs ésser veritat. E puix vós negau no diffugir a la batalla per vostra primera letra acceptada, la qual [ab] sofístiques dilacions la hajau fins ara dilatada⁵⁹, no us veig res imposible de negar, pensant, ab desmentiments e ab paraules villanes, amagar ço que és manifest en mes letres e vostres, tenint-vos per dit que no legiran les gents sinó ço que a vós ve bé, los quals miren tot ço que dieu e ço que haveu dit, com no us scusau de forts leigs cassos e crims, e com acusau a mi de forts civils actes.

E tornant al cerquar del món, lo qual vós en tan poch volum de paper, dins menys spany d'un regló encloeu⁶⁰ e recitau, dich-vos que mils se veuria e cerquaria en pus breu temps per un mapamundi e ab menys affany, mas no en tal manera com yo he mester per vostra punició.

E com vostra dilació sia stada dient que yo vos havia limitat lo temps e lexant per a mi temps infinit, qui regonexerà ma segona letra haurà conexença del contrari e de vostre no verdader parlar. Mes perquè⁶¹ en tal batalla, no de tració ni⁶² de sola voluntat, mas de cars necessari [es tracta]⁶³, un tal diffugidor com vós nunqua concordaria de condicions, e per ço que·s veja lo contrari de ço que vós haveu dit, que yo no abreuge mas dilate los affers, yo, emperò reservant-me tots mos drets com a requeridor, só content cerquar lo jutge per spany de ·viij· mesos, protestant que si dins los dits ·viij· mesos yo no havia hagut lo jutge, que si per dret e costum d'armes m'era donada però ampla facultat de sercar lo jutge, que no·m noga lo temps per vós donat e per mi acceptat, a present no vullau pus altercar, car la altercació seria passats los ·viij· messos allà on yo no hagués trobat lo jutge, e llavors porem debatre si·m pertany més temps ho no, que a present no és necessari metre aquests affers en poder de nengú, specialment en persones affectades a mi e a vós que   -f. CLXXXVr -   per lurs affeccions jamés se concordarien. E què vullau que us diga? Que per qual dret d'armes se troba que·m sia degut cercar⁶⁴ lo jutge⁶⁵ tant e tan longament tro que·l tròpia? Passats los ·viij· messos, si necessari·m serà, vos ho mostraré. Donch, recorde-us de vostra honor, donant fi a paraules.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà e sagellada ab sagell de les mies armes en València a ·vij· de juny de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Martorell S[cripsit]

En Johanot Martorell: vostra letra he rebuda per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab lo sagell de vostres armes en València a ·vij· del present mes de juny en l'any dejús scrit, responsiva a la quarta e derrera letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch que só molt content com, donant càrrech a aquell qui scriu vostres letres, publicats vostra ignorància o nechligència, mostrant que no veets vostres letres⁶⁶ aprés que són meses en bell. Si és proprii a vostra requesta e honor o no, mirats-hi bé, car molts hi miren, però no és maravella que en açò hajats fallit, attés la falta⁶⁷ que havets feta he fets en la presecució de vostra presumptuosa⁶⁸ requesta,   -f. CLXXXVv-   alterquant en voler haver temps o debat infinit per cerquar e haver jutge, ço que no us pertany per dret ni jamés fon vist demanar ni ésser pratiquat per dret o costum d'armes. A ço que diets sobre los soptills vocables dels quals en vostra letra vos sou servit, preneu per resposta ço que per ma derrera letra vos he tramés a dir.

E sens falla yo visch bé en segur que per aquells qui han vistes e veuran vostres letres e mies és stat e serà conegut que yo, com a request guardant ma honor, he retut mon deute e fet lo degut, ço que vós, com a requeridor, havets oblidat. E mentint diets que yo, variant ço que yo hauria dit, é negada veritat, com yo, en ço que dit he, haja dita veritat sens variar aquella, ço que no·s pot dir de vós, qui en moltes maneres havets mentit. E si algun cas reprochen a entendre vós e mi de tal cas, yo só ben quiti, e vós tantes vegades com ho havets dit lo contrari havets mentit per vostra golla, com si cars hi a de reproche·n aquest, creu que sia en vós e no pas en mi.

E si volíets attendre al contengut en mes letres, ab les quals yo ab vostra requesta he acceptat per deffendre per batalla lo cars per vós a mi falsament posat, no us metríets en les altercacions en què us metets, car en aquelles trobaríets com yo us he donada facultat de serquar e haver lo jutge per spany de ·viij· mesos, lo qual nos haja a tenir la⁶⁹ plaça, ab les condicions e penes contengudes en la vostra primera letra. E sabets que lo dret de haver jutge no era vostre sens ma volentat, e puix per mi e⁷⁰ ab mes letres vos he dat lo poder, e aquell havets acceptat, lo contengut en mes dites letres sens alguna retenció havets a seguir, ço és la batalla e serquar lo jutge per spay de ·viij· mesos, segons que en aquelles és contengut. E no podets acceptar la una part de les mies letres e lexar l'altra, axí com temptats fer⁷¹, ço és que acceptau la batalla en la manera per mi devisada⁷², e lexau lo temps dels ·viij· mesos a sercar e haver lo jutge, lo qual volets haver e pendre per vostra auctoritat, temps o debat infinit, ço que no és dret vostre, ne cars que entre cavallers se dega ni ab ffonament se puixa rahonar.

E metent les dites coses e la rahó en oblit, per vostra letra continuats⁷³ vostre[s] paraules ab gran inproprietat e sen[s] algun rahonable fonament, dient que accepta[t]s los ·viij· mesos que yo us he donats   -f. CLXXXVIr -   a cerquar lo jutge, però si dins aquells no·l trobats, protestats que si per drets d'armes vos és degut més temps aquell vos romanga salvu, e mostrats que volríets que del debat qui voluntàriament havets mogut, hi romangués tots temps relíquies, ço qui és inpropri entre cavallers. E puix la rahó no u vol, deuríets-vos-hen callar.

E deu-se creure que açò fets per diffugir a la batalla o perquè siats indispost per cerquar lo jutge, lo qual, si dins los huyt messos no havíets trobat, no seria peccat creure que ab lo restant del temps no·l trobarets, del qual temps de ·viij· meses deuríets ésser ben content, si a vostra honor desigàvets attendre, com yo no cuyt que·s trobàs que tant temps sia stat donat [a] algú per serquar jutge.

E per ço com per ma part, fahent més de rahó, vull dar conclusió a vostra inpròpria altercació, e jatsia no⁷⁴ hi sia tengut, dich que si bé us vendrà, yo encara seré content⁷⁵ que prengats hu de dos partits: o los ·viij· messos en la manera que yo·ls vos he offerts per haver lo jutge ab les condicions e penes ja dites, o lo juhí dels cavallers, en lo qual sia justat que en discòrdia puxen elegir tercer o tercers a lur arbitre. E si no us vendrà bé pendre la hu de aquests, no·m vullats pus scriure de aquells affers, car no és ma intenció de respondre-us ni de altercar-ne més ab vós.

Per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de les mies armes, ffeta en València a ·xij· de juny, any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau S[cripsit]

  -f. CLXXXVIv -  

En Johan de Monpalau: vostra letra he rebuda per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab sagell de vostres armes en València a ·xij· de juny de l'any present e dejús scrit, responsiva a la quinta letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch que no vull ni·m plau altercar pus ab vós de paraules vilanes: reservar-les totes, ab la⁷⁶ veritat ensemps, per a la jornada de nostra batalla.

Mes bé us dich que considerant yo mes letres e vostres, per lo contengut en aquelles trop qu·és prou clarament conegut, e conéxer-s'à mils per avant, que ma intenció és, e per açò treball, que vós volguéseu complir lo sagrament lo qual fet haveu, o que la batalla entres vós e mi fos ver testimoni de veritat e fos exempta de totes maneres de destorp, e que breu o tart per mes mans e vostres fos determenat nostre debat. E vós mostrau per vostres letres que volríeu, no per vostres mans ni per lo que sou obligat mas per algun desastre, occasió de jutge, o en altres maneres, sens fer la rahó poguéseu trobar forat per éser quiti de aquella, de la qual cosa vos guardaré yo, si plaurà a Nostre Senyor⁷⁷. Car puix no y só tengut no·m vull obligar, renunciant mos drets e libertats, donant-vos per quiti sens punició o satisfacció com vós voldríeu que fes, la qual cosa vós no deuríeu voler ni requerir-me de tall per vostra honor mateixa, la qual romandria tots temps en disputa.

Basta, puix yo he acceptat e accepte lo temps dels ·viij· mesos a mi per vós donats, mes libertats e vostres reservant, les quals a requeridor e a request⁷⁸ se pertany, no dich ço que dir no deu cavaller o gentill home, ni·m parteixch del degut, ni honestament m'o podeu negar, del qual faran ver testimoni mes letres⁷⁹ e vostres, que quant volguésseu curar tant poch de vostra honor que no·m volguésseu seguir per aquelles e us seria forçat.

Avisant-vos que si dins ·v· jorns yo no he vostra final resposta, no contrastant que no·m sia necessari com vós e yo siam concordes de nostra batalla, e acceptat lo temps per vós a mi donat, yo partiré per cerquar lo jutge davant lo qual perseguiré ço que a ma honor se pertanyerà.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per   -f. CLXXXVIIr -   A· B· C·, sots scrita de la mia mà e sagellada ab sagell de les mies armes en València a ·xvij· de juny, any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Martorell S[cripsit]

En Johanot Martorell: vostra letra he rebuda, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà, sagellada ab lo sagell de vostres armes en València a ·xvij· de juny en l'any dejús scrit, responsiva a la quinta letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch que sereu bé aconsellat si us lexau de dir paraules vilanes, com tro ací hajats mes en obra lo contrari, e seré content del juhí que les gents faran qual de vós o de mi ha parlat vilanament. E de açò no pus per al present.

Però hajats sovint a memòria com yo tem poch vostres dits e no gens vostres fets⁸⁰, e si a portar la batalla a fi haguéssets aquell voler que ab paraules ho havets volgut mostrar, no haguérets debatut tant temps letregant inpròpiament e⁸¹ ab fals fonament, ans dies ha fórets partit cuytadament perquè dins los ·viij· mesos que us he donats haguésets haüt lo jutge que·ns tingués la plaça. Però les paraules, qui són femelles, ab poch affany hixen de la boça⁸², mes en excecutar los fets, qui són mascles, ha molt a fer, e pot-se dir⁸³ que havets verificat lo exemple qui vulgarment se diu: que del dir al far ha çent per çentenar.

E notòriament se mostra que vós havets bé treballat, e yo no gens, d'exir per   -f. CLXXXVIIv -   forat de vostra requesta, com certament me tinga per dit que aquells qui veuran vostres letres e mies, o sabran com són passats entre vós e mi, no solament diran⁸⁴ com yo, guardant ma honor, he retut lo deute per mi a vostra requesta degut, mas encara diran que, com a request, he feyt més que no m'era necessari, e de vós, los qui volran dir la veritat, poran dir que aprés que us sóts més en moltes rondales e dilacions, debatent ab impertinent e voluntària discòrdia, havets habandonada e lexada la execució de vostra requesta, no contrastant que digats com trebalats que yo complís lo sagrament que, mentint, diets que he feyt.

E no·m deguérets rescriure, puix no entenets acceptar los ·viij· mesos los quals yo us he donats per cerquar e haver lo jutge ab les condicions [e] penes contengudes en vostra primera letra, o lo juhí dels cavallés, segons vos he dit e offert, los quals partits, a gran càrrech de vostra honor, havets refusat⁸⁵, com per dret no·ls poguérets refusar. Però, puix havets mostrat que us à vengut mills cerquar que trobar e parlar que executar, d'ací avant vós mirarets los fets axí com bé us vendrà, e per vós e per vostre càrrech seran menegats a vostre arbitre. Car, attés que ab diligència e abraçant discòrdia⁸⁶ vós ho havets procurat, yo per ma part é per no res vostra requesta e⁸⁷ en tal stima com si⁸⁸ feta no la havíets, que ab la ajuda de Déu daré degut remey a mos fets. E d'ací avant sobre la dita vostra requesta no·m scrivats ni·m trametats araut ni porsavant ni altre misatge, car certament yo no pendré letra vostra ni hoyré hom algú qui per vostra part me reporte noves.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de les mies armes, ffeyta en València a ·xx· de juny de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau S[cripsit]

  -f. CLXXXVIIIr -  

En Johan de Monpalau: per Desirós, porsavant⁸⁹ del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, he rebuda una vostra letra, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab sagell de vostres armes en València a ·xx· de juny de l'any present e dejús scrit, responsiva a la sisena letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch que dies ha que tots temps m'é tengut per dit que us éreu aconortat de ço que les gents porien dir de vós, segons la manera de vostre scriure, e ara·n vixch en segur, com he vista vostra tan vergonyosa derrera letra en la qual dieu que no·m voleu pus seguir segons m'aveu profert. Açò crech que u feu per mostrar per obra ço que yo⁹⁰ conjecturava per lo contengut en vostres letres, ço és que·m dóna de vejares que cerquau forat per fugir e retraure-us de ço que per vostra primera letra ab tanta rigor e esforç havíeu proffert, e lexar-se de la batalla per mi requerida e per vostra dita⁹¹ primera letra acceptada. Crech que u haveu fet perquè·s conega⁹² mils e pus clar que sou senyor de vós mateix, e⁹³ que axí con teniu vostre dit tanbé teniu vostre desdit.

E perquè yo no he curar de voler vençre per batalla ell que⁹⁴ per si mateix sens batalla, per sola temor, s'és vençut? E per dar color a vostre tan reprochós parlar fingiu discòrdia, dient que yo he negat de star a juhí de cavallers, lo qual és tot lo contrari, que no u he dit ni u poguera dir. Bé és ver que yo he dit e dich que, puix som concordes de la batalla e yo accepte lo temps dels ·viij· mesos, que no affreturegam de juhí de algú, en special de persones affeccionades, car no és bé nostra concòrdia metre en   -f. CLXXXVIIIv-   compromès, que·s poguera fer que feren de la concòrdia discòrdia, debatent de ço que nengú podia dir que entre vós e mi fos discòrdia nenguna, tro fins passats los ·viij· mesos sens haver trobat jutge, lo qual trobat, seríem fora de necessitat de lur juhí. No trobant-lo, lavors poríem haver vist si·m pertanyia més temps ni si vós éreu quiti dels cassos per vós fets e per mi a vós posats sens batalla.

Mes ara que veig que, ab tan poqua cura de vostra honor, dieu que haveu per no res ma requesta e axí com si feta no la havia, la qual és stada per vós acceptada e refermada, e ara que la vullau negar, cosa jamés acostumada enfre cavallés de honor per no retre-s'i confessos dels casos a ells posats. Les tales paraules me forcen de vos amonestar e⁹⁵ dar-vos la fadiga dels affers perquè no pugau al·legar ignorància, requerint-vos que no us vullau axí vilment oblidar a vós mateix e a vostra honor, que mal vos menbraria d'altri, e que no vullau amar més a vostra carn que la perpetual fama de vostra honor, la qual romandria tots temps per exemple de viltat.

E pensau ab quina cara poríeu anar enfre les gents quant serà sabut que yo he haüt lo jutge, e per ell vos serà designada jornada e haver-la-us feta intimar axí com se pertany, davant lo qual yo comparré a la jornada dins la liça en la manera deguda, demanant lo jutge als erauts de vós, los quals, a ma requesta e per manament del jutge, vos cerquaran e cridaran per tot lo camp, e no trobant-vos-hi personalment ni essent comparegut, axí com proffert haveu, quant la jornada serà prop de la fi, a ma requesta lo jutge fer-vos-ha cridar novellament per totes les quatre parts de la liça per los reys d'armes, erauts e porsavants ab trompetes, legint lo procés, o fent legir, pronunciant-vos per confés dels cassos per vós fets e per mi a vós posats, donant-me facultat⁹⁶ que yo puixa perseguir vostra honor, segons lo costum de cavallers, revesant vostres armes ab la serimònia que·s pertany als vençuts sens batalla, e sabreu que yo hauré lo guardó de la victòria per bé que no sia stat victoriós. Més vos valdria la mort o many ésser   -f. CLXXXIIIIr -   exit del cors de vostra mare que hoyr publicar tal procés, lo qual se publicarà davant reys, prínceps, senyors e cavallers, de cristians e infels, e davant vós matex, entre los quals no us qualdria viure en àbit de cavaller, de la qual persecució e infàmia, puix ab tants ginys vos he a portar a la deffenció de vostra honor, perquè coneguen les gens que més valdria combatre ab quatre ardits que portar a la liça un covart. E yo he més cura de vostra honor que vós mateix, puix no voleu fer ço que deveu, yo vull fer lo que vós voldreu, ço és que só content que lo noble don Pero Maça e lo noble Mossén Jacme de Vilaragut e lo noble Mossén Nichola Maria⁹⁷ Butzuto que hajen a conéxer ab los vostres, en una letra nomenats, qual de vós o de mi demana e sotsmet a més deguda rahó, ni quin temps me pertany, ne si deu haver limitació del temps, per bé que açò hajen a pronunciar dins huyt jorns, e los dits ·vj· cavallers hajen facultat de triar hun indifferent per determenació dels vots per abreujar.

Per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia [mà] e sagellada ab sagell de mes armes en València a ·xxv· dies de juny de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Marthorell S[cripsit]

En Johanot Marthorell: per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant⁹⁸ don Enrich, he rebuda una letra vostra, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab lo sagell de vostres armes en València a ·xxv· de juny de l'any   -f. CLXXXIIIIv -   present e dejús scrit, responsiva a la sisena letra per mi a vós tramesa, a la qual vos responch primer, a part de vostres malicioses rondales, no poch carregoses a vostra honor e fama, ab les quals delitant-vos en mentir me volríets fer parsoner⁹⁹ de la culpa e càrrech, que ab diligència vos havets procurat, e vergonyosament e falsa, abandonar la vera execució de vostra requesta. E deuríets pensar que lo dret juhí que cavallers e gentils hòmens faran de vostre debat e meu serà a càrrech vostre e de vostra honor, com aquell que, axí com devíets ab tota diligència treballar en cerquar e haver jutge, en lo temps massa larch de ·viij· mesos que yo us havia dat, o acceptar lo juhí dels cavallers, segons per mi vos era offert, exoblidant lo deute que devíets a vostra honor e a la vera execució de vostra requesta, vos sou mes en pledejar e, entre les altres coses, dient ab poqua vergonya e mentint que yo, concorde ab vós¹⁰⁰ de batalla, é fallit en ma concòrdia. Ço és fals, com yo haja fet lo degut e vós lo contrari, com ab¹⁰¹ poqua vergonya e ab gran càrrech de vostra honor e sens alguna justa causa vos siau mes en altercar e contradir açò que no devíets ne podiets fer per dret.

En vostra letra mentint diets que yo, he en ma letra variant la veritat, hauria dit paraules reproxes, e encara mentint diets que per mes paraules romandríets victoriós sens batalla. E tals paraules, mentint axí com vós fets, sarien inpròpriis a tothom, e¹⁰² molt més a vós, qui ab tanta flaquea de coratge havets hinvidada la vera execució de vostra requesta. E crehets certament que, ans que en dit ni en fet vos acostets per haver un petit avantatge de mi, reflorint en vostre coratge novell fruyt de volpellea, per temor vos suaran tots los pélls que havets del cap tro als peus. Però les gens creuran que totes aquestes fadehes mentint havets dites com a desesperat, regonexent la gran falta que a vostra honor havets feta per lo mal e flach recapte que havets dat a la deguda e vera execució de vostra requesta.

E responent a vostres amonestacions e fadigua dich que són cert que en qualsevulla part que vostres letres e mies seran lestes, se dirà que yo, en mes dites letres sens variar la veritat, é dit lo que devia e ab rahó podia dir, e vós en dir lo contrari havets mentit, e que com a request he retut mon deute, e que vós com a requeridor, e fallint a vostra honor, hi havets poch o ne gens pensat, com refusant ço que no   -f. CLXXXXr -   podíets refusar, hajats despés en va e ab rondalles pus de quaranta jorns, e perdre temps sapiats conéxer quant és carregós al requeridor.

Al procés que diets que yo deuria duptar, lo qual, haüt lo jutge, me faríets fer ab tantes cerimònies de reys d'armes, arauts e porsavants e trompetes, vos responch que vostre dit és una gran fadea. E·m tinch per dit que, per molt que hajats fallit en proseguir vostra requesta, no gosaríets haver tant atreviment de anar ab vostres letres¹⁰³ e mies, en lo punt que huy som, davant algun senyor, com haja per clar que si, ab lo seny axí envellat com mostrats, hi anàvets, que lo juhí de aquell hauríets seria per vostra gran flaquea, o que per sa benignitat vos aviaria secretament per cobrir vostres defaltes, o ab intimament aquelles publicar. E si oppinió havets que tall procés me poguésets fer, no·m deguérets scriure mas enantar a vostre arbitre, car yo no·n faré tan bon mercat a vós. Però a vós¹⁰⁴ ve mills disolutament e inpròpria parlar e pledejar, que metre en execució cas algú per causa de vostra requesta. E és ver que tan e pus afanyós seria portar un covart a la batalla com combatre's no ab quatre, segons vós diets, mas crech que ab un. E puix o sabets dir, pensats si us havets fet¹⁰⁵ senyal al front o si sou caygut en la cava que vós mateix haveu feta.

E fallits masa en dir que curats més de ma honor que no fas yo, qui per gràcia de Déu la he ben guardada, car si sabíets bé mirar vostres fets, de lauger trobaríets com no havets guardada vostra honor, e per consegüent no és presumidor que sabésets guardar la mia ni de algun altre, per acostat que us fos. Jatsia que a gran càrrech de vostra honor havets refusat lo juhí dels cavallers, segons per mi vos és stat offert, ara, affegint càrrech a càrrechs, en la fi de vostra letra diets que, puix yo no vull fer ço que deig, que volets fer ço que vull, de què havets mentit, com yo, sens oblidar cosa alguna, haja fet lo degut, e vós lo contrari, e no contrastant me respongats improprii segons ma letra al juhí dels cavallers, però per ço conech que a vós per flaquea de vostre coratge no ve bé parlar sens discòrdia.

Per dar fi als fets tant com en mi serà, jatsia improprii a request e per vostres diffaltes yo huy no y fos tengut, encara·m plau e són content   -f. CLXXXXv-   que·ls nomenats per vós, ço és, lo noble don Pero Maça e lo noble Mossén Jacme de Vilaragut e lo noble Mossén Nichola Maria Buçuto, e los nobles Mossén Pere Pardo e Mossén Manuel Díez e Mossén Ffrancesch Maça, nomenats per mi, ab tercer o sens tercer, hajen poder e puxen determenar dins huyt dies qual de vós o de mi demana e·s sotsmet a més deguda rahó, o què aquell temps per dret e costum d'armes com a requeridor vos pertany haver jutge per tenir la plaça ab les condicions e penes ja dites. Així emperò, que si los sobredits per si o per tercer dins los ·viij· dies comptadors de la ora que Desirós, porsavant¹⁰⁶, haurà presentada la present letra a vós, o a procurador vostre, no hauran pronunciat, que d'allí avant los fets e debat de vostra requesta romanguen en lo punt en què eren ans que yo rebés vostra setena e derrera letra. En tal cars porets fer provesió de reys d'armes, herauts, porsavants e trompetes per anantar en los fets a vostre flach arbitre.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de les mies armes, feta en València a ·xxx· de juny de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau S[cripsit]

En Johan de Monpalau: per les derreres letres per mi a vós e per vós a mi trameses notòriament se mostra que·l debat de nosaltres, ço és si só yo tengut de trobar jutge dins temps limitat, havent sotsmés a la pronunciació dels ·vj· ja en aquelles nomenats   -f. CLXXXXIr-   notables cavallers, ab lo indifferent o tercer, e aquell poder per pronunciar spira's dins ·viij· jorns, e per aquells cavallers, altercant, no s'an tro ací pogut¹⁰⁷ concordar, cri[d]ant per indifferent o tercer lo molt il·lustre príncep e senyor lo senyor infant don Enrich, e per ell és stat determenat porrogació de temps per mils pronunciar, e ab major consell, e definir nostre debat, ço és que si só tengut de acceptar temps limitat per anar trobar lo jutge o no. Per ma part, responent a la sua molt alta il·lustra senyoria, intimant a vós ma voluntat quina és, dich axí que seré content de porrogar lo temps tro fins en spany de cinch mesos, comptadors del dia feta de la present, perquè tant me n'és stat demanat per lo dit senyor.

E responent a vostra setena letra dich que la pronunciació que·l sobredit indifferent o tercer farà no sé yo adivinar, així com vós mostrau creure saber, mes açò sé yo bé: que si pronunciarà segons lo contengut en mes letres e vostres, los vots dels sis ja nomenats cavallers e·ll costum de cavalleria, que vol que tot cas malvat e amagadament fet sia punit o purgat¹⁰⁸ per batalla, no dant per quiti jamés al request tro fins venir en la liça, e que la pronunciació serà per mi y¹⁰⁹ en ma favor, e que vós cerqueu romandre quiti sens venir en aquella, quant sia a vostra honor açò gran càrrech, no m'o qual dir, que masa·s mostra clar.

E com la causa de nostra dilació tro fins ací sia stada voler vós temps limitar, lo qual no podeu ni·s deu fer ni may fos vist sens voluntat d'amduys les parts, yo no·m só gens mes en prolixitat sens masa gran raó. E lexant a part l'ardiment de paraules e·ll 'mentint' e·ll 'mentiu', que ja tothom se'n riu per ço com són colors per pintar e sforç, fingint¹¹⁰ las ignorants gent comuna e no sabent de tall offici, la causa de nostre differir és stada, e és, que yo demane temps no per dilatar, mes perquè dilacions no [u]s pugueu traure per quiti sens batalla. En la qual vos atorch que, axí com hom¹¹¹ qui·s combat cors a cors en tal loch, que·m tinch per dit de trebalar e de suar si y vendreu sens fer-vos vent fresch de vental, havent aquella deguda temor que cavaller cristià deu haver en tals affers, la qual temor no serà a vós e a vostres malvestats massa gran loch de seguretat.

Sens mostrar-me¹¹² tan ardit com vós en paraules, vos atorch que la precedent letra de aquesta per mi a vós tramesa   -f. CLXXXXIv-   algunes coses descorteses en aquella [eren] contengudes, e per desesperació les he dites, no per ço que vós dieu, mes sabeu de què? de haver negat voler-me seguir axí com per vostres letres me havíeu proffert, avisant-vos que no pert temps nengú qui porta sa requesta a fi, ho¹¹³ si yo poré ni gosaré enantar lo contengut en ma letra setena o no, si altrament no·m voldreu seguir. Si ja lo dit senyor no hagués pres càrrech de vos declarar la speriència, vos daria per resposta lo derrer punt de vostra letra: me ha molt plagut com dieu, que si per los ·vj· ja nomenats cavallers, ab lo indiferent o tercer, no fos declarat nostre debat dins lo temps, que la requesta hagués a romandre en lo punt que era dabans que vós rebéseu ma setena letra, per fingir ardiment, e açò és certament vollpellea de dona, com de necessitat axí havia de romandre.

E per acurtar paraules, per testimoni del damunt dit, vos tramet la present [partida] per A· B· C·, sots scrita de la mia mà e sagellada ab sagell de les mies armes, per Desirós, porsavant del ja dit il·lustre príncep e senyor, feta en València a ·viij· de juliol, any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johanot Marthorell S[cripsit]

En Johanot Marthorell: una letra, partida per A· B· C·, sots scrita de vostra mà e sagellada ab lo sagell de vostres armes, feta en València a ·viij· de juliol de l'any present e dejús scrit, responsiva a la setena letra per mi a vós tramesa¹¹⁴ [he rebuda], a la qual vos responch que és ver que los nobles e cavallers per   -f. CLXXXXIIr -   vós e mi elets no·s són concordats dins lo¹¹⁵ temps que·lls era donat, e és ver que tots, ab concòrdia, elegiren per tercer lo molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, e són maravellat que vós, ans de saber ma intenció, hajats atorgat novell jutgament ab porrogació de cinch meses. Car, attés que havets fermat e affermats, jatsia ab error, que a vós com a requeridor és degut temps per haver lo jutge tant e tan¹¹⁶ largament tro que l'hajats hagut, no deguérets¹¹⁷ per vós mateix e sens voluntat mia principiar novell jutgament, mas ab tota cuyta deguérets anar per haver lo dit jutge. E aprés en lo esdevenidor, com vos vingués bé a la jornada per fer enantaments contra mi e ma honor, segons havets dit, ab los reys d'armes, erauts, porsavants e trompetes, poguérets ajustar taballs, aldufs, tamborets e flaviols per fer la festa complida. Mas clarament mostrats que mils vos vé cerquar que trobar, e mils qüestionegar que executar.

¿E quina rahó podets¹¹⁸ dar de vós mateix, puix axí havets affermat que [a] haver lo jutge com a requeridor, vos pertany temps tro que l'hajats haüt, sperant que axí serà pronunciat, e que hajats despés tant temps deportant-vos per les carotes ab rondales inpròpries e dilacions, e a la fi, per mils mostrar la manera com procurats vostra honor, per vós mateix, sens demanar-hi a mi, havets atorgat novell jutgament ab dilació de cinch mesos? Yo crech que quant mirarets bé la honor que us havets procurada no·n dormirets ab repòs. Ara de açò no més per al present, pus vostres letres e mies mostren qual de vós o de mi ha retut son deute, o qual ha dilatats los¹¹⁹ fets. Però quant vos recordarà que sou requeridor, conexerets, com sia notori al món, que les dilacions se són seguides per vostra voluntat, a gran càrrech e vergonya vostra, de la qual en nenguna manera no poríets ésser excusat encara que·s fossen seguides per accident de vostra persona.

En vostra letra reprenets¹²⁰ los desmentiments que yo us he fets, e deuríets conéxer que yo, forçat per les fadehes que havets dites, he feyt lo degut, e si us recorda com entre les altres   -f. CLXXXXIIv-   ffadees¹²¹ que havets dites mentint, havets dit que en mes letres yo he dit paraules reproxes e paraules que sens batalla vos fan victoriós, en altra manera parlaríets. E puix mentint vos ho procurats, soferiu lo empastre. A les altres fadehes e inproprietats contengudes en vostra letra no cur més de ço que ja he dit, car hauria [a] dir moltes vegades 'mentiu, mentiu', e puix mostrau que·n sou cansat, vull-hi fluxar per aquesta vegada. Però hajats contínuament al davant que¹²², si jornada se sdevendrà que¹²³ per vostra instància, ço¹²⁴ que no creu, yo haja mester vent fresch de vental, que si¹²⁵ en tal cars si¹²⁶ per por no us ve, vós no haureu fet. E attenent que, segons diets, vos ha plascut lo derrer punt de ma letra, no me'n deguérets increpar, com no sia ver que y haja volpella, e a vós no ve bé dir-ho, puix vos és dada avinentea que a càrrech vostre enantets a vostre arbitre. Mes encara torn a dir que mils vos ve pledejar que executar, e los fets que toquen a la honor, e tant com aquests qui vós per vostra desordenada voluntat teniu entre mans, en altra manera volen ésser menegats que vós tro huy no·ls havets sabut ne gossat menegar. Mes dir e fer no és per a tots.

E yo són molt aconsolat com pens que en aquests fets vós e yo haurem molts jutges¹²⁷, al ver juhí dels quals sia remés. E jatsia que oblidant vostra honor e per procurar-vos novell jutgament e la gran dilació dels cinch mesos, però per reverència del senyor infant e per seguir a vós, a mi plau e són content de la dita dilació dels ·v· mesos per vós atorgats, e que sobre açò que per vós e per mi és stat concordat, segons és contengut en ma setena letra, per lo senyor infant puixa ésser pronunciat. Axí emperò, que si dins los ·v· mesos per lo senyor infant no y haurà pronunciat, per bé que vós per no entendre-u ho hajats per impertinent, vull e ma intenció és que los fets e debat de vostra requesta romanguen en lo punt que eren ans que yo rebés vostra setena letra.

E per testimoni de les dites coses vos tramet la present per Desirós, porsavant del molt il·lustre senyor lo senyor infant don Enrich, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà, sagellada ab lo sagell de les mies armes, feta en València a ·xij· de juliol de l'any Mil ·CCCCXXXVII·.

Johan de Monpalau

  -f. CLXXXXIIIr -  

En Johan de Monpalau: per dit me tinch que no us és oblidat ço que entre vós e mi per nostres letres de batalla és passat, e per tal no·m qual tornar-ho altra ni moltes vegades a dir, car ja seria masa larch nostre procés. Basta prou que dins lo temps per vós a mi limitat, per auctoritat a vós per vós mateix atribuyda, yo us he, ab la ajuda de Nostre Senyor, haüt jutge competent, notable e sens sospita nenguna, lo qual a supplicació mia nos [h]à segurat tenir la plaça¹²⁸ segura, axí com se mostra per la citació de sa alta senyoria, ab les condicions contengudes en nostres letres, en la qual val ell saltconduyt encorporat.

Tinch-me per dit que tro fins a huy ço que haveu dit és stat pensant que no·s pogués trobar tan prest un tall príncep per la seguretat de nostra batalla, mas ara que l'he trobat, no crech yo que metau excepció nenguna, ni crech que demaneu en qual capítol de dret d'armes se troben los tals drets d'armes, ni altres rondales, perquè lo capítol de gentelesa parla maça clar de aquests affers a·quells qui amen sa honor. E per tal, abreugant, fas fi a la¹²⁹ present, lexant-ho a càrrech vostre e de vostra honor.

E per testimoni de veritat vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots scrita de la mia mà e sagellada ab sagell de mes armes, la qual vos tramet per procurador meu, ab la citació ensemps e saltconduyt del molt alt e molt poderós senyor lo senyor rey d'Anglaterra e de Ffrança, lo qual nos té aparellat gentil loch e festa, e si y veniu, lo qual crech que no fareu, axí com aquell que desama sa honor, segons vostre procés, e si no veniu¹³⁰, per dit me tinch que ell vos tendrà per recomanat. Scrita en la ciutat de Londres a ·xxij· de març, any Mil ·CCCCXXXVIII·.

Johanot Marthorell S[cripsit]