El tenor Francesc Viñas

Rafael Roca

L'amistat que a finals del segle XIX s'establí entre el tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863-Barcelona, 1933) i Teodor Llorente s'havia iniciat durant els anys en què el català enlluernava els espectadors de la ciutat del Túria amb la interpretació de l'òpera wagneriana Lohengrin, i el valencià, en senyal d'admiració i agraïment, li dedicà un poema en què el qualificava com a «jove, galan, valent i triomfador». Parlem de finals de la dècada dels anys 80, i de la composició titulada «A Francesc Vinyas, després de cantar l'òpera "Lohengrin"», que fou publicada en Las Provincias el 27 de gener de 1889. De fet, en l'Almanaque de Las Provincias per a 1890 es pot llegir: «La novedad de la temporada [teatral de 1888-89] fué la audición de la ópera de Wagner, Lohengrin, cantada por primera vez en Valencia, y en la que el tenor Sr. Viñas alcanzó un verdadero triunfo, viéndose el teatro lleno de bote en bote todas las noches que se puso en escena».

Com a fruit d'aquella relació d'amistat ens han arribat tres testimonis més: d'una banda, una fotografia en què es veu Viñas ―espasa en mà― vestit de Lohengrin, una imatge que el català dedicà i regalà al seu amic valencià en 1899, i que actualment conserva un dels besnéts de Llorente. I, d'una altra banda, el full que anuncia la sessió de «Record que alguns dels seus admiradors dediquen al celebrat tenor D. Francesch Viñas la nit del seu benefici», que tingué lloc al Teatre del Liceu de Barcelona en gener de 1904, i en què el poema llorentí abans esmentat fou reproduït en un full solt juntament amb una nova fotografia del cantant.

Així mateix, no menys significatiu resulta assenyalar que, un any després, el valencià preparà ex professo una versió del racconto del Lohengrin ―una de les set composicions, per cert, que actualment sabem que Llorente traduí a la nostra llengua― perquè Viñas la cantara al Teatre Principal de València, ocasió que s'esdevingué el 24 d'octubre de 1905. La versió llorentina aparegué publicada en el diari Las Provincias l'endemà sota el títol «Teatros. Principal. Función a beneficio de las Escuelas de Artesanos» i encapçalada del següent text: «La traducción valenciana del racconto de Lohengrin, que cantó anoche el Sr. Viñas, es un arreglo, hecho por el Sr. Llorente, de la versión catalana cantada por el eminente artista en Barcelona. Está bastante modificada, y algunas estrofas son completamente nuevas». També fou reproduïda un any després, el 13 d'octubre de 1906, al núm. 12 de la revista Catalonia, de Barcelona, sota el títol «Lo Lohengrin en valencià».

Pel que sembla, la interpretació d'aquells versos aixecà un gran interés, i per això en l'exemplar de Las Provincias del 25 d'octubre de 1905 també podia llegir-se: «De propósito dejamos a Viñas en último término. Además de su maestra labor, de su derroche de facultades, de su admirable interpretación del Profeta, de Radamés y Lohengrin, atraía el interés por el anuncio de cantar el racconto célebre de la obra de Wagner en valenciano, con traducción de D. Teodoro Llorente. Fué, puede decirse, el clou de la noche. Cuando después de la versión italiana cantó la valenciana, la expectación fue grande. Los versos límpidos y bellos de la traducción adquirieron singular vida en la música del genial autor, y al terminar el momento, la ovación sonó más estruendosa que nunca al poeta y al cantante, ante aquella prueba de amor a la tierra».

Finalment, i com a curiositat, cal apuntar que quan en 1936 el fill del poeta, Teodor Llorente Falcó, integrà aquesta versió en el volum Poesies valencianes escrites pel seu pare, a més de donar-li el títol d'«El sant Graal» ―no sabem si per indicació del seu progenitor o per iniciativa propia―, oblidà reproduir la tercera estrofa. Una manca que en 1983, en preparar el volum Poesia valenciana completa, no aperceberen Lluís Guarner i Francesc Pérez i Moragón, i que, en l'any en què celebrem el centenari de la defunció del patriarca literari, serà bo de restituir.

[Escoltar l'«Ària In Fernem Land», de l'òpera Lohengrin, de Richard Wagner (amb traducció al valencià de Teodor Llorente).]