
Acte I
|
|
Una platja de la Costa Brava.
|
|
Una cala dels voltants de cap Roig, amb la seva platja i
unes roques que s'enfilen. Un tros lluny, una goleta ancorada en
una mar en calma. Quan s'aixeca el teló, es poden veure
grups de pirates que beuen o juguen a cartes. SAMUEL, el contramestre pirata, va de
grup en grup i omple els gots amb un flascó. FREDERIC seu al fons,
abatut.
|
|
I. COR
d'entrada.
|
COR |
Omple el got d'aquest pirata, |
|
vessa el vi pertot arreu. |
|
Omple el got de vi escarlata |
|
que jo sóc qui més en beu. |
|
|
|
SAM |
És que avui ell s'allibera |
|
del contracte eventual, |
|
l'aprenent es torna fera, |
|
el pirata és oficial! |
|
|
|
TOTS |
S'ha acabat l'aprenentatge, |
|
que tinguis sort en el teu nou viatge! |
|
|
|
SAM |
Frederic, ja ets un diable, |
|
has complert els vint-i-un, |
|
i una gresca incomparable |
|
t'ho recorda amb gots amunt! |
|
|
|
TOTS |
S'ha acabat l'aprenentatge, |
|
|
-8- |
que tinguis sort en el teu nou viatge! |
|
Omple el got d'aquest pirata, etc. |
|
|
|
|
(FREDERIC s'aixeca
i va cap al REI PIRATA,
que entra.)
|
|
REI.- Sí, Frederic, des d'avui tens la
categoria de membre de ple dret de la nostra colla.
|
|
TOTS.- Visca!
|
|
FREDERIC.- Amics meus, us agraeixo de tot cor
les felicitacions, però no hi puc correspondre com us
mereixeu.
|
|
REI.- Què vols dir?
|
|
FREDERIC.- Avui que s'acaba el meu
aprenentatge, avui mateix, m'acomiado de vosaltres per sempre.
|
|
REI.- Però això és bastant
inexplicable. No hi ha ningú que cobri l'àncora amb
més entusiasme que tu quan es tracta d'anar a abordar i
enfonsar els ferris de la Transmediterrània.
|
|
FREDERIC.- És clar. Ho he fet tan
bé com sabia. Per què? Doncs perquè era el meu
deure com a grumet i aprenent, i jo sóc l'esclau del deure.
Quan era un nen petit, vaig ingressar de manera oficial com a
aprenent a la teva banda. Va ser per error, però tant se
val, era culpa meva, no vostra. I el meu sentit de l'honor em va
obligar a quedar-m'hi.
|
|
SAM.- Un error? A veure, quin error.
|
|
FREDERIC.- No ho puc dir per delicadesa,
perquè afecta la meva mainadera, la meva benvolguda
Ruth.
|
|
(RUTH s'aixeca i
s'hi acosta.)
|
-9- |
|
RUTH.- No, estimat senyor, ja fa massa temps
que ho porto a dins, més valdrà que ho deixi anar
d'una vegada.
|
|
(2. Cançó de RUTH.)
|
RUTH |
Al Frederic li agradava tant la vida marinera |
|
que de petit es volia embarcar de qualsevol
manera. |
|
I son pare em diu, justament a mi, que sóc
la seva tata. |
|
«Me'l duràs a la mar i que aprengui
allà a ser pilot d'una fragata.» |
|
Sóc de pagès i no sé
què és això de les fragates, |
|
del mar només n'havia après
històries de pirates. |
|
I queda entès com no saber res de coses tan
senzilles |
|
com els noms del mar, els vaixells que hi ha,
velam, timons i quilles, |
|
em va fer girar el cap i cometre un nyap amb
immensa mala pata. |
|
Em vaig despistar i vaig encarrilar el marrec a
ser pirata. |
|
Un trist error que ve de què
jó vaig ser tan i tan sabata |
|
per no distingir, ignorant de mi, pirata de
fragata. |
|
En un moment, vaig tenir present el gruix del meu
desastre, |
|
p'rò no vaig trobar mai el valor de tornar
deixant aquí el sapastre. |
|
Les mainaderes no tenim por de canviar les nostres
eines |
|
|
-10- |
i així em vaig convertir en cuinera i
pirata de fer feines. |
|
I amb el malentès jo sóc una
més de la gent que roba i mata, |
|
no m'hauria passat si l'hagués enrolat a
bord d'una fragata. |
|
|
|
|
RUTH.- Oh, perdona'm, Frederic, perdona'm!
(S'agenolla.)
|
|
FREDERIC.- Aixeca't, dolça Ruth,
estàs més que perdonada.
|
|
RUTH.- (S'aixeca.)
És que pirata i fragata em sonaven igual. S'assemblaven
tant!
|
|
FREDERIC.- S'assemblaven, i encara s'assemblen,
tot i que amb quinze anys de fer el pirata no hàgim vist mai
cap fragata. Però la qüestió és que
aquest migdia recobro la llibertat. Per tant, ja us puc dir que, un
per un, us estimo a tots amb un afecte indescriptible. Ara
bé, col·lectivament, em repugneu i us detesto com una
mala cosa. Ah, compadiu-vos de mi, estimats amics, perquè el
meu sentit del deure és tan exacerbat que, ara que ja he
complert el meu contracte, em veuré forçat a
dedicar-me en cos i ànima al vostre extermini!
|
|
TOTS.- Pobre, pobre!
(Ploren.)
|
|
REI.- Molt bé, Frederic, si les teves
conviccions t'obliguen a destruir-nos, no et podem criticar per
complir el teu deure. Tu actua sempre segons els dictats de la teva
consciència, xaval, caigui qui caigui i peti qui peti.
|
|
SAM.- A part d'això, tampoc en
trauràs gran cosa, si et quedes amb nosaltres.
Últimament, els pirates la ballem magra. No sé per
què no fem ni cinc de calaix, però és
així.
|
-11- |
|
FREDERIC.- Jo sí que ho sé,
però no us ho puc dir, no estaria bé.
|
|
REI.- Per què no? Només
són quarts de dotze i ets un dels nostres fins a les dotze
en punt. Vinga, nano!
|
|
SAM.- Ben dit, fins d'aquí mitja hora
tens l'obligació de vetllar pels nostres interessos.
|
|
TOTS.- Això mateix!
|
|
FREDERIC.- Doncs si és el meu deure en
tant que encara pirata, us diré que teniu el cor estovat i
sou massa compassius. Per exemple, seguiu la norma de no atacar
ningú que sigui més feble que vosaltres, i cada
vegada que ataqueu algú més fort, us claven una
pallissa.
|
|
REI.- Ja pot ser, ja.
|
|
FREDERIC.- I a més a més, teniu
una altra norma que no us permet molestar els orfes.
|
|
REI.- Només faltaria! Nosaltres
també som orfes, i sabem el pa que s'hi dóna.
|
|
FREDERIC.- Sí, però s'ha anat
escampant i ja n'has vist les conseqüències. Totes les
preses que capturem diuen que són orfes. Els tres
últims vaixells que hem abordat tenien les tripulacions i el
passatge compostos exclusivament per orfes, i en
conseqüència hem deixat anar a tothom. Es diria que
tots aquests creuers de luxe que tant proliferen en els
últims temps per les nostres mars només contracten
orfes, i que a sobre només admeten passatgers orfes, i tots
sabem que no és el cas.
|
|
SAM.- La pròxima vegada els penjarem a
tots. Sense cap mena de compassió. Això voldries?
|
|
FREDERIC.- Aquesta és la meva
desgràcia, fins a les dotze ho -12-
voldria i després ja no. S'ha vist mai cap home en una
situació tan delicada?
|
|
RUTH.- I la Ruth? La teva estimada Ruth, que es
desviu per tu i ha arribat a la mitjania d'edat essent la reina del
teu cor jovenívol, què serà d'ella?
|
|
REI.- Segur que se t'emporta.
|
|
(Entrega RUTH a
FREDERIC.)
|
|
FREDERIC.- Oh, és que... Com li ho dic,
ara? Mira, Ruth, és que tinc un petit problema, amb tu.
És veritat que et professo una estima molt considerable,
però des dels sis anys que no he deixat de navegar i, durant
aquest dilatat període, no he vist cap altre rostre
femení sinó el teu. Em fa l'efecte que és un
rostre prou dolç.
|
|
REI.- I tant, i tant si és dolç,
dolcíssim!
|
|
FREDERIC.- He dit em fa l'efecte que
ho és. És la impressió que n'he tret.
Però com que no he tingut mai l'ocasió de comparar-lo
amb el d'una altra dona, podria ser que m'equivoqués.
|
|
REI.- Ben cert.
|
|
FREDERIC.- Fóra terrible que em
casés amb aquesta persona innocent i després
descobrís que, ben mirada, és lletja.
|
|
REI.- Oh, si la Ruth està força
bé. De fet, està molt bona, no ens ha agafat mai ni
un mareig.
|
|
SAM.- Sí, sí, encara conserva els
vestigis de quan estava boníssima.
|
|
FREDERIC.- De debò?
|
|
SAM.- No en dubtis.
|
-13- |
|
FREDERIC.- Doncs no vull ser tan egoista per
privar-te d'ella. En consideració a tu, i per fer-li
justícia a ella, la deixaré amb vosaltres.
|
|
(Entrega RUTH al
REI.)
|
|
REI.- No, Frederic, això no pot ser. Som
una colla de bèsties que portem una vida brutal, però
no som prou malànimes per privar-te del teu amor. Et puc
assegurar que tots els aquí presents es deixarien tallar una
cama, i caminarien amb aquests pals de fusta tan típicament
pirates, abans de robar-te l'inestimable tresor que és la
Ruth.
|
|
TOTS.- (Cridant.)
Tots!
|
|
REI.- N'estava segur. Emporta't el teu amor,
Fred, emporta-te'l. (La hi torna.)
|
|
FREDERIC.- Sou molt bona gent.
|
|
(RUTH
surt.)
|
|
REI.- Ja s'ha encès el far de Sant
Sebastià i hem de fotre el camp, vull dir que ens hem de
fotre a la mar. Adéu, Frederic, i quan comencis a exterminar
pirates, fes que les nostres morts siguin tan ràpides i poc
doloroses com puguis.
|
|
FREDERIC.- Ho faré! Ho juro per l'amor
que us professo! Tant de bo m'acompanyéssiu en el meu retorn
a la civilització. Així, l'extermini resultaria
innecessari.
|
|
REI.- No, no pot ser. No tinc gaire bona
opinió del nostre ofici, però si el comparem amb les
professions respectables, és relativament honesta. No,
Frederic, penso viure i morir com a rei pirata.
|
-14- |
|
(3. Cançó del REI PIRATA.)
|
REI |
És molt millor lluitar i
morir |
|
amb la promesa del botí, |
|
que conformar-se amb somiar |
|
quan et ve de gust 'nar a piratejar. |
|
Jo sec en un tron que és
el meu cul, |
|
el Mar és meu fins a Istanbul, |
|
i no obeeixo mai cap llei |
|
perquè jo sóc pirata i rei. |
|
És que jo sóc
pirata i rei, |
|
i et fa un gust enorme quan ets un rei, |
|
i et pots fer tu sol la llei. |
|
Jo sóc pirata i rei. |
|
|
|
TOTS |
I tant! |
|
Ell és el pirata rei! |
|
|
|
REI |
Et fa un gust enorme quant ets un rei, |
|
i et pots fer tu sol la llei. |
|
|
|
TOTS |
I tant! |
|
Ell és gran pirata rei. |
|
|
|
REI |
Les meves preses tenen la
sort |
|
que de mi s'emporten un bon record. |
|
Jo n'he matat potser alguns milers, |
|
p'rò els reis autèntics n'han mort
molts més. |
|
Si mirem qui enfonsa més
vaixells |
|
segur que encara guanyaven ells. |
|
Millor que amb reis dels de debò |
|
'niria el món amb reis com jo. |
|
|
-15- |
I és que jo sóc
pirata i rei, etc. |
|
|
|
TOTS |
I tant! |
|
Visca el gran pirata rei! |
|
|
|
|
(Surten tots menys FRED.)
|
|
(Entra RUTH.)
|
|
RUTH.- Oh, emporta-te'm! No puc viure sense
tu.
|
|
FREDERIC.- Ruth, t'ho diré amb
franquesa. Com saps molt bé, sento una gran estimació
per tu, però haig de ser prudent. Tu ets força
més gran que jo. I un noi de vint-i-un anys se'n sol buscar
una de disset.
|
|
RUTH.- Una de disset anys! Així, no
és estrany que em vegis com si tingués disset
segles!
|
|
FREDERIC.- No, però et tinc per una dona
de mig segle, i Déu n'hi do si són anys, per mi. Amb
tota sinceritat i sense cap mena de reserva, Ruth, digues,
comparada amb altres dones, com te trobes?
|
|
RUTH.- Per dir tota la veritat, senyor, em
trobo un pelet constipada, però a part d'aquest detall,
estic molt bé.
|
|
FREDERIC.- Espero que et milloris, però
no anava per aquí. Jo parlava del teu aspecte físic.
Comparada amb altres dones, ets maca?
|
|
RUTH.-
(Avergonyida.) La mar de maca, sempre
m'ho han dit, estimat senyor.
|
|
FREDERIC.- Sí, però quan fa,
d'això?
|
|
RUTH.- Un quart de segle.
|
|
FREDERIC.- Així doncs, què en
penses, de tu mateixa?
|
|
RUTH.- És una pregunta delicada,
però em sembla que estic molt bé.
|
|
FREDERIC.- De debò? És la teva
sincera opinió?
|
-16- |
|
RUTH.- Sí, i t'enganyaria si me
n'amagués.
|
|
FREDERIC.- Gràcies, Ruth. M'ho crec, i
estic segur que no t'aprofitaries de la meva inexperiència.
La meva divisa és fer les coses com cal i si -fixa-t'hi
bé que dic si- si de debò ets tan bonica com dius, la
teva edat no serà cap problema per a la nostra
unió.
(La nit ha caigut del tot i s'adormen
abraçats.)
(Al matí, se sent el cor de NOIES, lluny.)
Os... tres! Sento veus! Qui té la gosadia d'acostar-se?
Potser la nostra inaccessible cala secreta no deu ser tan
inaccessible. Són els civils? No, no sona com si fossin
civils.
|
|
RUTH.- (A part.)
Me caso en l'òspatra! Són veus de jovenetes! Si les
clissa, estic perduda.
|
|
FREDERIC.- (Mira amb la ullera de
llarga vista.) Quin meravellós prodigi, un
estol de donzelles!
|
|
RUTH.- (A part.)
Tot s'ha acabat! Estic perduda!
|
|
FREDERIC.- Són adorables! La més
lletja és infinitament adorable! Quina gràcia! Quina
delicadesa! Quin refinament! I la Ruth, la Ruth que s'ha atrevit a
ponderar la seva pròpia bellesa!
|
|
(4. Duet. Cançó de FREDERIC i RUTH. Recitatiu.)
|
FREDERIC |
Ets falsa, per què m'enganyes! |
|
|
|
|
FREDERIC |
(En to de
denúncia.)
|
Sí, m'enganyes! |
|
|
|
-17- |
|
(Duet. FREDERIC i
RUTH.)
|
FREDERIC |
Vas dir-me que eres un diamant! |
|
|
|
RUTH |
(Furiosa.)
|
Et penses que et mentia? |
|
|
|
FREDERIC |
I veig que ets lletja i repugnant. |
|
|
|
|
|
|
FREDERIC |
Les noies tenen més encís. |
|
|
|
RUTH |
Això és que em tens mania. |
|
|
|
FREDERIC |
Mala dona, m'enganyaves, |
|
i jo que m'ho creia tant! |
|
|
|
RUTH |
Què faria si em deixaves? |
|
Tu ets el meu amant! |
|
Sóc una esbojarrada |
|
que es mor per ser estimada. |
|
Cap noieta tendra pot tenir els meus
atractius |
|
Només té l'experiència |
|
d'un mínim d'existència |
|
de disset estius, de disset estius. |
|
|
|
|
(Conjunt.)
|
RUTH |
El teu gran cinisme |
|
és un cataclisme. |
|
|
|
FREDERIC |
El teu gran lirisme |
|
és un cataclisme. |
|
|
|
RUTH |
I de l'experiència |
acumulada,
|
|
|
|
FREDERIC |
I de ser la vella |
més pesada,
|
|
|
|
|
|
RUTH |
T'estimo amb |
l'experiència
|
|
|
|
|
-18- |
|
|
|
|
FREDERIC |
Mala dona, m'enganyaves, |
|
i jo que m'ho creia tant! |
|
|
|
RUTH |
Què faria si em deixaves? |
|
Ets el meu amant! |
|
|
|
|
(FREDERIC la
rebutja. Ella se'n va desesperada i es tira al mar. Recitatiu
FREDERIC.)
|
FREDERIC |
No sé què fer. Aquestes
senyoretes, |
|
s'espantaran i m'agafaran mania. |
|
No, no, les miraré d'amagatotis |
|
fins que un vestit no tan alarmant i més
normal aconsegueixi. |
|
|
|
|
(Grimpa per les roques i s'amaga en una cova.)
|
|
(5. NOIES de
l'Empordà.)
|
NOIES |
Hem trobat la plàcida cabanya |
|
del pastor que viu a la muntanya, |
|
hem vingut baixant per rierols i prades, |
|
i, baixant per rierols i prades, |
|
ens havíem convertit en fades |
|
que saltaven lliures -lliures- pel
Fluvià. |
|
|
-19- |
I aquí baix, a prop d'aquesta arena |
|
es pentina la gentil sirena, |
|
i la llarga cua li remena. |
|
El pastor se'n ve de la cabanya |
|
i a cobrir-la de petons s'afanya |
|
i han tingut tots dos un fill que és |
|
l'Empordà. |
|
|
|
ISABEL |
Quina platja més bonica, |
|
rebolquem-nos-hi una mica, |
|
no hi ha costa més millor |
|
que aquest lloc encantador. |
|
|
|
TOTES |
No hi ha costa més millor |
|
que aquest lloc encantador. |
|
|
|
EULÀLIA |
Menjarem paella amb cava |
|
i en direm la Costa Brava. |
|
De la Selva a l'Empordà |
|
tot és verge i ho serà. |
|
|
|
TOTES |
Això sí que és
l'Empordà |
|
i no allò que deia en Pla. |
|
|
|
CATERINA |
De Llafranc fins a l'Escala |
|
nedarem de cala en cala. |
|
De Begur fins a cap Roig |
|
s'hi passeja que és un goig. |
|
|
|
MONTSERRAT |
Demanem ajuda al vent |
|
per prohibir que hi vingui gent. |
|
L'Empordà és un bell desert |
|
on ni una ànima s'hi perd. |
|
|
|
TOTES |
Quina platja més bonica, |
|
rebolquem-nos-hi una mica, etc., |
|
no hi ha costa més millor |
|
que aquest lloc encantador. |
|
|
|
-20- |
EULÀLIA |
Menjarem paella amb cava |
|
i en direm la Costa Brava, |
|
no hi ha costa més millor, més
millor. |
|
|
|
|
CATERINA.- Quin lloc tan pintoresc. Aquesta
cala no la coneixíem. On devem ser?
|
|
ISABEL.- I on deu ser el papà? L'hem
deixat tan enrere.
|
|
MONTSERRAT.- Vinga, vinga, de seguida
vindrà. Pensa que el pobre papà no és tan jove
com nosaltres i hem fet treking per les muntanyes, barranking per
les torrenteres i ràpel pels penya-segats.
|
|
EULÀLIA.- Però quina
delícia més al·lucinant campar-la completament
soles. Seguríssim que som les primeres criatures humanes que
han posat el peu en aquest paisatge de postal.
|
|
CATERINA.- Si no tenim en compte les sirenes.
És el lloc ideal per a les sirenes.
|
|
MONTSERRAT.- Que només són
humanes de cintura cap amunt.
|
|
CATERINA.- I, parlant amb propietat, no es pot
dir que posin el peu enlloc. En tot cas la cua, però el peu
de cap manera.
|
|
ISABEL.- I ara què fem, fins que arribin
el papà i els criats amb les cistelles del picnic?
|
|
EULÀLIA.- Estem completament soles, i el
mar sembla un mirall. Per què no imitem les sirenes i
xipollegem una mica?
|
|
TOTES.- Sí, sí, bona idea, totes
nues, com les sirenetes.
|
|
(Es preparen per dur a terme la idea i, quan s'han mig
despullat, FREDERIC surt
d'una cova.)
|

|