
Acte II
|
|
Jardí de la residència del MARISCAL DE MAR.
|
|
Una capella en ruïnes a la llum de la lluna, amb
finestres gòtiques al darrere. El MARISCAL seu, pensatiu, envoltat per
les seves filles.
|
|
15. COR.
|
COR |
Eixuga el plor fatal |
|
que et deixa tot xop el pit, |
|
i amb un posat marcial |
|
entorna-te'n al llit. |
|
Consola't del trasbals, |
|
no cal estar tan afligit, |
|
que uns braços virginals |
|
t'envolten tot l'esperit. |
|
|
|
|
(Entra MARTA.
Solo.)
|
MARTA |
Oh pare, per què estàs despert, |
|
no veus que no són hores? |
|
El cel apareix tot cobert |
|
i els llops són als afores. |
|
La nit ja té el món dominat, |
|
i l'aire és tan fred i humit, |
|
que tu et quedaràs ben glaçat |
|
|
-40- |
si no te'n tornes al llit. |
|
Oh pare, què fas despert |
|
si el cel apareix tot cobert. |
|
|
|
COR |
Eixuga el plor fatal, etc. |
|
|
|
|
(Entra FREDERIC.)
|
|
MARTA.- Oh, Frederic, tu que ets un
xicotàs entenimentat i tens el seny tan ben cenyit, podries
esprémer el teu recte magí i deixar caure alguna
docta sentència que alleugereixi l'amarga tristor del meu
pare.
|
|
FREDERIC.- Ho faré tan bé com
sàpiga i pugui, estimadíssima Marta. Però,
digues, per que s'asseu a entomar la brisa, nit rere nit, en
aquestes nobles i antigues ruïnes?
|
|
MARISCAL.- Que per què m'assec
aquí? Perquè temo les grapes dels pirates. Vaig
definir-me com a orfe i, que Déu em perdoni, no en
sóc pas, d'orfe! Vinc aquí, tot escorregut i penedit,
per humiliar-me davant de les tombes dels meus avantpassats, per
implorar el seu perdó, perquè he tacat amb l'estigma
del deshonor l'escut d'armes de la família.
|
|
FREDERIC.- Potser no recorda, benvolgut senyor,
que va comprar aquest casal i les terres circumdants ara fa un any.
El guix de les parets que va fer restaurar encara és
tendre.
|
|
MARISCAL.- Frederic, en aquesta capella hi ha
avantpassats, no ho pots negar. Quan vaig adquirir la finca dels
comtes d'Ullastret, la capella i el seu contingut, les tombes que
veus aquí estaven incloses en el lot. No sé de qui
eren, aquests avantpassats, però sí que sé de
qui són ara, i m'esgarrifa pensar que el seu descendent
-41- per
via adquisitiva -si em puc descriure així- podria haver
portat el deshonor al que, ai de qui ho dubti, era fins ara un
escut immaculat.
|
|
FREDERIC.- No s'afligeixi, home. Si no
s'hagués comportat d'aquella manera, els malvats pirates
s'haurien casat allà mateix amb tota la seva família,
composta en exclusiva, pel que fa a la descendència, per una
nombrosa prole femenina.
|
|
MARISCAL.- T'agraeixo el consol, minyó,
però t'haig d'advertir que és inútil.
T'asseguro, Frederic, que l'angoixa i el remordiment que sento per
l'abominable falsedat, gràcies a la qual em vaig escapar
d'aquests pirates tan crèduls i talossos, m'aclaparen de tal
manera que ara mateix aniria a trobar el tros de quòniam que
tenen per capità i li ho confessaria tot. Ho faria, si no
fos per les conseqüències desastroses que me'n podrien
sobrevenir. A quina hora surt la teva expedició contra el
niu d'aquests facinerosos aquàtics?
|
|
FREDERIC.- A les onze, i abans de mitjanit
espero haver expiat la meva involuntària associació
amb aquestes rates fastigoses havent-les esborrat de la faç
de la terra. Aleshores, Marteta del meu cor, seràs meva.
|
|
MARISCAL.- Estan preparats, els teus fidels
seguidors?
|
|
FREDERIC.- A punt. Només esperen les
meves ordres.
|
|
(16. Recitatiu. MARISCAL.)
|
MARISCAL |
Au, Frederic, reuneix els teus quatre i el
cabo |
|
perquè vinguin a rebre la benedicció
del mariscal |
|
|
-42- |
abans de sortir cap a la temible aventura. |
|
|
|
|
|
(Entren els CIVILS
marcant el pas en filera. Formen en un rengle de cara al
públic.)
|
|
(17. Cançó. «CABO» i CIVILS.)
|
«CABO» i CIVILS |
Quan ataqui l'enemic |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
|
Se m'arronsarà el melic, |
|
Tarantarà! |
|
i em tremolaran les dents |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
|
p'rò, de por, no en tindré
gens. |
|
Tarantarà! |
|
Si ells ataquen i tu els veus |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
|
i el valor et baixa als peus |
|
Tarantarà! el remei
millor que hi ha, |
|
si és que et vols encoratjar, |
|
és cantar i trompetejar! |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
|
Tarantarà-ra-ra-ra-ra! |
|
|
|
|
MARTA |
Vinga herois de la desferra, |
|
vinga tots cap a la guerra |
|
a inundar de sang la terra. |
|
|
-43- |
Per conquerir
la immortalitat! |
|
Amb la mort us haureu de batre, |
|
i sempre en cauen més de quatre |
|
i la pàtria els idolatra. |
|
Heu de ser
herois, cap a la mort! |
|
|
|
TOTS |
Vinga herois, cap a la mort! |
|
|
|
«CABO» i CIVILS |
Tot plegat és molt amè |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
|
i ho canteu de bona fe, |
|
Tarantarà! |
|
pr'ò incrementa el regalim |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
|
de canguelis que tenim. |
|
Tarantarà! |
|
Si veiem venir la mort |
|
apretem el cul ben fort. |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
Tarantarà!
|
|
No ens serveix ben per re |
|
que ho canteu de bona fe. |
|
Tarantarà!
Tarantarà! |
Tarantarà!
|
|
|
|
EULÀLIA |
Cap a la glòria, gent
esforçada, |
|
'neu i moriu-vos tots a la vegada |
|
per una forta i seca estocada. |
|
A la tomba
tots de cop! |
|
|
|
NOIES |
A la tomba tots de cop! |
|
L'enemic no és cap xerraire, |
|
de clemència, no en té gaire, |
|
amb l'espasa talla l'aire |
|
|
-44- |
i us degolla a tots de cop. |
|
|
|
«CABO» |
Escolteu les poca-soltes |
|
com ens canten les absoltes. |
|
És un cant tan positiu |
|
que si algú s'escapa viu |
|
el voldríeu fer tornar |
|
que l'acabin de matar. |
|
Déu n'hi do si ens animeu |
|
amb la vostra bella veu. |
|
|
|
CIVILS |
Déu n'hi do si ens animeu |
|
amb la vostra bella veu. |
|
|
|
|
(Conjunt. COR de
tots menys els CIVILS.)
|
|
|
|
CIVILS |
(Sense
moure's.)
|
Hi estem anant. |
|
|
|
|
|
|
|
|
CIVILS |
Hi estem anant. |
|
La guerra és important! |
|
|
|
|
CIVILS |
Hi estem anant. |
|
La guerra és important! |
|
Anem-hi reculant! |
|
|
|
MARISCAL |
Què hi feu al meu davant? |
|
|
|
|
-45- |
|
(Els CIVILS
surten. MARTA se separa de
FREDERIC i surt, seguida
per les seves germanes, que la consolen. El MARISCAL i els altres els segueixen.
FREDERIC es queda tot
sol.)
|
|
(18. Recitatiu. FREDERIC.)
|
FREDERIC |
Ara a matar pirates, quina alegria! |
|
Com em consola! Reparació exquisida! |
|
Per fi em perdonaré, ni que sigui una
mica |
|
tants anys de pillatge i lladronici |
|
dels quals, pel meu il·limitat sentit del
deure, |
|
jo, rei de l'infortuni, sóc culpable. |
|
|
|
|
(El REI i
RUTH apareixen
armats.)
|
REI |
Ep, nano! |
|
(L'apunta amb una pistola.)
|
|
|
|
|
RUTH |
I jo, la teva tata! |
|
(L'apunta amb una pistola.)
|
|
|
FREDERIC |
Oh, folls intrusos, |
|
goseu plantar-me cara? No sabeu, capgrossos, |
|
que jo he jurat pel cel exterminar-vos? |
|
|
|
|
(El REI i
RUTH s'apunten al
pols.)
|
REI |
Misericòrdia! No pots escoltar-nos? |
|
|
|
FREDERIC |
No tinc per què sentir ni una paraula. |
|
P'rò la pietat tempera el meu
ressentiment, |
|
per tant, seré benèvol. Parleu! |
|
|
|
-46- |
|
(19. Trio. RUTH,
REI i FREDERIC.)
|
RUTH |
Que tu deixessis la ferum |
|
del nostre cau, va ser molt greu. |
|
No ens consolava ni el costum |
|
del joc del mot més breu. |
|
Ni endevinalles ni acudits |
|
van fer cap gràcia a cap amic, |
|
fins que un va dir petant els dits |
|
jo sé un bon embolic. |
|
|
|
|
RUTH |
Un embolic! |
|
El més fantàstic embolic! |
|
Un embolic bastant bonic |
|
perquè embolica l'enemic. |
|
|
|
TOTS |
Un embolic, un embolic, etc. |
|
Ha, ha, ha, quin embolic! |
|
|
|
REI |
Vam riure tant que encara ric |
|
imaginant en Frederic |
|
i ens cargolàvem el budell |
|
pensant en el cadell. |
|
Per veure't m'he jugat la pell |
|
si tu vols, ara jo te'l dic |
|
escolta'l, jove jovencell, |
|
veuràs quin embolic. |
|
|
|
FREDERIC |
(Interessat.)
|
Quin embolic? |
|
|
|
REI |
(Rient.)
|
Doncs l'embolic, el més fantàstic
embolic. |
|
Un embolic bastant bonic |
|
perquè embolica l'enemic. |
|
|
|
TOTS |
Un embolic, un embolic, etc. |
|
Ha, ha, ha, quin embolic! |
|
|
|
-47- |
|
(Cançó. REI.)
|
REI |
Per alguna raó ridícula, que no tinc
intenció de contradir
per res del món, |
|
un savi amb molta autoritat, no sé pas
qui,
probablement un astrònom coix del front |
|
va decidir, en referència a l'horripilant
mes de febrer,
que amb vint-i-vuit dies ja es bastava, |
|
però que un any de cada quatre comptaria
amb un dia més,
i va i l'hi clava. |
|
Per una estranya coincidència -no em
sorprendria que hagués estat
per obra i gràcia d'un follet juganer-, |
|
tu ets la víctima d'aquesta
disposició tan ximple, ja que has nascut
en un any de traspàs, el vint-i-nou de febrer, |
|
per tant, amb un simple procés
aritmètic derivat dels teus certificats
i altres papers |
|
descobriràs que encara que hagis viscut
vint-i-un anys, doncs,
si comptem per aniversaris, només n'has fet cinc i una mica
més. |
|
|
|
|
|
FREDERIC |
Caram! |
|
Vejam! |
|
(Compta amb els
dits.)
|
Sí, sí, els dits m'ho diuen: no
sóc gran! |
|
|
|
TOTS |
Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha! |
|
|
|
|
(FREDERIC,
més divertit que ningú.)
|
-48- |
FREDERIC |
Doncs mira, mai ho hauria dit. |
|
Quin embolic més divertit! |
|
Si els repasséssim un per un, |
|
jo els he viscut tots vint-i-un, |
|
p'rò si em diguéssiu, quants anys
tens? |
|
diré que en tinc cinc i les dents! |
|
|
|
REI i RUTH |
Només en tens cinc i les dents! Ha!, ha!,
ha! |
|
|
|
TOTS |
Quin embolic, quin embolic, el més
fantàstic embolic.
Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha! |
|
|
|
|
(RUTH i el
REI cauen de cul a terra,
morts de riure.)
|
|
FREDERIC.- De veritat que és la cosa
més curiosa, absurda i estrambòtica que mai m'hagi
passat. Cinc anys i quart! Ningú me'ls faria. Segur que
seria el nen més alt de tot el parvulari.
|
|
RUTH.- M'hi jugo un peix que estàs
content de no haver-nos exterminat fa cinc minuts. Així
t'has lliurat del càrrec de consciència d'haver mort
un parell de camarades.
|
|
FREDERIC.- Camarades?
|
|
REI.- (S'aixeca.)
Sembla que no tinguem pesquis. Encara no has captat la delicadesa
de la teva situació? Tu eres el nostre aprenent...
|
|
FREDERIC.- Fins que arribés als
vint-i-un anys.
|
|
REI.- No, no, «fins que arribés el
dia (Li ensenya un document, d'on llegeix
textualment.) del teu vint-i-unè
aniversari», i comptant per aniversaris, només n'has
complert cinc.
|
|
FREDERIC.- No em diràs que em penseu
reenganxar amb aquesta bestiesa.
|
-49- |
|
REI.- No, home, no! Només et posem al
corrent dels fets i et recordem el teu sentit del deure.
|
|
RUTH.- El teu aclaparador sentit del deure!
|
|
FREDERIC.- (Fora de
sí.) No fotis! No s'hi val! Això
és una canallada monstruosa! No acabo de ser
misericordiós amb vosaltres? Doncs ara sigueu-ho vosaltres
amb mi. Per pietat, no m'obligueu a complir el contracte al peu de
la lletra, ara que ja tinc la mel de la felicitat als llavis!
|
|
RUTH.- Nosaltres no t'obliguem a res. En tenim
prou i de sobres amb una discreta apel·lació al
teu deure.
|
|
REI.- El teu deure!
|
|
FREDERIC.- (Després d'una
pausa.) No cal que insistiu. El meu deure és
d'una claredat diàfana. Abomino de la vostra infame
existència. Tremolo de vergonya només de pensar que
hi pugui tornar a estar involucrat, però el deure és
el deure i, costi el que costi, compliré el meu deure.
|
|
REI.- Ben garlat, nano! Així m'agrada!
Ja tornes a ser un dels nostres.
|
|
FREDERIC.- Et segueixo. (De cop i
volta.) Un moment!
|
|
REI i RUTH.- Què passa?
|
|
(19 bis. Trio. FRED, RUTH, REI.)
|
FREDERIC |
Ja veig que el meu futur no podrà ser un
camí de roses. |
|
Haig d'anar a trobar la Marta per parlar de quatre
coses, |
|
li diré que jo no sé fer res si
observo incoherències |
|
|
-50- |
per molt que hàgim de patir-ne poc amables
conseqüències. |
|
No voldria que em matessin ni amb l'espasa ni amb
la daga |
|
p'rò un pirata és tan fatxenda que
si algú no l'afalaga |
|
amb cinquanta compliments, la vanitat se li
capfica |
|
p'rò si moro aquesta nit ja no m'importa
gens ni mica! |
|
|
|
REI |
No t'importa gens ni mica, |
|
mica, mica, mica, mica! |
|
No t'importa gens ni mica, |
|
ni la mica d'una mica! |
|
|
|
RUTH |
No t'importa gens ni mica, |
|
mica, mica, mica, mica! |
|
No t'importa gens ni mica! |
|
|
|
FREDERIC |
No m'importa gens ni mica! |
|
|
|
REI |
No t'importa gens ni mica! |
|
No t'importa gens ni mica, |
|
mica, mica, mica, mica, |
|
mica, mica, mica, mica, |
|
mica, mica, mica, mica, |
|
mica, mica, mica, mica, |
|
mica, mica! |
|
|
|
RUTH |
No t'importa gens ni mica, |
|
mica, mica, mica, mica! |
|
Si no fos la nena boja que per fotre't es
revolta |
|
i no fos que el teu cervell és el d'un tros
de poca-solta, |
|
et diria a cau d'orella com resoldre aquest
examen. |
|
Quedaries astorat pel gran encert del meu
dictamen. |
|
Fins i tot he tingut ganes de passar-te una
xuleta, |
|
p'rò no puc si veig que estàs tan
afectat de la xaveta |
|
i jo sóc com una esquella d'una cabra que
repica |
|
|
-51- |
per això et dic que el teu problema no
m'importa gens ni mica! |
|
|
|
REI |
No t'importa gens ni mica, |
|
mica, mica, mica, mica! |
|
No t'importa gens ni mica, |
|
ni la mica d'una mica! |
|
|
|
FREDERIC |
No t'importa gens ni mica, |
|
mica, mica, mica, mica! |
|
No t'importa gens ni mica! |
|
|
|
RUTH |
No m'importa gens ni mica, etc. |
|
|
|
REI |
No t'importa gens ni mica, etc. |
|
|
|
FREDERIC |
No t'importa gens ni mica, etc. |
|
|
|
REI |
Si jo hagués patit la sort d'haver tingut
com tots vosaltres |
|
un germà amb qui hagués parlat com
ara avui ho fem nosaltres, |
|
ell m'hagués donat consells si algun cop jo
m'equivocava |
|
i m'hagués fet grans favors com el que et
faig amb mala bava, |
|
l'existència hagués estat per mi un
esplèndid bon viatge |
|
i m'hagués reconvertit en un
autèntic personatge, |
|
p'rò els consells són una
inútil xerrameca que es predica |
|
i ningú els escolta mai, per tant no
importa gens ni mica! |
|
|
|
FREDERIC,
RUTH,
REI |
Sí, no importa gens ni mica, mica, mica,
mica, mica! |
|
Sí, no importa gens ni mica, mica, mica,
mica, mica! |
|
Els consells són una inútil
xerrameca que es predica |
|
|
-52- |
i ningú els escolta mai, per tant no
importa gens ni mica! |
|
Els consells són una inútil
xerrameca que es predica |
|
i ningú els escolta mai, per tant no
importa gens ni mica! |
|
Mica, mica, mica, mica, mica, mica, mica,
mica, |
|
ni una mica! |
|
|
|
|
FREDERIC.- Maleït sia! M'acabo de recordar
d'una cosa de la màxima importància. Us ho hauria de
dir... però no puc. No, no, una traïció
així no me la perdonaria... En canvi, com a membre de la
vostra colla...
|
|
REI.- Parla. T'hi commino pel teu elevat sentit
de la rectitud, al qual no he apel·lat mai en va.
|
|
FREDERIC.- El pare de la meva Marta...
|
|
REI i RUTH.- Sí, Sí!
|
|
FREDERIC.- Es va lliurar de vosaltres
declarant-se orfe.
|
|
REI.- I tant!
|
|
FREDERIC.- Em trenca el cor convertir-me en
delator de l'honorable pare de la noia que adoro, però en
tant que aprenent vostre no tinc alternativa. És el meu
deure informar-vos que el Mariscal no és orfe!
|
|
REI i RUTH.- Què?
|
|
FREDERIC.- Encara pitjor. Ni és orfe, ni
ho ha estat mai!
|
|
REI.- Haig d'entendre que, per salvar la seva
miserable existència, es va atrevir a abusar de la nostra
crèdula simplicitat? (FREDERIC assenteix mentre
plora.) Doncs la mostra venjança serà
fulminant i terrible. Reuniré tota la colla i atacarem la
mansió del mariscal aquesta nit mateix!
|
|
FREDERIC.- Però, espera't...
|
|
REI.- Ni una paraula! Ha begut oli!
|
-53- |
|
(20. Trio.)
|
REI i RUTH |
Anem, anem! El pit em bull, |
|
m'estic bevent la sang que vessarem. |
|
Aquesta nit, el meu orgull |
|
es venja amb sang i fetge, anem, anem. |
|
|
|
FREDERIC |
Anem, anem, el pit em bull, |
|
el deure és dur i per'xò
l'acomplirem. |
|
Aquesta nit, el meu orgull |
|
està ferit de mort, anem, anem. |
|
|
|
REI |
El mentider |
|
ens ha estafat l'amor, |
|
i em venjaré |
|
amb piratesc horror. |
|
Amb un engany |
|
ens va commoure el cor: |
|
No us semblí estrany |
|
si avui és home mort. |
|
|
|
TOTS |
Sí, sí, avui és home
mort. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Surten el REI i
RUTH.)
|
|
(Entra MARTA.)
|
-54- |
|
(21. Recitatiu. Alarma.)
|
MARTA |
Tot està a punt, els quatre i el
«cabo» t'esperen. |
|
No ploris, Frederic. No pot ser |
|
que el meu Tirant lo Blanc s'enfonsi a la
primera. |
|
|
|
FREDERIC |
No, Marta, no, un embolic terrible |
|
ha tingut lloc. Marta, oh Marta meva, |
|
hauré d'estar al servei del rei pirata |
|
fins que compleixi vint-i-un aniversaris. |
|
|
|
MARTA |
Que no en tens vint-i-un? |
|
|
|
FREDERIC |
Només en compto |
|
un sol de cada quatre, i els vint-i-un |
|
jo no els compliré fins al dos mil
cinquanta. |
|
|
|
MARTA |
Quin desengany! Això és una
catàstrofe! |
|
|
|
|
MARTA |
No, no! Frederic, escolta'm. |
|
|
|

|