PER LO DIMECRES. MEDITACIÓ DEL JUDICI UNIVERSAL
COMPOSICIÓ DEL LLOCH
Imagina, ánima mia, que veus lo que en lo ùltim dia has de véurer; tot lo univers convertit en cendra, y que estás ohint que los ángels pregonan ab so de trompetas: —24→ Alsauvos, ó morts, veniu à judici, y demana gracia á Dèu, perque imprimesca en ton cor un sant temor de la sentencia que ha de fulminar contra dels mals, perque merescas ser cridada á la sua ma dreta.
CONSIDERACIÓ
Considera que ha de venir dia, en lo qual has de véurer á tots los homens que han nat, desdel principi del mòn fins á la hora present, y tots los que desdel dia de avuy fins á la fi del mòn naixerán congregats en la vall de Josafat. Però ¡ab qué notable diferencia! Perque uns al so de la trompeta ressucitarán ab sos cossos feos y horrendos, altres ab cara resplandent y gloriosa.
Dels uns, formarán los cossos celestials Paraninfos; dels altres, horrorosos dimonis. ¿Sabs tú ab qual ressucitarás de aquestas dos formas? Imagina que se han de portar devant de tú á mòls condemnats, lligats per lo coll ab argolla de ferro, carregats de grillons y encesas cadenas, arrastrats en aquella esclavitut per menos y —25→ menors culpas de las que tu has comés.
Pensa que veuràs en aquell tremendo dia una turba infernal que estrenyera rabiosa las dents, y clamarà de tú justicia, venjansa y mort eterna.
¡Ay, ánima mia, qué pasmo serà lo teu, quant queixantse Jesucrist dels agravis que li han fet los pecadors, dirá: jo só Jesus à qui crusificáreu; mirau las llagas que en mon cos obrireu, mirau mon costat, tan patentament obert, perque entrásseu dins mon cor! ¿Què cas habeu fet de tan gran amor? ¿Cóm habeu correspost á estas finesas?
O ánima mia, ¿qui podrà oir la terrible sentencia, ab que los dirá: Anàu, malehits de mon Pare, al foch etern del infern? ¡O Jutge santissim! ¡O sentencia terrible! ¿quí no vos ha de témer?
AFECTES JACULATORIS
¡Ay, ánima mia, quán gran es la tua miseria! Te assustas de véurer pintada una ánima en culpa: y tú essent culpada, ¿no te consideras? La sentencia que ha de donar Cristo contra dels mals te espanta: ¿y —26→ tú vius tan malament, y no tems ser per lo mateix delicte condemnada? Tem, tem la justa venjansa de Dèu, que pot en lo mateix instant que pecas condemnarte.
¡Ay, miserable de tú! ¿qué dirás ò qué faràs en aquell judici tan tremendo? ¿Qui te deslliurará de la ma poderosa y del bras alsat per castigarte? ¿Qui te preservarà de la divina ira, de la mort eterna y de aquells lassos que te ha parat lo infern? ¡Ay de tú! ¿Qué farás quant lo cel publicará las tuas maldats, y veuràs totas las criaturas contra de tú conjuradas?
Peró, mon Dèu, ¡què tinch de fér infelis de mi! ¿A qui recorreré, si Vos en aquella hora tindrèu tancadas las portas de vostra divina clemencia? Si la Creu, claus, assots y demés instrumens de vostra passiò, que ara cridan misericordia per los pecadors, han de cridar á las horas venjansa y rigor, ¿ahónt podré refugiarme?
COL-LOQUI Y PETICIÓ
O Jesus piadosissim! perdut estich si mirau à mos demérits. Peró recordauvos que —27→ Vos, vos habeu fet home per salvarme: no vullau pues condemnarme en lo dia que vindreu per judicarme. Lo suor que per mi derramáreu, los assots que vos donaren, las espinas ab que vos coronaren, la sanch que brotá de vostras venas y la mort que per mi sufriren, no vullau sian medis per afligirme, quant los habeu ordenat per consolarme. Ja veig que no puch confiar de mos mèrits; però, habent vos patit per tot lo món, bè puch gloriarme que habeu mort per mi, y que habeu merescut per mi. Y axí, posau, bon Jesus, vostres mérits entre mi y vostre judici: vullau perdonarme, puig me pesa del intim de mon cor de habervos provocat á ira ab mas culpas: pésam de haber pecat, del intim de la mia ánima. Puig me adoptau com á fill per salvarme, vnllau com á Pare perdonarme.
—28→
PER LO DIJOUS. MEDITACIÓ DE LA ETERNITAT
COMPOSICIÓ DEL LLOCH
Imagina, ánima, que ets immortal, y que te ha de tocar, ó gosar anys enters de una felicitat que ha de durar per sempre, ó sufrir penas cruels que may per may se han de acabar. Y axí demana humilment á Dèu, te guie per lo camí de la vida eterna.
CONSIDERACIÓ
Considera que es la eternitat una duració perpetua que may se finirá, una roda que may se mou y may acabarà de girarse, un circul perfet que may podrà finirse, un mar dilatat sens limits, abisme sens fondo, y espay sens fi ni terme.
¿Vols saber qué cosa es eternitat de pena? Baixa al infern ab la consideració, y si preguntas als condemnats qué cosa es eternitat, te respondrán que es una vida —29→ que sempre mor, una mort que sempre reviu, una ardent flama que sempre crema, un cuch que continuament rosega, un venenós dragó que sempre consum las entranyas y may mata.
¿Vols saber qué cosa es eternitat de gloria? Pregúntau als cortesans del cel, y te dirán que es una vida que may mor, una alegria sens tristesa, una felicitat sens envidia, y una possessiò de una suma bondat divina, que ha de durar perpetuament y per sempre.
Mira atentament una y altra eternitat, y esclama: ¡O ditxosa patria dels benaventurats! ¡O desgraciada caverna dels condemnats! Pregunta à aquellas desgraciadas ánimas quánt temps han de abrasarse, quánts anys han de estar entre aquellas infernals penas, y te respondràn: per sempre. Digas á aquellas ànimas ditxosas del cel, quant ha de durar aquella felicitat, y te respondrán: per sempre. ¿Es possible, pues, que un per sempre de gloria no te moga á amar a Déu, y que un per sempre de penas no te detinga, perque no lo ofengas?
—30→AFECTES JACULATORIS
O ánima mia, ¡quànt de tèmer es la eternitat per los mals, quant tots los mérits dels homens no bastan per aliviar sa pena! Junta totas las llagrimas que han plorat los penitents, arreplega tota la sanch que han derramat los Màrtirs: ¿bastarà per apagar lo foch etern del infern? Ninguna de aquestas cosas basta.
Pregunta á Jesus, si ab la sua sanch mitigará aquellas penas del infern; si de aqui a milanars de anys tindrán algun alivio, per medi de la sua sanch derramada, tresor de infinit valor a la acceptació de sòn etern Pare. Ou lo que te respon: per los condemnats no hi ha alivio, ni en lo infern remissió.
¡Ay! ánima mia, axó passa en la eternitat, y tu no miras quánt enganyada vius en lo món? ¿No consideras lo desatino que fas quant deixas lo etern per lo momentáneo? Si en aquesta vida no pots oir un ruido extraordianari; si te inquieta lo pich —31→ de un mosquit; si no pots sufrir per espay de una Ave Maria la flama de una candela; ¿cóm te exposas à patir una eternitat de penas?
COL-LOQUI Y PETICIÓ
O Jesus justissim, ¿es possible que Vos me amenasseu ab la terribilitat de penas eternas, y que lo temor de vostra justicia no infundesca dolor y arrepentiment en mon cor? ¿Cóm es possible que jo visca un instant en desgracia vostra, y no sols un instant, sino tal vegada mesos y anys, sabent que en qualsevol moment puch condemnarme? Axó ho crech y confesso; peró no hauréu exécutat contra de mí la merescuda sentencia, perque habeu sufert per vostra bondat la mia desordenada malicia.
En vostra ma está, Senyor, lo salvarme ó pérdrerme; peró si tant temps me habeu guardat, quant anaba fugitiu de Vos y en seguiment de mos vicis, no me vullau repellir ara de vostra amorosa presencia.
Aqui me teniu, bon Jesus, feu de mi lo que vullau; però perdonaume, puig me teniu —32→ humilment postrat en vostra divina presencia: de habervos ofés me pesa, mon Dèu, y de haber pecat. No vullu, Pastor divi, desamparar aquesta ovella vostra, que encara que perduda, va tras de Vos per la clemencia.
PER LO DIVENDRES. MEDITACIÓ DE LAS PENAS DEL INFERN
COMPOSICIÓ DEL LLOCH
Imagina ánima mia, que se te ha obert la terra, y que estás mirant baix de ella los dimonis y ànimas condemnadas atormentadas ab tot gènero de penas, abrasantse inconsolablement en lo infern. Vejas cóm está la tua conciencia, y demana á Déu que te done llágrimas de una verdadera penitencia, perque no hajes de parar aquells tormens horrendos.
CONSIDERACIÓ
Considera, ánima mia, que entras en lo —33→ teatro de la divina venjansa, perque no es altra cosa lo Infern que una exêcució de la divina ira. Mira aquella terrible fornal plena de foch inexplicable, en la qual hi ha milanars de condemnats que udolan com á bruts, trahuen foch ardent per la boca, nas y orellas.
Mira en altra part un estany de insufrible gel, dins del qual tiran á las ánimas los dimonis, després de estar abrasadas ab aquell foch cruel. ¡Ay, cos complagut! si en lo rigor del ivern no pots sufrir per espay de una hora lo glas, ¿còm podràs sufrir aquella fredor perpetua?
Ou y para la atenciò, y sentiràs uns ays gemechs, xiulets y ruidos, que te causarán horror; y axo ha de durar per sempre. Que te extremeixes? Ou cóm los condemnats maleheixen als pares y mares que los posaren en aquesta vida. ¿Que te espantas de tal desorde? Ou cóm blasfeman de la encarnació, passió y mort de Cristo nostre Senyor, de tots los Sants, fins de Maria Santissima nostra mare.
Imagina que veus aquells sacrilechs blasfemos, —34→ lligats com uns gossos ab cadenas, cremant en foch abrasador, oprimits uns ab altres, com los rajols quant estan dins la fornàl per courer. ¡O ànima mia, quàntas vegadas has merescut tú aqueixos càstichs per tas culpas! Ja veig, Jesus meu, que vos tinch provocat á ira; però suspreneu la venjansa, donaume una contrició verdadera y temps per lograr vostra gracia, per medi de una verdadera penitencia.
AFECTES JACULATORIS
¡Ay, mon Déu, qui pogués plorar tantas llágrimas, com tenen grans de arenas los rius, y despedir tans suspirs, quantas tenen los mars gotas de aygua, per borrar los caracters de ma voluntat ingrata! Plagués á Vos, Senyor, que may mon pare me hagués engendrat, ni la mia mare mo haguès engendrat, ni la mia mare mo hagués alletat, si tinch de parar á aqueixa amargura y perpetuo llanto!
O ánima mia, ¡qué mals porta lo pecat! ¡quán més amarch es que lo fel, y quán major homicida, que lo més cruel matador! ¿Com pues te atreveixes à pecar en presencia —35→ de ton Dèu, al qual com á criatura sua debias alabar, per participar de las dulsuras perpetuas de sa gloria? Peró ¡ha ingrat, cóm has renunciat al dret de la gloria, per habitar aqueixa infernal casa!
¡O bon Dèu de tota pietat y clemencia! ¡Quants homens hi ha que, habent mort de repente al mitg de la carrera de sos vicis, se estàn ara abrasant miserablement en lo Infern! Y ¡que hauria estat de mi, si en aqueix estàt me hagueseeu citat devant de vostre tribunal supremo! ¿Qui me ha defensat de aqueia terrible desgracia, estant en lo profundo somni de la culpa, sino Vos, mon Dèu y ma vida.
COL-LOQUI Y PETICIÓ
¡Ay, Pare de misericordia y Déu de eterna clemencia, que no vos alegrau de la mort del pecador, sino que voleu que visca y se convertesca! aquí me teniu, lo mès indigne de vostre amor, y lo mès digne de la pena eterna; peró perque se que sòu misericordiòs com sempre, y que podeu perdonarme, desdel més profundo abisme de —36→ mas miserias confesso que he pecat contra de Vos, y en vostra divina presencia.
¡O ingratitut mia, que haja jo ofès á qui debia per tans motius amar! Mil inferns confesso que meresch, Senyor; peró aqui me teniu rendidament postrát devant del trono de vostra clemencia, quedant confús, y solament ab lo aliento de dir que he pecat; aqueix es lo major sentiment que tinch, y no poden satisfer á Dèu ofés, desitjo que lo meu cor se fassa trossos ab la vehemencia del dolor, dient que me pesa de tot mon cor de habervos agraviát: pésam, bon Jesus, de haber pecat. Suplesca la mia falta la sobre-abundancia de vostra sanch derramada, perque sia condigna la satisfacció. Recordauvos que prenguéreu ma flaca naturalesa per salvarme, y no per condemnarme.
—37→
PER LO DISSAPTE. MEDITACIÓ DE LA GLORIA CELESTIAL
COMPOSICIÓ DEL LLOCH
Imagina, ánima mia, que veus la magnificencia, altesa y hermòsura de la gloria celestial, casa tota tatxonada de pedras preciosas, adornada de or finissim, plena de olors suavissims y de brillans resplandors, que de totas parts la il-lustran. Prega al Senyor, que donante à gustar en ton interior las delicias celestials, te fassa aborrir tots los gustos de la terra.
CONSIDERACIÓ
Considera, ánima cristiana, quànta es la grandesa de la gloria, quant no cap en nostres sentits apearla, ni en nostres ulls véurerla, ni en nostre enteniment comprénderla; peró, no obstant axo, per alcansarne alguna noticia imagina, que entras en aquell teatro de maravellas. Alsa los ulls de la —38→ consideració al magnifich trono de aquell divino real palau, y mira á la Trinitat Santissima, assentada sobre lo resplandent trono de sa gloria, circuhida de milanars de àngels y de alts Serafins, que incessantment la alaban.
Contempla aquella humanitat sagrada de Cristo quán está gloriosa, y á las suas sacrosantas llagas ab tants resplandors il-lustradas. Mira en la dreta del Fill à la Verge Maria, coronada de estrellas, ab los cors del benaventurats, que quals hermosos sols la cortejan. Repara aquella multitut innumerable de ánimas quan alegres viuhen, ohint la continua melodia dels ángels, veyent sempre nova manifestació dels divins secrets. ¡Oh qué complacencia tenen en lo olfato, despedint quiscunt de ells major fragancias que los lliris, y olorosas rosas! ¡Qué contento ha de ser lo que los deixa los sentits y potencias embelesadas!
¿Cóm no te abrasas pues, ánima mia, ab desitg de tenir companya dels Sants, de véurer á Dèu, y de possehir junt ab los ángels aquell estát ditxós de la eterna —39→ benaventuransa! Avergonyeiste de haberte desviat del felis cami de la eterna gloria, y redargüint á la tua necedad, digas: ¡O ditxosa casa de Dèu! ¡O patria sempre amable! ¿Cóm es possible que sentme tan útil, tantas vegadas per un no res te haja mensypreat?
AFECTES JACULATORIS
O Dèu del meu cor, ¡quàn desitjable es la habitació de vostra gloria! tant la desitja la mia ànima, que de pensarhi desfalleix, y assedegada, no ama sino recrearse en Vos, font de vida eterna. ¡Oh quánt me concedirèu, que vos ame ab un excessiu amor! ¡quánt me será permés adorar vostras llagas, posar mos llabis en la obertura de vostre sacrosant costat, y estar eternament submis á vostras plantas.
¡Ah, Jesus de la mia ánima! May mès me han de gustar las cosas del mòn, ni he de tenir afecte algun á las delicias, desde que tinch gustat y vist per la fé, quán gran es, Senyor, vostra dulsura. Enviaume en esta vida los traballs y penas que siau —40→ servit, que ab vostra gracia ho sufriré tot de bona gana, com, Dèu meu puga gosar de Vos.
Peró ¡ay de mi, home infelis! ¿qui deslliurarà à la mia ánima de la presó de aquest cos! Véurer desitjo finida la vida ab que visch, puig me habeu criat per viurer en vostra companya, y axí estaré inquiet fins á gosar de Vos. Ahont està mon Dèu, alli está la mia esperansa, alli es la mia herencia, alli es la mia patria.
COL-LOQUI Y PETICIÓ
O bon Jesus, amor y dulsura mia, véjatvos mos ulls, finéscas ja ma vida, mória jo luego, com vaja á gosar de Vos; peró ¿com podrá gosar de Vos qui tantas vegadas vos ha ofés? ¿Cóm pot esperar la vista de vostra hermosa cara, qui tantas vegadas se ha apartàt de vostra voluntat? ¿Ab qué esperansa, lo qui es digne de odi pot implorar vostre amor? ¿Cóm demanar podrá vostra gloria, lo qui es digne de eterna pena?
¡O Deu y Senyor meu! avergonyit me —41→ quedo de véurer quán dessemblant sò ab mos germans y fills de la mia mare la Iglesia, puig aquestos ab un sant temor meresqueren vostre amor, y per axó están gosant de Vos; peró jo, vil é ingrát, essent Vos lo centro de mas ditxas, he comés contra vostra Magestat tantas ofensas!
Aquest desorde té inquiet á mon cor; peró ja vos dich que me pesa de habervos agraviat: jo vos adoro, Senyor, vos estimo y amo mès que la mia vida, més que la mia ánima, més que totas las cosas: desitjo viurer y morir ab aquest sant propósit, y que mon cor se abrase á són últim fi, y gosar per sempre de són Criador.
PER QUANT ENTRA EN LA IGLESIA
Al péndrer aygua beneita dirà:
Aquesta aygua benehida
me done salut y vida.
—42→En nom del Pare, y del Fill, y del Esperit Sant. Amen.
Després immediatament anirá devant del altar major ó altre, en lo qual está reservat ó guardàt lo Santissim Sagrament, y agenollát, dirà:
Alabat sia lo Santissim Sagrament del altar, y la purissima è immaculada Concepció de Maria Santissima, concebuda sens mácula de pecat original.
Déu y Senyor meu, que voleu ser alabat dels àngels y dels homens en lo cel y en la terra, jo, lo més indigne de totas las criatnras, entro en vostre sant temple, desitjós de benehirvos y alabaros; y axi dirigiu mos pensaments, ordenau mas paraulas, y santificau mas obras per la major honra y gloria de vostra Magestat soberana.
Verge purissima, Maria, temple ditxosissim de la Santissima Trinitat, juntament ab lo Sant titular de aquesta Iglesia, y demes Sants y Santas, que en ella se veneran, dignauvos presentar las mias oracions devant de Dèu, nostre Senyor, y alcansarme la remissió de mos pecats perque —43→ me pesa en la ánima de haberlo ofès per ser qui es, bondat infinita, y prometo no pecar mès.
Finalment podrà implorar la gracia del Esperit Sant ab la següent deprecació sobre del Hymne:
Veni, creator Spiritus.
| Veniu, Esperit criador, | |||
| A regnar en nostre cor. | |||
| Umplint de fervent ardor | |||
| Als pits criats per vostre amor. | |||
| Vos sóu lo nostre advocat, | |||
| Viva font, foch, caritat, | |||
| Dó del Pare venerable, | |||
| Unció santa mólt amable. | |||
| De sa dreta sòu lo dit, | |||
| Antes promés y predit, | |||
| Que baixant del cel à terra, | |||
| Als muts donáreu loquela. | |||
| Il-luminau mos sentits, | |||
| Reprimiu vans apetits, | |||
| Confortau, Consolador, | |||
| Lo que es flac en nostre cor. | |||
| Fúgia lo esperit maligne, | |||
| —44→ | |||
| (Vistantvos mòlt benigne) | |||
| Per viurer devotament, | |||
| Y morir mólt santament. | |||
| Conegam Dèu inefable, | |||
| Pare de tots admirable, | |||
| A són Fill, Verb, Esplendor, | |||
| Vincle dels dos, Vos amor. | |||
| Glorïa sia donada | |||
| Al Pare, al Fill encarnat, | |||
| Junt ab lo Esperit gosada, | |||
| Per tota la eternitat. | |||
| Amen. | |||
—45→
PER OHIR DEVOTAMENT LA MISSA
EXPLICACIÓ DELS MISTERIS QUE SE REPRESENTAN EN LA MISSA
Lo Sacerdot
Lo Sacerdot, revestit ab las vestiduras sagradas, representa à Cristo nostre Redemptor en la su sagrada passió.
—46→Lo Ámit
Ques posa en lo cap representa la corona de espinas, y significa també aquell drap ab que li cubrian la cara, quant li deyan: endevina qui te ha pegat.
La Alba
Representa la vestidura blanca que li posaren en casa de Herodes, despreciantlo com á loco.
Lo Cíngul
Representa aquella lligadura, ab lo qual fou lligat quant lo prengueren en lo hort.
La Estola
Representa aquella corda que li posaren al coll, quant lo portaren pres á Jerusalem.
Lo Maniple
Representa la corda ab que fou lligat en la Columna, quant lo assotaren.
La Casulla
Representa lo vestit de púrpura que li posaren en casa de Pilat, están coronat de espinas.
Lo Cálser y los Corporals
Lo Cálser representa lo sepulcre de —47→ Cristo, y los Corporals representan lo llansol ab que fou enmortallat sòn preciosissim cos.
Lo Intróit
Significa las grans ansias que los Sants Pares que estaban en los llims tenian de la vinguda de Cristo al món, per la redempció que habia de obrar per ells y per nosaltres; y per significar los clamors que donaban se diu inmediatament: Kirie eleyson, que vol dir: Senyor, teniu misericordia de nosaltres.
Lo Gloria in excelsis
Significa la alegria dels ángels, y dels pastors en lo naixement de Cristo.
Dominus vobiscum
Las sinch vegadas que lo Sacerdot se gira de cara al poble, dient; Dominus vobiscum, representa las cinch vegadas que Cristo, lo dia que ressucità, se apareguè, y saludà als deixebles y à las Marias.
Las Oracions
Que diu lo sacerdót després del Domingo vobiscum, representan las mòltas vegadas —48→ que Cristo orà per nosaltres en lo discurs de sa vida.
La Epístola
Significa la predicació dels Profetas, y especialment la de San Joan Baptista.
Lo Gradual y Alleluya
Lo Gradual ques canta desprès de la Epistola, significa la soledat de Cristo en lo desert. Y la Alleluya representa com anaren los ángels á servirlo després de haberlo tentat lo dimoni.
Lo Evangeli
Singnifica la predicació de Cristo. Y per dir lo Evangeli se muda lo missal á la altra part del altar, per significar que Cristo Senyor nostre anaba de uns pobles á altres predicant lo Evangeli. Quant se diu lo Evangeli estam drets, per significar la prestesa ab que debem obehir la lley de Cristo, la qual sens pública en lo sagrat Evangeli. No dehuen fér lo ruido de rossegar los peus que han acostumat fins avuy per ser indecent al Temple de Déu: si sols basta, y es lo que deuhen fèr una inclinació —49→ de cap, com poden reparar ho fan lo diaca y subdiaca del altar.
Lo Credo
Que es un resúmen de lo que deu créurer lo cristiá, lo comensa lo sacerdot al mitg del altar, significant com isqué de Cristo aqueixa ensenyansa, com de tan bon mestre. Al mitg significa lo fruyt de sa predicació, puig sens êxcepció de personas admet Cristo á tots à la sua lley. Se agenolla á las paraulas, Homo factus est, per significar la gran humilitat de Cristo, com se humilia, sent Dèu, à la nostra naturalesa, y axi mateix nosaltres debem humiliarnos ab Dèu nostre Senyor.
Lo Ofertori
Lo oferir lo sacerdot la hostia y cálser significa la promptissima y entera voluntat, ab que Cristo se oferi á patir y morir per nosaltres.
Orate Fratres
Lo girarse lo sacerdot, y dir: Orate fratres, significa com Cristo, després de haber fet oració en lo hort suant sanch y —50→ aygua, se acostá als sèus deixebles y los digué: vetllau y orau per no entrar en la tentació.
Lo Prefaci
Representa la entrada de Cristo en Jerusalem lo dia de Rams, y la alegria ab que lo poble lo rebè aquell dia, clamant: Benehit sia l'qui ve en nom del Senyor.
Lo Cánon
Diu lo sacerdot las oracions del Cánon ab veu baixa ó secreta, per significar com Cristo se apartà dels Jueus, per estar retirat y secret en Effren ab sos deixebles; per denotar la profunditat de aquell misteri, y també per major reverencia, perque aquellas cosas ques fan publicament mès facilment se desprecian.
Lo alsar la hostia y cálser
Representa com Cristo fou enarbolat en la creu; y lo abaixarlos després, y posarlos sobre dels corporals, representa com fou baixat de la creu, y posat en lo sepulcre.
Lo Pater noster
Representa aquellas paraulas, ab que —51→ Cristo cridá al etern Pare, inmediatament antes de espirar. Y aquell estar lo sacerdot en silenci, després del Pater noster, significa com Cristo estigué en lo sepulcre, y sa ánima baixà al Seno de Abraham á deslliura las ánimas dels sants Pares.
Pax Domini
Representa com Cristo després de ressucitat aparegué als deixebles y á las Marias.
Agnus Dei
Significa que Cristo, després de ressuscitat, sen pujà al cel per ser alli nostre advocat.
Las Oracions
Las últimas oracions que diu lo sacerdot, representan la oració que Cristo en lo cel fa per nosaltres al Pare etern.
Ite Missa est
Aquellas paraulas, Ite Missa est, significan que lo sacerdot ha estat un embaixador y ministre, enviat de Déu per oferir aquell sacrifici per las ánimas del purgatori, y per alcansar per tots la Divina gracia.
—52→La Benedicció
Que dóna lo sacerdot, significa la benedicció que donarà Jesucrist als justos lo dia del judici final.