
Heroides [Fragmenta]
P. Ovidi Nasó
Josep Pujol (ed. lit.)
Josep Pujol (ed. lit.) transcripció de la traducció medieval catalana de P. Ovidi Nasó, Heroides, Paris BN Esp. 543
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de P. Ovidi Nasó a Martorell veg. Hauf 1993b; Pujol 1997a.
car, certes, amor és cosa qui complex la persona d'anciosa pahor
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 158, 373, 8-9
TB: Vives 2004.
La fe jurada per tu, on es ara? E la tua ma dreta ajustada a la mia man dreta, e molts deus qui lladonchs foren en la tua bocha falsa quant los jurest, on son ara?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 394, 6-9
TB: Vives 2004.
moltes veguades he desijat veri e moltes vegades me plau trespassada ab coltell morir a mort sangonosa
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 162, 390, 4-5
TB: Vives 2004.
scrit en lo meu sepulcre: «Causa odiosa». E per aquest dictat e semblant
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap 158, 373, 18-19
TB: Vives 2004.
però les làgrames o taques fetes per aquelles, deue haver per o semblança de paraula
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 158, 373, 10-12
TB: Vives 2004.
Tu dius que batalles noen, mas cantar e sonar l'arpa es plasent
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 171, 413, 38
TB: Vives 2004.
car vergonya deu esser mesclada en amor
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 161, 387, 35-36
TB: Vives 2004.
Axi matex lo cor grosser entre maleleix e ab dificultat en amor novella, e aquest carrech de amor no seu covinentment en lo meu coratge. Car la fembra es metrivol en amor.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 479, 2-4
TB: Vives 2004.
empero aquella jovenil castedat en la qual jo visqui sens crim es loadora
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 392, 33-34
TB: Vives 2004.
certa fuy de contendra longuament contra amor, e no sotsm[etre'm] a la colpa
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 158, 373, 13-14
TB: Vives 2004.
si amor agués alguna cosa de sertenitat, jo, vençuda per amor, te prech
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 158, 373, 6
TB: Vives 2004.
vergonya he perduda e ella, fugitiva, ha jaquits los seus senyals en la mia cara
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 158, 373, 16-17
TB: Vives 2004.
la mia noblesa jau sots la mia amor
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 393, 6
TB: Vives 2004.
Lo holm no es axi stret ligat per les sarments ajustades a ell com los teus braços foren entrelassats en lo nostre coll
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 393, 19-20
TB: Vives 2004.
La arena feta es humida per les mies lagrames
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 299, 634, 32-33
TB: Vives 2004.
la castedat pus es perduda (error en el ms. cf. llatí: nulla reparabilis)
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 393, 9-10
TB: Vives 2004.
e menor pes ha en tu que en la sobiranesa de la aresta
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 187, 435, 32-33
TB: Vives 2004.
e aquell ague la despulla de la mia verginitat
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 394, 10-11
TB: Vives 2004.
e jo, pero, rompi los meus cabells e les mies galtes foren fetes aspres per les mies ungles.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 255, 551, 4-5
TB: Vives 2004.
Ara quant est hom est luxurios, e quant eres infant eres virtuos.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 230, 508, 11-12
TB: Vives 2004.
e la temor que he del mal es menor que la duptosa sperança, e la sperança que jo he del be es menor qu·ella
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 161, 380, 14-16
TB: Vives 2004.
e la mia mà, feta flacha per scriure, jau en la mia falda
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 187, 436, 6-7
TB: Vives 2004.
E que reste a mi que pugue fer si no que·m oçia? E la mort mia sera peniora o senyal per lo qual jo sere creeguda que era muller de Ercules.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 30-32
TB: Vives 2004.
ell dix a mi: «Deianira, aquesta sanch mia hac força de reparar amor».
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 394, 13
TB: Vives 2004.
O cruel deianira! Per que duptes morir?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 7
TB: Vives 2004.
E allo qui fallia a la veu jo ho complia ab plant, e batiments foren mesclats ab les mies lagrames.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 319, 675, 27-29
TB: Vives 2004.
Quina altra cosa podian fer losmeus vulls sino que plorassen tu, pus no podian veure les tues veles?
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 319, 675, 26-27
TB: Vives 2004.
Ja eres tolt als meus vulls tant que no·t podia veure, e ladonchs plore tant
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 319, 675, 26-27
TB: Vives 2004.
A la mia memoria occorren ·M· maneres de morir, e la mort sera a mi menor pena que la trigua de la mort
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 180, 426, 22-23
TB: Vives 2004.
No pots veure ara mi ab vulls corporals, mas veges mi ab los vulls de la tua pensa.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 233, 513, 8-9
TB: Vives 2004.
Considera en ta pensa los meus cabells baxats del cap en lo coll e scampats segons costums de persona qui plora. Les mies vestedures son umides e fexugues per les mies lagremes axi com si eren pluge.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 319, 675, 30-34
TB: Vives 2004.
La color era fugida de la mia cara, magresa havia aprimats los menbres meus, la mia bocha forçada prenia poques viandes, lo dormir no·m era dolç e la nit era a mi un any.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 268, 578, 11-13
TB: Vives 2004.
no sabia quina cosa es amor.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 481, 9-10
TB: Vives 2004.
«Canaçe, tu ames». Jo troni roja e vergoniosa e baxe los vulls en la mia falda. Aquests senyals de amar de m qui ho atorgava, eren assats en m qui callava.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 481, 7-9
TB: Vives 2004.
Quines erbes son ne quantes medicines que la mia nodriça no me portas e les me posas dejus ab ma ardida, e aço per tal que lo prenyat que nexia fos foragitat del meu ventre
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 268, 578, 14-15
TB: Vives 2004.
no pogui retenir la veu, ans cride. La nodriça dix: «Per que manifestes los teus crims?» E ella, qui sabia lo fet, tancha la bocha de m qui cridava. Mesquina, que fare? Dolor me forçe gitar gemechs.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 163, 393, 24-28
TB: Vives 2004.
no pogui retenir la veu, ans cride. La nodriça dix: «Per que manifestes los teus crims?» E ella, qui sabia lo fet, tancha la bocha de m qui cridava.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 233, 514, 28-30
TB: Vives 2004.
dampnosa cosa era si jo moris e la mort era criminosa
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 162, 391, 13
TB: Vives 2004.
Ay lassa! Lo mesqui es ponit per lo meu peccat.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 268, 578, 15-16
TB: Vives 2004.
Aquest dia es stat a tu derrer e primer de la teva vida. No es stada leguda cosa a mi banyar tu ab laremes tristes e portar los meus cabells arrufats. Al teu sepulcre no·m som ajaguda sobre tu ne he presos frets besars de tu.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 262, 562, 15-20
TB: Vives 2004.
De la una part era amor e de altra pahor; pahor crexia a la amor.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 233, 515, 5-6
TB: Vives 2004.
Fortuna ha comenat a tu dret e arbitratge de la mia salut e la vida e la mort mia es en la tua ma. Poder destruir a mi deu esser a tu assats, si aver poder te plau; mas major gloria te sera si son reservat a tu.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 179, 425, 6-9
TB: Vives 2004.
Pero si per ventura los meus prechs tiran la tua dura pensa a la mia amor, hages ara paraules menors que no lo meu coratge. Jo son ja simple e humil a tu, qui me'n has dada rao, car ho as stada a mi moltes veguades, no·m triguare enclinar davant los teus peus
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 170, 413, 18-23
TB: Vives 2004.
Ador les images que de nits apparexen en sompnis
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 176, 421, 24-25
TB: Vives 2004.
Quant jo abraçare tu (...) sere desliurada d'aquesta mia tristor
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 176, 421, 25-26
TB: Vives 2004.
Ells son menats alegres en les cambres de son pare qui eren lurs sepulcres.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 214, 471, 25-26
TB: Vives 2004.
La sanch fuig de mi e la calor natural desampare e lo cors e lo cor
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 176, 421, 20-21
TB: Vives 2004.
Axi tremole com les arestes primes del blat qui son mogudes per lo lebeix suau
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 176, 421, 19-20
TB: Vives 2004.
Axi tremole com les arestes primes del blat qui son mogudes per lo lebeix suau
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 319, 675, 34-35
TB: Vives 2004.
Mas temor e piatat contraste als cruels ardiments.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 214, 471, 32
TB: Vives 2004.
eja la amor par mes que jo no volria. Certes, mes amaria que la amor stigues secreta tro ajam temps de alegria, en lo qual no haja mesclades pahors, mas maleleix la tench secreta; car, qui pora amagar lo foch qui tostemps es manifest per la sua flama que fum no·n isque? Empero, si speres que jo digua lo fet quin es, jo crem. Paraules as missatgeres del meu coratge.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 175, 420 1-6
TB: Vives 2004.
tro ajam temps de alegria, en lo qual no haja mesclades pahors
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 481, 22-23
TB: Vives 2004.
Nos havem açí aportades flames de amor e no les hi havem trobades
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 127, 258, 16-17
TB: Vives 2004.
No són vengut per mirar les ciutats de Grècia, car los castells del meu regne
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 119, 232, 18-19
TB: Vives 2004.
conexeras quanta es la fermetat de Paris.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 255, 551, 3-4
TB: Vives 2004.
conexeras quanta es la fermetat de Paris. Una matexa cosa sera fi de la mia vida e de la amor.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 208, 464, 19-21
TB: Vives 2004.
La mia pensa sta ferma en la sua devocio
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 188, 436, 24
TB: Vives 2004.
prech te que no vulles soferir que la mia sperança sia feta vana
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 175, 419, 36-37
TB: Vives 2004.
prech te que no vulles soferir que la mia sperança sia feta vana
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 208, 464, 19
TB: Vives 2004.
e los alberchs pories dir que cascun alberch staria be per temple als deus
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 119, 232, 19-20
TB: Vives 2004.

Heroida XVI, Paris a Helena vv. del ms. 229-230 (manquen als ms. de les traduccions catalana i
castellana)
Saepe dedi gemitus et te, lasciua, notaui / In gemitu risum non tenuisse meo
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 255, 550, 34-35
TB: Vives 2004.
la tua vestedurastava fluxa e los teus pits foren manifests, e ells, nuus, donaren antrada als meus vulls
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 117, 228, 5-7
TB: Vives 2004.
cuydes tu que la tua cara pugua esser sens colpa? Necessaria cosa es o que muts la cara o que no sies dura.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 217, 477, 20-23
TB: Vives 2004.
En aquestes coses major sol esser la pahor que lo perill, e aquell qui vol haver pahor ha vergonya quant se'n penit
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 175, 420, 12-14
TB: Vives 2004.
fos remuneracio de tan gran servey
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 226, 498, 15
TB: Vives 2004.
jatsia que aquesta nostra querela sia tan justa
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 226, 498, 16
TB: Vives 2004.
Però la mia fama clara es
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 236, 522, 24-25
TB: Vives 2004.
Però la mia fama clara es, car entrò ara sens crim he viscut (...) quina raho ha a tu donada força
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 7-8
TB: Vives 2004.
quina raho (llat. spem) ha a tu donada força
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 258, 553, 13-14
TB: Vives 2004.
Mas car creure leugerament sol ésser dampnatge a les fembres, e les nostres paraules son cregudes freturar de fe. E, jatsia que les altres dones pequen, en tant que poques són stades, qui·m veda a mi que lo meu nom no sia entre les poques?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 8-11
TB: Vives 2004.
Si jo consent a tu, no puch dir que açò no sàpia, ne serà alguna error qui cobre lo meu fet criminos. (...) Jo per qual Júpiter scusaré ma colpa?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 11-13
TB: Vives 2004.
mas si jo volia ja trespassar los termens de la mia castedat, tu fores millor causa de la mia colpa.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 258, 553, 21-22
TB: Vives 2004.
E agui pahor moltes veguades que mon marit vaes aquells (...) e digui sovent murmurant bax o alt: «Aquest no ha de res vergonya».
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 275, 587, 20-22
TB: Vives 2004.
Be atorch que la tua cara es preciosa, e una donzella pot voler amar als teus abraçaments, mas mes am que altra si feta benaventurada per la tua amor sens crim o infamia, que si la mia castedat deperia per amor de hom strany.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 258, 553, 22-26
TB: Vives 2004.
Quantmolts jovens creus tu haver desijat ço que tu desijes, qui son savis? Donchs, Paris, tu tot sol has vulls? No veus mes los altres, mas en foll goses enquerir, ne as mes saviesa que ell[s], mas as menys vergonya.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 215, 473, 28-33
TB: Vives 2004.
Volguera ladonchs fosses vengut ab leugera nau quant la mia virginitat era demanada per mil enamorats. Si jo agues vist tu, de ·M· tu fores lo primer. E mon marit dara perdo al meu juhi. Tu veus a mi posseida e vens tart als goigs ja occupats. La tua sperança tarda fo, car ço que demanes altre ho ha.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 167, 409, 33-38
TB: Vives 2004.
La tua sperança tarda fo, car ço que demanes altre ho ha.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 258, 553, 20-21
TB: Vives 2004.
Prech-te (...) lexa defendre a mi la belesa que fortuna mi ha donada, ne hages legament la roberia de la mia castedat.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 13-15
TB: Vives 2004.
criu a mi que no són dura, mas rebuig amar aquell qui·m pens que envides puxa ésser meu.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 16-18
TB: Vives 2004.
Benaventurades son aquelles qui an lo us de amar! E jo no son sabidora de les coses; pens que la via es difiçil a la colpa.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 466, 7-8
TB: Vives 2004.
Benaventurades son aquelles qui an lo us de amar! E jo no son sabidora de les coses; pens que la via es difiçil a la colpa.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 258, 553, 17-19
TB: Vives 2004.
Ja son confusa; es a mi vijares que tot hom gir los vulls en la mia cara.
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 279, 593, 30-31
TB: Vives 2004.
Gran libertat és donada a nós dos
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 466, 7
TB: Vives 2004.
A penes pogui retenir lo ris, lo qual mentre que me sforçava refrenar no li pogui alre dir sinó aquesta paraula: «Sera».
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 480, 31-33
TB: Vives 2004.
com pus fermament som per la vostra bocha loades de belesa
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 466, 4-5
TB: Vives 2004.
confia de la mia vida; la mia castedat fa aquell segur, la mia belesa li fa temor.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 466, 3-4
TB: Vives 2004.
Amor no es certa en los hostes
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 258, 553, 16-17
TB: Vives 2004.
Amor no es certa en los hostes; erra axi com ell[s] erren, car quant tu cuydaras que res no sia pus ferm que la amor dels hostes, ella se'n fuig.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 18-20
TB: Vives 2004.
e tota (...) e tota Troya, que poran dir de mi?
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 279, 593, 12-13
TB: Vives 2004.
Tu seras fet un matex reprenedor e actor del nostre crim
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 279, 593, 29-30
TB: Vives 2004.
Si jo sere agreujada en la terra de Troya, on demanare ajuda ne de frare o de pare?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 179, 425, 32-34
TB: Vives 2004.
Si jo sere agreujada en la terra de Troya, on demanare ajuda ne de frare o de pare?
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 279, 593, 16-17
TB: Vives 2004.
sabem que desiges.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 209, 465, 6-7
TB: Vives 2004.
les tues meses encara son en erba
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 162, 388, 35
TB: Vives 2004.
E vaix ab la pensa lla on no pusch anar ab lo cors
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 12-13
TB: Vives 2004.
Mas tu, tramuntana, pus cruel que los altres forts vents
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 13-14
TB: Vives 2004.
per que fas batalles contra mi ab deliberada pensa?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 16-17
TB: Vives 2004.
Que faeres si no sabesses ques es amor?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 20
TB: Vives 2004.
Jo no se si amaria mes esser remogut luny de tot lo mon e haver de luny la sperança de la mia dona, que ara, com ella es pus prop e m'escalfa per la flama, pus acostada a mi, e he temps la sperança e no la cosa. Jo tench quaix ab la mia ma ço que am: tan pocha distançia ha entre nos. Ha mesqui! Aquest acostament mou mi soven lagremes de penes.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 178, 424, 21-25
TB: Vives 2004.
e que jo sia justa remuneracio menor que lo treball.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 214, 472, 9-10
TB: Vives 2004.
no sia dita digne del matrimoni
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 187, 435, 34
TB: Vives 2004.
si stranys braços venen en lo teu coll e novella amor sia fi de la nostra amor. Ha déus! Muyre jo avans que sia offesa per tal criminós adulter e la mia mort sia primera per tal colpa tua. E no dich jo les coses dessús dites perquè tu ages dat a mi senyal de dolor sdevenidora, ne que jo sia comoguda per novella fama, mas tem totes aquestes coses, car qui és aquell qui ha amat segurament?
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 187, 435,35-436,1
TB: Vives 2004.
E aquell besament sera pocha cosa, mas sera mes que no res
TB Hauf-Escartí 1992, II: cap. 230, 508, 10-11
TB: Vives 2004.
E jo am ja de present allo que tu per ventura tu amaras en sdevenidor.
TB Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 478, 26-27
TB: Vives 2004.