1011
1. El text pot fer al·lusió a algun dels episodis de la vida de David de 1S 23:14; 25; 2S 15:23,28.
1012
4-6. Aquests v acusen un aprofundiment de la vida religiosa, que dilata les perspectives d'una retribució merament terrenal. L'experiència religiosa del salmista li descobreix que és l'amor de Déu el que salva i dóna valor a la vida, amor molt més preciós que qualsevol altre do. Per això, vol dedicar tota la vida a la lloança.
1013
64 1-11. Súplica individual davant les calúmnies d'uns enemics del salmista, que se sent protegit per Jahvè. Descriu les intencions malicioses contra l'innocent i prediu el càstig inexorable de Déu, que esdevindrà causa de temor i de joia per als justos.
1014
65 1-14. Salm d'acció de gràcies col·lectiva al Creador, que des de Sió governa tot el món, escolta els seus fidels, envia les pluges, dirigeix les estacions i procura les collites. Comença amb un himne a Déu pel seu perdó i pels seus prodigis, amb perspectives universalistes i continua amb una lírica descripció de la primavera.
1015
5. L'acció de gràcies del salm té lloc probablement al temple, on el poble compleix els seus vots. El salmista pondera la sort i els privilegia dels levites que serveixen al temple, i dels fidels que hi participen en les seves peregrinacions.
1016
8. ↑Lc 21:25.
1017
9. Les portes de l'aurora i del crepuscle designen els països llunyans, l'Orient i l'Occident, per on entren i surten els astres.
1018
10. Al·lusió als dipòsits d'aigua de damunt del firmament, dels quals Déu fa davallar la pluja.
1019
66 1-20. Salm d'acció de gràcies col·lectiva, executat al temple dintre el marc d'un acte litúrgic. Regracia la protecció de Déu al seu poble i al seu fidel. Primer recorda les gestes de Déu, l'alliberament del seu poble, i invita tots els pobles a reconèixer el poder diví. Després un fidel, deslliurat de l'adversitat, presenta les seves ofrenes a Jahvè i conta els prodigis que ha obrat en ell.
1020
67 1-8. Salm d'acció de gràcies col·lectiva, que es cantava segurament en la festa anual de les collites. Inspirant-se en la benedicció sacerdotal de Nm 6:24-26, el salmista pren conciència de la missió d'Israel de fer arribar a tots els pobles, la promesa de benedicció feta a Abraham. D'aquí el caràcter universalista que domina tot el salm.