1021
68 1-36. Himne triomfal a la glòria del Déu d'Israel, que es cantava probablement a les processons que acompanyaven l'arca de l'aliança. Alguns elements cultuals i les imatges que conté suposen un origen molt arcaic. En la seva redacció actual descriu probablement una processó en la qual son exalçades simultàniament l'obra salvífica que Jahvè ha acomplert en les grans etapes de la història d'Israel, la persistència d'aquesta obra enmig del poble congregat a Sió, per l'habitació de Déu a la muntanya escollida, i la plena realització de l'obra salvadora en el futur reialme universal.
1022
19. ↑Ef 4:8-9.
1023
25-28. La descripció de l'entrada triomfal de Jahvè al seu temple, d'aquests v, és interessant com a testimoniatge de l'ordre ritual observat a les processons.
1024
31. Al·lusions a l'Egipte, als seus caps i al seu poble, enemics tradicionals d'Israel (cf Jr 46:20s; Ez 29:2s; 39:18).
1025
69 1-37. Salm de súplica individual, integrat per planys, precs, imprecacions i promeses d'acció de gràcies. L'autor, probablement un malalt, colpit per Jahvè a causa de les seves faltes, es veu, a més, perseguit i ultratjat fins pels seus parents a causa del seu zel religiós. Per la seva pietat intensa i profunda, manifesta una ànima formada en l'escola dels profetes i del sofriment de l'època de l'exili. Els v 33-37 transformen la pregària individual del salmista en col·lectiva, per un cant d'esperança en la restauració de Judà. Les nombroses citacions que el NT fa del salm, permeten de considerar-lo messiànic en sentit espiritual.
1026
5. ↑Jo 15:25. La frase pot respondre a una falsa acusació de robatori, o pot tractar-se d'una expressió proverbial per a afirmar la pròpia innocència.
1027
10. ↑Jo 2:17; Rm 15:3
1028
22. El mot hebreu designa una planta metzinosa i amargant, difícil de precisar; d'aquí la versió grega per fel, a la qual fa al·lusió Mt 27:34.
1029
23-24. ↑Rm 11:9-10.
1030
26. ↑Mt 23-38; Ac 1:20.