1191
4. Seguint la mateixa imatge: Jahvè ha trencat els tirants que uneixen l'arada al jou de l'animal i ha desbaratat, així, la llaurada dels enemics.
1192
8. El darrer estic pot representar una resposta dels segadors o una benedicció litúrgica a l'assemblea, pronunciada per un sacerdot o un levita.
1193
130 1-8. Salm de súplica individual, d'un fidel que se sent allunyat del Senyor pels seus pecats, i posa tota la seva esperança de perdó en la bondat misericordiosa de Déu, tal com ho ha promès per la seva paraula. Els v 7-8 donen un sentit col·lectiu a tota la pregària. El salm expressa la veritable posició de l'home davant Déu i afirma l'actitud de perdó que Déu pren envers els seus escollits.
1194
1. L'abisme o la profunditat de les aigües expressa aquí la pregona misèria del pecador.
1195
8. ↑Tt 2:14.
1196
131 1-3. Salm de confiança. El salmista, després de renunciar a tota altivesa i a tota glòria humana, expressa exquisidament la pau que experimenta la seva ànima, abandonada als braços de la Providència, com un infantó a la falda de la seva mare.
1197
3. Potser és una addició litúrgica posterior, que vincula la confiança i la salvació del fidel amb l'esperança de tot el poble escollit.
1198
132 1-18. Salm reial, que vincula íntimament la institució monàrquica amb el culte de Jerusalem. Déu, per mitjà de la paraula profètica, havia elegit David i la seva dinastia. Per la força constant de la promesa divina persisteix el tron de David i dels seus descendents a la ciutat santa. Junt amb l'elecció del rei, el salm celebra l'elecció del santuari. El monarca i el temple són les dues expressions de la presència de Jahvè entre el seu poble. El salm subratlla la lliure benvolença divina en elegir aquest rei i aquest lloc. Per això, el record de les promeses de Jahvè a David, en recompensa al seu zel de voler edificar-li un temple i pel trasllat de l'arca de l'aliança, aviva l'esperança en la prosperitat de la dinastia davídica, amb perspectives messiàniques.
1199
2. Antic apel·latiu de Jahvè.
1200
6. Evocació cultual dels servidors de David cercant l'arca de l'aliança. Efrata és un nom de Bet-Lèhem, pàtria de David. Plana de Jàar és una designació poètica de Cariat-Jarim, «Ciutat dels Boscos», on l'arca va sojornar un temps fins al seu trasllat a Jerusalem (1S 7:1).