1211
26. Apel·latiu de Jahvè, corrent a l'època persa.
1212
137 1-9. Salm de súplica col·lectiva. Els israelites exiliats expressen el seu culte a Jahvè en cants de plany sobre la seva situació. Separats de Sió, no poden cantar cap himne ni càntic de joia per lloar Jahvè. Enyoren Jerusalem, on hi ha la presència de Déu. Juren fidelitat a la ciutat santa i posen en ella la seva alegria i la seva esperança. El present salm és, potser, el que amb més exactitud permet de precisar la seva data de composició: l'època de l'exili.
1213
1. L'Eufrat i els seus canals.
1214
7. El dia de la destrucció de Jerusalem pels caldeus, els edomites van fer causa comuna amb els enemics d'Israel. El seu nom va esdevenir des d'aleshores un símbol dels adversaris del poble escollit contra el qual els profetes llancen sovint les seves amenaces.
1215
9. Salvatgeria que formava part dels costums de l'època en els saqueigs de les poblacions.
1216
138 1-8. Salm d'acció de gràcies individual, per la fidelitat protectora de Jahvè, testimoni de la protecció que Déu exerceix damunt del seu poble i objecte de lloança per a tots els reis de la terra. El poema és compost de moltes reminiscències.
1217
139 1-24. Salm didàctic, un dels poemes més bells i profunds del Salteri, sobre l'omnisciència, l'omnipotència i el meravellós poder creador de Déu, que el salmista considera en relació amb la seva situació personal. Se sent odiat i perseguit amb motiu de la seva fidelitat a Jahvè. Només Jahvè, que ho coneix tot, pot ser el jutge just de les accions i de les intencions dels homes. Tot el reconeixement i la lloança de la ciència i del poder de Déu estan vinculats amb la protecció divina que el salmista espera obtenir per mantenir-se sempre fidel a la religió de Jahvè. Els impius són els enemics del salmista perquè ho són de Déu.
1218
13-17. El salmista expressa la seva fe en la providència divina damunt seu, des del moment de la seva concepció, en imatges i termes inspirats en Jb 10:8-12; 31:15. El fonament de la coneixença total que Déu té de l'home està en el fet que ell l'ha creat.
1219
140 1-14. El salmista demana el judici de Déu damunt els impius, i està segur que la sentència divina serà a favor de l'oprimit i esdevindrà objecte de lloança per al just.
1220
4. ↑Rm 3:13.