241
2 13. Baal i Astarté (cf 2:11...) formaven la parella dels cultes cananeus. Aquí designen, més aviat, el conjunt de déus i deesses pagans.
242
17. L'expressió és metafòrica, però aquí és alhora literal, en tant que deixa entendre les pràctiques de prostitució sagrada, habituals als llocs de culte cananeu.
243
5 1-31. Malgrat bastants incerteses del text hebreu, aquest càntic és una peça literària de primer ordre. Tot porta a creure que fou redactat poc temps després dels fets que vol enaltir; per tant, és un dels textos bíblics fixats més aviat per escrit.
244
9 7-15. Aquest apòleg, un dels primers poemes de la literatura sapiencial (cf 2R 14:9-10), ha estat conservat per la fama popular, que se n'hauria servit per a exterioritzar l'antipatia vers un règim monàrquic (cf 1S 8:4-22).
245
11 24. El déu dels ammonites era en realitat Melcom (1R 11:5-7; Jr 49:1,3,46). Camós era la divinitat de Moab (cf v 12-28).
246
31. Els costums primitius dels pobles veïns (cf 2R 3:27; 23:10) inspiren a Jeftè no pas un sacrifici d'animals, que hauria resultat mesquí, sinó el sacrifici d'una persona, cosa més tard prohibida a Israel (Lv 18:21; 20:2-5; cf Gn 22; Mi 6:6-7...).
247
37. Haver de morir sense descendència era considerat motiu de vergonya i de deshonra (cf 2S 6:23).
248
39-40. Tant el vot, com la immolació de la filla, són resultat d'una fe desviada, que és molt lluny de la moral de l'Evangeli.
249
12 6. Es un mot hebreu, que significa espiga, o corrent d'un riu. La diferència dialectal de pronunciació traïa la procedència de cada u (cf Mt 26:73). Els efraïmites no sabien pronunciar el xi.
250
13 5. Per al vot de nazirat, cf Nm 6:1-21*. El nazir esdevenia un instrument del qual Déu se servia per a actuar entre el seu poble (cf 1S 1:11; Lc 1:15).