251
16 23. Divinitat amorrea de la fertilitat, esdevinguda —potser a través dels cananeus— el déu nacional dels filisteus. Tenia un temple a Gaza i un altre a Asdod (1S 5:2-5; 1P 10:10; 1M 10:83; cf Js 15:41; 19:27).
252
19 22. Eufemisme per a expressar les relacions sexuals.
253
24. Era més gran el pecat de mancar a l'hospitalitat (cf v 15,18) que no pas el d'impuresa. D'aquí la proposta del vell (cf Gn 19:8), al qual el levita vol estalviar les conseqüències desagradables de la seva generositat, sacrificant la concubina.
254
29. La intenció subjacent a aquesta acció, que fa escruixir, és la de provocar l'horror a Israel i el consegüent càstig dels culpables. Encara avui es donen actes semblants entre els àrabs nòmades. Saül acomplirà un gest semblant (1S 11:7), però amb animals, que també tindrà el simbolisme de càstig.
255
A la narració històrica dels Jutges segueix, tant a la versió grega com a la Vulgata llatina, el petit llibre de Rut, ja que el seu argument se situa precisament en aquell temps. En canvi, a les edicions hebrees es troba a la darrera secció, després del Càntic dels Càntics, entre els anomenats escrits, que són més aviat de caràcter sapiencial. Es llegeix a la festa jueva de les Setmanes o de la Pentecosta, potser perquè la narració es desenrotlla en temps de la sega.
L'argument és d'una gran simplicitat, i se centra en un episodi: Rut, la protagonista, dona del país de Moab, portada per una pietat filial envers Noemí, la seva sogra viuda, es vol quedar amb ella a Israel i, així, s'adhereix a un poble que no és el seu i al Déu veritable, com si fos el seu Déu i el seu poble. Bóoz, parent de Noemí, pren Rut per muller, segons l'anomenat dret de levirat. D'aquesta unió neix Obed, que esdevindrà avi del rei David.
No sabem quan va ser escrita aquesta història. Hi ha arguments per a fonamentar poc o molt totes les hipòtesis: tant pot ser molt antiga, amb algun document contemporani a la base (1200-1025 a. C.), com pot haver estat redactada després de l'exili de Babilònia (538 a. C.). El que sembla és que els redactors de l'escola deuteronomista no hi van posar la mà. D'altra banda, la lliçó universalista que es desprèn del relat de Rut sembla demanar una època tardana, com també els aramaismes que es troben al text original.
En tot cas, la lliçó que se'n pot treure és prou clara, i el seu abast ultrapassa de bon tros la narració. El llibre seria una il·lustració de punts de legislació en litigi (1:16). L'autor, anònim, coneixedor dels costums antics (Gn 41:45; 48:5-6; Nm 12:1-2; 2S 3:3), creu oportú de retreure un cas singular i recordar a tot Israel que la besàvia de David era una dona del país de Moab. Déu havia premiat amb una descendència tan honorable com la dinastia davídica, de la qual un dia naixeria el Messies (Mt 1:5), la fe jahvística que Rut havia acceptat de bon cor. Això ens ve amb una riquesa de detalls que ens permeten d'entrar en la vida dels costums antics d'Israel, com la llei del levirat, i fins en els sentiments de l'ànima oriental. La lectura de Rut és, des d'aquest punt de vista, optimista i alliçonadora, perquè cal admetre que aquesta narració, mig històrica i amb elements ornamentals, és una de les pàgines de l'Antic Testament de més sentit humà, preludi de la caritat cristiana.
256
1 2. Els noms dels protagonistes, potser amb tota la intenció, duen significats simbòlics: Rut=delectació o mèrit; Orfà=la qui gira l'esquena; Noemí=la meva gràcia, o Jahvè és gràcia; Mahalon=malaltia; Quelion=consumpció; Elimèlec=el meu Déu és rei.
257
16. És possible que l'autor recalqui aquesta decisió de Rut, d'adherir-se al poble i al Déu d'Israel, a fi de sostenir una reacció contra les mesures rígides preses per Esdres (Esd 9-10; Ne 9:1-2). El text de Dt 23:4 prohibia als moabites de prendre part en el culte jahvístic pel fet d'haver refusat l'acolliment a Israel durant la travessia del desert (Nm 22-25).
258
17. Cf 1S 3:17*.
259
20. Que vol dir «amarga», per contrast amb Noemí, «la meva gràcia» (v 2*).
260
2 1. Tot l'entrellat de la història de Rut es basa en el parentiu legal entre Bóoz i Noemí. Bóoz, com a parent d'Elimèlec per la sang, podia tenir en relació a ella els drets i deures del goel (v 20*; cf Js 20:3).