Visor de obras.

21 Extinció de la família de Saül.— 1 En temps de David, hi hagué una fam que durà tres anys seguits. David va demanar-ne la causa a Jahvè, i Jahvè li va respondre: «És la sang que pesa sobre Saül i sobre la seva família,   —588→   perquè va fer morir els gabaonites». 2 Llavors el rei va fer cridar els gabaonites. Els gabaonites no eren fills d'Israel, sinó una resta dels amorreus. Els israelites s'havien compromès amb ells per jurament, però Saül, endut del zel a favor d'Israel i de Judà, havia fet els possibles per exterminar-los. 3 David, doncs, va preguntar als gabaonites «Què puc fer per vosaltres? Quina satisfacció he de donar-vos perquè beneïu l'heretat de Jahvè?» 4 Els gabaonites respongueren: «Per a nosaltres, no és qüestió d'or ni de diners la reclamació que fem contra Saül i contra la seva família, com tampoc no és qüestió de fer morir ningú a Israel». Els va dir: «Faré per vosaltres el que vulgueu». 5 Ells digueren al rei: «Que ens donin set dels fills de l'home que intentava d'exterminar-nos i que feia els possibles perquè no quedés ningú de nosaltres en tot el territori d'Israel, 6 i nosaltres els penjarem davant Jahvè, a la muntanya de Jahvè». El rei va dir: «Us els donaré». 7 Però David s'apiadà de Meribaal, fill de Jonatàs, fill de Saül, a causa del jurament fet en nom de Jahvè que hi havia entre ells, entre David i Jonatàs, fill de Saül. 8 El rei prengué els dos fills que Resfà, filla d'Aià, havia donat a Saül, Armoní i Meribaal, i els cinc fills que Merob, filla de Saül, havia donat a Adriel, fill de Berzel·lai, de Mehulà, si els posà a les mans dels gabaonites. Aquests els penjaren en aquella muntanya, davant Jahvè, i tots set van morir plegats. Els van matar els primers dies de la sega, al començament de la sega de l'ordi.

Sepultura de Saül i dels seus fills.— 10 Aleshores Resfà, filla d'Aià, prengué un sac i l'estengué per estar-s'hi sobre la roca, des del començament de la collita de l'ordi fins que l'aigua del cel s'escampà sobre ells. Així no va permetre que cap ocellot s'hi acostés durant el dia, ni cap bèstia ferotge durant la nit.

11 Quan David va saber el que Resfà, filla d'Aià, concubina de Saül, havia fet, 12 va anar a recollir els ossos de Saül i del seu fill Jonatàs prop dels ciutadans de Jabés de Galaad, que els havien robats de la plaça de Bet-San, on els filisteus els havien penjats el dia que van   —589→   derrotar Saül a Gelboè. 13 Va retirar, doncs, d'allí els ossos de Saül i els ossos del seu fill Jonatàs. També va fer recollir els ossos dels penjats, 14 i va fer enterrar els ossos de Saül i del seu fill Jonatàs amb els ossos dels penjats, al país de Benjamí, a Selà, a la sepultura de Quis, el seu pare. Van executar tot el que el rei havia ordenat, i després d'això Déu es va mostrar favorable al país.

Mort de quatre gegants filisteus.— 15 Encara va haver-hi una guerra entre els filisteus i Israel. David va baixar amb els seus homes, acamparen a Gob i lluitaven contra els filisteus. S'alçà llavors Dodó, 16 fill de Joàs, que era un dels descendents de Rafà. La seva llança pesava tres-cents sicles d'aram, i duia a la cintura una espasa nova. S'havia proposat d'abatre David. 17 però Abisai, fill de Sarvià, el va socórrer i va matar el filisteu. Va ser aleshores que els homes de David van adjurar-lo: «No surtis més amb nosaltres a la guerra; així no s'apagarà la llàntia d'Israel».

18³¹⁰ Una altra vegada, després d'això, va haver-hi guerra amb els filisteus a Gob. En aquesta ocasió, Sobocai, que era d'Husà, va matar Saf, un dels descendents de Rafà.

19 Encara va haver-hi una altra guerra amb els filisteus a Gob, en la qual Elhanan, fill de Jaari, de Bet-Lèhem, va matar Goliat, de Guet. L'asta de la seva llança era com un plegador de teixidor. 20 Hi hagué una altra guerra a Guet. Hi havia un home enorme de talla, que tenia sis dits, tant a les mans com als peus; en total, vint-i-quatre. També aquest descendia de Rafà. 21 Jonatàs, fill de Semaà, germà de David, el va matar, perquè havia insultat Israel.

22 Tots aquests quatre pertanyien als descendents de Rafà, a Guet, i van sucumbir sota les mans de David i dels seus homes.

22 Càntic de David.— 1³¹¹ David, quan Jahvè l'hagué alliberat de les mans dels seus enemics i de les de Saül, va compondre aquest càntic. 2 Digué:

23 Darrer càntic de David.— 1 Les últimes paraules de David foren aquestes:

Els valents.— 8³¹² Noms dels valents de David: Isbaal, de Bet-Camon, cap dels tres. És ell qui, brandant la seva llança, va malferir vuit-cents homes d'un sol cop. 9 Després d'ell, Eleazar, fill de Dodó, d'Ahoè, un dels tres valents. Es trobava amb David a Efes-Dommim, quan els filisteus van aplegar-s'hi per al combat. Els israelites havien fugit, 10 quan ell va arremetre contra els filisteus fins que se li cansà la mà i li va quedar rígida, agafada a l'espasa. Aquell dia, Jahvè va aconseguir una gran victòria. L'exèrcit va tornar i el va seguir, però només per endur-se'n el botí. 11 Després d'aquest, Sammà, fill d'Elà, d'Harod. Els filisteus s'havien aplegat a Lehí, on hi havia un tros de terra ple de llentilles. Quan el poble fugia dels filisteus, 12 ell es plantà al mig del camp, el va defensar, i derrotà els filisteus. Jahvè va aconseguir una gran victòria.

13 Tres d'entre els trenta van baixar al començament de la sega on era David, a la cova d'Odol·lam, mentre l'estol dels filisteus acampava a la vall de Rafaïm. 14 David es trobava llavors al refugi, i a Bet-Lèhem hi havia una guarnició dels filisteus. 15 David va expressar aquest desig: «Oh, si pogués beure aigua de la cisterna que hi ha a Bet-Lèhem, prop de la porta!» 16 Amb això, els tres valents penetraren al camp dels filisteus, pouaren aigua de la cisterna que hi ha prop de la porta i se l'emportaren per   —594→   oferir-la a David. Però ell no en va voler beure, sinó que la vessà a Jahvè en libació, 17 dient: «Jahvè em guardi de beure-la! Fóra com beure la sang d'aquests homes que han arriscat les seves vides». I no en va voler beure. Això van fer aquells tres valents.

18 Abisai, germà de Joab, fill de Sarvià, era el principal dels trenta. Un dia, brandant la llança malferí tres-cents homes. Es va fer famós entre els trenta. 19 Va ser més cèlebre que els trenta i el seu comandant, però no va igualar els tres. 20 Banaïes, fill de Jojadà, home agosarat, autor de moltes proeses, originari de Cabseel, va matar els dos fills d'Ariel, de Moab. Fou també ell qui va baixar a matar un lleó dins una fossa, un dia de neu. 21 També va matar un egipci, un home de gran estatura. L'egipci portava una llança a la mà, però ell el va escometre amb un bastó, arrabassà la llança de les mans de l'egipci i el va matar amb la seva pròpia llança. 22 Amb aquest fet, Banaïes, fill de Jojadà, va fer-se famós entre els trenta valents. 23 Va ser més cèlebre que els trenta, però no va igualar els tres. David el va admetre a la seva audiència. 24 Asael, germà de Joab, era també dels trenta. Igualment Elhanan, fill de Dodó, de Bet-Lèhem; 25 Sammà, d'Harod; Elicà, d'Harod; 26 Heles, de Bet-Fàlet; Irà, fill d'Aqués, de Tecuè; 27 Abièzer, d'Anatot; Sobocai, d'Husà; 28 Selmon, d'Ahoè; Maharai, de Netofà; 29 Hèled, fill de Baanà, de Netofà; Etai, fill de Ribai, de Gabaà de Benjamí; 30 Banaïes, de Faraton; Hedai, dels torrents de Gaas; 31 Abibaal, de Bet-ha-Arabà; Azmàvet, de Bahurim; 32 Eljahbà, de Saalebim; Jasén, de Guezó; 33 Jonatàs, fill de Sammà, d'Harar; Ahiam, fill de Sarar, d'Harar: 34 Elifàlet, fill d'Ahasbai, de Bet-Maacà; Eliam, fill d'Ahitófel, de Guiló; 35 Hesrai, de Carmel; Faarai, d'Arab; 36 Jegaal, fill de Natan, de Sobà; Baní, el gadita; 37 Sèlec, l'ammonita; Naharai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Sarvià; 38 Irà, de Jeter; Gareb, de Jeter; 39 i Uries, l'hitita. En total, trenta-set.

24 David ordena el cens de la població.— 1 La severitat de Jahvè va tornar a encendre's contra Israel i va   —595→   incitar David contra ells, suggerint que fes el cens d'Israel i de Judà. 2 El rei, doncs, va dir a Joab i als oficials de l'exèrcit que estaven amb ell: «Recorreu totes les tribus d'Israel, de Dan fins a Beer-Sabé, i feu el cens del poble, que vull saber el nombre del meu exèrcit». 3 Joab li va respondre: «Que Jahvè, el teu Déu, multiplique el teu exèrcit cent vegades el que és ara i que el meu senyor, el rei, pugui contemplar-lo, però ¿Per què el rei, el meu senyor, desitja fer això?» 4 Amb tot, el rei mantingué l'ordre donada, contra Joab i els oficials de l'exèrcit, i Joab, amb els oficials de l'exèrcit, va sortir de la presència del rei a fer el cens del poble d'Israel. 5 Travessaren el Jordà i, començant per Aroer i la ciutat que hi ha al mig del torrent, van anar a Gad i cap a Jazer. 6 Arribaren a Galaad i al país dels hitites, a Cadés. Anaren a Dan; de Dan, voltaren cap a Sidó. 7 Van arribar a la fortalesa de Tir i a totes les viles dels heveus i dels cananeus fins a sortir al Nègueb de Judà, a Beer-Sabé. 8 Voltaren, doncs, tot el país, i al cap de nou mesos i vint dies van tornar a Jerusalem. 9 Joab va donar al rei el nombre del cens de l'exèrcit a Israel, hi havia vuit-cents mil homes de guerra capaços de manejar l'espasa, i a Judà, cinc-cents mil.

La falta i el perdó.— 10 Després d'haver comptat el poble, David va sentir remordiments i va confessar a Jahvè: «He comès un gran pecat amb això que he fet. Us prego, Jahvè, que perdoneu la culpa del vostre servent, perquè he fet un disbarat». 11 Quan David va llevar-se al matí, el profeta Gad, vident de David, va rebre aquesta paraula de Jahvè: 12 «Vés a dir a David: això diu Jahvè: Et proposo tres coses; tria-te'n una, i jo l'executaré». 13 Gad, doncs, va anar a notificar-ho a David i li preguntà: «¿Vols que vinguin tres anys de fam al teu país, o que durant tres mesos fugis davant dels enemics quan et persegueixin, o bé tenir tres dies de pesta al teu país? Pensa-t'ho i mira què haig de respondre al que m'ha enviat». 14 David digué a Gad: «Em veig acorralat. Serà millor de caure a les mans de Jahvè, que la seva misericòrdia   —596→   és gran. No voldria caure a les mans dels homes». 15 David, doncs, va escollir la gesta.

Era el temps de la sega del blat, Jahvè va fer venir una pesta a Israel des d'aquell matí fins al dia convingut, i de Dan fins a Beer-Sabé moriren setanta mil homes del poble. 16 L'àngel estengué la mà sobre Jerusalem per devastar-a, però Jahvè es va penedir d'aquell desastre i digué a l'àngel que exterminava el poble: «Ara prou. Retira la mà». L'àngel de Jahvè es trobava a l'era d'Areunà, el jebuseu. 17 Quan David va veure l'àngel que castigava el poble, va dir a Jahvè: «Sóc jo qui he pecat, sóc jo el culpable, però aquests, les ovelles, què han fet? Que la vostra mà caigui més aviat sobre mi i la meva família». 18 Aquell dia, Gad es va presentar a David per dir-li: «Puja a l'era d'Areunà, el jebuseu, i aixeca-hi un altar». 19 David hi va pujar, tal com Jahvè li havia manat d'acord amb les paraules de Gad. 20 Quan Areunà va adonar-se que el rei amb els seus servents es dirigien a casa seva, es va prosternar davant el rei, de cara a terra, 21 i va dir: «¿Per què el rei, el meu senyor, ve cap al seu servent?» David va dir: «Per comprar-te l'era i dedicar-hi un altar a Jahvè, perquè s'aturi el flagell que afligeix el poble». 22 Areunà va dir a David: «Que el rei, el meu senyor, prengui i sacrifiqui tot el que sigui del seu grat. Mira, els bous seran per a l'holocaust i les trilladores i els arreus dels bous serviran de llenya». 23 Areunà volia donar-ho tot al rei i va dir-li: «Que Jahvè, el teu Déu, et sigui propici». 24 David li respongué: «No, sinó que t'ho compraré pagant el que sigui. No vull oferir a Jahvè, el meu Déu, un holocaust de franc». David va pagar cinquanta sicles de plata per l'era i els bous. 25 Aleshores David va construir allà un altar a Jahvè, i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Llavors Jahvè es va mostrar favorable al país, i es va aturar el flagell que afligia Israel.

1 Abisag assisteix David en la seva vellesa.— 1 El rei David ja era un vell carregat d'anys. Per més que l'abriguessin, no s'escalfava. 2 Aleshores els seus cortesans li digueren: «Buscarem per al rei, el nostre senyor, una noia verge que estigui amb ell i l'assisteixi. Quan jegui amb ell, escalfarà el rei, el nostre senyor». 3 Buscaren, doncs, la noia més bonica de tot el territori d'Israel; trobaren Abisag, una sunamita, i la conduïren al rei. 4 La noia era molt ben plantada, assistia el rei i el servia, però el rei no la conegué³¹⁴.

Adonies intenta apoderar-se del tron.— 5 Adonies³¹⁵, fill d'Haguit, s'ensuperbia pensant que seria el rei. Es procurà carros, amb els homes corresponents, i una escorta de cinquanta homes que corria davant d'ell. 6 El seu pare no l'havia mal contrariat demanant-li per què feia això. També ell tenia molt bon aspecte, la seva mare l'havia posat al món després d'Absalom. 7 S'entenia amb Joab, fill de Sarvià, i amb el sacerdot Abiatar, els quals afavorien el partit d'Adonies. 8 Però el sacerdot Sadoc, Banaïes, fill de Jojadà, el profeta Natan, Semeí, Reí i els valents de David no giren partidaris d'Adonies. 9 Adonies immolà moltons, vedells i bestiar engreixat vora la roca de Zohèlet, que és al costat d'En-Roguel. Invità tots els seus germans, els fills del rei, i tots els homes de Judà que estaven al servei del rei. 10 Però no invità el profeta Natan, ni Banaïes, ni els valents, ni el seu germà Salomó.

Natan i Bet-Sabé intervenen a favor de Salomó.—   —598→   11 Natan digué a Bet-Sabé, la mare de Salomó: «¿No has sentit dir que Adonies, fill d'Haguit, s'ha fet rei? I el nostre senyor David no en sap res. 12 Et dono un consell per salvar la teva vida i la del teu fill Salomó. 13 Vés a trobar el rei David i digue-li: «¿No vas fer a la teva serventa, rei, senyor meu, aquest jurament: «El teu fill Salomó regnarà després de mi i seurà al meu tron?» ¿Com és, doncs, que regna Adonies?» 14 I, mentre seràs allí parlant amb el rei, jo entraré i completaré les teves paraules».

15 Bet-Sabé, doncs, entrà a la cambra del rei. El rei era molt vell, i Abisag, la sunamita, el servia. 16 Bet-Sabé es prosternà davant el rei, i aquest li preguntà: «Què vols?» 17 Ella li respongué: «Senyor meu, tu vas jurar a la teva serventa, per Jahvè, el teu Déu, que el meu fill Salomó regnaria després de tu i seuria al teu tron. 18 Doncs, mira, Adonies s'ha fet rei, sense que tu, senyor meu, rei, en sàpigues res. 19 Ha immolat vedells, bestiar gras i moltons en quantitat, i ha invitat tots els fills del rei, el sacerdot Abiatar i Joab, el general de l'exèrcit, però no ha invitat el teu servent Salomó. 20 Els ulls de tot Israel esperen de tu, rei, senyor meu, que els declaris qui t'ha de succeir en el tron. 21 Altrament, quan el rei, el meu senyor, reposi amb els seus pares, jo i el meu fill Salomó serem tractats com uns culpables».

22 Encara ella parlava amb el rei, que entrà el profeta Natan. 23 Van fer saber al rei: «El profeta Natan és aquí». Entrà a la presència del rei i es prosternà de cara a terra. 24 Natan digué: «Rei, senyor meu, ¿has dit tu que Adonies regnaria després de tu i s'asseuria al teu tron? 25 Perquè avui ha anat a immolar vedells, bestiar gras i moltons en quantitat i ha invitat tots els fills del rei, els oficials de l'exèrcit i el sacerdot Abiatar; i ara estan menjant i bevent davant d'ell i cridant: «Visca el rei Adonies»! 26 Però no ens ha invitat ni a mi, el teu servent, ni el sacerdot Sadoc, ni Banaïes, el fill de Jojadà, ni el teu servent Salomó. 27 Si fos de part del rei, el meu senyor, que hagués vingut una cosa semblant, ¿no hauries notificat al teu servent qui   —599→   t'havia de succeir en el tron?»

David fa entronitzar Salomó.— 28 David respongué «Crideu-me Bet-Sabé». Ella va entrar a la presència del rei i es quedà dreta davant d'ell. 29 El rei li féu aquest jurament: «Per la vida de Jahvè, que m'ha deslliurat de tots els perills, 30 allò que vaig jurar-te per Jahvè, el Déu d'Israel, que el teu fill Salomó regnaria després de mi i seuria al meu tron, ho compliré avui mateix». 31 Bet-Sabé es prosternà de cara a terra davant el rei i digué «Que el meu senyor, el rei David, visqui per sempre!»

32 Després el rei David digué: «Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Banaïes, fill de Jojadà». Entraren a la presència del rei, 33 i aquest els digué: «Preneu la guàrdia reial, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon. 34 Un cop allí, que el sacerdot Sadoc i el profeta Natan l'ungeixin rei d'Israel; acabat, feu sonar el corn i crideu: «Visca el rei Salomó!» 35 Després pugeu amb ell, s'asseurà al meu tron i regnarà en lloc meu: jo el faig rei d'Israel i de Judà». 36 Banaïes, fill de Jojadà, respongué: «Amén! Que Jahvè ratifiqui les paraules del rei, el meu senyor. 37 Que com Jahvè ha afavorit al rei, el meu senyor, afavoreixi també Salomó i faci el seu tron més gran que el tron del meu senyor, el rei David».

38 El sacerdot Sadoc, el profeta Natan, Banaïes, fill de Jojadà, els quereteus i els feleteus van baixar, feren muntar Salomó sobre la mula del rei David i el conduïren a Guihon. 39 El sacerdot Sadoc va prendre el corn de l'oli del tabernacle i ungí Salomó. Tocaren el corn, i tot el poble cridà: «Visca el rei Salomó!» 40 Després, tot el poble pujà amb ell dansant i cridant d'alegria; la terra semblava que anés a esberlar-se de tant renou.

Submissió d'Adonies.— 41 Adonies i tots els seus convidats, que acabaven de menjar, ho van sentir. Joab sentí el so del corn i digué: «¿Per què aquest enrenou a la ciutat avalotada?» 42 Encara ell parlava, que arribà Jonatàs, fill del sacerdot Abiatar. Adonies li digué: «Vine, que ets un bon home i deus portar   —600→   bones notícies». 43 Jonatàs respongué a Adonies: «I tant el nostre senyor, el rei David, ha fet rei Salomó. 44 El rei ha enviat amb ell el sacerdot Sadoc, el profeta Natan, Banaïes, fill de Jojadà, els quereteus i els feleteus, i l'han fet muntar sobre la mula del rei. 45 El sacerdot Sadoc i el profeta Natan l'han ungit rei a Guihon; d'allí han pujat, tots contents, i la ciutat s'ha avalotat. Aquest és l'enrenou que heu sentit. 46 Salomó s'ha assegut al tron reial, 47 i els oficials del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, i li han dit: «Que el teu Déu glorifiqui el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu tron més gran que el teu!» El rei s'ha prosternat al seu llit 48 i deia: «Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel, que ha disposat avui que un dels meus descendents segui al meu tron, veient-ho els meus ulls».

49 Aleshores tots els convidats d'Adonies es van espantar, s'alçaren i se n'anaren cadascun pel seu cantó. 50 Adonies tingué por de Salomó, i se'n va anar a agafar-se als angles de l'altar. 51 Algú en va informar Salomó: «S'ha agafat als angles dient: «Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l'espasa». 52 Salomó digué: «Si es porta com un home de bé, no li caurà a terra ni un cabell; però, si és trobat en falta, morirà». 53 El rei Salomó manà que el fessin baixar de l'altar; ell va venir i es prosternà davant el rei Salomó. Aquest li digué: «Vés-te'n a casa».

2 Testament i mort de David.— 1 Quan la vida de David s'acostava a la fi, recomanà al seu fill Salomó: 2 «Jo estic per seguir pel camí de tothom. Sigues valent i porta't com un home. 3 Observa els manaments de Jahvè, el teu Déu, segueix els seus camins, posant en pràctica els seus decrets, els seus preceptes, les seves decisions i el seu pacte, tal com està escrit a la llei de Moisès; així reeixiràs en tot el que emprenguis, 4 i Jahvè complirà la paraula que em donà: «Si els teus fills vetllen sobre la seva conducta i es comporten fidelment davant meu amb tot el cor i amb tota l'ànima, no faltarà mai ningú dels teus al tron d'Israel».

5 A més, ja saps allò que em   —601→   va fer Joab, fill de Sarvià, allò que va fer als comandants de l'exèrcit d'Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amasó, fill de Jèter: els va matar i va menjar en plena pau la sang de la guerra, i tacà així de sang innocent el meu cenyidor i el meu calçat. 6 Obra segons la teva prudència, però no deixis baixar en pau a la regió dels morts els seus cabells blancs. 7 Tracta amb bondat els fills de Berzel·lai, el galaadita; que estiguin entre els qui mengen a la teva taula, ja que em van acollir quan jo fugia del teu germà Absalom. 8 Tens vora teu Semeí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em va maleir amb tanta malícia el dia que jo fugia cap a Mahanaim; però va baixar a trobar-me al Jordà i li vaig jurar per Jahvè que no el faria morir per l'espasa. 9 Tu no el perdonis. Com que ets un home prudent, ja sabràs què cal fer amb ell perquè els seus cabells baixin a la regió dels morts tacats de sang».

10 David³¹⁶ s'adormí amb els seus pares i fou enterrat a la ciutat de David. 11 Havia regnat a Israel durant quaranta anys³¹⁷: a Hebron, va regnar set anys, i a Jerusalem, trenta-tres. 12 Salomó va seure al tron de David, i el poder del seu reialme quedà ben consolidat.

Salomó fa matar Adonies.— 13 Adonies, fill d'Haguit, anà a trobar Bet-Sabé, la mate de Salomó. Ella li preguntà: «Véns en so de pau?» Ell respongué: «Sí, en so de pau». 14 I afegí «Voldria parlar-te». Ella digué: «Parla». 15 Ell continuà: «Ja saps que em pertocava el reialme, i que tot Israel estava a favor meu perquè jo fos el rei. Però la reialesa passà al meu germà, ja que li era destinada de part de Jahvè. 16 Ara, doncs, només et demano una cosa, no me la refusis». Ella li digué: «Parla». 17 Ell continuà: «Digues, per favor, al rei Salomó —ell no t'ho refusarà— que em doni per muller Abisag, la sunamita». 18 Bet-Sabé li contestà: «Està bé, parlaré per tu al rei».

19 Bet-Sabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d'Adonies. El rei s'alçà per anar a rebre-la i es prosternà davant d'ella. Després s'assegué al seu tron, i posaren un setial per a la mare del rei,   —602→   que s'assegué a la seva dreta. 20 Aleshores ella li digué «Voldria demanar-te una petita cosa, no me la refusis». El rei li respongué: «Demana, mare, que no t'ho refusaré». 21 Ella continuà: «Que Abisag³¹⁸, la sunamita, sigui donada per muller al teu germà Adonies». 22 Llavors el rei Salomó respongué a la seva mare: «I ¿Per què demanes Abisag, la sunamita, per a Adonies? Demana per a ell el reialme! Ell és el meu germà gran i té a favor seu el sacerdot Abiatar i Joab, el fill de Sarvià». 23 I el rei Salomó féu aquest jurament per Jahvè: «Que Déu em faci tal cosa i tal altra, si Adonies no ha demanat això contra la seva vida! 24 Per la vida de Jahvè, que ha consolidat el meu poder i m'ha fet seure al tron del meu pare David, i ha fundat la meva dinastia, com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix». 25 El rei Salomó va enviar-hi Banaïes, fill de Jojadà, i el va matar.

Exili d'Abiatar.— 26 Al sacerdot Abiatar, el rei li digué: «Vés-te'n a Anatot, a les teves terres. Mereixeries la mort, però avui no et faré morir, ja que portaves l'efod del meu senyor Jahvè davant el meu pare David i vas compartir tots els seus sofriments». 27 Així Salomó retirà Abiatar del sacerdoci de Jahvè, complint la paraula que Jahvè havia pronunciat contra la casa d'Helí, a Siló.

Mort de Joab.— 28 La notícia arribó a Joab —Joab era partidari d'Adonies i no de Salomó—, i es refugià a la tenda de Jahvè, agafat als angles de l'altar. 29 Van fer saber al rei Salomó que Joab s'havia refugiat a la tenda de Jahvè, vora l'altar. Salomó va fer preguntar a Joab: «Per què et refugies a l'altar?» Joab respongué: «Tenia por de tu, i m'he refugiat prop de Jahvè». Salomó digué a Banaïes, fill de Jojadà: «Vés, mata'l!» 30 Banaïes anà a la tenda de Jahvè i digué a Joab: «Per ordre del rei, surt d'aquí!» Ell respongué: «No, moriré aquí mateix». Banaïes tornà la resposta al rei: «Joab m'ha dit això i m'ha respost així». 31 El rei li digué: «Fes tal com ell ha dit; mata'l i enterra'l. Així quedarem lliures, jo i la família del meu pare, de la sang innocent que Joab escampà³¹⁹. 32 Jahvè farà recaure sobre el   —603→   seu cap aquella sang; ell, sense saber-ho el meu pare David, va matar amb l'espasa dos homes més justos i més bons que no pas ell: Abner, el fill de Ner, comandant de l'exèrcit d'Israel, i Amasà, el fill de Jèter, comandant de l'exèrcit de Judà. 33 Que la sang d'ells, doncs, recaigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre; però per a David i per a la seva descendència, per a la seva dinastia i per al seu tron, que hi hagi pau per sempre de la part de Jahvè». 34 Banaïes, fill de Jojadà, hi anà i el matà. I fou enterrat a casa seva, a l'estepa. 35 El rei posà Banaïes, fill de Jojadà, al seu lloc al cap de l'exèrcit, i posà el sacerdot Sadoc al lloc d'Abiatar.

Mort de Semeí.— 36 Després, el rei féu cridar Semeí i li digué: «Construeix-te una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis de Jerusalem per anar enlloc. 37 El dia que en surtis i travessis el torrent del Cedró, sàpigues que moriràs, i tu mateix seràs responsable de la teva sang». 38 Semeí respongué al rei: «Està bé. El teu servent complirà el que ha dit el rei, el meu senyor». I Semeí visqué molt temps a Jerusalem. 39 Però, al cap de tres anys, dos servents de Semeí fugiren prop d'Aquís, fill de Maacà, rei de Guet, i ho van advertir a Semeí: «Els teus servents són a Guet». 40 Aleshores Semeí ensellà l'ase i se n'anà a Guet, prop d'Aquís, a buscar els seus dos servents. 41 Van fer saber a Salomó que Semeí havia anat de Jerusalem a Guet i havia tornat. 42 El rei féu cridar Semeí i li digué: «¿No et vaig adjurar per Jahvè, advertint-te que el dia que sortissis per anar a qualsevol lloc, moriries? Tu em vas dir: «Està bé, ho tinc entès». 43 ¿Per què no has observat l'adjuració de Jahvè i el manament que t'havia fet?» 44 El rei digué encara a Semeí: «Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David; Jahvè fa recaure sobre tu la teva maldat. 45 I que el rei Salomó sigui beneït, i el tron de David es mantingui per sempre davant Jahvè». 46 El rei donà ordres a Banaïes, fill de Jojadà. Aquest va sortir, i el va matar. El poder reial de Salomó es consolidà a les seves mans.