Visor de obras.

  —604→  

Saviesa i fama del Rei

3 Salomó, gendre del Faraó.— 1 Salomó s'emparentà amb el Faraó, rei d'Egipte. Es va casar amb la filla del Faraó i la va instal·lar a la ciutat de David, fins a acabar de construir el seu palau, el temple de Jahvè i la muralla del voltant de Jerusalem. 2 Només que el poble sacrificava en els llocs alts³²⁰, ja que fins aleshores no havia dedicat cap temple al nom de Jahvè. 3 Salomó estimava Jahvè i seguia les instruccions del seu pare David; només que sacrificava i oferia encens en els llocs alts.

Salomó demana a Déu la saviesa.— 4³²¹ El rei anà a Gabaon per sacrificar-hi, ja que aquell era el lloc alt més important. Salomó sacrificà mil holocaustos en aquell altar. 5 A Gabaon, Jahvè s'aparegué a Salomó en un somni durant la nit. Déu li digué: «Què vols que et doni?» 6 Salomó respongué: «Vós vau mostrar un gran amor al vostre servent, el meu pare David, que s'havia comportat a la vostra presència amb sinceritat, amb justícia i amb rectitud de cor envers vós, i li vau conservar aquest amor donant-li un fill que seu al seu tron, com és el dia d'avui. 7 Ara, doncs, Jahvè, Déu meu, vós heu fet regnar el vostre servent en lloc del meu pare David, i jo sóc un jovenet i no sé com m'haig de comportar. 8 El vostre servent es troba enmig del vostre poble que heu escollit, poble nombrós, que, de tan nombrós no es pot comptar. 9 Doneu, doncs, al vostre servidor un cor atent per a judicar el vostre poble, per tal de destriar el bé del mal; perquè, ¿qui podria governar aquest vostre poble tan considerable?»

10 Va plaure al Senyor que Salomó li hagués demanat això, 11 i Déu li digué: «Ja que demanes això, i no molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó intel·ligència per a administrar justícia, 12 faig el que tu dius: et dono un cor savi i intel·ligent, de manera que   —605→   abans no hi haurà hagut ningú igual a tu, ni hi haurà després ningú com tu³²². 13 Però et dono també el que no has demanat: riquesa i glòria; també en això cap dels reis no serà igual a tu mentre visquis. 14 Si segueixes els meus camins, tot observant els meus decrets i els meus preceptos, tal com es va comportar el teu pare David, et donaré molts anys de vida». 15 Salomó es despertà i s'adonà que era un somni. Tornà a Jerusalem, es presentà davant l'arca de l'aliança del Senyor, sacrificà holocaustos, oferí víctimes de comunió i convidà tot el personal de la cort.

Judici de Salomó.— 16 Dues prostitutes van anar a trobar el rei Salomó i es van presentar al seu davant. 17 Una d'elles li digué: «Per favor, senyor meu! Jo vivia amb aquesta dona a la mateixa casa, i vaig tenir un fill estant amb ella a casa. 18 Al cap de tres dies, aquesta també va tenir un fill. Vivíem juntes, i no hi havia ningú més a casa amb nosaltres, fora de nosaltres dues. 19 Una nit, el fill d'aquesta dona es va morir: dormint l'havia ofegat. 20 Aleshores es va llevar en plena nit, va prendre el meu fill del meu costat mentre la teva serventa dormia, se'l va posar al seu si, i em va deixar a mi el seu fill mort. 21 En llevar-me al matí per donar de mamar al meu fill, vaig trobar-lo mort. Però, ja de dia, mirant-lo més bé, em vaig adonar que no era el meu fill, el que jo havia posat al món». 22 L'altra dona replicà: «No és veritat! El meu fill és el viu, el teu és el mort!» Però l'altra responia: «Mentida! El teu fill és el mort, el meu és el viu!» I així discutien davant del rei. 23 Aleshores el rei digué: «Aquesta diu: «El meu fill és el viu, el teu és el mort!» I aquella diu: «Que no! El teu fill és el mort, el meu és el viu!» 24 Porteu-me una espasa!», ordenà el rei. I van portar una espasa davant del rei. 25 Aleshores digué: «Partiu en dos el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra». 26 Llavors a la dona que tenia viu el fill se li van commoure les entranyes i digué al rei: «Per favor, senyor meu, que li donin viu el nen, que no el matin!» En canvi, l'altra deia: «Ni per a mi ni per a tu! Partiu-lo!» 27 Aleshores   —606→   el rei digué: «Doneu a aquesta el nen viu, no el mateu: aquesta és la seva mare». 28 Tot Israel va saber la decisió del rei, i li tenien respecte, ja que van veure que hi havia en ell una saviesa divina per a fer justícia.

4 Organització del reialme de Salomó.— 1 Salomó era rei de tot Israel³²³. 2 Els seus principals funcionaris eren: Azaries, fill de Sadoc, sacerdot; 3 Elihóref i Ahies, fills de Susà, secretaris; Josafat, fill d'Ahilud, cronista; 4 Banaïes, fill de Jojadà, cap de l'exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots; 5 Azaries, fill de Natan, cap dels prefectes; Zubud, fill de Natan, familiar del rei; 6 Ahisar, prefecte del palau; i Adoniram, fill d'Adbà, cap dels treballs públics.

A més, Salomó tenia dotze prefectes sobre tot Israel, que proveïen el rei i el seu palau. Pertocava a cadascun de proveir-hi un mes l'any. 8 Els seus noms eren:

..., fill d'Hur, a la muntanya d'Efraïm.

9 ..., fill de Dècar, a Maqués, a Saalebim, a Bet-Sames, a Aialon, fins a Bet-Hanan.

10 ..., fill d'Hèsed, a Arubot; tenia Socó i tota la contrada d'Hefer.

11 ..., fill d'Abinadab, tot Nèfat Dor. Tàfet, filla de Salomó, era la seva dona.

12 Baanà, fill d'Ahilud, Taanac, Maguedó i tot Bet-San, que està prop de Sartan, sota Jezrael, des de Bet-San fins a Abel-Mehulà, fins passat Jecmaam.

13 ..., fill de Gàber, a Ramot Galaad; tenia els pobles de Jaïr, fill de Manasés, a Galaad; tenia el districte d'Argob, a Basan: seixanta grans ciutats, amb muralles i forrellat de bronze.

14 Ahinadab, fill d'Addó, a Mahanaim.

15 Aquimàas, a Neftalí, També ell havia pres Basemat, filla de Salomó, per muller.

16 Baanà, fill d'Husai, a Aser i Zabuló.

17 Josafat, fill de Faruè, a Issacar.

18 Semeí, fill d'Elà, a Benjamí.

19 Gaber, fill d'Urí, al país de Gad, país de Sehon, rei dels amorreus, i d'Og, rei de Basan.

Finalment un prefecte per al país de Judà.

20 Judà i Israel eren nombrosos   —607→   com la sorra de la vora del mar. Menjaven, bevien i eren feliços.

5 1 Salomó dominava sobre tots els reialmes, des de l'Eufrat fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. Li pagaven tribut i eren vassalls de Salomó mentre ell visqué³²⁴.

2 El personal que vivia de la manutenció de Salomó exigia cada dia: dotze mil quilos de flor de farina i vint-i-quatre mil de farina ordinària; 3 deu vedells d'estable, vint vedells de pasturatge i cent moltons o cabrits, a més dels cérvols, les gaseles, les daines i l'aviram engreixada. 4 Era sobirà de tot el país occidental de l'Eufrat, des de Tafsé fins a Gaza; era sobirà de tots els reis a l'occident de l'Eufrat, i estava en pau per tot el voltant de les seves fronteres. 5 Durant tota la vida de Salomó, Judà i Israel, des de Dan fins a Beer-Sabé, visqueren en seguretat, cadascun sota la seva parra i sota la seva figura.

6 Les cavallerisses de Salomó per als seus carros de guerra tenien capacitat per a quatre mil parelles de cavalls; dotze mil homes servien els carros de guerra³²⁵. 7 Aquells prefectes proveïen, cadascun un mes l'any, el rei Salomó i tothom qui vivia de la manutenció de Salomó; no deixaven mancar res. 8 Portaven també ordi i palla per als cavalls i per al bestiar de tir al lloc on calia, cadascun segons les consignes que rebien.

La saviesa de Salomó és coneguda a tot arreu.— 9 Déu concedí a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, i una capacitat de comprensió vasta com la sorra de la vora del mar. 10 La saviesa de Salomó era més gran que la saviesa de tots els fills d'Orient i que tota la saviesa de l'Egipte. 11 Era més savi que ningú, més que Etan, l'ezrahita, que Heman, que Calcol i que Dordà, fills de Mahol. La seva fama s'estenia per totes les nacions dels voltants. 12 Pronuncià tres mil sentències i els seus càntics foren mil cinc³²⁶. 13 Parlà de les plantes, des del cedre del Líban fins a l'hisop que brota a les parets. Parlà també dels quadrúpedes, dels ocells, dels rèptils i dels peixos. 14 De tots els pobles venien a escoltar   —608→   la saviesa de Salomó, de part de tots els reis de la terra que havien sentí parlar de la seva saviesa.

El temple i les altres construccions de Salomó

Relacions entre Hiram i Salomó.— 15³²⁷ Hiram, rei de Tir, envià una ambaixada a Salomó, quan sentí que havia estat ungit rei en lloc del seu pare, perquè Hiram havia estat sempre amic de David. 16 Salomó envià a dir a Hiram³²⁸: 17 «Ja saps que el meu pare David no va poder construir un temple al nom de Jahvè, el seu Déu, a causa de la guerra que els seus enemics li van fer per tots costats, fins que Jahvè els hi posà sota les plantes dels peus. 18 Però ara Jahvè, el meu Déu, m'ha donat tranquil·litat tot al voltant: no hi ha cap adversari ni cap contratemps. 19 Penso, doncs, construir un temple al nom de Jahvè, el meu Déu, tal com Jahvè va dir al meu pare David: «El teu fill, que jo posaré en lloc teu al teu tron, construirà un temple al meu nom». 20 Mana, doncs, que em tallin cedres del Líban; els meus homes estaran amb els teus, i jo et pagaré per als teus el jornal que em demanis. Ja saps que no tenim ningú entre nosaltres que sàpiga tallar troncs com els sidonis»³²⁹. 21 Quan Hiram sentí les paraules de Salomó, s'alegrà molt i digué: «Beneit sigui avui Jahvè, que ha donat a David un fill savi com a rei d'aquest gran poble»³³⁰. 22 Hiram envià a dir a Salomó: «He rebut el teu missatge, Faré, doncs, tot el que desitges pel que fa als troncs de cedre i de xiprer³³¹. 23 Els meus homes els faran baixar des del Líban cap al mar, i jo els faré remolcar fins al lloc que m'indiquis. Allà els faré desmuntar, i vosaltres us els endureu. A canvi, tu proveiràs a la manutenció del meu personal»³³².

24 Hiram donava a Salomó troncs de cedre i de xiprer, tants com en volia. 25 Salomó donava a Hiram vuit mil tones de gra, per a la manutenció del seu personal, i vuit mil quilos d'oli verge, Salomó donava això a Hiram cada any³³³. 26 Jahvè concedí saviesa a Salomó, tal com li havia promès. Hi hagué pau entre Hiram i Salomó, i tots   —609→   dos van fer un pacte d'aliança.

27³³⁴ El rei Salomó reclutà una jova a tot Israel; fou una jova de trenta mil homes. 28 Els envià al Líban, deu mil al mes, alternativament. Estaven un mes al Líban i dos mesos a casa. Adoniram dirigia la jova. 29 Salomó tenia setanta mil traginers i vuitanta mil picapedrers a la muntanya; 30 a més dels capatassos de Salomó que dirigien el treball, en nombre de tres mil tres-cents, que manaven els homes ocupats en els treballs. 31 El rei va ordenar que extraguessin grans carreus, molt pesants i ben tallats, per als fonaments del temple. 32 Els obrers de Salomó, els d'Hiram i els de Guebal els tallaven i preparaven la fusta i la pedra per construir el temple.

6 Construcció del temple.— 1³³⁵ L'any quatre-cents vuitanta després de la sortida dels israelites d'Egipte, l'any quart del regnat de Salomó a Israel, el mes de Ziu, que és el segon mes, començà la construcció del temple de Jahvè. 2 L'edifici del temple que el rei Salomó construí a Jahvè tenia seixanta colzades de llargada, vint d'amplada i trenta d'alçada. 3 El vestíbul davant la nau de l'edifici tenia vint colzades de llargada, corresponent a l'amplada de l'edifici, i deu colzades d'amplada, corresponent a la llargada de la casa. 4 Va fer-hi finestres amb obertures de gelosies. 5 Va construir contra el mur de l'edifici un anex lateral tot al voltant de la nau i del santuari, i féu cambres laterals al voltant. 6 La construcció lateral inferior tenia cinc colzades d'amplada; la del mig, sis colzades d'amplada, i la tercera, set colzades d'amplada; la del mig, sis colzades d'amplada, i la tercera, set colzades d'amplada; ja que havien fet repeus tot al voltant de l'edifici a l'exterior, per no fer aguantar els sostres dins els murs de l'edifici. 7 L'edifici del temple, mentre van durar els treballs, fou construït tot amb carreus acabats a la pedrera; no se sentien ni malls, ni escodes, ni cap instrument de ferro a l'edifici del temple mentre el construïen. 8 L'entrada del pis lateral inferior era al costat dret de l'edifici, i per escales de cargol pujaven al pis del mig i al tercer. 9 Un cop   —610→   construït l'edifici del temple, el va cobrir amb un enterimat de cedre. 10 Va construir també l'anex lateral entorn de l'edifici; l'alçada de cada pis era de cinc colzades i es lligava a l'edifici central amb bigues de cedre.

11 La paraula de Jahvè s'adreçà a Salomó en aquests termes: 12 «Si et comportes segons els meus decrets, si compleixes les meves decisions i observes els meus preceptes, realitzaré en aquesta casa que tu construeixes la paraula que vaig donar al teu pare David: 13 «Habitaré enmig dels israelites i no abandonaré el meu poble d'Israel». 14 Salomó va construir el temple i el va acabar.

Ornamentació interior. El Sant dels Sants.— 15 Va revestir per dins els murs de l'edifici amb planxes de cedre, des del paviment fins al sostre; cobrí, doncs, de fusta tot l'interior. El paviment, el recobrí amb planxes de xiprer. 16 Revestí també les vint colzades del fons de l'edifici amb planxes de cedre, des del paviment fins al sostre. L'interior era destinat a santuari, a Sant dels Sants. 17 Davant el santuari, l'edifici tenia quaranta colzades; era la nau. 18 El cedre que cobria l'interior de l'edifici estava decorat amb relleu de coloquintes i de garlandes de flors. Tot era de cedre, no es veia cap pedra. 19 Dins l'edifici, al fons, va erigir el replà del santuari per col·locar-hi l'arca de l'aliança de Jahvè. 20³³⁶ El replà tenia vint colzades de llargada, vint colzades d'amplada i vint colzades d'alçada; el revestí d'or pur. Féu un altar de cedre. 21 Salomó revestí d'or pur l'edifici per dins... i tancà amb baldons d'or davant el santuari. I el revestí d'or. 22 Revestí d'or tot l'edifici del temple, tot l'edifici enterament.

Els dos querubins.— 23³³⁷ Posà al santuari dos querubins de fusta d'ullastre, de deu colzades d'alçada. 24 Una de les ales del querubí tenia cinc colzades, i l'altra, cinc colzades, això és, deu colzades, d'un extrem a l'altre de les seves ales. 25 L'altre querubí tenia també deu colzades; tots dos querubins tenien les mateixes mides i una mateixa forma. 26 L'alçada de cadascun dels querubins era de deu colzades. 27 Col·locà   —611→   els querubins dins la cambra interior, i desplegaven les ales. L'ala d'un querubí tocava una paret i l'ala de l'altre tocava l'altra paret; i enmig de la cambra les seves ales es tocaven ala amb ala. 28 I va cobrir d'or els querubins. 29 Per totes les parets de l'edifici, tant a la cambra interior com a l'exterior, hi havia baixos relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors. 30 I cobrí d'or el paviment del temple, tant a la cambra interior com a l'exterior.

Les dues portes.— 31 La porta del santuari tenia els batents de fusta d'ullastre. La motllura del llindar i dels muntants, era de cinc atestes. 32 Els dos batents eren de fusta d'ullastre, decorats amb relleus de querubins, de palmeres, de garlandes de flors, i coberts d'or. 33 Semblantment, els muntants de la porta de la nau eren de fusta d'ullastre, i la motllura era de quatre atestes; 34 els dos batents eren de fusta de xiprer: cada batent tenia dues valves que es plegaven. 35 Els decorà amb relleus de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, i va daurar els relleus. 36 Va construir també els murs de l'atri interior: cada tres filades de carreus hi havia una filada de bigues de cedre.

Indicació cronològica.— 37 L'any quart foren posats els fonaments del temple de Jahvè, el mes de Ziu, 38 i l'any onzè, el mes de Bul, que és el mes vuitè, fou acabat el temple amb totes les seves dependències i tota la seva organització. Salomó l'havia construït en set anys.

7 Palau reial de Salomó.— 1 Salomó va construir també el seu palau; en tretze anys el va deixar acabat. 2 Va construir la sala anomenada «Bosc del Líban», de cent colzades de llargada, cinquanta d'amplada i trenta d'alçada, sobre quatre rengles de columnes de cedre, amb capitells de cedre sobre les columnes. 3 El sostre era de cedre damunt les bigues que reposaven sobre les columnes: quaranta-cinc bigues, quinze per rengle. 4 Hi havia tres rengles de finestres, llum contra llum, tres vegades. 5 Totes les portes i les finestres eren quadrangulars, i porta contra porta, tres vegades.   —612→   6 Després féu el vestíbul d'espera, de cinquanta colzades de llargada i trenta d'amplada, amb un porxo pel davant. 7 Féu també la sala del tron, on administrava justícia, la sala de l'audiència, coberta de cedre des del paviment fins al sostre. 8 Del mateix estil era el palau on vivia, en un altre atri, més enllà de la sala. Féu també un palau semblant a aquesta sala per a la filla del Faraó amb la qual s'havia casat.

9 Totes aquestes construccions, des del fonament fins a la cornisa, eren de carreus pesants, tallats a mida, ben serrats per totes les cares. El gran atri 10 tenia per fonaments pedres pesadíssimes, grans carreus de deu colzades i de vuit colzades. 11 A la part superior, hi havia carreus molt pesants, tallats a mida, i cedre. 12 Els murs del gran atri, tot a l'entorn, cada tres filades de carreus, temen una filada de bigues de cedre, com l'atri interior del temple de Jahvè i com l'atri del palau³³⁸.

Obres de fosa i objectes d'or.— 13 El rei Salomó envià a buscar Hiram, de Tir. 14 Era fill d'una viuda de la tribu de Neftalí, i el seu pare era un tirienc que treballava el bronze. Era molt entès i hàbil en l'art de fondre i de treballar el bronze. Anà a la cort del rei Salomó i executà tots els seus treballs.

15 Va fondre dues columnes de bronze. Tenien una alçada de divuit colzades, dotze colzades de perímetre, i un gruix de quatre dits; eren buides. Totes dues eren iguals³³⁹. 16 Féu dos capitells de bronze fos per a les columnes. Tenien cinc colzades d'alçada. 17 Féu dues xarxes de fistons com cadenetes, entreteixits, per a decorar els capitells, una xarxa per a cada capitell. 18 Decore també els capitells amb dos rengles de magranes entorn de cadascuna de les xarxes. 19 Els capitells tenien forma de lotus. Les magranes, totes plegades, eren quatre-centes. 20 Els capitells tenien les magranes damunt la convexitat i la xarxa; eren dues-centes, arrenglerades entorn de cada capitell. 21 Col·locà les columnes davant el vestíbul del temple; la columna de la dreta, l'anomenà Jaquín; la de l'esquerra, l'anomenà Bóoz³⁴⁰. 22 El capitell de les columnes tenia forma de   —613→   lotus. Així quedà acabat el treball de les columnes.

23 Després féu la gran pica³⁴¹, de bronze fos. Rodona tot al voltant, mesurava deu colzades d'una vora a l'altra i cinc colzades de profunditat. Feia trenta colzades de perímetre. 24 Sota la seva vota, tot a l'entorn, hi havia una decoració de coloquintes. Tot el perímetre de la pica era de trenta colzades. Les coloquintes formaven dos rengles i eren foses amb la mateixa pica. 25 Reposava sobre dotze vedells: tres miraven al nord, tres a l'occident, tres al migdia i tres a l'orient. La pica reposava damunt d'ells, que la sostenien amb la gropa cap endins. 26 Tenia un pam de gruix, i la seva vora tenia la forma d'una copa de flor de lotus. Tenia una cabuda de noranta mil litres.

27 Féu també deu peanyes de bronze. Cada peanya tenia quatre colzades de llargada, quatre d'amplada i tres d'alçada. 28 Les peanyes constaven de plafons, sostinguts entre muntants. 29 Els plafons i els muntants eren decorats amb lleons, vedells i querubins. Per sobre i per sota els lleons i els vedells hi havia garlandes cisellades.

30 Cada peanya tenia quatre rodes de bronze amb eixos de bronze. Als quatre angles, hi havia suports, fosos sota la conca. 31 La boca superior de la peanya era un cilindre, alt d'una colzada; la seva obertura era rodona, en forma de peanya, d'una colzada i mitja. També aquesta obertura era decorada amb figures. Els plafons eren quadrats, no rodons. 32 Hi havia quatre rodes sota els plafons, i els perns de les rodes sostenien la peanya. Cada roda tenia una colzada i mitja d'alçada. 33 Les rodes tenien la forma d'una roda de carro, però els perns, les llandes, els raigs i els botons eren de fosa.

34 Hi havia quatre suports als quatre angles de cada peanya, que constituïen una sola peça amb la peanya. 35 Dalt de la peanya hi havia un sortint rodó tot al voltant, de mitja colzada d'alçada; els perns i els plafons feien una sola peça amb la peanya. 36 Les caces dels seus perns i els plafons eren decorats amb querubins, lleons i palmes per tot l'espai buit de cada un, i les garlandes decoraven tot el volt. 37 Així eren les deu peanyes: totes tenien les mateixes mides i la   —614→   mateixa forma. 38³⁴² Féu també deu conques de bronze. Cada conca tenia una cabuda de mil vuit-cents litres i feia quatre colzades. Una conca per a cada peanya, per a les deu peanyes. 39³⁴³ Col·locà cinc peanyes al costat dret de l'edifici del temple, al sud-est de l'edifici.

40 Hiram féu també marmites, pales i vasos, i va acabar tota l'obra que Salomó li havia encarregat per al temple de Jahvè: 41 les dues columnes, les boles dels capitells que coronaven les dues columnes, amb les xarxes que decoraven les boles dels capitells, 42 les quatre-centes magranes —dos rengles de magranes per a cada xarxa— que decoraven també les boles dels capitells, 43 les deu peanyes, amb les dues conques damunt les peanyes, 44 la gran pica amb els dotze vedells que la sostenien, 45 les marmites, les pales i els vasos. Tots aquests utensilis que Hiram havia fet al rei Salomó, per al temple de Jahvè eren de bronze polit. 46 El rei els féu fondre a la plana del Jordà, vota el gual d'Edemà, entre Socot i Sartan. 47 Salomó renuncià a avaluar tots aquests utensilis per raó de l'enorme quantitat. No van calcular el pes del bronze.

48³⁴⁴ Salomó féu també tots els objectes que hi havia al temple de Jahvè: l'altar d'or i la taula d'or per a posar els pans que es presenten davant Déu; 49 els lampadaris d'or pur, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra, davant del santuari, amb les flors, les llànties i els esmocadors d'or; 50 els gibrells, els ganivets, els vasos, les cassoletes i els encensers, d'or pur; les pollegueres d'or de les portes de la casa interior, del Sant dels Sants, i de les portes de la nau.

51 Acabat tot el treball que el rei Salomó havia fet al temple de Jahvè, portà les ofrenes sagrades del seu pare David, or, plata i objectes, i ho posà al tresor del temple de Jahvè.

8 L'arca és traslladada al temple³⁴⁵.— 1 Aleshores Salomó va reunir els ancians d'Israel, tots els caps de les tribus i els principals de les famílies dels israelites, vora seu a Jerusalem, per fer portar l'arca de l'aliança de Jahvè des de la ciutat de David, que és Sió. 2 Tots els   —615→   homes d'Israel es reuniren vota el rei Salomó, el mes d'Etanim, que és el mes setè, durant la festa. 3 Quan arribaren tots els ancians d'Israel, els sacerdots prengueren l'arca. 4 Transportaren l'arca de Jahvè, la tenda de l'oracle amb tots els objectes sagrats que hi havia a la tenda; ho transportaren els sacerdots i els levites. 5 El rei Salomó, amb tota l'assemblea d'Israel reunida vota seu davant l'arca, sacrificà moltons i vedells en tanta quantitat, que no es podia comptar ni calcular. 6 Els sacerdots portaren l'arca de l'aliança de Jahvè al seu lloc, a l'interior de l'edifici del temple, al Sant dels Sants, sota les ales dels querubins. 7 Els querubins, efectivament, estenien les ales sobre l'indret de l'arca, de manera que els querubins cobrien l'arca i les seves barres. 8 Les barres eren tan llargues, que els extrems es veien del Sant estant, davant del santuari, però de fora no eren visibles. Allí han quedat fins al dia d'avui. 9 Dins l'arca no hi havia més que les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, quan Jahvè va pactar amb els israelites, a la seva sortida del país d'Egipte.

La glòria de Jahvè es fa present al temple.— 10³⁴⁶ Quan els sacerdots sortiren del Sant, un núvol va omplir el temple de Jahvè. 11 Els sacerdots no podien continuar servint-hi a causa del núvol, ja que la glòria de Jahvè havia omplert el temple de Jahvè.

12³⁴⁷ Salomó digué aleshores:

	«Jahvè que ha creat el sol dalt del cel,
	ha volgut habitar dins la foscor.
	13 Us he construït una casa senyorial,
	un lloc per a residir-hi eternament»348.

Salomó s'adreça al poble.— 14 Després el rei es girà, beneí tota la gent d'Israel, que estaven drets, reunits allí, 15 i digué: «Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel: la seva mà ha realitzat el que ell havia dit al meu pare David: 16 «Des del dia que vaig fer sortir d'Egipte el meu poble d'Israel, no he escollit cap ciutat, d'entre totes les tribus d'Israel, per construir-hi un edifici que portés el meu nom. Ara he escollit Jerusalem   —616→   per donar-li el meu nom, i he escollit David perquè governi el meu poble d'Israel». 17 El meu pare David desitjava dedicar un temple al nom de Jahvè, Déu d'Israel. 18 Però Jahvè li va dir: «És bo el teu propòsit de dedicar un temple al meu nom, 19 però no seràs tu qui el construirà, sinó el teu fill que sortirà de les teves entranyes; ell dedicarà el temple al meu nom». 20 Jahvè, doncs, ha complert la seva promesa: he succeït al meu pare David en el tron d'Israel, tal com Jahvè havia promès, i he construït aquest temple per dedicar-lo al nom de Jahvè, Déu d'Israel, 21 i hi he destinat un lloc per a l'arca que conté l'aliança que Jahvè va fer amb els nostres pares, quan els va treure del país d'Egipte».

Pregària de Salomó.— 22 Llavors Salomó, de cara a l'altar de Jahvè, davant tot l'aplec del poble d'Israel, amb les mans esteses cap al cel, 23 digué: «Jahvè, Déu d'Israel, no hi ha cap Déu igual a vós, ni dalt del cel ni aquí baix a la terra, vós que manteniu el pacte i l'amor als vostres servents que de tot cor caminen davant vostre. 24 Vós heu tingut en compte el que havíeu promès al vostre servent, el meu pare David. La vostra mà ha complert el dia d'avui el que havíeu dit. 25 Ara, doncs, Jahvè, Déu d'Israel, tingueu present allò que van dir al meu pare David: «No faltarà mai ningú dels teus que ocupi a la meva presència el tron d'Israel, amb la condició que els teus fills vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet». 25 Ara, doncs, Déu d'Israel, que es realitzi la paraula que vau dir al vostre servent, el meu pare David.

26 Però, ¿és que Déu podria residir veritablement a la terra? Ni el cel ni el cel del cel no us poden contenir: molt menys, doncs, aquest temple que he construït! 28 Amb tot, Jahvè, Déu meu, estigueu atent a la pregària i a la súplica del vostre servent, escolteu el clam i la pregària que avui el vostre servent fa davant vostre. 29 Tingueu oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc del qual vós heu dit: «Aquest lloc portarà el meu nom»; escolten en aquest lloc la pregària del vostre servent.   —617→   30 Escolteu la súplica del vostre servent i del vostre poble d'Israel quan preguin en aquest lloc. Escolteu aleshores en el lloc on teniu el tron, en el cel, escolteu i perdoneu.

31 Si algú peca contra un altre, i li imposa un jurament imprecatori, si el jurament arriba davant el vostre altar en aquest temple, 32 escolteu vós en el cel i interveniu-hi; feu justícia als vostres servents: condemneu el culpable fent recaure sobre ell el mal que intentava contra l'altre, i doneu la raó al just, tractant-lo com ell tracta els altres.

33 Quan el vostre poble d'Israel, pel fet d'haver pecat contra vós, sigui derrotat pels enemics, si retorna a vós, si lloa el vostre nom, us prega i us suplica en aquest temple, 34 escolteu vós en el cel, perdoneu el pecat del vostre poble d'Israel i torneu-lo a la terra que vau donar als seus pares.

35 Quan es tanqui el cel i no vingui la pluja, pel fet d'haver pecat contra vós, si preguen en aquest lloc, si lloen el vostre nom i s'aparten dels seus pecats, veient els vostres càstigs, 36 escolteu vós en el cel i perdoneu els pecats dels vostres servents i del vostre poble d'Israel, després d'indicar-los el bon camí que han de seguir; i doneu llavors la pluja al vostre país, que vau concedir en herència al vostre poble.

37 Si hi ha fam al país, si hi ha pesta, si hi ha vent de llevant, míldiu, llagosta o pugó, si l'enemic assetja alguna de les seves ciutats, en qualsevol plaga, en qualsevol malaltia, 38 tota pregària, tota súplica feta per qualsevol home o per tot el vostre poble d'Israel, estenent les mans cap a aquest temple amb el cor penedit, 39 escolteu vós en el cel, on teniu el tron, perdoneu i obreu donant a cadascú el que mereixen les seves obres, tal com vós coneixeu el seu cor, vós que coneixeu el cor de tots els homes; 40 així us respectaran tot el temps de la seva vida a la terra que vau donar als nostres pares.

41 Fins i tot els estrangers que no són del vostre poble d'Israel, si vénen d'un país llunyà, atrets per la vostra anomenada, 42 perquè han sentit parlar del vostre gran nom, de la vostra mà forta i del vostre braç poderós, i vénen   —618→   a pregar en aquest temple, 43 escolteu vós en el cel, on teniu el tron, i concediu tot allò que els estrangers us demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el vostre nom, us venerin, com el vostre poble d'Israel, i reconeguin que heu donat el vostre nom a aquest temple que he construït.

44 Quan el vostre poble se'n vagi a la guerra contra els enemics pel camí per on l'haureu enviat, si prega Jahvè, mirant a la ciutat que heu escollit i al temple que he dedicat al vostre nom, 45 escolteu en el cel la seva pregària i la seva súplica i feu-los justícia.

46 Si han pecat contra vós —perquè no hi ha ningú que no pequi—, i la vostra severitat els posa a les mans de l'enemic, que se'ls enduu captius en una terra enemiga, llunyana o pròxima, 47 si es penedeixen al país on són captius i es converteixen i us supliquen al país dels qui els hauran fet captius reconeixent que han pecat, i són culpables, 48 si es converteixen amb tot el cor i amb tota l'ànima al país dels enemics que els hauran fet captius, i us preguen mirant al país que vau donar als seus pares, a la ciutat que heu escollit i al temple que he dedicat al vostre nom, 49 escolteu en el cel, on teniu el tron, les seves pregàries i les seves súpliques i feu-los justícia; 50 perdoneu al vostre poble els pecats comesos contra vós i totes les seves culpes i feu que es compadeixin d'ells els qui els hauran fet captius. 51 Recordeu que són el vostre poble i la vostra heretat, que vau fer sortir d'Egipte, d'aquell forn de ferro.

52³⁴⁹ Tingueu els ulls oberts sobre el vostre servent i sobre el vostre poble d'Israel sempre que us supliquen; escolteu-los sempre que us invoquin; 53 vós us els heu reservats com la vostra heretat entre tots els pobles de la terra, tal com ho vau dir per boca del vostre servent Moisès, quan vau fer sortir els nostres pares d'Egipte, Senyor, Déu».

Salomó beneeix el poble.— 64 Quan Salomó va haver acabat d'adreçar tota aquesta pregària, tota aquesta súplica, s'alçà de davant l'altar de Jahvè, on estava de genolls amb les mans esteses   —619→   cap al cel, 55 es posà dret i beneí en veu alta tot l'aplec del poble d'Israel: 56 «Beneït sigui Jahvè, que ha concedit repòs al seu poble d'Israel, com ho havia promès; no ha fallat ni una sola de totes les bones promeses que ell ha via fet al seu servent Moisès. 57 Que Jahvè, el nostre Déu, sigui amb nosaltres, tal com ha estat amb els nostres pares, que no ens abandoni ni ens deixi. 58 Que inclini els nostres cors cap a ell, perquè seguim tots els seus camins i observen els manamens, els decrets i les decisions, que va donar als nostres pares. 59 Que les paraules de la meva súplica es mantinguin presents prop de Jahvè, el nostre Déu, nit i dia, perquè defensi el dret del seu servent i del seu poble Israel, segons el que necessitin cada dia. 60 Així sabran tots els pobles de la terra que Jahvè és Déu i no n'hi ha d'altre. 61 Que els vostres cors siguin tots sencers de Jahvè, el nostre Déu, que us comporteu segons els seus decrets i observeu els seus manaments, com el dia d'avui».

Sacrificis per a la dedicació del temple.— 62³⁵⁰ El rei, amb tot Israel, va oferir sacrificis davant de Jahvè. 63 Les víctimes del sacrifici de comunió que Salomó va oferir a Jahvè eren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil moltons. El rei, amb tots els israelites, dedicà així el temple de Jahvè. 64 Aquell dia, el rei consagrà l'interior de l'atri que hi ha davant l'edifici del temple de Jahvè, ja que allí va oferir els holocaustos, les oblacions i els greixos de les víctimes de comunió; l'altar de bronze que hi ha davant de Jahvè era massa petit per a contenir els holocaustos, les oblacions i els greixos de les víctimes de comunió.

65 Salomó amb tot el poble d'Israel, reunit des de Lebó d'Hemat fins al torrent d'Egipte, celebrà la festa davant Jahvè, el nostre Déu, durant set dies. 66 El vuitè dia acomiadà el poble; ells beneïren el rei i se'n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que Jahvè havia fet al seu poble d'Israel.

9 Segona aparició de Jahvè a Salomó.— 1³⁵¹ Quan Salomó va haver acabat de construir el temple de Jahvè, el palau reial i les altres construccions   —620→   que s'havia proposat, 2 Jahvè s'aparegué a Salomó per segona vegada, tal com se li havia aparegut a Gabaon. 3 Jahvè li va dir: «He escoltat la pregària que has fet a la meva presència. Jo santifico aquest temple que has construït, i li dono el meu nom per sempre. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. 4 Si et comportes davant meu com es va comportar el teu pare David, amb un cor irreprensible i recte, si poses en pràctica tot el que t'he manat i observes els meus decrets i les meves decisions, 5 mantindré el tron reial a Israel per sempre, tal com vaig prometre al teu pare David: «No faltarà mai ningú dels teus al tron d'Israel». 6 Però, si vosaltres i els vostres fills us aparteu de mi, si no observeu els preceptes i els decrets que us he donat, si us enteneu amb altres déus i els adoreu, 7 faré desaparèixer Israel de la terra que li he donat, repudiaré aquest temple que he consagrat al meu nom, i Israel serà tema d'acudits i d'escarnis entre tots els pobles. 8 Aquest temple quedarà fet un munt de runes; tothom qui hi passi a prop quedarà esbalaït i xiularà. Diran: «¿Com és que Jahvè s'ha portat així amb aquest país i amb aquest temple?» 9 I contestaran: «Perquè han abandonat Jahvè, el seu Déu, que va fer sortir els seus pares del país d'Egipte, i s'han entès amb altres déus, els han adorats i els han donat culte; per això, Jahvè ha fet caure damunt d'ells aquest desastre».

Salomó cedeix el territori de Cabul.— 10³⁵² Al cap de vint anys, quan Salomó hagué construït els dos edificis, el temple de Jahvè i el palau reial, 11 el rei Salomó donà a Hiram vint pobles al país de Galilea. Hiram, rei de Tir, havia proporcionat a Salomó fusta de cedre i de xiprer i or, tant com en va voler. 12 Hiram va sortir de Tir per veure els pobles que Salomó li havia donat, i no li van agradar. 13 I digué: «¿Què són aquests pobles que m'has donat, germà?» I els anomenà «territori de Cabul». Aquest nom ha quedat fins al dia d'avui. 14 Hiram havia enviat al rei cent vint talents d'or.

Treballs públics, exèrcit i culte.— 15 La finalitat de la   —621→   jova que el rei Salomó imposà fou aquesta: construir el temple de Jahvè, el seu palau, Mel·ló, la muralla de Jerusalem, i fortificar Hasor, Maguedó, Gàzer 16 (el Faraó, rei d'Egipte, s'havia apoderat de Gàzer i l'havia incendiada, havia matat els cananeus que hi habitaven i l'havia donada en dot a la seva filla, muller de Salomó; 17 per això, Salomó fortificà Gàzer), Bet-Horon de baix, 18 Balaat, Tamar, al desert, al país del Nègueb, 19 totes les ciutats de magatzem que li pertanyien, les ciutats dels carros de guerra i dels homes que els servien i tot allò que s'havia proposat de construir a Jerusalem i al Líban, a tot el país del seu domini.

20 Tota la gent que havia quedat dels amorreus, dels hitites, dels ferezeus, dels heveus i dels jebuseus, que no formaven part del poble israelita, 21 els seus descendents que havien quedat al país, perquè els israelites no havien pogut exterminar-los, Salomó els va utilitzar per als treballs forçats fins al dia d'avui. 22 Però Salomó no va utilitzar cap dels israelites per als treballs forçats; ells eren els soldats, els guàrdies, els capitans, els oficials, els comandants dels seus carros i dels soldats que els servien. 23 Els prefectes dels treballs de Salomó eren cinc-cents cinquanta, i vigilaven la gent ocupada en els treballs. 24 Així que la filla del Faraó es traslladà de la ciutat de David al palau que Salomó li havia construït, ell construí Mel·ló.

25 Tres vegades l'any, Salomó oferia holocaustos i víctimes de comunió a faltar que havia dedicat a Jahvè, que havia construït a la presència de Jahvè, quan acabà el temple.

Comerç i glòria de Salomó

La flota de Salomó.— 26 El rei construí una flota a Asion-Gàzer, que és a prop d'Elat, a la vora del mar Roig, al país d'Edom. 27 Hiram envià en els vaixells, amb els homes de Salomó, els seus propis homes, mariners coneixedors del mar. 28 Anaren a Ofir i prengueren quatre-cents vint talents d'or, que portaren al rei Salomó.

  —622→  

10 La reina de Sabà visita Salomó.— 1³⁵³ La reina de Sabà³⁵⁴ va sentir parlar de la fama de Salomó i va anar-hi per provar-lo amb enigmes. 2 Arribà a Jerusalem amb un seguici molt considerable, amb camells carregats d'aromes, d'una gran quantitat d'or i de pedres precioses. Es presentà a Salomó i li digué tot allò que duia al cor. 3 Salomó li va aclarir totes les qüestions i cap no fou per al rei un secret al qual no pogués donar explicació. 4 La reina de Sabà comprovà la saviesa de Salomó, i veié el palau que havia construït, 5 els menjars de la seva taula, les habitacions dels seus dignataris, l'actitud del seu servei, el seu guarda-roba, els seus cellers, els holocaustos que oferia al temple de Jahvè, 6 i digué al rei: «Veig que tot allò que havia sentit al meu país sobre les teves coses i la teva saviesa era veritat. 7 No he cregut el que deien fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls. I veig que no me n'havien dit ni la meitat. La teva saviesa i la teva magnificència sobrepassa la fama que m'havia arribat. 8 Feliços els teus súbdits, feliços els teus dignataris que estan sempre al teu davant escoltant la teva saviesa! 9 Beneït sigui Jahvè, el teu Déu, que s'ha complagut en tu i t'ha donat el tron d'Israel. Per l'amor etern que Jahvè té a Israel, t'ha fet rei perquè governis amb justícia i bondat». 10 Després regalà al rei cent vint talents d'or, gran quantitat d'aromes i pedres precioses. Mai més no vingué una quantitat tan gran d'aquestes aromes com la que la reina de Sabà regalà al rei Salomó.

11 A més, la flota d'Hiram, que havia anat a buscar or d'Ofir, dugué molta fusta d'almuguim i pedres precioses. 12 Amb la fusta d'almuguim el rei féu unes baranes per al temple de Jahvè i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. D'aquesta fusta d'almuguim, no n'ha vingut més ni ningú n'ha vista més fins al dia d'avui.

13 El rei Salomó regalà a la reina de Sabà tot allò que demanà, tant com en desitjava, a més del que espontàniament li havia regalat amb una generositat reial. Després, ella se'n tornà al seu país amb el seu seguici.

  —623→  

Riquesa i poder de Salomó.— 14³⁵⁵ El pes d'or que arribà a Salomó en un sol any fou de sis-cents seixanta-sis talents, 15 sense comptar les contribucions dels negociants a l'engròs, l'impost dels petits negociants i el que rebia dels caps dels nòmades i dels governadors del país. 16 El rei Salomó féu fer dos-cents escuts d'or batut, que pesaven cadascun sis-cents sicles d'or, 17 i tres-cents broquers també d'or batut, que pesaven cadascun tres mines d'or. El rei els posà a la sala del Bosc del Líban. 18 Després el rei féu fer un gran tron d'ivori cobert d'or pur. 19 Tenia sis grades, i el respatller era decorat amb caps de vedell. A banda i banda del setial, hi havia els braços i dos lleons. 20 Sobre les sis grades, a banda i banda, hi havia dotze lleons. Cap rei no havia fet res de semblant.

21 Totes les copes del rei Salomó eren d'or, i tot el moblatge de la sala del Bosc del Líban era d'or pur. No hi havia res de plata, ja que aquesta no era gens estimada en temps de Salomó. 22 El rei tenia al mar una flota de Tarsís amb la flota d'Hiram, i un cop cada tres anys venia la flota de Tarsís amb un carregament d'or, de plata, d'ivori, de mones i de paons.

23 El rei Salomó sobrepassava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. 24 Tot el món buscava de veure Salomó, per sentir la saviesa que Jahvè li havia donat. 25 Cadascú portava el seu present: objectes de plata i d'or, vestits, armes, aromes, cavalls i mules; i això cada any. 26 Salomó adquirí carros i els dotà amb els guerrers corresponents; tenia mil quatre-cents carros, servits per dotze mil guerrers, i els distribuí per les guarnicions de carros i prop del rei, a Jerusalem. 27 El rei féu que a Jerusalem hi hagués tanta plata com pedrea, i fusta de cedres tan abundant com els sicómors que hi ha a la Terra Baixa. 28 Els cavalls de Salomó provenien de Musrí i de Coà. Els marxants del rei els compraven a Coà al comptat. 29 Un carro de Musrí costava sis-cents sicles de plata, i un cavall, cent cinquanta. Amb les mateixes condicions, els adquirien per als reis dels hitites i dels arameus.

  —624→  

Defectes del regnat de Salomó

11 Dones estrangeres de Salomó. 1 A més de la filla del Faraó, el rei Salomó va estimar moltes altres dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. 2 D'aquestes nacions, Jahvè havia dit als israelites: «No us uniu amb elles, i que elles no s'uneixin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor als seus déus». Salomó s'hi va adherir i se'n va enamorar. 3 Tingué set-centes esposes considerades princeses i tres-centes concubines. Les dones van decantar el seu cor. 4 A les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó a d'altres déus, i el seu cor no era tot sencer per a Jahvè, el seu Déu, com el cor del seu pare David.

5 Salomó adorava Astarté, deessa dels sidonis, i Melcom, l'abominació dels ammonites³⁵⁶. 6 Salomó féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè i no el seguia plenament com el seu pare David. 7 Va construir un lloc alt per a Camós³⁵⁷, l'abominació de Moab, a la muntanya d'enfront de Jerusalem, i per a Melcom, l'abominació dels ammonites. 8 Així ho va fer per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven encens i oferien víctimes als seus déus.

9 Jahvè s'indignà contra Salomó, perquè decantava el seu cor de Jahvè, Déu d'Israel, que se li havia aparegut dues vegades 10 i li havia manat que no seguís altres déus. Ell no observà el que Jahvè li havia manat. 11 Per això, Jahvè digué a Salomó: «Ja que t'has portat així i no has observat el meu pacte i els decrets que t'havia donat, t'esquinçaré el reialme per donar-lo a un súbdit teu. 12 Però, per amor del teu pare David, no ho faré en vida teva; l'esquinçaré de les mans del teu fill. 13 Amb tot, no li prendré tot el reialme: donaré una tribu al teu fill en consideració al meu servent David, i en consideració a Jerusalem, que jo he escollit».

Revolta d'Hadad i de Razon.— 14 Jahvè va crear un adversari a Salomó, l'edomita Hadad, de la família reial d'Edom. 15 Després que David va derrotar Edom,   —625→   quan Joab, el comandant de l'exèrcit, pujà a enterrar els morts i hagué matar tots els homes d'Edom, 16 ja que Joab es va quedar allí sis mesos amb tot Israel, fins que hagué exterminat tots els homes d'Edom. 17 Hadad va fugir a l'Egipte amb alguns edomites d'entre els súbdits del seu pare. Hadad era aleshores un jovenet. 18 Van marxar de Madian i anaren a Faran. Prengueren amb ells homes de Faran i arribaren a l'Egipte, prop del Faraó, rei d'Egipte, el qual li donà una casa, li assegurà la subsistència i li donà terrenys. 19 Hadad va trobar molt bona acollida en el Faraó, el qual li donà per muller la germana de la seva dona, la germana de la reina Tahfnés. 20 La germana de Tahfnès li donà un fill, Guenubat, que Tahfnés féu educar al palau del Faraó. Guenubat es quedà al palau del Faraó, amb els seus fills. 21 Quan Hadad sentí a l'Egipte que David reposava amb els seus pares i que Joab, el comandant de l'exèrcit, havia mort, digué al Faraó «Deixa'm anar al meu país». 22 El Faraó li digué: «¿Què et falta a casa meva, que te'n vulguis anar al teu país?» Ell respongué: «Res, però deixa'm marxar». 25b I se'n va anar al seu país. El mal que féu Hadad és que detestava Israel i es féu rei d'Edom.

23 Déu li va crear un altre enemic, Razon, fill d'Eljadà, que havia fugit de casa el seu senyor Hadadèzer, rei de Sobà. 24 Havia reunit homes vora seu i s'havia fet cap d'una banda, quan David va derrotar els arameus. Prengué Damasc, s'hi establí i fou rei de Damasc. 25 Fou un adversari d'Israel durant tota la vida de Salomó.

Jeroboam, futur rei d'Israel.— 26 Jeroboam era fill de Nabat, efrateu de Saredà. La seva mare, una viuda, es deia Saruà. Ell estava al servei de Salomó, però s'alçà contra el rei. 27 L'ocasió en què s'alçà contra el rei fou aquesta: Salomó construïa Mel·ló i tancava la bretxa de la ciutat del seu pare David. 28 L'esmentat Jeroboam era un home poderós. Salomó va veure que el jove era amatent al treball, i el féu inspector dels treballs públics de la casa de Josep.

29 Un dia, Jeroboam sortí de Jerusalem, i el trobà pel camí el profeta Ahies, de   —626→   Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es trobaven sols al camp. 30 Ahies prengué el mantell nou, l'esquinçà en dotze trossos 31 i digué a Jeroboam: «Agafa'n deu trossos, que això diu Jahvè; Déu d'Israel: «Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans, i te'n donaré deu tribus. 32 Una tribu serà per a ell, en consideració al meu servent David i en consideració a Jerusalem, la ciutat que he escollit d'entre totes les tribus d'Israel. 33 M'ha abandonat i ha adorat Astarté, la deessa dels sidonis, Camós, el déu de Moab, i Melcom, el déu dels ammonites, i no ha seguit els meus camins, posant en pràctica el bé que aproven els meus ulls, els meus decrets i les meves decisions, com el seu pare David. 34 No li trauré el reialme de les mans, sinó que el mantindré rei durant tota la seva vida en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets, 35 però prendré el reialme de les mans del seu fill i te'l donaré a tu: et donaré deu tribus. 36 Amb tot, donaré una tribu al seu fill perquè quedi perpètuament una llàntia encesa al meu servent David, davant meu; a Jerusalem, la ciutat que he escollit per donar-li el meu nom. 37 Et prendré, doncs, per fer-te rei sobre tot el que desitgis i seràs rei d'Israel. 38 Si obeeixes tot el que et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica el bé que aproven els meus ulls, observant els meus decrets i els meus preceptes, com ho va fer el meu servent David, seré amb tu, et construiré un casal que duri, com el que vaig construir a David, i et donaré Israel. 36 Amb això humiliaré la descendència de David, però no per sempre».

40 Salomó intentà de fer morir Jeroboam, però aquest fugí a l'Egipte, prop de Sesac, rei d'Egipte, i s'hi quedà fins a la mort de Salomó.

Mort de Salomó.— 41³⁵⁸ La resta dels fets de Salomó, tots els seus fets i la seva saviesa, consten al llibre de la Crònica de Salomó. 42 El temps que Salomó regnà a Jerusalem sobre tot Israel fou de quaranta anys. 43 Salomó reposà amb els seus pares i fou enterrat a la ciutat del seu pare David.