Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoSalms (Ps. 1,1-150,6)813


ArribaAbajoLlibre primer (Ps. 1,1-41(40),14)

ArribaAbajoSalm 1: El camí del just i el de l'injust814


1 Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al cercle burleta dels descreguts.
2 Estima de cor la llei de Jahvè,
la repassa meditant-la nit i dia.
3 Serà com un arbre arrelat vora l'aigua,
que fa fruit quan n'és el temps,
i el seu fullatge mai no es marceix;
duu a bon terme tot allò que emprèn.

4 No serà aquesta la sort dels injustos,
seran com la palla que el vent escampa.
5 Els culpables no resistiran al judici,
—1114→
cauran els pecadors a l'assemblea dels justos815.
6 Jahvè vetlla els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.




ArribaAbajoSalm 2: Els reis de la terra i el Messies816


1 Per què s'avaloten les nacions,
i els pobles comploten en va?
2 Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra Jahvè i el seu Messies817:
3 «Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

4 Però se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
5 Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.

6 M'ha consagrat a mi com a rei seu
dalt de Sió, muntanya santa.
7 Proclamo el decret de Jahvè818.
M'ha dit: «Ets el meu fill;
avui t'he engendrat. Demana-m'ho,
8 i et donaré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
9 Els governaràs amb el ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa».

10 I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
11 Respecteu Jahvè, sotmeteu-vos-hi,
12 veniu tremolant a fer-li homenatge,
no fos que el vostre intent acabés en la desfeta,
si de sobte s'inflamava la seva ira.

Feliços els qui en ell es refugien.



  —1115→  
ArribaAbajoSalm 3: Pregària del matí819



1 Salm. De David. Quan fugia del seu fill Absalom.


2 Quants n'hi ha, Jahvè, que em persegueixen!
Són molts els qui s'alcen contra meu.
3 Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi». Cadència. Interludi.820

4 Jahvè, vós sou l'escut que em protegeix,
als ulls de tots vós sou la meva glòria.
5 Quan crido invocant Jahvè,
ell em respon des de la santa muntanya.

 C.I. 

6 Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. Jahvè em sosté.
7 No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.

       8 Alceu-vos, Jahvè,
       salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu els meus contraris,
i feu saltar les dents dels culpables.

      9 La salvació ve de Jahvè.
       Beneïu el vostre poble.

 C.I. 





ArribaAbajoSalm 4: Pregària del vespre821



1 Del mestre de cant. Amb instruments de corda. Salm. De David.


2 Responeu-me quan us invoco,
      o Déu, que em feu justícia
—1116→
M'heu eixamplat el cor en els perills,
       compadiu-me i escolteu el meu prec.

3 Fins quan, vosaltres, homes,
       menyspreareu el qui és la meva glòria
i preferireu el que és no res
       fiant-vos d'esperances enganyoses?

 C.I. 

4 Sapigueu que Jahvè
       m'ha fet favors admirables;
Jahvè m'escolta
       sempre que l'invoco.
5 No pequeu, si us veieu insegurs;
       reflexioneu de nit i assereneu-vos.

 C.I. 

6 Oferiu sacrificis per obtenir el favor de Déu
       i confieu en Jahvè.
7 Molts exclamen:
       «En qui trobarem el nostre goig?
Que sigui el nostre estendard
       la claror de la vostra mirada!»

8 La joia que m'heu posat al cor
       és més gran que la que ells tenen
quan ha estat bona la collita
       de blat i de vi.
9 M'adormo en pau,
       així que em fico al llit,
i em sento segur,
       només en vós, Jahvè.




ArribaAbajo Salm 5: Pregària del matí822



1Del mestre de cant. Al to de «Ha-nehilot»823 Salm. De David.


2 Escolteu, Jahvè, les meves paraules,
       acolliu el meu anhel.
—1117→
3 Estigueu atent, defenseu-me,
       rei meu i Déu meu.
És a vós que imploro, 4 Jahvè,
       escolteu el meu clam a trenc d'alba;
us exposo el meu plet de bon matí
       i em quedo esperant.

5 Vós no sou un Déu que es complagui en la maldat,
       no acolliu el dolent a casa vostra;
6 els qui viuen obcecats no resisteixen
       quan vós els mireu.
Detesteu els amics de males arts,
       7 extermineu els mentiders;
l'home fals i sanguinari, Jahvè,
       vós l'abomineu.
8 Però jo, per la vostra gran bondat,
       entro a casa vostra
i em prosterno ple de reverència
       davant del santuari.

9 Guieu-me, Jahvè, vós que sou just,
       que hi ha qui em vol mal;
feu-me planer el camí que obriu davant meu.
10824 Als seus llavis no hi ha sinceritat,
       guarden al cor la intriga;
sota la seva llengua falaguera
       hi ha un sepulcre obert.

11 O Déu, sentencieu-los. Que fracassin
       els plans que es proposen.
Allunyeu-los. Són uns sediciosos
       que es revolten contra vós825.
12 Se n'alegraran els qui s'emparen en vós,
       ho celebraran per sempre;
protegiu-los, que puguin celebrar-ho,
       els qui estimen el vostre nom,
13 perquè vós, Jahvè, beneïu el just,
       el vostre favor el protegeix.



  —1118→  
ArribaAbajo Salm 6: Oració d'un malalt afligit826



Del mestre de cant. Amb instruments de corda. Al to de «Ha-xeminit»827. Salm. De David.


2 No em repteu, Jahvè, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor.
3 Compadiu-vos de mi, que perdo forces.
Guariu-me. Tot jo em consumeixo,
4 tot jo estic trasbalsat.
I vós, Jahvè, què espereu?
5 Veniu a salvar-me la vida,
allibereu-me per la vostra bondat.
6 Entre els morts no hi ha qui us recordi,
qui us pot lloar al país dels morts?
7 Estic desfet de tant sofrir,
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.
8 Els ulls se'm consumeixen de tristesa,
els fa envellir tant de dolor.

9 Aparteu-vos de mi, gent malèfica!
Jahvè accepta el meu plor,
10 Jahvè escolta la meva súplica
i acull la meva pregària.
11 Els enemics, confosos i desfets,
es faran enrera en un instant.




ArribaAbajoSalm 7: Apel·lació al judici de Déu828



1 Lamentació. De David. Que cantà a Jahvè a causa de Cus, el benjaminita.


2 Jahvè, Déu meu, en vós m'emparo;
salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,
—1119→
3 que, si algú, com un lleó, m'arrabassés la vida,
qui la rescataria, qui la salvaria?

4 Jahvè, Déu meu, si he fet això que diuen,
si les meves mans hi tenen part,
5 si he faltat a la paraula d'amistat,
jo que perdono el qui em vol mal sense motiu,
6 que m'atrapi l'enemic que em persegueix,
que em trepitgi per terra
i em colgui a la pols.

 C.I. 


7 Jahvè, alceu-vos decidit,
atureu la fúria dels enemics,
desvetlleu-vos i sortiu a defensar-me
en el judici que vós heu convocat.
8 Que s'apleguin les nacions al voltant vostre,
asseieu-vos ben alt per presidir-les.
9 Jahvè és el jutge dels pobles.
Feu-me justícia, Jahvè.
Jo no tinc culpa i m'he portat honradament.
10829 Ja n'hi ha prou de la malicia dels culpables,
       i vós, Déu just,
vós que escruten l'interior dels homes
       doneu raó a l'innocent.

11 Déu és l'escut que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
12 Déu és un jutge just,
que s'imposa cada dia.

13 Si l'injust torna a esmolar l'espasa,
tiba l'arc i l'apunta,
14 es tornaran contra ell les armes mortals
i les fletxes enceses que prepara.

15 Miren-lo: té a les mans el malefici,
prepara el cop amb malícia, i l'erra.
16 Havia cavat una fossa ben fonda,
—1120→
i acaba caient-hi ell mateix;
17 víctima dels propis intents,
recau damunt d'ell la seva malícia.

18 Dóno gràcies a Jahvè perquè és just;
canto el nom de l'Altíssim830.




ArribaAbajoSalm 8: Himne al Creador831



1 Del mestre de cant. Al to de «Ha-Guittit»832. Salm. De David.


2 Jahvè, sobirà nostre, que n'és de gloriós
el vostre nom833 per tota la terra!

La majestat que teniu dalt del cel
3834 els infants més petits ja la canten:
«Heu fet del firmament un baluard
que detura el rebel i l'enemic».

4 Quan miro el cel que han creat les vostres mans,
la lluna i els estels que hi heu posat,
5835 em dic: «Què és l'home, perquè us en recordeu,
què és un mortal, perquè li doneu autoritat?
6 Gairebé l'heu fet igual als àngels836,
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
7837 l'heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus:
8 ramades de bous i d'ovelles,
fins i tot els animals salvatges,
9 l'ocell que vola i els peixos del mar,
tot allò que segueix els camins dels oceans».

10 Jahvè, sobirà nostre, que n'és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra!



  —1121→  
ArribaAbajoSalm 9-10 (9): Cant d'acció de gràcies i de pregària contra els opressors838



1 Del mestre de cant. Al ta de «Mut labben»839. Salm. De David.



Àlef

2 Us donaré gràcies, Jahvè, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
3 saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, o Altíssim,

Bet

4 quan els enemics es faran enrera
i cauran vençuts davant vostre.
5 Heu defensat el meu plet, jutge justíssim,
assegut al vostre tribunal.

Guímel

6 Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els noms per sempre més.
7 L'enemic s'ha convertit en ruïnes perpètues,
ja s'ha fos el record de les ciutats arrasades.

He

S'havia rebel·lat. 8 Però Jahvè té sempre a punt
el tribunal per al judici.
9 Jutjarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.

Uau

10 Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.
11 Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Zain

12 Canteu a Jahvè que té a Sió840 el palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
13 veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l'indefens.
—1122→

Het

14 Compadiu-vos de mi, Jahvè,
mireu com m'afligeixen els enemics,
i arranqueu-me de les portes de la mort.
15 I contaré les vostres lloances,
celebraré la vostra victòria
als portals de la ciutat de Sió.

Tet

16 Els pagans s'han enfonsat a la fossa que han fet,
han quedat presos a la trampa que havien parat.
17 Jahvè es deixa veure, fa justícia,
l'impiu ha caigut en el propi parany.

 C.I. 


Iod

18 Els impius i descreguts que obliden Déu
es faran enrera fins a la terra dels morts!

Caf

19 Però el desvalgut no serà mai oblidat,
ni serà defraudada l'esperança dels pobres.
20 Alceu-vos, Jahvè, que els homes no triomfin,
que els descreguts siguin jutjats davant vostre.
21 Feu-vos respectar, Jahvè,
que aprenguin que no són sinó homes.

 C.I. 





ArribaAbajoSalm 10


Làmed

1 ¿Com és, Jahvè, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu als moments de la desgràcia?
2 L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues que trama841.
3 L'impiu es glorieja de les seves ambicions,
i, àvid de diners, menysprea Jahvè:
4 «La seva ira esclata molt amunt,
Déu no passa comptes, Déu no fa res»842.
5 I tothora la intriga vicia els seus camins.

Mem

Per a ell són massa lluny els vostres judicis,
es riu dels seus rivals.
—1123→
6 Pensa en el cor: «No cauré mai,
per més anys que passin, estaré segur».

Pe

7843 Ple de malediccions, d'enganys i violència,
quan parla dissimula conjurs i maleficis.
8 Es posa a l'aguait rera l'entrada
per assassinar d'amagat l'innocent;

Ain

els seus ulls espien l'indefens,
9 observa d'amagat, com un lleó, entre maleses,
alerta per endur-se el desvalgut,
el captura, i amb el llaç l'arrossega;

Sade

10 s'ajup, s'aclofa fins a terra,
l'indefens cau a les seves urpes.
11 Pensa en el cor: «Déu se n'oblida,
aparta els ulls i no veu res».

Cof

12 Alceu-vos, Jahvè, esteneu la mà,
no us oblideu de l'indefens.
13 ¿Per què l'impiu no fa cas de Déu,
pensant que no passa comptes?

Reix

14 Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences,
per prendre-les a les vostres mans;
a vós s'abandona l'indefens,
vós sou l'ajut dels orfes.

Sin

15 Jahvè, desarmeu el dolent,
que respongui de la seva impietat
i que no en quedi rastre.
16 Jahvè és rei per sempre més!
Els pagans han desaparegut del país.

Tau

17 Heu sentit, Jahvè, el desig de l'indefens;
enfortiu el seu cor, escolteu-lo,
18 per fer justícia al pobre i a l'orfe,
que mai més no els faci por l'home que és terra.



  —1124→  
ArribaAbajoSalm 11: Confiança en Déu844



1 Del mestre de cant. De David.


Estic en mans de Jahvè, ¿com podeu dir-me:
«Ves-te'n errant, ocell, per les muntanyes.
2 Mira, els malvats ja tiben l'arc,
tenen la fletxa posada a la corda
per tirar mentre és fosc a l'home bo.
3 Què pot fer un just, si els fonaments s'esfondren»?845

4 Jahvè habita al seu temple,
Jahvè té el seu tron en el cel;
d'allà estant observa tot el món,
des del cel examina tots els homes;
5 examina els justos i els culpables,
i abomina els qui volen violències;
6 farà ploure brases sobre els culpables,
i hauran de beure foc, sobre i tempesta.
7 Perquè Jahvè, que és just, estima la bondat;
els homes rectes el veuran cara a cara846.




ArribaAbajoSalm 12 (11): Déu salva el desvalgut847



1 Del mestre de cant. Al lo de «Ha-xeminit». Salm. De David.


2 Salveu-nos, Jahvè, que no queda gent bona,
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
3 Tot el que diuen els uns als altres és mentida,
fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals.
4 Que Jahvè acabi amb els llavis aduladors
i la llengua que parla amb altivesa.
5 Són els qui diuen: «Tenim llengua,
—1125→
en tenim i ens en valem, qui ens pot manar?»
6 Jahvè respon: «Si els desvalguts sofreixen,
i ploren els pobres, ara mateix m'aixeco
a salvar del perill el qui ho demana.»
7 L'oracle de Jahvè és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.
8 Vós, Jahvè, ens protegireu,
ens guardareu de tots aquests per sempre.
9 Ronden els injustos i no van enlloc,
mentre ell enalteix els homes menyspreats.




ArribaAbajoSalm 13 (12): Clam del just perseguit i desolat848



1 Del mestre de cant. Salm. De David.


2 Fins quan, Jahvè, seguireu oblidant-me!
Fins quan m'amagareu la mirada!
3 Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes nit i dia, dins el cor!
Fins quan l'enemic s'alçarà triomfant!
4 Jahvè, Déu meu, mireu i defenseu-me.
Ompliu-me els ulls de claror,
que el son de la mort no me'ls acluqui;
5 que no digui l'enemic: «L'he vençut»,
ni s'alegri de veure la meva caiguda.

6 Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança.
El meu cor s'alegra: ja em veig salvat
i canto a Jahvè pels seus favors.



  —1126→  
ArribaAbajoSalm 14 (13): Prescindir de Déu corromp l'home i el perd849



1 Del mestre de cant. De David.


Els insensats pensen dintre seu:
       «Déu no és res».
Són corromputs, és detestable el seu obrar;
       ningú no fa el bé.

2 Jahvè guaita des del cel
       per veure com són els homes,
per observar si n'hi ha cap d'assenyat
       que busqui Déu850.
3 S'han desviat,
       s'han pervertit tots plegats,
ningú no fa el bé, ni un de sol.

4 Aquests malèfics veuran clarament,
       i ho proclamaran,
que els qui devoren el meu poble
       és pa sagrat que devoren.
5 Quin esglai s'apodera d'ells
       quan veuen que Déu fa justícia.
6 Es reien de la causa del pobre,
       i han vist com Déu l'empara.

7 Oh! Que vingui de Sió
       la salvació d'Israel!
Quan Jahvè renovi
       la vida del seu poble,
Jacob s'omplirà de goig,
       Israel s'alegrarà.



  —1127→  
ArribaAbajoSalm 15 (14): Comportament de l'hoste de Jahvè851



1 Salm. De David.


Jahvè, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?
¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
2 El qui viu honradament i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa,
3 no escampa calúmnies quan parla,
mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels de Jahvè;
no es desdiu de promeses oneroses,
a no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.

Qui obra així, mai no caurà.




ArribaAbajoSalm 16 (15): Jahvè és la meva herència i el meu protector852



1 Miktam853. De David.


Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
2 Jo dic a Jahvè: «Sou el meu Senyor,
ningú com vós no em fa feliç.»
3 Però ells estan pels déus de la regió,
pels sobirans que tenen en gran estima.
4 Multipliquen els seus ídols,
s'entenen amb altres déus.
Les meves mans no els duran cap ofrena,
no em posaré als llavis els seus noms.
5 Jahvè, heretat meva i calze meu,
—1128→
vós m'heu triat la possessió;
6 la part que m'ha tocat és deliciosa
i m'encisa la meva heretat854.
7 Beneït sigui Jahvè, que em dóna seny.
Fins a les nits el meu cor m'amonesta.
8855 Sempre tinc present Jahvè;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
9 El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
10 No m'abandoneu enmig dels morts,
ni deixeu caure a la fossa el qui us estima856.
11 M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.




ArribaAbajoSalm 17 (16): Oració d'un innocent perseguit857



1 Pregària. De David.


Escolteu-me, Jahvè, demano justícia,
acolliu el meu clam;
escolteu ben atent la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.
2 Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
3 Veniu de nit a examinar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals.
4 No se m'ha desfrenat la boca, com la de la gent,
estic atent a la paraula dels vostres llavis.
5 Els meus passos no abandonen els camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
6 Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Jahvè, escolteu el que us demano.
7 Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'arreceren als vostres braços.
—1129→

8 Guardeu-me com la nineta dels ulls,
empareu-me a l'ombra de les vostres ales,
9 on no m'abasti l'injust que m'assalta,
i l'odi dels enemics que m'envolten.
10 Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.
11 Se m'acosten, ja m'envolten,
prenen vistes per tombar-me per terra;
12 es deleixen com un lleó per la presa,
que observa, ajupit, des de l'amagatall.
13 Alceu-vos, Jahvè! Planteu-los cara,
que la vostra espasa m'alliberi dels injustos,
14 que els faci morir la vostra mà, Jahvè,
separeu-los dels vius.
Ompliu-los les entranyes del càstig que els espera;
que els seus fills en quedin saciats,
i en deixin als seus néts les engrunes.
15 Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n.




ArribaAbajo Salm 18 (17): Cant d'acció de gràcies després de grans combats858



1 Del mestre de cant. Del servent de Jahvè, David, que adreçà a Jahvè les paraules d'aquest càntic el dia que Jahvè el deslliurà de les mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül. 2 Digué, doncs:


Us estimo, Jahvè! Vós m'enfortiu,
3 roca i muralla que em deslliura,
Déu meu, penyal on m'emparo,
escut i força que em salva.
4 Rodejat d'adversaris delirants, clamo a Jahvè,
crido auxili enmig dels enemics.

5 Les onades de la mort m'envoltaven,
sentia l'esglai dels torrents de Belial859,
—1130→
6 m'estrenyia amb el seu llaç el regne dels morts,
davant mateix tenia els seus paranys860.
7 En veure'm en perill, clamo a Jahvè,
crido socors al meu Déu,
i des del seu palau escolta el meu clam,
el meu crit li arriba al cor.
8 Llavors la terra se somogué i tremolà,
cruixiren els fonaments de les muntanyes,
els sacsejà la seva indignació861.
9 Del seu respir s'alçaren glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases.
10 Esberlà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada
11 i, endut sobre les ales de l'huracà,
volava, prenent per carrossa un querubí862.
12 Es cobrí de foscor tot al voltant,
el seu pavelló era l'aigua tenebrosa,
13 els núvols, davant del seu esclat,
es tornaren calamarsa, brases i foc.
14 Jahvè, del cel estant, féu esclatar la tronada,
l'Altíssim féu retrunyir la seva veu,
15 i els dispersava tirant les seves fletxes863,
els desconcertava fulminant els seus llamps;
16 llavors aparegué el fons de la mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
en sentir el crit del vostre reny
i el bufec terrible del vostre respir.
17 Allargà la mà des de dalt i m'agafà,
em tragué fora de l'aiguat,
18 m'alliberà d'enemics poderosos,
d'adversaris, més forts que no pas jo.
19 Un mal dia es precipitaren contra mi,
però Jahvè va venir a sostenir-me,
20 em va fer sortir a camp obert,
m'alliberà, perquè m'estimava.

21 Jahvè em premia la innocència,
—1131→
i haver guardat les mans pures,
22 seguint els camins de Jahvè;
no sóc culpable d'allunyar-me del meu Déu,
23 sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvio dels seus decrets.
24 Em porto amb ell honradament
i em guardo de tota culpa.
25 Així Jahvè em premia la innocència
i haver guardat les mans pures als seus ulls864.

26 Amb el fidel vós sou fidel;
sou honrat amb l'home honrat
27 i sou sincer amb el sincer,
però amb l'astut sou sagaç.
28 Vós defenseu el poble humiliat
i feu abaixar els ulls dels superbs.

29 Vós, Jahvè, em manteniu la llàntia encesa,
Déu meu, claror en les meves nits.
30 Fiant-me en vós escometo els enemics,
fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.
31 L'ajut de Déu no falla mai,
les promeses de Jahvè són de bona llei;
és escut de tothom qui s'hi empara.
32 ¿Qui és Déu, fora de Jahvè?
Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
33 Es ell qui m'ha armat de valentia;
em fa recórrer un camí sense entrebancs,
34 amb peus lleugers com els dels cérvols,
i em manté invencible dalt dels cims;
35 m'ensinistra les mans al combat,
i els braços a tensar la ballesta.
36 Em doneu el vostre escut, defensa segura,
em sosté la vostra mà,
no escatimeu els vostres favors.
37 Em conduïu els passos per camins amples,
i no em flaquegen els peus;
38 persegueixo els enemics fins que els tinc a les mans,
—1132→
i no torno sense haver-los abatut;
39 els venço i no poden refer-se,
cauen sota els meus peus.
40 M'armeu de valentia per al combat,
doblegueu sota meu els qui resistien,
41 feu que fugin davant meu els enemics,
rebutgeu els meus adversaris.
42 Criden auxili i no hi acut ningú,
clamen a Jahvè, i no els respon;
43 els desfaig com la pols al bat del vent,
els trepitjo com el fang dels carrers.

44 M'allibereu dels avalots del poble
i em feu sobirà d'altres nacions.
És vassall meu un poble que no coneixia,
45 busquen el meu favor els estrangers,
els mano, i em creuen a l'instant;
46 surten tremolant dels seus reductes.

47 Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal!
Beneeixo el Déu que em salva,
48 el Déu que m'ensenya a fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.
49 Vós m'allibereu dels enemics,
de l'abast dels qui s'alcen contra mi;
vós m'allibereu dels homes violents.
50 Per això, us lloaré entre les nacions865,
cantaré al vostre nom, Jahvè:
51 «Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l'amor que té al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre».



  —1133→  
ArribaAbajo Salm 19 (18): Déu, creador i legislador866



1 Del mestre de cant. Salm. De David.


2 El cel parla de la glòria de Déu867,
l'estelada anuncia l'obra de les seves mans.
3 Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
4 Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els sentí la veu,
5868 la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
6 i el sol en surt, com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta, corre pel camí,
7 surt en un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

8 La llei de Jahvè és perfecta,
       reconforta l'ànima869;
és ferm el que Jahvè disposa,
       dóna seny als ignorants.
9 Els preceptes de Jahvè són planers,
       omplen el cor de goig;
els manaments de Jahvè són transparents,
       il·luminen els ulls.
10 Venerar Jahvè és cosa santa,
       es manté per sempre;
els determinis de Jahvè són ben presos,
       tots són justíssims.
11 Són més desitjables que l'or fi,
       més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel,
       regalimant de la bresca.
—1134→

12 El vostre servent està prompte
       a guardar-los amatent;
13 però ¿qui s'adona de les pròpies errades?
       Disculpeu allò que em passa inadvertit.
14 Preserveu-me, Jahvè, de l'orgull,
       que no s'apoderi de mi;
així seré irreprensible,
       i net d'una gran culpa.
15 I les paraules que em surten dels llavis
       i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Jahvè,
       penyal meu, redemptor meu!870




ArribaAbajoSalm 20 (19): Pregària per la victòria del rei871



1 Del mestre de cant. Salm. De David.


2 Que Jahvè t'escolti el dia del perill,
que t'empari el nom del Déu de Jacob,
3 que t'ajudi des del santuari
i et sostingui des de Sió.
4 Que tingui presents les teves ofrenes
i es complagui en els teus sacrificis.

 C.I. 

5 Que et concedeixi allò que desitja el teu cor
i dugui a terme tot allò que et proposes.
6 Que puguem celebrar la teva victòria
i alçar els estendards al nom del nostre Déu.
Que Jahvè acompleixi tot allò que demanes.

7 Ara sé de cert que Jahvè
dóna la victòria al seu Ungit.
Des del cel, on té el santuari, li respon
amb prodigis del seu braç victoriós.
8 Uns es fien dels carros, altres dels cavalls;
nosaltres invoquem el nom de Jahvè, el nostre Déu.
9 Ells no s'aguanten i cauen,
nosaltres, drets, resistim.
—1135→
10 Doneu al rei la victòria, Jahvè,
escolteu-nos avui que us invoquem!