Visor de obras.

1 Del mestre de cant. Salm. De David.

2 El rei celebra el vostre triomf, Jahvè. Com se sent feliç per la vostra victòria! 3 Heu satisfet el desig del seu cor, no li heu refusat allò que us demanava.  C.I.  4 Sortiu a rebre'l augurant-li felicitat, li poseu al front una corona d'or. 5 Us demanava la vida, i li heu fet la gràcia d'allargar els seus anys per sempre, sense fi. 6 L'ha fet cèlebre la vostra victòria, l'heu cobert d'honor i majestat; 7 sempre es valdran del seu nom per beneir873, l'ompliu de goig amb la vostra mirada. 8 El rei confia en Jahvè; l'Altíssim se l'estima, i no té por de caure.

9 La seva mà s'apoderarà dels enemics, s'apoderarà dels adversaris. 10 Els faràs cremar com un forn, el dia que et presentaràs davant del poble874; els consumirà la indignació de Jahvè,        el foc els devorarà. 11 Esborraràs el seu nom de la terra, i no quedarà rastre dels seus descendents. 12 Ni que ells intentin fer-te mal, ni que conspirin contra tu, res no podran; 13 se't giraran d'esquena per fugir, així que prenguis l'arc i apuntis.

14 Alceu-vos, Jahvè, amb el vostre poder: cantarem celebrant la vostra gesta!

  —1136→  

1 Del mestre de cant. Al to de «Aièlet hassahar»876. Salm. De David.

2 Déu meu, Déu meu,        per què m'heu abandonat? No us arriba el meu crit d'auxili,        la pregària que us adreça el meu clam. 3 Crido de dia, i no em responeu,        crido de nit, i no me'n feu cas. 4 I això que vós teniu el tron al santuari,        esperança d'Israel. 5 En vós confiaven els nostres pares,        hi confiaven, i els vau alliberar; 6 clamaven, i eren deslliurats, confiaven, i no els vau defraudar.

7 Però jo sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent i menyspreat del poble; 8877 tots els qui em veuen es riuen de mi, amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa. 9878 «S'ha adreçat a Jahvè; que l'alliberi, doncs; que el salvi, si tant se l'estima».

10 Però sou vós qui em traguereu del si de la mare, sou vós qui em confiàreu als seus pits; 11 acabat de néixer, em van dur a la vostra falda879, sou el meu Déu des d'aleshores. 12 No us allunyeu, que el perill és a prop,        i no tinc qui m'ajudi. 13 M'envolta un ramat de braus, m'acorralen uns vedells de Basan880; 14 com lleons que rugeixen i destrossen, baden la boca contra mi.

—1137→

15 Tot jo m'escolo com aigua, tinc desllorigats els ossos, el cor, com si fos cera, se'm fon dins les entranyes, 16 tinc eixut com terrissa el paladar, la llengua se m'hi encasta, i m'ajaieu a la pols de la mort. 17 M'envolta una munió de gossos, em rodeja un estol de malfactors; m'han lligat les mans i els peus, 18 puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets, 19881 es reparteixen entre ells els meus vestits, es fan a la sort la meva roba.

20 Almenys vós, Jahvè, no us allunyeu, força meva, cuiteu a defensar-me. 21 Allibereu-me de l'espasa, que no mori entre les grapes del gos, 22 salveu-me de la gola del lleó, guardeu de les banyes del brau la meva pobra vida.

23882 Anunciaré el vostre nom als meus germans, us lloaré enmig del poble reunit. 24 Fidels de Jahvè, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d'Israel. 25 No ha mirar amb repugnància ni amb menyspreu        el pobre desvalgut; no l'ha privat de la seva mirada, i, quan cridava auxili, l'ha escoltat. 26 En ell s'inspirarà el meu himne el dia del gran aplec, davant dels seus fidels oferiré els sacrificis promesos. 27 Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran Jahvè els qui sincerament el busquen, i diran: «Visqueu per molts anys». 28 Ho tindran present i es convertiran a Jahvè        tots els països de la terra; —1138→ es prosternaran davant seu        gent de totes les nacions. 29 Perquè la reialesa és de Jahvè,        ell té la sobirania sobre els pobles. 30 Fins les cendres de les tombes l'adoraran,        s'agenollaran davant seu els qui dormen a la pols. Serà per a ell la vida que em dóna, 31 els meus descendents li seran fidels. Parlaran del Senyor a les generacions que 32 vindran, anunciaran els seus favors als qui naixeran després,        i els diran: «Jahvè ha fet tot això».

1 Salm. De David.

884Jahvè és el meu pastor, no em manca res: 2 em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua,        3 i allà em retorna. Em guia pels camins segurs        per l'amor del seu nom. 4 Ni quan passo per barrancs tenebrosos        no tinc por de res,        perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor        m'asserena i em conforta.

5 Davant meu pareu taula vós mateix,        i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums,        ompliu a vessar la meva copa.

3 Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor        m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys        a la casa de Jahvè.

  —1139→  

1 De David. Salm.

886Es de Jahvè la terra i tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten. 2 Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases, a les fonts dels rius887.

3 Qui pot pujar a la muntanya de Jahvè?888 Qui pot estar-se al recinte sagrat? 4 El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa, que no confia en els déus falsos, ni jura amb ganes d'enganyar. 5 Rebrà benediccions de Jahvè, rebrà els favors del Déu que salva. 6 Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Jahvè, per veure-us de cara, Déu de Jacob.  C.I.

7 Portals, alceu les llindes, engrandiu-vos, portalades eternes889, que ha d'entrar el rei de la glòria!

8 Qui és aquest rei de la glòria? És Jahvè, valent i poderós, és Jahvè, victoriós en el combat.

9 Portals, alceu les llindes, engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria!

10 Qui és aquest rei de la glòria? És Jahvè, Déu de l'univers, és aquest el rei de la glòria.  C.I.

  —1140→  

1 De David.

Àlef A vós elevo la meva ànima, Jahvè, 2 Déu meu...,

Bet en vós confio, que no en tingui un desengany, i no se n'alegrin els enemics.

Guímel 3 No s'enduran un desengany els qui esperen en vós, sinó els qui us abandonen per fiar-se del no-res.

Dàmel 4 Feu que conegui, Jahvè, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins.

He 5 Guieu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu,

Uau i a cada moment espero en vós, perquè sé que sou bo, Jahvè.

Zain 6 Recordeu-vos, Jahvè, de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre.

Het 7 No us recordeu dels pecats que he comès de jove, compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

Tet 8 Jahvè és bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors.

Iod 9 Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.

—1141→

Caf 10 Tot l'obrar de Jahvè és fruit d'amor fidel per als qui guarden la seva aliança.

Làmed 11 Per l'amor del vostre nom, Jahvè, perdoneu la meva culpa, que és molt gran.

Mem 12 Qui és el qui venera de debò Jahvè? Ell li ensenyarà el camí que ha de prendre,

Nun 13 Cada nit reposarà feliç, els seus descendents posseiran la terra.

Sàmec 14 Jahvè es fa conèixer íntimament als seus fidels, els revela la seva aliança.

Ain 15 Tinc sempre els ulls posats en Jahvè, que em treu els peus del parany.

Pe 16 Mireu i compadiu-vos de mi, que em sento sol i desvalgut.

Sade 17 Eixampleu-me el cor oprimit, traieu-me de la meva dissort.

Cof 18 Mireu la meva aflicció i les meves penes, i perdoneu-me tots els pecats.

Reix 19 Mireu si en tinc, d'enemics, si en són, de violents, els seus odis!

Sin 20 Guardeu-me la vida i deslliureu-me; m'he emparat en vós; que no en tingui un desengany!

Tau 21 La rectitud i l'honradesa em salvaguarden, perquè en vós tinc posada l'esperança. —1142→ 22 Déu meu, allunyeu d'Israel els mals que l'afligeixen.

1 De David.

Feu-me justícia, Jahvè, que sóc innocent. Confio en Jahvè, no tinc por de caure. 2 Examineu-me, Jahvè, i proveu-me, depureu al foc el meu cor. 3 Tinc davant dels ulls el vostre amor i visc d'acord amb la vostra veritat. 4 No m'assec amb la gent supersticiosa, ni em faig amb els amics de males arts892; 5 detesto les colles dels malèfics, no m'assec amb els impius.

6 Tinc les mans netes de culpa, Jahvè, quan em rento i giro entorn del vostre altar, 7 cantant ben alt l'acció de gràcies i anunciant les vostres meravelles. 8 M'estimo, Jahvè, la casa on habiteu, l'indret on resideix la vostra glòria.

9 No em compteu entre els pecadors, entre els homes que cometen crims de sang; 10 les seves mans són malintencionades i plenes de favors per subornar. 11 La meva vida és més honrada. Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi! 12 Els meus peus van pel camí dret; beneiré Jahvè enmig del poble reunit.

  —1143→  

1 De David.

Jahvè m'il·lumina i em salva,        qui em pot fer por? Jahvè és el mur que protegeix la meva vida,        qui em pot esfereir? 2 Quan m'envesteixen homes malvats        per devorar les meves carns, són ells, els enemics, els meus rivals,        els qui ensopeguen i cauen. 3 Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,        el meu cor no temeria; per més que en declaressin la guerra,        jo em sentiria confiat.

4 Una sola cosa he demanat a Jahvè,        i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa de Jahvè        tots els dies de la vida, per fruir-hi de l'estima de Jahvè        i vetllar pel seu temple. 5 Ell m'amaga al seu costat,        en dies de desgràcia; m'oculta dintre el recer de casa seva,        m'encamina a la roca inaccessible. 6 Ara, doncs, s'aixeca el meu cap        sobre els enemics que m'envolten; a casa d'ell ofereixo sacrificis,        ofereixo aclamacions894, himnes i càntics en honor de Jahvè.

7 Escolteu el meu clam, Jahvè,        compadiu-vos de mi, responeu-me. —1144→ 8 De part vostra, em diu el cor:        «Busca la meva presència!» Arribar davant vostre és el que vull;        9 Jahvè, no us amagueu. No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent,        vós que sou el meu ajut. No em deixeu abandonat,        Déu meu, Salvador meu. 10 Si mai m'abandonaven el pare i la mare,        Jahvè em recolliria.

11 Ensenyeu-me, Jahvè, la vostra ruta, conduïu-me per camins planers;        penseu que tinc enemics. 12 No em deixeu a mercè d'ells; es presenten falsos testimonis        urgint la meva condemna.

13 N'estic cert, fruiré en aquesta vida de la bondat que em té Jahvè. 14 Espera en Jahvè! Sigues valent!        Que el teu cor no defalleixi!        Espera en Jahvè!

1 De David.

A vós clamo, Jahvè, que sou el meu penyal;        no feu el sord al meu crit; si vós no me'n feu cas, seré com un de tants        que s'enfonsen a la terra dels morts. 2 Escolteu la meva veu suplicant,        quan us crido auxili,        amb les mana alçades896        vers el santuari.

—1145→

3 No em llanceu amb els culpables        ni amb els qui van amb males arts; parlen amb to d'amic als seus companys,        però coven malicia en el cor. 4 El mateix mal que fan als altres,        que caigui damunt d'ells. 5 No han entès el gest de Jahvè,        l'obra de les seves mans; per això, els destruirà sense esperança.

6 Beneït sigui Jahvè, que escolta        la meva veu suplicant. 7 Jahvè és la muralla que em protegeix;        el meu cor hi confia. M'ha defensat, i m'he rejovenit tot jo;        vull lloar-lo de tot cor.

8 Jahvè és la muralla del seu poble, dóna la victòria al seu ungit897.

9 Salveu el vostre poble,        beneïu la vostra heretat.        Sigueu el seu pastor,        preneu-los sempre als vostres braços.

1 Salm. De David.

Doneu a Jahvè, fills de Déu899, doneu a Jahvè glòria i honor, 2 honoreu Jahvè, honoreu el seu nom, adoreu Jahvè, s'apareix la seva santedat.

3 El tro de Jahvè es fa sentir sobre les aigües —el Déu majestuós fa esclatar la tempesta—, —1146→ ve Jahvè sobre les aigües torrencials. 4 El tro de Jahvè és potent, el tro de Jahvè és majestuós. 5 El tro de Jahvè estavella els cedres, Jahvè estavella els cedres del Líban. 6 Fa saltar el Líban com un vedell i el Sarion900 com la cria dels braus. 7 El tro de Jahvè fa espurnejar flames de foc, 8 el tro de Jahvè arremolina el desert, Jahvè arremolina el desert de Cadés. 9 El tro de Jahvè arremolina l'alzinar        i escorça les boscúries. I al seu palau901 tot canta: «Glòria!»

10 Jahvè té el soli en les aigües diluvials902, Jahvè seu, rei per sempre. 11 Que Jahvè faci poderós el seu poble, que Jahvè el beneeixi amb el do de la pau!903

1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple. De David.

2 Amb quin goig us exalço, Jahvè! M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava, i no heu permès que se n'alegrin els enemics. 3 Jahvè, Déu meu, vaig cridar auxili i em vau guarir. 4 Jahvè, m'heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat la vida.

5 Canteu a Jahvè, els qui l'estimeu, enaltiu la seva santedat!

6 El seu rigor dura un instant, el seu favor, tota una vida; Cap al tard tot eren plors, l'endemà són crits de joia.

—1147→

7 Jo pensava, quan em veia segur: «No cauré mai». 8 Jahvè, quan m'afavoríeu, m'asseguràveu l'honor i el poder, en amagar-se la vostra mirada, vaig quedar trasbalsat.

9 He clamat a vós, Jahvè, he suplicat al meu Senyor: 10 «Què hi guanyareu que perdi la vida i baixi a la fossa? ¿Es la pols que us lloarà, que proclamarà que sou fidel?»

11 Escolteu, Jahvè, compadiu-vos de mi;        ajudeu-me, Jahvè.

12 Heu mudat en joia les meves penes, m'heu tret el dol i m'heu vestit de festa; 13 el meu cor us cantarà, no callaré mai més; Jahvè, Déu meu, us lloaré per sempre.

1 Del mestre de cant. Salm. De David.

2 En vós, Jahvè, m'emparo, que no en tingui un desengany. Allibereu-me, vós que sou bo; 3 no trigueu, escolteu i allibereu-me, sigueu el meu Castell inexpugnable, la meva roca salvadora. 4 Per a mi sou penyal i plaça forta. Per amor del vostre nom guieu-me i conduïu-me, 5 traieu-me del llaç que m'han parat, vos que em defenseu.

6 Confio el meu alè a les vostres mans, vós, Déu fidel, m'heu rescatat! 7 No estimeu els qui veneren els ídols de no-res, però jo he confiat en Jahvè. 8 Amb quin goig enaltiré el vostre amor! —1148→ Heu mirat el meu sofriment, heu emparat la meva vida en el perill, 9 no m'heu deixat caure a les mans de l'enemic, i és ample el lloc on reposen els meus peus.

10 Compadiu-vos de mi, Jahvè. Mireu la meva desgràcia. De tristor se'm consumeixen els ulls,        el cor i les entranyes. 11 La meva vida s'esgota en les penes,        els meus anys, en el dolor. Decau el meu vigor de tant sofrir,        se'm consumeixen les forces. 12 Sóc la befa dels enemics,        burla dels veïns,        esglai dels coneguts. Els qui em veuen pel carrer es decanten de mi, 13 els seus cors m'han oblidat com si fos mort, em tenen per una eina que no és bona per a res. 14 Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; han fet consell contra mi i han decidit la meva mort. 15 Però jo confio en vós, Jahvè, us dic: «Sou el meu Déu, 16 teniu el meu destí a les vostres mans; deslliureu-me dels enemics que em persegueixen. 17 Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me, per l'amor que em teniu. 18 Que no en tingui un desengany, jo que us invoco; que quedin decebuts els impius, en el silenci de la terra dels morts; 19 que callin per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant».

20 Quina felicitat tan gran reserveu als vostres fidels! —1149→ La concediu als qui s'arreceren en vós per defensar-se dels homes. 21 Els amagueu a la vostra presència,        lluny de les conjuracions humanes;        els oculteu a casa vostra,        lluny dels atacs de les llengües.

22 Beneït sigui Jahvè. És admirable l'amor que em manifesta dins la ciutat emmurallada. 23 Jo que havia dit tan aviat: «M'heu allunyat del vostre davant.» Ben cert, heu escoltat la meva súplica        quan implorava el vostre auxili.

24 Estimeu Jahvè, els qui li sou fidels! Jahvè guarda els qui creuen en ell,        però castiga sense planye'ls        els qui obren amb orgull. 25 Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en Jahvè!

1 De David. Maskil.907

908Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat, el seu pecat. 2 Feliç l'home a qui Jahvè no té en compte la culpa, i ja no manté l'engany dintre seu.

3 Mentre callava la culpa, era esgotador el meu clam, se'm consumien les forces; nit i dia la vostra mà pesava damunt meu, es fonia el meu vigor com en les secades d'estiu.  C.I.  5 M'he decidit a reconèixer la falta, —1150→ no us he dissimulat més el meu pecat. Tan bon punt m'ho he proposat, Jahvè, m'heu perdonat la culpa comesa909.  C.I.

6 Que us supliquin els fidels als moments de desgràcia; per més que els rius es desbordin, a ells, ni els tocaran. 7 En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill; tothom celebra al voltant meu el goig de veure'm lliure.  C.I.

8 Em dieu: «Jo mateix t'instruiré, t'ensenyaré el camí que has de seguir, seré el teu conseller, i els meus ulls vetllaran sobre tu. 9 No siguis com el cavall o la mula, que es desbocaria sense brida ni regnes: no t'hi podries acostar».

10 Els injustos sofriran moltes penes, l'amor de Jahvè protegeix tots els qui en ell confien.

11 Alegreu-vos, justos, celebreu Jahvè; homes rectes, aclameu-lo.

1 Justos, aclameu Jahvè, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. 2 Celebreu Jahvè amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants, 3 dediqueu-li un càntic nou, toqueu acompanyant l'aclamació!911 4 Perquè la paraula de Jahvè és sincera, —1151→ es manté fidel en tot allò que fa; 5 estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor. 6 La paraula de Jahvè ha fet el cel, amb l'alè de la boca ha creat l'estelada; 7 com dins un odre, recull l'aigua del mar, reté l'oceà en el seu llit.

8 Que tota la terra veneri Jahvè, que el temin els habitants del món; 9 a una paraula seva, tot començà, a una ordre d'ell, tot existí.

10 Jahvè desfà els plans de les nacions, tira per terra els propòsits dels pobles; 11 però els plans de Jahvè persisteixen, manté sempre els propòsits del seu cor. 12 Feliç, la nació que té Jahvè per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.

13 Jahvè guaita des del cel observant un per un tots els homes. 14 Des del lloc on resideix es fixa en els qui poblen la terra; 15 ell, que ha modelat un per un tots els cors, penetra totes les seves accions. 16 No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni per ser valent queda il·lès el soldat; 17 els cavalls no valen gens per a guanyar una victòria, la seva envestida no salva ningú. 18 Els ulls de Jahvè vetllen pels qui el veneren, pels qui esperen en l'amor que els té; 19 ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.

20 Tenim posada l'esperança en Jahvè, auxili nostre i escut que ens protegeix. —1152→ 21 És l'alegria del nostre cor, i confiem en la presència del seu nom. 22 Que el vostre amor, Jahvè, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.

1 De David, quan simulà demència davant d'Abimèlec i, expulsat per ell, se n'anà.913

Àlef 2 Beneiré Jahvè en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança.

Bet 3 Tot jo em glorio en Jahvè; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Guímel 4 Tots amb mi glorifiqueu Jahvè, exalcem plegats el seu nom.

Dàlet 5 He demanat a Jahvè que em guiés; ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

He 6 Alceu vers ell la mirada! Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.

Zain 7 Quan els pobres invoquen Jahvè, els escolta i els salva del perill.

Het 8 Acampa l'àngel de Jahvè914 entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Tet 9915 Tasteu i veureu que n'és, de bo, Jahvè; feliç l'home que s'hi refugia!

Iod 10 Sants916 de Jahvè, venereu-lo; venereu-lo, i no us mancarà res.

—1153→

Caf 11 Els rics s'empobriran, passaran fam, però als qui busquen Jahvè cap bé no els faltarà

Làmed 12 Veniu, fills meus, escolten-me; us ensenyaré com heu de venerar Jahvè.

Mem 13 Qui és l'home que estima la vida, que vol viure temps i fruir de benestar?917

Nun 14 Guarda't la llengua del mal, que no diguin res de fals els teus llavis.

Sàmec 15 Decanta't del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la.

Pe 17 Jahvè es gira contra els malfactors per esborrar-ne de la terra tot record.

Ain 16 Els ulls de Jahvè vetllen pels justos, escolta quan criden auxili.

Sade 18 Així que criden, Jahvè els respon i els treu de tots els perills.

Cof 19 Jahvè és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets.

Reix 20 Els justos sofreixen molts mals, però Jahvè sempre els allibera;

Sin 21 vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú.

Tam 22 La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just expiaran la seva culpa. —1154→ 23 Jahvè rescata de la mort els seus servents i no acusarà els qui es refugien en ell.

1 De David.

Acuseu Jahvè, els meus acusadors,        combateu contra els qui em combaten; 2 preneu l'escut i el broquer919,        veniu a ajudar-me; 3 brandeu la llança i la destral,        detureu els qui em persegueixen, digueu-me: «Jo et salvaré».

4 Que quedin defraudats i avergonyits        els qui em volen la mort; que reculin plens de confusió        els qui es proposen fer-me mal. 5 Que siguin com la palla a mercè del vent,        i els tregui a fora l'àngel de Jahvè; 6 que trobin fosc i relliscós el camí        quan fugin perseguits per l'àngel. 7 No tenien motiu per posar-me paranys,        i obrir-me clots on perdés la vida. 8 Que es trobin tot d'una en el desastre, que s'agafin als paranys que em posaven        i caiguin als clots que han obert. 9 I jo m'alegraré del que Jahvè m'ha fet,        ple de goig de veure que em salva. 10 Proclamaré amb totes les forces:        «Jahvè, qui és com vós? Vós defenseu els febles contra els poderosos,        els pobres contra els qui els volen robar».

11 Es presenten testimonis malintencionats,        em demanen comptes de coses que ni sé; —1155→ 12 em tornen mal per bé        tothom m'abandona. 13 Quan ells estaven malalts, jo em posava de dol,        m'afligia i dejunava, el meu cor no deixava de pregar,        14 com per un germà o per un amic; anava a tot arreu com si plorés la mare,        trist, amb el cap cot. 15 Però ells s'han alegrat quan m'han vist caure,        s'han aplegat contra mi, m'han fet mal d'amagat,        no paren de destrossar-me; 16 es burlen cruelment de mi,        em miren amb odi i estrenyen les dents.

17 Fins quan, Senyor, els suportareu? No els sentiu rugir? Defenseu-me la vida,        defenseu-la dels lleons. 18 Us en donaré gràcies enmig del poble reunit,        davant de tothom us lloaré en dies de festa. 19920 No he donat cap motiu als enemics;        que no cantin victòria. Que no es facin senyes l'un a l'altre;        els qui m'odien, m'odien perquè sí.

20 Amb gent de pau, parlen sense pau,        rumien com podran enganyar; 21 diuen rient-se de mi:        «L'hem vist com s'enfonsava».

22 Ho heu vist, Jahvè. No calleu,        no us allunyeu de mi, Senyor! 23 Desperteu-vos, desvetlleu-vos,        feu-me justícia. Déu meu i Senyor meu, defenseu la meva causa. 24 Sentencien amb justícia, Déu meu,        que no puguin alegrar-se'n. 25 Que no puguin pensar de mi: —1156→        «Això és el que volíem»,        que no puguin dir: «No en queda ni rastre». 26 Que quedin confosos i decebuts,        els qui celebraven la meva desgràcia. Que la confusió i la vergonya cobreixin        els qui s'enorgullien de veure'm perdut. 27 Que s'alegrin i cantin        els qui desitgen que em feu justícia, i puguin dir per sempre: «És gran Jahvè,        que vol el bé del seu servent». 28 Anunciaré la vostra rectitud        i us lloaré tot el dia.