Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoSalm 70 (69): Crit d'auxili1031



1 Del mestre de cant. De David. Per a commemorar.


2 Déu meu, veniu a ajudar-me,
       no tardeu a defensar-me, Jahvè.
3 Que quedin defraudats i avergonyits
       els qui em volen la mort.
Que reculin plens de confusió
       els qui desitgen fer-me mal.
4 Que es retirin i se'n vagin avergonyits
       els qui em deien: «T'està bé!»
5 Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
       els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
       puguin dir sempre: «Déu és gran».
—1202→
6 Ara sóc un pobre desvalgut,
       no trigueu, Déu meu!
Sou vós qui m'ajudeu i em deslliureu.
       Jahvè, no trigueu més.




ArribaAbajoSalm 71 (70): Pregària confiada d'un ancià perseguit1032


1 En vos m'emparo, Jahvè,
que no en tingui un desengany!
2 Deslliureu-me, vós que sou bo;
traieu-me del perill, escolteu-me i salveu-me,
3 sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.

4 Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust,
de les grapes malvades del dolent.
5 Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Jahvè, des de petit.
6 Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós,
tinc posada sempre en vós la confiança.
7 Tothom em mirava com un prodigi,
i éreu per a mi un refugi emmurallat.
8 La meva boca no es cansava de lloar-vos,
us glorificava tot el dia.
9 No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa,
ara que decau el meu vigor, no m'abandoneu;
10 perquè els enemics, que m'espien per matar-me,
diuen, parlant de mi:
11 «Perseguiu-lo, Déu l'ha abandonat;
agafeu-lo, que ningú no el defensa!»

12 Jahvè, no us allunyeu de mi,
cuiteu a defensar-me, Déu meu.

13 Que quedin confosos i avergonyits,
—1203→
       els qui demanen contra mi pena de mort;
que ploguin les befes i els escarnis,
       sobre els qui busquen fer-me mal.

14 El que és jo, mantindré sempre l'esperança,
i us lloaré més que mai.
15 D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu;
m'heu salvat tantes vegades;
qui les podria comptar!
16 Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l'ajut que no trobo en ningú més.
17 M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable;
18 no m'abandoneu, Déu meu,
ara que sóc vell, amb cabells blancs.
Encara vull proclamar als presents i als qui vindran
el poder del vostre braç,
19 el vostre ajut i els vostres prodigis.
Les coses grans que heu fet, Déu meu,
       arriben fins al cel.
       Déu meu, qui és com vós?
20 M'heu fet viure aquests perills,
       que eren tants i tan greus;
       salveu-me encara la vida,
       traieu-me del fons de la terra,
21 feu que recobri el meu nom,
       torneu-me a consolar.
22 Cantaré amb la cítara, Déu meu,
       la vostra lleialtat;
us lloaré al so de l'arpa,
       Sant d'Israel!
23 Plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada,
       us aclamaran enmig dels cants;
24 d'un cap a l'altre del dia,
diré a tothom el vostre ajut,
perquè han quedat confosos i avergonyits
       els qui volien fer-me mal.



  —1204→  
ArribaAbajoSalm 72 (71): El reialme de Messies1033



1 De Salomó.


Déu meu, doneu al rei el vostre dret de judicar,
       doneu al príncep la vostra rectitud.
2 Que governi amb justícia el vostre poble,
       que sigui recte amb els vostres humils.
3 Que les muntanyes duguin pau al poble,
       que els turons duguin benestar.
4 Que els humils es vegin emparats,
       i salvats els fills dels pobres,
       que desfaci els opressors.
5 Que duri com el sol i la lluna,
       segles i més segles.
6 Que faci el bé com la pluja a l'herbei,
       com els ruixats assaonen la terra.
7 Que el benestar floreixi als seus dies,
       i mesos i anys abundi la pau.
8 Que domini des d'un mar a l'altre,
       des del gran Riu fins a l'extrem del país1034.
9 Els adversaris li faran homenatge,
       els enemics s'abaixaran fins a la pols.
10 Li portaran obsequis les illes
       i els reis de Tarsís;
els reis d'Aràbia i de Sabà1035
       li oferiran presents.
11 Li faran homenatge tots els reis,
       se li sotmetran tots els pobres.

12 Salvarà els pobres que reclamen,
       els desvalguts que no tenen defensor.
13 S'apiadarà dels pobres i dels febles,
       els salvarà de la mort,
14 els rescatarà del poder dels violents,
       estimant com un tresor la seva vida.
—1205→

15 Que visqui i li doni l'or d'Aràbia,
       que preguin per ell tots els dies
       i no parin mai de beneir-lo.
16 Que els blats abundin al seu país,
       i onegin per les muntanyes;
que floreixin i granin com al Líban,
       i en cullin com l'herba del camp.

17 Que el seu nom es perpetuï,
       i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se
       es valguin del seu nom;
que se'n valguin tots els pobles de la terra
       per augurar-se la felicitat.

18 Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel,
l'únic que fa meravelles1036;
19 sigui sempre beneït el seu nom gloriós;
que la seva glòria ompli la terra.
Amén, amén.

20 Fi de les pregàries de David, fill de Jesè.1037






ArribaAbajoLlibre tercer (Ps. 73(72),1-89(88),53)

ArribaAbajoSalm 73 (72): Misteri del mal1038



1 Salm. D'Asaf.


Que n'és de bo Jahvè per als justos!
Déu és bo per als qui són sincers de cor.

2 Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injustos,
veient com prosperaven.
—1206→

4 Poden viure sense neguits,
no estan malalts, no passen fam,
5 no comparteixen les penes dels homes,
ni els sofriments dels mortals.
6 L'orgull és el seu collar;
la violència, el seu vestit;
les ambicions del seu cor traspuen
pels ulls, que els surten de la cara.
8 Escarneixen i amenacen de fer mal,
quan es posen altius, amenacen amb la força;
9 desafien el cel com si res,
i enraonen de tot a la terra.

10 En veure que tot els va bé,
el meu poble els va al darrera
11 i diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l'Altíssim no ho hagi vist?
12 Injustos com són,
mireu quantes riqueses acumulen!»

13 ¿Per què guardo pur el meu cor,
i netes de culpa les mans,
14 si a cada instant he de sofrir,
i m'haig de veure castigat tot el dia?
16 Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els vostres fills.
16 M'esforçava per entendre-ho,
m'hi esforçava inútilment,
17 fins que, penetrant els designis de Déu,
he comprès el destí dels injustos.
18 A quin camí tan relliscós els heu posat!
Els precipiteu a la ruïna;
19 han quedat desolats en un moment,
consumits d'espant, no en queda rastre.
20 De l'ombra d'ells en feu tant cas, Senyor,
com d'un somni, que en llevar-nos s'esvaeix.

21 Mentre el meu cor s'exasperava
—1207→
i se sentia dintre meu irritat,
22 jo era incapaç d'entendre-ho,
era estúpid, com les bèsties, davant vostre.
23 Però jo mai no em separo de vós.
em doneu la mà,
24 em guieu amb el vostre consell,
i després em prendreu a la glòria.1039
25 Què hi trobo al cel fora de vós?
I, si us tinc a vós, res no desitjo a la terra.
26 El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu serà sempre la meva possessió.
27 Els qui s'allunyen de vós es perden,
feu desaparèixer els qui us són infidels.
28 Per a mi és bo d'estar prop de Déu,
de buscar en el Senyor el meu refugi,
i de contar les vostres gestes
a les places de la ciutat de Sió.




ArribaAbajoSalm 74 (73): Lamentació després de la profanació del temple1040



1 Maskil. D'Asaf.


Déu nostre, per què ens teniu abandonats,
i sou tan sever amb el ramat que pastureu?
2 Recordeu-vos del poble que us vau fer vostre,
que redimíreu en altre temps per posseir-lo;
recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.
3 Acosteu-vos-hi. Tot són ruïnes irreparables,
d'un cap a l'altre l'enemic ha devastat el santuari.
i han hissat els seus estendards en lloc dels nostres.
5 A cops de destral han abatut els vostres de l'entrada,
6 han estellat les seves portes amb maces i tascons;
7 han calat foc al vostre santuari, l'han arrasat,
han profanat el lloc on residia el vostre nom.
8 Es deien dintre seu: «Destruïm-lo d'un cop».
—1208→

Han cremat tot el clos dels aplecs de Déu.
9 No veiem estendards nostres, no ens queden profetes,
i ningú de nosaltres no sap quant durarà.

10 Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l'opressor?
Gosarà l'enemic menysprear sempre el vostre nom?
11 Per què retireu la vostra mà
i la guardeu inactiva sobre el pit?

12 Però vos, Déu nostre, heu estat sempre el nostre rei,
i us han fet famós les vostres grans victòries
12 amb quin poder dividíreu la mar,
trencàreu els caps dels monstres marins
14 Vós esclafàreu el cap de Leviatan,
convidàreu els taurons a devorar-lo;1041
15 obríreu fonts d'aigua abundosa,
i eixugàreu rius inestroncables.
16 El dia és vostre; ho és també la nit;
vós fixàreu les estrelles i el sol,
17 i delimitàreu els termes de la terra;
l'estiu i l'hivern, sou vós qui els vau formar.

18 Recordeu, Jahvè, que l'enemic us insulta,
que un poble insensat menysprea el vostre nom.
19 No doneu a l'esparver la vostra tórtora,
no oblideu per sempre els vostres pobres,1042
20 Ja és hora que penseu en l'aliança:
les coves del país són caus de violència.
21 Que els oprimits no se'n vagin defraudats,
que els pobres desvalguts lloïn el vostre nom.
22 Alceu-vos, Déu nostre, defenseu la vostra causa,
recordeu que tot el dia us insulta l'insensat;
23 no oblideu que els opressors estan cridant,
que creix l'avalot dels qui s'alcen contra vós.



  —1209→  
ArribaAbajoSalm 75 (74): Déu, jutge suprem1043



1 Del mestre de cant. Al to de «Taixhet». Salm. D'Asaf. Càntic.


2 Us lloem, Déu nostre, us lloem,
i proclamem la glòria del vostre nom,
contant els vostres prodigis.

3 «Vindré a judicar i faré justícia
quan jo ho decideixi.
4 Trontolla la terra i tots els qui hi habiten,
però jo mantinc ferms els meus pilars.

 C.I. 

5 Dic als insolents: No us insolenteu;
i als descreguts: No planteu cara,
6 no alceu tan alt el vostre front,
ni parleu amb aquest gest arrogant.»

Ni de llevant, ni de ponent, ni del desert,
no ve ningú capaç de salvar els homes:
8 és Déu l'únic qui en té el govern,
que humilia l'un i exalta l'altre.
9 Jahvè té una copa a la mà,1044
plena d'un vi fort, adobat amb espècies;
l'aboca fins l'última gota,
perquè en beguin tots els descreguts del país.
10 Jo ho celebraré per sempre més,
honraré amb els meus cants el Déu de Jacob.
11 S'abaixarà l'altivesa dels descreguts,
però el just alçarà el seu front.



  —1210→  
ArribaAbajoSalm 76 (75): Càntic de triomf1045



1 Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Salm. D'Asaf. Càntic.


2 Déu s'ha fet conèixer a Judà,
a tot Israel és gran la seva anomenada.
3 Té a Jerusalem la residència,
ha posat a Sió el seu casal.
4 Hi ha fet trossos les fletxes enceses,
l'escut, l'espasa i les altres armes.

 C.I. 

5 Entre els munts de botí que han estat presos
resplendeix el vostre esclat;
6 els valents dormen el son de la mort,
ja no poden res els millors combatents.
7 Només d'amenaçar-los, Déu de Jacob,
deixeu immòbils els carros i els cavalls.

8 Sou temible. Si mai us indigneu,
qui es pot encarar amb vós?
9 Del cel estant dicteu la sentència,
i tota la terra s'espanta i emmudeix
10 en veure que Déu s'aixeca a fer justícia
i a salvar els humils de la terra.

 C.I. 

11 Les ciutats d'Edom us faran una gran festa,
i els pocs supervivents d'Hemat us reconeixeran.

12 Feu prometences a Jahvè, tots els vassalls,
aneu a complir-les, porteu tributs al Déu temible,
13 al Déu que abat l'orgull dels prínceps
i es fa respectar dels reis de la terra.



  —1211→  
ArribaAbajoSalm 77 (76): Record del passat d'Israel1046



1 Del mestre de cant. D'Iditun. D'Asaf. Salm.


2 Que pugi a Déu el meu clam,
que pugi a Déu, i que ell m'escolti.

3 Us cerco, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d'alçar les mans,
però la meva ànima no troba consol.
4 Quan recordo allò que Déu havia fet, sospiro,
em sento defallir sempre que hi penso;

 C.I. 

5 no arribo a aclucar els ulls,
em contorbo tant, que ni goso parlar;
6 penso en les èpoques llunyanes,
7 recordo els temps de l'antigor,
de nit rumio dintre meu,
i em pregunto a mi mateix:
8 «És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,
i ja no ens serà propici mai més?
9 ¿Ha deixat per sempre d'estimar-nos,
i ha anul·lat d'ara endavant les seves promeses?
10 És que Déu s'ha oblidat de compadir,
i la severitat li endureix el cor?»

 C.I. 

11 I exclamo: «És per això que sofreixo:
la mà de l'Altíssim ja no actua com abans».

12 Recordo de nou les gestes de Jah,
tots aquells fets meravellosos;
13 repasso dintre meu les vostres obres,
i penso en les vostres proeses.
14 Déu meu, era sant el vostre obrar,
quin déu era gran com ho era el nostre?
15 Vós, el Déu dels prodigis,
revelàveu als pobles el vostre poder.
—1212→

16 El vostre braç es va rescatar un poble,
la fillada de Jacob i de Josep.

 C.I. 

17 En veure'us, les ones s'arremolinaren,
i tota la mar s'esvalotà;
18 els núvols es desferen en aiguats,
van roncar les nuvolades,
i brunzien les vostres fletxes.
19 Rodolava el retruny del vostre tro,
els llamps il·luminaven l'univers,
la terra tremolava i trontollava.
20 Pel mig de la mar us vau obrir camí,
i l'oceà es convertí en lloc de pas
de les vostres petjades invisibles.
21 Vau conduir com un ramat el vostre poble,
sota el guiatge de Moisès i d'Aharon.




ArribaAbajoSalm 78 (77): Ensenyaments de la història d'Israel1047



1 Maskil. D'Asaf.


Escolta, poble, el meu ensenyament,
escolta les meves paraules.
21048 Aprèn dels meus llavis aquests records,
t'aclariré el sentit dels fets passats.
3 Allò que vam sentir i aprendre,
allò que els pares ens van contar,
4 no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses de Jahvè,
el seu poder i els seus prodigis.

5 Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob,
donà una llei als fills d'Israel.
Manà als nostres pares
que ho ensenyessin als seus fills,
6 perquè ho conegui el poble que vindrà
—1213→
i els fills que en neixeran després.
Que ells també ho contin als fills,
perquè posin en Déu la confiança,
no oblidin mai més les obres de Déu
i observin els seus manaments;
8 que no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,
gent de cor inconstant,
d'esperit infidel a Déu.

9 La gent d'Efraïm són com arquers1049
que fugen a l'hora del combat;
10 no guarden l'aliança de Déu,
es neguen a seguir la seva llei.
11 Han oblidat les seves gestes,
les meravelles que havien vist.

13 En terra d'Egipte, a la plana de Tanis,
féu prodigis davant dels seus pares:
13 per obrir-los camí partí la mar,
i dreçà les aigües com un dic;
14 els guiava de dia amb un núvol,
de nit, amb la resplendor del foc;
15 esberlà unes roques al desert
perquè beguessin de les fonts de la terra;
161050 va fer sortir de la pedra un doll d'aigua,
que corria avall com un rierol.
17 Però ells seguiren ofenent-lo,
encarant-se al desert contra l'Altíssim;
18 en el seu cor posaren Déu a prova,
reclamant-li un menjar al seu gust;
19 deien malparlant de Déu:
«Tindrà poder per a parar taula en ple desert?
20 Quan va picar la roca,
rajà l'aigua i es va fer un torrent;
però podrà donar-nos pa també,
i proveir de carn el seu poble?»
—1214→

21 Jahvè els va sentir. S'indignà,
i el seu foc s'abrandà contra Israel,
caigué el seu càstig sobre la casa de Jacob,
22 que no tenia fe en Déu
i desconfiava que els pogués salvar.

23 Però ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel,
241051 perquè plogués l'aliment del mannà,
el do del seu blat celestial,
25 i els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
26 Després alçà el vent de llevant,
orientà el garbí amb el seu poder,
27 i els va ploure carn com núvols de pols;
milers d'ocells com grans de sorra
28 caigueren al bell mig del campament,
a vora mateix de les tendes.
29 En menjaren fins a saciar-se;
així va satisfer el seu desig.
30 Però abans que aquell desig se'ls calmés,
amb el menjar encara a la boca;
31 el càstig caigué damunt d'ells
Déu va fer morir els més forts,
va abatre el jovent d'Israel.

32 Després d'això encara van pecar,
i no creien en els seus prodigis;
33 per això en un no-res posà fi als seus dies,
la seva vida s'acabà ràpidament.

34 Quan els feria, ells el buscaven,
es convertien i tornaven a Déu.
35 Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu Altíssim, el seu redemptor.
36 Però no eren més que paraules,
mentida davant d'ell a flor de llavis;
371052 els seus cors no eren sincers,
—1215→
no eren fidels a l'aliança.
33 Ell, tot amor entranyable,
els perdonava la culpa i la vida,
refrenava tothora el seu rigor,
s'aguantava per no ser sever;
39 recordava que eren homes mortals,
un alè que no torna, quan se'n va.

40 Quantes rebel·lions allà al desert
com l'apenaven en la solitud!
41 Posaven Déu a prova un cop i un altre,
entristien així el Sant d'Israel.
42 Oblidaven aquella mà
que els havia tret de l'opressió,
i miracles a la plana de Tanis
44 es convertiren en sang els seus canals,
i els seus recs, en aigua infecta;
45 envià tàvecs que els picaven
i granotes que infestaven el país;
46 abandonà les collites als insectes,
a les llagostes, tot el fruit del seu treball;
47 amb la pedregada els matà les vinyes,
i els sicòmors amb la calamarsa;
48 moria el bestiar, víctima de la pedra,
i els seus ramats, víctimes dels llamps.
49 Desencadenà després el seu rigor
d'indignació, de càstig i de desgràcies,
tot un estol d'àngels malèfics;
50 donà lliure curs a la severitat,
deixant que la mort els assaltés
i la pesta els consumís.
51 Prengué tots els primogènits d'Egipte,
flor de les famílies al país de Cam.
52 Tragué fora com un ramat el seu poble,
i els guià com ovelles pel desert.
53 Els conduí segurs. Qui els podia fer por?
La mar va sepultar els seus enemics.
—1216→

54 Els introduí al seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí.
55 Davant d'ells expulsà els pobles nadius,
els distribuí a la sort l'heretat,
instal·là a casa seva les tribus d'Israel.
56 Però posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
57 l'abandonaren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;
58 l'irritaven als santuaris,
l'engelosien amb els seus ídols.

59 Déu s'indignà quan ho veié,
i repudià el poble d'Israel;
60 abandonà el temple de Siló,1053
el tabernacle del santuari d'Adam,
61 i deixà l'arca de la seva glòria
captiva a les mans de l'enemic.
62 Indignat contra la seva heretat,
abandonà el poble a mercè de l'espasa;
63 el foc consumí tanta joventut,
que ja no se sentien cants de núvia;
64 els sacerdots moriren a la guerra,
sense que les viudes en poguessin fer dol.

65 Però el Senyor es desvetllà com si s'hagués adormit,
com un guerrer que es refà d'un excés de vi;
66 estigmatitzà els enemics amb un mal,
que en portaren per sempre la vergonya.
67 Llavors deixà de banda la casa de Josep,
desestimà la tribu d'Efraïm;
68 preferí la tribu de Judà,
la muntanya de Sió, que ell tant estima;
69 es construí un santuari ferm com el cel,
ferm com la terra sobre els seus fonaments.
70 Elegí David, el seu servent,
que vivia entre pletes i ramades,
71 i el prengué per pasturar el seu poble,
—1217→
la seva heretat, la casa d'Israel;
72 ell els pasturava amb cor irreprensible,
els guiava amb la prudència de la seva mà.




ArribaAbajo Salm 79 (78): Complanta sobre la devastació de Jerusalem1054



1 Salm. D'Araf.


Mireu, Déu meu, els pagans envaeixen la vostra heretat
i profanen el temple sant.
Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes.
2 Llencen als ocells per menjar
els cadàvers dels vostres servents,
donen a les bèsties ferotges
la carn dels vostres fidels.
3 Als voltants de Jerusalem
corre la sang com aigua,
i ningú no enterra els mort.
4 Els nostres veïns ens escarneixen,
som la burla dels pobles que ens envolten.
5 Fins quan, Jahvè! ¿Sereu sempre tan sever,
abrandat de gelosia com un incendi?
6 Aboqueu aquest rigor
sobre les nacions que no us volen conèixer,
els reialmes que no invoquen el vostre nom,
7 que devoren els fills de Jacob
i devasten el seu país.

8 No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més, que som orfes de tot.
9 Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom;
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom.
10 ¿per què han de dir els altres pobles:
—1218→
«On és el seu Déu?»
Vós els demanareu comptes
de la sang que han vessat.
11 Que arribi fins a vós el plany dels captius,
i que el vostre braç poderós
alliberi els presos condemnats a mort.
12 Torneu als veïns, centuplicat,
l'ultratge que us han fet, Senyor!

13 Nosaltres, poble vostre,
ovelles del vostre ramat,
us donarem gràcies per sempre més;
proclamarem les vostres lloances
a cada generació.




ArribaAbajoSalm 80 (79): Pregària per la restauració d'Israel1055



1 Del mestre de cant. Al to de «Xoixanim edut». D'Asaf. Salm.


2 Pastor d'Israel, escolteu-nos,
vós que guieu com un ramat els fills de Josep.
Vós que teniu querubins per carrossa, resplendiu
3 davant d'Efraïm, de Benjamí i de Manasés;
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.

4 Déu dels exèrcits, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.

5 Jahvè, Déu dels exèrcits,
¿fins quan estareu irritat
mentre us suplica el vostre poble?
6 Ha de pastar amb llàgrimes el pa,
ha de beure a glops els seus plors.
—1219→

7 Ens heu deixat a les disputes dels veïns,
els enemics es riuen de nosaltres.

8 Déu dels exèrcits, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.

9 Un cep1056 vau portar d'Egipte,
per plantar-lo, expulsàreu els nadius.
10 Li havíeu deixat net el terreny,
va arrelar-hi, va omplir tot el país.
11 Els seus pàmpols cobriren d'ombra les muntanyes,
amb la ufana dels sarments cobrí els cedres més alts;
12 els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons fins al gran Riu1057.

13 ¿Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l'esfulli qualsevol vianant?
14 Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen.

15 Déu dels exèrcits,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
16 que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.
17 Una mirada vostra d'amenaça,
i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen.

18 Que la vostra mà reposi
sobre l'home que serà el vostre braç dret,
el fill de l'home a qui vós doneu la força.
19 No ens apartarem mai més de vós,
guardeu-nos vós la vida,
perquè invoquem el vostre nom.

20 Jahvè, Déu dels exèrcits, renoveu-nos;
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.



  —1220→  
ArribaAbajoSalm 81 (80): Càntic per a la festa dels tabernacles1058



1 Del mestre de cant. Al to de «Ha-guittit». D'Asaf.


2 Celebreu la festa, honorant Déu, la nostra força,
aclameu el Déu de Jacob.
3 Entoneu càntics, tocant els tambors,
les arpes sonores i les cítares.
4 A la lluna nova1059 toqueu els corns,
anunciant la diada de lluna plena.
5 Així ho té prescrit Israel,
és festa ritual del Déu de Jacob;
6 un precepte que imposà als fills de Josep
quan sortien de la terra d'Egipte.

Sento un parlar que m'és desconegut1060:
7 «Li he tret el pes de les espatlles,
i els cabassos de les mans1061.
8 Has cridat quan et veies oprimit,
t'he salvat, t'he respost en el tro misteriós,
t'he provat a les fonts de Meribà1062.

 C.I. 


9 Escolta, poble meu, el que jo et mano.
Tant de bo m'escoltessis, Israel!
10 No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
11 Jo sóc Jahvè, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte;
obre la boca, que jo te l'ompliré»1063.

12 Però el meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi,
13 i els abandono al seu cor obstinat,
al grat dels seus capricis.
—1221→

14 Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís els meus camins.
15 En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l'oprimeixen.
16 Els enemics de Jahvè se li sotmetrien,
fóra aquest el seu destí per sempre;
17 l'alimentaria amb la flor del blat
i amb la mel abundant de les roques.




ArribaAbajoSalm 82 (81): Déu judica els jutges malvats1064



1 Salm. D'Asaf.


Déu s'aixeca a l'assemblea divina
per jutjar els qui tenen d'ell l'autoritat:
2 «Fins quan sentenciareu contra justícia,
afavorint la causa dels culpables?

 C.I. 

3 Són els febles i els orfes que heu d'afavorir:
feu justícia als pobres desvalguts,
4 allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos»1065.
5 No tenen seny ni enteniment,
caminen a les fosques.
Se somouen els fonaments de la terra
61066 quan jo declaro: «Ni que sigueu déus,
ni que sigueu tots fills de l'Altíssim,
7 com qualsevol home, morireu,
com han caigut tants governants.»
8 Déu meu, alceu-vos a jutjar la terra,
que tots els pobres són possessió vostra.



  —1222→  
ArribaAbajoSalm 83 (82): Déu, defensor d'Israel1067



1 Càntic. Salm. D'Asaf.


2 Déu meu, no us quedeu així callat,
tan aturat, tan impassible.
3 Mireu com s'avaloten els vostres enemics,
com alcen el cap els qui no us volen.
4 Preparen un complot contra el vostre poble,
conspiren contra el vostre tresor,
5 i diuen: «Hem de destruir-lo,
que no es parli més del nom d'Israel!»
6 Conspiren tots alhora,
es lliguen amb pactes contra vós
7 els nòmades d'Edom i els ismaelites,
Moab i els hagarens,
8 Guebal, Ammon i Amalec,
els filisteus i els ciutadans de Tir;
9 fins Assur s'ha aliat amb ells
i fa costat als fills de Lot.

 C.I. 

10 Tracteu-los com Madian, com Sisarà,
com Jabín a la riera de Quison;
11 foren exterminats a En-Dor
i serviren de fems a les terres.
12 Feu amb els seus nobles com amb Oreb i Zeb,
i amb els seus capitans, com amb Zebé i Salmannà,
13 ells que van dir: «Apoderem-nos del territori de Déu.»
14 Escampeu-los, Déu meu, com llavor de card,
com fullaraca a mercè del vent;
15 perseguiu-los amb la vostra tempesta,
desconcerteu-los amb el vostre huracà,
16 com un foc que s'abranda en els boscos,
com un incendi que devora muntanyes.
17 Confoneu-los, Jahvè,
fins que busquin el vostre nom.
—1223→
18 S'enduran la confusió d'una desfeta,
desconcertats i avergonyits per sempre,
la i sabran que només vós sou Jahvè,
l'Altíssim sobre tota la terra.




ArribaAbajoSalm 84 (83): Cants dels pelegrins1068



1 Del mestre de cant. Al to de «Ha-guittit». Dels fills de Coré. Salm.


2 Que n'és, d'amable, el vostre temple,
       Jahvè dels exèrcits.
3 Tot jo sospiro i em deleixo
       pels atris de Jahvè.
Ple de joia, i amb tot el cor,
       aclamo el Déu que m'és vida.
4 Fins l'ocell hi ha trobat casa,
       l'oreneta s'hi fa un niu
on posar-hi els petitons,
       prop dels vostres altars,
       Jahvè dels exèrcits,
       rei meu i Déu meu.
5 Feliç el qui viu a casa vostra
       lloant-vos cada dia!

 C.I. 

6 Feliços els qui s'acullen als vostres murs;
       emprenen amb amor el camí.
7 Quan passen per valls eixutes,
       els són com un oasi,
beneït per les pluges primerenques.
8 Entren al primer i al segon mur,
       fins a veure Déu a Sió.

9 Jahvè dels exèrcits, escolteu la meva súplica,
       escolteu, Déu de Jacob.

 C.I. 

10 Déu nostre, mireu amb amor el vostre ungit1069,
       fixeu-vos en el rei que ens protegeix.
—1224→
11 M'estimo més un dia als vostres atris
       que mil a casa meva;
quedar-me al llindar de la casa del meu Déu,
       més que viure amb els injustos.
12 Perquè Jahvè, protecció nostra i escut,
       ens dóna la gràcia i la glòria;
Jahvè no refusa cap bé
       al qui viu honradament.

       13 Jahvè dels exèrcits,
       feliç l'home que confia en vós!