Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoSalm 104 (103): Himne a Jahvè, creador1114


1 Beneeix Jahvè, ànima meva.
Jahvè, Déu meu, que en sou, de gran!
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
2 us embolcalla la llum com un mantell.
—1247→
Heu estès el cel com una vela,
3 i dalt les aigües us heu fet un palau1115.
Preneu els núvols per carrossa
i avanceu damunt les ales dels vents;
41116 teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per ministres.
5 Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
6 La cobríreu amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.
7 Les amenacen, i fugen a l'instant,
es precipiten en sentir el vostre tro,
8 pujant les muntanyes, baixant per les valls,
fins al lloc que els havíeu assignat;
9 els fixàreu un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.
10 De les fonts en feu brollar torrents,
que s'escolen entre les muntanyes;
11 s'hi abeuren els animals feréstecs,
els ases salvatges hi apaguen la set;
12 a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques.

13 Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacien la terra de pluges del cel,
14 feu créixer l'herbei per al bestiar
que treballa al servei de l'home.
I ell tren el pa de la terra
15 i el vi que li alegra el cor,
l'oli que li ungeix el front
i el pa que li renova les forces.
16 S'assaonen els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
17 Hi fan niu els ocells,
i, al cim de tot, la cigonya.
18 Els cabirols van per l'alta muntanya
als roquissars es refugien les fagines1117.
—1248→

19 La lluna, que heu creat, assenyala les festes,
el sol coneix el lloc on s'ha de pondre.
20 Quan esteneu la fosca, es fa de nit,
i ronden totes les bèsties de la selva;
21 els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.
22 Quan feu sortir el sol, es retiren
i s'ajacen als seus caus.
23 I l'home se'n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
24 Que en són, de variades, Jahvè, les vostres obres,
totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.

25 Aquí teniu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s'hi mouen,
des dels més petits fins als més grans.
26 Navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan1118 que vau formar per a jugar-hi.
27 Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps;
28 els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir;
29 però, si deixeu de mirar-los, es desconcerten,
si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
30 Quan envieu el vostre alè1119, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

31 Glòria a Jahvè per sempre.
Que s'alegri Jahvè contemplant allò que ha fet,
32 ell que, si mira la terra, la fa tremolar,
si toca les muntanyes, s'hi aixeca foc i fum.
33 Cantaré a Jahvè tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sóc al món.
34 Que li sigui agradable aquest poema,
són per a Jahvè aquests cants de joia.
—1249→
35 Que desapareguin de la terra els injustos,
i no hi hagi mes pecadors.

Beneeix Jahvè, ànima meva.
       Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 105 (104): Fidelitat de Jahvè al pacte amb Abraham1120


1 Enaltiu Jahvè, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
2 Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
3 Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos, els qui busqueu Jahvè.
4 Penseu en Jahvè i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
5 Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.
6 Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
7 ell és Jahvè, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.

81121 Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
9 l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac,
10 que fou confirmat a Jacob com un decret,
a Israel com una aliança perpètua:
11 «Et donaré la terra de Canaan,
i serà la teva possessió».

12 Encara no es podien comptar,
eren pocs i forasters al país,
13 emigraven d'un lloc a un altre
i de reialme en reialme,
14 però no permeté que ningú els maltractés
—1250→
i reprengué uns reis per causa d'ells
15 «No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes».
16 Després cridà la fam al país,
els tragué el pa que els mantenia.
17 Havia enviat un home davant d'ells,
Josep, venut com un esclau;
18 li fermaren els peus amb grillons,
i passà la vida encadenat,
19 fins que es complí la seva predicció,
i l'oracle de Jahvè l'acredità.
20 El rei manà que el deslliguessin,
el sobirà dels pobles el posà en llibertat,
21 i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns,
22 perquè instruís els seus nobles com li semblés bé,
i ensenyés la saviesa als ancians.

23 Llavors Israel entrà a l'Egipte,
Jacob s'establí al país de Cam1122.
24 Jahvè donà al seu poble una gran fecunditat,
i arribà a ser més nombrós que els enemics;
25 però canvià el cor dels egipcis,
que ja no estimaven el seu poble;
26 Envià Moisès, el seu servent,
i Aharon, el seu elegit;
27 els donà poder de fer prodigis,
de fer miracles al país de Cam.
28 Envià tenebres i enfosquí el país,
però no van escoltar les seves paraules.
29 Canvià les aigües en sang,
i els peixos es van morir.
30 Tot el país s'infestà de granotes,
fins a les cambres reials.
31 Ordenà que vinguessin els tàvecs,
i els mosquits per tota la contrada.
32 En comptes de pluja els donà pedregades,
foc i flames per tot el país;
—1251→
33 matà els ceps i les figueres,
i destrossà els arbres d'aquelles regions.
34 Manà després que vingués la llagosta;
una invasió incalculable,
35 que es menjà tot el verd del país,
totes les collites dels camps.
36 A tot l'Egipte matà els primogènits,
tota la flor de les seves famílies.
37 I tragué el seu poble, carregat d'or i plata,
cap d'ells no ensopegava pel camí.
38 Tot l'Egipte celebrà que se n'anessin,
perquè cada dia els tenien més por.
39 Estenia un núvol que els fes ombra
i un foc durant la nit perquè els fes llum.
40 Quan demanaven menjar els envià guatlles,
i els va saciar amb el pa del cel;
41 obrí la roca i en sortí un doll d'aigua,
que va córrer pel desert com un riu.

42 És que recordava la promesa santa,
feta a Abraham, el seu servent;
43 per això, tragué el seu poble d'elegits,
entre cants de festa i d'alegria.
44 Els donà les terres d'altres pobles,
prengueren possessió dels béns d'altra gent,
45 perquè hi observin els seus preceptes
i guardin les seves lleis.
Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 106 (105): Infidelitat d'Israel al pacte amb Jahvè1123


1 Al·leluia!
Enaltiu Jahvè: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
2 ¿Qui pot contar les proeses de Jahvè
i proclamar les seves lloances?
—1252→

3 Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
4 Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Jahvè,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos;
5 que pugueu veure feliços els elegits,
que ens alegrem amb el vostre poble
i ens gloriem amb la vostra heretat.

6 Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
7 Els nostres pares a l'Egipte
no van comprendre els vostres prodigis,
i, oblidant el gran amor que ens teniu,
es rebel·laren al mar Roig contra l'Altíssim.
8 Però els salvà per amor del seu nom,
perquè fos conegut el seu poder.
9 Amenaçà el mar Roig, i quedà eixut,
i van passar per l'oceà com pel desert;
101124 els salvà de les mans de l'enemic,
de l'exèrcit que els perseguia;
11 l'aigua cobrí tot l'exèrcit,
ni un sol home en va quedar.
12 Llavors cregueren en les promeses
i cantaren les seves lloances.

13 Aviat van oblidar les obres de Jahvè,
no van fiar-se dels plans que ell tenia.
14 Al desert desitjaren bons menjars
i temptaren Déu en la solitud.
15 Ell els concedí allò que demanaven,
però els envià una pesta per la seva intemperància.

16 Al campament tingueren enveja de Moisès
i d'Aharon, consagrat a Jahvè;
17 però s'obrí la terra per engolir Datan
i sepultar-lo amb la banda d'Abirom1125;
18 s'abrandà un foc contra la seva banda,
una flamarada devorà aquells malvats.
—1253→

19 A l'Horeb1126 van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
201127 per adorar un ídol de fosa,
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.
21 Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
22 meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del mar Roig.
23 Déu ja parlava d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los1128.

24 Després menysprearen la terra deliciosa,
no cregueren en les promeses;
25 murmuraren al campament,
no escoltaren la veu de Jahvè.
26 Ell alçà la mà, jurant
que els faria morir al desert,
27 que dispersaria els seus fills entre els pobles,
i els escamparia per tots els països.

28 També es lligaren a Baal-Fegor1129,
menjant les víctimes ofertes als déus morts;
29 amb pràctiques perverses, irritaren el Senyor,
i una epidèmia es va abatre damunt d'ells.
30 Però Finehès s'hi va interposar1130
i es va deturar l'epidèmia,
31 i li fou tingut en compte, en bé d'ell
i dels seus descendents, per sempre.

32 El provocaren també a les fonts de Meribà,
i Moisès hagué de sofrir per culpa d'ells:
33 li havien amargat l'esperit,
i van parlar desconsideradament1131.

34 No van exterminar els pobles del país,
tal com Jahvè els ho havia ordenat;
—1254→
35 es van emparentar amb els idòlatres
i es contagiaren dels seus costums.
36 Donaren culte als ídols,
caigueren als seus paranys,
37 immolant als dimonis
els fills i les filles;
38 vessaren així una sang innocent,
—la sang dels seus fills i de les seves filles,
que sacrificaren als ídols cananeus—,
i la sang profanà el país1132.
39 Es deshonraren amb les seves pràctiques,
es prostituïren amb les seves maldats,
40 i Jahvè és disgustà amb el seu poble,
avorrí la seva heretat;
41 els abandonà a les mans d'estrangers,
i quedaren sotmesos als enemics;
42 els forasters els van oprimir
i els van doblegar sota el seu jou.
43 Quantes vegades els alliberà Jahvè!
Però ells s'obstinaven en les seves actituds,
i s'enfonsaven en les seves culpes.
44 En veure'ls en la desgràcia, en sentir el seu plany,
se'ls mirà compassivament,
45 recordà l'aliança que havia fet amb ells,
i pel gran amor que els tenia es va desdir
46 i va fer que se n'apiadessin
els qui els retenien captius.

47 Salveu-nos, Jahvè, Déu nostre,
aplegueu-nos d'entre les nacions;
en donarem gràcies al vostre nom
i ens gloriarem de lloar-vos1133.

48 Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel,
       des de sempre i per sempre.
I tot el poble respon: «Amén»1134.
       Al·leluia!





  —1255→  
ArribaAbajoLlibre Cinquè (Ps. 107(106),1-150,48)

ArribaAbajoSalm 107 (106): Jahvè salva el seu poble1135


1 Enaltiu Jahvè. Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
2 Que parlin els qui Jahvè ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
a i els ha aplegats de tots els països,
       de llevant i de ponent,
       del nord i del migdia.

4 Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
5 patien fam i set,
i els flaquejaven les forces.

6 En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d'aquell perill:
7 els guià per una pista segura,
fins arribar en un lloc habitat.

8 Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
9 donà beure a l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc.

10 D'altres, infeliços, encadenats a les presons,
vivien en un lloc tenebrós,
11 perquè no havien cregut les paraules de Déu
i havien menyspreat els avisos de l'Altíssim.
12 Defallia, afeixugat, el seu cor,
sucumbien, i ningú no els ajudava.

13 En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d'aquell perill:
—1256→
14 trencà les seves cadenes
i els tragué del lloc tenebrós.

15 Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
16 ha esbotzat portes de bronze
i ha trencat panys d'acer.

17 D'altres estaven malalts pels seus pecats,
per les seves culpes es veien ja perduts;
18 qualsevol menjar els repugnava,
fins arribar al llindar de la mort.

19 En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d'aquell perill:
20 envià la seva paraula1136 per guarir-los,
per alliberar la seva vida del sepulcre.

21 Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes,
22 que ofereixen sacrificis en acció de gràcies
i, entre aclamacions, contin allò que ha fet.

23 Uns comerciants que s'embarcaren
i es feren mar endins,
24 foren testimonis de les obres de Jahvè,
dels seus prodigis en alta mar.
25 A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
26 es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig, no es tenien drets,
27 com després de beure massa,
no hi valia res la seva perícia.

28 En les seves penes cridaren a Jahvè,
i els salvà d'aquell perill:
29 apaivagà el temporal, i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar,
—1257→
30 i els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.

31 Que reconeguin els favors de Jahvè,
els prodigis que ha fet en bé dels homes,
32 que l'exalcin davant del poble reunit,
que el lloïn als consells dels ancians.

33 Ell converteix en desert les fonts dels rius,
i els dolls d'aigua en terra seca;
34 converteix les terres fèrtils en salines1137,
per castigar la depravació dels habitants.
35 Transforma en estanys els deserts,
en dolls d'aigua, la terra eixuta;
36, la dóna als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.
37 Sembren els camps, planten les vinyes,
i en cullen cada any el fruit.
38 Els beneeix, i es multipliquen a desdir,
i no minva el seu bestiar.

39 Quan ja no es multipliquen,
sota els cops de penes i desgràcies,
40 ell mateix, que desprestigia els nobles,
i els fa errar en un desert sense camí,
41 aixeca els pobres de la misèria
i augmenta les famílies com els ramats.
42 Els justos se n'alegren en veure-ho,
i tota maldat ha de cloure la boca.
43 Que ho meditin els intel·ligents
i comprenguin els favors de Jahvè1138.



  —1258→  
ArribaAbajoSalm 108 (107): Acció de gràcies i deprecació1139



1 Càntic. Salm. De David.


2 El meu cor se sent segur, Déu meu,
       tocaré i cantaré,
       cantarà el meu cor.
3 Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
       vull desvetllar l'aurora.
4 Us lloaré enmig dels pobles, Senyor,
us cantaré davant les nacions.
5 El vostre amor és gran, més alt que el cel,
la vostra lleialtat arriba fins als núvols.
6 Alceu-vos cel amunt, Déu meu,
i ompliu la terra de la vostra glòria.

7 Salveu els vostres amics,
que el vostre braç ens alliberi, escolteu-nos!
8 Déu ha donat un oracle al seu santuari:
«Quina alegria! Repartiré Siquem,
amidaré la vall de Socot,
9 Galaad és meu, es meu Manasés,
Efraïm és el casc que em cobreix el cap.
       Judà és el meu ceptre,
10 Moab és la pica on em rento,
llanço la sandàlia sobre Edom,
crido victòria contra Filistea».

11 Qui em conduirà a la ciutat forta,
qui em conduirà fins a Edom,
12 sinó vós, Déu meu,
vós mateix que ens havíeu abandonat,
i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits?
13 Ajudeu-nos contra els enemics;
l'auxili dels homes és inútil.
—1259→
14 Vencerem pel poder de Déu,
ell mateix trepitjarà els enemics.




ArribaAbajoSalm 109 (108): Pregària del just acusat i maleït1140



1 Del mestre de cant. De David. Salm.


No calleu, o Déu, a qui dóno lloança.
2 M'acusen els traïdors i els injustos,
parlen contra mi sense fonament,
3 sento paraules d'odi per totes bandes,
em combaten sense motiu.
4 Em paguen l'amor acusant-me,
i jo no faig sinó pregar;
5 em tornen mal per bé,
odi a canvi d'amor, i diuen:
6 «Poseu-lo a les mans d'un injust,
que tingui l'acusador per tota defensa1141.
7 Que surti condemnat en el judici,
i la defensa l'inculpi encara més.
81142 Que duri poc la seva vida
i ocupi un altre els seus càrrecs vacants.
9 Que els seus fills li quedin orfes,
i viuda, la seva esposa,
10 que se'n vagin a captar com vagabunda,
i els expulsin dels casalots enrunats.
11 Que un usurer li embargui tots els béns,
i uns forasters saquegin el fruit dels seus treballs.
12 Que ningú no el recordi amb amor,
ni s'apiadi dels seus orfes.
13 Que desaparegui la seva descendència,
i en una generació s'esborri el seu nom.
14 Que Jahvè recordi les culpes dels seus pares
i no esborri els pecats de la seva mare,
15 que els tingui sempre presents,
i no deixi rastre del seu record a la terra,
—1260→
16 ja que és un home que no pensa a fer favors,
i persegueix, amb l'intent de matar-los,
el pobre desvalgut, l'home que sofreix.
17 Que sigui maleït, ja que li agrada maleir.
Que ningú no el beneeixi, ja que no vol beneir.
18 Portava malediccions com el propi vestit:
dones que li penetrin com aigua a les entranyes
i com oli al moll dels ossos!
19 Que el cobreixin com el seu vestit,
com la roba que no es treu del damunt».

20 Així m'acusen davant de Jahvè
els qui parlen contra mi i em volen mal.
21 Però vós, Jahvè, Déu meu,
obreu amb mi com escau al vostre nom,
allibereu-me per la bondat del vostre amor.
22 Perquè sóc un pobre desvalgut,
i el meu cor se sent ferit dintre meu;
23 me'n vaig com una ombra del capvespre,
sóc espolsat fora, com la invasió de llagosta.
24 De tant dejunar em flaquegen els genolls,
i tinc tot el cos magre i descarnat.
25 Sóc el tema de les seves burles,
i em miren amb aires de mofa.

26 Defenseu-me, Jahvè, Déu meu,
salveu-me per l'amor que em teniu.
27 Que s'adonin que tot és obra de la vostra mà,
i que sou vós, Jahvè, qui heu fet això.
28 Ja poden maleir, si vós beneïu.
Que quedin confosos els meus enemics,
i es pugui alegrar el vostre servent.
29 Que la confusió sigui el vestit dels meus acusadors,
que els cobreixi la vergonya com un mantell.

30 Donaré gràcies a Jahvè tant com pugui,
el lloaré enmig d'una gran gentada,
31 perquè s'ha fet el defensor del desvalgut,
i ha salvat dels tribunals la seva vida.



  —1261→  
ArribaAbajoSalm 110 (109): El Messies, rei i sacerdot1143



1 De David. Salm.


Oracle de Jahvè al meu Senyor:
       «Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
       l'escambell dels teus peus»1144.

2 Que Jahvè estengui lluny des de Sió
       el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.
3 «Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
des del principi jo t'he engendrat».

4 Jahvè no es desdiu d'allò que jurà:
       «Ets sacerdot per sempre,
       com ho fou Melquisedec»1145.

5 El Senyor és al teu costat1146,
i abat els reis el dia que s'indigna;
6 judica els pobles, i els fa presoners,
abat governants arreu de la terra.
7 Et fa guia del poble camí del seu país;
així redreçaràs el cap.




ArribaAbajoSalm 111 (110): Lloança de les obres divines1147

1 Al·leluia!

Àlef

De tot cor enalteixo Jahvè,

Bet

amb els justos davant de tot el poble.
—1262→

Guímel

2 Les obres de Jahvè són grans,

Dàlet

qui les contempla, les estima.

He

3 La seva gesta és esplèndida i gloriosa,

Uau

es manté per sempre la seva bondat.

Zain

4 Jahvè, benigne i entranyable,

Het

instituí un memorial dels seus prodigis1148.

Tet

5 Recordant-se per sempre del seu pacte,

Iod

donà un aliment1149 als qui el veneren.

Caf

6 Demostrà la força del seu braç,

Làmed

repartint al seu poble la terra dels nadius.

Mem

7 La seva acció és irrevocable i és justa,

Nun

les seves decisions són perpètues

Sàmec

8 i assegurades per sempre més;

Ain

ell les compleix fidelment i amb rectitud.

Pe

91150 Disposà de redimir el seu poble,

Sade

deixà establert un pacte per sempre.

Cof

El seu nom és sagrat i venerable.

Reix

10 Venerar Jahvè és primícia de saviesa,

Sin

són molt prudents els qui el veneren.
—1263→

Tam

La lloança de Jahvè dura per sempre.




ArribaAbajoSalm 112 (111): Elogi del just1151

1 Al·leluia!

Àlef

Feliç l'home que venera Jahvè

Bet

i estima de cor els seus preceptes.

Guímel

2 La seva descendència serà gran al país,

Dàlet

serà beneït el llinatge dels justos.

He

3 A casa seva hi ha riquesa i abundància,

Uau

la seva bondat consta per sempre.

Zain

4 L'home just, compassiu i benigne,

Het

és llum que apunta en la fosca.

Tet

5 Sortós l'home que presta de bon grat,

Iod

que disposa a consciència els seus afers.

Caf

6 El just no caurà mai

Làmed

i deixarà un record inesborrable.

Mem

7 Viu sense por de males noves,

Nun

se sent ferm confiant en Jahvè,

Sàmec

8 té el cor incommovible, res no tem,
—1264→

Ain

i a la fi veurà vençuts els enemics.

Pe

91152 Reparteix allò que té, ho dóna als pobres,

Sade

la seva bondat consta per sempre,

Cof

pot alçar el front amb dignitat.

Reix

10 L'injust, quan ho veu, es consumeix,

Xin

i estreny les dents d'indignació.

Tau

S'esvaeixen les ambiciona de l'injust.




ArribaAbajoSalm 113 (112): Lloança al nom de Déu1153

1 Al·leluia!
Servents de Jahvè1154, lloeu-lo,
lloeu el nom de Jahvè.
2 Beneït sigui el nom de Jahvè
ara i per tots els segles.
3 Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom de Jahvè.
4 Jahvè és excels als ulls de tots els pobres,
la seva glòria s'eleva més enllà del cel.
5 Qui és com Jahvè, el nostre Déu?
       Té molt amunt el seu tron,
       6 i des d'allí s'inclina
       per veure el cel i la terra.
7 Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
8 per asseure'l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble.
9 La qui vivia estèril a casa seva,
la fa mare feliç, amb els fills.
Al·leluia!



  —1265→  
ArribaAbajoSalm 114 (113 A): Les meravelles de l'èxode1155

1 Quan els fills d'Israel sortiren d'Egipte,
quan se n'anaren del poble estranger,
2 la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d'Israel, la seva possessió.
3 El mar, en veure'ls, va fugir,
i el Jordà se'n tornà riu amunt;
4 les muntanyes saltaren com anyells,
enjogassades com petits de la ramada.
5 Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà, per tornar riu amunt?
6 Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
enjogassades com petits de la ramada?
7 És davant del Senyor que s'estremí la terra,
davant del Déu de Jacob,
8 que converteix les roques en estanys,
la pedra dura en dolls d'aigua viva.




ArribaAbajoSalm 115 (113 B): Fe en el Déu veritable1156


1 No ens doneu a nosaltres la glòria,
no ens la doneu, Jahvè;
doneu-la al vostre nom,
perquè vós sou fidel en l'amor.
2 Que no puguin dir els altres pobles:
«On és el seu Déu?»
3 El nostre Déu és al cel,
i fa tot allò que es proposa.

4 Però els ídols d'ells són plata i or,
obra d'homes i res més:
5 tenen boca, però no parlen,
—1266→
tenen ulls, però no hi veuen,
6 orelles que no hi senten,
i nas que no olora;
7 les seves mans no palpen,
els seus peus no caminen,
ni té veu la seva gorja.
8 Seran com ells els qui els fabriquen,
i tots els qui hi tenen confiança.

9 La casa d'Israel confia en Jahvè;
ell els protegeix i els ajuda.
10 La casa d'Aharon confia en Jahvè;
ell els protegeix i els ajuda.
11 Els creients confien en Jahvè;
ell els protegeix i els ajuda.

12 Que ens recordi Jahvè i ens beneeixi.
Que beneeixi la casa d'Israel,
que beneeixi la casa d'Aharon,
131157 que beneeixi els qui el veneren,
que els beneeixi tots, petits i grans.
14 Que us faci créixer Jahvè,
a vosaltres i els vostres fills.
15 Sigueu beneïts de Jahvè,
de Jahvè que ha fet cel i terra.

16 Jahvè s'ha reservat el cel
i ha donat la terra als homes.
17 No són els morts els qui lloen Jahvè,
ni els qui baixen al silenci del sepulcre.
18 Som nosaltres els qui beneïm Jahvè
       ara i per tots els segles.
       Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 116 (114-115): Càntic d'acció de gràcies1158


1Estimo de tot cor Jahvè:
       Jahvè ha escoltat la meva súplica,
—1267→
2 ha escoltat el meu clam
       així que l'invocava.

3 M'encerclaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l'angoixa i el neguit.
4 Vaig invocar el nom de Jahvè:
«Ah, Jahvè, salveu-me la vida».

5 Jahvè és just i benigne,
       el nostre Déu sap compadir;
6 Jahvè salvaguarda els senzills,
       jo era feble i m'ha salvat.
7 Recobra la serenor, ànima meva,
       mira el que Jahvè t'ha fet.
8 Ha alliberat de la mort la meva vida,
       els meus ulls, de negar-se en el plor,
       els meus peus, de donar un pas en fals.
9 Continuaré caminant entre els qui viuen,
       a la presència de Jahvè.

101159 Crec amb tot el cor, tot i que deia:
       «Que en sóc, de dissortat»,
111160 tot i que deia, veient-me perdut:
       «Els homes, tots enganyen».
12 ¿Com podria retornar a Jahvè
       tot el bé que m'ha fet?
13 Invocant el seu nom, alçaré la copa1161
       per celebrar la salvació.
14 Compliré les meves prometences,
       ho faré davant de tot el poble.

15 A Jahvè li doldria
       la mort dels qui l'estimen.
16 Ah, Jahvè, sóc el vostre servent,
       ho sóc des del dia que vaig néixer.
       Vós em trencàreu les cadenes.
—1268→
17 Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
       invocant el vostre nom;
18 Compliré les meves prometences,
       ho faré davant de tot el poble,
19 als atris de la casa de Jahvè,
       al teu bell mig, Jerusalem!
       Al·leluia!




ArribaAbajoSalm 117 (116): Invitació universal a lloar Déu1162

11163 Lloeu Jahvè, tots els pobles,
glorifiqueu-lo, totes les nacions.
2 És immens el seu amor per nosaltres,
la fidelitat de Jahvè durarà sempre.
       Al·leluia!