Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —1537→  

ArribaAbajo Profetes (Is. 1,1- Ml. 2,24)1392


ArribaAbajoIsaïes (Is. 1,1 - 66,24)1393


ArribaAbajoPrimera part del llibre d'Isaïes (Is. 1,1 - 39,8)

ArribaAbajoPrimera secció (Is. 1,1 - 12,6)

1 Títol.— 1 Visió1394 d'Isaïes, fill d'Amós (que va percebre sobre Judà i Jerusalem, el temps d'Ozies, de Joatam, d'Acaz i d'Ezequies, reis de Judà).

Contra el poble infidel

2 Sentiu, cels; escolta, terra, que Jahvè parla:


«He engendrat fills i els he enaltits,
però ells m'han estat infidels!
3 Un bou coneix el qui el té,
i fase la menjadora del seu amo;
és Israel que no coneix,
és el meu poble que no entén res».

El càstig de Judà


4 Ah, gent pecadora,
poble carregat de culpa,
malvats de mena,
banda de facinerosos!
Han abandonat Jahvè,
han renegat el Sant d'Israel
(s'hi han girat d'esquena!)
5 ¿On us podran pegar encara,
quan tornen a desobeir?
Tot el cap està malalt,
i tot el cor, defallit.
6 De la planta dels peus fins al cap,
no té una part sana;
no hi ha sinó contusió i bonys
i lesió acabada de fer!
No els han curats ni embenats,
ni l'han amorosida amb oli!
7 El vostre país és un desert,
les vostres ciutats són incendiades;
les vostres terres, davant vostre
us les devoren estrangers!
—1538→
8 La filla de Sió1395 ha quedat
com una borja a la vinya,
com un rafal en el camp de cogombres,
com una torre de guàrdia.
91396 Si Jahvè-Sabaot
no ens hagués deixat cap supervivent,
hauríem acabat com Sodoma,
seríem igual que Gomorra.

Contra la hipocresia

10 Sentiu la paraula de Jahvè, prohoms de Sodoma; escolta la llei del nostre Déu, poble de Gomorra:


11 «Què m'importen els vostres molts sacrificis?,
diu Jahvè.
Estic tip d'holocaustos de moltons
i de greix de bons vedells;
la sang dels bous joves, dels anyells
i dels bocs no em diu res1397.
12 Quan veniu a veure la meva cara,
qui exigeix això de la vostra mà?
13 No ho féssiu més, de posar els peus als meus atris,
ni de presentar ofrenes;
cosa vana és de cremar perfums,
una abominació per a mi!
Llunes noves i dissabtes
i convocar aplecs...
No puc suportar
dejuni i repòs del treball.
14 Les vostres llunes noves i els vostres aplecs,
els odia la meva ànima;
se m'han tornat una càrrega,
estic cansat de portar-la.
15 Quan esteneu les vostres mans,
em tapo els ulls per no veure-us!
I ni que multipliqueu les pregàries,
tampoc no us escolto.
Teniu les mans plenes de sang;
16 renteu-vos, purifiqueu-vos!
Traieu-me de davant dels ulls
la dolenteria de les vostres mans.
Deixeu de fer el mal,
17 apreneu a fer el bé,
cerqueu el dret,
socorreu l'oprimit.
Feu justícia a l'orfe,
defenseu la viuda.

Oferiment de perdó


18 Veniu, doncs, i discutim-ho,
—1539→
diu Jahvè.
Si els vostres pecats són com l'escarlata,
seran blancs com la neu;
si vermellegen com la porpra,
seran com la llana.
19 Si voleu i escolteu,
menjareu els béns de la terra;
20 però, si no voleu i feu el rebec,
tastareu l'espasa,
que la boca de Jahvè ha parlat».

Lamentació sobre Jerusalem


21 Ah, com s'ha tornat una prostituta
la ciutat fidel,
Sió, que estava plena del dret,
la justícia s'hi allotjava!
22 La teva plata s'ha tornat escòries,
el teu vi està rebaixat.
23 Els teus prínceps són uns rebels,
companys de lladres.
Tots són partidaris dels suborns
i corren darrera les propines.
A l'orfe, no li fan justícia,
la causa de la viuda no arriba fins a ells,
24 Per això, oracle del Senyor,
Jahvè-Sabaot, el Fort d'Israel:
«Ai, em consolaré dels meus adversaris,
em venjaré dels meus enemics!
25 Giraré la mà contra tu,
purificaré al foc les teves escòries
i separaré tot el teu plom.
26 Tornaré els teus governants com de primer,
els teus consellers com al principi.
Llavors et diran «Ciutat-de-la-Justícia,
La-Vila-fidel».

27 Sió serà redimida pel dret, i els seus convertits, per la justícia. 28 En canvi, els infidels i pecadors seran estavellats alhora, i desapareixeran els qui abandonen Jahvè.

La fi dels adoradors dels ídols


29 Sí, us avergonyireu dels terebints
que havíeu apreciat,
i us ruboritzareu dels jardins
que havíeu preferit1398.
—1540→
30 Sí, sereu com un terebint
de fulla pansida,
i com un jardí
que no veu més l'aigua.
31 El fort es convertirà en esca,
i la seva obra, en guspira;
s'encendran tots dos alhora,
i no hi haurà qui ho apagui.

2 Nou títol.— 1 La paraula que va percebre Isaïes, fill d'Amós, sobre Judà i Jerusalem.

Exaltació de Sió als temps messiànics


2 I s'esdevindrà als darrers temps:1399
La muntanya de Jahvè, amb el temple del nostre Déu,
serà ferma al cap de les muntanyes, i s'elevarà més alta que els puigs.
Totes les nacions1400 afluiran cap a ella,
3 hi aniran tants de pobles, tot dient:
«Som-hi, pugem a la muntanya de Jahvè,
al temple del Déu de Jacob,
perquè ens instrueixi en els seus camins,
i seguim les seves rutes;
ja que de Sió surt instrucció,
de Jerusalem surt la paraula de Jahvè».
4 Ell farà de jutge entre les nacions
i d'àrbitre per a tants de pobles.
Amb les seves espases forjaran relles,
i falçs amb les seves llances.
Les nacions no alçaran l'espasa l'una contra l'altra,
ni aprendran més a fer la guerra.
5 Casa de Jacob, caminem a la llum de Jahvè!

Anunci del judici de Jahvè


6 Sí, has repudiat el teu poble,
la casa de Jacob,
perquè són plens d'endevins de l'Orient,
fan el fetiller com els filisteus
i tenen fills de fora en abundància.
7 Tenen la terra plena de plata i d'or,
els seus tresors són sense fi;
tenen la terra plena de cavalls,
—1541→
els seus carros són sense fi;
8 tenen la terra plena d'ídols,
... ... ... ... ... ... ... ...
es prosternen davant l'obra de les seves mans,
davant el que han fet els seus dits.
9 El mortal s'ha humiliat i l'home s'ha abaixat,
però tu no els has de perdonar
101401 Fiqueu-vos dins les roques,
amagueu-vos a la pols
davant el terror de Jahvè
i l'esclat de la seva majestat,
quan s'aixeca per fer tremolar la terra.
11 Llavors s'humilia l'altivesa del mortal,
llavors s'abaixa l'orgull de l'home;
i d'excels, n'és Jahvè sol, aquell dia.
12 Perquè hi ha un dia per a Jahvè-Sabaot
contra tot el que és soberg i elevat,
contra tot el que s'alça i s'empina;
13 contra tots els cedres del Líban
i contra totes les alzines de Basan;
14 contra totes les muntanyes elevades
i contra tots els puigs que s'alcen;
15 contra totes les torres altes
i contra tota muralla escarpada;
16 contra totes les naus de Tarsís
i contra totes les barques preades.
17 Llavors s'humilia l'altivesa del mortal,
llavors s'abaixa l'orgull de l'home;
i d'excels, n'és Jahvè sol, aquell dia.
18 Però els ídols són com la nit que passa...
19 Es fiquen dins les balmes de les roques
i als forats de la pols,
davant el terror de Jahvè
i l'esclat de la seva majestat,
quan s'aixeca per fer tremolar la terra.
20 Aquell dia, l'home llençarà els seus ídols de plata i els seus ídols d'or,
que s'havia fet per adorar-los, als talps i als muriacs,
21 per ficar-se a les clivelles de les roques,
a les esquerdes de les penyes,
davant el terror de Jahvè
i l'esclat de la seva majestat,
—1542→
quan s'aixeca per fer tremolar la terra.
22 Deixeu-vos estar de l'home,
que té al nas una alenada divina,
però s'ha de considerar una bèstia.

L'anarquia a Jerusalem i a Judà


3 1 Perquè, vet aquí, que el Senyor,
Jahvè dels exèrcits,
retirarà de Jerusalem i de Judà
tota mena de puntals:
2 paladí i home de gerra,
jutge i profeta, endeví i vell,
3 capità de cinquanta i notable,
conseller, savi i entès en encanteris.
4 Aleshores els donaré minyons com a prínceps,
i les berganteries predominaran entre ells.
5 El poble es veurà molestat,
un home per un altre home,
i cada un pel seu company.
Es desvergonyiran el minyó amb el vell
i el plebeu amb el noble.
6 Quan s'arrapi l'un al seu
germà a casa del seu pare:
«Tu tens mantell! Has de ser-nos el qui mani,
pren a les mans aquesta ruïna!»;
7 li farà ell, aquell dia:
«No sóc cap metge!
I a casa meva no hi ha pa
ni hi ha mantell.
No em poseu a manar el poble!»
8 Sí, Jerusalem ensopega,
Judà cau,
perquè la seva llengua i els seus actes estan contra Jahvè,
provoquen els ulls de la seva glòria.
9 La seva parcialitat testimonia contra ells,
deixen veure el seu pecat, no dissimulen.

10 Ai de la seva ànima, ja que han ordit un mal pla contra ells mateixos, dient: «Lliguem el just, perquè ens és carregós». Per això, menjaran el fruit de les seves obres. 11 Ai de l'impiu, malament la passarà, d'acord amb les obres de les seves mans.

Contra els magistrats indignes


12 Poble meu, els teus exactors t'espolien,
—1543→
et dominen els usurers.
Poble meu, els teus guies et fan perdre,
embrollen la senda dels teus peus.
13 Jahvè ja està a punt per al procés,
es posa dret per jutjar el seu poble;
14 Jahvè entra en judici
amb els ancians i els prínceps del seu poble;
«Sou vosaltres que heu brostejat la vinya,
a casa vostra hi ha les despulles del pobre!
15 ¿Què teniu, que esclafeu el meu poble
i moleu la cara dels pobres?»
Oracle del Senyor, Jahvè-Sabaot.

Invectiva contra les dones


16 Jahvè ha dit:
«Per tal com són tan orgulloses
les filles de Sió,
que van amb el coll estirat
i mirant de cua d'ull,
que caminen amb passos menuts,
fent dringar els anells dels peus:
17 el Senyor farà tinyós el crani de les filles de Sió
i Jahvè els descobrirà les vergonyes».

18 Aquell dia, el Senyor farà desaparèixer la magnificència d'esclaves, sols i llunetes, 19 d'arracades, braçalets i vels, 20 de còfies, cadenetes i cinturons, de túniques perfumades i amulets, 21 de tumbagues i anells del nas, 22 de vestits preciosos i mantells, de xals i escarselles, 23 de robes transparents i llenços de lli finíssims, de benes i mantellines. 24 I s'esdevindrà que


en comptes de perfums hi haurà pudor;
en comptes del cinturó, una corda;
en comptes de trenes, un cap pelat;
en comptes de roba sumptuosa, un sac;
un estigma en comptes de bellesa!

Les viudes de Sió


25 Els teus homes cauran per l'espasa;
els teus paladins, a la batalla.
26 Gemegaran les seves portes, estaran de dol,
—1544→
i, deshabitada, s'asseurà a terra.
4 1 Aleshores set dones s'arraparan
a un sol home, aquell dia, dient:
«Ja ens farem nosaltres la vida
i ens vestirem nosaltres mateixes!
Només que puguem portar el teu nom!
Treu-nos el nostre oprobi!»1402

La vida de la resta sagrada.— 2 Aquell dia, allò que Jahvè farà germinar serà per a l'esplendor i la glòria, i el fruit de la terra serà per a l'orgull i la magnificència dels supervivents d'Israel. 3 I al qui quedarà a Sió i al qui serà deixat a Jerusalem, li diran sant; a tot el qui estarà inscrit per fruir de la vida a Jerusalem1403, 4 quan el Senyor haurà rentat la brutícia de les filles de Sió i haurà esbaldit la sang de Jerusalem d'enmig d'ella, amb l'alenada del judici i l'alenada de l'escombrada1404. 5 Jahvè crearà sobre tota la muntanya de Sió i sobre les seves assemblees un núvol, de dia, i fum i la brillantor del foc que flameja, de nit; ja que sobre tota glòria hi ha un dosser. 6 Serà una tenda per a fer ombra contra la calor, i per a servir de refugi i de recer contra la gropada i la pluja.

Cant de la vinya


5 11405 Vull cantar per al meu amat
un cant del meu amic sobre la seva vinya.
L'amat tenia una vinya en un fèrtil coster.
2 La cavà i en tragué les pedres,
hi plantà ceps escollits.
Enmig hi edificà una torre,
i hi va cavar també un cup.
I esperava que fes raïms,
però féu agrassots.
3 Ara, doncs, habitant de Jerusalem
i home de Judà,
sigueu jutges, us ho demano,
entre jo i la meva vinya!
4 ¿Què podia fer per la meva vinya,
que no hagi fet?
¿Per què n'esperava raïms,
i ha fet agrassots?
5 Doncs, ara us ensenyaré
què faré amb la meva vinya:
—1545→
treure-li la tanca,
perquè el bestiar se la mengi;
tirar-li a terra la paret,
perquè el bestiar la trepitgi.
6 La deixaré llesta per al saqueig,
prou de podar-la o magencar-la;
hi creixeran esbarzers i cards!
I donaré ordres als núvols
que no ploguin sobre ella!
7 Sí, la vinya de Jahvè-Sabaot
és la casa d'Israel,
i l'home de Judà
n'és el plançó preferit!
N'esperava el dret,
i no es veu més que abusos;
n'esperava justícia,
i no es veu més que injustícies!1406

Amenaces contra les classes altes1407



8 Ai dels qui fan tocar casa amb casa,
que acosten camp a camp,
fins que ja no quedi espai,
i habitin sols enmig del país!
9 He sentit amb les meves orelles
Jahvè-Sabaot:
«Moltes cases, ho juro,
seran assolades;
les grans i bones
no tindran qui les habiti!
10 Ja que deu jovades de vinya
faran una sola bóta,
i un sac de llavor
farà una mesura».

11 Ai dels qui, llevant-se de bon matí,
corren darrera la beguda;
que, atardant-se de part de vespre,
el vi els posa encesos!
12 Se'n va en cítara i arpa, timbal i flauta
i vi, el seu banquet;
i no reparen què fa Jahvè,
no veuen l'obra de les seves mans!
13 Per això, el meu poble va a l'exili
per falta de ciència;
la seva noblesa, morta de fam,
i la seva massa, seca de set!

14 Per això el país dels morts eixampla la gola
i bada una boca desmesurada,
perquè hi baixi la seva esplendor i el seu tumult,
—1546→
la seva bullícia i el qui hi fa festa.
15 (El mortal s'ha humiliat, l'home s'ha abaixat,
i els ulls dels superbs s'abaixaran.
16 Jahvè-Sabaot s'exalça amb el judici,
el Déu sant es revela tal amb la justícia.)
17 Els anyells pasturaran com al seu pasturatge
en els castells d'ella;
les ruïnes dels exterminats,
se les menjaran els cabrits.

18 Ai dels qui estiren la falta amb cordes llargues,
i, com amb tirants de carro, el pecat!
19 Els qui diuen: «Que cuiti, que faci aviat la seva obra,
que la puguem veure!
Que s'acosti, que vingui el consell del Sant d'Israel,
que el volem conèixer!»

20 Ai dels qui diuen del mal bé i del bé mal,
que canvien les tenebres en llum
i la llum en tenebres,
que canvien en dolç el que és amarg
i en amarg el que és dolç!
21 Ai dels qui es creuen ser uns savis
i es tenen per intel·ligents!

22 Ai dels valents per a beure vi,
dels asos per a mesclar begudes,
23 que, per suborns, absolen el culpable
i neguen la raó a qui la té!
24 Per això, com la llengua de foc devora la palla
i el fenc desapareix en la flama,
l'arrel d'ells serà com la podridura,
i el seu tany pujarà com la pols;
perquè han rebutjat la llei de Jahvè-Sabaot,
han menyspreat la paraula del Sant d'Israel.

La còlera de Jahvè


25 Per això, Jahvè s'inflamà d'ira contra el seu poble
i estengué la mà contra ell;
li pegà, que s'estremiren les muntanyes
els cossos jeien com escombraries pes mig dels carrers.
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
—1547→
la seva mà encara quedava estesa1408.

La invasió assíria


26 Però alça bandera per a una nació llunyana,
li fa un xiulet des de la fi de la terra,
i heus-la aquí, de pressa, corrents, que arriba;
27 en ella no hi ha ningú cansat ni que ensopegui,
i no s'ha obert el cinturó dels lloms,
ni s'ha descordat la corretja de les sandàlies.
28 Les seves fletxes són esmolades;
tots els seus arcs, ben tibants.
Els cascos dels seus cavalls són com sílex;
les rodes dels carros, com l'huracà.
29 Té el rugit com el d'un lleó,
rugeix com un lleó jove,
fa un ronc i clava l'urpa a la presa,
la posa en un lloc segur, i ningú no la toca.

30 Farà un ronc contra ell, aquell dia, com la roncor del mar; i, si es mira a la terra, vet aquí: tenebres, tràngol; i la llum s'haurà enfosquit amb la negra nuvolada.

6 Vocació d'Isaïes.— 1 L'any que morí el rei Ozies, vaig veure1409 el Senyor assegut en un tron elevat i excels, amb el ròssec del seu mantell que omplia el santuari. 2 Uns serafins1410 que estaven davant d'ell tenien cadascun sis ales; dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. 31411 I es cridaven l'un a l'altre aquestes paraules:


«Sant, sant, sant és Jahvè-Sabaot,
és la seva glòria que omple tota la terra».

4 Aleshores els muntants de les llindes oscil·laren per la veu del qui cridava, i el temple s'omplí de fum. 5 I vaig dir:


«Ai de mi, perquè haig de callar,
perquè sóc un home de llavis impurs
i visc enmig d'un poble de llavis impurs;
perquè els meus ulls han vist el Rei, Jahvè-Sabaot!»

6 Aleshores volà cap a mi un dels serafins, tenint a la mà una brasa que havia pres   —1548→   amb uns molls de sobre l'altar. 7 Em tocà la boca i digué:


«Quan això toca els teus llavis,
la teva culpa és esborrada
i el teu pecat queda expiat».

8 Llavors vaig sentir la veu del Senyor que deia: «¿Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?» Jo vaig dir: «Aquí em teniu, envieu-m'hi a mi!» 91412 Digué:


«Vés, digues a aquest poble:
«Escolteu bé, però sense entendre;
mireu bé, però sense conèixer».
101413 Fes insensible el cor d'aquest poble,
torna'l dur d'orella i tapa-li els ulls,
perquè no hi vegi amb els ulls,
no hi senti amb les orelles,
que el seu cor no comprengui,
que no es converteixi i es curi!»

11 I vaig dir: «¿Fins quan, Senyor?» Respongué:


«Fins que estigui tot desert:
les ciutats, sense habitants,
les cases, sense cap home,
les terres, fetes un erm;
12 fins que Jahvè hagi portat lluny els homes,
i quedi un gran buit al país!
13 I, si encara en subsistís un desè,
tornaria a ser perquè el brostegin,
com l'alzina i com el terebint
que, quan els tallen, hi queda la soca.
La seva soca és una llavor santa».

7 Missatge per a Acaz. 1 En temps d'Acaz, fill de Joatam, fill d'Ozies, rei de Judà, Rasín, rei d'Aram, pujà amb Faquè, fill de Romelies, rei d'Israel, contra Jerusalem per assetjar-la; però no la va poder prendre.

2 Comunicaren a la casa de David aquesta noticia: «Aram s'ha aliat amb Efraïm». I el cor del rei i el cor del poble s'agitaren com s'agiten els arbres del bosc per la ventada. 3 Aleshores Jahvè digué a Isaïes: «Vés a trobar Acaz, tu i el teu fill Saar-Jassub1414, al capdavall del canal de la piscina superior, sobre el camp del Bataner, 4 i li diràs: «Calma't, estigues tranquil! No tinguis por! Que   —1549→   el teu cor no defalleixi per culpa d'aquestes dues cues de tió1415 que treuen fum (per la ira ardent de Rasín, d'Aram i del fill de Romelies), 5 veient que Aram s'ha proposat de fer-te mal, i diu: 6 Pugem contra Judà i desunim-lo, obrim-nos-hi una bretxa i posem-hi per rei el fill de Tabel!»1416 7 Així parla el Senyor Jahvè:


«No durarà ni continuarà
8 que la capital d'Aram sigui Damasc,
i el cap de Damasc, Rasín (d'aquí a seixanta-cinc anys
Efraïm, esclafat, deixarà de ser un poble)1417;
9 que la capital d'Efraïm sigui Samaria,
i el cap de Samaria, el fill de Romelies.
Si no teniu fe, no us tindreu ferm!»

El senyal de l'Emmanuel.— 10 Jahvè digué de nou a Acaz: 11 «Demana a Jahvè, el teu Déu, un prodigi per senyal; tria-te'l tan avall com vulguis, fins al país dels morts, o tan amunt com vulguis, fins dalt del cel». 12 Acaz va respondre: «No en vull demanar cap, no vull temptar Jahvè». 13 Aleshores digué: «Escolteu, doncs, casa de David: ¿No en teniu prou de fer-vos pesats als homes, que fins us feu pesats al meu Déu? 14 Per això, el Senyor mateix us donarà un senyal: Quan la jove1418 que està embarassada tindrà un fill, li posarà Emmanuel1419. 15 Nata i mel menjarà1420, tan bon punt sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. (16 Perquè, abans que el noi sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, serà abandonat el país, els dos reis del qual et faran basarda.) 17 Jahvè farà venir sobre tu, sobre el teu poble i sobre la casa del teu pare uns dies com no n'havien vingut d'ençà del dia que Efraïm se separà de Judà (el rei d'Assur).

18 Aquell dia, Jahvè farà un xiulet a les mosques que hi ha a la fi dels Nils d'Egipte i a les abelles del país d'Assur1421, 19 perquè totes vinguin a posar-se a les fondalades dels barrancs i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors.

20 Aquell dia, el Senyor afaitarà, amb la navalla llogada dellà el Riu1422 (amb el rei d'Assur), el cap i el pèl dels peus1423, i la barba i tot traurà1424.

  —1550→  

21 Aquell dia, cadascú criarà una vedella i dues ovelles; 22 i de tanta llet com faran, tot el qui quedarà dintre el país menjarà nata i mel.

23 Aquell dia, tot lloc on hi havia mil ceps per valor de mil peces de plata, serà per als esbarzers i els cards. 24 Hi entraran amb arc i fletxes, perquè els esbarzers i els cards hauran envaït tot el país. 25 I a totes les muntanyes que són cavades amb l'aixada, no hi podran anar per por dels esbarzers i dels cards, de manera que servirà per a aviar-hi els bous i perquè ho trepitgin les ovelles.

8 Naixement d'un fill d'Isaïes.— 1 Jahvè em digué: «Pren un gran full de papirus i escriu-hi amb caràcters indelebles: «A Maher-salal-has-baz»1425. 2 Després vaig trobar-me uns testimonis dignes de fe: el sacerdot Uries i Zacaries, fill de Jerebequies.

3 M'havia acostat a la profetessa1426, que estava embarassada i va tenir un fill; aleshores Jahvè em digué: «Posa-li el nom de "Maher-salalhas-baz"1427, 4 perquè abans que el noi sàpiga dir "papa" i "mama", les riqueses de Damasc i el botí de Samaria seran duts davant el rei d'Assur».

Siloè i l'Eufrat


5 Jahvè continuà parlant-me encara:
6 Com que aquest poble ha menyspreat
les aigües de Siloè, les que van quietes,
se sentirà esvair amb Rasín i el fill de Romelies.
7 Per això, el Senyor farà pujar contra ells
les aigües del Riu, les poderoses i abundants
(el rei d'Assur i tota la seva glòria).
Desbordarà fora del seu llit
i anirà sobre totes les seves ribes;
8 regolfarà sobre Judà, inundant i submergint,
arribarà fins al coll,
i les seves ales desplegades ocuparan
tota l'amplària del teu país, Emmanuel!1428

Déu és amb nosaltres


9 Sapigueu-ho, pobles, i desmaieu!
—1551→
Escolteu, tots els de llunyanes terres!
Cenyiu-vos, i desmaieu!
10 Delibereu a fons, que fracassarà!
Parleu de la cosa, que no reeixirà!
Perquè Déu és amb nosaltres!

Sobre el criteri recte

11 Perquè així em digué Jahvè, quan la mà em tenia fort i ell m'advertí que no anés pel camí d'aquest poble:


12 «No n'heu de dir embolic,
de tot el que en diu embolic aquest poble.
I el que li fa por, no us ha de fer por,
ni us heu d'espantar!
13 Jahvè-Sabaot, a ell heu de tenir per embolic,
ell ha de ser la vostra por i el vostre espant!1429
14 Es tornarà motiu d'embolic, pedra d'escàndol
i roc que fa ensopegar
per a les dues cases d'Israel,
filat i parany per als habitants de Jerusalem.
15 I molts d'entre ells ensopegaran,
cauran i es trencaran,
s'agafaran al parany, i els capturaran».

Espero en ell!— 16 Enrotllo el testimoniatge, segello l'ensenyament amb els meus deixebles 17 i estaré a l'expectativa de Jahvè que amaga la seva cara a la casa de Jacob, i esperaré en ell. 18 Mira, jo i els fills que Jahvè m'ha donat som, a Israel, senyals i presagis de la part de Jahvè-Sabaot que resideix a la muntanya de Sió.

Avís contra la superstició.— 19 I quan us diguin: «Consulteu els esperits i els endevins, els qui fan xiu-xiu o barbotegen!— no consulta cada poble els seus déus, pels vius els morts?» 20 Per la llei i el testimoniatge! Si un no ho diu així, no tindrà pas aurora! 21 Passarà, segons ells, aclaparat i famolenc. I quan tindrà fam, s'enfurismarà i maleirà el seu rei i el seu Déu i es girarà cap a dalt 22 i mirarà a terra. I no hi haurà sinó angoixa i tenebres, fosca, la tribulació i la nit profunda del qui ha estat expulsat.

El gran alliberament.— 231430 Sí, no quedarà a les fosques   —1552→   la terra que està oprimida. Així com en el passat Jahvè deshonrà la plana de Saron i les muntanyes de Galaad, el país de Zabuló i el país de Neftalí, temps a venir honrarà la ruta del mar, l'altra banda del Jordà, el districte dels pagans.


9 11431 El poble que va a les fosques
veu una gran llum;
sobre els habitants del país a l'ombra
la llum resplendeix.
2 Heu multiplicat la gent,
sí, heu fet gran l'alegria;
s'alegren a la vostra presència
com s'alegren a la sega,
tot igual com fan festa
quan es parteixen el botí.
3 Perquè el jou que portava a sobre,
els tellols de la seva espatlla
i l'agullada del qui l'arriava,
els trenqueu com al dia de Madian.
4 Perquè tota bota
que pica amb retruc
i tot mantell
rebolcat en la sang
seran cremats,
devorats pel foc:
5 «Perquè ens és nat un infant,
un fill ens ha estat donat,
que porta la insígnia de príncep
sobre l'espatlla.
I li ha posat aquests noms:
Conseller-prodigiós, Heroi-diví,
Pare-per sempre, Príncep-de-la-pau...»
6 El principat serà potent,
i la pau no tindrà fi
per al tron de David
i els seus altres reis;
sí, l'establirà i el mantindrà
amb el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
El zel de Jahvè-Sabaot farà tot això.

El càstig de Jahvè


7 El Senyor envià una paraula contra Jacob,
i va caure sobre Israel.
8 En tingué coneixença tot el poble,
Efraïm i els habitants de Samaria;
però digueren amb orgull
i amb arrogància de cor:
9 «Si cauen maons, edificarem amb carreus;
si tallen els sicòmors, els   —1553→   substituirem amb cedres».
10 Jahvè, doncs, féu la lleva dels seus adversaris,
agullonà els seus enemics:
11 Aram a l'est i els filisteus a l'oest,
que van devorar Israel a boca plena.
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!
12 però el poble no tornà al qui li donava els cops,
no buscà Jahvè-Sabaot.
13 Aleshores Jahvè tallà d'Israel cap i cua,
palma i jonc en un dia!

14 L'ancià i el notable eren el cap; el profeta, mestre de mentida, era la cua. 15 Els guies d'aquest poble el van esgarriar, i els qui eren guiats es van perdre.


16 Per això, no va plànyer els seus joves,
ni tingué pietat dels seus orfes i les seves viudes,
perquè tots, uns pagans, feien el mal,
i tota boca parlava d'una manera inconvenient.
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!
17 Sí, la impietat cremava com un foc
que devora els esbarzers i els cards,
que incendia la malesa del bosc,
d'on puja en remolins la columna de fum.
18 Per la còlera de Jahvè-Sabaot es corbà el país,
el poble es tornà com si fos de caníbals.
19 Un tallava a dreta i es quedava amb fam,
menjava a esquerra i no s'atipava;
cadascun es menjava la carn del seu proïsme,
18c ningú no s'apiadava del seu germà:
20 Manasés a Efraïm i Efraïm a Manasés,
tots dos a l'una contra Judà!
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!

Contra els legisladors egoistes


10 1 Ai dels legisladors de legislacions iniqües,
dels escrivans de rescriptes tirànics,
—1554→
2 amb què aparten del judici els humils
i roben els drets dels pobres del meu poble.
Sí, les viudes són la seva presa,
i fan dels orfes el seu botí!
3 però, ¿què fareu el dia del càstig,
en la tronada que ve de lluny?
¿Cap a qui fugireu perquè us socorri,
on abandonareu les vostres riqueses?
4 Es corba Beltis, Osiris és abatut,
cacen entre els morts!
Amb tot això, no es calmà la seva ira,
la seva mà encara quedava estesa!

Contra un rei d'Assíria


5 Ai d'Assur, bastó de la meva ira
i vara del meu furor!
6 Jo l'envio contra una nació que fa el pagà,
o l'encarrego d'un poble que em té irritat,
perquè el saquegi i en faci el seu botí,
perquè el trepitgi com fang dels carrers.
7 I ell no s'imagina pas que sigui així,
ni s'ho pensa pas així el seu cor;
perquè tot el que es proposa és destruir,
suprimir nacions no menudes.
8 Ja que diu:
«¿No són els meus prínceps alhora reis?
9 ¿No és Calané com Carquemís?
¿O Hemat, no és com Arpad?1432 ¿O Samaria, com Damasc?

10 Com la meva mà ha arribat als regnes dels ídols, bé que fossin més rics en estàtues que no pas Jerusalem i Samaria; 11 ¿potser com he tractat Samaria i els seus ídols, no tractaré també Jerusalem i les seves imatges?

12 Quan el Senyor haurà enllestit tota la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, castigarà el fruit del cor orgullós del rei d'Assur i l'arrogant altivesa dels seus ulls.


13 Ja que ha dit:
«Amb la força de la meva mà ho he fet
i amb la meva saviesa: sí, sóc intel·ligent!
—1555→
He fet recular les fronteres dels pobles;
i he saquejat els seus tresors;
he enderrocat, com un campió, els qui seien al tron.
14 La meva mà ha abastat, com un niu,
les riqueses dels pobles
i, com qui arreplega ous abandonats,
he arreplegat tota la terra.
Ningú no hi ha hagut que batés les ales,
que obrís el bec i piulés».

15 ¿Fanfarroneja la destral contra el qui hi talla, o s'estarrufa la serra contra el qui la maneja? Com si el bastó dirigís el qui l'eleva! Com si la vara elevés una cosa que no és fusta!

El foc de càstig de la part de Jahvè.— 16 Per això, el Senyor, Jahvè-Sabaot, enviarà contra els seus grassos la magresa; i sota la seva glòria s'arborarà un incendi, com s'arborà un foc. 17 La llum d'Israel es tornarà un foc, i el seu Sant, una flama que cremarà i devorarà els seus esbarzers i els seus cards en un sol dia. 18 I la glòria del seu bosc i del seu jardí, la farà tornar escanyolida des del coll fins a la cintura; serà com la comsumpció d'un tísic. 19 Els arbres que quedaran del seu bosc seran tan fàcils de comptar, que un noi en podrà portar la nota.

Una resta es convertirà. 20 Aquell dia, la resta d'Israel i els escàpols de la casa de Jacob pararan de recolzar sobre el qui els pegava; recolzaran sobre Jahvè, el Sant d'Israel, amb fidelitat. 21 Una resta, la resta de Jacob, tornarà al Déu fort. 221433 Perquè, ni que el teu poble, o Israel, fos com l'arena del mar, no en tornarà més que una resta: està resolt l'extermini, que farà sobreabundar la justícia! 23 Ja que el Senyor, Jahvè-Sabaot, acomplirà enmig de tota la terra l'extermini resolt.

Consolació per a Sió.— 24 Per aquest motiu, així parla el Senyor, Jahvè-Sabaot: «Poble meu que habites Sió, no tinguis por d'Assur que et pega cops de bastó i aixeca contra tu la seva vara, a la manera d'Egipte. 25 Perquè encara una mica, molt poc de temps, i el meu furor s'haurà acabat i la meva ira s'haurà esbravat del tot.

  —1556→  

26 Aleshores Jahvè-Sabaot agitarà sobre ell un fuet, com quan va pegar a Madian a la roca d'Oreb, i el mar la seva vara, que aixecarà a la manera d'Egipte.

27 Aquell dia, el seu feix et lliscarà de sobre l'espatlla i el seu jou et desapareixerà de sobre el coll.

L'Invasor


Puja del costat de Remmon,
28 arriba sobre Aiat,
passa per Magron,
deixa a Macmàs la seva impedimenta;
29 desfilen en el congost,
a Gabé bivaquegen!
Ramà queda esglaiada,
fuig Gabaà de Saül!
30 Xiscla fort, Bat-Gabim;
Laisà, presta atenció,
respon-li, Anatot!
31 Medemenà s'escapa,
es dispersen els habitants de Gabim.
32 Avui mateix, s'atura a Nob,
agita la mà contra la muntanya de la filla de Sió,
el puig de Jerusalem.

El regne pacífic del fill de Jesè.— 33 Vet aquí el Senyor, Jahvè-Sabaot, que esbranca la corona amb una violència terrible, i els cimals elevats són tallats, i els alterosos s'abaixen. 34 Amb el ferro fan artigues del bosc baix, i el Líban cau amb la serra.


11 1 Sortirà un tany de la soca de Jesè,
brotarà1434 un plançó de les seves arrels.
2 L'esperit de Jahvè reposarà sobre ell,
l'esperit de saviesa i d'intel·ligència,
l'esperit de consell i de força,
l'esperit de ciència i de temor de Jahvè.
3 No jutjarà segons les aparences
ni es decidirà segons el que senti dir;
4 jutjarà els humils amb justícia,
sentenciarà amb raó sobre els pobres del país1435.
Però pegarà al violent amb el bastó de la seva boca,
amb el buf dels seus llavis farà morir l'impiu.
5 La justícia serà la cingla dels seus ronyons;
la lleialtat, el cinturó dels seus lloms.
6 Llavors el llop habitarà amb l'anyell,
—1557→
la pantera jaurà amb el cabrit;
vedell i lleó jove pasturaran junts,
els podrà menar un noi petit.
7 La vaca i l'óssa es faran amigues,
les seves cries jauran plegades,
i el lleó menjarà palla com un bou.
8 L'infantó jugarà sobre el forat de l'àspid,
el deslletat estirarà la mà cap al cau del basilisc.

9 La gent no seran dolents ni faran el mal sobre tota la meva muntanya santa; perquè el país estarà ple de la coneixença de Jahvè1436, com les aigües cobreixen el mar.

El Messies, doctor de les nacions.— 10 Aquell dia, els pagans vindran a consultar l'arrel de Jesè, que estarà dreta com a senyal per a convocar als pobles; i el lloc on descansarà serà una glòria.

Alliberament i retorn dels exiliats. 11 Aquell dia, el Senyor alçarà de nou la mà per rescatar la resta del seu poble, que haurà quedat d'Assur, d'Egipte, de Patrós, de Cus, d'Elam, de Senaar, d'Hemat i de les illes del mar. 12 Alçarà bandera per a les nacions, i reunirà els expulsats d'Israel i recollirà les disperses de Judà, dels quatre cantons de la terra. 13 Aleshores cedirà la gelosia d'Efraïm, i els adversaris de Judà seran suprimits; Efraïm no tindrà gelosia de Judà, i Judà no serà hostil a Efraïm. 14 Volaran per sobre l'espatlla dels filisteus cap al mar, plegats saquejaran els fills de l'orient; estendran el seu domini sobre Edom i Moab, i els fills d'Ammon estaran sota la seva obediència. 15 Aleshores Jahvè assecarà el golf del mar d'Egipte, agitarà la mà contra el Riu i el dividirà en set braços, de manera que s'hi podrà caminar amb sandàlies. 16 Aleshores hi haurà una ruta per a la resta del seu poble, que haurà quedat d'Assur, com n'hi va haver una per a Israel, el dia que va pujar del país d'Egipte.

Dos himnes d'acció de gràcies


12 1 Aquell dia diràs:
«Us dono gràcies, Jahvè,
—1558→
perquè, estant irritat contra mi,
s'ha aplacat la vostra ira
i m'heu consolat.
2 Mira, en Déu hi ha la meva salvació,
confio, no m'espanto;
perquè Jahvè és la meva força i el meu cant,
ell m'ha estat la salvació».
3 Tots contents pouareu aigua a les fonts de la salvació.
4 Aquell dia direu:
Doneu gràcies a Jahvè, crideu-lo pel nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes,
recordeu que el seu nom és sublim!
5 Canteu Jahvè, perquè ha fet coses glorioses.
Que això es publiqui per tota la terra!
6 Crideu de goig i d'alegria,
habitants de Sió,
perquè és gran enmig de vosaltres
el Sant d'Israel».