971
14. ↑He 13:15.
972
51 1-21. Salm de súplica individual d'un pecador conscient de la seva misèria íntima, que demana a Déu el perdó i el renovellament interior, per tal que, després d'haver retrobat la joia perduda, pugui donar-se, també ell, a la conversió dels pecadors. La seva profunditat religiosa, que en fa unes de les peces més sublims del Salteri, revela una notable dependència de la literatura profètica. Semblantment, el desig del salmista de veure la restauració del culte del temple i la reconstrucció de les muralles de Jerusalem, situen la data del poema a l'època de l'exili.
973
2. Al·lusió a l'episodi de la vida de David que figura a 2S 12:1-15.
974
5-7. La clarividència que revela en aquests v el salmista en la confessió del seu pecat —que en darrer terme és sempre contra Déu—, i en el descobriment d'una tendència congènita de l'home vers el mal, acusa un afinament de la consciència que suposa la predicació dels grans profetes. El salmista fa present a Déu la història dels seus avantpassats, que han preparat una situació de pecat als descendents, per impetrar la seva comprensió i misericòrdia. La tradició catòlica ha vist insinuada en el v 7 la doctrina sobre el pecat original, que més tard explicarà sant Pau (Rm 5:12-21).
975
6. ↑Rm 3:4.
976
9. Planta aromàtica emprada per a aspergir en diversos ritus de purificació, particularment dels leprosos.
977
10. Imatge per a expressar la intensitat del sofriment íntim del salmista.
978
13. Força divina que guia la vida moral de l'home.
979
16. Pot significar la mort com a càstig del pecat. Alguns interpreten la paraula en el sentit de pena de la sang vessada, com una al·lusió a l'assassinat d'Uries que féu dur a terme David (2S 11:15; 12:9).
980
52 1-11. Salm didàctic sobre la vida moral, que conté un fons i un estil profètics: l'afirmació del judici de Déu. Obra probablement d'un levita, que presenta la sort d'un ric rival seu, que Déu castigarà, mentre que ell es veurà confirmat en el seu ministeri al temple.