D'un Cestany emparentat ab lo firmant de la carta se sab pel meteix registre ahont se trobà lo seu famós document, que era cònsol dels barcelonins a Caller en 1362.

Al afirmar en P. Darbe que les lleys nàutiques contengudes en son quadern eren les del Consolat acomodades als us dels Pisans, no fa més que confirmar lo que exposà en Fanucci en son discurs sobre la Historia de Pisa, imprès en 1798 y en Valsechi (epístola de veter. Pis. civit. constit.) los qui asseguraren que en lo Breve maris de Pisa s'hi troban lleys del Consolat.

Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, por el Dr. D. Bienvenido Oliver. 4 t. (lo quart conté'l text del Còdich acompanyat d'un glossari). Madrid, Imprenta de Miguel Ginesta, calle de Campomanes, n.º 8. 1879.

Iorio y Azuni hauríen trobat en aquesta rahó un aprofitable argument pera reforçar los que tant feblement presentaren: mes negada a Pisa ab fets incontestables l'ansiada paternitat del gran Còdich marítim del Mediterrani, també per aquesta part claudicava la rahó de l'Oliver.

Aquestes son nautxer, barcha y nolit (segons l'Oliver) repetides infinites vegades en lo Consolat.

Compendio de la Historia de las Instituciones y Derecho de la Monarquia española. Barcelona 1847, p. 426.

Lo Còdich de les costums de Tortosa sembla que fou ordenat en 1279 per una comissió composta del Bisbe Arnau de Jardí, l'Ardiaca Ramon de Besalú y'l Mestre Domingo de Terol.

Son D. Faustino Àlvarez del Manzano y Álvarez Rivera, D. Adolfo Bonilla y San Martín y D. Emilio Miñana y Vilagrasa. T. I. Madrid, Suárez, 1909.

Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. VIII. 95-96.

El Archivo, revista de ciencias históricas. T. VIII, cuad. V. Valencia. Julio-Agosto-Septiembre de 1893.