Il Consolato del Mare colle spiegazione di G. L. M. Casaregi. Torino. Unione Tipografico-Editrice Torinese. 1911. Un volúm ricament editat a cura del Consorzio Autonomo del Porto di Genova, com homenatge a Rorna pera commemorar la proclamació del Realme d'Italia.
Afegeix que'l dit Còdech de la B. N. de París conté molts errors de copia, per lo qual en Pardessus se valgué d'una edició estampada. ¿Com s'explica aquesta disposició si cabalment les edicions d'estampa foren tretes dels còdechs, de molt anteriors a aquesta?
Cost. Mar. Discurso del Editor, p. LXVIJ.
Das Konsulai des Meeres in Pisa (fascicle VIII-2 de Staats-und socialwissenschaftliche Forschunguen), Leipzig, Verlag von Dunker & Humblot, 1888.
Crítica de una nueva edición italiana del Libro del Consulado del Mar. Barcelona, Casa Provincial de Caridad, 1912. (Extret del n.º 46, any XII del Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.)
Manzoni. Bibliografia statutaria italiana. Bolonia. Vol. II, p. 425.
Marsella, 1877. Abans publicat en lo diari marsellés Sémaphore, n.os 15, 051-15, 107.
Dos provençals admiradors del Còdich barcelonès de «Les bones costumes de la mar», Cif. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, año XI, n.º 44, pl. 174-184.
Les Momedes Catalanes, vol. II, p. 92.
Barcella es una mida de capacitat, una mesura molt citada en los antichs inventaris. Ahont se troba d'ella una descripció ben extensa es en lo Còdich de les Costums de Tortosa, lib. IX, rub. XV, caps. 5 y 6. «Caffiç de Tortosa es de XXV barcelles. La qual barcella deu auer dintre la taula en alt ab les ferradures desus posades, un palm e mig, etz.» (V. lo Glossari ahont parlèm de la barcella, mida de capacitat, perque es la única acepció que ha tingut aquesta paraula en català.)