ESCENA PRIMERA
|
|
ROSER, MATEU i
BERNAT.
|
|
(ROSER filant a un cantó; MATEU
trencant branques de rama que va tirant a un cabaç,
i al fons, BERNAT, a la pastera, passant farina i cantant
al compàs del soroll que fa.)
|
BERN. |
"Dijo Dupont, humillado, | | a Castaños:-Tomad vós
| | la espada que en ventidós | | batallas ha triunfado."
| | (Això
amb veu de vell i tremolant, però eixerit.) |
|
|
MATE. | Agradeced la fortuna | 5 | de que os batisteis con otros, | | que
a batidos con nosotros | | no hubiérais ganado una.1
| |
|
|
BERN. | Ah, ah, ah! Fa que està bé? | |
|
|
|
BERN. | (Content, treballant.) | Fa
que sí? | 10 |
|
|
ROSE. | Si el voleu alegre així, | |
canteu-li això. |
|
|
MATE. | Prou
que ho sé; | | jo també, la veritat, | | en pensant
en el gabatxos | | ens posem que ni borratxos. | 15 |
|
|
|
(BERNAT
deixa el sedàs, baixa al mig del proceni i diu:)
|
BERN. | Trenta nou! | (Riu
de tot el que diu.) |
|
|
|
BERN. | Jo era a Manresa, a câ'n Pere; | | quan ens
ve'l de câl Poruc, | | i ens diu:-Minyons; cap al Bruc,
| | que'n farem bona cacera. | 20 | Prenem tots les carrabines;
| | molts no'n tenien; bastons; | | i ens amaguem pels turons
| | darrera roures i alzines. | | Ja venen-diu-endavant.- | 25 | tothom
preparat estava; | | eren deu mil i els manava | | el seu general
Chabran. | | Arriben; descarga... Room!... | | Venta'ls-hi
escopetada... | 30 | Au, que van de retirada! | | Vinga metrallada,
i... Boom!... | | Baixen tots els sometents; | | Aquest per
mi, aquell per tu... | | -"Ai, pardon, pardon, muixú"
| 35 | (Escarnint.) | Van quedâ estesos vuitcents. | |
|
|
ROSE. | Sent tant pocs,
bé féreu prou. | |
|
|
MATE. | Sí, sí; que a fe de cristià... | |
|
|
BERN. | I que ningú
em negarà; | | jo sol, allí, trentanou. | 40 | Brigades
a terra, enteres, | | van caure en la sarracina, | | i per cada
barretina | | hi havien cent granaderes. | |
|
|
MATE. | Amb dos o tres
com aquelles | 45 | no'n tornaven a dar d'altres. | |
|
|
BERN. | Si tots
ho fan com nosaltres | | no queda una estanya-paelles. | | I
encara ara, ja ho veieu; | | encara ara, si tornessin, | 50 | potser
que se'n recordessin. | |
|
|
|
BERN. | (Ho
fes Déu.) | | Maleïts sien sos mostatxos! | |
|
|
ROSE. |
A fe que ve'ls heu maleït. | |
|
|
BERN. | Fins els préssecs
he aburrit | 55 | perquè n'hi han molts de gabatxos. | |
|
|
MATE. | |
—5→
|
Doncs amb això fas molt mal; | | a França,
com aquí al poble | | hi ha francesos de cor noble | | que són honrats i com cal. | 60 | No perquè aquells
van fê allò, | | han de ser dolents els d'ara.
| |
|
|
BERN. | I me'ls vols defensâ encara? | |
|
|
MATE. | No ho defenso,
que és això. | | Perquè fossin vils aquells
| 65 | és llei que als que de Girona | | venen ensenyant
la mona | | els hi escalfis els clatells? | |
|
|
BERN. | Doncs per
què vénen aquí | | tot el dia nyigo, nyigo
? | 70 |
|
|
|
BERN. | Ah; amigo, | | també'm van fer pobre a mi. | |
|
|
MATE. | Però
molts cops busques raons, | | i jo sé pel noi d'en Sans,
| | que molts d'ells són italians. | 75 |
|
|
BERN. | I què
té més? Són nacions! | | Jo, quan no
són espanyols | | ja'ls dic francesos... de veres;
| | sols que n'hi ha de mil maneres, | | com diré? Com
els fesols. | 80 |
|
|
MATE. | Bé, però no ho facis més; | | veus, aquí, a n'en Miquel, ara? | | N'hi dius unes
a la cara... | |
|
|
BERN. | Sí, senyor; perquè és
francès. | |
|
|
MATE. | No és francès! Si és
patuà. | 85 |
|
|
BERN. | Si m'embrutes, t'emmascaro; | | diga-li
atxe. |
|
|
MATE. | Oh
i que és raro | | que no s'hagi atansat ja. | |
|
|
ROSE. | (Tant-de-bo
no tornés més.) | |
|
|
MATE. | Veus? Tu hi tens molta
mania, | 90 | i ningú del món seria | | tant bon home
com ell és. | | Sempre tant treballador! | | Ell és
cap de dues colles | | d'aquests serradors de polles, | 95 | i podria
sê un senyor; | | |
—6→
|
però ell, mentre ha pogut,
| | a baix del riu a serrar, | | i ara que no hi pot baixar,
| | perquè està mal de salut | 100 | i li fan febres
les aigües, | | se'n va a recórre la vila | | i encara
guanya una pila | | adobant quatre paraigües. | |
|
|
ROSE. | I
ho trobeu bé, sent tan ric? | 105 |
|
|
BERN. | Què ha
d'estar bé! Es un avaro. | |
|
|
MATE. | No, home, no; no
sies raro. | | I després que ell ve a Hostalric, | | fa
molt temps que posa a casa, | | i no està bé
fer com feu | 110 | que cada punt disputeu | | tractant-vos de tonto
i d'asa. | |
|
|
ROSE. | Si molts cops és per tabola; | | fa,
Bernat? |
|
|
|
MATE. | Riure no hi ha res que
dî; | 115 | ja'm plau bé la xirinola. | | Que aquí
vos piqueu les crestes | | dient-li que és millor l'Espanya,
| | que'ls mussiús són cosa estranya, | | i tot
raons com aquestes, | 120 | molts cops em fan divertir | | i encara'm
posen d'humor, | | però tocar-vos l'honor, | | la vritat,
no ho puc sentir. | |
|
|
BERN. | Be peguen ells a les mones | 125 | quan
les volen fer ballar. | |
|
|
MATE. | Però, tu el que has de
mirar, | | l'honradès de les persones. | | I després
que tu no veus | | que això pot portar rancors, | 130 | i
jo li dec molts favors | | més grossos que tu no't creus.
| |
(S'ou la veu de MIQUEL al carrer que crida amb
l'entonació dels que adoben paraigües, i com
si els mots que faltessin no s'haguessin sentit.)
| "...bà paraigües parasúuuu!" | |
|
|
ROSE. |
Psit! Calleu, que ja és aquí. | |
|
|
BERN. | |
—7→
|
Hem
de riure; fa que sí? | 135 |
|
|
|
ESCENA II
|
|
Dits i MIQUEL.
|
|
(Parla el català afrancesat. Va amb bolet,
una armilla amb mànegues de roba cusida a la mateixa,
i paraigües sota el braç; mastega sempre una
punta de "puro"; és xaparro, d'uns cinquanta anys,
i roig.)
|
|
|
BERN. | Què tal, muixú; hem guanyat
gaire? | |
|
|
MIQU. | Hola; ets tu, Bernat pescaire? | |
|
|
BERN. | No
ho veieu, roig de mal pèl? | 140 |
|
|
MATE. | Ai, ai, ai, ai,
ai; ja hi som. | |
|
|
|
(MIQUEL, a l'anar a deixar els
paraigües al cantó de ROSER, la mira un instant
fixament.)
|
ROSE. | (Em fa pô; aquestes mirades!) | |
|
|
MIQU. | Ja saps tu que altres vegades... | | Je, je, je,
je!... | (Com
un rugall.) |
|
|
BERN. | Això
és el brom. | | Un pegat de pega al cap, | 145 | sofre a l'aigua,
i així es cura. | |
|
|
MIQU. | Vès d'anar-te'n, ulls
de fura | |
|
|
BERN. | Els francesos ja se sap... | |
|
|
|
BERN. | Si
han de viure | | o insultâ o anâ amb la mona. | 150 |
|
|
ROSE. | (No sé això quin gust els dóna.)
| |
|
|
MATE. | Ara sí que m'ha fet riure! | |
|
|
|
(MIQUEL,
traient la pedra i l'esca, ha encès la punta.)
|
MIQU. | I què feu els espanyols? | | (Indicant-ho
tot amb la mímica.) | La guitarra i el pandero...
| | el porró, ballar el bolero | 155 | i atipar-vos de fasols.
| |
|
|
BERN. | Ai, burinot! I els francesos? | | Tocar l'orga, la
marmota, | | |
—8→
|
el cigarrot, la pipota, | | dir muixú i
ja estem entesos. | 160 |
|
|
MIQU. | Sempre treu l'orga i les mones;
| | veieu el que va a buscar? | |
|
|
MATE. | Bé, es clâ; el que s'ha de mirar, | | l'honradès de les persones.
| |
|
|
MIQU. | Vosaltres sí que feu toros | 165 | tots bufons i
amb una monya... | |
|
|
BERN. | Això els andalusos, tronya! | |
|
|
MIQU. | I els andalusos són moros? | |
|
|
BERN. | No, però
tenen salero | | i poden portar patilles, | 170 | ensenyar les pantorrilles
| | i ballar sempre el bolero. | |
|
|
|
BERN. | (Ap.
rient.) | No'n sap d'altres. | |
|
|
MIQU. | Vès quin
gust: donar molèsties | | i matâ les pobres bèsties.
| 175 |
|
|
BERN. | Per ço us van matâ a vosaltres. | |
|
|
|
BERN. | Tu, toca'm;
veuràs com balles. | |
|
|
ROSE. | De rialles venen ploralles; | | ho veieu això el que és? | 180 |
|
|
MATE. | Bé,
és clar; si vos maltracteu | | no la toqueu la persona.
| |
|
|
MIQU. | Ell, que'm diu que duc la mona. | |
|
|
BERN. | (Ara la té
i no s'ho veu.) | |
|
|
MIQU. | Sempre dieu mal de la França,
| 185 | i si no sigués per ella | | no tindríeu sinó
orella. | |
|
|
BERN. | Heu vist quina gent més mansa? | |
|
|
MATE. |
Calla, deixa'l dir; espera... | |
|
|
MIQU. | No tindríeu
estisores, | 190 | ni gorros per les senyores, | | ni l'indiana forastera,
| | ni vestits a la pamela, | | ni modes, ni figurins, | | ni esmolets,
ni bombons fins, | 195 | ni l'ast per rostir, ni tela... | |
|
|
|
|
BERN. | I bé, no ho tenim; i és
clar. | |
|
|
MATE. | |
—9→
|
Vós, el que haveu de mirar, | | l'honradès
de les persones. | 200 |
|
|
|
|
BERN. | I si coses per l'estil | | n'hem
fet aquí més de mil. | | Vès de què
vos alabeu! | |
|
|
MIQU. | N'heu fet com les que he dit jo. | 205 |
|
|
BERN. |
No n'hem de fer; les cassoles | | ja sé que son espanyoles; | | la llum de cuina, el porró... | |
|
|
MIQU. | Si aquestes
coses res són! | |
|
|
BERN. | I què són les
que allí es fan? | 210 |
|
|
|
MIQU. | Doncs,
una de gran: | | heu tingut un Napoleón? | |
|
|
|
|
|
|
BERN. | Jo
t'asseguro! | | Napoleón! Tenim un duro, | 215 | que encara
val un ral més! | |
|
|
|
MIQU. |
Ja
us fa favor | | el ser tant tontos i estranys. | |
|
|
ROSE. | Sembla
un somni; cent set anys | | i encara està tant d'humor.
| 220 |
|
|
MIQU. | Sortir del cas és de ruc: | | el cert és
que no'n treus d'altres. | | Quí hi ha més que
ell? |
|
|
BERN. | Quí? Nosaltres | | que'l va'm aturar al Bruc. | | Nosaltres, sí; quatre gats | 225 | que va'm deixar de sorpreses | | a les àligues
franceses | | pitxor que pardals mullats. | | Recordâ aquell
dia espanta. | | Jo sol, no més, trenta nou! | 230 | Trente
nou! Ah! sols me cou | | el que'm falta per quaranta. | |
|
|
|
BERN. | |
—10→
|
Vès
si ho és; | | que si ara tornen, encara... | |
|
|
|
BERN. | (Fent ganyotes.) | Sí,
ara, ara! |
|
|
MIQU. | (El mateix.) | Sí,
ara! | 235 |
|
|
|
|
BERN. | (Girant-s'hi amb despreci.) | Vés! Vés! | |
|
|
|
|
(Alça
el bastó per a pegar a BERNAT qui també, tremolant,
alça un càvec. MATEU deté a MIQUEL,
i ROSER deté a BERNAT.)
|
MATE. | Miquel! Bo! I ara, què feu? | |
|
|
|
|
ESCENA III
|
|
Dits i PAU. Per l'escotilló, amb un llum de cuina
i una carbassa plena de vi. Va amb esclops.
|
PAU. |
Amb aquest l'hem acabada. | 240 | (I
va a deixar-la damunt la pastera.) |
|
|
MIQU. | Et deixo; amb
gent que fan toros | | no hi podem estar persones. | | (Se'n
va despreciant-lo.) |
|
|
BERN. | Ni jo amb gent que duen mones! | | (Si s'acosta prou va d'oros.) | | (Deixa
el càvec.) |
|
|
ROSE. | Ho veieu com s'ha armat brega?
| 245 | Jo ja ho sé... |
|
|
|
BERN. | Què vols que siga una gent | | que fregeixen amb mantega? | |
|
|
|
(PAU, que de tot es
sorprèn, queda parat al mig de l'escena.)
|
|
MATE. | I
a fe que ho feia. | | Si no sô jo al seu costat... | 250 |
|
|
PAU. | |
—11→
|
Què potser s'han barallat? | |
|
|
|
|
|
|
|
|
MATE. | Què no n'hi
ha aquí al barralló? | 255 |
|
|
PAU. | Si ni ha! No;
és el darrer. | |
|
|
|
|
MATE. | Tira! | | Quin beure! No sé què feu! | |
|
|
BERN. | I el
més estrany és que's beu, | | i molts cops un
ni se'l mira. | 260 |
|
|
PAU. | Ah, ah, ah; vatua l'avi. | | Ell sempre'n
té una per dî. | |
|
|
MATE. | Mira, porta això
d'aquí | | a n'els bous. | (Per
la rama.) |
|
|
PAU. | (Alçant la trapa.) | Bé; quan acabi | | de posar dreta la bóta. | 265 |
|
|
|
PAU. | I
sí. | | No us he dit que és l'últim vi? | | (Anant
a buscar la carbassa i ensenyant-li.) | i fins hi ha el solatge
a sota. | |
|
|
MATE. | Bé, bé, vaja; duu això
als bous. | |
|
|
|
|
BERN. | Creu, home, un cop en la vida!
| |
|
|
|
MATE. | Però
no't mous. | |
(PAU penja'l llum en una cadira, agafa
el cabàs de rama que serà gros, i ja se'n va
cap a la porta d'un costat quan MATEU li diu:)
| Ah, Té'l llum; porta'l a fora. | | que aquí
fa un fum del burdell | | si's bufa; apaga el cremell. | 275 |
(PAU se'n va, i al ser prop de la porta el torna a cridar
MATEU.)
| Ah! té; això a la menjadora.
| |
|
|
—12→
|
|
(Posant-li un morral ple sota el braç.
PAU se'n torna.)
|
BERN. | I la pala? | (Senyala
que se la deixa.) |
|
|
MATE. | Pau! No ho veia. | | (PAU torna endarrera de mala gana
i murmurant.) | Té, porta això aquí
al costat. | | (Li
posa la pala sota el braç.) |
|
|
|
|
PAU. | (Anant-se'n xano, xano.) |
Bé! jo ho deia. | 280 |
|
|
ESCENA IV
|
|
Dits
menys PAU.
|
BERN. | No sé com no l'assarrones! | | Vès quina calma d'anar. | |
|
|
MATE. | Sí, però,
el que has de mirar, | | l'honradès de les persones.
| |
|
|
|
MATE. | Donques
ja has vist | 285 | com s'ha portat en Miquel. | |
|
|
BERN. | No us ho
dic? Roig de mal pèl, | | jo, me'n ric. |
|
|
ROSE. | Doncs
jo ho veig trist, | | perquè si ara'l toca al cap...
| |
|
|
MATE. | Si que, a fe't ben adobava. | 290 |
|
|
BERN. | Donques per què
no ho provava? | | Prou s'ho hauria ben trobat. | |
|
|
|
BERN. | Són
males pues! | | El que dic, això no ment: | | no cregueu
res d'una gent | 295 | que's fan fer les truites crues. | |
|
|
MATE. |
Bé, però, ja que s'hi enfada, | | tu mai més
n'hi parlis. |
|
|
|
BERN. | Ja veuràs, que torni aquí. | |
|
|
MATE. | Ja
ha estat l'última vegada. | 300 |
|
|
|
|
|
MATE. | Com
hi ha neu! | | Jo t'ho mano. |
|
|
|
MATE. | Doncs, corrent; surt-me de casa. | |
|
|
|
|
BERN. | (Amb amargura.) | Molt
bé, Mateu! | | Com ja per res puc servî | 305 | em
veus vell i em fas agravi. | | Què n'hem de fer del
pobre avi? | | Si ens fa nosa!... Lluny d'aquí! | | N'estàs cansat, no'm vols veure; | | em treus d'aprop
de la noia, | 310 | i sense l'arbre on s'apoia | | ben promte's morirà
l'eura. | | Aixís paguen tants afanys! | | Quí
voldrà al pobre vellet? | | Moriré de fam i
fret! | 315 | Mateu, ja tinc cent set anys! | | Jo vos he vist
neixe a tots; | | vaig portâ a braç al teu pare,
| | i a la teva pobra mare | | vaig enseyâ els primers
mots. | 320 | Jo, als teus fillets, moltes nits | | he passejat consolant-los
| | i'ls he fet callâ ensenyant-los | | per les parets
els titits. | | Jo he vist neixe a la Rosê. | 325 | Jo l'he
vist rica i pubilla. | | Jo l'he estimada com filla, | | i ella
m'estima també. | |
(ROSER i MATEU, commoguts,
ploren.)
| I ara que, com tu veus clar, | | l'edat
em pesa una pila, | 330 | puix no hi ha ningú a la vila
| | que no hagi vist batejâ; | | ara que tinc el gran
mal | | d'espantarm' la fam i el fret, | | anirà el pobre
vellet | 335 | a morir a un hospital. | |
|
|
ROSE. | |
—14→
|
Mateu, Mateu, deturel-lo,
| | o amb ell me'n vaig d'Hostalric. | |
|
|
|
|
MATE. | El
que jo't dic | | em surt del cor. |
|
|
ROSE. | (A BERNAT.) | Escolteulo.
| 340 |
|
|
MATE. | M'ha trobat de mal humor | | i... són genis de
persones. | | Bernat, vina aquí! Em perdones? | |
|
|
|
(BERNAT se li tira als braços.)
|
|
|
MATE. | Em sô encegat i res veia.
| 345 |
|
|
|
ESCENA V
|
|
Dits i PAU.
|
PAU. | I això? Per què us abraceu? | |
|
|
|
|
MATE. | Deslliga els bous i a llaurâ.
| |
|
|
PAU. | Pse! Ni un dia'm quedo a casa. | 350 |
|
|
MATE. | Corrents i poc
tocar l'asa. | |
|
|
PAU. | Si és a Llinàs fins demà! | |
|
|
|
PAU. | Home,
el ruc. | | Si l'ha dut en Biel a fira, | 355 | com el puc tocar? | |
|
|
|
MATE. | Mira
| | que això no té suc ni bruc. | |
|
|
ROSE. | I no saps
què és tocar l'asa? | 360 |
|
|
|
(Se sent el
timbal d'un piquet que figura passar pel carrer.)
|
|
BERN. | (Anant
a la porta.) | Hola; la tropa. | |
|
|
|
MATE. | (Trist.) | Si
que a fe'ns topa! | |
|
|
BERN. | |
—15→
| (Parlant amb una veïna, que
no es veu.) | A on dius que van, Tomasa? | | (Para
l'orella.) |
|
|
ROSE. i MATE. | Què diu?
| | (Acostant-s'hi.) |
|
|
BERN. | Calleu. (A la veïna.) De debò? | 365 | Adéu-siau. |
|
|
|
|
BERN. | Que s'han vist tres mil o més | | per la part de Raminyó. | |
|
|
|
(Baixen tots al
proceni menys PAU que ha anat a la taula, i traient la gavineta
i un gran pa moreno en talla una llesca, la doblega, la finca
en un cistell, quedant-se un trocet que se'l menja, i es
penja la carbassa.)
|
MATE. | Que pesats i fastigosos; | | fa un quan temps que cada punt... | 370 |
|
|
BERN. | No'ns els treiem
del damunt | |
|
|
ROSE. | Ai, sí! Carlistes ditxosos! | |
|
|
PAU. |
Com podré cavar després | | si ara ja és
d'allò més tard? | |
|
|
|
|
|
MATE. | Calla
i vés. | | (PAU se'n va; ROSER es recorda tot
plegat d'una cosa, i anant a la porta a cridar, diu:) | Pau, oh, Pau! |
|
|
|
ROSE. | Si trobessis robellons, | | porta'n.
|
|
|
MATE. | (En la taula.) | Vés quants rosegons,
| | i se'n dúu una llesca així. | 380 |
|
|
BERN. | I va a
llaurâ amb els esclops; | | no l'has vist? El poca
pena! | |
|
|
MATE. | Bé, per ço ja hi ha mullena;
| | avui ha plogut tres cops. | |
|
|
ROSE. | Doncs ja deurà
duu els volets. | 385 |
|
|
|
|
MATE. | Veus, això m'ha trastornat. | |
|
|
|
MATE. | Això
d'aquests. | | |
—16→
|
Veies quins trastorns més grans; | |
tots espanyols, i amb la guerra | 390 | regar així amb sang
la terra. | |
|
|
ROSE. | Oh, i germans contra germans! | |
|
|
BERN. | El
que dic: fossin gabatxos. | |
|
|
MATE. | Ni tampoc! No són
persones? | |
|
|
BERN. | Sí, però fan ballar mones.
| 395 |
|
|
MATE. | Vaja, no siguem tan matxos. | | Tots ens havem d'estimar; | | som germans. |
|
|
|
MATE. | I no'l partit de la gent, | | l'honradès
has de mirar. | 400 | Vès quanta guerra per rê, | |
quanta gent s'ha destruït; | | creu-me a mí, el
millor partit | | és que tot quedi sencê. | |
|
|
BERN. |
Ben mirat tens molta raó, | 405 | però, veies, com
ho evites? | |
|
|
|
|
MATE. | Si has passat, per ara, no. | | Mes, per
ço no triguis gaire. | |
|
|
BERN. | Ca; si vaig aquí
dessota. | 410 |
|
|
|
|
ROSE. | (Mig rient.) | Home, la gota. | |
|
|
BERN. | Sí;'m deu haver pres un aire. | |
|
|
MATE. | Doncs et deu prendre tot
l'any, | | perquè't cau sempre. |
|
|
|
ROSE. | No teniu el mocadô | 415 | (Amb
carinyo.) |
|
|
BERN. | Tens raó... Ai, ai... que és
estrany! | |
|
|
|
ROSE. | Teniu
el meu. | |
(Moca a BERNAT, com a una criatura, i li
arregla els cabells que li surten de la gorra.)
| Ara no'l perdeu fent bulla. | |
|
|
MATE. | Apunta-li amb una agulla.
| |
|
|
ROSE. | Ja ho faig. Molt bé; vaja, aneu. | 420 | (Li
apunta al gec.) |
|
|
BERN. | Si et vegessis, que'ts bonica! | |
|
|
|
BERN. | |
—17→
| (A MATEU.) |
Eh, Mateu, quin cor! | |
|
|
|
BERN. | (Què fa
Nostre Senyor | | que no la deixa ser rica?) | 425 |
|
|
ROSE. | Pobret; en aquesta edat | | com es torna a ser criatura! | |
|
|
MATE. |
Però, ell, trempat; res l'apura. | |
|
|
|
|
|
(Al ser al
fons, es gira, i veient que no'l miren, despenja un càvec,
se'l posa al coll i se'n va cantant baixet la seva cançó
del principi; els altres observant-lo, diuen:)
|
|
|
|
|
MATE. | Ho
veus ara? | | Es gira; tomba la cara. | | (Ho
fan.) |
|
|
ROSE. | Ja és fora? | | (No
gosant-se a girar.) |
|
|
MATE. | (Girant-se.) | Sí.
Vès si ho creus. | 435 |
|
|
ESCENA VII
|
|
Dit i MELCIOR.
|
|
(Deixant,
a l'entrar, el càvec i el cistell que porta.)
|
|
|
|
|
MELC. | (Ap. a ROSER.) | M'has enyorat? |
|
|
ROSE. | (Somrient i amb carinyo.) |
Jo diría! | |
|
|
MATE. |
I doncs, noi, què saps d'això? | 475 |
|
|
MELC. | Que'ls
carlistes ja s'acosten. | |
|
|
|
MELC. | Diu
que sí; | | uns quatre mil. |
|
|
|
MELC. | |
—19→
|
Ho han dit dos que fins hi aposten; | | per ço la tropa del poble | 480 | se'n puja tota al
castell. | |
|
|
MATE. | I ens deixen sols? Com hi ha nell! | |
|
|
MELC. |
Si els carlistes són el doble | | fóra matar
gent en va. | |
|
|
MATE. | Però i si entren a la vila? | 485 |
|
|
|
MELC. | Estigues
tranquila; | | a n'aquí ningú entrarà.
| | No veieu que si pugessin, | | el castell amb el canons...
| |
|
|
|
MELC. | No
hi ha cançons. | 490 | Pobres d'ells que ho intentessin.
| |
|
|
MATE. | I ara que'ls veuen venir, | | com és que ja no'ls
hi tiren? | |
|
|
MELC. | Es impossible; s'ho miren | | i ni un en
poden ferir, | 495 | perquè ells-segons per qui's diu, | | per un que ha vingut de Breda- | | van per dins la salzareda
| | sempre a la vora del riu. | |
|
|
MATE. | Es dir, vaja, a traïció.
| 500 |
|
|
MELC. | Es clar, perquè d'aquest modo | | ens poden causâ
incomodo | | i ells estan sota canó. | |
|
|
MATE. | Que un no
puga estar mai quiet! | |
|
|
ROSE. | Ai, Melciô! | (Espantada
i agafant-se amb ell.) |
|
|
MELC. | Estigues
tranquila, | 505 | dona; si entren a la vila | | sols serà
en l'arrabalet. | |
|
|
ROSE. | Ai, Déu meu! Ditxosa guerra! | |
|
|
MATE. | I pensar que un hi té un fill; | |
|
|
MELC. | Oh,
bé; ell rai; no hi ha perill; | 510 | és valent
i res l'aterra. | | Per ço va prendre el fusell. | |
|
|
MATE. |
Per ço temo que algun dia... | | No hi vull pensar;
si ell moría | | jo'm moria després d'ell. | 515 |
|
|
|
MELC. | Jo bé ho sé; bé m'és germà... | | |
—20→
|
Però Déu
l'ajudarà, | | i sinó, vos quedo jo. | | No us
estimo? |
|
|
|
MELC. | Doncs per què entristir-vos
ara? | |
|
|
MATE. | Perquè te'l seu cor un pare | | en tants
trossos com fills té. | | I si en la guerra ell se'm
mor, | | encara qu'em quedis tu, | 525 | si ell, morint, mig cor
se'n duu, | | com puc jo viure amb mig cor? | |
|
|
ROSE. | (Quin amor
que'ls té més gran!) | |
|
|
MELC. | Esteu trist, i
al millor dia... | |
|
|
MATE. | Com vols que tinga alegria | 530 | si saps
que us estimo tant. | |
|
|
ROSE. | Olvidant-ho, com diu l'avi. | |
|
|
MATE. |
No puc. Molts cops penso: a viure! | | I amb esforç
arribo a riure... | | però no'm passa del llavi. | 535 |
|
|
|
MATE. | I
ell, als perills! | | I bé ho sap que jo pateixo!...
| | Que tard, que tard el coneixo! | |
|
|
|
MATE. | Que
ingrats són els fills! | |
|
|
MELC. | Es que vós no
sabeu, pare, | 540 | coneixent sols la virtut, | | el foc que la
juventut | | dins del cor encès té ara. | | Es
que'l temps ja us ha gelat, | | i estrany no és que'l
gel no entengui | 545 | que així el cor d'un jove encengui
| | un sol crit de llibertat. | | El meu germà, què
us ha fet? | | Del pagès ha deixat l'eina, | | i ara
defensa una Reina | 550 | que d'ésse esclaus ens ha tret.
| | Ditxós ell! Bon espanyol! | | Jo pogués;
més no ho puc fer; | | ni puc deixâ a la Roser
| | ni vos puc deixâ a vós sol. | 555 | Pro si és
cert, com vós dieu | | |
—21→
|
que'l cor es pot fê en
tants trossos | | com objectes carinyosos | | per a estimar dóna
Déu; | | també és cert que us puc ben
dî | 560 | que, sens moure'm d'esta terra, | | tinc el mig
cor a la guerra | | i altre mig cor aquí. | |
|
|
MATE. | Per
ço és que jo t'agraeixo | | el sacrifici que
fas; | 565 | de tu no me'n queixo pas: | | d'ell, que se n'ha anat,
em queixo. | |
|
|
MELC. | No veieu que ell és més jove? | | S'ha entussiasmat, i ademés... | |
|
|
MATE. | I si una
bala'l toqués? | 570 |
|
|
MELC. | I si guanya i un grau troba? | |
|
|
|
MELC. | Si
ho voldrà; | | i, si ens ve un trastorn tant gros,
| | us quedem nosaltres dos; | | la Rosê us consolarà.
| 575 |
|
|
ROSE. | Ho faré, i no crec pagar | | el que vós
heu fet per mi. | |
|
|
MATE. | Sí, Roser, ja ho crec així.
| |
|
|
|
MATE. | Doncs parlem d'un
altre cosa: | 580 | com estem de casament? | |
|
|
MELC. | Quant estigui
tot corrent. | |
|
|
MATE. | Es que, solters, ja'm feu nosa. | | Quin
dimoni de casori! | | Què us falta? | 585 |
|
|
MELC. | (No sabent
què dir.) | Res; la partida... | |
|
|
ROSE. | Melcior,
per cada mentida | | hi ha set anys de purgatori. | |
|
|
MATE. | Doncs,
que hi ha algun embolic? | |
|
|
ROSE. | Bé, per ço
no és res de mal. | 590 | Vols que li diga? |
|
|
|
|
|
|
|
ROSE. | Doncs,
la vritat net i clar: | | |
—22→
|
que s'ha anat a examinar | 595 | i no
sap gens de doctrina. | |
|
|
MATE. | Oh! I no te'n dónes
pena? | | Un minyó com un sant Pau! | |
|
|
MELC. | Es que
hi ha coses que un no hi cau. | |
|
|
MATE. | Es clar, tirant-ho a
l'esquena. | 600 | Què juguem que rê'n saps dî? | |
|
|
|
|
MELC. | Si fins sé quants Déus hi ha. | |
|
|
|
|
|
MELC. | Ell, que'n faltant-hi una coma | 605 | ja's creu que
no la sabré. | | Vès... perquè no sé
ben bé | | les darreries de l'home! | |
|
|
ROSE. | L'estudiessis
com t'ho prego. | |
|
|
MATE. | Si ell la Doctrina es mirava... | 610 |
|
|
ROSE. |
Abans d'ahir l'estudiava | | tot cantant l'himne de Riego.
| |
|
|
MATE. | Ho veus? Vetaquí el que feu. | | No reseu, feu
els tabals, | | i després, els lliberals, | 615 | si un us
diu negre, us cremeu. | | Què va que avui, tot fent
bulla, | | no has oït missa? La vritat. | |
|
|
ROSE. | Vaia;
no hi ha d'havê anat! | |
|
|
MATE. | De quin colô és
la casulla? | 620 |
|
|
MELC. | Vermella. | (Preguntant-ho
amb la mirada a ROSA, perquè ell no ho recorda.) |
|
|
|
MATE. | Així
ho deus fer; | | a mi encare'm feia por... | |
|
|
MELC. | (He endevinat
el color; | | fóra bo per tintorer.) | |
|
|
MATE. | Em plau
dar-te algun eixampla | 625 | perquè bé a ton gust
estigues; | | però tampoc vull que sigues | | tant de
la màniga ampla. | | A missa no hi manquis mai. | |
|
|
ROSE. | |
—23→
|
No hi manca pas quan n'és dia. | 630 |
|
|
MATE. | I quan no n'és; jo diria! | |
|
|
ROSE. | Bé; no tingueu pô; això
rai! | |
|
|
MATE. | Ni doctrina! La Roser | | la sap fins al capdavall.
| |
|
|
MELC. | Ella, com un papagall. | 635 |
|
|
MATE. | Doncs així és
com té de ser. | |
|
|
ROSE. | En un quart vaig estar llesta
| | M'escolta bé; pren un polvo, | | em fa així,
i: Ego te absolvo, | | fins al dia de la festa. | 640 |
|
|
|
|
MATE. | Com s'arregla? No t'amoïna? | |
|
|
MELC. | Rê; en sent l'hora de doctrina | | aniré
a casa el Rector. | |
|
|
MATE. | A doctrina? Que és estrany! | 645 | Si no n'és temps! |
|
|
|
ROSE. | Es que ara aquest Rector nou | |
la vol ensenyar tot l'any. | |
|
|
MATE. | Vejam, doncs, com et despertes.
| | Li ensenyes tu que'n saps ja | 650 | i així aviat l'apendrà.
| |
|
|
ROSE. | Sí; fins a les escobertes. | |
|
|
MATE. | I un cop
estigueu entesos, | | de seguida la casaca; | | no vull sentir
més matraca, | 655 | ni vigilar més promesos. | |
|
|
|
MATE. | Ja
ho espero; | | com un per néts desatina... | |
|
|
MELC. | Si
és una noia, Cristina, | | i si és un noi, Baldomero.
| 660 |
|
|
ROSE. | I bé prou que hi haurà estones | | per
pensar-hi! |
|
|
MATE. | I
sinó... res! | | El nom si que... la honradès
| | cerco jo de les persones. | | Jo'l que vull que estigueu
bé, | 665 | sens donar-vos mai agravi, | | i si acàs
arrivo a ser avi | | |
—24→
|
jo ja sé'l què tinc de
fê. | | Palma, mona i tot això | | que pels padrins
ja són lleis. | 670 |
|
|
MELC. | I allò de posar, per Reis,
| | la sabateta al balcó. | |
|
|
MATE. | Tots ens hi hem de
divertir, | | i al sê el dia de la boda | | vull fer-ho
tot a la moda, | 675 | ja veuràs com haig de lluir. | |
|
|
MELC. |
Vejam doncs el què fareu. | |
|
|
MATE. | Què faré? Tot el que puga: | | confits de matafaluga, | | borregos de
Cardedeu, | 680 | i fins xacolata i tot. | |
|
|
|
|
|
|
|
MATE. | Si és
amb dot o no, no ho dic, | 685 | però és cert, siga
com siga. | | que ningú hi ha que no't diga: | | la pubilla
de Hostalric. | |
|
|
|
|
|
MATE. | Ai; tens raó... Rê; l'alegria...
| 690 | Ni el que jo em deia sabia! | | (Se'n
va.) |
|
|
MELC. | De content, ni sap què diu. | |
|
|
ESCENA VIII
|
|
ROSER i MELCIOR.
|
ROSE. |
Pobre Mateu, i que és bo! | |
|
|
MELC. | Ah, Roser; què
t'he portat! | |
|
|
ROSE. | Què? | (Ell
amagant-se el cistell a l'esquena.) |
|
|
|
ROSE. | I
aviat: | 695 | cireres d'arbós. |
|
|
|
ROSE. | |
—25→
|
No! | | Potser has caçat ocellets? | |
|
|
MELC. | Què
és estrany! I no hi atines? | |
|
|
ROSE. | Terra per les
clavellines? | |
|
|
MELC. | Mai ho diries: bolets. | 700 |
|
|
ROSE. | Ai, Déu
meu, que'm fas contenta! | |
|
|
MELC. | Són els primers. | (Donant-li
el cistell.) |
|
|
ROSE. | Què
bufons! | | Oh, i quasi tot rovellons! | |
|
|
MELC. | I millors ningú
els presenta. | |
|
|
ROSE. | Tant bonics, tant vermellets... | 705 | T'ho
ha dit el cor. |
|
|
|
|
MELC. | Fuig! Veies si el cor | | em parlarà de bolets. | | El cor
em diu que m'estimes. | |
|
|
|
MELC. | (Que
li escau.) | 710 | Vaja, riu més. |
|
|
|
MELC. | Si sembla que m'ho escatimes. | |
|
|
ROSE. |
Veies si és casualitat, | | que he dit a n'en Pau, fa
poc, | | que'n portés... |
|
|
MELC. | Si,
vaia un soc; | 715 | estic cert que ni hi ha pensat. | |
|
|
ROSE. | I
tu, has pensat molt en mi? | |
|
|
MELC. | Si siguessis una història
| | ja't sabria de memòria; | | veies si hi penso! |
|
|
|
MELC. | Dins del cor tu hi estàs sola. | |
|
|
ROSE. | Oh, i no hi vull cap rellogada. | |
|
|
MELC. | Sola, i fins
t'hi tinc grabada. | |
|
|
ROSE. | No he tingut pas la varola. | |
|
|
MELC. |
Veus? Com no't tinc d'estimar, | 725 | si et veig sempre tant
xamosa? | |
|
|
ROSE. | Aquesta sí que és graciosa.
| |
|
|
MELC. | Per tot em véns a trobar. | | Quan vaig a l'hort,
surt el sol, | | i, encara no obro la tanca, | 730 | |
—26→
|
ja me'n recordo
el que'ts blanca | | la floreta del faiol. | | Si rosada hi brilla
encara | | cada flô el cor se me'n duu, | | perquè
em recorden a tu | 735 | quan plores la teva mare. | | Després
trobo al cirerer, | | i, obrint-se una cirereta, | | em recorda
ta boqueta | | el teu llavi rialler. | 740 | Ve'l rosê, i...
per roses rai! | | Quan el vent, deixant-les nues, | | em diu
que'n tens tu sols dues | | però no's desfullen mai.
| | Veig després, per tot arreu, | 745 | clares aigües; del riu són, | | i em sembla allò'l plor del
món, | | que plora perquè no't veu. | |
|
|
ROSE. | Que
bé que parles d'amor. | | Tot això surt del teu
cap? | 750 |
|
|
MELC. | Sí, sí; però el cap ho
sap | | perquè li diu baix el cor. | |
|
|
ROSE. | Doncs a mi
també'm diu coses, | | i, si te'n vas una festa, | | veuràs
com ja per ginesta | 755 | canvio les meves roses. | | Te'n recordes
d'un colom | | que'ls fills li vam agafar | | un matí
que vam anar | | a la font de Masbusom? | 760 | Ai, pobre colomet
blanc! | | Havia anat a beure al riu, | | i quan tornâ
a n'el seu niu | | trobâ sols palles i fanc. | | Et recordes,
quan no'ls veia, | 765 | quin patir; quins crits... |
|
|
|
ROSE. | Saps que hi va'm tornâ els fillets | | de tanta
pena que'ns feia? | | Doncs així, amb pena tan feia
| | si marxava sols un dia, | 770 | |
—27→
|
de llàstima que't faria
| | tornaries endarrera. | |
|
|
MELC. | Sóc el més ditxós
del món! | |
|
|
|
MELC. | Ai, Roser, que n'ets d'hermosa! | 775 |
|
|
|
|
ROSE. | No s'esplica; això se sent. | |
|
|
MELC. |
Fins al cel; oi que m'hi arrimo? | |
|
|
ROSE. | No; fins allà
on jo t'estimo | | no hi arriva'l pensament. | 780 |
|
|
MELC. | El mateix
et dic, de cor. | |
|
|
ROSE. | Doncs, si és cert que't desatina,
| | com no aprens més de doctrina | | per sê aviat
el meu senyor? | |
|
|
MELC. | Perquè... jo no se'l que'm
faci; | 785 | ho voldria... i no ho voldria; | | quan més
prop és l'alegria | | més aprop és de
què passi. | |
|
|
ROSE. | Però, home, i doncs, què
hem de fê? | | Ara si que ja m'hi enfado! | 790 |
|
|
MELC. | Vaia,
no hi passis cuidado, | | sens falta avui hi aniré.
| |
|
|
|
|
ROSE. | Ja
és fora; | | i, avui, altre cop disputa. | |
|
|
MELC. | Prou
que ho penso. Si hi disfruta! | 795 |
|
|
ROSE. | Ha durat prop de mitja
hora. | |
|
|
|
ROSE. | Pots pensar;
pobre Miquel! | |
|
|
MELC. | Pobre? Que se'n vagi al cel! | | No'l
puc veure. |
|
|
|
MELC. | Res; et dóna unes mirades... | |
|
|
ROSE. |
(Pot-ser-si que sap... Déu meu!) | | Que tens gelos? |
|
|
MELC. | Oh; és jueu! | | Ja t'ho he dit altres vegades. | |
|
|
ROSE. |
Bé, bé, plaga; fuig d'aquí! | 805 |
|
|
|
|
MELC. | |
—28→
|
L'arrecada,
| | que la tens desenganxada. | |
|
|
ROSE. | Me la vols cloure? | | (Amb
carinyo.) | (MELCIOR ho prova.) | No;
així. |
|
|
MELC. | (Sens deixar-li l'orella.) | Que n'ets
de maca! |
|
|
|
|
ROSE. | Doncs, és a dir que t'agrado? | 810 |
|
|
MELC. | Si m'a...? | (Fent
el soroll d'un petó.) |
|
|
ROSE. | (Amb carinyo.) | Ei,
Melcior; cuidado! | |
|
|
MELC. | Tonta! | (Volent
dir vès si ho faria.) |
|
|
|
MELC. | (Vol
i dol.) | | (En lloc de posar-hi l'arrecada, li treu
i se l'amaga dins la mà closa.) | (Vejam
si ho sent.) | Bé. |
|
|
|
|
|
(Fugint cap a un
cantó. ROSER, al trobar-se sense l'arrecada, es sorprèn.)
|
ROSE. | Ai, ai; doncs, que ha caigut?
| | (Buscant-la.) |
|
|
|
ROSE. | De
què has rigut? | 815 | (Hi corre i li agafa el
puny clos.) | Si la tens aquí a la mà! | |
|
|
MELC. | (Fugint i posant-se a un cantó de la taula
davant del quarto de MIQUEL.) | Mira! | (Ensenyant-li
allà.) |
|
|
|
|
|
(ROSER hi va, i ell li fa rodar la taula, fins
que s'indiqui que parin.)
|
|
|
ROSE. | Bé; està clar; | | així em faràs bobejar...
| | Si t'agafo! |
|
|
|