Visor de obras.

A Louis Bayle.

A Roger.

(Nit estrellada. A primer terme, adés l'un, adés l'altre, dansen EL COR DELS VENTS i EL COR DE LES HORES. El fons de l'escena resta entenebrit. Se sent un martellejar lent i segur.)

(Apunta l'alba. El fons es va il·luminant gradualment fins a fer-se visible una part del mur d'una torre, a rampeu de la qual s'entreveu la figura d'un home que treballa amb una eina a la mà.)

(El COR DE LES HORES i El COR DELS VENTS desapareixen. El mur resta completament il·luminat per la llum del dia. L'home -que anomenarem FIGURA PRIMERA- dansa i treballa amb un cert ritme hieràtic, i du una eina brillant a la mà. Darrera d'ell, la FIGURA SEGONA dansa també, estrafent-lo, com una ombra mig ajupida, sense cap eina a la mà. La FIGURA PRIMERA segueix la seva dansa, amb la qual, per moviment, ritme i gest, ha d'expressar que la torre es va alçant de mica en mica. La dansa, a mesura que es descabdella, es fa més lenta i vacil·lant, com si l'Home anés essent vençut pels anys i el maldar. La FIGURA SEGONA, en canvi, anirà dansant d'una manera més viva i desimbolta, redreçant-se a poc a poc, amb els braços estesos devers l'eina que empunya la FIGURA PRIMERA. FIGURA PRIMERA, presa de la mort, es recalca finalment contra el mur de la torre i es va aclofant lentament damunt el sòl. En el darrer moment, i mirant cap als estels, allarga l'eina a la FIGURA SEGONA. Aquesta, que havia estat amatent, l'agafa amb un gest ràpid i es posa a dansar com ha dansat la FIGURA PRIMERA al començament. Cau la nit. Les dues figures es van esborrant en la tenebra, però el soroll de l'eina continua fins al moment de baixar el teló.)

(Al mig de l'escena, la campana. Al fons, a una banda, es veu el mar; a l'altra, un paisatge de muntanyes. Davant la campana, la FIGURA PRIMERA i la FIGURA SEGONA, tocant-se l'una amb l'altra, formen el batall, i romanen immòbils, mentre el COR DELS VENTS i el COR DE LES HORES dansen.)

(La FIGURA PRIMERA comença a moure's en el lloc on ha romàs. Ambdós CORS s'aniran col·locant a cada banda de l'escena, obrint-li pas. La FIGURA PRIMERA inicia la seva dansa davant la campana, invocant el so. Però la campana segueix muda.)

(La FIGURA PRIMERA va minvant el ritme de la seva dansa fins a quedar del tot immòbil, amb els braços oberts, esperant. La FIGURA SEGONA, que mentrestant havia començat a moure's, passa a primer pla i dansa també la seva invocació al so. Però la campana continua sense tocar, i la FIGURA SEGONA acaba immobilitzant-se en la mateixa positura que la PRIMERA. La FIGURA PRIMERA s'acosta a l'altra i dansa al seu voltant, esguardant-la. De sobte, l'agafa per les mans i, juntes, dansen durant uns compassos. La campana sona. Les figures se separen. La campana cessa de tocar.)

(Les dues figures tornen a agafar-se, i dansen oscil·lant amb un ritme de batall. La campana toca amb un so cada vegada més alt.)