—404→ —405→
|
... així que jo era jo algú que plorava em convertia en un altre sí en un altre que acabava convertint-se en jo en mi. |
—406→
Primera edició: Barcelona, Ed. Laia, 1979. Amb un pròleg-entrevista de Feliu Formosa.
—407→... a la dreta a l'esquerra de bocaterrosa sempre en aquest viatge que no s'acaba mai sempre recomençar el mateix arrossegament interminable agafat a la corda sobre les pedres cantelludes o sobre el fang perquè encara que plogui no deixo d'estricar endavant! estic ennavegat en un sempre que és un mai més ojò ojò vull espai per a la meva força i m'espolso el rou que davalla sobre la meva feblesa a la dreta a l'esquerra empènyer sóc com una sàrria de memòria endavant! amb pit i genolls tros de vida tros de temps hi hagué el temps d'abans de la corda no sé si hi haurà el temps de després a l'esquerra la veu aquesta veu que no és la meva veu sinó la veu estranya d'una au que travessa l'aire universal ojò lluna enorme
... nu i jacent en la terra i el fang que és una terra que ha plorat nu amb una nostàlgia que esbatana records talment la ullada cua del paó solitari no sóc mort no sóc mort encara que el signe malastruc pesi damunt les roses heretades i el somrís dels herbeis ojò que lluny sóc del dia groc i vermell que neix del mar i descansa damunt el pujol sentorós el mar que mai no es repeteix de tant repetir-se sense saber-ho d'esquena a la muntanya que batega al cor de l'illa del paradís que fou meva on serà la meva ànima pregunto perduda retrobada allà on els meus ulls floreixen i la mà és domada pel llebeig hi ha el sol hi ha el sol no per a mi hi ha el sol si la plenitud la llengua que palpita i el cor que llepa el món com la vaca el vedell sento el teu bleix germà l'alenada en el meu fang i l'endurança eterna que em contempla amb ulls de plom no sóc com ell el missatger sobre el descans dels trèvols les metàfores del foc els anells de l'aigua els joncs del vent les síl·labes de la terra Ell el germà terrible i transparent no no sóc mort ojò
—408→... a la dreta descans sense amollar la corda sol i no sol perquè em sento el cor minaire d'ecos els colzes sagnants com les mans la paraula que tremola com una fulla interminable el mar a sota monòleg de bronze de somnis antics que mai no callen som-hi a l'esquerra ara el temps el badall podrit de la lluna enorme
... records com salzes d'argentviu que degoten ploren la infància gotes que rodolen i es desfan en altres cada vegada més petites polsim que cobreix la cara arrugada dels somnis de la vida sempre panteix i corda camàlic de la meva ombra xap! em giro panxa enlaire penso: amb la corda el camí és sempre recte no cal que esperi la nit sense horitzons al meu melic rebroten les llunes de Nausica
... què és l'avui què és l'ahir què els records aquestes pellucalles? són moments del passat que mosseguen el present vulnerable no hi ha temps no hi ha temps sinó la fluència i el xarbot dels éssers i les coses que davallant s'abracen a l'instant repetit com l'ona rera l'ona recordar és tant el càstig com la joia del cor i també la tristesa de la invencible arruga que dorm en la corol·la i vigila l'arrel el vent el vent més que sentir-lo el veig el vent que esborra amb mans irades un somriure d'ocells a la cara del cel la corda ben tibant avanço a poc a poc el gep de la lluna sarnosa
—409→... quan acalo la testa barrejo somnis i dies escapço tot són imatges: el rei d'espases vegetals la sota de les aloses l'as del ball de bastons del país adormit el sis d'oros de mimoses el tres de calzes insepults com podria dir el set de dàlies el cinc de llir entre cards el vuit de gavina negra el quatre de crisantems la reina dels ruscos lunars era el temps en què jo em sentia hissat com una lluna làctia per la mareselva arterial i el vent m'entrava per un esquinç al cul de les calces un toll ara un altre els genolls mullats a la dreta a l'esquerra el costat que pesa més el del cor la mar com la meva sang endavant! com aquells els despertaferro que coltellejaven els vents a la terra de ningú durar durar temps immens voldria dormir amb el cap damunt el sexe rodó de la guitarra i una fresa de lúnules blaves sobre el pit vénen d'arreu els visitants per parlar-me de la vida i de la mort i se'n van enfellonits murmurant parracs de fantasmes debats de boira esquinçalls d'escuma i jo romanc amb el llimac als turmells i la lluna la pruna a la gola
... empenyo des de dins de què? com una crisàlide com tot allò que vol néixer
... ella
la
Noia
a
l'airina
al
vol
del
meu
sofrent
desig
de
cabellera
... la casa blanca de calç assaltada per l'heura la casa solitària talment una gavina sobre un penyal posada al baterell dels vents i dels presagis revisc el misteri d'aquella hora dins l'estança el silenci primer al caire de ranvespre l'aturament del món panteixant i capjup davant l'última hemorràgia de la llum que fugia mentre el mar amagava dessota escumes negres i la Noia la jovençana la verge del seu silenci s'escoltava les puges de saba pesava dins el seu cor dolcesa i esglai i certesa i al defora es mesclaven el rauc de les granotes la cançó breu dels grills i el mormol de les ones i va entrar el pleniluni talment una sorpresa de l'oliosa nit de blavenca cogulla i la Noia es tocà la trena esbadiada i després deixà les mans al clot de la seva falda on dormia la tórtora tranquil·la i constel·lada i de la capa del seu pare el mag deixada a la cadira volaren tots els signes de la falç a l'estrella mentre el meu ull maligne el dret la despullava un altre toll la corda lluna enorme ojò ojò
... visitants he dit suara visitants de la usura i recordo, presències que el vent imposa entre teranyines torna torna la meva mare Sycorax una mena de fúria d'ulls blaus que abandonaren aquí uns mariners prenyada de mi i el mateix Ariel li servia d'esclau Ell el delicat agent dels aires i de la llum que Sycorax va tenir encletxat dotze anys a la soca d'un arbre plorant desconsoladament esgaripant com una bestiola fins que el mag va obrir l'arbre i l'alliberà i des d'aleshores implanta les seves aparicions al cel ojò ojò Sycorax la mare una dona de pits gronxadissos i els homes foscos esperant a fora davant la porta de la cabana en silenci i paciència fent cua mentre jo somicava en un racó amb la candela al nas els homes alguns els callats bevent vi de les botelles que duien Sycorax la bella bruixa se la va cardar el diable diuen ha! ha! ha! el meu pare en un indret de fonoll i vidalbes diuen ojò ojò sortir dels meus records sortir dels somnis que immobilitzen l'home cepat amb la brusa de mar quan ell arribava passava davant dels altres la porta oberta i a dins gemecs i rialles ofegades ojò ojò visitants de les tenebres records malparits no oblidar la corda si no m'hi arrapo amb les dues mans no avanço lluna enorme patata grillada
—411→... jo Caliban sóc el camell del meu pes de fang i pena no sé d'on trec la forca d'estrebar no nego ni afirmo, però no oblido no sé qui m'imposa un destí que podria ser diferent no té cap sentit la corda ni l'arrossegar-me per aquest senderol rocater ran del penya-segat sempre d'esquerra a dreta i a l'inrevés mormolant contra la part indefensa de mi cridant a vegades cantant-me baixet una cançó de bressol per ofegar el desvari del mar que com jo només s'adreça a si mateix com sagno lluna enorme el gos
... no sé no sé amunt i avall corda estrelles suor de sang estrebar apitrar no sé res paraules remugades vertígens que cap fulla no calma ensorro la boca tota la cara en el fang i mormolo mots de fang des de dins del fang bombolles de fang flors del no-res no sé res sí una cosa: no vull morir t'escupo mar
... el mar el mar la gran indiferència sense primaveres d'infinit muscle empenyent sempre la terra fent-la recular cap a les muntanyes la mar afamada d'arbres i cims el gos lladra allà a la plana lluny on els blats esperen l'aigua plujana voldria poder baixar fins al pont a l'altra banda per això caldria la fonda revolució una mà de moresc sobre el ventre del món lladra lladra el gos geomètric que acaten els servidors de la nit lluna enorme a l'esquerra ara sí ojò
... capcinejo però no puc dormir a vegades faig una becaina mitjanit sento el brunzir del germà alat i ingràvid visc més despert que ell jo l'asclat el fill del meu cor i dels somnis de les meves entranyes penso en sols que mai no m'escalfaran veig la mà florida del mag de l'estranger de l'Arno del pare de la Noia que em va arrabassar l'illa mai no vaig aconseguir de poder-li robar el Llibre i el Bastó lluna idiota torno a escopir contra el mar ojò ojò faig pudor de peix la lluna era
—412→... tot era meu aleshores rei de mi i de la meva terra i de sobte vingueren les cesàries del sol
... la
Noia
nu
total
primala
en
els
somnis
asprívols
... la corda no sóc lliure la corda la realitat és una folla que devora les seves màscares la corda a l'esquerra a la dreta descans sóc encara en la primera estació la corda el gos lladra lluna bagassa la corda
—413→els déus també enfolleixen: destructors de llur propi destí es mengen la roda i l'espiga arrenquen el cor del lleó i cavalquen la tortuga hi haurà cebes avui amb el pa pregunto el pa final de la primera estació la corda és el suplici del temps d'un temps que no he creat que és la tirania dels altres cap a la dreta ara amb tot el cos com en l'amor estrebar mastegar records com fulles de menta no hi ha final del bleix ni del dolor el grill canta musiqueta de vida fil d'oli a la meva oïda el clapit del gos geomètric que no para mai em giro a poc a poc sobre el costat esquerre la meva història sense història rutina sense episodis entre la naixença i la mort temps confús riota de les columnes gramàtica de les pedres filoses però consolació de l'aire dins el vent que s'adormí sobre la meva cara quan arribà el poder del Llibre i el Bastó la cama dreta em tremola quan l'Estrany s'instal·là69 al país el temps se'm féu banal i les mans esclaves sense aigua lustral no hi ha estacions de l'any crostes de sol damunt l'oblit que no s'oblida encara no sé perquè Ariel fou alliberat del tronc i es convertí en el missatger de les transformacions meravelloses empènyer empènyer amunt cap al talaiot solar allà amb la porta verda sempre tancada el gos geomètric sol nu ojò ojò sol nu demà
... fins que els trèvols no alcin llur himne no sé què dic en aquest endormiscament mai no podré dur la meva pudor de peix a rampeu de les magnòlies potser vindrà una aurora que tindrà el somrís d'una mòmia vernal i una nit que pujarà la lluïssor de les lluernes als ulls dels bous oh com s'escalaixen les ones contra el rocam el meu peu esquerre renilla i un vil·là se m'adorm a la boca ve una sentor de dona oberta però abans que res el pa la fogassa una darrera estrebada i ja hi sóc el toco el pa mastego amb els ulls clucs es gronxa la constel·lació del Vesc ojò ototoi dins meu
—414→... la meva gola pastura del rou quina enyorança de la consciència de la terra jo era el majordom dels ordis aleshores abans que vinguessin ells i la rècula de llurs opressions menjava coca d'arc iris i tenia l'assentiment del garbí ajaçat als meus peus vivia en la llibertat dels bramuls dels meus folcs i la tendresa de les herbes innominades cantava les pluges de cintura trencadissa i cabelleres cristal·lines posava coturns al sol les llets es feien dolls duia una ègloga a cada ull i els fonolls em brodaven el pit jo era jo ojò ojò i cantava la vida perquè el meu gest era el vassall de les estrelles mastego el meu pa gris cantàvem jo i la meva trepa no ens feien por les ombres geperudes i rèiem entre les boires que avançaven amb crosses ens despullàvem condecorats pel cant del cucut jo era jo ototoi lluna enorme em sagnen les mans cap a la dreta cap a l'esquerra tot és igual sense història lladra el gos geomètric que vigila el pont calla el mar jo el crucificat de la corda l'esclau no puc fer que es rebel·lin fogueres de redoltes però no acato no hi haurà alçaments de joncs en la maledicció dels salaris del fang esclau canto
... així que jo era jo algú que plorava em convertia en un altre sí en un altre que acabava convertint-se en jo en mi no puc cantar amb la boca plena
... descans mastego surto del fang sense deixar la corda encara em queda pa avui hi ha hagut d'afegitó dues cebes el gos que no calla mastego a poc a poc i em giro una altra vegada de panxa enlaire sobre la corda singlot com una granota dins el gos geomètric dins la lluna enorme dins i aquest somriure dins que es gronxa com un bedoll argentat dins rot enorme
—415→... jo no era dic jo no sóc si és algú Ningú? avanço molt lentament feixuc inflat de pa i amb una set d'esponja el càntir encara és lluny hi haurà aigua o vi avui? a vegades enlloc d'aigua hi ha vi ningú no és torno a rotar descans he menjat massa i les cebes se m'han entravessat al pap penso en el cant del gall o en el dels ocells que canten abans de l'aurora o en et xiscle d'una gavina allà en el penyal de la Cuixa de la Deessa trio el cant del gall que espingueja lluny molt lluny a l'altra riba del pont guardat pel terrible gos lluny més enllà quan anava a veure la fi de la nit a la Comella de l'Alosa i em voltava la cal·ligrafia dels solcs tornem-hi estrebar fort la corda ben tibant el gall deia el gall blanc de la llunyania d'un enllà on no arribaré mai no puc més descans el meu bleix és llarg com la corda interminable el gall blanc quiquiriquic el torno a sentir a dins de l'endinsament tal com l'he sentit milers de vegades en el fora del defora quiquiriquic el toc que posa les tempestes del dia en moviment és que l'he sentit mai realment de debò el gall? és que el meu ésser ha sentit mai la veritat del gall del quiquiriquic que quiquiriqueja? és possible doncs de sentir sense les alertes de l'ésser i sense la consciència sofrent del temps? però existeix el temps segueixo preguntant-me o és només un esquer per a l'amor i la mort i l'endurança i la fretura? quiquiriquic canta clar el gall blanc com un eco que ve de l'ésser a la consciència amb una certesa que torna de l'esgarrifança cap a una joia misteriosa no hi ha silenci per culpa del gos espero capalçat sé que aviat cantarà l'altre vindrà la resposta inevitable de més lluny encara d'abans del temps que ve com una pedrada com una flor negra com un coàgul brunzent ja el sento ja sento
—416→ el
cocoricoc
del
gall
negre
de
la
meva
sang
lluna
enorme
... i a l'horitzó s'alçaven les albes remeicres i més tard venia el bisturí del llamp que esquarterava el cel
... i el cor no em deixa cridar voldria dir els noms i em surt un silenci d'herba mullada voldria ser llis i tinc un cos de nusos enfilats voldria menjar lluna i escupo sang i pa mastegat voldria capar-me i una sobtada erecció m'encalla voldria un voldria que no volgués el meu dit gros entre les cuixes la meva orella dreta toca la mitjanit germans meus dolor del món i resulta que el gira-sol s'adorm sobre el pubis de la Noia i no puc estar trist perquè no hi ha calze per a mi abans he d'arribar a l'aigua o al vi voldria dir els noms de totes les dones que jo he i un etcètera espimpat el gos geomètric lluna enorme tinc set estrany Estranger per què m'has abandonat qui m'ha condemnat a corda perpètua lladra lladra el gos ai! estrelles corona d'espines de la nit i jo sempre sense ombra ojò ojò amb esperons i sense poltre genet sense cames aclaparat pel Llibre i el Bastó pujant per mi mateix baixant pel sabó de la caiguda Noia no vas ser violada com tu desitjaves no vas ser no vas ser vio
—417→ ... de
blanc
anaves
Noia
vestida
d'assutzena
allà
prop
dels
baladres
també
blancs
i el capvespre damunt els teus
muscles
... no vas ser no vas ser com jo volia i com volies Tu perquè ho llegia en els teus ulls de fenc en la teva boca de ferida que pregunta en el gronxament dels teus malucs de bressol en el teu mormol de lluna-vaca ja sota els baladres vermells on et vas ajeure esperant-me a mi toro d'incendi transformant-te amb el teu somriure que et donava una testa de daina i dormies o et mories amb un gemec d'ocella amb les ales obertes que et feien de jaç nuvial i jo havia d'envestir la delícia del centre cornejar el desig de la terra i el cel i tu ja obries els braços per a rebre l'espòs amb alirets de zel de molsa quan Ariel s'esbalçà dels aires i restà entre tu i jo destí atziac també transformant-se primer en cortina de gebre i després en envà de neu i finalment en muralla de gel mentre tu enterraves el teu xiscle en la teva falda morta on jo vaig sentir que queia la lluna enorme i veia que Ariel voltat d'aigua nova es menjava un instantani ramell de violetes.
... a l'esquerra cap al càntir oh aquest patiment sense desembocadura les ales ciclòniques d'Ariel el temps de la nuesa del mar el gos inexorable el gos
—418→... en
el
nom
del
sol
que al migdia udola con un lleó
en
el
nom
dels
vents
que porten dalmàtiques de campànules
en
el
nom
dels
dolls
seminals
que canten als
peus vermells dels arbres occits
en
el
nom
de
la
terra
l'aire
l'aigua
i
el
foc
jo ara murmuro els infinitius de la vida: copular menjar beure dormir oh el gos somicar caminar respirar vestir-se despullar-se cantar no para mai el gos navegar cavalcar encendre tocar mirar flairar lladra lladra lladra lluna enorme ototoi el gos
—419→... la ferotgia abstracta i escometedora sempre allà a l'entrada del pont que no travessa mai una ànima qui ho intenta és anihilat: atac fulminant del gos cuirassat de geometries veloces i mortals xalocs de metzines de focs rabiüts d'urpades xemicadores i a l'altra banda oh si hom hi arribés seria el país de les naixences aurorals sí la contrada meravellosa del sí el reialme del somni de la terra dels esquitxats cels maternals però hem de romandre aquí germans meus plorant dintre l'olla negra dels nostres besos impotents aspidats per l'absurd i el No-res sense poder escampar el nostre esperit sobre les empremtes del cor lladra lladra maleït jo vaig sempre de la dreta a l'esquerra de l'esquerra a la dreta pel sender estret orfe del baptisme del temps amb el lament i l'obscuritat i el sanglot travessat per la tòrrida espina descans lladra bord no puc encendre el meu nom i empènyer amb ell el miracle de la llum aviat arribaré al càntir no és molt lluny deu agòniques estrebades més però si no descanso m'esvaniré en el meu esgotament xop de suors ojò ojò em pesen les parpelles i em neix un pes de cansalada a la gola tanco els ulls visió d'espurnes i d'escumes el sol el talaiot rodó allà dalt els carreus daurats amb la porta verda tancada i enlaire sento l'oració de l'oreig el sol damunt i les seves cuixes flotant a baix en les aigües de la mar adormides amoroses gronxadisses el sol el mar sempre desengabiat el sol l'enemic de les tombes no visc ja no puc viure el sol ja no em desperten els seus pistils perquè un cop de destral va tallar el cordó umbilical que m'unia a l'astre que no és mascle sinó femella el sol no és el pare ans la mare la sina incansable que es vessa sobre els badalls del món i jo destronat dels meus ocells i sense cant funeral per a l'Adam alat que no vaig poder ser dins el cor dins el cor dels pujols no batejats dins el pinyol de l'ombra en els màrtirs no descansen però jo sí que he de descansar encara que el gos continuï lladrucs lladrucs que penetren fins a les comarques dels adormits sense llengua de les dones ombrívoles amb sexes de tenalles amb llavis d'userda jo voldria murmurar la cançó de bressol de la multiplicació dels pans i dels càntirs amb aigua o vi però sempre el gos el tirà de la intempèrie es desplomen estrelles indiferents sobre la meva nuca em giro a poc a poc cara enlaire oh lluna enorme anciana que —420→ no acabes d'entrar en la teva nit digues-me què cerca pels tossals l'alè de les mediterrànides estrelles que em punxen el front les temples corona d'escarni i no tenir ni un mal drap per eixugar-me una mica el fang les crostes de brutor no tenir res però la força de la vida em llaura ni el Llibre ni el Bastó no m'han castrat no m'han junyit trenar el mormol el panteix el gemec sense paraules les que dic ni tan sols són meves són deixades manllevades per l'obscuritat paraules que em podrien sortir de les mans o del ventre no de la boca que no és mai feliç però que es calma estranyament quan les diu la meva veu flauta desesperada no hi ha no del sol no hi ha no del sol crido en la nit i el fang el sol que no tinc són l'única veritat germans meus homes de la meva llei alçaires de les mateixes banderes no fecundades filles dels meus somnis nafrats ja sóc prop del vi o de l'aigua banderes en boscúria contra els lladrucs banderes de peixos i vidalbes contra el gos banderes de neu agenollada banderes de falcons i lúnules pures contra el vigilant del fred absolut banderes de l'estrella indivisible banderes avançar el braç dret ara l'esquerre tibar lentament banderes de sentor brodada banderes de la sang tàctil les alço i faig que flamegin al vent famolenc ojò ojò ototoi contra el No-res la xifra de fum i de lepra el dit gros sacerdotal jo també tinc el meu No-res on batega el meu cor de jonc immortal banderes mènstrues de l'aurora de l'home del pa mundial la magnòlia de farina de pètals infinits les banderes que es despullen de bandera per esclafar el temps que duu barbes de rat-penat prou banderes ara i tu dit gros del meu peu esquerre espolsa't la metafísica i ajuda'm a empènyer amb els altres dits no floriràs mai tu ni jo encapsulat en el fang braguer d'una hèrnia de mil·lennis70 fúria de senglar amb lentitud de cargol així sóc jo: carnívor de líquens sedec de ferros perseverant del múscul pobre de mi criatura d'esforç i almoina lluna enorme la boira-Noia estesa damunt el mar tènue impalpable tota braços somnolents ara calla la mar però no el gos la roncor el clapit l'escomesa feroç el salt brusc la corredissa l'abrivada mossegant l'eco dels seus propis lladrucs la seva obediència cega la gola udoladora proclamant els poders de la relíquia polsosa dels enemics de la casa solar de l'home xantre de les monòdies de la mort el gos guardià de la merda —421→ hegemònica de les espermes glacials el gos el gos d'ombra eriçada el gos gegantí que té un ull de carboncle i l'altre d'obsidiana cap quadrat llengua parabòlica el zero tibant del seu ventre de diàmetre zodiacal la seva roja bava isòsceles els ullals com folles estalactites les orelles semafòriques potes unglades de quars cua huracanada tot ell garbuix de línia dinàmica cabdell incandescent nus de químiques mortals miserere per als brins radar insomne vertiginós dreturer implacable contra el pit de toro del coratge i els conills de la por orgasme de figures abraçades de corbes de duresa segments verinosos espirals gèlides urpes cuneiformes cercles xemicats teoremes orbs cubs de buidor equacions de foc acer roda explosió i tall la còpula violenta de les galàxies triangulars el goig terrífic de les noces eixorques dels polígons trapezis vèrtexs tangents hipotenuses tetràedres catets políedres el·lipsis hipèrboles lluna enorme en el nom del bri i en el nom del colibrí cantaria tanco la visió del gos el meu alè gira amb el món el sol mai no em filarà una tomba groga a l'esquerra ja arribo segona estació cantaré com el gall blanc quiquiriquic
... en
el
nom
de
la
flor
de
neu
i del càntir que té dos
ventres
dos
sols
negres
frescor
d'Óssa
Menor
amén
cocorococ
... agafo el càntir amb les dues mans i l'alço en la nit de boc negre malgrat la lluna enorme pesa l'aixeco amb murmuri o queixa o goig en la foscor que em corona de rou el càntir ventre que es vessarà com un esperit sobre el fill caigut de cor trossejat com una vella mola de molí i m'inclino a rebre'l beneint sense visió ni oració com si jo fos la matrona que ha bregat per la naixença també amb mans sagnants perquè jo m'encengui i calmi i murmuri la salutació a un futur dia nou nat allèn el pont no travessable per culpa del gos la terra promesa de flancs intactes d'on rajaria la llum si els fiblessin generacions d'arades la terra amb cos d'alimària i nyàmeres grogues a la boca i segueixo alçant-lo estic assegut i encara panteixant en el meu tron de llimacs negres sobirà i vassall de la meva set alçant-lo fins al nas que entaforo dins el broc gros i ensumo ojò és vi ojò ototoi però beuré bec oh bec pel broc xic el meravellós rajolí el fil líquid que se'm cabdella a dins plugim ardent sobre la meva sang en gelabrida traguejo ah calor d'establa amb pessigolles i ja no tinc dolor de vedruna al pit i el mar em xiuxiueja al sud al sotaventre un salm de sadollaments hola lluna vés a besar els ossos blanquissos de la calavera del cavall deixa'm vés a ajeure't damunt la rosa de sutge de les ciutats de temptació deixa'm beure l'escalfor i la naixença i jo també m'ajec sense deixar de beure les últimes gotes i se'm desperta el menhir que tinc entre les cuixes i a bocons tranquil i anhelant cerco la teva clivella oh terra
—423→... en
el
nom
del
meu
menhir
incendiat
varo
en
la
fenella
humida
de
sols
que
rebrà
el
meu
pol·len
degotadís
al
final
de
l'himne
dels
cossos
... mare de les flors i dels tremolors m'ajec damunt teu com un horitzó de codonys i aixeco les teves faldilles de boscos i ventúries i entro en tu com el déu fet Cigne entrà un dia en la dona mortal entro calla el gos sóc la ràfega que cau damunt teu i abans que l'ardent tempesta dels aires palpiti en el teu cos oh terra mare de les flors i dels tremolors l'astorament dels teus ulls s'agemoleix sota les veles de la sang i el vent cessa tot d'una i jo neixo déu alat per al meu pes triomfal i més silenci ets entre el setge absolut de les meves ales i el bec que llaura el teu ventre ara és dolcesa entre els teus pits vasta espera del cos oh daurada i eterna mare de les flors i dels tremolors que em mires encavorcada en el futur dels teus cicles purpuris no em sents? no sents la meva escomesa de foc blanc que ajunta cel i crit? i m'arriba la pau el rítmic gronxo lament del dolç acte titànic i m'ensorro et conec mare de les flors i dels tremolors i et dic a cau d'orella els dos-cents noms de les estrelles i et poso al dit l'anell boreal de l'amor i llevo el vel de boira del teu visatge enlluentit pels vents còsmics i et demano que inscriguis el contorn del trèvol en els meus ossos sense èpica protegeix-me oberta deixa'm descansar de badall i salari damunt les teves sines i bateja'm l'alè amb la teva mà dreta sonora de les fecundacions de la llum i posa'm amb l'esquerra la corona dels eterns retorns mare de les flors i dels tremolors immensa silenciosa acceptadora no em sents plantat al teu centre com un pal de paller? no sents el bruit dels passos de molsa del somni de l'àngel d'ales de lluerna dintre el vent que neix i empeny cap a les consumacions? calles mai no parles però les teves respostes són els actes del món calla el gos calla et mous m'acompanyes el ritme fent trontollar les distàncies que s'estenen entre els teus malucs oh mare de faç segellada pels àugurs del cel ventre de meteors i braços d'allau adormida mira a l'alçària: acaba d'encendre's l'Estrella del Gos i torno a caure sobre els teus llavis de fulla infinita i vola dintre teu el meu menhir convertit en una joia d'alosa el teu xiscle mut sembra els teus ulls i jo sorgeixo del meu ritme que ataca i recula ototoi sorgeix sí dels meus ahucs d'armenter que va de la pluja cap a l'arc iris armenter dels ramats del desig en les pastures dels déus del passat i dels mites del futur armenter voltat de solixents —425→ que davallen pels faldars de les nits amoroses armenter de zenits i nadirs a les balances de les trombes corporals armenter de brolladors de flors que s'alcen dels rous asfaltats de les urbs usureres condemnades a l'estrangulació pel fum armenter dels meus xiulets que eixarmen els aqüeductes domadors d'aigües cimals armenter hirsut de les núvules vagabundes de mamelles d'or armenter vertiginós que emigra embolcallat amb una capa de plugim de niló i cau sobre els penells d'urani armenter de la meva ombra assetjada per la guineu el llop i l'espantall de dentadura d'or armenter de Tu mare de les flors i dels tremolors en nom de les neus eternes que cerquen el cor del foc pels èxodes guerrers de les nits aurífiques i germinals armenter que canta canta
—426→... en
el
nom
del
sol
absolut:
les
passions
de
la
Llum
ototoi
... el conec si aquest brum d'ocell de vol oblic que vitrifica l'aire damunt la nit: cabellera d'on surten les rates de la tenebra atansament des del muscle del garbí por meravella i enveja oh esperit d'Ariel que no em deixa sentir el vent alliberador i devora la pluja d'Ariel que allunya la terra del meu menhir i acata la sempreviva que perdura en les corrandes i converteix en enyorança l'espera del país verge de l'altra banda del pont i fa del misteri un dolor d'enclusa òrfena de martell dorm la terra i la mar es desperta ara: fa un bres dolç de la seva immensa nuesa i jo segueixo arrossegant-me cap al talaiot sense guaita de la tancada porta verda a la dreta a l'esquerra au! au! amunt! amb els records de la Noia i la Dona dormint en les meves llàgrimes perquè ploro si la veritat del meu sadollament de la conjunció de la mort de la mort i les dues boques: la de fulla astral i l'altra al mig d'espessorall tel·lúric de primavera cèntrica terratrèmol florit esfondrament de garbes melodia d'ocells i d'aigua tot devastat per la represa dels lladrucs i la lluna i la petja i el vol d'Ariel i la lluna enorme
—427→... però hi ha una llum que se m'encén a la boca i en faig l'ocell de l'esperança però hi ha les paraules que em sirguen les pupil·les cap a la felicitat de les messes la granota de llot s'ha engolit el meu ototoi i la fressa d'Ariel degota dins la secor de la meva oïda -
| Abans de l'alba de lli | |||
| i del sanglot carmesí | |||
| que no troba el seu jardí | |||
| a la boca d'or del sí, | |||
| m'estimes, tu, m'ho vols dir? |
—428→
... com et puc contestar si els meus ocells freds emigren cap a flores càlides cap a l'estrella de dotze puntes? et comprenc i no t'entenc però sé que si negués la llegenda em condemnaria a morir gelat no sents com lladra el gos geomètric amb renovada fúria? no has sentit el contrapunt dels seus lladrucs trenat amb la teva cançó i la teva pregunta? no tinc contestes en el meu afany desesperat de néixer en el fang i la nit i la solitud he sentit la teva cantúria: ha estat com si la teva testa reposés damunt el ventre de sorra de la meva tristesa duc a l'esquena el feix mil·lenari i no tinc ni el consol dels engendraments del cor si em travessessis Ariel em tornaria lluminós però els lladrucs els lladrucs i la lluna enorme mentre tu cantant et transfigures -
| Al cor del cant del cucut | |||
| hi ha llavors de somni mut. | |||
| Quin salze et durà l'escut, | |||
| home roig d'estel hirsut | |||
| que gemegues a l'assut? | |||
| Oh, visc de fruits de branques sense història | |||
| i llauro els flancs de la teva memòria! |
—429→
... ets en l'aire i no ets en l'aire Ariel tu que voles corres giravoltes t'esllavisses entres surts aleteges camines cremes brilles rius plores danses puges baixes flaires diminut gegantí visible invisible esvelt de pollancs ric de camins vinclant les marcides lògiques besant els secrets que desperten les xurriaques d'argent de la pluja escoltant la sang a les parcel·les del somni rastrejant l'empremta de les verges sobre l'aigua emperesida descans m'endormisco sense amollar la corda lluna enorme a la dreta no a l'esquerra vent mort lladra el gos geomètric gola de la nit ja albiro la tossa del talaiot quin fatic d'ombres ojò Ell remoreja ojò ojò ets en l'aire i vibres dins la corda de l'esclavitud tu que no pots ser el meu Tu el gos el mar inexorable tanco els ulls mossego la corda
... Ell el lliure la veu de l'existent enllà de la tortura germà i estrany de les epifanies
... el gos la lluna Ell fi del descans -
... captiu
de
les
fonts
de
l'herència:
tenir
flancs
és
cridar
el
voltor
...Ariel que fas del rem el ram adormidor despert que t'agences amb un collar de moixons i em lleves el fang dels ulls amb un ramat de roselles: per a tu ressuscito el meu ototoi -
... però
se
m'atura
el
bleix
i
amb
les
estrelles
m'embolcallo
de
son:
caic
agafat
a
la
Roda
folla
... s'esdevingué i jo no hi era fa un milió de llunes després que l'encadenat robador del foc assistís a la mort del voltor i fes la pau amb els nous cels jo no hi era però ara ho recordo adormit des de la memòria transhumant dels meus sols-tòtems quan encara no havia nascut tot el bestiari astral i aquella noia Io no havia passejat per terres i distàncies la por sèssil de la seva virginitat cobejada pel déu amb cintura de pluja i semen llampeguejant i jo no hi era encara perdut en les hordes innumerables que a cavall vinclaven l'oest amb llurs fams i zels pilosos parracs de sol per bandera i el xiscle de l'esparver que assenyalava l'alegria de les fonts on havien d'establir-se els bivacs que a vegades duraven anys fins que les pells de les tendes es clivellaven i la terra esgotada ja no donava collites jo no hi vaig ser fins que un arc iris ens fixà a la contrada de Senaar lligats per les mateixes paraules i les mateixes fumarel·les i les dones van aprendre a parir a la gatzoneta sobre rajoles escalfades i el foc vagabund s'adormí a la gran ciutat quadrada amb miradors des d'on es llegia el llibre del cel de la nit i hi havia obradors blaus prop d'aigües domades on s'afaiçonaven coses d'ús i bellesa jo ja hi era aleshores me'n recordo sabíem que les formes anaven a ajeure's dins l'ull del déu que no volia tenir nom i tranquil·litzaven el seu cor nòmada fins que arribà el dia del gran somni revolt de l'agavellament de voluntats i vigors que ens dugué a traçar el gran cercle d'on s'alçaria el poderós monument la torre des del cim de la qual podríem lligar els astres a les herbes i jo hi era: paleta de la visió nu sota el cel tòrrid ajudant a fer pujar el mur rodó com una maternitat unitari dintre la confederació dels músculs i dels cants per les escales exteriors de la torre l'espiral de la immensitat del rusc d'una aliança que durà fins el dia de la secessió de les llengües quan l'himne comunal es trossejà en dialectes de confusió i va caure l'àguila i va caure el vent de l'esperit i cap més maó asfaltat no ascendí en la freda dispersió de Babel me'n recordo
—432→...no era moc descans sempre les mateixes paraules ventisses l'esforç animal: destí meu estrebar entre la remor de la mar i els lladrucs i vibra la corda no pas pel bruit de l'oneig que s'escalaixa contra les roques ni pels lladrucs del gos que urpegen els quatre horitzons panteix murmuri queixa de brisa entre joncs vibra la corda i hi encasto l'orella per sentir millor i et sento Ariel et sento -
| Oh vida, solc en el vent | |||
| i sembra de solixent | |||
| en la maror! | |||
| Mentre el temps mata l'instant | |||
| la tija va somniant | |||
| l'ascensió. |
—433→
... em menjo el meu ototoi mentre cantes oh cantes i et transformes i també em menjaré si puc la rosa dels vents darrer descans aviat no hi haurà ni dreta ni esquerra lladrucs lladrucs lladrucs ojò però encara sento el torçal de les teves cançons dintre la corda molla tensada pel meu pes d'home el meu pes d'astre no nascut el gos el gos geomètric no té poder contra tu Ariel una estrebada dues tres aviat arribaré davant la porta verda i amb la pedra trucaré una vegada més Ariel trucaré dempeus tremolós suat de fredors aferrant la corda amb l'esquerra però encara no hi sóc al talaiot lladra el gos cantes sí germà cantes en l'aire que és l'aire del teu aire tu que voles entre el colibrí i la vincapervinca tu que corres com la por del cérvol tu que giravoltes com la primera torxa que arriba al cim tu que t'esllavisses com l'alba damunt la molsa tu que entres com una sentor calenta de gerani tu que surts com una tempesta del ventre de la muntanya tu que aleteges vertical com l'alosa tu que camines com els pensaments de passos de colom que dirigeixen el món com digué algú tu que cremes com un exili pur que no té remei tu que brilles com el pedrís on dorm la pluja tu que rius amb la boca d'escuma de mar tu que plores multiplicat de rosada per l'extinció dels cavalls tu que danses com una olor d'userda dallada tu que puges pels graons de l'Óssa Menor tu que baixes pels calvaris dels penells tu que beses el cor de l'àngel de cristall tu rei del quiquiriquic i discòbol del cocorococ no em deixis ajuda'm en la no renunciació de l'estrellamar de l'estrellaterra de l'estrellavent de l'estrellafoc allunya de mi l'esclop esbotzat els sanglots de les cúpules i l'amagatall del liquen fes que el pes que duc a l'esquena no sigui només el meu sinó el feix del futur de l'home mata el gos amb una ala de música escanya el lladruc castrense colga'l tapant-lo amb les arrugues seques de la necessitat última estrebada descans i final alço el cap estrelles mortals una au surt allà disparada com un ram de tarongina no em deixis tu que tant cantes en un bosc de punys com somniant sobre un jaç de vil·lans lluna enorme esquerdada ojò ojò sento vents que són llàgrimes que són ombres amb ombres de flors que foren la carn del sol passen pluges amb guants de fang els comiats dels trèvols l'arc iris prenyat de gavina l'idioma d'aigua del rossinyol tot Ariel: horitzó —434→ i llampec vela i arrel tot allò que ets tu: la vellúria del roure la infància de les trenes la llum que arriba amb braçalets de corbs tot tu tot tu la teva essència que toca en mi l'infant intacte cantes i te'n vas a sembrar boscos sobre el mar la mar ai! tan lluny de les meves mans com el cel i alço la meva mà dreta amb la pedra i truco a la porta verda cantes encara truco i truc i cançó moren a la boca gelada de l'eco on tremolen l els lladrucs del gos sempre iguals sense pau carriadors de més ombra armada taladors de l'arbre de a sang te'n vas cançó com una primavera de cor madur m'has escorcollat germà com el vent que obre l'aurora te'n vas amb passa de follet i dring filat te'n vas cap a les herències de la llum mentre els lladrucs estentoris desenterren la destral lluna seca truco per tercera vegada truco truco amb la pedra del meu cor sé que la porta verda no s'obrirà als meus peus s'amunteguen les intempèries d'Adam i m'agafo de nou a la corda amb les dues mans per esbalçar-me en el regrés en el nom de
Ombra
torno
vers
la
teva
vagina:
baixo
a
esperar
la
meva
naixença
baixo
quiquiriquic
19-X-1978
—435→
—436→
Primera edició: Andorra la Vella, Edicions Serra Airosa, 1982. Amb un pròleg d'Anton Carrera.
—437→—442→
El vent | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| —443→ | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
—444→
La trena infinita | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| —445→ | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| —446→ | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| —447→ | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| —448→ | |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Arinsal, 9-VII-81
—449→
—450→ —451→
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| —452→ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| —453→ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(28-XII-80)
| Aquí, en aquest instant que és un ara plenari de futur i de reminiscències, | |||
| barrejo temps i mots amb mans de terrissaire, i interrogo preguntes | |||
| que giren com l'argila que es vol obrir en la forma que somien els dits, | |||
| i m'armo amb el murmuri que es converteix en llum sobre el
front del vent mort. |
—455→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
(Terrassa, 3-II-80)
—456→
| ||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||
(Andorra, VII-81)
—457→
Tens poc temps, flor menuda, de la naixença a l'esplendor i al marciment. Curt és el teu viatge terrenal. Tens un nom? Potser sí. Jo prefereixo creure que la botànica t'ignora. Ets la flor. Ets la flor innominada, filla de l'atzar i de la terra, tendresa que sosté el cel.
—458→
  S'ha esvaït el somrís de la meva mirada | ||||
| i un niu de gel m'afeixuga la gola. | ||||
| ¿Quin futur d'ombres amb dogals m'espera | ||||
| sota la llinda del món de la llum? | ||||
| Infant perdut, mamo, amb boca petita, | 5 | |||
| de les sines inflades de la meva esperança. | ||||
| I sento que em sosté, per la cintura, | ||||
| un atleta del somni d'ulls brillants, | ||||
| mentre amb una mà aixeco, lentament, un feixuc | ||||
| raïm de llunes ardents... | 10 | |||
(3-XII-81)
—459→
1 | ||||||||||||||||||||||||
La veu que embelleix la terra | ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
2 | ||||||||||||||||||||||||
Cançó de caça
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
(19-I-82)
—460→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
(28-I-82)
—461→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
—462→
| -Eh, tu, la vida! | ||||
| -Qui em crida? | ||||
| -Jo, la vida. | ||||
| -On ets? | ||||
| -En tu, la vida. | 5 | |||
| -Jo sóc tu. | ||||
| -Els teus ulls brillen. | ||||
| -Reflecteixen els teus. | ||||
| -Tu ets jo. | ||||
| -Des d'on m'ho dius? | 10 | |||
| -Des de la vida. | ||||
| -Eh, la vida! | ||||
| -Qui em crida? | ||||
| -Jo, la vida! | ||||
| -Sóc la vida de la vida. | 15 | |||
(28-I-82)
—463→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
(31-I-82)
—464→
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| —466→ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(26-I-82)
—467→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
(15-II-82)
—468→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
(19-II-82)
—469→
| Unànimes, els arbres es transformen en
àngels | ||||
| -Jo dormo. | ||||
| Vindrà l'alba vestida de palmeres i eixams. | ||||
| -Tinc set. | ||||
| Tremola una hora d'aigua de cares incontables. | 5 | |||
| -Penso en l'herba. | ||||
| Viatger de la nit, arribes a àgores de l'aurora. | ||||
| -M'enlluno. | ||||
| Profeta de l'espiga, pastor de meteors... | ||||
| -Llauro aire. | 10 | |||
| La veritat diurna de llavis de zenit. | ||||
| -Sego. | ||||
| El pa sobre la taula. Equilibri del món. | ||||
| -Crec, blats! | ||||
| Nit, et seguiré amb llavors lluminoses. | 15 | |||
| -Beso el mandró. | ||||
| Tot. Un martell a terra. El gall. El sol. I l'heura. | ||||
| -Sóc l'ametller. | ||||
| Poesia! Vols fer de l'esperança una victòria? | ||||
| -Rego llamps. | 20 | |||
| L'iceberg de cor de cérvol, les cordes òrfiques... | ||||
| -Volo. | ||||
| Talaiot de silenci, la membrança amorosa. | ||||
| -Jo canto. | ||||
(22-II-82)
—470→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Hospital de Sant Llàtzer
Terrassa, 3-III-1982
—471→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| —472→ | ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Hospital de Sant Llàtzer
Terrassa, 11-III-1982
—473→
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Terrassa, 25-III-82
—474→
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| —475→ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(3-IV-82)
—476→
| ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
Hospital de Sant Llàtzer, 24-IV-1982
—477→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Hospital de Sant Llàtzer, V-1982
—478→
...aviat arribaràs de molt lluny, d'un indret on jo vaig haver d'anar també per crear-te, en l'època de les conflagracions de les estrelles de pus; i mentrestant, jo, tot esperant-te, perdut en aquest interminable passadís, colpejo, amb els meus dos punys d'insomni, el mur negre, i a fora els ametllers tenen una primavera confusa i anhelo l'arribada del primer gall obsessiu que cantarà l'aurora que salva, i barrejo temps i mots amb mans de terrissaire, i interrogo preguntes, com anant d'un jeroglífic a un altre, tot fent giravoltar l'argila que vol néixer en la forma que somnien els dits, i m'armo amb el murmuri que es converteix en llum sobre el front del vent mort. Colpejo amb els punys i enraono, i el que dic és destruït per la desesperació dels punys. Mentre tu véns amb passa vertiginosa cap als orígens, les onades canten les lloances d'acer als peus de les figures de proa, i el crit de la gavina, i el xiscle trenat de les sirenes d'Ulisses, que va escoltar-les, com les has escoltades tu, en les cruïlles de la terra de cara de pol·len, i de les ciutats cara de sutge, tot anant a la recerca del nou cor solar del món. Véns amb més d'un vent, i jo he de romandre aquí, estranger de l'aire, orfe d'estrella, en aquest passadís fosc que es fa interminable a l'acabament del qual potser m'espera el cant del gall. Ja vas venint des d'ara, sí, amb un pas ondulant i cereal, lluny de fetitxos i dogmes morts enemics de la flor; vas venint per les senderes del cor i de la fantasia viva. Et vas apropant, et sento. Sento el nou ritme del temps i dels teus passos a la cintura blegada per les ombres. Vine. Sostén-me amb el teu alè, hereu del meu. No cal que truquis amb la teva rialla breu: la porta és oberta, fill...
...la primera trena que et vaig fer, de petita, encara et dura, i és l'alegria de la cua de l'esquirol que ara t'arriba fins a la cintura. Entres, surts, entres, surts, entres, surts i, quan tanques, tanques de cop. Perquè és sola —479→ que vols cridar de cara al carrer: «Ep! Eh, món! Sóc aquí, jo sóc aquí! No te n'havies adonat? Ets un babau, món, com un pallasso que ha oblidat el seu paper i no sap què fer de les mans. Ep, món: sóc aquí!» De nit, saps?, a vegades t'acompanya Modigliani, que estimà Anna Ajmàtova i no et va pintar perquè no va trobar mai el teu nu, que no havia nascut. Quan et poses boina, l'horitzó canvia; quan et poses botes altes hi ha el cavall blanc de Rosmerholm, que piafa i William Blake t'espia des dels seus molins. Ara és l'ocasió d'explicar-te el somni dels mira-sols. Érem a Zoyatzingo. Jo dormia a la cambra de dalt. M'havia mig desvetllat una mena d'ensurt lleuger i familiar: una ombra passava pels peus del llit: la teva ombra quan eres petita i saltaves del teu llit per venir al nostre. I tot de sobte l'escena canvia: tu i jo sols a la plana d'Amecameca, coberta completament de mira-sols. Tu ja no eres la teva ombra, sinó la teva presència carnal d'infant solar, allà, enmig de milions de mira-sols, mentre en mi, «malalt de passat», sonava una mena de melodia dels anys que se'm feia meravellosament acceptadora i consoladora, i que volia continuar. Tu eres la capdavantera dels innumerables mira-sols i començaves a pujar pel faldar de la Muntanya. El sol ja havia eixit entre els dos volcans i jo caminava lentament entre els mira-sols blancs i morats, i tot d'una els vaig veure i sentir en l'ànima profunda i eren més que rostres oberts que seguien la cursa solar i et seguien a tu: eren boques que estaven cantant la mateixa melodia que no em deixava i que em deia que la salvació sempre és la mateixa: esperit i naturalesa. Tu ja havies desaparegut al cim de la Muntanya... Què has fet de la petita regadora?, pregunatva jo.-¿Ja has regat les hortènsies de l'alba? Després, volaves cap a l'estrella de Quetzalcòatl... M'has sentit? He parlat baix, en aquesta foscor. A penes et veix... Mira, faig tentines... Necessito agafar-me o cauré... Què toco, ara? La trena. La teva trena! M'hi arrapo, i amunt! començo a pujar a poc a poc! Pujo! La teva trena comença en el sol, filla...
—480→
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Clínica del Remei
Terrassa, 5-V-1982
—481→
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| —482→ | ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
—483→
—484→ —485→
Cant Corporal, Ed. Oasis, Barcelona, 1938, 59 pp. Il·lustracions de F. Domingo.
Oda a Catalunya des dels tròpics, «Biblioteca Catalana», Mèxic, 1942, 18 pp. Il·lust. de P. Calders i J. Junyer.
L'arbre de foc, Impremta Grafos, Mèxic, 1946, 194 pp. Il·lust. de J. Junyer i Vlady.
Màrsias, «Biblioteca Catalana», Col·lecció Lletres, Mèxic, 1946, 40 pp. Dibuix de F. Domingo.
Màrsias i Adila, Impremta de B. Costa-Amic, «Biblioteca Catalana», Mèxic, 1948, 206 pp. Il·lust. de F. Domingo.
Rèquiem, «Biblioteca Catalana», Col·lecció Lletres, Mèxic, 1949, 21 pp. Il·lust. de J. Giménez.
Oda Atlàntica, Impremta dels germans Gally, Mèxic, 1951, 4 pp.
Poemes (primera antologia), «Els llibres de l'Óssa Menor», 23, Barcelona, 1954, 117 pp.
Coral a Lluís Companys per a moltes veus, Impremta Galve, S. A., Mèxic, 1954, 11 pp. Il·lust. de J. Junyer.
Poemes d'Anna, «Col·lecció Lletres», Mèxic, 1955, 41 pp.
L'evangeli del vent, «Biblioteca Catalana», Mèxic, 1956, 152 pp. A la portada: dibuix de Picasso.
Ecce Homo, Edicions 62, «Antologia Catalana», 44, Barcelona, 1968, 89 pp.
Cartell per als murs de la meva pàtria, Mèxic, 1969.
Obra poètica completa, Edicions 62, «Clàssics catalans del segle XX», Barcelona, 1971, 504 pp.
Poemes del retorn, Editorial San Juan, San Juan, Puerto Rico [Barcelona], 1972, 63 pp.
—486→Rapsòdia de Garí, Edicions 62, «Cara i creu», 18, Barcelona, 1972, 91 pp.
Els himnes, Edicions Proa, «Els llibres de l'Óssa Menor», 81, Barcelona, 1974, 57 pp.
Rapsòdia d'Arnau, Ed. Vosgos, «Ausiàs March», 3, Barcelona, 1974, 163 pp.
Deixant flors a la tomba de Rilke, Joan Sallent Ed., Terrassa, 1975, 13 pp.
Rapsòdia d'Ahab, Ed. Vosgos, «Ausiàs March», 8, Barcelona, 1976, 132 pp.
Soleia, Ed. Laia, «Les eines/literatura», 30, Barcelona, 1977, 267 pp.
L'home auroral, Ed. Vosgos, «Ausiàs March», 12, Barcelona, 1977, 63 pp.
El gos geomètric (junt amb La fulla que tremola), Ed. Laia, «Les eines/literatura», 43, Barcelona, 1979, 147 pp.
Les estances de Lòria, Ed. Serra Airosa, Principat d'Andorra, 1981, 12 pp.
Haikús d'Arinsal, Ed. Serra Airosa, «Col·lecció Nívia», 2, Principat d'Andorra, 1982, 147 pp.
La Sínia i l'Estrella, Jaume Cañameras, Terrassa, 1982, 14 pp.
Ecce Homo, Edicions 62, «Escorpí/poesia, 74», Barcelona, 1982, 88 pp.
A la ciutat de les màquines vivia un home..., dins 4 contes socials, Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, 1934, 61 pp.
L'oasi perdut, Edicions de la Rosa dels Vents, «Quaderns literaris», 145, Barcelona, 1936, 61 pp.
L'estel sobre el mur, «Biblioteca Catalana», Mèxic, 1942, 198 pp. Il·lust. de Pere Calders.
Xabola, pròleg de Josep Carner, «Biblioteca Catalana», Mèxic, 1943, 224 pp.
Odisseu, Edicions Catalanes, «Col·lecció La fona», Mèxic, 1953, 281 pp. Il·lust. de P. Calders i J. M. Giménez Botey.
Crist de 200.000 braços, Ed. Martínez Roca, «Sol ixent», Barcelona, 1968, 164 pp. (Reeditat per Ed. Proa, «A tot vent, 167», Barcelona, 1974, 230 pp.)
La lluna mor amb aigua, Ed. Martínez Roca, «Sol ixent», Barcelona, 1968, 269 pp.
—487→Doso, Ed. Martínez Roca, «Sol ixent», Barcelona, 1970, 100 pp.
El somriure del gat (conferència), Universitat de Barcelona, Barcelona, 1975, 19 pp.
Sobre poesia, Ed. Laia, «Les eines/literatura», 64, Barcelona, 1980, 211 pp.
Mite i poesia, dins Actes del Segon Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, 1982. (Reeditat per «Faig», núm. 18, Manresa, IX-1982, 11 a 15.)
Octubre, Cora i la magrana. El tren de cristall, Ed. Robrenyo, «Teatre de tots els temps», 17, Mataró, 1979, 104 pp. La noia del gira-sol, A. Picazo Ed., «Teatre català», 6, Barcelona, 1982, 80 pp.
Ecce Homo (cinquena elegia) d'A. Bartra, EDIGSA, C. L. 25, Barcelona, 1970.
El árbol de fuego, Ed. Montalvo, «Colección Raíz y estrella», Ciudad Trujillo, 1940, 90 pp.
Odiseo, Trad. de Ramon Xirau i l'autor. Fondo de Cultura Económica, «Tezontle», México, 1955, 262 pp. (Reeditat per Ed. Vosgos, «Grandes maestros», 80, Barcelona, 1975, 258 pp.)
Cora y la granada, Suplement de «Novedades», Universidad Veracruzana, México, 1957, 84 pp.
Cristo de 200.000 brazos, Ed. Novaro, «Escritores de España», 158, México, 1958, 187 pp. (Reeditat per Ed. Plaza Janés, «Rotativa», Barcelona, 1970, 123 pp.)
Quetzalcóatl, Fondo de Cultura Económica, «Tezontle», México, 1960, 185 pp.
—488→Deméter, Universidad Veracruzana, Xalapa (México), 1981, 84 pp.
Màrsias y Adila (amb versió anglesa), «El corno emplumado», 4, México, 1962, 206 pp.
Ecce Homo, Joaquín Mortiz, México, 1964, 74 pp.
La luz en el yunque (antologia), Ed. Era, México, 1965, 218 pp.
El tren de cristal, dins «Cuadernos americanos», 1, México, 1966, 212 a 262.
La luna muere con agua, Joaquín Mortiz, México, 1968, 295 pp. (Reeditat per Ed. Picazo, «Libros de bolsillo», 14, Barcelona, 1972, 252 pp.)
De la voz total (antologia), Ed. Campos, «Nudo al alba», 51 i 52, Barcelona, 1972, 156 pp.
El hombre auroral (amb versió catalana), Ed. Vosgos, «Siempre viva», Barcelona, 1978, 105 pp.
El perro geométrico, «La Semana de Bellas Artes», 114, México, 6-II-1980, 2 a 11.
Diccionario de mitología, Ed. Grijalbo, Barcelona-Buenos Aires-México, 1982, 207 pp.
Le livre de Màrsias, trad. de Louis Bayle. Pierre Seghers, «Autour du monde», 35, París, 1956, 93 pp.
Màrsias and Adila, trad. de Elinor Randall, «El corno emplumado», 4, México, 1962, 206 pp.
Màrsias e Adila, trad. de Stella Leonardos. Montfort Ed., Sao Paulo, 1965, 109 pp.
Al Poetry International Festival de Rotterdam (1978) una sèrie de poemes foren traduïts a les llengües següents: francès, anglès, holandès, castellà, alemany, italià, gaèlic, grec, hebreu, turc, romanès, finlandès, rus i japonès.
—489→
Una antologia de la lírica nord-americana, Edicions Lletres, Mèxic, 1951, 318 pp. (Reeditat per Eumo/Edipoies, «Reduccions», 3, Vic, 1983, 322 pp.)
Antología de la poesía norteamericana, Libro-Mex. Ed., México, 1957, 463 pp. (Reeditat per Plaza-Janés, Ed., Barcelona, 1974, 508 pp., i per Universidad Autónoma de México, México, 1959, 329 pp.)
BLAKE, W., Primeros libros proféticos, «Universidad Nacional Autónoma de México», México, 1961, 192 pp.
BLAKE, W., Poemas, Plaza-Janés Ed., Barcelona, 1971, 273 pp.
RILKE, R. M., Las historias del buen Dios, Herrero Hnos., México, 1961, 153 pp.
GILGAMESH, La epopeya de Gilgamesh, suplemento de la revista «Tlatoani», México, 1963. (Reeditat per Plaza-Janés Ed., Barcelona, 1972, 140 pp.)
Adán negro (Poetas negros de lengua francesa), Ed. Chacmool, México, 1964, 181 pp.
CARRINGTON, Leonora, La dama oval, Ed. Era, México, 1965, 67 pp.
Antología de la poesía mística, Ed. Pax-México, México, 1966, 273 pp.
Antología poética del amor, Ed. Pax-México, México, 1966, 208 pp.
Antología poética de la muerte, Ed. Pax-México, México, 1967, 191 pp.
APOLLINAIRE, G., Poesía, Joaquín Mortiz, México, 1967, 409 pp.
CESAIRE, Aimé, Cuaderno de un retorno al país natal, Ed. Era, México, 1969, 129 pp.
CRANE, Hart, El puente y otros poemas, Plaza-Janés Ed., Barcelona, 1973, 205 pp.
SANBURG, Carl, Antología, Plaza-Janés Ed., Barcelona, 1973, 191 pp.
ELIOT, T. S., La terra eixorca, Ed. Vosgos, «A. M.», 10, Barcelona, 1977, 69 pp.
ELIOT, T. S., La tierra baldía, Ed. Picazo, «Cuadernos de poesía universal», 1, Barcelona, 1977, 61 pp.
—490→
ISLE-ADAMS, Villiers, Sus mejores cuentos crueles, Ed. Era, México, 1968, 147 pp.
De Poe a Simenon, Ed. Martínez Roca, Barcelona, 1968, 800 pp.
Narrativa norteamericana contemporánea, Ed. Vosgos, «Grandes maestros», 24, Barcelona, 1975, 374 pp.
SARTRE, Jean-Paul, El mur, Ed. Proa, «Biblioteca A tot vent», 192, Barcelona, 1980, 238 pp.
GIRONELLA, Cecília, El ojo de Polifemo (Visión de la obra de Agustí Bartra), Costa Amic Ed., Mèxic, 1957, 258 pp. Il·lust. de: Bartolí, J. Bartra, A. Gironella, J. Junyer, V. Ruiz, Arturo Soto i M. Stuart.
MAS, Manuel, Agustí Bartra a Andorra, Ed. Serra Airosa, «Col·lecció Valira», 2, Principat d'Andorra, 1983, 79 pp.
MURIÀ, Anna, Crònica de la vida d'Agustí Bartra, Ed. Martínez Roca, Barcelona, 1967, 277 pp. (Reeditat per Ed. Serra Airosa, «Col·lecció Valira», 1, Principat d'Andorra, 1983, 320 pp.)
MURIÀ, Anna, L'obra de Bartra, Ed. Vosgos, Barcelona, 1975, 286 pp.
VALLÈS, Jordi, Suite poètica (La poesía d'Agustí Bartra), Impremta de la Biblioteca Catalana, Mèxic, 1946, 123 pp. Il·lustracions de Tuset.
BARTRA, Agustí, a Els himnes, Ed. Aymà, «Óssa Menor», 81, Barcelona, 1973, 7 a 11.
CARRERA, Anton, a Haikús d'Arinsal, Ed. Serra Airosa, «Nívia», 2, Andorra la Vella, 7 a 12.
DESCLOT, Miquel, a Sobre poesia, Ed. Laia, «Les Eines», 64, Barcelona, 1980, 5 a 13.
FORMOSA, Feliu, a Doso, Ed. Martínez Roca, Barcelona, 1970, 7 a 17.
—491→FORMOSA, Feliu, entrevista-pròleg a El gos geomètric, Ed. Laia, «Les Eines», 43, Barcelona, 1979, 5 a 14.
FUSTER, Joan, a Màrsias i Adila, Ed. Selecta, «Biblioteca Selecta», 243, Barcelona, 1957, 7 a 11.
RIBERA, Antoni, a Poemes, Aymà Ed., «Óssa Menor», 23, Barcelona, 1954, VII-XII.
VALLVERDÚ, Francesc, a Ecce Homo, Edicions 62, «A.C.», 44, Barcelona, 1968, 5 a 16.
VALLVERDÚ, Francesc, a l'Obra poètica completa, Edicions 62, «Clàssics Catalans del segle XX», Barcelona, 1971, 5 a 33.
VALLVERDÚ, Francesc, a Ecce Homo, Edicions 62, «L'escorpí/poesia», 74, Barcelona, 1982, 5 a 12.
«Cuadernos de alborada», I, Agrupación Hispana de Escritores, marzo de 1975, 8 pp.
Monografia que conté: Vida y obra, de F. Gordo-Guarinos; Introducción a la poesía, de F. Vallverdú; Tres fragmentos de El hijo pródigo, A. Bartra, i Conversación con A. Bartra, de F. Seguí i A. Díaz.
Guía de butxaca per entrar a la poesía dAgustí Bartra, diversos autors. «Butlletí d'Informació», 2, Col·legi Universitari de Girona, desembre de 1975, 28 pp.
Monografia Agustí Bartra editada per l'Ajuntament de Terrassa el febrer de 1981 arran de ser nomenat el poeta fill adoptiu de la ciutat, 14 pp. Conté: Escrits de Vicenç VILLATORO i Feliu FORMOSA; reproducció d'un poema de Jaume Cañameras dedicat a l'home Agustí Bartra; selecció de poemes de Bartra; cronologia amb fotos i la reproducció fotogràfica d'El cartell per als murs de la meva pàtria, edició de 1969.
ALCARAZ, Joan, Bartra, un gran poeta en Terrassa, «Tarrasa Información», 11-XI-1971.
AMAT-PINIELLA, Joaquim, El poeta Agustí Bartra, «Antologia», Barcelona, 1947.
BROCH, Alex, La muerte de Moby Dick, «El Correo Catalán», —492→ 7-X-1976; Entre la razón y el mito, «El Correo Catalán», 15-I-76; La poesia d'Agustí Bartra, «Taula de canvi», 14 (1979), 87 a 91.
CALDERS, Pere, Agustí Bartra: l'home i 1'obra, «Faig», 18, Manresa, setembre de 1982, 20 i 21.
CARMONA, A., Bartra o la voz total, «La Vanguardia», 9-III-1978.
DESCLOT, Miquel, Totes les cares de l'home-lectura d'«El gos geomètric», «Serra d'Or», juliol-agost de 1979, 75 a 77; El llevat romàntic d'Agustí Bartra, «Serra d'Or», novembre de 1982, 39 a 42.
DOLÇ, Miquel, Dificultades y luces en la poesía de Agustí Bartra, «La Vanguardia», 9-IX-1971; Una síntesis mítica: Agustí Bartra, «La Vanguardia», 29-V-1980; Agustí Bartra y la poesía, «La Vanguardia», 26-III-1981.
DURAN, Manuel, La aventura poètica de Agustí Bartra, «Cuadernos Americanos», Mèxic, maig-juny de 1961, 247 a 257.
FAULÍ, Josep, Elegies d'Agustí Bartra, «Tele-estel», 112, 6-IX-1968; Toda la exuberancia de Agustí Bartra, «Diario de Barcelona», 26-VI-1971.
FORMOSA, Feliu, Agustí Bartra: mite, coherència i sentiment, «Avui», 11-XII-1977.
FUSTER, Joan, Un poeta humanista, «Revista de la Universidad de México», Mèxic, XII-1955.
GIMFERRER, Pere, Presencia de Agustí Bartra, «Destino», núm. 1.700, 2-V-1970. El caso de Agustí Bartra, «Destino». 12-VIII-1972.
GÓMEZ, Joan M., Deixant flors sobre el cap d'Agustí Bartra, «Hoja del Lunes», Barcelona, 16-II-1981.
GRAMBERG, Eduardo, La luna muere con agua, «Cuadernos Americanos», 2, 1971, 249 a 251.
ORTIZ, Orlando, La luna muere con agua, «El Día», Mèxic, 23-XII-1968.
PINYOL i BALASCH, Ramon, Vida i literatura d'Agustí Bartra. Treball universitari.
SOLDEVILA, Llorenç, La narrativa d'Agustí Bartra, «Faig», 2, Manresa, VI-1975, 19 a 21. Agustí Bartra: poeta auroral, «Faig», 18, Manresa, IX-1982, 17 a 19.
TOVAR, A., Poesía y mito: El regreso, «Gaceta Ilustrada»; Para la comprensión de un poeta, «Gaceta Ilustrada», juliol de 1976.
VALLVERDÚ, Francesc, El retorn a Itaca: Agustí Bartra entre nosaltres, «Serra d'Or», 125, 15-II-1970, 51; El retorn fecund d'Agustí Bartra, «Serra d'Or», 173, 15-II-1974, 42.
—493→XIRAU, Ramon, Agustí Bartra, mite i paraula, «Serra d'Or», 148, gener de 1972, 39-40.
AGUADO, Neus, Agustí Bartra, vuit anys després de l'arribada, «Al vent», Terrassa, gener de 1978.
ALCARAZ, Joan, Agustí Bartra, inventor d'arrels, «Al vent», juny-juliol de 1980, pp. 17-21.
ALZUETA, Miquel, Agustí Bartra, l'experiència tràgica de la poesia, «Avui», 27-V-1979, p. 24.
BARTOMEUS, A., Agustí Bartra, «Tele-estel», 169, 16-I-1970.
BUSQUETS I GRABULOSA, Lluís, Agustí Bartra, rapte poètic creador a frec d'Anna Murià, «El Correo Catalán, 25-III-1978, pp. 24-25.
CLAUDÍN, Víctor, Agustí Bartra, poeta épico catalán, «Ozono», 40, gener de 1979, pp. 57-59.
FORMOSA, Feliu, Agustí Bartra contra el gos geomètric, «Taula de canvi», 14, 1979, 66 a 73.
GARCIA, Xavier, Els Bartra: voluntat de sol ixent, «Tele-estel», 178, 20-III-1970.
G. F., J., i R. H., Agustí Bartra, després de l'exili, «Orifiama», 92, febrer de 1970.
LIMA, Bernardo, Catarsis, incendio, metamorfosis y misión, «Uno más uno», 28-VII-1979.
PUJOL, Fèlix, Agustí Bartra, poesía y «homes humanats», «La Vanguardia», 30-III-1980.
RENDÉ, Joan, Agustí Bartra: la veu de l'èpica, «Avui», 26-X-1980.
RIBERA, Antoni, A Terrassa, conversa amb Agustí Bartra, «Serra d'Or», 140, maig de 1971, pp. 15-16.
SALADRIGAS, Robert, Monólogo con Agustí Bartra, «Destino», 1.765, 31-VII-1971.
VILADOT, Albert, Socialista y poeta auroral, «Mundo Diario», suplement del 13 al 20-I-1978.
VILLATORO, Vicenç, Agustí Bartra, poeta, «Diario de Terrassa», 7-III-1981.
—494→
«Diario de Terrassa», 8-VII-1982.
Reportatges i articles de Salvador Alavedra, Miquel Desclot, Pere Calders i Francesc Vallverdú.
«Diario de Terrassa», 17-VII-1982.
Formosa, Feliu, Agustí Bartra: cultura i vida.
Puig i Mayolas, Eudald, En la mort d'Agustí Bartra.
«Diario de Terrassa», 24-VII-1982.
Pi de la Serra, Paulina, Ha mort un poeta.
«Diario de Barcelona», 8-VII-1982.
Massanes, Carlota, Ha mort Agustí Bartra, poeta que fou enemic de l'efímer.
«La Vanguardia», 8-VII-1982.
Faulí, Josep, Entre el mito y el hombre.
«El Correo Catalán», 8-VII-1982.
Villatoro, Vicenç, La muerte de un poeta de la vida.
«El Correo Catalán», 29-VII-1982.
Busquets i Grabulosa, Lluís, Agustí Bartra, un gran poeta desconegut.
«Avui», 8-VII-1982.
Cronologia.
Vallverdú, Francesc, L'última torxa del modernisme.
«Hoja del Lunes» (Barcelona), 12-VII-1982.
Faulí, Josep, Agustí Bartra: El orgullo de ser poeta.
«Excelsior» (México), 9-VII-1982.
Bañuelos, Juan; Labastida, Jaime; Olivar, Oscar, La generosidad de Agustí Bartra ayudó y orientó a muchos escritores jóvenes, aquí.
«Excelsior» (México), 13-VII-1982.
Labastida, Jaime, Ha muerto Bartra.
«Noticiero Universal», 8-VII-1982.
Badosa, Enrique, Poeta que lo parecía.
«Avui», 21-VII-1982.
Ribot, Pere, De la fe d'en Bartra.
«Punt Diari» (Girona), 25-VII-1982.
Carreras i Péra, Joan, Agustí Bartra.
—495→
«Canigó», núm. 771, 17-VII-1982, 2 a 4.
Vidal, Josep A., Dempeus sobre la terra, ja sense rostre, Agustí Bartra.
Broch, Alex, Bartra, entre el mite i la realitat.
«Canigó», núm. 772, 24-VII-1982, 9.
Calders, Pere, Falsa notícia.
«Treball», núm. 728, juliol a setembre de 1982, 10.
Vallverdú, Francesc, En la mort d'Agustí Bartra, un poeta en majúscula.
«El món», 16-VII-1982.
Riera, Ignasi, Agustí Bartra o la «major naixença d'un poeta».
«Al vent» (Terrassa), núm. 52, juliol i agost de 1982, 29-39.
La mort del poeta de la vida: articles de M. Desclot, Ignasi Riera, Pere Calders, Feliu Formosa, Jaume Comellas i Bibliografia.
«Punto y aparte» (México).
Castro, Carlo Antonio, Agustí Bartra (1908-1982): poeta inmortal, recreador de mitos (1a. parte), 15-VII-1982, 15; (2a. parte), 22-VII-1982, 27; (3a. parte), 29-VII-1982, 23; (4a. parte), 12-VIII-1982, 33; (5a. parte), 23-IX-1982, 24 i 25; (6a. parte), 7-X-1982, 28 i 29.
«Faig», núm. 18, Manresa, setembre de 1982, 7 a 28.
Articles de Pere Calders i Ll. Soldevila. Textos d'A. Bartra i Bibliografia.
9-X-1978