Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

31

L. García Ballester (1982), «Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309): El Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno». Dynamis, 2, 97-158.

 

32

M. R. McVaugh (1990), «The Nature and Limits of Medical Certitude at Early Fourteenth-Century Montpellier», Osiris, 2ª serie, 6, 62-84; para un contexto más amplio, véase L. García Ballester (1995), «Artifex factivus sanitatis: Health and Medical Care in Medieval Latin Galenism» (nota 15), pp. 139ss.

 

33

Para una síntesis de lo que fue la medicina medieval, véase N. Siraisi (1990), Medieval and Early Renaissance Medicine. An Introductitm to Knowledge and Practice, Chicago-Londres: L. García Ballester (1988), La medicina a la València medieval (nota l).

 

34

L. García Ballester et al. (1989), Medical Licensing and Learning inFourteenth-Century Valencia (nota 16); M.R. McVaugh (1993), Medicine Before the Plague (nota l); Ll. Cifuentes (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó (1309-1355), Tesis doctoral. Universitat Autònorna de Barcelona (ed. en microficha: Bellaterra, 1995).

 

35

L. García Ballester (1976), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI. La medicina musulmana y morisca, Madrid, pp. 23ss.; L. García Ballester (1988). La medicina a la València medieval (nota l).

 

36

ut nec potissime nostros fideles et subditos pro investigandis scientiis naciones peregrinas expetere nec in alienis ipsos oporteat regionibus mendicare. Recogido por A. Rubió y Lluch (1908-1921). Documents per l'història de la cultura catalana mig-eval, Barcelona, 2 vols., vol. I. p. 14 (doc. xv).

 

37

L. García Ballester (1982). «Los orígenes de la profesión médica en Cataluña: El 'collegium' de médicos de Barcelona (1342) «. En: Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre, Valencia, vol. I, pp. 129-149.

 

38

El documento fue publicado por A. de la Torre y del Cerro (1971), Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451) (introducción, notas y comentarios por J. Rubió Balaguer), Barcelona, pp. [8-9]; R. Gaya Massot (1953), «Porqué se retardó la fundación de la Universidad de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, 25. 165-73.

 

39

super eleccione loci..., ad civitatein llerde..., qui quasi quoddam interniedium terrarum ac regnorum nostrorum existit. A. Rubio y Lluch (1908-1921), Documents (nota 35). p. 15.; J. Vincke (1942), Die Hochschulpolitik der Aragonischen Krone im Mittelalter. Braunsberg (Staatliche Akademie zu Braunsberg, Personal- und Vorlesungs- Verzeichnis, Sommersemester), pp. 17-33. Véanse también, H. Denifle (1885). Die Universitäten des Mittelalters bis 1400, Berlín, pp. 499-508; H. Rashdall (1936), The Universities of Europe in the Middle Ages (nota l), II, pp. 91-96: J.M. Roca (s.d.). L'Estudi general de Lleyda, Barcelona; R. Gaya Massot (1958). «Provisión de cátedras en el Estudio general de Lérida», Analecta Sacra Tarraconensia, 30, 233-296; J. Lladonosa Pujol (1974), Lérida medieval, Lérida, 2 vols.

 

40

La verdadera passió de tota sa vida fou la medicina, A. Rubió y Lluch (1908-1921). Documents (nota 35), II, p. xxxi: L. García Ballester et al. (1989), Medical Licensing and Learning in Fourteenth-Century, Valencia (nota 16), pp. 44ss.; M.R. McVaugh (1993), Medicine Before the Plague (nota l), pp. 78ss.