Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de sor Josefa Antonia Nebot i Coscollà (1750-1773)

Semblança biogràfica

Nasqué a València el 23 d'agost de 1750. Els seus pares eren Josep Nebot i Josepa Maria Coscollà. Posteriorment es traslladà a Bocairent, on arribà el 13 de juny de 1770, i professà en el seu convent d'agustines el 18 de juny de 1771. El seu director espiritual i confessor del monestir li demanà redactar uns escrits de consciència, que daten des del 10 de juny de 1772 fins al 4 d'agost de 1773. El pare Lorca rebé una carta del 27 de desembre de 1773 del secretari provincial dels agustins, fra Agustín Carbonés, en la qual li comunicava que el provincial, el pare fra Xavier Agustín, li demanava arreplegar tots els manuscrits de sor Josefa i enviar-los al superior del convent de sant Agustí de València, el pare fra José Mollá, perquè ell mateix els examinara. El pare Lorca així ho féu el 16 de gener de 1774, i hi afegí una breu ressenya biogrà­fica de la sor i algunes notes.

Sor Josefa escrivia per mandat del confessor i s'expressava amb tota llibertat sobre els fenòmens místics que experimentava, tot pensant que després de llegir-los, els cremaria. Els papers estan escrits en castellà, però sembla que sor Josefa Antonia era valencianoparlant, atés el que llegim en la biografia de les agustines de Sant Mateu en la seua pàgina web (sense any i sense numerar [pàgs. 1-2]):

(...) el P. Lorca le puso en un papel el alfabeto en mayúsculas y minúsculas, y en otro las normas generales de cómo empezar y terminar una carta, para que así pudiera escribir alguna vez a su madre. Todo esto lo declara el director para que se comprendan las muchas faltas de los manuscritos y los giros de las expresiones, dado que ella poco practicó el castellano, pues siempre habló en valenciano, su lengua materna.

Aquesta relació comença amb uns advertiments preliminars escrits el 16 de gener de 1774 pel pare Lorca. A continuació, el manuscrit amb les revelacions de sor Josefa que són 124 pàgines per ambdues cares, a més d'un resum de la seua vida abans de prendre l'hàbit. Finalment, inclou una addició del vicari, amb poesies de sor Josepa Antònia, el judici que li mereix l'obra al prior del convent de Sant Agustí de València, el mestre fra Josep Mollà, un inventari dels béns de la monja (1771), i dues addicions posteriors: un escrit de la priora de 1935, sor Antonia Colomer Santonja, i una advertència final, anònima. Les revelacions de sor Josefa conformen la part central del manuscrit. Hi trobem alguns afegitons del confessor, tot i que diu que copià els papers de la monja sense cap modificació. També cal afegir «Diversas coplas muy devotas y espirituales al niño Jesús de la Estrella...» el de Nostra Senyora dels Dolors i dels Sants Reis de Bocairent, que recull Lorca (1776).

Escrits

  • Originales manuscritos de Sor Josepha Antonia Nebot. Religiosa profesa de coro del convento de Nª Sª de los Dolores, y Santos Reyes Magos, del orden y regular observancia de N. P. San Agustín, de la Villa de Bocairente, Reyno y Arzobispado de Valencia. Són 124 pàgines per ambdues cares amb les revelacions de la sor (comprén: «Relación de los que pasaba en su espíritu», «Relación de toda su vida hasta su ingreso en el Monasterio» i «Varias coplas muy devotas y espirituales al niño Jesús de la Estrella, que se venera en dicho Convento»).

Referències bibliogràfiques

  • AGUSTINAS CONTEMPLATIVAS MONASTERIO SANTA ANA: «Josefa Antonia Nebot (1750-1773)-Bocairente», dins «Agustinas santas: no canonizadas», 3 pàgines sense numerar.
  • ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2005, pàgs. 13-48, 79.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: Catálogo comentado de la autobiografía española (siglos XVIII y XIX), Madrid: Ollero & Ramos, 1997, pàg. 234.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàgs. 281-282.
  • FERRE DOMÍNGUEZ, Josep-Vicent: «Aproximació als manuscrits d'una monja agustina [Josefa Antonia Nebot]», dins Bocairent. Festes d'estiu a San Agustí. 2008, edició de la Junta de Majorals de Sant Agustí, Bocairent, 2008, pàgs. 54-61.
  • FERRE DOMÍNGUEZ, Josep-Vicent: «Una breve aproximación descriptiva al monasterio de agustinas de Bocairent (Valencia)», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular, Simposium (XIX Edición), San Lorenzo del Escorial, del 2 al 5 de setembre, 2011, vol. I, pàgs. 342-343.
  • FERRE DOMÍNGUEZ, Josep-Vicent: El monasterio de agustinas de Bocairent. Historia de una fundación familiar (1556-2004), Madrid: Editorial Agustiniana, 2018.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs 69-70.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg 275.
  • LORCA, José: Resumen de las virtudes y vida de Sor Josepha Antonia Nebot, Religiosa Profesa del Convento de Nuestra Señora de los Dolores, Orden de Nuestro Padre San Agustín de la Villa de Bocayrente, escrita por el Reverendo Padre, Presentado Fray José Lorca, de la misma Orden, Vicario que fue de dicho Convento, y Director de la referida Religiosa, lo escribía en San Agustín de Orihuela, año 1776, inédit, 180 fols. Biblioteca Històrica de la Universitat de València.
  • PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: La mujer y las letras en la España del siglo XVIII, Madrid: Laberinto, 2002, pàg. 175.
  • PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: «Panorama de las escritoras del siglo XVIII», dins Ecos silenciados: la mujer en la literatura española. Siglos XII al XVIII, Junta de Castilla y León, 2006, pàgs. 342-343.
  • PASTOR FUSTER, Justo: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pàg. 526.
  • POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàg. 460.
  • SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, pàgs. 66-67 i 366.
  • SANTIAGO VELA, Gregorio de: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de la Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Imprenta Del Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1922, vol. VI, pàgs. 26-27.
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàg. 75.
  • TRINIDAD, Gemma de la (OSA): «Nuestros predecesores: Josefa Antonia Nebot (1750-1773). Monasterio de Bocairente», Anima Una, 56 (2004), pàgs. 69-71.
  • TRINIDAD, Gemma de la (OSA): «Sobre Josefa Antonia Nebot [sic] (1740 [sic]-1773)», Vida Sobrenatural, 90 (2010), pàg. 58-63.
  • TRINIDAD, Gemma de la (OSA): «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVIII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular, Simposium (XIX Edición), San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de septiembre, 2011, vol. 1, pàgs. 387-402.
  • ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: «Historiar les protagonistes absents. La poesía femenina de l'edat moderna a l'àmbit català», dins Lola Josa & Mariano Lambea (eds.), 'Allegro con brio'. I Encuentro “Aula Música Poética” de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012), Digital CSIC, 2013, pàg. 157.
  • ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: «Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’. Noticia del cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)», dins Mercedes Arriaga Flórez, et. al. (eds.), Ausencias: escritoras en los márgenes de la cultura, Sevilla: Arcibel Editores, 2013, pàg. 1364.
  • ZORROZUA SANTISTEBAN, M.ª Pilar: Escritoras de la Ilustración española [Microforma] (1759-1808), Universidad de Deusto, 1999, pàg. 554.
Pujar