Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente






Resposta den berthomeu saluador studíant en lahor dela verge María per honor dela Ioya


A vos quí nou cors          hagloríffícada
Presente lahors          que may foren fetes
Seguínt Gabríel          Adam yels Proffetes
De noble present          yous faz enbaxada
Ihesus vostre fíll          essent saludada
Se volch encarnar          díns vostra persona
Del cel estelat          sou alta patrona
Dels elaments tots          fos magnífícada

En míg dels Ceraffs fos molt fauorída
Darchangels e trons          vírtuts e planetes
La luna yl sol          estels y cometes
Puíant excellent          vos han círcuída
—161→
Oohren se los cels          entrau sens guíatge
Los martrs e sants          tot hom fa gran festa
Pensant que del fíll          vos sou manífesta
La mare e          quius dona lestatge

Domílítat gran          portant la mesura
París vostre fíll          en terra deserta
La cambra teníu          null temps fon vberta
Adoran tres Reys          la vostra fígura
Leuant sel Iosep          rebent les offertes
Acostas a deu          ab gran contíneza
Senyor natural          puníu la offenza
Derodes portant          spases ín ertes

Verges sens peccat          íames foch trobada
Ní martre su vos          quí portas nou mesos
Lo verb díuínal          a qní son fot mesos
Seruír lo sens frau          puíx pagua soldada
Per deu eternal          fos santífícada
Ans no creas lom          ní eua peccas
Mírant beus esta          prenínt per lo bras
Lo gran Camarlench          quíus ha coronada

De dotze rosers          en míg del hombratge
Honor ínpetras          quí tots los amanta
E cantals tots íorns          lesglesía santa
Mírau dela fe          ínsigne míracle
—162→
Caruoncle molt rích          de nos aduocada
De perles guarnít          balays e rabíns
Lo gran paradís          tots los Ceraffíns
Publíquen llur veu          crídant vos lohada


Tornada

Donchs verge homíl          mudau nos la planta
En goíg e forment          leuau nos la fam
La marsen braueíx          a vos ínuocam
Sen vagal peccat          quí tots nos espanta






Resposta de Ioban verdanxa menor de días          enlahor dela verge María en ríms estrams ala Ioya


Port de vírtuts          no períllosa plaía
On sens temor          los peccadors sormeíen
A vos descríu          lo gran apocalípsí
Cobrí lo sol          tenínt als peus la luna
Tant ha puíat          domíl la vostra planta
Que trnspassant          dels cels totes les portes
Fílla del fíll          ensemps sou marey verge
Portant al mon lo redemptor decolpes

Quant me record          de vos canta lesgleya
Sola sens par          hí sola sens exemple
Ab gran espant          yo gos pendre la ploma
Sí vull parlar          hoíg títubar malengua
—163→
Del gran Dauíd          vos sou torre guarnída
Y de Moyses          fogueíant gauarrera
De Sathanas          partís lo cap en pezes
De parahís          reparau les cadíres

Pus altament          concebes en la pensa
Lo verb etern          que díns lo verge ventre
Vos comenzas          de vírgínítat norma
Car de prímer          neguns la conexíen
Tant moderat          portas lo vostre vírue
Quels contínents          de vos preníen regla
De sos desígs          mírant la vostra cara
Als no temprats          apagauen les flames

Quant vostre fíll          peníat entre dos ladres
Morínt mata          la mort quíns destrohía
Tota la fe          per deren los apostols
Vos assístís          comparent per nosaltres
A vos de mort          la gran dolor cobría
Com no morís          per dol fon gran míracle
Martír algu          a vos no sacompara
Buíx de tal grau          vos attengues la címa

En loch tan alt          vos ha deíffícada
Lo quíus cría          y vos parís donzella
Que gouernau          del cel lo gran ímperí
Y tots los bens          per vos sola saconsíguen
—164→
Dels íusts sou goíg          deles vergens caruoncle
Dels peccadors lo paues          quíns deffensa
Dels turmentats          remey quíls aconsola
Y dels perduts          castell hon se reparen


Tornada

Estela gran          la vera tremuntana
Que per la mar          daquest mon tríst nos guía
Guíau me vos          ab lum de vostrantorxa
Perquels perílls del maluat nom trebuquen






Resposta feta per en Luís catala en la hor dela verge María tírant ala Ioya


En tantes parts          vostra bondat destílla
Mare del fíll          en trínítat vnit
Que mon saber          es menys duna centílla
A declarar          aquella gran postílla
Hon se conte          vostre preu infínít
Com pore donchs          ab despoblat entendre
Donar lahors          a vosta dígnítat
Sí de vírtuts          haueu pogut estendre
Tan alta lum          que ha bastat compendre
Los grans secrets          dela díuínítat

Ab plenítut          eternalment creada
Sots lo gouern          del pare díuínal
Per son valer          dígnament preseruada
La vosta carn          tostemps sanctíffícada
May ímporta          peccat orígínal
—165→
Del creador          tan agradable sposa
Y ab son voler          axí fos de concord
Que desííant          vna matexa cosa
Degudament          hoys veníu formosa
Quant a regnar          vos fon lo cel vbert

Per ser homíl          la gloría ínfínída
Hauent actes          del íncreat senyor
Vírgínítat          vos ha tant ennoblída
Que mare          fos sanctament elegída
us consígna tota          sa gran amor
Línfínít deu          prenent en vos factura
Lo vostre cors          volgue deíffícar
Sou en los cels          tremuntana segura
Per als deuots          delítosa pastura
Y als peccadors          reffugí síngular

Ceptre portant          en lo sagrat ímperí
Dels grans tresors          Reyna díspensau
Sacrarí fet          per a tan alt místerí
De gran dolor          sofferís límproperí
Plena daquell          quíns ha portada pau
Daterna mort          per esser deffensora
Angels esancts          vos míren excellent
Y en tot lo mon          vos conexen senyora
Pux línconpres          en tal grau vos honora
Qual a son grat          merexeu dígnament
—166→

Sola sens par          dels cell la mes ínsgne
De purítat          teníu ornat vestír
Al que valeu          la corona condígne
Lo loch pus alt          la cadíra mes dígne
Que maternal          se pogues elegír
De castedat          teníu blanca díuísa
Daurat cínyel          de lumínosa fe
Y de set goígs          brodada cortapísa
Sí poch sabent          Vos lohe de tal guísa
Humíl deuot          vos demane merce


Endreza

Espíll molt clar          per hon sateny la vísa
Daquell tresor          quel prímer hom perde
Puíx que Ihesus          per ell paga la sisa
Mare de tots          vestíu nos tal camísa
Que mereíxcam          fruír lo maíor be






Resposta de Berthomeu dímas en la hor dela verge María en ríms estrems per la Ioya


Sím atreuesch          entrar scura silua
No sens temor          delít me dona senda
Lo poch quey se          índígne dír no dubte
Venza la por          lohar la mare verge
No ha bastat          naturab son íngení
Lus de raho          ní la humana claustra
Tanta lahor          compendren lo seu esser
Que lígnorant          no puíxa dír sens torze
—167→

Deuocío          endreza nostra lengua
Y no consent          seruem íames scílencí
Puíx concebem          en nostre mortal carzre
Dígne penser          deuem tenír príncípí
Que may no fon          díns los eternals límíts
Mes líberal          senyora fos sens colpa
Apres Ihesus          tan vírtuosa falda
Los nostres mals cobrínt no pot fer ombra

Míra lo mon          yadmíras da quest feníx
Yl cel espant          soste de tal caracte
Los peccadors          en lo seu si recolzen
Troben lals íusts          auctora ser demerít
Prenen desi letícía los angels
La trínítat          nos ven gloría perdre
Prenínt lo fíll          humana cara de mare
Ha recreat          lo mon puíant en larbre

Los ínfernats          en lo tenebros regne
Míren pensant          la pena fer menys aspre
Y los del cel          contemplen aquest medí
Archana gran          e negocí dels segles
Eua pecea          y aquesta pres lo calzer
Víuífícant          daquella lomícídi
Eha sanat          la nostra cruel naffra
Fent deuallar          Ihesus fíns en lo centre
—168→

Son fíll cobra          la senyorían lome
Yls angels seus          prengueren no poch greuge
Be natural          que nostre cor escalfa
Hauem attes          per ell an lo sepulcre
Deu nomena          laíust deles grans aygues
Da quell bell nom          hon gracíes saíusten
Mes alt quel cel          María tan profunde
Com es labís          y extensa mes quel segle


Endreza

No cessare          avos vírgínal ceptre
Donar lahor          puíx sou nostre refugí
Aquíl uolra          uestir gíppo de seda
Y amí cobríu          de vostra clara tomba






Resposta de hun Castella sens nom lo qual díx en lohor dela verge María tírant ala Ioya


O místerío muy profundo
Creador de cíelo y terra
Redemptor propío del mundo
Lo prímero y lo segundo
De tríno en vno cyncíerra
Príncípio y fín íneffable
Porque no se si errare
Dat me lengua conque fable
Sí quíere delo palpable
Pues que par amas no se
—169→

Cono romero que prueua
Par apassar algun vado
Por algun bordon que leua
Mí obra en son desser nueua
Sera mas cíerto translado
Sígannos en sus lahores
Nuestras muy sauínas doctrínas
Madre delos peccadores
Floresca flor delas flores
Sícut lílíum ínter espínas

Esta es quíen nos aparega
El gualardon dela fe
Esta es de quíen lesglesía
Translada dela ley vega
Floruít vírga Iesse
Excellencía tan perfeta
No se quíen compararí
Delas planetas planeta
Et quasi mírra electa
Sícut Cedrus líbaní

Da muy rícho gualardon
A quíen escríuír la dessea
Desta canta Salamon
En vna breue lízíon
Tota est pulcra amíca mea
—170→
Y en los capítoles mísmos
Responde el mísmo profeta
Contra argumentos sophísmos
Ahun no eran los abísmos
Ego íam eram concepta

Esta de los cíelos llaue
Mater est esponsa Chrís
Nos mudo de Eua aue
Y esta canta muy suaue
Inuíolata permansis
Aue mater peccatorum
Aue vírgo nímís dígna
Aue Regína celorum
Aue domína angelorum
Aue stella matutína


Tornada

Yo no demando Iubon
A hun que no falta copdícía
Mas antes pído perdon
Templando como lladron
Delante dela Iustícía



  —171→  


Resposta de vílalba en lahor dela verge María díta per honor


Alta sens sens par          santa verge María
Vostres deuots          deuen tenír delít
Quant humílment          voleu dír en escrít
Vostres lahors          de molt gran alegría
Es verítat          que hom noy bastaría
Dír tots los bens          de vos senyora nostra
Mas solament          azo que raho mostra
Vull esplicar          a vostra senyoría

Tres dígnítats          senyora vos teníu
Neta del víl          peccat orígínal
Mare de deu          verge pura sens mal
Reyna dels cels          y gran emperadríu
Sant Agostí          en hun tractat escríu
Quant de peccats          ell entengues parlar
En res de vos          no volía pensar
Fora del crím          de tot peccat vos díu

Cert es e clar          que deu omnípotent
Vos elegí          per mare del fíll seu
Al qual en tot          entegra part lí feu
Del seu poder          aell dret pertanyent
A vos dota          de gran dot excellent
Car zo quel fíll          tenía per natura
Fonch tost en vos          per gracía molt pura
Semblant vos feu          aell molt merexent
—172→

Iunta se huí          prop dela trínítat
De tots los bens          vos sola sou complída
Fílla de deu          y deu vos te estríta
Cambra e clau          sou dela trínítat
Ama vos deu          y ell de vos es amat
Deu en quant fíll          yos es obedíent
En quant senyor          vos es tostemps plasent
Lo seu voler          es vostra voluntat

Angels e sants          tots vos donen lahor
Lo poble bo          vos desige seruír
Vostres deuots          no cessen íames dír
De vos vírtuts de singular valor
E lo seruent          dels seruents lo menor
Quí de vos creu          perfeta purítat
Sía per vos          en gracía posat
De vostre fíll          nostre deu e senyor


Tornada

Senyor Ihesus          vos quí tan gran amor
Haueu en tot          ala mare mostrat
Als seus deuots          haíau los píetat
Saluant los vos          quí sou ver saluador



  —173→  


Resposta de Iohan del bosch cíutada de xatíua en lahor dela verge María tírant ala Ioya


Flach es lengíny          si vos no maíudau
Mare daquell          quí lo mon ha saluat
No puch errar          si vos ab míus armau
Plena de be          los hulls amí gírau
Vostre seruent          quíus ha toastemps amat
Res en lo mon          amí tant no materra
Com es en dír          verge vostres lahors
La mía ma          la plomab por afferra
Ma voluntat          díra sobre la terra
Especíals          ymnes cantats de vos

Font emanant          de vírtuts a bundos
Mes alt quel cel          profunde que la bís
Plena de dons          vostre fíll gracíos
Vos lo portas          al mon tan doloros
E fes obrír          lo port de paradís
E uaugmenta          en sos fílls lo peccat
Colpable mort          no has donat e dan
Per vos homíl          Ihesus es deuallat
Prenent la carn          ab tots ses germanat
E cancellas          la carta del Satan
—174→

Ab lenguas míl          e cor de díaman
Quí bastara          al que vos merexeu
A quants doctors          han dít e parlaran
Vostres vírtuts          atots los sobraran
Molt prop estau          del quí morín la creu
Mare conech          e vem de cascuna día
Verge tan be          nos cas de marauella
Temple donor          per si fa Ieraxía
Tot aíustat          míracle yo díría
Maren dessems          parír verge donzella

Deu eternal          díns la vostra capella
En hun moment          sol fon organítzat
Home perfet          porta sense querella
El se vestí          dela vostra gonella
zo es de carn          semblanza de peccat
O gran hester          alleuat dela fe
Mesures tres          mesclas dela farína
Lo nou e vell          eternal en tot be
La carn dadam          larma creada te
En lunío          de persona díuína

Lo mon perdut          per vos la gran Reyna
Fonch restaurat          caygut en la sendera
De Mardotxeu          la rabía canína
Vos distrohírs          essent la medícína
E reportas          lo brot de lolíuera
—175→
Sobre los cors          dels angels exalzada
Aurea vos          tenínt moltaureola
De dígnítat          ínfínída dotada
Mare de deu          en cos gloríffícada
Sols daquest nom          lo lucíffer tremola


Tornada

O flor del camp          príncípal de lescola
De paradís          apres deu eternal
Del prímer cas          íous dích ín mune sola
Maíor teníu          quels Ceraffíns lestola
De carítat          vírtut perpetual






Resposta de gazull en lahor dela Verge María tírant ala Ioya


Mare de deu          esser no merexque
Altra que vos          per gran humílítat
sens lahor          lalta díuínítat
Humana carn          díns vos pendre volgue
Ans e apres          tostemps Inmaculada
Verge del part          restas neta com vorí
Excellentment          dín fíníts bens dotada
E del mon tot          verdader aíutorí

Vos sou la font          brollant nostra salut
Sacrarí ferm          de gracíabundant
Emperadríu          deessa tríhumphant
De tots los cels          per ínfusa vírtut
—176→
Als nauegants          vos sola sou bonanza
Als pelegríns          camí segur e guía
Dels pobles tots          en vos es lasperanza
Puíx que sou dells          aduocada molt pía

Deparadís          porta sou díuínal
E bell palau          y archíu doracío
E vera lum          portant redempcío
Agrans e chíchs          y atots engeneral
Vos sou castell          molt fort ínexpugnable
Regína gran          dínfínída belle          a
Per meríts tals          a negu cemparable
Flor deles flors          eclau de sauíesa

Ab propís bens          haueu rebut tal guany
Que dígnament          ab vostre fíll regnau
Tant que sens fí          dotada vos restau
De tan alt loch          qual mare vos pertany
Caruoncle sou          quí mes quel sol clareía
Al qual mírant          rebem gracía tanta
Quels esperíts          de vícís nos deneía
E daquest mon          en laltre nos transplanta

Vostres lahors          e lo quant mereíxeu
Santes e sants          níls angels bastan dír
Car per vírtus          sou vísta resplandír
Tant que nous fall          sino que soffeu deu
—177→
De dotzestels          ornada vostra testa
Als crístíans          es maníffesta cosa
Tenínt lo sol          per bella sobreuesta
Per drap de peus          a vos la lunasposa


Endreza

Verge sens par          los cels feren tots festa
Com en aquells          entras pura com rosa
Perzo lohant          homíl yous faz requesta
Vos me pugeu          hon tat lo be reposa






Resposta de Luís garcía scríuent en lahor dela verge María tírant ala Ioya


A vos per lohar          dels angels senyora
E mare de deu          nom bastal saber
Ia mes deffallís          ans fos causadora
De nostra salut          de tats guíadora
Repar daquell crím          que lom volgue fer
Dotat vos han molts          de vírtuts guarnída
De tals han fruhít          los sants en lo mon
A tots preualgues          ab deu sou hunída
En altres maíors          yous mír enríquída
Negu nou atteny          en vos sola son
—178→

Ans de res crear          per deu fos eleta
En temple sagrat          de quí la carn pres
Obrat ha en vos          obra tan perfeta
Al deute prímer          vos veogen sou neta
Lo vostre sant cors          gens noy es compres
Preseruada fos          tíngues vída pura
Iames no gustas          verí de peccat
Volgueus ell formar          sens pendre lesura
Perzo que vestís          noble vestídura
Fígurant la vos          deu hom ses mostrat

Víngues en la lum          del mon e creada
Ab voler estrem          vos regonegue
En aquell ínstant          dels cels deuallada
Es tota vírtut          en vos transportada
Persona víuent          íames latígue
Sola meresques          vos esser la mare
Per humílítat          concebes lo fíll
Trames lespírít          per leternal pare
Sencera restas          segons yo compare
Com lo raíg del sol          fa díns en lespíll

Per aquellamor          que deu vos tenía
De grans donatíus          vos feu habundant
Que les vostres mans          sa gran senyoría
Tractassen nodrínt          en la ínfancía
Dazo excellíu          esou tríhumfant
—179→
Altre sino vos          dígne secretarí
No fonch de Ihesus          quí es nostre be
Per zous comana          la clau del sacrarí
E quant deuallat          de monte caluarí
Lexat per los seus          restan vos la fe

Del seu príncípat          donaus la fadígua
Noy entre nengu          si a vos no plau
Tot lo que vos feu          Ihesus nou deslígua
El vostre mantell          nostres mans abrígua
Sí gracías fa          vos les ímpetrau
Al vostre trespas          temes la fort guerra
Del gran lucíffer          aquell no fos víst
Per vos lín creat          retornan la terra
Lanímab lo cors          portan sa defferra
Puíat es als cels          feu ab Ihesu críst


Endreza

Reyna dels Reys          díns en la bandera
Del vostre amor          teníu me cubent
Sínous he lohat          segons que volguera
Deman vos perdo          quí sou mare vera
Guarníu me del prís          non restce desect



  —180→  


Resposta den bernat dez puíg en lahor dela verge María tírant ala Ioya


Descuredat          tenínt la pensa llesa
Meríts tan alts          íames pore compendre
Verge sens vos          dels angels mes entesa
Gens pratícar          nom cur de tal empresa
vos parcíal          negun pora rependre
Per guíaus prench          de sacra taulegía
Centre perfet          hon vera lum se troba
Mon esperít          malat de lítargía
Síl exalzau          en lalta Ierarchía
Sera curat          tocada vostra roba

De paradís          haueu vbert la porta
Presa Ihesus          la vostra forradura
Vos cancellas          aquella senda torta
Víuífícant          la nostra vída morta
Ens díuertís          ala vía segura
De vos hester          fígura fon molt vera
Nous comprengue          la ley tan rígorosa
Deu eternal          dela colpa prímera
Sol entretots          vos preserua sencera
Restas apres          constant víctoríosa

Lobíecte gran          de vostra senyoría
Dels díssoluts          leuada cobeíanza
Los apetíts          de castamor floría
Angel ní sant          nou feu ní fer poría
Que lome calt          de gel prengues semblanza
—181→
Dín fínítat          coronaueu obtesa
En aquest mon          vos excellent
Reyna Del actual          senyora fos íllesa
Per hon obríís          la ínmortal deuesa
Aconseguínt          fruycío díuína

Dels Ceraffíns          ab cors glorífícada
Vos tríhumphau          no crech del tot fínída
Sou apres deu          la mes deíffícada
Maren dessemps          hí verge sublímada
Secundum quíd          vos puch dír ínfínída
Feníx vos sou          ozell síngularíssím
Domílítat lo perfet          grau atesa
Vos nos portas          lanyell emínentíssím
Prenent ab ell          martírí perfectíssím
On vos cremas          de carítat encesa

Mírant en creu          la maíestat díuína
No díssemblas          ala fort salamandra
Díns lo gran foch          quí lo mon íllumína
Cremant vísques          produhínt medecína
De gran salut          com feu report Cassandra
Restant en vos          no fícta fe mas vera
Fes conuertír          los dexeples dubtosos
E pendre lum          portant dreta carrera
De vos quí sou          perfeta gauarrera
Vberts los hulls          daquells molt tenebrosos
—182→


Tornada

Mare de deu          rahons persuasíues
Sí leugues míl          en bocha tullíana
Deu conuertírs          ní menys demostratíues
Poríen dír          vostres perrogatíues
Noyha bastat          lesgleya, crestíana


Endreza al senyor vísrey e mestre de Muntesa

Senyor vísrey          e de muntesa mestre
Sí del vellut          nous par qne sía dígne
Lo qual so cert          haueu mes en sequestre
Perque mon dír          de tot no vaían en destre
Carmesim dau          com asenyor ínsígne






Arcís vínyoles per honor en lahor dela verge María


Mare de deu          quí sols pogues merexer
Nom díuínal          per vírtut del altísme
Font don nasque          lo sant crístíanísse
Regau lo puíg          yen fruyts sants feu lo creíxer
Gírau vers ell          moguts de píetat
Los vostres hulls          ab la qual contemplaren
Lo          fíll humíl          sens colpa turmentat
Y en tot obrar          íames lo desemparen
—183→

Mare de deu          com lo sant matrímoní
Vos abíllas          de Ioyes precíoses
Lo cap guarnít          de penses lumínoses
Tan clareíants          que seguras lo dímoní
Al coll portas          collar dor fí bronít
Als musclas sants          aquella gran cadena
De nostra fe          y en vostres píts guarnít
Caruoncle pur          dela díuínal mena

Mare de deu          vestís vos per camísa
La fermetat          lístaday damor casta
Cobre los píts          de tan eleta pasta
Guarnít cabes          de vírgínal camisa
Tot lo restant          era de prím cambray
De carítat          eren vostres faldetes
Ab maruets grochs          posats de tal espay
Quen geny huma          íames tals les ha fetes

Mare de deu          la nubcíal gonella
Fonch en lo mon          atots íncomprensíble
Lo drap estrany          la color ínuísíble
Y entorn depeus          vna cercha molt belle
Les mostres son          fetes per xerubíns
Brodant lo goíg          que reme nostra colpa
Daurat cordo          texít per Ceraffíns
Cobre lalet          que menía quíns descolpa
—184→

Mare de deu          cobría larreu dígne
Mongíl tallat          per lescríptura santa
Vostre palau          ornat de claror tanta
Misterí fon          a vos pura condígne
A deu placca          lumíl sant contínent
Y enamorat          del que creat hauía
Prengue de vos          persant obumbrament
Fíll Redemptor          del home ques perdía

Mare de deu          no seyta mas prostada
Sobrel tapít          dels purs vírgínals lírís
Acompanyat          de multítut de círís
Sant Gabríel          vos troban la posada
Penols fícats          mostrant se ía vassal
Ger tot lo cel          vos presta homenage
Alque vull dír          lenteníment deffall
Quanta valor          causa tal vassallatge

Mare de deu          en lo mon pus amarga
Ya rab lo fíll          regnau la mes contenta
Ab pur uestír          e tant quab deu parenta
Vos auístas          nostra humana sarga
Lo mes ualer          vos ha fet mes humíl
Vírgínítat          sobrels cels habundosa
Depurítats          florída com la bríll
Díns vos se cull          la fruyta saborosa
—185→

Mare de deu          Insigna creatura
Quant humílment          rebes tal marauella
Rebeu lo puíg          quen vída saparella
Seruír a vos          ab gran benauentura
En ell florínt          lo ceptre de vírtut
Grana díns vos lo fruyt de lesperenza
Deu qual víura          puíx a deu ha plagut
Vos mígenzant          en benauenturanza


Tornada

Mare de deu          bandera de salut
Tan vos suplích          quant mon saber alcanza
Lo meu lohar          si nous haura plagut
A peu descalz          vísitel puíg de Franza


Endreza

Senyor vísrey          íustícíer estut
Dels Cauallers          víctoríosa lanza
Bon capíta          may en armes vencut
Fazaus Iesus          seruar íust la balanza



Anterior Indice Siguiente