Visor de obras.

"__Senyor, qui és lo qui m'incrimina de cars de traçió? Yo só açí per defendre mon dret, ma honor e fama.

"La donzella se acostà a ell e conegué que era Tirant lo Blanch, e dix-li:

"__O traydor e mal cavaller, desegual en l'orde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues pròpies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e l'altre de Apol·lònia! E tals morts no·t pots scusar sens gran nota e punició cruel en la tua reprovada persona.

"Parlà lo rey e dix:

"__Donzella, si Déu me salve la vida, yo no sé ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.

"__E com, senyor? No és la magestat vostra en recort pochs dies ha __dix la donzella__ de quatre cavallers, germans d'armes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?

"__Sí __dix lo rey__, bé·m recorda. Mas sobre nostra fe real, jamés d'ells poguí saber qui eren ni de qual terra, que si yo agués sabut que eren reys y en ma cort fossen ve(n)guts,   -[f. g8v]-   jamés aguera consentit que aguessen fetes armes voluntàries a tota ultrança, per ço com lo perill és molt gran e no deu ésser donat a reys fer armes voluntàries, en special a tota ultrança. Si eren necessàries, gran rahó seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jamés ho sabí. Digau-me, donzella, qui eren los duchs?

"__Senyor, yo us ho diré. Lo hu d'ells era lo duch de Burgunya, lo qual vengué açí a vostra altesa per embaixador del rey de França.

"__Bé só en record d'ell __dix lo Rey__. E m'és molt enuig la sua mort. E l'altre, qui era?

"Dix la donzella:

"__Fill era de l'emperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo traydor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jamés perdonen la mort a negú.

"Tirant no pogué més comportar que parlàs, sinó que ab gran ira dix:

"__Donzella, no tinch altra dolor en aquest món sinó com sou dona, car si fósseu cavaller, axí com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. Emperò yo preguaré a la mia ànima que no·s vulla gens alterar de les paraules vils e deshonestes que d'eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa és que tot l'esforç de les dones és en la lengua. Emperò si açí és aqueix cavaller qui·s fa nomenar Kirielayson de Muntalbà e ell diu de mi lo que vós aveu dit davant mon senyor lo rey, poria ésser, ab la ajuda de nostre senyor Déu, yo·l faré anar han he tramés los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.

"Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:

"__Si yo he morts los quatre cavallers he-u fet axí com fer devia, sens engan negú ni milloria d'armes. Emperò la magestat del senyor rey és açí, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo·m vull sotsmetre d'estar-ne en juhí davant la magestat del senyor rey e de los jutges del camp.

"Com lo rey lo véu parlar axí justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valentíssim cavaller e molt discret. Hoydes per lo rey d'armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acostà's a ell e en presència de tots presentà-li la letra de Kirielayson de Muntalbà. Tirant li féu la següent resposta:

"__Rey d'armes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilshòmens si request ne sou, axí en batailles necessàries com voluntàries. E per quant a veguades és dubtosa la execució, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en presència de tots los altres, jo accepte la letra o requesta si és de batailla a tota ultrança. E si és armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo m'ature acort.

"Tirant pres la letra e donà-la a hu qui sapia molt bé legir, e en presència de tots fon lesta, la qual era del tenor següent."

A vós, Tirant lo Blanch, més cruel que lo leó famejant, falsificador y scampador de la sanch real de aquells benaventurats cavallers mon senyor lo rey de Frisa e lo rey de Apol·lònia, ab armes falses e disimulades entre cavallers de honor no acostumades portar. E per quant vós sou desegual cavaller e, per més propi parlar, traydor, falsificat en armes y en tot lo que de honor és, e yo avent notícia de la vostra gran maldat __per bé que só cert que·n seré blasmat per molts bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e traydora yo haja admesa per companyia de entrar dins liça en camp clos a tota ultrança com si fos de persona en libertat posada__, a tota ma requesta vos combatré a hús e costum de França. He us dó poder de divisar les armes. E vostra resposta speraré per spay de XXV dies aprés que us serà presentada, de la qual staré a relació de Flor de Cavalleria, rey d'armes. E si per temor de mi acceptar no la gosareu, siau çert yo us reversaré les armes he us penjaré cap avall segons de traydor se pertany. E per totes les corts dels grans senyors yo hiré mostrant la gran traçió que feta aveu en les persones de aquests dos reys, e serà notificat a tots aquells qui saber-ho volran.

Scrita e sotsscrita de la mia mà, sagellada de mes armes pròpies e partida per A.B.C. Dada en la ciutat de Frisa a II de juliol.

Kirielayson De Muntalbà.

"Com Tirant agué feta legir la letra e véu lo contengut en aquella, dix al rey:

"__Senyor, cascuna cosa ve en son temps. Bé véu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de traçió. Yo me'n defendré fins a la mort e tindré la mia mort per ben spletada si jamés yo consentí ni ginyí mal negú per als quatre cavallers.

"__Bé som certs __dix lo rey__ que vostra honor és salva. Emperò, puix lo cars s'és seguit, anem a la sglésia del senyor Sanct Jordi e hoyrem missa e farem-los la honor que ells són mereixedors, puix sabem que són reys coronats.

"Los jutges del camp digueren que era molta rahó, que axí·s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:

"__Senyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me cumplau de justícia, puix los reys són stats morts per mi líçitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp és stat ordenat, yo dech anar armat aprés d'ells fins sien dins l'altra sepultura. E açò,   -f. h1v-   senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justícia fer-se deu.

"Lo rey tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren stades fetes, Tirant demanava gran raó. Dix-li lo prínçep de Gales:

"__E bé voleu ésser fart de honor, Tirant lo Blanch. E no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver més d'ells?

"__Senyor __dix Tirant__, lo perill de les armes és tan gran e tanta sanch és exida de la mia persona, que a cascuna part que·m gire tota·m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut d'ells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet d'ells. E per ço aquesta honor no la leixaria per res que no la rebés segons és ordenat per stil e pràtica d'armes.

"E Tirant prestament se anà armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entrà per la sglésia de Sanct Jordi ab molts ministrés, trompetes e tamborinos, reys d'armes, arauts e porsavants. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la mà. Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sglésia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallers staven, cascú en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet axí perquè, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, donà grans colps sobre la tomba e dix:

"__Ixquen los reys qui açí jahuen adormits.

"Prestament los mi[ni]stres de la justícia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sglésia hon avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aquí foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimònies que a reys són acostumades de fer.

"Aprés, lo rey los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E féu-hi pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabernacle havia letres d'or que deyen: Açí jahen lo rey de Apol·lònia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valentíssims cavallers, màrtirs d'armes, per mans de aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanch.

"E com la tomba fon feta, lo rey los hi féu posar dins. Com les obsèquies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna se'n tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tan prest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey d'armes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules."

  -f. h2r-   [K]yrielayson de Muntalbà: vostra letra he rebuda per Flor de Cavalleria, rey d'armes, partida per A.B.C., scrita e sotsscrita de vostra mà, ab sagell enpremptada de vostres armes, la qual conté paraules vils e desonestes. E par-me que no stan bé tals rahons en boca de cavaller, volent mostrar a la gent ab paraules colorades venjar la mort dels dos reys. E si vós tinguésseu tal desig com mostrau aver, no·m devíeu scriure, sinó vós venir açí; puix sabíeu que yo era en la cort del senyor rey de Anglaterra __emperò cavallers hi à que més amen çercar que trobar__, dient que yo ab armes falses e dissimulades hauria morts los dos reys e ab traçió ensems mesclada. Dich que mentiu e mentireu tantes vegades com ho direu. Yo·ls he morts com a cavaller dins camp clos, ab aquelles pròpies armes per ells devisades, axí offensives com defensives. E si, per la victòria per nostre Senyor a mi dada, e les mies mans an sabut guanyar lo preu e la honor davant la magestat del sereníssim rey de Anglaterra e dels jutges del camp __com a cavallers obrant envers ells, no coneixent ni sabent qui eren__, la mort axí bé era presta per a mi com per a ells. E si los magnífichs jutges del camp seran requests per vós o per altri, trobareu ab tota veritat venir armat contra mi ab armes injustes, no de cavallers qui ab empresa feta vénen, portant en les cames de paper engrutat, argent pellat e altres coses les quals no cur dir. E lo cars per vós a mi posat malament, defensant mon dret, honor hi fama, só content __ab la ajuda de nostre senyor Déu e de la sacratíssima Mare sua, senyora nostra, e del benaventurat cavaller mon senyor sanct Jordi__ vostra requesta a tota ultrança, a hús e a costum del realme de França, acceptar. E per lo càrrech per vós a mi dat, jatsia a mi pertangua, devise fer la batailla no a cavall, perquè no diguésseu que ab milloria de cavall vos agués mort o vençut, mas a peu, ab acha de VII palms sens croxet ne falsa maestria, tal com és acostumat de portar en liça; spasa de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals de dos palms e mig. Pregant-vos no m'escrivísseu més, car no rebria pus letra vostra, sinó que vingau personalment e no ab procurador. E asegur-vos que no tindreu treball de anar per les corts dels grans senyors, ni de reversar armes e de moltes altres desonestats que són exides de aqueixa falsa boca. Sotsscrita de la mia mà, ab lo sagell de les mies armes enpremptada, partida per A.B.C. En la ciutat de Londres feta a XIII de juliol.

Tirant lo Blanch.

  -f. h2v-   "__Lo dia aprés que lo rey d'armes presentà la letra a Tirant, agué la resposta, e prestament partí ab la donzella. E apleguats que foren en la terra ferma, prestament sabé Kirielayson de Muntalbà com lo rey d'armes venia ab bona resposta: desenpachà de posar-se en orde de totes les coses necessàries. Com lo rey d'armes e la donzella foren apleguats, legí la resposta. E lo dia següent pres comiat de tots los parents e parentes e partí de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rey d'armes se'n tornà ab ell. Caminà tant per ses jornades, per terra e per mar, fins que fon davant lo rey de Anglaterra. Com agué feta reverència al rey e a la reyna, demanà qual era Tirant, e per lo rey d'armes, qui vestia lo manto que Tirant li avia dat com li presentà la letra (stimaven que valia passats III mília scuts). E lo rey d'armes li dix:

"__Senyor, aquest és lo qui·m donà aquest manto que porte. E en aquest doní la vostra letra e aquest la acceptà he·m féu resposta.

"Kirielayson anà un poch devers Tirant e tanbé Tirant anà devers ell, e abraçaren-se, mas no ab bona voluntat. Parlà lo cavaller e dix:

"__Tirant, puix som concordes de nostra batailla, per mi requesta e per vós acceptada, suppliquem al senyor rey o aquells qui u han de fer que esta nit ho per lo matí nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.

"__Molt só content __dix Tirant. E pres-lo per la mà sinestra e posà'l a la part dreta.

"Com foren davant lo rey, graçiosament los dos lo supplicaren que fos de sa mercé que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.

"__A mi par __dix lo rey__ que no és rahó, per ço com vós veniu ara de camí e, si altra cosa s'i esdevenia, poria dir la gent per canssament del treball del camí vos seria vengut. Emperò, vinguen los jutges.

"E venguts, digueren que per res fer no·s poria, com lo dia passat era dat per entrar dins camp clos e, forçat, li covenia d'esperar fins en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirielayson:

"__Yo fóra molt content que ara yo pogués executar lo perquè só vengut, més que si·m donassen un regne.

"__Per contentar vostra voluntat __dix Tirant__, volria ésser ja dins la liça.

"Lo rey li féu molta honor, e tots los de la cort. E lo príncep de Gales l'afavoria molt fer-ne enuig a Tirant, per ço com li havia mort lo alà e perquè avia combatuts los IIII cavallers que ell ab altres los volien combatre. E lo príncep sercava-li totes les coses que dan y desonor li'n pogués venir.

"Lo següent dia Kirielayson supplicà al príncep de Gales que anassen a la sepultura dels dos reys, que ell volia veure si res hi fallia. E lo príncep, per contentar-lo, fon content de anar. Com lo cavaller véu la sepultura, stigué mirant, e véu los IIII scuts dels IIII cavallers e sobre aquells véu los altres IIII scuts de Tirant, los quals avia allí fets posar: com avia vençut a cascun cavaller, prenia lo seu scut e aquell del cavaller que avia vençut e, de continent, los feya portar a la sglésia de Sanct Jordi e comanava'ls al prior   -f. h3r-   de la sglésia, per a quant ell tornàs en sa terra los fes posar en la sua capella per aver aquella mundana glòria. Kirielayson conegué prestament les armes de son senyor, e del rey de Apol·lònia e dels duchs: lançà dels seus hulls abundants làgremes e, ab grans crits, se llamentava de la mort de son rey e senyor. E tanta fon la dolor que agué de la mort de son senyor que cuytadament anà per despenjar los scuts de Tirant. E tant era gran que ab la mà hi bastà. E pres-los ab gran ira e lançà'ls per terra, e los altres leixà allí penjats. E anant axí plorant, véu en lo tabernacle les armes de son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi donà de tan grans colps que quasi mig esmortit lo'n levà lo príncep e los altres que allí eren. Com fon retornat, obrí lo tabernacle e véu son senyor en lo punt que stava: pres-li'n tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclatà e aquí de continent morí.

"E çertament, senyor, si ell no fos mort en la forma que morí, no s'escusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant del gran ultratge que lo cavaller li avia fet en los scuts, prestament nos fom armats CCC hòmens, tots ab arnés blanch, ab Tirant. E lo príncep forçadament tenia de ajudar a Kirielayson, que axí·s fóra mesclada tota la gent que y fóra morta e nafrada molta gent de una part e d'altra.

"E segons, senyor, que he hoït recitar, aquest Kirielayson era molt amat e favorit per lo rey qui era de Frisa, e li avia dat molt de sos béns e, ultra açò, lo avia fet visrey de tota sa terra. E aquest tenia un altre germà que no era menys afavorit del rey de Apol·lònia, e lo un germà stava ab lo un rey e l'altre stava ab l'altre. E com lo germà de Kirielayson sabé que son germà era posat en gatge de batailla per venjar la mort dels dos reys, ab molta dolor e congoixa se partí de Apol·lònia per anar hon era son germà. Com fon en Frisa, demanà de son germà e sabé nova certa com pochs dies avia que era passat en Anglaterra per combatre's ab Tirant lo Blanch. E sens altre deliber, partí per anar a la mar.

"Com fon arribat al port, trobà los servidors de son germà que li reçitaren lo cars de son germà. Aquest, amb molt gran ira, axí per la mort dels reys com per la desaventura de la mort de son germà, prestament se enbarcà e passà a la cort del rey. E ans que li anàs a fer reverència, volgué anar a la sglésia de Sanct Jordi e no trobà allí los scuts, car Tirant los avia fets portar al seu aleujament. Com aquest cavaller véu que no y eren, féu sa oració, aprés mirà la sepultura dels reys e dels duchs e lo loch hon avien posat son germà. Contínuament lançant dels seus hulls vives làgremes, lamentant-se de la llur gran desaventura, partí's d'aquí. E anà a fer reverència al rey e a la reyna, e demanà prestament de Tirant, lo qual en aquell cars stava parlant ab unes dames.

"Com Tirant sabé que aquell cavaller lo demanava, deixà les rahons de les dames e anà prestament   -f. h3v-   davant lo rey. Lo cavaller, qui·l véu, féu principi a tal parlar."

"__Tirant, yo só vengut açí per venjar la mort de aquell virtuós cavaller Kirielayson de Muntalbà, germà meu, e per dret de armes refusar no·m deveu. E aquella, per aquella requesta que mon germà vos volia combatre, aquella mateixa vos combatré a tota ultrança sens afegir ne levar-ne res.

"__Cavaller __respòs Tirant__, la vostra requesta seria dita voluntària e no necessària, e tal batailla no auria loch ne los jutges la leixaren venir a la vera fi d'ultrança. Parlau de vostra boca lo que dir deveu, car yo us asegure, si lo preu és honor, que·n breu vós sereu servit de tot lo que demanau.

"__Tirant, a mi par que yo us he prou dit per venir a la vera pràtica de cavallers. Majorment, veus açí la letra que mon germà vos féu e la resposta per vós feta, ab sagell de vostres armes sagellada. Tot lo que en aquestes letres se conté, a ultrança vos ho combatré.

"__Estrenyeu la batailla __dix Tirant__ e no us poseu per les rames, que tot lo que dit aveu no y basta, car de vostra pròpia boca ho aveu a dir.

Altrament, no acceptaria vostra requesta.

"__Yo só persona conjunta a Kirielayson de Muntalbà e, sens dir tantes rondalles e no abundar en paraules, dich: com a gran traydor aveu mort a mon sobiran rey e senyor lo rey de Frisa e son germà lo rey de Apol·lònia, qui graciosament m'avia criat. E per aquest cars de tració vos offir, com a requeridor a ultrança, executadora de mort, no puguam fallir lo hu o l'altre, mesclant-hi la mort del meu bon germà, qui yo tant amava.

"E donà fi en son parlar. Dix Tirant:

"__La concòrdia de la batailla yo accepte com a defenedor del cars de traçió per vostre germà e per vós a mi posat: dich que mentiu per vostra falsa boca. No resta més entre nosaltres sinó que poseu vostre gatge en poder dels jutges del camp per ço que, si a la jornada per ells asignada vós fallíeu, segons costum del realme de França __segons vostre germà l'avia requesta e per mi acceptada__ yo pogués usar de tots aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor de tan leig cars com per dos germans m'és stat posat.

"Lo cavaller se levà del cap lo bonet que portava e Tirant pres una cadena d'or e posaren-ho en poder dels jutges del camp. E com açò fon fet, los dos cavallers se abraçaren e·s besaren a manera de perdó que·s fehia lo hu a l'altre si·s mataven.

"Lo dia asignat de la batailla, Tirant, per guanyar a nostre Senyor de sa part, dix al cavaller, present lo rey, a l'entrar de la sglésia:

"__Yo seria bé content, si a vós plahia, entre nosaltres agués pau, amor e bona amistat, e vós que perdonàsseu a mi e yo perdonaré a vós   -f. h4r-   de les injúries que vostre germà e vós me aveu dites. E açò no penseu que u digua per covardia, ans só prest per entrar en la batailla ara o tota hora que els jutges m'o manaran. E prometré-us de anar a peu, descalç, a la casa sancta de Hierusalem e star-hi un any e un dia, e fer dir cascun dia XXX misses per les ànimes dels reys e dels duchs que yo de mes mans he morts, e per la mort de vostre germà, que no y he res sabut.

"Aquest cavaller era nomenat Thomàs de Muntalbà, home d'estrema força, molt ben proporcionat; era tan alt de cors que Tirant scassament li pleguava a la çinta. E era molt més valentíssim cavaller que Kirielayson, son germà. "Com lo cavaller véu parlar axí a Tirant, pensà en si que per temor ho dehia que havia d'ell, e molts altres cavallers lo'n volgueren jutgar per lo que havia dit. E era tot lo contrari, car no u fehia sinó per fer alguna satisfactió de la mort dels IIII cavallers.

"Moltes dones e donzelles digueren a Tirant que·s concordàs ab Thomàs de Muntalbà e que no entràs en lo camp ab ell, per quant era home lo més fort e més gran que en tota la crestiandat se trobàs en aquell temps. E Tirant los respòs:

"__Senyores, no dupteu en res, que, si dues voltes era major que no és e fos tan fort com Samssó, puix ferro haja enmig d'ell e de mi, no·m fa dupte me faça sobres.

"__Mirau, Tirant __digueren les senyores__, no deveu desestimar les coses que de si se fan stimar, car no volríem perdésseu lo mèrit de la fe, e les cavalleries e honors que per vostra virtut haveu sabudes atényer se perdessen totes en un punt, car lo cavaller, a parer de nosaltres, té molta valentia. E per ço vos volríem consellar e preguar, si bonament se podia retractar, que no·s fes aquesta batailla. Molt ne seríem aconsolades.

"__Senyores, yo he feta la offerta, un poch carregosa per a mi. De açí avant ell sap què s'à de fer. Sia nostre Senyor de ma part e la resta vingua com venir pugua. Yo sé bé que lo cavaller és valentíssim, e tal fama li fan per lo món. Emperò a valentia de negú no y fretura dar testimonis, e moltes voltes se segueix que tal és loat de virtut que·n poseheix molt poca. Ara dau-me liçènçia, que hora és que·m vaja ha armar.

"Totes aquelles dames se feren venir lo cavaller e pregaren-lo molt la batailla cessàs ab voluntat de les parts. E jamés lo cavaller hi volgué aderir, ans ab molta supèrbia respòs que no·n faria res per elles ni per persona del món.

"Aprés que lo rey se fon dinat, a la hora asignada los cavallers anaren al camp en la següent forma: lo Thomàs de Muntalbà anava a peu, tot armat, e portaven-li IIII lançes baixes. E en la primera lança anava lo príncep de Gales, ab molts duchs que la portaven; la segona lança, al costat dret, portaven comtes e lo marqués del Sanct Enpeyre; la lança del costat sinestre portaven cavallers; la lança de tras portaven honrats gentilshòmens; e ell anava enmig de tots. E així·l portaren fins a la porta del camp hon stava una gran tenda parada. E allí·l posaren, e tots   -f. h4v-   los qui lo havien acompanyat prengueren comiat d'ell.

"E Tirant anà ab les IIII lançes, emperò no volgué consentir cavallers portassen les lançes, sinó donzelles a totes les IIII parts de les lances, les més belles e més galanes e més abillades de tota la cort. E ell anava sobre un bell cavall tot blanch ab molts ministrés, trompetes e tamborinos, mostrant gran alegria. Com Tirant fon dins la sua tenda, regracià a totes les dames la molta honor que feta li havien. E totes les donzelles se agenollaren en terra e supplicaren a la divina Bondat que donàs vida e victòria a Tirant.

"Los fels elets per los jutges prengueren primer a Thomàs de Muntalbà, per ço com era requeridor. Posaren-lo dins lo camp en un petit papalló que cascú tenia de çetí a la un costat del camp. E cascú portava en la mà un ventallet per senyar los IIII cantons del camp. Aprés entrà Tirant, per ço com era defenedor, e féu reverència al rey e a la reyna e senyà lo camp. Fet açò, cascú en son papalló, vengueren II frares de l'orde de Sanct Françesch de la observança, per manament dels jutges, e tornaren a confessar. Fet açò, combreguaren ab un boçí de pa, car no·ls darien en aquell cars lo cos de Jhesucrist. Aprés que los frares foren partits e fora de la liça, vengueren los jutges e preguaren molt al cavaller qui era requeridor volgués perdonar injúries que fetes li aguessen. E de açò lo preguava lo rey e ells. Lo cavaller respòs:

"__Senyors molt magnífichs, bé podeu veure que no és ara temps ne hora que yo haja a perdonar la injúria de mon rey e senyor lo rey de Frisa, e del meu germà e d'aquell qui m'avia criat, lo rey de Apol·lònia. E per cosa en lo món no deixaria mon clam e demanda, per tot lo tresor, la glòria e honor que en aquest món yo pogués haver.

"__O, cavaller! __digueren los jutges__. Posau vostra libertat en poder de la magestat del senyor rey e de nosaltres, jutges del camp. Triarem la major part de la honor per a vós, per ço com sou requeridor e la offensa és de vostre senyor natural, del vostre germà e del rey qui criat vos havia. Açí som per fer smena de tot.

"__E no tinguam tantes noves __dix lo cavaller, ab gran supèrbia que u dix__, que la batailla vull. E no·m parleu de concòrdia, ni perdó no pot haver negú de mi, sinó que ab la mà mia cruel e taillant spasa daré mort nefandíssima ha aquell mal cavaller e gran traydor Tirant lo Blanch, falsificador de armes entre cavallers de honor no acostumades portar en batailla.

"__Com sou tal __digueren los juges__ que ab supèrbia voleu vençre les batailles? No sabeu com Lucifer ne fon lançat del çel e perdé la cadira de benaventurança de la glòria eternal volent ésser egual ab aquell qui lo havia creat, e lo Senyor, qui és humil e piadós, ple de molta misericòrdia, perdonà ha aquells qui tant de mal li feren y en la creu lo posaren?

"E agueren fet venir un prevere ab la custòdia e, ab lo Corpus en la mà, entrà dins lo papalló e dix-li:

"__Cavaller, no sies cruel a ton Senyor e Creador, lo qual t'à creat ha ymat   -[f. h5r]-   ge e factura sua. Puix ell perdonà als qui mort li donaren, perdona lo que bonament perdonar deus.

"Lo cavaller se agenollà com véu lo preciós cors de Jhesucrist e adorà'l. Aprés dix:

"__Senyor, Tu perdonist a tots aquells qui mort te donaren. Yo no perdó ni vull perdonar ha aquell traydor, reprovat perjur, de Tirant lo Blanch.

"Los jutges anaren al papalló hon stava Tirant e digueren-li si volia perdonar a son contrari. Dix Tirant:

"__Haveu parlat ab lo requeridor?

"Digueren ells que sí.

"__Yo parlaré com a defenedor __dix Tirant__. Si lo cavaller vol batailla, yo só açí prest; si vol pau, per lo semblant. Veja ell qual li par millor e més segur per a ell, que de tot seré yo content.

"Los jutges, vehent la bona resposta de Tirant, tornaren al cavaller e digueren-li:

"__Nosaltres som stats ab Tirant e à'ns offert per part sua de fer tot lo que nosaltres jutjarem, e per ço vos volem tornar a preguar que poseu aquests fets en nostre poder e, ab la ajuda de nostre Senyor, la honor vostra serà ben salva.

"__O, quant me desplau! __dix lo cavaller__. Què voleu turmentar al qui tant turmentat stà! Prou paraules haveu despés e, com més ne direu, més en va les despendreu.

"Dix lo hu dels jutges:

"__Anem-nos-ne, que en aquest home cruel no trobaríem res que de bé fos.

"Partiren-se los jutges, malcontents del cavaller. E feren tres railles a cascuna part e partiren lo sol segons acostumen de fer perquè no donàs més en la cara a l'hu que a l'altre. Fet açò, los jutges pujaren en son cadafal. E tocà una trompeta e feren crida per tot[s] los quatre cantons de la liça no fos negú gosàs parlar, tossir, senyalar, sots pena de mort. E feren fer tres forques fora de la liça.

"Com tot açò fon fet, la trompeta tocà, levaren los papallons e posaren los cavallers en la primera railla. E los quatre fels staven ab lo hu e los altres quatre staven ab l'altre, ab una lança que davant a cascú d'ells los tenien, los dos a l'un cap, los altres dos a l'altre. Açò·s fa per detenir los cavallers, perquè no prengués més terra lo hu que l'altre, sinó que vingua a la cominal. E porten-li la lança endret del ventre perquè no li faça enuig en la lança o acha ho ço que porta en les mans.

"Com foren en la primera railla, stigueren per bon spay, e tornà a tocar la trompeta, la qual stà alt al cadafal del rey o dels jutges. Com agué tocat so adolorit, dix un rey d'armes:

"__'Deixe-los aler por far son dever'. E passaren-los en la segona railla.

"Aprés un poch spay tornà la trompeta a tocar e passaren-los en la terçera railla, e lo hu stava endret de l'altre. La terçera volta que tocà la trompeta dix lo rey d'armes:

"__Leixa-los aler". E los fels alssaren les lançes sobre lo cap e leixaren-los anar.

"E com los fels los agueren leixats, lo cavaller s'aturà e no·s mogué. E Tirant, que véu que no·s movia, girà un poch al través del camp e anava's passejant. Com lo cavaller agué stat un poch pensant, cuytà envers Tirant e dix-li:

"__Gira't, traydor.

"E ell respòs:

"__Tu ments,   -[f. h5v]-   e axò·t combat yo.

"Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emperò lo cavaller era tan gran e de tanta força que dava los colps tan poderosos a Tirant que a cascun colp que li dava li fehia enclinar lo cap ben baix. Com agué durat axí per bon spay la batailla e al parer de tots Tirant havia lo pijor, fon-li forçat de posar-se en defenssió. E lo cavaller li tornà a donar un tan fer colp sobre lo baçinet que los dos genolls li féu ficar en terra. E Tirant, axí com stava, ab lo un genoll en terra agenollat, tirà-li una punta d'acha e donà-li en l'engonal e nafrà'l, car no portaven bragues de mailla. Tirant se levà prestament e la batailla tornà molt fort entre ells e molt fera, en tant que lo cavaller, qui·s sentia nafrat, pensà en portar la batailla prestament a fi avent dupte no·s dessagnàs. E tirà-li una punta en dret de la vista ab tanta força que la bavera del baçinet li passà e allí lo enferriçà, que la punta de la acha li tocava al coll e féu-li algunes nafres, emperò no entraven molt. E axí enferriçat lo portà de mig del camp fins a posar-li les spatles en la liça. E axí·l tingué per bon spay, que Tirant no podia moure peu ni mà.

"E ja ha vist la senyoria vostra, senyor, que les batailles, com se fan a costum de França, si trahen peu, braç o mà fora de la liça, si request n'és lo jutge, de justícia lo y ha de fer taillar. E certament en aquell cars yo stimava molt poch la vida de Tirant. E stant axí en la forma dessús dita, lo cavaller no·l podia sotssobrar, per què soltà la mà dreta de la acha e alçà-li la careta del baçinet e, ab lo cos e ab la mà sinestra, tenia'l fort enferriçat. E com ell véu que li tenia la careta alta, ab la manyopa dava-li en la cara e dehia-li:

"__Atorgua, traydor, la traçió que has feta.

"Com véu que Tirant no parlava ni dehia res e que ab la manyopa no li fehia prou de mal, penssà de llançar la manyopa de la mà e prestament ho féu, e posà-li la mà entre la galta e lo baçinet. E com lo tingué molt fort soltà l'altra mà de la acha e lançà la manyopa de la mà, e posà-la-y en l'altra part, entre la galta e la estofa del baçinet. E la acha caygué del cavaller. Com Tirant se véu desenferriçat __emperò stava ben pres__, alçà la sua acha ab la una mà e feria en la mà del cavaller.

Aprés, ab la punta, donà-li dos ferides e fon-li forçat de soltar les mans. E lo cavaller trobà's sens acha e sens manyopes e tirà la spasa. Mas li valia molt poch, que Tirant, vehent-se delliure, soptà'l de grans colps ab la acha e axí·l féu retraure fins a l'altre cap de la liça, e féu-li posar les spatles peguades ab lo palench. Com lo cavaller se véu en tal punt féu principi a un tal parlar."

"__O trist, miserable de mi, sens ventura! E bé fon trista la hora del meu naximent e bé és stada gran la mia desaventura de perdre les manyopes   -[f. h6r]-   e la acha, lo millor de tot lo que tenia!

"__Ara, cavaller __dix Tirant__, vós m'aveu incriminat de traçió: renunçiau al clam e leixar-vos he cobrar les manyopes e la acha, e tornarem altra volta a combatre a tota ultrança.

"__Tirant __dix lo cavaller__, si aqueixa gràcia vós me féu, yo de bon grat renunçiaré a tot lo que volreu.

"Prestament Tirant cridà los fels e, present ells, lo cavaller renuncià al clam de la traçió. E donaren al cavaller la acha e les manyopes, si bé les mans tenia bé nafrades e la nafra del ventre, que li fehia gran dan per la molta sanch que perdia. Tirant se adobà la careta del baçinet e posà's enmig del camp sperant l'altre quant vendria.

"Com lo cavaller agué cobrat ses armes, tornaren a la batailla, molt més brava que no era stada, e daven-se los colps molt fers sens pietat alguna. E Tirant té aquesta virtut, que no·s pot perdre jamés per alé, que li dura tant com vol. E l'altre cavaller, axí com era gran e gros, tenia molt poch alé, e moltes voltes li fallia e reposava's sobre l'acha per recobrar alé. Tirant conegué lo defalt que l'altre tenia e no·l deixava reposar perquè·s canssàs, l'altra, perquè·s dessagnàs, tenia'l a noves __una volta acostant-se molt a ell, altra se n'apartava__, en tant que lo pobre de cavaller fehia son gran sforç de dar grans colps tan mortals com podia. Emperò a la fi, per la sanch que perduda havia e per defalliment de l'alé, que no li ajudava, vengué en punt que les cames no·l podien sostenir.

"Com Tirant conegué que los colps que lo cavaller li dava eren molt fluixos, que n'avia molt poch sentiment, acostà's a ell ab la acha alta e donà-li sobre lo cap en dret de la orella tan gran colp que tot lo torbà, e tornà-li'n a dar altre, que li fon forçat que caygués en terra. E donà molt gran colp perquè era molt pesat. E prestament Tirant li fon desús, alçà-li la careta del bacinet e posà-li lo punyal en lo hull per matar-lo, e dix-li:

"__Cavaller de bona ventura, stalvia la tua ànima e no vulles consentir que vaja a total perdició. Atorga't per vençut, puix ja has renunciat al clam e a la infàmia que tu e ton germà me havíeu posada, e dóna'm per leal e quiti, car nostre Senyor, qui és coneixedor de veritats e vençedor de les batailles, ha vista la mia ignoçènçia, no mereixent mal en res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona com era dels reys e dels duchs, ab lo divinal auxili yo obtenguí victòria d'ells. E si tu vols fer lo que t'é dit, yo só content de perdonar-te la vida.

"__Puix la fortuna ha permés o vol que axí sia __dix lo cavaller__, yo só content de fer tot lo que·m manaràs per deliurar la mia miserable ànima de la mort eterna.

"Tirant cridà als faels e, en presència d'ells, se desdigué del leig cars de traçió que posat li havia, e als notaris del camp ne féu levar acte. Aprés Tirant lo leixà e posá's enmig del camp, posà los genolls en terra e féu lahors e gràcies a la divina Bondat com, ab la subvenció sua, havia obtesa victòria. E féu principi a semblant oració."

"__O sacratíssima Trinitat gloriosa! Ador-te genolls ficats, besant aquesta terra, que axí com aquell qui sou un Déu, un Senyor, un Creador del qual rebem tots benefici, que·t sia dada honor, glòria e benedictió ara e en per tostemps, amén. O Jhesuchrist, Salvador e Redemptor del món! Prech-te per la cara amor que·ns has, e per la tua humanitat gloriosa e per la tua preciosa sanch, que·m guardes de peccat he·m portes a bona fi, he·m façes participant en los mèrits de la tua mort amargosa. E faç-te, Senyor, infinides gràcies de les moltes honors que m'as fetes he·m faç cascun dia, no essent-ne yo mereixedor com yo sia un gran peccador, mas per la tua infinida misericòrdia e pietat m'as volgut deliurar de aquest perill e de tots los altres. Per què·t plàçia, per los mèrits de la tua sacratíssima passió, me vulles dar victòria contra tots los meus enemichs. Puix m'as dat e posat en lo orde de cavalleria, me faces gràcia que puixca mantenir aquell a honor e glòria tua e en augment de la sancta fe cathòlica. E no permetes, Senyor, que en negun temps me pugua lunyar de tu perquè pugua venir a la fi per què só creat. O inmaculada Verge, reyna de paradís, advocada dels peccadors! O vera consolació mia! Grandíssimes gràcies te faç, e al teu gloriós Fill, de la victòria e honor que he obtesa de aquesta batailla e de totes les altres. Verge digna, no·m desenpars en negun temps perquè pugua loar e beneir lo teu gloriós Fill e a tu per tostemps. Amén."

"__Finida la oració, Tirant se levà e anà al rey e als jutges, e supplicà'ls lo complisen de justícia. E los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller e, ab les spatles primeres, lo feren portar fins a la porta de la liça sens negunes armes offensives, e Tirant anava aprés d'ell cara per cara. E Tirant ab la espasa alta en la mà. Com foren a la porta de la liça, aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça de arnés que li levaven la lançaven sobre lo palench e cahia fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentència, donant-lo per fals e desleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab la esquena que tenia girada devers la porta. E axí, a revers, lo feren exir primer que a negú. E axí·l portaren fins a la sglésia de Sanct Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant tostemps anava aprés d'ell. Com foren dins la sglésia, un porsavant pres un baçí d'estany e, ab   -[f. h7r]-   aygua molt calenta, li donà per lo cap e per los ulls, dient:

"__Aquest és aquell cavaller desdit e vençut e fementit.

"Aprés vengué lo rey ab tots los stats e dones e donzelles, e Tirant anà a cavall, armat axí com stava, e acompanyaren-lo fins a l'apartament del rey. Allí lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vestí's un manto de brocat forrat de marts gebelins que·l rey li donà, e féu-lo sopar ab ell. Aprés sopar s'i feren moltes danses, qui duraren tota la nit fins prop del dia.

"Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mès-se a frare en un monestir de la observança de Sanct Françesch.

"Aprés pochs dies partim ab licència del rey e anam en Scòcia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batailla. E per lo rey de Scòcia e per la reyna nos fon feta molta honor.

"La reyna, la qual era jutge de la batailla e del camp, com ells foren dins la liça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo baçinet ab milloria e ab gran frau: no·ls volgué leixar combatre sinó un poch e no leixà venir la batailla a fi."

__Vejam, senyors, vosaltres, cavallers entesos en honor hi en les armes: Tirant, en presència del rey e molts nobles senyors e cavallers, féu jurament solenne de no entrar en batailla ni enpendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batailla fos venguda a fi. E Tirant de tot açò fon content e axí u jurà he u promés. Aprés vengué Kirielayson de Muntalbà a requerí'l de batailla incriminant-lo de cars de traçió. A qual de aquests dos devia primer acórrer: al jurament que fet havia, present los bons cavallers, o al cars de traçió que li posaren Kirielayson e son germà? Moltes rahons s'i poden fer d'una part hi d'altra. La determinació deixe als bons cavallers de honor.

__Senyor, què diré a la senyoria vostra de Tirant? En XI camps de liça a tota ultrança és entrat e de tots és stat vençedor, sens altres que n'à fet, qui eren armes retretes. Senyor __dix Diafebus__, yo hauré enujada la senyoria vostra en tantes rahons que he explicat. Lo sopar és prest e Tirant és majordom sta veguada. Aprés lo sopar diré a la senyoria vostra l'orde e fraternitat que lo senyor rey de Anglaterra ha stablit. Quasi és resemblant a l'orde de la Taula Redona que lo bon rey Artús en aquell temps complí de fer.

__Diafebus __dix lo hermità__, molt stich aconsolat de l'estil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la pràtica que en lo stil de les armes s'és servada, en special del famós cavaller Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E çertament yo·m tinguera per lo més benaventurat crestià del món si tingués un fill axí virtuós e complit de tantes bondats hi en lo orde de cavalleria tan sabent. E si ell viu, poran dir serà lo segon monarca.

Acabant lo hermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta humilitat al pare hermità e, ab genoll en terra, li dix:

__Mereixedor de molt més honor, si a la senyoria vostra era plasent de acceptar un petit sopar de aquests mos senyors que açí són e germans   -[f. h7v]-   meus, molta seria la gràcia que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.

Lo virtuós senyor, pràtich en tota gentilea, ab cara molt affable, se levà e dix:

__Per bé que a mi no sia donat açò de fer, yo per contemplació e amor de vosaltres ho faré.

E tots ensemps anàrem aprés de la lúçida font hon trobàrem moltes taules parades. E aseguts, donada la benedictió per lo pare hermità, fórem servits de viandes singulars e en tanta abundància com si pròpiament fóssem dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut provehir.

Aquella nit passàrem ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren stades fetes, les quals, si totes havia de reçitar, no y bastarien X mans de paper.

Emperò lo dia següent, com lo hermità fon devallat de la sua cetla, que havia acabat de dir ses ores, Tirant ab los altres ixquérem-li a l'encontre e tots li férem gran reverènçia de genoll fehent-li molta honor. E ell molt graciosament los regracià la molta honor que tots li fehien.

Asegueren-se en la vert e florida praderia, axí com fer havien acostumat. Lo hermità los tornà ab amor gran a preguar que ell pogués saber com era stada instituhida aquella fraternitat que per lo rey, son senyor, ara novament era stada feta. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant, emperò ell no volgué parlar, sinó que preguà ha Diafebus que, puix havia dit lo principi, que també digués la fi. E Tirant levà's e anà-se'n per dar orde de haver les coses que tenien a servir al pare hermità. Lo virtuós Diafebus se levà lo bonet del cap e féu principi a tal parlar.

"__Ja era passat l'any e lo dia, e les festes eren complides de solennizar, com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que·s volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda, de XXVI cavallers, sens que negú no fos reproche. E tots de bon grat foren contents de aturar. E la causa e principi de aquesta fraternitat, senyor, és stada aquesta, ab tota veritat, segons yo e aquests cavallers que açí són havem hoïda reçitar per boca del senyor rey mateix, com un dia de solaç que es feien moltes dançes e lo rey, havent dançat, restà per reposar al cap de la sala e la reyna restà a l'altre cap ab les sues donzelles, e los cavallers dançaven ab les dames. E fon sort que una donzella, dançant ab un cavaller, apleguà fins en aquella part hon lo rey era e, al voltar que la donzella féu, caygué-li la liguacama de la calça __e al parer de tots devia ésser de la sinestra cama__ e era de çimolça. Los cavallers qui prop lo rey eren, veren la liguacama que li era cayguda en terra.   -[f. h8r]-   La donzella aquesta se nomenava Madresilva, e no penseu, senyor, que aquesta fos més bella que altra ni res de tot lo que mostrava fos gentil: mostra una poca de parençeria, és un poch desenbolta en lo dançar hi en lo parlar, canta rahonablement, emperò, senyor, trobar-s'i an d'estes CCC més belles e més agraciades que aquesta. Mas lo apetit e voluntat dels hòmens són repartits en moltes maneres. Un cavaller de aquells qui staven prop del rey, li dix:

"__Madresilva, les armes de vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut mal patge, que no les vos ha sabudes liguar.

"Ella, un poch vergonyosa, deixà's de dançar e tornà per cobrar-la, e un altre cavaller fon més prest que no ella e pres-la. Lo rey, qui véu la liguacama en poder del cavaller, prestament lo cridà e dix-li que la y liguàs en la cama, sobre la calça, a la part sinestra davall lo genoll. Aquesta liguacama ha portat lo rey passats IIII mesos e jamés la reyna li dix res. E com lo rey més se abillava, de millor voluntat la portava a vista de tot lo món. E no fon negú en tot aquell temps tingués atreviment de dir-lo-y, sinó un criat del rey qui era molt afavorit, qui véu que massa durava. Un dia que stava sol ab ell, li dix:

"__Senyor, si la magestat vostra sabia lo que yo sé e la murmuració de tots los strangers, e del vostre regne mateix, e de la reyna e de totes les dones d'onor!

"__Què pot ésser? __dix lo rey__. Digues-m'o prestament!

"__Senyor, yo us ho diré. Que tots stan admirats de una tan gran novitat com vostra altesa ha volgut fer de una mínima e dejecta donzella e de baixa condició, entre les altres molt poch stimada, que la altesa vostra ne porte senyal en la persona vostra a vista de tot lo món tan lonch temps. Ja bastaria que fos reyna o enperadriu per fer tanta menció d'ella. E com, senyor! No trobarà vostra altesa en aquest vostre regne donzelles de major auctoritat en linatge y en bellea, en gràcia y en saber e complides de moltes més virtuts? E les mans dels reys, qui són molt largues, que apleguen llà hon volen!

"Dix lo rey:

"__Donchs, la reyna stà de açò malcontenta, e los strangers e los del meu regne n'estan admirats? __Dix tals paraules en francés: __Puni soyt qui mal hi pense! Ara yo promet a Déu __dix lo rey__ yo instituiré e faré sobre aquest fet un orde de cavalleria, que, tant com lo món durarà, serà en recordació aquesta fraternitat e orde que yo faré.

"E en aquell punt se féu desliguar la çimolça __que no la volgué més portar__, ab molta malencolia que li restà, emperó no·n féu demostració alguna.

"Aprés, senyor, complit de fer les festes axí com dit he a la senyoria vostra, féu la següent ordinació:

"Primerament, fos feta una capella sots invocació del benaventurat senyor sanct Jordi dins un castell qui·s nomena Ondisor, ab una gentil vila que y ha, la qual capella fos feta a manera de cor d'església de monestir de frares e, a l'entrant de la capella, a man dreta, fossen fetes II cadires, e a la part sinestra altres dos, e de allí avall, en cascuna part fossen fetes   -[f. h8v]-   XI cadires e fins que fossen en nombre de XXVI cadires. E en cascuna que segués un cavaller e, sobre lo cap, alt de la cadira, tingués cascun cavaller una spasa molt ben daurada e la cuberta de la bahina fos de brocat o de carmesí, brodada de perles o de argenteria __de ço que a cascú millor li paregua__, la més riqua que cascú pugua fer. E al costat de la spasa cascú tingua un elm, a manera fet de aquells que junyen, e que·l puguen tenir de açer ben febrit o de fusta ben daurat. E sobre lo elm stigua lo timbre de la divisa que volrà e en les spatles de la cadira, en una plancha d'or o d'argent, sien pintades les armes del cavaller, e allí stiguen clavades.

"Aprés diré a la senyoria vostra les cerimònies que s'an de fer en la capella. Ara diré los cavallers qui foren elets. Primerament, lo rey elegí XXV cavallers e, ab lo rey, foren XXVI. Lo rey fón lo primer qui jurà de servar totes les ordinacions en los capítols contengudes e que no fos cavaller negú qui demanàs aquest orde que·l pogués haver. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cavallers, per ço com fón lo millor de tots los cavallers. Aprés fon elet lo príncep de Gales, lo duch de Betafort, lo duch de Lencastre, lo duch d'Atçètera, lo marqués de Sófolch, lo marqués de Sanct Jordi, lo marqués de Belpuig, Johan de Varoych, gran conestable, lo comte de Nortabar, lo comte de Salasberi, lo comte d'Estafort, lo comte de Vilamur, lo comte de les Marches Negres, lo comte de la Joyosa Guarda, lo senyor d'Escala Rompuda, lo senyor de Puigvert, lo senyor de Terranova, miçer Johan Stuart, miçer Albert de Riuçech. Aquests foren del regne. Los strangers foren lo duch de Berri, lo duch d'Anjou, lo comte de Flandes. Foren tots en nombre de XXVI cavallers.

"Senyor, a cascun cavaller que volien elegir per posar en lo orde de la fraternitat, feyen-li aquesta cerimònia: prenien un arquebisbe o bisbe e daven-li los capítols de la fraternitat closos e segellats, e trametien-los al cavaller que volien elegir que fos de la llur germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada de marts gebelins, e un manto larch, axí com la roba, fins als peus, forrat de erminis, qui era de domàs blau, ab un cordó tot de seda blancha per liguar alt, e les ales del manto podien lanssar sobre los muscles e mostrava's la roba e lo manto. Lo capiró era brodat e forrat de erminis. La brodadura era tal com la garrotera, qui stava feta en semblant forma, ço és, de una correja de senyir ab cap e ab civella, axí com moltes dones galanes e d'onor porten en les cames per tenir les calçes e, com han encivellada la garrotera, donen una volta de la correja sobre la çivella retent nuu, e lo cap de la correja penja quasi fins a miga cama, e enmig de la garrotera estan scrites aquelles mateixes lletres: Puni soyt qui mal hi pense. La roba, lo manto e lo capiró, tot és brodat de garroteres, e cascun cavaller és tengut tots los dies de sa vida de   -f. i1r-   portar-la, axí dins ciutat o vila hon stigua com defora, e en armes o en qualsevulla manera que sia. E si per oblit o no la volgués portar, qualsevulla rey d'armes, eraut o porsavant qui·l veurà anar sens la garrotera, té potestat absoluta que li pot levar la cadena de or del coll o lo que portarà al cap, o la spasa o lo que portarà, encara que sia davant lo rey o en major plaça que sia. E cascun cavaller és tengut per cascuna veguada que no la aportarà II scuts d'or dar-los al rey d'armes o a l'eraut o al porsavant, e aquell és tengut, de aquests dos escuts, lo hu donar en qualsevulla capella de Sanct Jordi per a çera, lo altre escut és per a ell, perquè y ha tengut esment.

"E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat té de anar com embaixador de la fraternitat, e no del rey, e porta lo cavaller en una sglésia, qualsevulla que sia, e si de Sant Jordi n'i ha allí van dretament, e lo prelat fa'ls posar la mà sobre la ara de l'altar e diu-los les següents paraules."

"__Vós, cavaller qui haveu rebut l'orde de cavalleria e sou tengut en opinió de no ésser reproche entre los bons cavallers: yo só tramés açí per embaixador de tota la fraternitat e de aquell pròsper orde del benaventurat senyor sanct Jordi, que, per aquell jurament que fet aveu, que tendreu totes les coses secretes, que per via directa o indirecta, de paraula o per scrit, no manifestareu.

"E lo cavaller promet, per virtut del jurament, complir e servar totes les coses desús dites, e donen-li los capítols. Aprés que·ls ha lests, si·ls accepta, agenolla's en terra davant lo altar o ymatge de sanct Jordi e, ab molta honor e reverència, reb lo orde de la fraternitat. E si acceptar no la vol, ha tres dies d'espay de pensar-hi, e diu o pot dir: "La mia persona no és disposta per a rebre un tan alt orde com és aquest, ple de molta excel·lència e virtut." Torna a cloure los capítols, scriu dins son nom, e axí·ls torna a trametre per lo embaixador als de la fraternitat."

"__Lo primer és, si no s'és cavaller creat en armes, no pugua ésser de la fraternitat de l'orde del benaventurat senyor sanct Jordi."

"[L]o segon és de jamés desnaturar-se de son rey e natural senyor per molts mals e dans que li faça."

"[L]o terç és de ajudar, emparar a dones viudes, pubils, donzelles. Si request ne serà, posar   -f. i1v-   -hi tots los béns, entrar en camp clos ab armes o sens armes e·n ajustar gent, parents, amichs e benvolents, dar combat o combats en viles o ciutats o castell si era cars tal senyora de honor fos presa o detenguda per força."

"[L]o quart és, qualsevulla cavaller qui en armes se trobarà, axí en mar com en terra, no fugirà per molts enemichs que veja. Bé·s pot retraure tornant atràs ab la cara davant los enemichs, no girant aquella. E si girava la cara cauria en molt leig cars de falç e de perjur, lançant-lo de la fraternitat, desagraduant-lo de tot lo orde de cavalleria, fahent un home de fust ab mans, braços e peus, armant-lo de totes armes, donant-li baptisme, posant-li son propi nom en la desagraduació."

"Lo çinquén és, si lo rey de Anglaterra pendrà ampresa pe[r] anar a conquistar la terra sancta de Hierusalem, en qualsevulla stat que lo cavaller nafrat estigua o de qualsevulla altra malaltia, sia tengut de venir per mar a la nostra fraternitat per ço com la conquesta de Hierusalem pertany a mi, qui só rey de Anglaterra, e ha altri no."

"__Aquests són los capítols que trameten a cascun cavaller. E la garrotera que li trameten és molt riqua, ornada de diamants e robins e de altres pedres fines. Si accepta la garrotera e vol ésser de la fraternitat, un dia de aquella setmana fa gran festa per tota la ciutat o loch hon stà, e vist-se aquelles robes. Cavalca sobre un gran cavall tot blanch __si haver-ne poden-e tota la altra gent van a peu entorn d'ell. E axí van per tota la ciutat fent mostra, e van a fer oració a la sglésia de Sanct Jordi si n'i ha, si no en altra, ab dues banderes, la una de les pròpies armes e l'altra de la sua devisa.

"De aquí avant, lo rey lo nomena germà de armes o comte, qui vol tant dir com germà de armes. Si negú de aquests cavallers és dins la ylla de Anglaterra e està sa de la sua persona, és tengut de venir en aquell castell hon se fa aquella fraternitat. E si és fora de la ylla, encara que no y vingua, no s'i donen res. E si és dins la ylla e no y ve, ha de paguar deu marchs de or, e tots han ha ésser destribuïts en cera.

"E lo rey ha donat, senyor, de renda tots anys en aquesta fraternitat XL mília scuts. E serveixen per açò que us diré: primerament per a fer aquelles robes e mantos per a vestir als cavallers de la fraternitat, e per a menjar la vespra e lo dia de sanct Jordi, que s'i té   -f. i2r-   de fer molt solenne festa.

"Diré a la senyoria vostra les çerimònies que·s tenen a fer en la sglésia: la vespra del sanct, tots los de la fraternitat han de ésser allí ab les robes desús dites e, tots a cavall, tenen anar fins a la porta de la capella. E no té anar altri a cavall ab ells, que tota la altra gent té de anar a peu. E com seran descavalcats, tenen anar fins al peu de l'altar e, tots XXVI, se agenollaran per fer oració, sens que no tenen a fer del rey a ells diferència neguna, sinó que cascú se asegua en sa cadira. Com serà a l'ençensar, seran dos preveres o bisbes, si en aquell cars n'i haurà, e lo hu hirà per la una part de les cadires e l'altre per l'altra, e tots en un temps que donen lo ençens. E per semblant a la missa, la offerta e la pau. Com les vespres sien dites, que tornen ab aquelles çerimònies mateixes e descavalcaran en una gran plaça que y ha, e aquí vendrà la gran col·lació de confits. Aprés de açò vendrà lo gran sopar, e menjar-hi han tots los que y volran sopar. L'endemà, que serà lo dia del benaventurat sanct Jordi, tornaran ab aquella cerimònia mateixa e, ans de hoir missa, tenen a tenir capítol. E ha de ésser ab ells en lo consell un rey d'armes qui és stat elet, qui ha nom Garrotera. A aquest li donen mil scuts de salari tots anys per quant té a passar la mar e és tengut de anar a visitar los cavallers de la fraternitat com se regeixen, per ço que en aquella jornada ne pugua fer relació. E com seran en lo consell, si fallirà negun cavaller que sia mort, eligiran-ne un altre. E si vendrà a menys e no complirà tot lo desús dit o fogís en batailla, en presènçia de tots pendran un home de fusta que tendran aparellat, e batejar l'han ab totes aquelles cerimònies que són acostumades en lo baptisme, e posaran-li lo nom mateix del cavaller e aprés lo desagraduaran de tota la fraternitat. E si porà ésser, aprés daran-li carçre perpètua e aquí·l faran morir. Aprés que hauran vist tot lo que la fraternitat ha mester, deixaran-ho ordenat. Aprés exiran a la missa e al sermó de sanct Jordi, e aprés, solennes vespres. Lo dia següent tornaran per lo mateix orde e faran celebrar un aniversari per la ànima de aquell cavaller o cavallers qui seran morts o morran dins aquell any, o per al primer qui morrà. E si haurà cavaller mort per lo qual faran la sepultura, com vendrà a la offerta, levar s'an IIII cavallers __los qui hauran càrrech de administrar la moneda__ e los dos prenen la espasa, lo hu al pom e l'altre a la punta, e axí a través porten-la fins a l'altar e offeren-la al prevere, e los altres dos porten lo elm ha offerir. E allò és lo dret dels capellans. E açí finen les festes de l'any. E si per ventura algú de aquests cavallers de la fraternitat era stat pres en guerra justa e per rescat tenia a paguar tant de sos béns que son stat no pogués sostenir axí com havia acostumat, lo orde és tengut dar-li tots anys lo que coneixeran que mereix la condició sua. Encara, senyor, han més ordenat que si negun altre cavaller qui no serà de la fraternitat e, seguint les armes en guerra, serà afollat de algun membre de sa persona, que no pogués portar   -f. i2v-   armes ne seguir la guerra, si van al monestir e volen star allí tota llur vida, que sien rebuts ab que cascun dia que fer-ho poran vajen a missa e a vespres ab un manto vermell, ab una garrotera brodada als pits. E aquí sien sostenguts ab sa muller e fills, si·n té, e servidors, molt abundosament segons sa condició. Encara, han més ordenat que XX dones de honor sien de la fraternitat de la Garrotera, e fan tres vots."

"__Lo primer és que jamés dirà a marit, fill o germà que, si és en guerra, que se'n vingua."

__[L]o segon és que, si sap que alguns de aquests stiguessen asetjats en vila, castell o ciutat, e passasen necessitat de vitualles, e elles faran tot son poder de trametre'ls-ne, he y treballaran."

"__[L]o terç és que, si negú de aquests era pres, de tot son poder los ajudaran en traure'ls de presó he y posaran de sos béns fins a la meytat de son dot. E les dones sien tengudes de portar la garrotera liguada en lo braç squerre, sobre tota la roba, en lo brahó."

__Senyor, puix a la senyoria vostra he recitat de la Garrotera, ara diré del collar de la devisa que fa ara novament lo rey.

__De açò vos prech que yo u sàpia __dix lo hermità.

"__Anant lo rey e la reyna ab tots los stats a caça __dix Diafebus__, lo rey havia manat a los munteros que per aquella jornada conçertassen moltes salvatgines de diverses natures. E tanta era la gent que anaven, entre hòmens e dones, que·n fem una gran mantança, car ab la gran multitud de la gent fem venir la salvatgina en un portell e allí, ab fleches, balestes e lançes, ne fon feta una gran destrucció. E ab carros e ab adzembles portaren-los a la ciutat. Los cochs, escorchant un gran çervo, que quasi era tot blanch per antiquitat, trobaren-li un collar al coll tot de or. Los qui l'escorchaven foren los més admirats del món e digueren-ho al comprador major. Aquell prestament ho anà a veure, e pres lo collar en la mà e portà'l al rey, e lo rey hi pres molt gran plaer. E veren letres en lo collar scrites qui dehien que, en lo temps que Július Cèsar vengué per conquistar Anglaterra e la pobblà de alemanys e de viscahins, a la partida que féu pres aquell çervo e féu-li taillar lo cuyro del coll e posaren-li allí aquell collar e tornaren a cosir lo cuyro e deixaren-lo anar. E preguava ha aquell rey qui aquest collar trobaria lo fes per devisa. Havia, segons   -f. i3r-   lo kalandari del temps que lo y posaren, CCCCXCII anys e, per ço, volen molts dir que no ha animal en lo món qui tant vixqua. E lo collar era tot de esses redones, e per ço com en tot lo ABC no trobareu letra, una per una, de major auctoritat e perfectió que pugua significar més altes coses que aquesta letra S."

"__La primera, sanctedat, saviesa, sapiència, senyoria e moltes altres coses que per S principien. E de aquests collars, lo magnànim rey, n'à donats a tots los de la fraternitat. Aprés n'à dats a molts cavallers strangers e del regne, e a dones e donzelles, e a molts gentilshòmens los dava collars de argent. E a mi, senyor, n'à donat hu e, a tots aquests cavallers que açí són, a cascú ha donat lo seu."

__Molt reste content de tot lo que la gentilesa vostra m'à dit __dix lo hermità__. Lo orde de la Garrotera me plau molt perquè és stat constituhit ab virtuoses leys de cavalleria e, de tan gran dignitat, jamés no l'é vist ne hoït dir, e és molt conforme a ma voluntat e lo sperit meu se n'alegra. Digau-me, cavaller virtuós, no és cosa de gran admiració lo collar que han trobat en poder de un salvatge animal de tan gran discurs de temps? E de totes les coses per la virtut vostra a mi dites, axí de les festes com de les armes, tant com só stat en aquest miserable de món, no les hohí jamés dir que ab tan gran triümpho sien estades solennisades.

Aquestes e semblants paraules lo hermità rahonava com vengué Tirant e dix:

__Pare senyor, vostra merçé faça'm gràcia de venir prop de la lúcida font per pendre ab nosaltres una poca de refectió, e atorgau-nos gràcia que puguam aturar açí IIII o V dies per fer companyia a vostra sanctedat.

E lo hermità fon molt content. E aturaren ab ell passats X dies e·n aquests dies parlaren de molts actes virtuosos de armes, e de molts bons consells que lo hermità los donà.

Al temps de la partida, Tirant, havent vist que lo pare hermità no menjava sinó herbes e bevia aygua, mogut de amor e caritat féu portar moltes viandes e totes coses necessàries per a la humanal vida, axí com si tingués a fornir un castell qui spera ésser asetjat de enemichs. E cascun dia li ho havien a fer menjar ab molts prechs.

Lo dia que tenien de partir, Tirant, ab tots los altres, ab molta amor lo supplicaren que volgués restar aquella nit en una tenda de aquelles, per ço com ells volien partir de matí e no partirien que ell no·ls donàs la benedictió. E lo hermità, crehent que per açò ho volien, dix que era content. Adobaren-li allí un petit lit e, reposant lo hermità, Tirant li féu portar dins la sua ermita gallines e capons, e altres vitualles per a més de un any, fins a carbó e a lenya perquè no agués anar fora de la ermita si era cars que plovia.

Com los paregué hora de partir, tots prengueren comiat del pare hermità, fahent-se los uns als altres moltes gràcies.

  -f. i3v-   Com ells foren partits tenint son dret camí devers Bretanya, lo pare hermità se'n pujà al seu hermitatge per a dir ses ores, e trobà tota la casa plena de vitualles. Dix:

__Certament, açò ha fet aquell virtuós de Tirant. En quantes oracions yo faré, vull que haja part, sol per conéixer la sua bondat e virtut, car açò és demesiat per a mi.

E de açí avant no·s fa més menció de l'hermità.

Tirant ab sos companyons per ses jornades caminaren tant que arribaren en la ciutat de Nantes. Com lo duch de Bretanya sabé que Tirant venia ab la sua parentela, ixqué'ls a rebre ab tots los regidors de la ciutat e ab gran cavalleria e feren-li la major honor que fer pogueren per ço com era stat lo millor cavaller de tots los qui eren stats en les grans festes de Anglaterra. E lo duch afavoria'l molt e li dava de sos béns, e Tirant era tengut en aquella terra en molt bona opinió de totes les gents.

E stant un dia Tirant ab lo duch e ab molts altres cavallers solaçant e parlant, vengueren dos cavallers de la cort del rey de França e lo duch los demanà si en la cort hi havia noves negunes. Digueren los cavallers:

" __Senyor, sí, car nova hi à certa que, com los templers foren morts e destrohits, fon instituhit un altre orde qui·s nomena de Sanct Johan de Hierusalem. E com Hierusalem fon perdut, aquests poblaren la ylla de Rodes e restà buyt lo temple de Salamó. E de grechs e de moltes altres nacions fon poblada aquesta ylla de Rodes, com fon molt fortificada la ciutat e lo castell. E venint en notícia del soldà d'Alcayre, desplagué-li molt que crestians aguessen poblada aquella ylla, e lo soldà cascun any fehia los aparells per poder-la haver. E los genovesos, sabent tal nova que lo soldà fehia gran aparell, vehent lo port ésser molt bo e la terra fructífera e de moltes mercaderies abundosa __e per quant ells ab llurs naus van molt sovint en Alexandria e en Barut, que·ls vendria molt bé tinguessen allí aquell bon port e bona retreta__, fon posat en consell davant lo duch, e lo consell deliberà com ab poca dificultat se poria pendre la ciutat e lo castell. E havent-ho deliberat, ho posaren en obra, que armaren XXVII naus de molta gent e bona. E a la entrada de la quaresma ne trameteren III, e passats XV dies ne trameteren V fahent demostració que volien allí adobar e mostrar carena. Aprés, mijant quaresma, ne trameteren altres tantes. E feren-ho en tal forma que lo dia de Rams foren totes les XXVII naus en vista de Rodes, plenes de molta gent e de poca mercaderia, e fengien que les unes anaven en Alexandria e les altres en Barut; les altres se detenien voltejant dins mar perquè de terra no fossen vistes. E acostant-se lo Divendres Sanct, totes les naus foren dins lo port de Rodes, sperant   -f. i4r-   lo Divendres Sanct, com en aquell dia havien de pendre la ciutat e lo castell, per ço com en aquell dia dins lo castell tenen moltes relíquies e qui y hou aquell dia lo divinal offici guanya indulgènçia plenària a pena e culpa per molts papes atorguada. Entre les altres relíquies tenen una spina de la corona de Jhesucrist, e aquella spina, en aquella hora que la y posaren al cap, floreix, e està florida fins en aquella hora que Jhesucrist reté lo esperit. Aquella spina és de junch marí, e és de aquelles que li entraven dins lo cap e li tocaren al cervell. E cascun Divendres Sanct la mostren e la tenen a vista de tothom.

"E los mals crestians de genovesos, sabent la pràtica del Mestre de Rodes e de sa religió, ab consentiment de dos genovesos cavallers de l'orde, qui staven dins lo castell, los quals prengueren totes les nous de les ballestes e posaren-n'i d'altres que eren de sabó blanch e de formatge, per ço que en lo temps de la necessitat ajudar no se'n poguessen. E lo Mestre e tota sa religió no y agueren jamés pensat, ans certament los hagueren tots presos e morts.

"Mas nostre Senyor algunes vegades permet algun gran peccat per major benefici. Dins aquella ciutat estava una galant dama, la qual per la sua molta bellea, de molts cavallers de l'orde era festejada e, per la molta virtut sua, negú no tenia res en ella. E·n special la amava un cavaller qui·s nomenava frare Simó de Far, natural del regne de Navarra. Aquesta dama, al parer de les gents, se mostrava de honestat exçelsa. Seguí's que un scrivá de la nau del capità dels genovesos era exit en terra e véu la gentil dama e enamorà's molt d'ella. E congoixat de amor infinida, va a parlar ab la senyora e diu-li com ell té molt bon grat d'ella, e que la pregua que li faça tanta gràcia que li done la sua amor, que ell li darà tant de sos béns que·n serà molt contenta. E de continent presentà-li un diamà e un robí que valien çinch-cents ducats. E mès la mà en una botgeta que portava en la çinta e tragué una gran grapada de ducats e lançà'ls-hi en la falda, que tota la feren alegrar. Passades moltes paraules entre ells, ell obtingué tot lo que volgué __e açó fon lo Dijous de la Cena__. La gentil dama, perqué pogués haver d'ell molt més, li féu grans festes mostrant-li amor infinida.

"__Ara __dix lo genovés__, puix jo he agut de vós tot lo que volia, yo us promet demà en aquell dia, dar-vos la més rica casa de tota aquesta ciutat, ab tot lo moble, perquè siau la més rica dama e més benaventurada de totes.

"__Hay, mesquina! __dix ella__ Ara que haveu agut de mi lo que volíeu, vos voleu burlar de mi ab prometençes impossibles que no·s poden fer? Anau ab la pau de Déu e no·m vingau pus en casa.

"__O, senyora! __dix lo escrivà__. Yo·m pensava haver conquistat un regne e tenia'm per lo més benaventurat home del món pensant que la vida vostra e la mia seria tota una, e que los cossos no·s poguessen separar sinó per mort natural, e fer-vos la més rica senyora de tota la ylla, e vós me dau comiat? E no pense la vostra galant persona que u   -f. i4v-   haja dit per burlar-me de vós, que us ame més que a la vida mia, sinó que ab tota veritat vos parle. E de açí a demà, per tot lo dia, no y ha tant, que·n veureu la experiència verdadera.

"__Si lo vostre verdader parlar fos ab efecte, deixant paraules colorades, e alguna cosa en bé venir s'espera, dir-m'o deuríeu, puix tanta amor dieu que·m portau, perquè lo meu esperit ne restàs aconsolat. Emperò vosaltres, genovesos, sou gent desconeixent, que sou tals com los àsens de Sòria, que van carreguats de or e menjen palla. E per ço crech que tot deu ésser burla e no u dieu sinó per enganar-me.

"__Senyora, si vós me prometeu de tenir-me secret, yo us ho diré.

"E la gentil dama lo y promés. E lo genovés li dix tota la veritat del fet com se tenia de fer.

"Com lo escrivà fon partit de la dama, ella tramés al castell un fadrí ben entés e discret. E trobà lo mestre en la sglésia ab tots los frares que hohien los faços. Lo fadrí parlà ab lo Simó de Far, e féu-lo exir fora de la sglésia e dix-li les següents paraules:

"__Senyor comanador, ma senyora vos pregua que, si d'ella jamés sperau haver compliment del que desijau, encara que siam en dies de Passió, que de continent, totes les coses leixades, siau ab ella, que ab molta humilitat vos spera e desija-us servir de cosa que jamés vos oblidarà.

"Lo cavaller, mogut més de amor que de devoció, leixà lo servey de nostre Senyor e, tan secretament com pogué, se n'anà a la casa de la senyora, la qual, com lo véu, lo rebé ab molta amor abraçant-lo. E pres per la mà, se asegueren en lo estrado. E la senyora, ab veu baixa, féu principi a semblants paraules:

"__Cavaller virtuós, perquè tinch conegut la molta amor que·m portau e los treballs que haveu sostenguts per voler obtenir lo que de mi desijau e yo, volent guardar la honor e fama que deu resplandir en les dones de honor, no he volgut jamés admetre les vostres preguàries, ara, perquè tals trebals ne la amor que·m portau sia sens premi ni·m tingau per ingrata, vos vull premiar de dues coses: la primera és que só contenta de servir-vos de tot lo que a mi sia possible per lo molt meréixer vostre; la segona, vos he fet venir en tal dia perqué la necessitat ho requir per manifestar-vos la dolor inextimable que la mia ànima sent, que freda suor corre per lo meu cors d'un terrible spant que tinch davant los meus hulls, e açò per causa del gran perdiment del mestre de Rodes e de tota la religió e, aprés, de tot lo poble de aquesta ciutat. E no donant-vos més spay sinó fins a demà, que·l sermó sia acabat, que tota la vostra religió serà perduda.

"__Senyora de molta estima __dix lo cavaller__, molta glòria és per a mi que de tan poca servitut que us he feta obtingua tan gran premi com és de acceptar-me per servidor, la qual gràcia estime més que si m'aguésseu fet monarcha del món. E supplique a la vostra gentilea voler-me manifestar tal cars perquè per mijà meu pugua ésser restaurada la nostra religió e no plàcia a la virtut divina que·s segueixca un tan gran dan. E besant-vos les mans vos supplique que haja de vós alguna doctrina perquè veja si en aquest fet algun remey s'i porà dar. Car, so   -[f. i5r]-   bre totes les dones de honor, deveu ésser exalçada. E per ma part vos offir, encara que ja sia tot vostre, la persona e los béns e honor.

"Molt restà contenta la agraciada senyora de les paraules del cavaller e recità-li larguament tot lo que lo escrivà li havia dit. Com lo cavaller hohí semblants paraules recitar, stigué molt admirat pensant en la gràcia que la divina Providència li havia fet en fer-li revelar un tan gran secret. E donà dels genolls en la dura terra per voler besar los peus e les mans a la virtuosa senyora, e ella no u comportà, e prengué'l del braç e alçà'l de terra, e abraçà'l e besà'l de amor virtuosa. Lo cavaller, per la necessitat gran que lo cars requeria d'avisar-ne lo mestre perquè agués temps de provehir en los remeys, pres graciós comiat de la gentil dama. La nit era ja escura e lo castell tancat: no tement los perills que seguir li'n poguessen, fón a la porta del castell e tocà grans colps. Los cavallers qui fehien la guayta alt en la murailla del castell demanaren qui era lo qui de tan gran pressa tocava. E lo cavaller, nomenant-se Simó de Far, que l'i obrissen. Digueren los de la guayta:

"__Vés-te'n, malvat! No saps los perills e dans que·t stan estojats si lo senyor mestre sap que en aquesta hora tu est fora del castell? Torna-te'n e per lo matí poràs entrar a ton plaer.

"__Yo só ben cert de tot lo que vosaltres me dieu __dix Simó de Far__, mas a mi cové en tot cars del món de entrar esta nit dins lo castell, per què us prech molt afectuosament que digau al senyor mestre que·m faça obrir, car no tem ni vull tembre negun perill que seguir-me pugua.

"Una de les guaytes anà a la eglésia e trobà lo mestre qui stava prop del moniment dient ses ores. Com sabé que Simó de Far a tal hora era fora del castell, dix ab gran ira:

"__Yo li promet, si Déu me deixa veure lo matí, li faré dar tal disciplina que a ell serà càstich e als altres serà exemple. O del mal frare que axí deixa la religió! Des que yo só mestre no he vist ni sabut que negú sia a tal hora fora del castell. Anau e digau-li que esta nit no pot entrar, mas que demà aurà la bona strena.

"E lo mestre tornà en sa oració e la guayta se'n tornà ab la resposta. Com Simó de Far hohí tals rahons, homilment tornà a pregar als cavallers qui la guayta fehien volguessen tornar a dir al senyor mestre que l'i fes obrir, que la entrada sua era de gran necessitat e, aprés que l'agués hoït, li donàs la penitència que merexia. Per tres voltes lo y tornaren a dir e lo mestre en nenguna manera no l'i volia fer obrir. E stava allí un cavaller molt antich qui dix al mestre:

"__Senyor, per què vostra senyoria no dóna audiència ha aquest frare Simó de Far? A veguades se segueixen coses en una hora que no s'esdevé en mil anys. Aquest cavaller ja sap la pena que li va en lo que ha comés, no·l tingau per tan foll que sens causa ell vulla entrar en aquesta hora, puix al matí poria entrar segurament. Per què tendria per bo que, guardades les portes, e dalt per les torres, les guardes stiguen armats e ben provehits de grosses canteres. Car, senyor, yo he vist en mon temps, si no aguessen uberta la porta del castell a la hora de la mija nit, lo castell de Sanct Pere se perdia per   -[f. i5v]-   la gran multitut de turchs que y vengueren a hora incogitada. E hora per hora lo mestre, que Déus haja, lo socorregué e lo castell fón deliurat dels enemichs.

"Lo mestre, per les paraules de l'antich cavaller, fon content que li obrissen, e manà que les portes fossen ben guardades e la muralla, e feren-lo entrar, lo qual venia ab la cara molt alterada. Com lo mestre lo véu davant si, li dix:

"__O mal frare e pijor cavaller, no tement Déu ni lo orde en què est posat, que en les hores indispostes e no honestes per a frares de religió ésser fora del castell! Yo·t daré la penitència que est mereixedor. Veniu vosaltres, ministres de justícia, e posau-lo en lo carçre e no li doneu a menjar sinó IIII onçes de pa e II de aygua.

"__La senyoria vostra __dix lo cavaller__ no ha acostumat de condemnar a negú sens que no sia hoït. E si la rahó que daré de mi no basta a rembre la pena, yo vull rebre ab paciència la pena doblada.

"Dix lo mestre:

"__No·t vull hoir, sinó que mane que lo manament meu sia executat.

"__O senyor! __dix lo cavaller__. E axí seré yo vilment tractat que no·m voleu hoir? Yo·m pens que no passaran XXIII hores que la senyoria vostra me volria haver hoït e haver-me donat la millor comanda de tota la religió, car no us hi va sinó la vida, la dignitat e que·s perda tota la religió. Aprés, si lo que yo diré no és veritat, no vull altra menys pena sinó que·m façau lançar dins mar ab una mola al coll, e yo vull morir màrtir per mantenir la nostra religió.

"Lo mestre, qui véu que lo cavaller tant se justificava, manà que·l lleixassen e dix:

"__Ara veurem què sabràs dir.

"__Senyor __dix lo cavaller__, no és cosa que a dir faça en públich.

"Lo mestre féu apartar tota la gent, e lo cavaller féu principi a tal parlar."

"__Senyor, per la immensa e divina clemència e bondat de nostre senyor Déu és stada feta a la nostra religió la major gràcia que jamés fes a negú, car demà la senyoria vostra fóra mort, e tots nosaltres, e destrohit tot lo nostre orde, la ciutat e tot lo poble robat, dones e donzelles desonrades e tot posat en total destructió. E per ço, senyor, só yo vengut a tal hora per informar-me bé de aquest fet, no tement negun perill per salvar la vida de la senyoria vostra e de tots los frares de la religió. E si de tal cosa punició mereixch, yo la comportaré ab molta paciència, car més stime morir que si la religió se havia de perdre.

"__Prech-te, fill __dix lo mestre__, que·m digues la forma ni com se devia fer, car yo·t promet a fe de religiós que la pena que devies haver se convertirà en gran augment de la honor tua e exalçament, car aprés de mi yo·t faré lo major de tot lo nostre orde.

"E lo cavaller donà del genoll en terra e besà-li la mà. Aprés dix:

"__La senyoria vostra deu saber com dos frares de la nostra religió, genovesos, nos tenen venuts, car a con   -[f. i6r]-   sell de aquests són vengudes aquestes naus de aquests malvats genovesos ab gran multitut de gent e ab poca mercaderia. E aquests traydors que tenim dins lo castell an feta una gran maldat, que de la cambra de les armes han llevades totes les nous de les ballestes e han-n'i posades de sabó blanch e de formatge perquè en la necessitat no·ns ne puguam ajudar. E demà, qui és lo Divendres de Passió, han elets los més forts e disposts hòmens de totes les naus per entrar dins lo castell. E cascú de aquests portarà una ballesta desencavalcada, que ara novament han trobat, que no stà ligada lo braç ab lo asbrer ab fil, com acostumen les altres de estar, mas ab lo estrep vénen tan justes e ab un petit pern encavalquen molt bé. E cascú portarà espasa e secretament armat, portant sobre les armes cloches negres largues fins en terra. E vendran de II en dos ab escusa de adorar la Creu e per a hoir son offici perquè negú no n'haja notícia. E com hi haurà prou gent, que lo divinal offici se farà, fàcilment poden exir de la església e, ab ajuda dels dos frares qui tendran ja la torre de l'homenatge presa, daran entrada als altres e pendran les altres torres que prop los stan. E ans que la senyoria vostra ne agués sentiment, fóra presa la mitat del castell. E de mort o de pres no podíeu ésser estalvi, e tots nosaltres ab vós ensemps.

"__Puix axí és __dix lo mestre__, anem secretament a la cambra de les armes e veurem primer si és veritat de les ballestes.

"E trobaren que de V cents ballestes ensús que y havia, no·n trobaren sinó tres que tinguessen nous, sinó de sabó o de formatge. Lo mestre en aquell punt stigué esbalahit e conegué que lo cavaller li havia dita veritat e, prestament, féu ajustar consell de cavallers e féu pendre los dos frares genovesos. E lo mestre volent-los fer turmentar, atorguaren com tenia de morir lo mestre e tota la religió sens merçé neguna. Prengueren-los e lançaren-los en un sòl de torre hon havia moltes serps e escurçons e altres vils animals.

"En tota la nit negú no dormí, ans secretament doblaren les guaytes. E triaren L cavallers jóvens e disposts per dar recapte als que vendrien. E tots los altres se armaren perquè, si havien mester socors, que·ls poguessen ajudar. Al matí, com agueren ubertes les portes, los genovesos començaren a venir de dos en dos; e venien demostrant que dehien hores. Havien a passar III portes. La primera era tota uberta, ab dos porters que la guardaven. A les altres portes no podien entrar sinó per la portelleta poca. E com eren dins lo gran pati, davant la sglésia, staven allí los L cavallers, ben armats, qui·ls prenien, els desarmaven e, sens tocar de peu en terra, los lançaven en citges fondes, uns sobre altres. E encara que cridassen no u podien hoir los de defora. De aquesta ventura moriren MCCCLXXV genovesos aquell dia e, si més n'i fossen entrats, més n'i foren morts. Lo capità, qui stava defora, véu que tants genovesos eren entrats e que no exia negú: prestament se recullí en les naus. Lo mestre, que véu que més gent   -[f. i6v]-   no entrava, féu exir fora del castell la major part dels cavallers e manà'ls que, tants com ne trobassen, que·ls prenguessen. E en aquella jornada fon feta gran destructió dels genovesos.

"Lo capità, de continent que·s fon recollit, féu recollir tota la sua gent e féu dar vela a les naus, fahent la via de Barut, perquè sabien que lo soldà era aquí. Lo capità fon davant ell e reçità-li tot lo fet que li era seguit en Rodes; agueren consell entre ells, a instànçia e requesta dels genovesos, e fon concordat per tots que lo soldà en persona passàs en la ylla de Rodes ab lo major poder que pogués, que en les sues naus porien passar en dos o en tres viatges. Lo soldà féu posar en orde XXV mília mamelluts e tramés-los en la dita ylla.

"Com les naus tornaren, passà lo soldà ab XXXIII mília moros. Les naus anaven e venien, que passats CL mília combatents se trobaren dins la ylla. Com la agueren tota destrohida de un cap fins a l'altre, posaren lo siti sobre la ciutat, e les naus guardaven lo port perquè no y entràs vitualles. E cascun dia daven III combats al castell: hu per lo matí, altre al migjorn e l'altre ans del sol post. E los de dins defenien-se molt virilment com a cavallers, emperò estaven ab congoixa perquè·ls fallien les vitualles. E vengueren en gran necessitat, que havien de menjar los cavalls, los gats, fins a les rates. Lo mestre, vehent-se en tan gran necessitat, tramés per tots los mariners e preguà'ls molt que donassen orde que un bergantí pogués passar entre les naus. Prestament los mariners forniren lo bergantí de totes coses necessàries. Lo mestre féu letres al papa, a l'emperador e a tots los reys e prínceps de crestians, notificant-los la grandíssima necessitat en què era posat, preguant-los que·l volguessen subvenir.

"Partí lo bergantí una nit que plovia e fehia molt gran fosca: pasaren, que no foren gens sentits. E per son discurs, donaren les letres. E cascun príncep los fehia bona resposta, emperò la ajuda era molt tarda. E aquestes letres eren vengudes al rey de França, qui proferí molt e féu poch."

Totes aquestes rahons que dites he, recitaren los cavallers qui de la cort del rey de França eren venguts al duch de Bretanya. E lo duch mostrava dolre's molt del maestre e de la religió dient, allí presents tots, moltes virtuoses paraules, entre les quals en special dix que trametria embaixadors al rey de França, que si ell volia trametre socors al gran mestre de Rodes e li seria plasent que ell hi anàs per capità, ho faria de molt bona voluntat he y despendria de ço del seu CC mília scuts.

L'endemà per lo matí tingué consell, e foren elets IIII embaixadors: un arquebisbe, un bisbe, un vezcomte e, lo quart fon Tirant lo Blanch, per ço com era bon cavaller e de la fraternitat de la Garrotera. Com los embaixadors fóren davant lo rey de França, explicaren llur embaixada. Dix-los que al quart dia los retria resposta e passà més de I mes ans que ells poguessen saber lo que deliberava de fer.   -[f. i7r]-   Com agué prou stat, dix-los que per al present ell no podia entendre en tals fets, com fos occupat en altres negoçis que li anava més interés. Los embaixadors se'n tornaren ab la resposta.

Com Tirant sabé que tanta morisma stava sobre Rodes e que negú no·ls socorria, parlà ab molts mariners demanant-los de consell si seria possible que ell los pogués socórrer. E digueren-li que, si ell anava axí com dehia, ell los poria bé socórrer e poria entrar dins lo castell de Rodes, no envers la part del moll, mas a l'altra part.

Tirant, ab voluntat del duch e ab liçènçia e voluntat de son pare e de sa mare, comprà una grossa nau e féu-la molt bé armar e provehir de moltes vitualles. Seguí's que, per la coneixença que Tirant havia ab los çinch fills del rey de França, e lo menor de tots havia nom Phelip __qui era un poch ignorant e tengut en possessió de molt groçer, e lo rey per causa de açò ne fehia poca estima e la gent no·n fehien neguna mençió d'ell__, e un gentilhom qui·l servia, sabent que Tirant anava ab una nau en Rodes e per passar en Hierusalem, havent desig gran de anar en aquelles terres, dix a Phelip les següents paraules.

__[L]os cavallers, senyor, qui aconseguir volen honor, com són jóvens e disposts per exerçir les armes no deurien aturar en casa de llur pares, especialment los qui són de menor edat dels altres germans e majorment que lo pare no·n faça mençió neguna d'ell. E si yo fos en lo punt que vós sou, ans hiria peixent les erbes per los monts que sol un dia yo aturàs en aquesta cort. E no sabeu vós com diu aquell refrany antich: mudant edat, muda's ventura? E poríeu-la en altre loch millor trobar que no açí. E mirau de aquell famós cavaller Tirant lo Blanch: aprés de la molta honor que ha sabuda guanyar en les batailles que en Anglaterra ha vençudes, ara novament arma una grossa nau per anar en Rodes y a la Casa Sancta de Hierusalem. Oh, quina glòria seria per a vós secretament partir d'açí, vós e yo tot sols, e no dir res a negú fins fóssem dins la nau e cent milles dins mar! E Tirant és tan virtuós cavaller que us obeirà he us farà aquella honor que sou mereixedor segons la casa d'on veniu.

__Mon bon amic Tenebrós, yo conech molt bé lo bon consell que·m donau __dix Phelip__, e só molt content que u metam en execució.

__A mi par, senyor __dix lo gentilom__, que yo dech anar primer en Bretanya al port hon Tirant adoba la nau e, per la molta amistat que yo tinch ab ell, li diré que·m faça gràcia que   -[f. i7v]-   en companyia sua yo pugua passar en la terra sancta de Hierusalem, e quines coses he mester per a mi e a dos scuders. E vista sa intenció, posarem en la nau totes les coses que seran necessàries.

Phelip restà molt content d'aquest deliber e dix:

__Tenebrós, en aquest temps que vós hireu a parlar ab Tirant, yo repleguaré los més diners que poré, e robes e joyes perquè·m pugua mostrar honsevulla que sia.

Lo dia següent lo gentilom partí ab II escuders qui l'acompanyaven, e tant caminà Tenebrós per ses jornades que pervengué hon era Tirant. Feren-se grandíssima festa com se veren, e Tenebrós li dix la causa de sa venguda. Com Tirant sabé la sua embaixada, y trobà molt gran plaer, per ço com sabia que Tenebrós era gentilom valentíssim e molt discret e stimava la sua companyia. E respòs-li en la següent forma:

__Senyor e germà meu Tenebrós, los béns, la persona e la nau e tot quant yo tinch és prest a tot lo que vós ordeneu, e yo u tinch a bona sort de vós anar en ma companyia. E per cosa en lo món yo no comportaria que cavaller ne gentilome, qualsevulla que fos, en la mia nau posàs vitualles, que de tot lo que en la nau serà, axí pròpiament com a la mia persona, vos serà dat tot lo que volreu.

Com Tenebrós hohí axí parlar a Tirant fon lo més content home del món, e féu infinides gràcies a Tirant de la molta gentilea sua.

Leixà allí hu dels servidors perquè fes adobar dins la nau una cambra hon se poguessen retraure per a dormir e a menjar, e que Phelip pogués star allí alguns dies secret, e Tenebrós se'n tornà per ses jornades, cavalcant fins que fon ab Phelip, lo qual lo estava sperant ab molt gran desig.

No fon poca la consolació que Phelip agué de la bona resposta de Tirant. E Tenebrós li dix que donassen orde que fos presta la llur partida, e Phelip li dix que ja tenia tot lo que se n'havia de portar.

L'endemà Phelip anà a son pare, lo rey e supplicà'l, davant la reyna, que fos de sa merçé li donàs liçènçia de anar fins a París per veure la fira, que stava a dos jornades de allí. Lo rey, ab la cara molt fluixa, li dix:

__Fes lo que·t vulles.

Ell li besà la mà, e a la Reyna per semblant.

E gran matí ells partiren e tingueren son camí, e per ses jornades arribaren al port de la mar. E Phelip se posà dins una cambra en la nau e no·s leixà veure a negú.

Com la nau fon partida e ben CC milles dins mar, Phelip se mostrà a Tirant. E aquell estigué lo més admirat del món de tal ventura. E puix se trobaren dins mar, fon-los forçat de tenir son dret camí deverç Portogal, e arribaren a la ciutat de Lisbona.

Lo rey de Portogal, com sabé que Phelip, fill del rey de França, venia en aquella nau, tramés-li un cavaller preguant-lo graciosament li fos plasent de exir en terra per ço com venia enutjat de la mar. E Phelip li tramés a dir que, per la sua amor, era molt content. Tirant hi Phelip se abillaren molt bé e, ben acompanyats de molts cavallers e gentilshòmens que Tirant portava, tots ben abil   -[f. i8r]-   lats e ab cadenes d'or, ixqueren de la nau e feren la via devers lo palau. Lo rey com véu a Phelip abraçà'l e féu-li molta honor, e a tots los altres. E aturaren en la cort del rey X dies.

Com se'n volgueren anar, lo rey los féu molt ben fornir la nau de totes les coses necessàries en molt gran abundància. E de allí Tirant tramés un gentilom seu ab letres al rey de França reçitant-li la veritat de son fill. Com lo rey de França sabé que ab tan bona companyia son fill anava ne fon molt content, e·n special la reyna, que tant de temps havia passat que no n'havia pogut saber res, ans pensaven que fos mort o que·s fos posat en algun monestir.

Phelip pres comiat del rey de Portogal, e la nau féu vela e vingué al cap de Sanct Vicent per passar lo estret de Gibaltar. E allí trobaren moltes fustes de moros. Com veren la nau, totes les fustes se posaren en orde per pendre-la e donaren-li un gran combat que durà mig dia, hon hi morí molta gent d'una part e d'altra. Com la gent de Tirant agueren refrescat, tornaren altra volta a la batailla, la qual era molt brava. És veritat que la nau de Tirant era molt major e més alterosa que neguna dels moros, emperó era sola e les altres, entre grans e poques, eren XV e totes fehien armes. Com la nau de Tirant partí de Portogal hi havia passats CCCC hòmens d'armes.

Un mariner molt destre que havia en la nau, qui·s nomenava Cataquefaràs, aquest havia molt navegat, era molt subtil e valentíssim mariner: véu què mal anava llur fet, pres moltes cordes que havia en la nau e féu-ne un filat a manera de exàvegua que porten palla. E del castell de popa fins a la proha, abraçant lo arbre, posà aquelles cordes e féu-les liguar alt, que los hòmens qui dins la nau combatien, aquelles cordes no·ls fehien gens de enuig a les armes, ans los restauraren de ésser presos, car les canteres que los moros tiraven eren tantes e tan spesses que era una gran admiració de veure. E si aquella exàvegua de cordes no fos stada, tota la coberta de la nau fóra stada plena de pedres e de barres de ferro. E ab aquell artifici fon restaurada, que jamés una pedra hi pogué entrar, ans axí com la pedra donava en les cordes sortia en mar. Què féu més aquest mariner? Pres tots los matalafs que trobà dins la nau, entoldà los castells e los costats de la nau, e com les bombardes tiraven, daven damunt los matalafs e no podien fer mal ni dan a la nau. Encara féu més: pres oli bullent e pegunta e, axí com les naus staven afrenellades, ab caçes lançaven oli. E ab la pegunta bullent daven de gran passions als moros, de què·ls fon forçat de apartar-se de la nau. Emperò tot lo estret de Gibaltar passaren combatent nit e dia. E tantes foren les bombardes, darts e passadors que les veles tenien clavades ab lo arbre de la nau, e volgueren acalar la antena aprés que los moros los agueren leixat e no pogueren. E eren molt prop de terra e, certament, la nau anava a dar a través prop de la ciutat de Gibaltar.   -[f. i8v]-   Los mariners foren tan bons que prestament giraren la nau e alçaren les veles, ixqueren de l'estret e entraren en la gran mar. E en aquests combats foren nafrats Phelip e Tirant e molts altres. Anaren en una ylla despoblada, prop terra de moros, e aquí curaren de les nafres e adobaren la nau lo millor que pogueren. E navegaren per la costa de Barberia hon agueren molts combats ab fustes de genovesos e de moros fins que foren prop de Túniç. Aquí acordaren de anar a la ylla de Ciçília per carreguar de forment.

Com foren dins lo port de Palerm __hon era lo rey e la reyna, e dos fills que tenia e una filla de inextimable bellea, que avia nom Ricomana, donzella molt sabuda e de moltes virtuts complida__, estant la nau dins lo port e volent pendre vitualles, que freturosos n'estaven, feren exir en terra a l'escrivà, e V o VI ab ell, ab manament que no diguessen res de Phelip ni de Tirant, sinó que era una nau que era partida de ponent e anava en Alexandria ab alguns pelegrins qui anaven al Sanct Sepulcre.

Com lo rey sabé que del ponent venien, per saber noves d'aquella terra tramés a manar lo scrivà de la nau e tots los altres venguessen davant la senyoria sua; e fon-los forçat de fer-ho. E recitant davant lo rey los combats grans que en lo estret de Gibaltar havien aguts ab moros e ab genovesos, no recordant-se en aquell cars del manament que Tirant los havia fet, digueren com allí venia Phelip, fill del rey de França, en companyia de Tirant lo Blanch. Com lo rey sabé que Phelip era en aquella nau, féu fer un gran pont de fusta de la terra fins a la nau, tot cubert de draps de raç. Lo rey, per fer-li honor, entrà dins la nau ab dos fills que tenia, e preguà molt a Phelip e a Tirant que ixquessen en terra e reposassen allí alguns dies, per la gran congoixa de la mar que passat havien e dels combats dels moros. Phelip e Tirant li'n feren infinides gràcies e digueren que per contentar-lo hirien ab sa senyoria.

Lo rey los tragué en la ciutat e féu-los molt bé aposentar e servir de molt bones viandes e de altres coses pertanyents per a hòmens qui hixen de mar. Emperó Phelip, per consell de Tirant, dix al rey que no aturaria en sa posada fins que hagués vista a la reyna. E lo rey ne fon molt content. Com foren alt en lo palau, la reyna los rebé ab cara molt affable, e sa filla la infanta. E tornats en sa posada trobaren-la segons fill de rey era mereixedor.

Aprés, cascun dia a la missa e aprés dinar eren ab lo rey, e·n special ab la infanta, la qual mostrava tanta affabilitat als strangers que anaven e venien que per tot lo món se parlava de la sua virtut. E praticant cascun dia en la cort del rey, e ab la infanta, Phelip se enamorà molt de ella, e ella per semblant d'ell. Emperò Phelip era tan vergonyós com era davant ella que scassament gosava parlar e, com ella lo posava en rahons algunes, no y sabia respondre. E Tirant prestament responia per ell e   -f. k1r-   dehia a la infanta:

__O senyora, quina cosa és amor! Aquest Phelip, com som a la posada o fora de açí, jamés la sua boca se cança en dir lahors e béns e virtuts de la senyoria vostra e, com vos és present, ab gran trebal pot parlar, de sobres de amor. Certament vos dich que, si yo fos dona e trobàs algú ab aquesta gentil calitat e conegués en ell ésser home dispost e de antich linatge, yo deixaria de amar a tots los altres e amaria un tal com aquest.

__Hay Tirant! __dix la infanta__, vós bé dieu. Emperò si naturalment li ve de ésser grosser de sa pròpia natura, quin plaer, quina consolació pot ésser a una donzella que tothom se rigua d'ell e li donen sus hi mat en la darrera casa? Per amor de mi, no·m digau tal rahó, car per mon delit volria home qui fos entés, e comportaria ans en stat hi en linatge e que no fos grosser ni avar.

__Senyora __dix Tirant__, natural rahó dieu, emperò aquest no seu en aqueix banch que vós dieu. Aquest és jove e de pochs dies, e vell de seny, liberal, animòs més que tot altre, molt affable e graciós en totes coses. En la nit se leva e no·m leixa reposar com volria: la nit li par un any, lo dia li és delitós; si plaer li vull fer, no havem a parlar sinó de la senyoria vostra. Si açò no és amor, si no, digau-me què seria. Senyora, amau a qui us ama, e de tot cert. Aquest és fill de rey, ab vós egual, qui us ama més que a la sua vida. E si no parla tant com la senyoria vostra volria, per millor lo'n deuríeu tenir: guardau-vos, senyora, de aquells hòmens qui ab gran audàcia e ab atreviment gosen requerir a dona o a donzella. E tal amor com aquesta no és gens bona, car amor que prest és venguda més prest és perduda. E tals com aquests són dits hòmens corsaris, qui van a roba de tothom. Dau-me vós, senyora, home qui ab gran temor e vergonya ve davant sa senyora, e escassament li pot exir la paraula de la boca e, ab les mans plenes de temor, diu lo que vol dir.

__Tirant __dix la infanta__, per la molta amistat que vós teniu ab Phelip feu bé de asseure'l en la cadira de honor. Ab lo noble orde de cavalleria que teniu vós, no poríeu dir sinó lo bé que de vós se pertany e per ço us ne tinch per millor. Mas no penseu sia dona que cregua de lauger, ans, si res havia de ésser, hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pràtica, stat e condició quina és, e si seria per dar consolació a la mia ànima en aquest món. Emperò los meus hulls contents són de la vista d'ell, lo meu cor se combat ab mi e la experiència me manifesta que és aquell que yo contemple, de ésser grosser e avar, les quals dos malalties són incurables.

__O senyora! Qui en totes les coses del món vol molt subtilment mirar, moltes voltes li esdevé que elegeix la més rohín, e en especial en les amors honestes e líçites. E no són passats tres dies que, passejant-nos lo senyor rei, vostre pare, e yo per lo jardí, parlam de molts stats de prínceps de la crestiandat e de moltes altres coses. E venguem a parlar de la senyoria vostra, dient-me com volia en sa vida repartir tot   -f. k1v-   son stat e, per la molta amor que lo pare naturalment ama los fills __en especial a vós, qui sou donzella que li sou stada tostemps molt obedient__, vos vol dotar de totes les terres del ducat de Calàbria ensemps ab CC mília ducats. E açò desijava molt veure de vida sua per ço que, com la sua ànima se partiria del seu cors, aconsolada se n'anàs. Yo, vehent la bona e recta intenció sua, lo y lohí per ço com la senyoria vostra és mereixedora de molta dignitat e honor exçelsa. Per què supplich a vostra altesa que algunes hores dispostes me vullau dar audiència e no pendre enuig de res que yo digua a la senyoria vostra, car yo veig açí venir en la cort del senyor rey embaixadors del papa per contractar matrimoni de son nebot __que, volen dir alguns, seria fill__ ab vostra altesa, e d'altres parts n'i veig: del rey de Nàpols, del rey d'Ongria e del rey de Chipre. E encara que yo no tingua poder del crestianíssim e superior en dignitat de tots los reys de la crestiandat, lo rey de França, vull contractar ab vostre pare e ab la altesa vostra de aquest matrimoni.

"__Gran cosa és, senyora, ab los hulls corporals poder veure si és coixo o tort, o alesiat de algú de sos membres, si és vell o jove, o si és de bona gràcia o de mala, o si és valent o covart. De totes aquestes coses e mo[l]tes altres en què natura pot fallir, la altesa vostra ne haurà de estar a relació d'altri, qui us porà dir tot lo contrari del que serà. Sàvia e discreta vos veig, senyora, e més sabent que tota altra, e per tal vos tinch. E no pense la senyoria vostra que, per yo ésser servidor de Phelip, digua nengunes coses fictes ne manlevades, que de totes les que damunt he dites podeu veure totes les perfections en aquest. Mas, per la vostra grandíssima e alta dignitat de perfections que la vostra singular persona poseheix, sou mereix[e]dora de seure en cadira emperial e sotsmesa a la corona de França, per ésser de major altesa, ans que a l'imperi romà. E bé s'és mostrada per experiència la gran dignitat del rey de França, que les armes no li foren donades sens gran causa, car per manament de nostre Senyor li foren trameses per un àngel tres flors de liri al rey de França que les fes, lo que no·s lig que jamés per àngel sien stades trameses a negun rey. Donchs, senyora, la senyoria vostra pot pendre part del mundanal e del spiritual, e de sanctedat serà complida la vostra excelsa persona per causa de aquest infant. E qui és aquella qui puga haver glòria en aquest món e paradís en l'altre?

En açò vengué la reyna e torbà'ls de ses delitoses rahons. Com agueren stat un poch spay, dix la reyna a Tirant:

__Cavaller virtuós, no és passada una hora que·l senyor rey e yo parlàvem de vós e de les cavalleries vostres, e lo rey vol-vos acomanar un gran fet en què li va molt a ell e a mi. E yo us tinch per tal que, si vós ho empreneu, que·n volreu a la honor vostra exir axí com de bon cavaller se pertany. Emperò, per squivar los molts duptes que y són, yo y daré tot aquell empediment   -f. k2r-   que poré.

__Senyora __dix Tirant__, vostra excel·lència me parla tan cubert que yo no sé què y pugua respondre, si ja no havia altra doctrina més clara de la que la altesa vostra m'à dit. Emperò lo que yo poré fer per la excel·lència vostra, ab consentiment del senyor rey, ho faré de molt bona voluntat, fins a portar-ne la creu al coll.

La reyna li regracià molt la sua bona voluntat. Tirant pres comiat de la reyna e de la infanta. E com fon en la sua posada congoixava's molt que la nau fos adobada perquè pogués prestament partir. Tirant véu dins en alta mar venir una nau e, ans que anàs a menjar, volgué saber noves. E tramés-hi prestament un bergantí armat qui anà molt prestament y tornà. E digueren-li com aquesta nau venia de Alexandria e de Barut, e que havien tocat en la ylla de Chipre, emperò que en Rodes no havien pogut tocar __tanta era la multitut dels moros que la tenien asetjada per mar i per terra__, hon hi havia moltes fustes de genovesos qui guardaven lo port e la ciutat de Rodes, que estava en fort punt que ja no tenien res que menjar de pa __passats III mesos havia que lo mestre ni negú del castell ni de la ciutat menjat no n'havien__ e no menjaven sinó carn de cavall, e tan bon dia si·n podien haver. E crehien verdaderament que en breus dies se haurien a retre als moros, e ja·s foren donats sinó que lo soldà no·ls havia volguts pendre a merçé.

Com Tirant sabé aquestes noves, entrà en gran pensament. E com agué molt pensat, deliberà carreguar tota la nau de forment e d'altres vitualles, e que anàs a socórrer la religió de Rodes. E axí u féu. Prestament tramés per mercaders e donà'ls tanta moneda que carreguaren la nau de forment e de vins e de carns salades.

Com lo rey sabé açò, tramés per Tirant e dix-li son voler ab paraules de semblant stil.