Presentació del portal Revista ibérica de ex libris
El 1903 un grup d'artistes, escriptors, bibliòfils i erudits format per: Manuel Conrotte, Pau Font de Rubinat, Joan Furnells, Ramon i Josep Miquel i Planas, Frederic J. Miracle, Víctor Oliva, Eduard Puig i Valls, Alexandre de Riquer i Josep Triadó decidiren finançar i editar, coincidint amb el període d'esplendor del modernisme en les arts aplicades, una revista especialitzada en el món de l'exlibrisme, el títol de la qual fou: Revista ibérica de ex libris.
En fou el director artístic Josep Triadó, autor de les cobertes, la capçalera, l'enquadernació i les guardes, i el director literari Josep Miquel i Planas, durant els dos primers anys i el mateix Triadó durant els dos darrers, segons trobem en l’escrit de Joan-Lluís de Yebra «L'Ex-libris modernista» a Exposició Virtual d'Ex-libris de la Biblioteca de Catalunya.
El primer volum l'imprimí Joan Oliva y Milà de Vilanova i la Geltrú i els tres següents Fidel Giró de Barcelona. Les tirades foren limitades amb un determinat nombre d'exemplars en paper de fil i uns pocs en paper de les manufactures del Japó.
Cada volum comprèn quatre números amb lleugeres variacions formals, excepte el tercer que inclou tres números, malgrat «l'Inventario de Exlibris Ibéricos» present dels volums ú al tres, fa constar a peu de pàgina que es tracta del quart. El volum anual constitueix una unitat formal amb índexs únics al començament, paginació correlativa, colofó i publicitat.
Els articles estan redactats majoritàriament en castellà però també n'hi inclouen en català i portuguès. No cal dir que les nombroses il·lustracions en color, amb reproduccions d'ex-libris utilitzant distintes tècniques gràfiques, hi són importantíssimes, conté també làmines encartades.
Com passava amb moltes revistes de l'època l’enquadernació va ésser dissenyada expressament per a la publicació.
Els continguts de la Revista ibérica de ex libris, que van anar eixamplant-se cap a tot el camp de les arts gràfiques, al llarg dels números publicats, són de gran interès, i tant pel que fa al disseny com pel que fa als materials emprats, és una revista que manté durant tota la seva vida una alta qualitat gràfica. Així doncs, tot prenent el nom de la tipologia en la qual l'emmarca la Història de la premsa catalana de Joan Torrent i Rafel Tasis, es pot afirmar que és una «revista d'alta cultura».
M. del Tura Molas
Directora de l'Hemeroteca