Resultados de búsqueda (3)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
Ciberliteratura i comparatisme : = Ciberliteratura y comparatismo / Rafael Alemany Ferrer, Francisco Chico Rico (eds.) - Registro bibliográfico
- Materias:
-
Literatura -- Innovaciones tecnológicas | Literatura española -- Siglo 20º -- Historia y crítica
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
de Turismo Costa Blanca de Alicante y,
muy especialmente, la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
vamos a centrar en tres obras artísticas de muy distinta naturaleza: en primer lugar, la novela de Cervantes
-
Las huellas de la obra de Cervantes
Como toda aventura quijotesca, el Don Quijote en Barcelona de La
-
Fura tiene
su origen en la obra de Cervantes, en particular en la segunda parte de Don Quijote.
-
donde reside para José Luis Turina, compositor de la música
de la ópera, la modernidad del texto de Cervantes
-
de Don Quijote en Barcelona no es tanto la
obra, sino el portentosamente genial talento creativo de Cervantes
-
Parece más fácil trasladar al nuevo género la intención de Cervantes, y es que
también interesa a nuestros
-
La ópera también es parodia de la propia novela de Cervantes, gracias a las
múltiples referencias a la
-
porque conozca el mundo que
si tú me favoreces, no habrá imposible a quien yo no acometa y acabe” (Cervantes
-
Recordemos, además, que en la obra de Cervantes (ii,
xxiv, 253) esta historia se tiene por apócrifa,
-
Otro elemento de la obra de Cervantes muy presente es el personaje de Ginés de
Pasamonte.
-
Galeote liberado por Don Quijote en la primera parte de la obra de Cervantes (Cervantes i, xxii) y el
-
titiritero maese Pedro en la segunda parte (Cervantes
ii, xxv), en la obra de La Fura aparece tanto
-
El Pasamonte de Cervantes (caracterizado como titiritero) lleva consigo un
mono capaz de responder preguntas
-
Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha, 2 vols. Edición de Florencio Sevilla.
-
Martín Jiménez, A., Cervantes y Pasamonte. La réplica cervantina al «Quijote» de
Avellaneda.
-
Sara Molpeceres
213
—, «Cervantes versus Pasamonte («Avellaneda»): crónica de una venganza literaria
-
Riquer, M. de, Cervantes, Passamonte y Avellaneda, en: M. de Riquer: Para leer a
Cervantes.
-
pero, en realidad, escriba lo que escriba, en la pantalla siempre aparecerá el
inicio de la obra de Cervantes
-
Kundera, M., «La desprestigiada herencia de Cervantes» (1986), en: M.
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
Literatures ibèriques medievals comparades : = Literaturas ibéricas medievales comparadas / Rafael Alemany Ferrer, Francisco Chico Rico (eds.) - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Literatura comparada -- Historia y crítica | Literatura portuguesa | Literatura medieval española Historia y crítica
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
[Ed. digital del Centro Virtual Cervantes, 2006-2008: http://cvc.cervantes.es/obref/
arcipreste_hita/
-
Exemplar de la Universitat de Sevilla, Biblioteca
Virtual Miguel de Cervantes.
-
No és fins a 1605
que Cervantes sorprèn amb el ja famós elogi i l’obra torna a cridar l’atenció.
-
S’ha escrit molt sobre la influència del Tirant lo Blanch de Martorell en el Quijote
de Cervantes i de
-
Tot açò, en part, arran
del que diu el cura al capítol sis (Cervantes 2001: 83, part i, cap. 6) de la
-
2001: 119-157, caps. 11-14), el de Cardenio i Dorotea
/ don Fernando i Luscinda (Cervantes 2001: caps
-
. 23-24, 27-29, 36), el curioso impertinente (Cervantes 2001: 375-423, caps. 33-35), el capità captiu
-
(Cervantes 2001:
450-492, caps. 39-41), el de doña Clara i don Luis (Cervantes 2001: 493-520, caps.
-
42-44) i el de Leandra (Cervantes 2001: 577-582, cap. 51).
-
Malgrat això, trobem sis episodis secundaris més: la història de les noces de Camacho (Cervantes 2001
-
: 781-808, caps. 19-21), la dels aldeans que bramen com a ases
(Cervantes 2001: 836-862, caps. 25-27)
-
, la de la filla deshonrada de doña Rodríguez
(Cervantes 2001: caps. 48, 52, 56 i 66), el de la filla
-
de Diego de la Llana a la ínsula
Barataria (Cervantes 2001: 1014-1022, cap. 48), el de Claudia Jerónima
-
durant l’estada
de don Quijote amb Roque Guinart i la seua banda (Cervantes 2001: 1116-1129, cap.
60
-
), i finalment, el d’Ana Fèlix, filla de Ricote el Moro (Cervantes 2001: caps. 63 i 65).
3.1.
-
Sentit dels episodis
Els episodis secundaris del Quijote sembla que permeten a Cervantes tractar tota
-
Introducció dels episodis
A l’hora d’introduir les històries secundàries, el que sol fer Cervantes és
-
Canvis de gènere literari
Així com ja hem vist que feia Martorell, també Cervantes aprofita els episodis
-
Bibliografia
Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha. Ed. de Francisco Rico.
-
Meregalli, F., Introducción a Cervantes. Barcelona: Ariel 1992.
Muñoz Sánchez, J.
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
Literatura i espectacle : = Literatura y espectáculo / Rafael Alemany Ferrer, Francisco Chico Rico (eds.) - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura española -- Historia y crítica
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
de Turismo Costa Blanca de Alicante y,
muy especialmente, la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Madrid: CSIC /
Instituto Miguel de Cervantes 1981-2002.
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de
Cervantes 1999.
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 1999. Edición
digital basada en la de Madrid: R.
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2002.
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005.
—, «La mujer vista por la mujer: el personaje
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de
Cervantes 2007.
Gómez de Avellaneda, G., Saúl, en: G.
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2007.
Hormigón, J. A.
-
Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2002.
-
Sense arribar a nivells
d’altres personatges com ara El Quijote de Cervantes, el Poema de Mío Cid és
-
En el pasaje del mono adivino, Cervantes pone en boca de don Quijote: “está claro que
este mono habla
-
Cervantes, M. de, Don Quijote de La Mancha. Barcelona: Instituto Cervantes / Crítica
1998.
-
Cervantes y el «Quijote» en los viajeros extranjeros por España
(1701-1846).
-
Salamanca: Librería Cervantes 1996.
—, «Greta Garbo y las vanguardias», en: A.
-
Buena prueba de ello es el caso
de La confusa de Cervantes.
-
En 1614, en la adjunta en prosa al Parnaso, Cervantes
(1990: 183) afirma haber redactado varias comedias
-
Cervantes, M. de, El viaje del Parnaso. Ed. de V. Gaos. Madrid: Castalia 1990.
-
Ezquerdo Sivera, V., «Acerca de La Confusa de Cervantes», en: Cervantes. Su obra
y su mundo.
-
Se trata de obras dramáticas de Lope,
Calderón, Tirso y Cervantes.
-
La recepción de estas piezas entre
nosotros todavía no ha sido estudiada (exceptuando a Cervantes) y
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- Ciberliteratura i comparatisme : = Ciberliteratura y comparatismo / Rafael Alemany Ferrer, Francisco Chico Rico (eds.) - Registro bibliográfico
- Materias:
- Literatura -- Innovaciones tecnológicas | Literatura española -- Siglo 20º -- Historia y crítica
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- de Turismo Costa Blanca de Alicante y, muy especialmente, la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- vamos a centrar en tres obras artísticas de muy distinta naturaleza: en primer lugar, la novela de Cervantes
- Las huellas de la obra de Cervantes Como toda aventura quijotesca, el Don Quijote en Barcelona de La
- Fura tiene su origen en la obra de Cervantes, en particular en la segunda parte de Don Quijote.
- donde reside para José Luis Turina, compositor de la música de la ópera, la modernidad del texto de Cervantes
- de Don Quijote en Barcelona no es tanto la obra, sino el portentosamente genial talento creativo de Cervantes
- Parece más fácil trasladar al nuevo género la intención de Cervantes, y es que también interesa a nuestros
- La ópera también es parodia de la propia novela de Cervantes, gracias a las múltiples referencias a la
- porque conozca el mundo que si tú me favoreces, no habrá imposible a quien yo no acometa y acabe” (Cervantes
- Recordemos, además, que en la obra de Cervantes (ii, xxiv, 253) esta historia se tiene por apócrifa,
- Otro elemento de la obra de Cervantes muy presente es el personaje de Ginés de Pasamonte.
- Galeote liberado por Don Quijote en la primera parte de la obra de Cervantes (Cervantes i, xxii) y el
- titiritero maese Pedro en la segunda parte (Cervantes ii, xxv), en la obra de La Fura aparece tanto
- El Pasamonte de Cervantes (caracterizado como titiritero) lleva consigo un mono capaz de responder preguntas
- Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha, 2 vols. Edición de Florencio Sevilla.
- Martín Jiménez, A., Cervantes y Pasamonte. La réplica cervantina al «Quijote» de Avellaneda.
- Sara Molpeceres 213 —, «Cervantes versus Pasamonte («Avellaneda»): crónica de una venganza literaria
- Riquer, M. de, Cervantes, Passamonte y Avellaneda, en: M. de Riquer: Para leer a Cervantes.
- pero, en realidad, escriba lo que escriba, en la pantalla siempre aparecerá el inicio de la obra de Cervantes
- Kundera, M., «La desprestigiada herencia de Cervantes» (1986), en: M.
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- Literatures ibèriques medievals comparades : = Literaturas ibéricas medievales comparadas / Rafael Alemany Ferrer, Francisco Chico Rico (eds.) - Registro bibliográfico
- Portal:
- Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materias:
- Literatura comparada -- Historia y crítica | Literatura portuguesa | Literatura medieval española Historia y crítica
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- [Ed. digital del Centro Virtual Cervantes, 2006-2008: http://cvc.cervantes.es/obref/ arcipreste_hita/
- Exemplar de la Universitat de Sevilla, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- No és fins a 1605 que Cervantes sorprèn amb el ja famós elogi i l’obra torna a cridar l’atenció.
- S’ha escrit molt sobre la influència del Tirant lo Blanch de Martorell en el Quijote de Cervantes i de
- Tot açò, en part, arran del que diu el cura al capítol sis (Cervantes 2001: 83, part i, cap. 6) de la
- 2001: 119-157, caps. 11-14), el de Cardenio i Dorotea / don Fernando i Luscinda (Cervantes 2001: caps
- . 23-24, 27-29, 36), el curioso impertinente (Cervantes 2001: 375-423, caps. 33-35), el capità captiu
- (Cervantes 2001: 450-492, caps. 39-41), el de doña Clara i don Luis (Cervantes 2001: 493-520, caps.
- 42-44) i el de Leandra (Cervantes 2001: 577-582, cap. 51).
- Malgrat això, trobem sis episodis secundaris més: la història de les noces de Camacho (Cervantes 2001
- : 781-808, caps. 19-21), la dels aldeans que bramen com a ases (Cervantes 2001: 836-862, caps. 25-27)
- , la de la filla deshonrada de doña Rodríguez (Cervantes 2001: caps. 48, 52, 56 i 66), el de la filla
- de Diego de la Llana a la ínsula Barataria (Cervantes 2001: 1014-1022, cap. 48), el de Claudia Jerónima
- durant l’estada de don Quijote amb Roque Guinart i la seua banda (Cervantes 2001: 1116-1129, cap. 60
- ), i finalment, el d’Ana Fèlix, filla de Ricote el Moro (Cervantes 2001: caps. 63 i 65). 3.1.
- Sentit dels episodis Els episodis secundaris del Quijote sembla que permeten a Cervantes tractar tota
- Introducció dels episodis A l’hora d’introduir les històries secundàries, el que sol fer Cervantes és
- Canvis de gènere literari Així com ja hem vist que feia Martorell, també Cervantes aprofita els episodis
- Bibliografia Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha. Ed. de Francisco Rico.
- Meregalli, F., Introducción a Cervantes. Barcelona: Ariel 1992. Muñoz Sánchez, J.
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- Literatura i espectacle : = Literatura y espectáculo / Rafael Alemany Ferrer, Francisco Chico Rico (eds.) - Registro bibliográfico
- Portal:
- Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura española -- Historia y crítica
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- de Turismo Costa Blanca de Alicante y, muy especialmente, la Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Madrid: CSIC / Instituto Miguel de Cervantes 1981-2002.
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 1999.
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 1999. Edición digital basada en la de Madrid: R.
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2002.
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005. —, «La mujer vista por la mujer: el personaje
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2007. Gómez de Avellaneda, G., Saúl, en: G.
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2007. Hormigón, J. A.
- Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes 2002.
- Sense arribar a nivells d’altres personatges com ara El Quijote de Cervantes, el Poema de Mío Cid és
- En el pasaje del mono adivino, Cervantes pone en boca de don Quijote: “está claro que este mono habla
- Cervantes, M. de, Don Quijote de La Mancha. Barcelona: Instituto Cervantes / Crítica 1998.
- Cervantes y el «Quijote» en los viajeros extranjeros por España (1701-1846).
- Salamanca: Librería Cervantes 1996. —, «Greta Garbo y las vanguardias», en: A.
- Buena prueba de ello es el caso de La confusa de Cervantes.
- En 1614, en la adjunta en prosa al Parnaso, Cervantes (1990: 183) afirma haber redactado varias comedias
- Cervantes, M. de, El viaje del Parnaso. Ed. de V. Gaos. Madrid: Castalia 1990.
- Ezquerdo Sivera, V., «Acerca de La Confusa de Cervantes», en: Cervantes. Su obra y su mundo.
- Se trata de obras dramáticas de Lope, Calderón, Tirso y Cervantes.
- La recepción de estas piezas entre nosotros todavía no ha sido estudiada (exceptuando a Cervantes) y
- Formatos: