A dos departir, A part, a part, que no vull part Ad aquell que io vuil bé, Ad eix jove curt de cos Anar-se'n vol lo meu senyor: Aquest jove que ha cantat, Aquest jove que ha cantat, Bé diu veritat Bé és orada la donzella Bella, de vós só enamorós. Cantau, senyor, si voleu: Com los ulls sien lleugers D'aquest bon vellet ¿D'on sou, que tan alt veniu, De l'amor voldria saber, Deixau-lo, senyora, Est jove que balla i canta Gentil hom, doncs, guie-us Déu, Haveu-me posat en punt, Io bé el deixaria, Ja no vull amar, Jurat he de nunca amar L'home qui viu namorat La dona que dóna fe Lo que en amor de donzella Los ulls són per a mirar Ma senyora m'ha deixat, Molt bé sap ella qui és, No em fagau eixes ullades, No hi ha al món major dolor No hi ha al món major turment No les vol puix que no us vol, No sé quin remei espera No siau cruel, senyora; Partit havem companyia; Per a mi favor s'amaga, Per mon clar experiment Preniu, dama, mon consell, Puix mon cor teniu penyora Puix sou, senyora, la caixa Qui té anguila per la cua Sabreu, dama molt aguda, Senyora, mal vos regiu; Senyora, més val lo vell, Senyores: des que só entrat, Si al que de vós s'enamora Si mon pare no us ha dat Si us confessau, senyoreta, Só qui só, que no só io, Són vui traidores les dones: Teniu fermes esperances, Teniu-vos per despedit Ulls i cor, ab gran debat, ¿Voleu saber qui és l'amor?
|
|