11
Vegeu algunes mostres a D. Möller (1965) i Fradejas (1985). Recordarem també alguns tractats de falconeria com el de Daude de Pradas (Schutz, 1945) al segle XIII, o el de P. López de Ayala (Fradejas, 1969) al XIV.
12
També es donen alguns noms específics d'aquestes aus, com ara quan es parla del falcó laner (Riquer, 1975: 744 i 1240). Als Bestiaris catalans també es parla defalcons ramechs (Panunzio, 1963: 115) i falcons naverts (Panunzio, 1964: 85). G. de Berbezilh, al poema «Tuit demendon qu'es devengud'amors» empra el terme a gitat, que es considerava un tecnicisme de la falconeria (Vàrvaro, 1960: 209).
13
Vegeu també el poema de Guido Guinicelli a la pàgina 308.
14
Vegeu la mateixa imatge al poema VI «Aimia», pàg. 141, vv. 25-28. Sobre la identificació de la dama amb un ocell caçador, vegeu també el poema de Bertran de Born «Ieu m'escondisc, domna, que mal no mier»
(Riquer, 1975: 745, vv. 37-42).
15
Vegeu també el poema de Peirol «Pus flum Jordan ai vist e·1 monimen», pàg. 1125, vv. 29-35, i el d'Arnaut Daniel «En cest sonet coinde leri», pàgs. 629-630, vv. 25-28. Sobre les diverses qualitats de preses que pot prendre un falcó i la relació d'aquestes amb les diverses qualitats d'homes vegeu els Bestiaris catalans (Panunzio, 1964: 84-87).
16
En les citacions de March seguesc l'edició de Bohigas de 1980.
17
Als tractats de falconeria que recull Fradejas (1985: 119-121) apareixen els noms d'algunes d'aquestes aus qualificats amb els colors que tenen en persa i en àrab. El terme suar podria tenir un origen d'aquest tipus. Una altra hipòtesi seria relacionar-lo amb el senyal «Suer comtessa» que apareix al poema del rei Richart d'Anglaterra «Ja nuls hom pres non dirà sa razón» (Riquer, 1975: 754).
18
Aquesta darrera afirmació és producte d'una lectura ràpida de la poesia renaixentista. Aquest nou motiu necessita un estudi més profund.