3 El Profeta de l'Altíssim li prepara el camí. 1 L'any quinzè de l'imperi de Tiberi Cèsar2238, quan Ponç Pilat governava la Judea, Herodes era tetrarca de la Galilea, Felip, el seu germà, tetrarca de la Iturea i de la regió Traconítida, i Lisànies, tetrarca de l'Abilina, 22239 sota el pontificat d'Anàs i de Caifàs, Déu concedí el do de la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, al desert. 3 I anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per a remissió dels pecats, 42240 tal com està escrit en el llibre d'oracles del profeta Isaïes: Veu d'un que crida en el desert: Prepareu la ruta del Senyor, aplaneu-li els camins; 5 Tota vall serà aixecada, tot serrat o turó serà abaixat, els llocs pendents es convertiran en plana, i els escabrosos, en camins anivellats, 6 i tothom veurà la salvació de Déu.
7 Deia, doncs, a la gent que acudia a fer-se batejar per ell: «Cria d'escurçons! ¿Qui us ha ensenyat a fugir de la ira que s'acosta? 8 Feu, doncs, fruits propis de la conversió, i no comenceu a dir en el vostre interior: «Tenim per pare Abraham»; perquè jo us dic que Déu pot fer sortir fills a Abraham d'aquestes pedres. 9 Ja la destral és posada a l'arrel dels arbres: tot arbre que no fa bon fruit és tallat i llençat al foc».
10 La gent li preguntava: «Doncs, ¿què hem de fer?» 11 Ell els responia: «Qui tingui dues túniques, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que faci el —2135→ mateix». 12 Hi anaven també publicans a fer-se batejar, i li deien: «Mestre, què hem de fer?» 13 I ell els deia: «No exigiu més del que està prescrit». 14 També uns soldats2241 li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?» I els responia: «No maltracteu ningú ni feu falles denúncies, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».
15 Però com que el poble estava en expectació i tots pensaven interiorment si Joan no fóra el Messies, 16 Joan va dir a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve aquell qui és més fort que jo, de qui no sóc digne de deslligar la corretja de les sandàlies; ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. 17 A la mà té la pala per a ventar l'era i aplegar el blat al graner; la palla, en canvi, la cremarà al foc que no s'apaga». 18 I encara evangelitzava el poble amb moltes altres exhortacions.
192242 Però el tetrarca Herodes, que ell havia reptat a causa d'Herodies, la muller del seu germà, i per tantes maldats com Herodes havia comès, 20 a totes les altres afegí encara aquesta: que va tancar Joan a la presó2243.
Déu revela el seu Fill en el baptisme.— 212244 Quan tot el poble fou batejat, i fou batejat també Jesús, mentre pregava2245, s'obrí el cel 222246 i davallà sobre ell l'Esperit Sant en figura corporal, com una coloma, i una veu vingué del cel: «Tu ets el meu fill, l'estimat; en tu tinc posada la meva complaença».
Ascendència humana de Jesús.— 232247 Quan Jesús va començar tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d'Elí, 24 fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josep, 25 fill de Mataties, fill d'Amós, fill de Nahum, fill d'Eslí, fill de Naggai, 26 fill de Maat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, 27 fill de Johanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, 28 fill de Melquí, fill d'Addí, fill de Cosam, fill d'Elmadam, fill d'Er, 29 fill de Jesús, fill d'Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, 30 fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josep, fill de Jonam, fill d'Eliaquim, 31 fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, —2136→ fill de Natan, fill de David, 32 fill de Jesè, fill d'Obed, fill de Bóoz, fill de Salé, fill de Nahason, 33 fill d'Amminadab, fill d'Admín, fill d'Arní, fill d'Hesron, fill de Fares, fill de Judà, 34 fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Taré, fill de Nahor, 35 fill de Serug, fill de Ragau, fill de Fàleg, fill d'Éber, fill de Salé, 36 fill de Cainan, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Làmec, 37 fill de Matusala, fill d'Henoc, fill de Jàred, fill de Mahalaleel, fill de Cainan, 38 fill d'Enós, fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu2248.
4 El diable tempta el Fill de Déu.— 12249 Jesús, ple de l'Esperit Sant, es retirà al desert, 2 on el diable el temptà durant quaranta dies. No va menjar res aquells dies i, un cop passats, va tenir fam. 3 Aleshores el diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». 42250 Jesús li va respondre: «Està escrit: L'home no viu sols de pa».
5 Llavors el diable se l'endugué amunt, li mostrà en un instant tots els reialmes del món 6 i li digué: «Et donaré tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes, perquè m'ha estat donat a mi, i ho dono a qui vull; 7 si tu, doncs, et prosternes al meu davant, tot serà teu». 82251 Jesús li replicà: «Està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a el! donaràs culte».
9 El dugué aleshores a Jerusalem, el posà sobre el pinacle del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, llança't daltabaix; 102252 perquè està escrit: Donarà ordre als seus àngels que et guardin, 11 i et duran a les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra». 122253 Però Jesús li replicà: «Ha estat dit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu». 13 I, acabades totes les temptacions, el diable s'allunyà d'ell fins a una altra oportunitat.
142254 Aleshores Jesús, amb el poder de l'Esperit, tornà a la Galilea, i la seva anomenada corregué per tota la —2137→ regió. 15 I ensenyava a les seves sinagogues, amb lloança de tothom.
Jesús, tret de Natzaret. 162255 Anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte entrà, segons el seu costum, a la sinagoga, i es va aixecar a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: 182256 L'Esperit del Senyor és sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar el missatge joiós als desventurats, a anunciar als captius la llibertat i als cecs el recobrament de la vista; a posar en llibertat els oprimits, 19 i proclamar un any de gràcia del Senyor. 20 Plegà el volum, el va donar al servidor i s'assegué. Els ulls de tots, a la sinagoga, eren fits en ell. 21 Aleshores començà a dir-los: «Avui s'ha complert aquesta escriptura que acabeu de sentir». 222257 I tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca.
I deien: «¿No és fill de Josep, aquest?» 23 Ell els respongué: «Segurament que em direu aquell proverbi: «Metge, cura't a tu mateix». Tot el que hem sentit dir que ha passat a Cafarnaüm, fes-ho també aquí, a la teva pàtria». 24 I afegí: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut a la seva pàtria. 25 Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d'Elies, quan el cel es va tancar per tres anys i sis mesos, i va sobrevenir una gran fam per tot el país, 262258 i a cap d'elles no fou enviat Elies, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. 27 I hi havia molts leprosos a Israel en temps del profeta Eliseu, i cap d'ells no fou purificat sinó el sirià Naiman». 28 En sentir això, tots es van indignar a la sinagoga 29 i, aixecant-se, l'empenyeren fora de la ciutat, i el dugueren fins a un sortint de la muntanya, damunt la qual era edificat el poble, per estimbar-lo; 30 ell, però, passant per entremig d'ells, se'n va anar.
A Cafarnaüm. Doctrina i poder sobre els dimonis. 312259 Aleshores baixà a Cafarnaüm, població de la Galilea. I els dissabtes els ensenyava. 32 I s'admiraven de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
—2138→33 Hi havia a la sinagoga un home posseït per l'esperit d'un dimoni impur, i va cridar amb veu forta: 34 «Ah! ¿Per què et fiques en nosaltres, Jesús Natzarè? ¿Has vingut per perdre'ns? Sé qui ets, tu: el Sant de Déu». 35 però Jesús el va comminar: «Calla, i surt d'ell!» Aleshores el dimoni el llançà al mig, i sortí d'ell sense fer-li cap mal. 36 Un gran estupor es va apoderar de tothom, i es deien entre ells: «¿Quina paraula és aquesta, que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits impurs, i surten?» 37 I la seva fama es propagava per tots els indrets de la regió.
Guaricions i expulsió de dimonis.— 382260 Sortint de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó patia una forta febre, i el van pregar per ella. 39 Se li acostà, comminà la febre, i la febre la va deixar; a l'instant es va llevar i els servia.
40 Així que es va pondre el sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, els duien a ell, i ell els imposava les mans un per un, i els guaria. 41 També de molts sortien dimonis, cridant i dient: «Tu ets el Fill de Déu!» Però ell els reprenia i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
Jesús va per tota la Galilea.— 422261 Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc desert. La gent el buscaven, i arribaren fins a ell, i el retenien perquè no marxés d'entre ells. 43 Però ell els digué: «També haig d'anunciar el missatge joiós del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat». 44 I anava predicant per les sinagogues de la Judea2262.
5 Pesca extraordinària i primers deixebles.— 1 En una ocasió en què la gent se li tirava al damunt per escoltar la paraula de Déu, i ell es trobava a la vora del llac de Guenesaret, 2 veié dues barques parades a la vora del llac; els pescadors n'havien baixat i esbaldien les xarxes. 3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, i li pregà que s'apartés una mica de terra i, assegut, de la barca estant ensenyava les multituds. 4 Quan acabà de —2139→ parlar, digué a Simó: «Tira llac endins, i caleu les xarxes per pescar». 5 Simó li respongué: «Mestre, tota la nit que ens hi hem escarrassat, i no hem agafat res; però, perquè vós ho dieu, calaré les xarxes». 6 I, bon punt ho hagueren fet, agafaren una quantitat tan gran de peixos, que les xarxes se'ls esquinçaven. 7 Aleshores feren senyal als companys de l'altra barca que hi anessin a ajudar-los; hi anaren, i ompliren les dues barques, fins a punt d'enfonsar-se. 8 En veure-ho Simó Pere, es llançà als genolls de Jesús dient: «Aparteu-vos de mi, Senyor, que sóc un pecador». 9 Un gran estupor s'havia apoderat d'ell i de tots els qui eren amb ell, per la pesca que havien fet, 102263 i semblantment també de Jaume i de Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por; d'ara endavant seràs pescador d'homes». 11 I, tornades les barques en terra, ho deixaren tot i el van seguir.
Purificació d'un leprós. 122264 Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra; aquest, en veure Jesús, es prosternà de cara a terra i el pregà dient: «Senyor, si ho voleu, podeu purificar-me». 13 Ell estengué la mà i el tocà dient: «Ho vull, sigues purificat». I a l'instant li desaparegué la lepra. 14 Però li ordenà «No ho diguis a ningú, sinó vés, presenta't al sacerdot, i fes l'ofrena per la teva purificació tal com va ordenar Moisès, perquè en tinguin una prova».
15 La seva anomenada s'escampava cada vegada més, i s'aplegaven grans multituds per sentir-lo i fer-se curar de les malalties; 16 però ell es retirava als llocs deserts i pregava.
Jesús perdona els pecats d'un paralític i el guareix. Discussió.— 172265 Un dia que ell ensenyava, hi havia també asseguts alguns fariseus i mestres de la Llei, que hi havien anat de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; i un poder del Senyor el movia a curar. 18 Uns homes duien en una llitera un home que era paralític, i buscaven d'introduir-lo per posar-lo davant —2140→ d'ell. 19 No trobant com fer-ho a causa de la gentada, pujaren al terrat i per entre les rajoles el baixaren amb la llitera i tot, al mig, davant de Jesús. 20 En veure la fe d'ells digué: «Home, et són perdonats els pecats». 21 Els escribes i els fariseus començaren a pensar: «¿Qui és aquest que diu blasfèmies? ¿Qui pot perdonar els pecats, sinó únicament Déu?» 22 Jesús, que els coneixia els pensaments, els respongué: «¿Què penseu en els vostres cors? 23 ¿Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina?» 24 Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l'home té potestat a la terra de perdonar els pecats —digué al paralític: T'ho mano: aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa». 25 I a l'instant s'aixecà davant d'ells, prengué la llitera on jeia, i se'n va anar a casa seva glorificant Déu. 26 L'admiració es va apoderar de tothom, i glorificaven Déu i deien plens de temor: «Hem vist coses meravelloses, avui».
Un publicà segueix Jesús. Discussió.— 27 Després d'això, sortí i es fixà en un publicà, que es deia Leví, assegut al lloc de recaptar els impostos, i li digué: «Segueix-me». 28 Aquest ho va deixar tot, s'aixecà i el va seguir. 29 Després Leví li féu un gran banquet a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. 30 Els fariseus i els seus escribes, murmurant, deien als deixebles: «¿Com és que mengeu i beveu amb els publicans i pecadors?» 31 Jesús els respongué: «No són els bous els qui tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. 32 No he vingut pas a cridar justos, sinó pecadors perquè es converteixin».
Discussió sobre el dejuni.— 33 Ells li digueren aleshores: «Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, i els dels fariseus també; en canvi, els teus mengen i beuen». 34 Jesús els digué: «¿És que podeu fer dejunar els qui prenen part a les festes de noces, mentre l'espòs és amb ells?
35 Prou vindran uns altres dies i, quan els serà pres l'espòs, llavors dejunaran, aquells dies».
36 I els deia també una paràbola: «Ningú no arrenca —2141→ un tros d'un vestit nou per apedaçar-ne un de vell; altrament esquinçaria el nou, i el pedaç del nou no s'adiria al vell.
37 I ningú no tira vi nou en bots vells; altrament el vi nou rebentarà els bots, es vessarà i els bots es faran malbé; 38 el vi nou s'ha de tirar en bots nous. 39 I ningú, després de beure vi vell, no en vol de nou, perquè diu: «El vell és millor».
6 Discussió sobre l'observança del repòs.— 12266 Un dissabte que passava per uns sembrats, els seus deixebles arrencaven espigues i se les menjaven esgranant-les amb les mans. 2 Uns fariseus digueren: «¿Per què feu el que no es pot fer en dissabte?» 3 Jesús els respongué: «¿No heu llegit allò que va fer David quan tenia fam, ell i els qui anaven amb ell? 4 ¿Com va entrar a la casa de Déu, va prendre els pans presentats, en va menjar i en va donar als qui anaven amb ell, quan no en podien menjar sinó únicament els sacerdots?» 5 I els deia: «El Fill de l'home és senyor del dissabte».
Discussió sobre una guarició en dissabte. Consell contra Jesús.— 6 Un altre dissabte va entrar a la sinagoga, i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. 7 Els escribes i els fariseus vigilaven Jesús a veure si guaria en dissabte, per trobar de què acusar-lo. 8 Però ell, que sabia els seus pensaments, digué a l'home que tenia la mà paralitzada: «Aixeca't i posa't al mig». S'aixecà i s'hi posà. 9 Aleshores Jesús els digué: «Us pregunto ¿és lícit en dissabte de treure un mal o de deixar-lo estar? ¿De salvar una vida o de deixar-la perdre?» 10 I mirant-se'ls tots al voltant, digué a l'home: «Estén la mà». Ell ho va fer, i li quedà restablerta la mà. 11 Però ells, delirant, es parlaven l'un a l'altre què podrien fer contra Jesús.
Elecció dels dotze.— 122267 Aquells dies se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. 13 Quan es féu de dia va cridar els seus deixebles i n'escollí dotze d'entre ells, que anomenà apòstols: 14 Simó, el qual anomenà —2142→ també Pere, Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15 Mateu, Tomàs, Jaume d'Alfeu, Simó, anomenat Zelador, 16 Judes de Jaume i Judes Iscariot, que fou el traïdor.
La multitud s'acosta a Jesús.— 172268 Baixant amb ells, s'aturà en un indret pla, amb bon nombre dels deixebles i una gran multitud del poble de tota la Judea, de Jerusalem i del litoral de Tir i de Sidó, 18 que havien vingut per sentir-lo i fer-se curar de les seves malalties; i els turmentats dels esperits impurs eren curats; 19 i tota la multitud buscava de tocar-lo, perquè sortia d'ell un poder que els curava tots.
Proclama del Regne de Déu. Les benaventurances. 202269 Aleshores ell, alçant els ulls en direcció als deixebles, digué2270:
«Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. 21 Feliços els qui ara patiu fam, perquè sereu saciats.
Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
22 Sereu feliços quan us odiaran els homes i us bandejaran us insultaran i proscriuran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l'home. 23 Alegreu-vos, aquell dia, i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Així és com els seus pares tractaven els profetes.
Amenaces.— 24 Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu el vostre consol!
25 Ai de vosaltres, els qui ara esteu saciats, perquè patireu fam!
Ai, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu!
26 Ai, quan tothom dirà bé de vosaltres, perquè així és com els seus pares tractaven els falsos profetes!
Fer bé i estimar els enemics.— 272271 Però jo us dic, a vosaltres que m'escolteu: estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ultratgen. 29 A qui et pega en una galta, para-li també l'altra, i a qui et pren el mantell, no li neguis tampoc la túnica. 30 Dóna a tothom qui et demani, i a aquell qui et pren allò que és teu, no li ho reclamis. 31 I tal —2143→ com voleu que els altres us tractin, tracteu-los també vosaltres igualment a ells. 32 Que, si estimeu els qui us estimen, quin mèrit teniu? Perquè fins els pecadors estimem els qui els estimen. 33 I, si feu bé als qui us fan bé, quin mèrit teniu? També ho fan els pecadors. 34 I, si presteu a aquells de qui espereu rebre, quin mèrit teniu? També els pecadors presten als pecadors per rebre'n tant per tant. 35 Més aviat, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar-ne res, i serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que ell és bo amb els desagraïts i els dolents. 36 Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós. 37 No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; absoleu, i sereu absolts. 38 Doneu, i us donaran: abocaran a la vostra falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada, a vessar; perquè amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats també vosaltres».
Correcció humil del germà.— 392272 I els digué encara una paràbola: «¿És que un cec pot guiar un altre cec ¿No cauran tots dos en un clot? 40 No és el deixeble més que el mestre; un cop instruït, tot deixeble podrà arribar a ser com el se mestre. 41 ¿Per què et fixes en la brossa que hi ha a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que hi ha al teu propi ull? 42 ¿Com pots dir al teu germà: «Germà, deixa que et tregui la brossa de l'ull», quan tu mateix no veus la biga del teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga de l'ull, i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l'ull del teu germà. 432273 No hi ha arbre bo que faci fruit dolent, ni arbre dolent que faci bon fruit. 44 Perquè cada arbre es coneix pel propi fruit; que no cullen pas figues dels cards ni veremen raïms de les bardisses. 452274 L'home bo, del bon tresor del seu cor treu allò que és bo; i el dolent del mal tresor treu allò que és dolent; perquè del que sobreïx del cor parla la seva boca.
Conclusió. Complir amb els fets.— 462275 ¿Per què em dieu «Senyor, Senyor», i no feu el que dic?
—2144→472276 Tot aquell qui ve a mi i escolta les meves paraules i les compleix, us ensenyaré a qui és semblant. 48 Es semblant a un home que edificava una casa. Va cavar, va enfondir i va posar els fonaments damunt la roca; en venir la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, i no la pogué somoure, perquè era ben edificada. 49 En canvi, el qui escolta les meves paraules, però no les compleix, és semblant a un home que va edificar la casa sobre la terra, sense fonaments; la va envestir el riu, i de seguida va caure, i fou gran la ruïna d'aquella casa».
7 Guariment del servent d'un centurió.— 12277 Quan acabà de parlar al poble, va entrar a Cafarnaüm. 2 Un criat d'un centurió, que aquest s'estimava molt, estava malalt a punt de morir. 3 Havent sentit parlar de Jesús, li va enviar alguns ancians dels jueus demanant-li que vingués a salvar el seu criat. 4 Presentats a Jesús, el pregaven insistentment dient-li: «Mereix que li concediu això, 5 perquè estima el nostre poble, i ell mateix ens ha construït la sinagoga». 6 Jesús anava amb ells. I quan ja no era gaire lluny de la casa, el centurió envià uns amics a dir-li: Senyor, no us molesteu; no sóc digne que entreu a casa meva. 7 Per això, no m'he cregut digne, jo mateix, de venir a trobar-vos; però digueu-ho de paraula, i que el meu criat es posi bo. 8 Perquè també jo, que no sóc més que un subordinat, tinc soldats sota meu, i dic a aquest: «Vés», i se'n va; i a un altre: «Vine», i ve; i al meu criat: «Fes això», i ho fa». 9 En sentir això, Jesús l'admirà i, girant-se a la multitud que el seguia, exclamà: «Us dic que ni a Israel no he trobat tanta fe». 10 En tornar a casa, els enviats trobaren el criat restablert.
Resurrecció del fill d'una viuda.— 11 Després se n'anà en un poble anomenat Naín, i l'acompanyaven els deixebles i una gran multitud. 12 Quan s'acostaven a la porta del poble, se n'enduien un mort, fill únic de la seva mare, que era viuda, i anava amb ella molta gent del poble. 13 En veure-la el —2145→ Senyor2278, se'n va compadir i li digué: «No ploris». 14 S'hi acostà, va tocar el fèretre, i els qui el portaven s'aturaren; aleshores digué: «Jove, t'ho mano: aixeca't!» 152279 I el mort s'assegué i es posà a parlar; i el va donar a la seva mare. 16 Tots van agafar por i glorificaven Déu dient: «Un gran profeta2280 ha sorgit entre nosaltres», i també: «Déu ha visitat el seu poble». 17 Aquesta fama corregué per tota la Judea i per tota la regió del voltant.
Les obres de Jesús revelen qui és.— 182281 Els deixebles de Joan li comunicaren totes aquestes coses. Ell en va cridar dos 19 i els envià al Senyor a dir-li: «¿Sou vós el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» 20 Arribats a ell aquests homes, li digueren: «Joan Baptista ens envia a dir-vos: «¿Sou vós el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» 21 Aquella mateixa hora, en va curar molts de malalties, sofrences i esperits malignes, i féu la gràcia de veure-hi a molts cecs. 222282 I els respongué: «Aneu a contar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són purificats, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desventurats reben l'anunci del missatge joiós; 23 i sortós aquell qui no s'escandalitzarà de mi».
Joan és el precursor del Messies.— 24 Quan els missatgers de Joan se n'hagueren anat, es posà a parlar de Joan a la gent: «¿Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya agitada pel vent? 25 Doncs, ¿què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit amb robes delicades? Fixeu-vos que els qui duen vestits sumptuosos i viuen amb luxe estan als palaus dels reis. 26 Doncs, què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us dic, i més que un profeta. 272283 Aquest és de qui està escrit: Jo envio al teu davant el meu missatger perquè prepari el camí davant teu. 28 Us dic que entre els nascuts de dona no hi ha cap profeta més gran que Joan; però el més petit al Regne de Déu és més gran que ell».
Joan i Jesús, criticats pels seus contemporanis. 292284 Tot el poble el va escoltar, com també els publicans, —2146→ i van reconèixer la justícia del designi de Déu rebent el baptisme de Joan. 30 En canvi, els fariseus i els mestres de la Llei, que no es feren batejar per ell, van frustrar en ells mateixos el designi de Déu 31 «¿A qui, doncs, compararé els homes d'aquesta generació? A qui són semblants? 32 Són semblants a aquells nois que, asseguts a la plaça, criden els uns als altres: «Us hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat complantes, i no heu plorat». 33 Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni veu vi, i dieu: «Té el dimoni». 34 Ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: «Vet aquí un golut i un bevedor de vi, un amic de publicans i pecadors». 35 Però la saviesa ha estat justificada per tots els seus fills»2285.
Pecadora perdonada.— 36 Un fariseu el va invitar a menjar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es posà a taula. 37 Una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que era a taula a casa del fariseu, dugué un vas d'alabastre amb perfum 38 i, posant-se-li al darrera, tocant als peus, plorant, començà a banyar-li els peus amb les llàgrimes, i amb els seus cabells els hi eixugava, i els hi besava i ungia amb el perfum. 39 En veure-ho el fariseu que l'havia invitat, es digué dintre seu: «Aquest, si fos profeta, sabria qui o quina mena de dona és la qui el toca, perquè és una pecadora». 40 Jesús li féu: «Simó, tinc una cosa a dir-te.» Ell li contestà: «Digueu, Mestre». 41 «Un prestador tenia dos deutors: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. 42 Com que no tenien amb què pagar, els ho va condonar a tots dos. ¿Quin d'ells, doncs, l'estimarà més?» 43 Simó li respongué: «Suposo que aquell a qui ha condonat més». Ell li va dir: «Has jutjat rectament». 44 I, girant-se vers la dona, digué a Simó: «¿Veus aquesta dona? He entrat a casa teva, i no m'has donat aigua per als peus; en canvi, ella m'ha banyat els peus amb les llàgrimes i me'ls ha eixugats amb els cabells. 45 No m'has besat; ella, en canvi, des que ha entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46 No m'has ungit el cap amb oli; —2147→ en canvi, ella m'ha ungit els peus amb perfum. 47 T'asseguro que és per això, perquè ha estimat molt, que li són perdonats els seus molts pecats; en canvi, aquell a qui poc li és perdonat, poc estima». 48 I digué a la dona: «Et són perdonats els pecats». 49 Els qui eren a taula amb ell començaren a dir-se interiorment: «¿Qui és aquest que fins perdona pecats?» 50 I digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat; vés-te'n en pau».
8 Els deixebles i les dones que acompanyaven Jesús.— 12286 Després d'això, anava per viles i pobles predicant i anunciant el missatge joiós del Regne de Déu, i l'acompanyaven els dotze 2 i algunes dones que havien estat guarides de mals esperits i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis, 3 Joana, muller de Cusa, administrador d'Herodes, Susanna i moltes d'altres, les quals els mantenien amb els seus béns.
Jesús ensenya amb paràboles. El sembrador.— 42287 Reunida una gran gentada dels qui acudien a ell de totes les poblacions, els digué en paràbola: 5 «Heus aquí que va sortir el sembrador a sembrar la seva llavor. I, tot sembrant, una part caigué arran del camí, fou trepitjada, i els ocells se la van menjar tota. 6 Una altra part va caure sobre la roca i, un cop nascuda, es va assecar per manca de saó. 7 Una altra part caigué enmig dels cards, i els cards que hi creixien barrejats la van ofegar. 8 Una altra part va caure en terra bona i, un cop nascuda, va donar fruit centuplicat». I, dit això, clamava: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».
Jesús revela als deixebles el misteri del Regne. 9 Els deixebles li preguntaren què significava aquella paràbola. 102288 Ell els digué: «A vosaltres, us ha estat donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no comprenguin.
Explicació: la predicació del Regne dóna fruit segons les disposicions del —2148→ cor.— 11 La paràbola és així: La llavor és la paraula de Déu. 12 Els d'arran del camí són els qui, després d'haver escoltat, ve el diable i se'ls enduu la paraula del cor, no fos cas que creguessin i se salvessin. 13 Els de sobre la roca són els qui, quan escolten, reben amb goig la paraula, però no tenen arrrels; creuen un moment, i a l'hora de la temptació es fan enrera. 14 La que va caure entre els cards, aquests són els qui escolten; però, quan se'n van, són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a donar fruit madur. 15 I la de la terra bona, aquests són els qui amb cor bo, després d'escoltar la paraula, la retenen i donen fruit amb perseverança.
El secret del Regne ha de ser conegut.— 162289 Ningú, després d'haver encès una llàntia, no l'amaga amb un atuell, ni la posa sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. 17 No hi ha res d'ocult que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i venir a la llum. 18 Mireu, doncs, com escolteu; perquè a qui tingui, li serà donat, i a qui no tingui, fins allò que es creu tenir li serà pres».
Els germans de Jesús són els qui practiquen la paraula de Déu.— 192290 Anaren a trobar-lo la seva mare i els seus germans, i no se li podien acostar a causa de la gentada. 20 Li van comunicar: «La vostra mare i els vostres germans són a fora, que us volen veure». 21 Ell els respongué: «La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la practiquen».
La tempesta obeeix el manament de Jesús.— 222291 Un dia pujà en una barca amb els deixebles i els digué: «Passem a l'altra banda del llac». I es feren endins. 23 Mentre navegaven, s'adormí. Va caure aleshores sobre el llac un temporal de vent, i se'ls omplia la barca i es trobaven en perill. 24 Se li acostaren i el despertaren dient-li: «Mentre, Mestre, estem perduts!» Ell es despertà, reptà el vent i les onades de l'aigua, i es van —2149→ calmar, i es féu bonança. 25 Llavors els digué: «¿On és la vostra fe?» Espantats, es meravellaren i es deien els uns als altres: «¿Qui és, doncs, aquest que fins dóna ordres als vents i a l'aigua, i l'obeeixen?»
Jesús allibera un endimoniat.— 26 Navegaren fins a la regió dels guerasens, que es troba enfront de la Galilea. 27 Així que baixà en terra, li anà a l'encontre un home de la població que tenia dimonis; de molt temps que ni duia vestit ni vivia en cap casa, sinó als sepulcres. 28 En veure Jesús, se li llançà als peus xisclant i digué amb grans crits «¿Per què et fiques en mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et prego que no em turmentis». 29 Perquè manava a l'esperit impur que sortís de l'home. Feia molt de temps que s'havia apoderat d'ell, i encara que el guardaven lligat amb cadenes i grillons, trencava els lligams, i el dimoni l'empenyia cap als deserts. 30 Jesús li preguntà: «¿Quin és el teu nom?» Li contestà: «Legió»; perquè havien entrat en ell molts dimonis. 31 I li pregaven que no els manés d'anar-se'n a l'abisme2292. 32 Hi havia allí un bon ramat de porcs pasturant a la muntanya; li van pregar que els permetés d'entrar-hi, i els ho va permetre. 33 Els dimonis sortiren aleshores de l'home, van entrar en els porcs, i el ramat es precipità pel pendís fins al llac, i s'ofegà. 34 Quan els qui els pasturaven veieren el que havia passat, van fugir i portaren la nova a la població, i als camps. 35 Sortiren a veure què havia passat; anaren cap a Jesús, i trobaren l'home de qui havien sortit els dimonis, vestit i en el seu seny, assegut als peus de Jesús, i s'espantaren. 36 Els qui ho havien vist els contaren com havia estat guarit l'endimoniat, 37 i tota la gent de la regió dels guerasens demanaren a Jesús que s'allunyés, perquè estaven dominats d'un gran temor. Ell pujà en una barca i se'n tornà. 38 L'home de qui havien sortit els dimonis li demanava que l'admetés amb ell; Jesús, però, el va acomiadar dient-li: 39 «Torna-te'n a casa i explica tot el que Déu t'ha fet». I se'n va anar per tot el poble publicant tot allò —2150→ que Jesús li havia fet.
Guariment d'una dona i resurrecció d'una nena. 40 En tornar Jesús, el va rebre la multitud, ja que tothom l'esperava. 41 Es presentà un home, que es deia Jaire, el qual era cap de sinagoga, i, prosternant-se als peus de Jesús, li demanava que entrés a casa seva, 42 perquè tenia una filla única, d'uns dotze anys, que es moria.
Mentre hi anava, les multituds el premsaven. 43 Una dona que tenia pèrdues de sang feia dotze anys, i havia despès tots els seus béns en metges, sense que cap d'ells l'hagués poguda curar, 44 se li atansà per darrera i li tocà la borla del mantell; i a l'instant se li parà l'hemorràgia. 45 Però Jesús digué: «¿Qui és el qui m'ha tocat?» Com que tothom ho negava, Pere i els qui eren amb ell digueren: «Mestre, les multituds us envolten i estrenyen». 46 Però Jesús replicà: «M'ha tocat algú, perquè jo he sentit que un poder sortia de mi». 47 La dona, veient-se descoberta, hi anà tota tremolosa, es prostrà i contà davant tot el poble per quina raó l'havia tocat, i com a l'instant havia quedat curada. 48 Ell li digué: «Filla, la teva fe t'ha salvat; vés-te'n en pau».
49 Encara ell parlava, que en vingué un de casa del cap de sinagoga a dir-li: «La teva filla ha mort; no amoïnis més el Mestre». 50 Jesús, que ho va sentir, li respongué: «No temis; tan sols tingues fe, i se salvarà». 51 Arribat a la casa, no deixà entrar ningú amb ell sinó Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia. 52 Tots ploraven i la planyien. Però els digué: «No ploreu, que no és pas morta, sinó que dorm». 53 I es reien d'ell, sabent que era morta. 54 Però Jesús, agafant-la de la mà, digué en veu alta: «Noia, aixeca't!» 55 I va recobrar la vida i es va aixecar a l'instant, i ell ordenà que li donessin menjar. 56 Els seus pares quedaren meravellats; però ell els manà que no diguessin a ningú el que havia passat.
9 Missió dels dotze. Recomanacions.— 12293 Va convocar després els dotze i els donà poder i autoritat sobre tots els dimonis i per a —2151→ guarir malalties, 2 i els envià a predicar el Regne de Déu i a guarir. 3 Els digué: «No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni tingueu dues túniques. 4 A qualsevol casa que entreu, quedeu-vos-hi fins que marxeu. 5 I aquells qui no us rebin, sortiu d'aquella població i espolseu-vos-en la pols dels peus en testimoniatge contra ells». 62294 Van partir, doncs, i corrien pels pobles anunciant el missatge joiós i guarint pertot arreu.
Opinió d'Herodes sobre Jesús.— 72295 El tetrarca Herodes tingué esment de tot allò que passava, i estava perplex, ja que alguns deien: «Joan ha ressuscitat d'entre els morts»; 8 d'altres: «Elies ha aparegut»; i d'altres: «Un dels antics profetes ha ressuscitat». 9 Però Herodes digué: «Joan, jo l'he fet decapitar; ¿qui és, doncs, aquest de qui sento dir semblants coses?» I buscava de veure'l.
Amb cinc pans, Jesús alimenta cinc mil homes. 102296 A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús tot allò que havien fet. Ell se'ls endugué tots sols cap a una població anomenada Bet-Saida. 11 Però les multituds se'n van adonar i el seguiren. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i curava els qui en tenien necessitat. 12 Però el dia començava a declinar, i se li acostaren els dotze i li digueren: «Acomiadeu la gent perquè vagin a les viles i els pobles del voltant a allotjar-se, i trobin queviures, que aquí som en lloc despoblat». 13 Ell els va contestar: «Doneu-los de menjar vosaltres». Li digueren: «No tenim més que cinc pans i dos peixos; llevat que nosaltres mateixos anem a comprar menjar per a tota aquesta gentada». 14 Perquè eren uns cinc mil homes. Llavors digué als deixebles: «Feu-los seure per colles d'uns cinquanta». 15 Ho compliren així, i els van fer seure tots. 16 Prengué llavors els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent. 17 Tothom va menjar i es va saciar, i recolliren allò que els havia sobrat: dotze cistelles de bocins.
—2152→Pere reconeix que Jesús és el Messies.— 182297 Jesús es trobava pregant en la soledat, i eren amb ell els deixebles; i els preguntà: «¿Qui diu la gent que sóc, jo?» 19 Ells respongueren: «Joan Baptista; d'altres, Elies, i d'altres, que un dels antics profetes ha ressuscitat» 20 Ell els demanà: «I vosaltres, qui dieu que sóc, jo?». Pere va respondre: «El Messies2298 de Déu».
El Messies ha de sofrir.— 21 Però ells els manà severament que no ho diguessin a ningú, 22 i afegí: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt i sigui rebutjat dels ancians, dels grans sacerdots i dels escribes, sigui mort i ressusciti el tercer dia».
Els qui segueixen Jesús han d'estar disposats a morir.— 232299 I deia a tothom: «Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i que em segueixi. 24 Aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà; però el qui perdí la vida per causa meva, aquest la salvarà. 25 Perquè, ¿què en treu un home, de guanyar tot el món, si es perd o es perjudica a si mateix? 26 Qui s'avergonyeixi de mi i de les meves paraules, d'ell s'avergonyirà el Fill de l'home, quan vingui en la seva glòria i la del Pare i dels sants àngels.
27 Us asseguro que n'hi ha alguns dels aquí presents que no moriran fins que vegin el Regne de Déu».
Déu fa conèixer el seu Fill en la fransfiguració.— 282300 Uns vuit dies després d'aquests col·loquis, prengué amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29 I mentre pregava, l'aspecte del seu rostre es transformà, i el seu vestit es tornà blanc i resplendent. 30 Dos homes conversaren amb ell; eren Moisès i Elies, 31 que, apareguts gloriosos, parlaven del seu traspàs que havia d'acomplir a Jerusalem2301. 32 Pere i els qui eren amb ell estaven carregats de son; en desvetllar-se, veieren la seva glòria i els dos homes que es trobaven amb ell. 33 Quan aquests ja se'n separaven, Pere digué a Jesús: Mestre, dóna bo d'estar-nos aquí; hi farem tres cabanes, —2153→ una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia el que es deia. 34 Mentre anava dient això, aparegué un núvol que va cobrir-los, i s'espantaren, en entrar dins el núvol. 35 I del núvol va sortir una veu que deia: «Aquest és el meu fill, l'elegit2302; escolteu-lo». 36 Quan s'hagué fet sentir la veu, trobaren Jesús tot sol. Ells van callar: no van contar a ningú, aleshores, res del que havien vist.
Guarició d'un endimoniat.— 37 L'endemà, en baixar ells de la muntanya, li sortí a l'encontre molta gent. 38 Un home d'entre ells exclamà: «Mentre, us prego que us fixeu en el meu fill, que és l'únic que tinc; 39 l'esperit l'agafa, i tot d'una crida, li provoca convulsions, li fa treure bromera, i amb prou feines si el deixa després d'haver-lo capolat. 40 He demanat als vostres deixebles que l'expulssesin, però no han pogut». 412303 Jesús va respondre: «O gent descreguda i pervertida! ¿Fins quan hauré d'estar entre vosaltres i us hauré de suportar? Porta aquí el teu fill». 42 Encara anava venint, que el dimoni el tirà per terra, enmig de convulsions. Però Jesús va comminar l'esperit impur, guarí l'infant i el tornà al seu pare. 43 I tothom es meravellà de la grandesa de Déu.
Jesús torna a anunciar la passió.— Com que tothom s'admirava de totes les coses que feia: digué als seus deixebles: 44 «Vosaltres conserveu a les vostres orelles aquestes paraules: El Fill de l'home ha de ser posat a les mans dels homes». 45 Però ells no entenien aquesta predicció; els era velada perquè no la comprenguessin, i temien d'interrogar-lo referent a ella.
El més petit és el més gran.— 462304 Se'ls va acudir el pensament de qui podia ser el més gran d'entre ells. 47 Però Jesús, que els coneixia els pensaments més recòndits, prengué un infant, se'l posà vora seu, 48 i els digué: «El qui acull aquest infant en non meu, a mi m'acull, i el qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat; perquè és el més petit d'entre tots vosaltres que és gran.
—2154→Els qui fan bé en nom del Crist.— 492305 Aleshores Joan digué: «Mestre, n'hem vist un que expulsava dimonis en nom vostre, i li ho hem prohibit, perquè no ve amb nosaltres». 50 Però Jesús els digué: «No li ho prohibiu, que el qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres».