Visor de obras.

Jesús escolta la pregària d'una estrangera.— 24 Partí d'allí i se n'anà al terme de Tir. Va entrar en una casa, i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar   —2104→   desapercebut, 25 perquè tot seguit en va sentir parlar una dona que tenia una filleta posseïda d'un esperit impur, i vingué a prosternar-se-li als peus. 26 Aquesta dona era pagana, sirofenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla. 27 Ell li deia «Deixa primer que se saciïn els fills, que no està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als cadells». 28 Ella li respongué: «Sí, Senyor, també els cadells sota la taula mengen de les engrunes dels fills». 29 Aleshores ell li digué: «Per això que has dit, vés, el dimoni ha sortit de la teva filla». 30 Se'n va anar a casa seva, i va trobar la noia ajaguda al llit, i que el dimoni n'havia sortit.

Guarició d'un sord que a penes parlava.— 31 Aleshores partí novament dels termes de Tir, i se n'anà per Sidó al llac de la Galilea, dintre el territori de la Decàpolis. 32 Li portaren un sord que parlava amb dificultat i li pregaren que li imposés la mà. 33 Se l'endugué fora de la multitud, a part, li posà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua, 34 i, mirant al cel, sospirà i li digué: «Effatà, això és, «obre't». 35 I se li van obrir les orelles i se li va desfer el lligam de la llengua, i parlava normalment. 36 Aleshores els manà que no ho diguessin a ningú; però com més els ho manava, més ho proclamaven. 37 I es meravellaven fora mida, i deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que parlin els que no podien».

8 Amb set pans, Jesús alimenta quatre mil homes.— 1²¹²⁰ Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada, i no tenien res per a menjar; va cridar els deixebles i els digué: 2 «Em fa compassió la gent, perquè ja fa tres dies que no se separen de mi, i no tenen res per a menjar; 3 i, si els deixo marxar dejuns a casa seva, defalliran pel camí; alguns d'ells han vingut de lluny». 4 Els deixebles li respongueren: «¿Com se'ls podrà saciar de pa, aquí en despoblat?» 5 I els preguntà: «Quants pans teniu?» Li digueren: «Set». 6 Llavors féu ajeure la gent a terra; i, prenent els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i els donà als deixebles   —2105→   perquè els servissin; i els van servir a la gent. 7 També tenien uns quants peixets; i, un cop beneïts, digué que també els servissin. 8 Van menjar i se'n van saciar, i recolliren les sobres dels bocins: set paneres. 9 Eren uns quatre mil. I els va acomiadar. 10 Tot seguit va pujar a la barca amb els deixebles, i anà a la regió de Dalmanuta.

Jesús nega un senyal del cel als qui el tempten.— 11 Sortiren els fariseus, i començaren a discutir amb ell i a demanar-li, per temptar-lo, un senyal del cel. 12 Ell, exhalant un profund sospir, digué: «¿Per què demana un senyal, aquesta generació? Us asseguro que no serà donat cap senyal a aquesta generació». 13 I, deixant-los, s'embarcà novament i se n'anà a l'altra riba.

Cal guardar-se dels fariseus i d'Herodes.— 14 S'oblidaren de prendre pans, i només tenien un pa a la barca. 15 I els recomanava: «Vigileu, guardeu-vos del llevat dels fariseus i del llevat d'Herodes». 16 Discutien entre ells que no tenien pans. 17 Ell, adonant-se'n, els digué: «Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no hi caieu ni ho enteneu? ¿Que teniu l'enteniment ofuscat? 18²¹²¹ ¿Tenint ulls no hi veieu, i tenint orelles no hi sentiu? ¿No us en recordeu, 19 de quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes, i de quantes cistelles plenes de bocins vau recollir?» Li digueren: «Dotze». 20 I llavors dels set per als quatre mil, ¿quantes paneres plenes de bocins vau recollir?» Li digueren: «Set». 21 I els digué: «¿Encara no ho enteneu?»

Guarició d'un cec.— 22 Arribaren a Bet-Saida. Li van portar un cec i li pregaren que el toqués. 23 Aleshores prengué el cec de la mà, se l'endugué fora del poble i, després d'escopir-li als ulls i d'haver-li imposat les mans, li preguntà: «¿Veus res?» 24 Ell, començant de veure-hi, digué: «Veig els homes, perquè uns que caminen, els veig com arbres». 25 Després li imposà una altra vegada les mans damunt dels ulls, i començà de veure-hi distintament, i quedà restablert,   —2106→   i veia clar fins de lluny totes les coses. 26 I el va enviar a casa seva dient-li: «Ni entris tan sols al poble».

Pere reconeix que Jesús és el Messies.— 27²¹²² Jesús se n'anà amb els seus deixebles als pobles de Cesarea de Felip, i pel camí els preguntava: «¿Qui diuen la gent que sóc, jo?» 28 Ells li respongueren: «Joan Baptista; d'altres, Elies, i d'altres, un dels profetes». 29 Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui diueu que sóc, jo?» Pere li va respondre: «Vós sou el Messies». 30 I els va manar severament que no diguessin això d'ell a ningú.

El Messies, per voler de Déu, ha de sofrir.— 31 Llavors començà a ensenyar-los com calia que el Fill de l'home patís molt i fos rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels escribes, i, després de tres dies, ressuscités. 32 I els ho deia ben clarament. Aleshores Pere, pensant-se afavorir-lo, es posà a reprendre'l. 33 Però ell, girant-se i veient els deixebles, va renyar Pere i li digué: «Vés-te'n del meu davant, Satanàs!, que els teus sentiments no són els de Déu, sinó els dels homes».

Els qui segueixen Jesús han d'estar disposats a morir.— 34²¹²³ Llavors cridà la multitud juntament amb els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Perquè aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà, i el qui perdi la vida per causa meva i de l'evangeli, la salvarà. 36 ¿Què en treu, l'home, de guanyar tot el món i de perdre la vida? 37 O ¿què pot donar, l'home, a canvi de la vida? 38 Perquè qui s'avergonyeixi de mi i de les meves paraules enmig d'aquesta generació adúltera i pecadora, també el Fil de l'home s'avergonyirà d'ell quan vindrà en la glòria del seu Pare amb els sants àngels».

9 1 I els deia: «Us asseguro que n'hi ha alguns dels aquí presents que no moriran abans que hagin vist venir amb poder el Regne de Déu».

Déu fa conèixer el seu Fill en la transfiguració.   —2107→   2²¹²⁴ Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume, i Joan, i se'ls endugué tots sols dalt d'una muntanya alta. I es va transfigurar davant d'ells: 3 els seus vestits es tornaren resplendents, tots blancs, com cap blanquejador a la terra no pot blanquejar d'una manera semblant. 4 I se'ls aparegué Elies amb Moisès, que conversaven amb Jesús. 5 Pere aleshores digué a Jesús: «Mestre, dóna bo d'estar-nos aquí; hi farem tres cabanes: una per a vós, una per a Moisès i una per a Elies». 6 Es que no sabia el que es deia, perquè estaven espantats. 7²¹²⁵ Aleshores aparegué un núvol que va cobrir-los, i es va sentir una veu des del núvol: «Aquest és el meu Fill, l'estimat; escolteu-lo». 8 De sobte, mirant a l'entorn, ja no veieren ningú amb ells sinó Jesús tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, els manà que no contessin a ningú el que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 10 Ells observaren el manament, tot demanant-se entre ells què volia dir: «Fins que hagués ressuscitat d'entre els morts».

Joan Baptista, presagi dels sofriments de Jesús. 11 I li preguntaren: «¿Per què diuen els escribes que Elies ha de venir primer?» 12²¹²⁶ Ell els digué: «Cert que Elies, venint primer, ha de restablir-ho tot; però ¿com és que està escrit del Fill de l'home, que ha de patir molt i ser menyspreat? 13 Amb tot, jo us dic que Elies ja ha vingut, i li han fet tot el que han volgut, tal com està escrit d'ell».

Guarició d'un endimoniat.— 14 Quan es van ajuntar amb els deixebles veieren una gran gentada al seu voltant i escribes que discutien amb ells. 15 Així que el veié tota la multitud, es quedaren sorpresos i corregueren a saludar-lo. 16 I els preguntà: «¿què discutíeu amb ells?» 17 Un de la multitud li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill, que té un esperit mut; 18 i quan se n'apodera, el tira per terra, i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. Ho he dit als vostres deixebles perquè l'expulsessin, però no han pogut». 19²¹²⁷ Ell els respongué: «O gent descreguda i ¿Fins quan   —2108→   hauré d'estar entre vosaltres? ¿Fins quan us hauré de sofrir? Porteu-me'l». 20 I l'hi portaren. Així que el veié, l'esperit el sacsejà amb convulsions, caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 I va preguntar al seu pare: «¿Quant de temps fa que li passa, això?» Li contestà: «Des de petit. 22 I sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per perdre'l; però, si hi podeu res, tingueu compassió de nosaltres i ajudeu-nos». 23 Jesús li replicà: «això de si podeu...! Tot és possible al qui té fe». 24 A l'instant exclamà el pare del minyó: «Crec! Ajudeu la meva manca de fe!» 25 Veient Jesús que afluïa la gent, va comminar l'esperit impur dient-li: «Esperit mut i sord, jo t'ho mano, surt d'ell i no hi tornis més». 26 I enmig de xiscles i grans convulsions va sortir; i va quedar com mort, de manera que la majoria de la gent deien: «S'ha mort». 27 Però Jesús, tot prenent-lo de la mà, el va aixecar, i es va posar dret. 28 Un cop a casa, els deixebles li preguntaren en privat: «¿Com és que nosaltres no l'hem pogut expulsar?» 29 I els digué: «Aquesta mena no es pot fer sortir amb res més, si no és per l'oració».

Jesús torna a anunciar la passió.— 30 En partir d'allà, passaven per la Galilea, i no volia que ho sabés ningú. 31 Perquè instruïa els seus deixebles, i els deia «El Fill de l'home serà posat a les mans dels homes, i el faran morir, i, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà». 32 Però ells no entenien el que deia, i temien d'interrogar-lo.

El primer s'ha de fer servidor de tots.— 33²¹²⁸ Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «¿Què discutíeu pel camí?» 34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit entre ells sobre qui era el més gran. 35²¹²⁹ Aleshores, asseient-se, va cridar els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, es farà el darrer de tots i el servidor de tots».

Els qui fan bé en nom del Crist.— 36 Prengué aleshores un infant, el posà enmig d'ells i, tot abraçant-lo, els va dir: 37 «El qui acull un d'aquests infants   —2109→   en nom meu, a mi m'acull; i el qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó aquell qui m'ha enviat».

38²¹³⁰ Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que expulsava dimonis en nom vostre, i que no ve amb nosaltres, i li ho volíem prohibir, perquè no venia amb nosaltres». 39 Però Jesús digué: «No li ho prohibiu, que no hi ha ningú que faci un miracle en nom meu i pugui de seguida parlar malament de mi. 40 Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres²¹³¹.

41²¹³² Qui us doni de beure un vas d'aigua en el meu nom, perquè sou del Crist, us asseguro que no perdrà la seva recompensa.

Valor dels petits i gravetat de l'escàndol.— 42 I, si algú ha de fer caure un d'aquests petits que creuen, més li valdria que li posessin una mola d'ase al voltant del coll i el llencessin al mar. 43 Si la mà t'és ocasió de pecat, talla-te-la; més et val d'entrar manc a la vida, que no pas d'anar amb totes dues mans a la Gehenna, al foc inextingible. 44²¹³³ 45 I, si el peu t'és ocasió de pecat, talla-te'l; més et val d'entrar coix a la vida, que no pas de ser tirat amb tots dos peus a la Gehenna. 46²¹³⁴ 47 I, si l'ull t'és ocasió de pecat, llença'l; més et val d'entrar borni al Regne de Deu, que no pas de ser tirat amb tots dos ulls a la Gehenna, 48²¹³⁵ on el seu corc no mor i el foc no s'apaga. 49 Perquè tothom serà salat amb foc²¹³⁶.

50 Bona és la sal; però, si la sal es torna insípida, amb què l'adobareu?²¹³⁷ Tingueu sal en vosaltres, i viviu en pau els uns amb els altres».

10 Jesús se'n va a la Perea.— 1²¹³⁸ En sortir d'allí, se n'anà a la regió de la Judea i a l'altra banda del Jordà, i una altra vegada anaven al seu voltant les multituds, i, tal com solia, els ensenyava.

El matrimoni és indissoluble.— 2 Se li acostaren aleshores uns fariseus i li preguntaren, per provar-lo, si és lícit a un home de repudiar la muller. 3 Ell els respongué: ¿Què us va ordenar Moisès?» 4 Ells li digueren: «Moisès va permetre d'escriure una carta de divorci i així repudiar». 5 Jesús   —2110→   els respongué: «Per la vostra duresa de cor us va escriure aquesta prescripció; 6²¹³⁹ però al principi de la creació els va fer home i dona. 7²¹⁴⁰ Per això, l'home deixarà el pare i la mare, 8 i tots dos seran una sola carn. Així, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 El que Déu, doncs, va unir, que l'home no ho separi». 10 Un cop a casa, els deixebles l'interrogaren novament sobre això. 11 I els digué: «El que repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra aquella; 12 i, si una dona abandona el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

El Regne de Déu és dels qui són com els infants. 13 Li presentaven uns infants perquè els toqués, però els deixebles els reptaven. 14 En veure-ho Jesús, es va disgustar i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi, no els ho prohibiu, que el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us asseguro que qui no rebi el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas». 16 I els abraçava i els beneïa imposant-los les mans.

Els rics difícilment entraran al Regne de Déu.— 17 Quan es posava en camí, un corregiré cap a ell i, agenollat, li demanava: «Mestre bo, ¿què haig de fer per posseir la vida eterna?» 18 Jesús li digué: «¿Per què em dius bo? Ningú no és bo sinó únicament Déu. 19²¹⁴¹ Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no llevis fals testimoni, no facis cap frau, honra el pare i la mare». 20 Ell li digué: «Mestre, tot això, ho he guardat des de la meva joventut». 21 Aleshores Jesús se'l mirà i el va estimar; i li digué: «Una sola cosa et falta: vés, ven tot el que tens, i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me». 22 Però ell, apesarat per aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

23 Aleshores Jesús, mirant al seu voltant, digué als deixebles: «Que difícilment entraran al Regne de Déu els qui tenen riqueses!» 24 Els deixebles quedaren consternats de les seves paraules. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un   —2111→   camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». 26 Ells es quedaren encara més impressionats, i es deien els uns als altres: «Aleshores, qui pot salvar-se?» 27 Jesús, mirant-se'ls, digué: «Als homes és impossible, però no a Déu, que a Déu tot és possible».

Recompensa dels qui ho deixen tot per seguir Jesús.— 28 Pere aleshores li digué: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i us hem seguit». 29 Jesús va respondre: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, o germans, o germanes, o mare, o pare, o fills, o camps, per causa meva i de l'evangeli, 30 que no rebi cent vegades més ara, en aquest temps, en cases, germans, germanes, mares, fills i camps, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna. 31 Però molts passaran a ser de primers, darrers, i de darrers, primers».

Jesús puja a Jerusalem per morir i ressuscitar.— 32 Feien camí tot pujant a Jerusalem; Jesús els anava al davant, i ells n'estaven admirats i el seguien amb por. Llavors prengué una altra vegada amb ell els dotze, i començà a dir-los el que li havia de passar: 33 «Miren, ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà posat a les mans dels grans sacerdots i dels escribes; el condemnaran a mort, i el posaran a les mans dels estrangers, 34 i l'escarniran, li escopiran, l'assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà».

Al Regne del Crist, el primer ha de ser l'esclau de tots.— 35 Llavors se li acosten Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, i li diuen «Mestre, voldríem que ens féssiu el que us demanarem». 36 «Ell els digué: «Què voleu que us faci?» 37 Li respongueren: «Concediu-nos de seure l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra, a la vostra glòria». 38 Jesús els respongué: «No saben pas el que demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo haig de beure o ser batejats amb el baptisme²¹⁴² amb què jo haig de ser batejat?» 39 Li digueren: «Podem». Jesús els va dir: «El calze que jo haig de beure, prou el beureu, i amb el   —2112→   baptisme amb què haig de ser batejat, també hi sereu batejats; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no és cosa meva de concedir-ho, sinó que és per a aquells a qui ha estat destinat». 41 En sentir-ho tots deu, s'indignaren contra Jaume i Joan. 42 Però Jesús els va cridar i els digué: «Ja sabeu que els qui són tinguts per governants de les nacions en disposen com a amos, i els seus magnats les tenen sota el seu poder. 43 No ha de ser així entre vosaltres; sinó que el qui vulgui arribar a ser gran entre vosaltres que es faci servent vostre, 44 i el qui vulgui ser el primer entre vosaltres que es faci esclau de tots; 45²¹⁴³ com també el Fill de l'home ha vingut no pas a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per una multitud».

Guarició d'un cec.— 46 Arribaren a Jericó. I quan sortia de Jericó amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec captaire, seia vora el camí. 47 En sentir que era Jesús de Natzaret, es posà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingueu compassió de mi!» 48 Molts el reptaven perquè callés; però ell encara cridava molt més: «Fill de David, tingueu compassió de mi!» 49 Jesús es va aturar i digué: «Crideu-lo». Crideu el cec i li diuen: «Coratge! Aixeca't, que et crida». 50 Ell, llençant el mantell i aixecant-se amb un salt, anà cap a Jesús. 51 Aleshores Jesús li adreçà la paraula: «¿Què vols que et faci?» El cec li va respondre: «Mestre, que hi vegi!» 52 Jesús li digué: «Vés, la teva fe t'ha salvat». I a l'instant hi va veure, i el seguia pel camí.

11 Jesús entra com a Rei.— 1²¹⁴⁴ Quan s'acostaven a Jerusalem, a Bet-Fagué i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles 2 i els digué: «Aneu al poble d'enfront vostre i, així que hi entren, trobareu un pollí fermat, sobre el qual ningú no ha muntat mai; desfermeu-lo i porteu-lo. 3 I, si algú us deia: «¿Per què feu això?», digueu: «El   —2113→   Senyor el necessita, i de seguida el tornarà aquí». 4 Se n'anaren i trobaren un pollí fermat en un portal, a fora, al carrer, i el van desfermar. 5 Alguns dels qui eren allí els dugueren: «¿Què feu, que desfermeu el pollí?» 6 Però ells els van respondre tal com Jesús els havia dit; i els van deixar fer. 7 Aleshores dugueren a Jesús el pollí, li tiraren al damunt els seus mantells, i va muntar-hi. 8 Molts estengueren pel camí els seus mantells; d'altres, ramatge que tallaven dels camps. 9²¹⁴⁵ I els qui anaven davant i els qui seguien cridaven: «Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el regne que ve del nostre pare David! Hosanna a les altures!»

11 I va entrar a Jerusalem, al temple, i, després d'haver donat una mirada tot al voltant, com que ja era tard, va marxar cap a Betània amb els dotze.

Jesús profetitza contra una figuera que no té fruit.— 12 L'endemà, quan sortien de Betània, tenia gana. 13 En veure de lluny una figuera que ja tenia fulles, hi anà per si hi trobava res i, en arribar-hi, no hi trobà sinó fulles, perquè llavors no era temps de figues. 14 Aleshores li digué: «Que mai més ningú no mengi fruit de tu». I els deixebles ho sentien.

Jesús treu del temple els negociants.— 15 Van arribar a Jerusalem. Entrà al recinte del temple, i es posà a expulsar els qui venien i compraven al temple, i va bolcar les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms, 16 i no permetia que ningú traginés res passant pel recinte del temple. 17²¹⁴⁶ I els ensenyava: «¿No està escrit: La meva casa serà anomenada casa d'oració per a tots els pobles? Vosaltres, en canvi, n'heu fet una cova de lladres». 18 Ho van sentir els grans sacerdots i els escribes, i buscaven com podrien eliminar-lo, perquè el temien, veient que tota la gent estava meravellada de la seva doctrina. 19 I, així que es feia fosc, sortia de la ciutat.

La figuera seca. Poder de la fe.— 20 Al matí, tot passant, veieren que la figuera s'havia assecat de soca-rel. 21 Pere, recordant-se'n, li digué:   —2114→   «Mestre, mireu, la figuera que vau maleir s'ha assecat». 22 Jesús els respongué: «Tingueu fe en Déu. 23 Us asseguro que, si algú diu a aquesta muntanya: «Alça't i tira't al mar», i no dubta en el seu cor, sinó que creu que allò que diu es realitzarà, ho obtindrà. 24 Per això, us dic: tot allò que pregueu i demaneu, creieu que ja ho teniu concedit, i ho tindreu. 25 I, quan pregueu, perdoneu, si teniu res contra algú, perquè també el vostre Pare del cel us perdoni els vostres mancaments». 26²¹⁴⁷

L'autoritat de Jesús.— 27 Arribaren de nou a Jerusalem. I mentre anava pel temple, se li presentaren els grans sacerdots, els escribes i els ancians, 28 i li digueren: «¿Amb quina autoritat fas aquestes coses? ¿Qui t'ha donat aquesta autoritat per a fer això?» 29 Jesús els respongué: «Jo us preguntaré una cosa; contesteu-me, i us diré amb quina autoritat faig això. 30 El baptisme de Joan, ¿era del cel o dels homes? Contesteu-me». 31 Però ells reflexionaren dintre seu: «Si diem: «Del cel», dirà: «Doncs, ¿per què no el vau creure?» 32 Però ¿direm: «Dels homes»? Temien la gent, perquè tothom tenia Joan per un autèntic profeta. 33 I contestaren a Jesús: «No ho sabem». Aleshores Jesús els digué: «Doncs, jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig aquestes coses».

12 Els vinyaters rebels²¹⁴⁸. 1²¹⁴⁹ I es posà a parlar-los en paràboles: «Un home va plantar una vinya; la va voltar d'una tanca, hi va fer un cup i hi educà una torre; després la va arrendar a uns vinyaters, i se'n va anar del país. 2 Al seu temps, va enviar un dels seus homes per cobrar dels vinyaters la part corresponent dels fruits de la vinya. 3 Però el van agafar, el van apallissar i l'aviaren amb les mans buides. 4 Llavors els envià un altre dels seus homes; i a aquest, també, li van obrir el cap i el van ultratjar. 5 En va enviar un altre; i aquest, el van matar; i molts d'altres: els uns, els van apallissar, i els altres, els van matar. 6 Encara en tenia un: el seu fill estimat; també els el va enviar, a l'últim, dient-se:   —2115→   «El meu fill, el respectaran». 7 Però aquells vinyaters es digueren entre ells: «Aquest és l'hereu; som-hi, matem-lo, i l'herència serà nostra». 8 I el van agafar, el van matar i el van treure fora de la vinya. 9 ¿Què farà, doncs, l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. 10²¹⁵⁰ ¿No heu llegit aquesta escriptura: La pedra que els constructors havien rebutjat, ha acabat al cim de l'edifici; 11 és el Senyor qui ho ha fet, i és cosa admirable als nostres ulls?» 12 I el volien agafar, però van tenir por de la gent; havien comprès que era per ells que havia dit la paràbola. Aleshores el van deixar i se n'anaren.

Els drets del Cèsar i els de Déu.— 13 Llavors li envien alguns dels fariseus i dels herodians per agafar-lo per sorpresa en alguna paraula. 14 Hi van, doncs, i li diuen: «Mestre, sabem que dieu la veritat sense preocupar-vos de ningú, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de debò el camí de Déu: ¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar? ¿Hem de pagar o no hem de pagar?» 15 Però ell, que sabia la seva hipocresia, els digué: «¿Per què em tempteu? Porteu-me un denari perquè el vegi». 16 Ells l'hi portaren. I els digué: «¿De qui és aquesta imatge i la inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». 17 Jesús els replicà: «El que és del Cèsar, doneu-ho al Cèsar, i el que és de Déu, a Déu». I quedaven admirats d'ell.

La resurrecció dels morts.— 18 Hi anaren uns saduceus, els quals neguen l'existència de la resurrecció, i li preguntaven: 19²¹⁵¹ «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si el germà d'un moria, i deixava la muller sense fills, el seu germà prengués la muller per donar descendència al seu germà. 20 Hi havia set germans; el primer va prendre muller i, en morir, no va deixar descendència. 21 També el segon la va prendre i va morir sense deixar descendència; i semblantment el tercer; 22 i cap dels set no va deixar descendència. Després de tots va morir també la dona. 23 En la resurrecció, quan ressuscitaran, ¿de quin d'ells serà muller? Perquè tots set la van tenir   —2116→   per muller». 24 Jesús els va dir: «¿No és perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu que aneu equivocats? 25 Perquè, quan han ressuscitat d'entre els morts, ningú no pren muller o marit, sinó que són com àngels en el cel; 26²¹⁵² i pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la bardissa, com li va parlar Déu, dient: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob? 27 No és pas Déu de morts, sinó Déu de vius. Aneu molt errats».

Els dos manaments més grans.— 28 Llavors se li acostà un dels escribes, que els havia sentits discutir, i, veient que els havia respost encertadament, li preguntà: «¿Quin és el primer manament de tots?» 29²¹⁵³ Jesús contestà: «El primer és: Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, és l'únic Senyor; 30 i estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'esperit i amb tota la teva força. 31²¹⁵⁴ El segon és aquest: Estima el teu proïsme com a tu mateix. Més gran que aquests no hi ha cap altre manament». 32²¹⁵⁵ L'escriba li digué: «Molt bé, Mestre, amb raó heu dit que ell és un de sol, i que no n'hi ha d'altre fora d'ell; 33²¹⁵⁶ i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb tota la força, i estimar el proïsme com a si mateix és millor que tots els holocaustos i sacrificis». 34 Veient Jesús que havia respost assenyadament, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú ja no s'atrevia a interrogar-lo més.

El Messies, Senyor de David.— 35 Jesús deia, ensenyant al temple: «¿Com és que els escribes diuen que el Messies és fill de David? 36²¹⁵⁷ David mateix ha dit, mogut per l'Esperit Sant: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta mentre poso els teus enemics sota els teus peus. 37 David mateix l'anomena Senyor; ¿d'on ve, doncs, que sigui fill seu?» I la massa del poble l'escoltava amb gust.

Vanitat i falsedat dels escribes.— 38²¹⁵⁸ En el seu ensenyament deia: «Guardeu-vos dels escribes. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, de ser saludats a   —2117→   les places 39 i d'ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs als convits; 40²¹⁵⁹ devoren les cases de les viudes i amb intenció fingida fan llargues oracions; aquests sofriran una condemna més severa».

Ofrena d'una viuda pobra.— 41²¹⁶⁰ Es trobava assegut davant la sala del tresor, i mirava com la gent hi tirava diners; i molts rics hi tiraven molt. 42 S'hi presentà una viuda pobra i va tirar-hi dues peces menudes, que fan un quadrant²¹⁶¹. 43 Llavors va cridar els deixebles, i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra hi ha tirat més que tots els qui tiren al tresor; 44 perquè tots hi han tirat d'allò que els sobra; ella, en canvi, de la seva indigència, hi ha tirat tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure».

13 Jesús profetitza la destrucció del temple.— 1²¹⁶² Quan ell sortia del temple, un dels seus deixebles li digué: «Mentre, mireu quines pedres i quines construccions!» 2 Jesús li féu «¿Veus aquestes construccions tan grans? No en quedarà aquí pedra sobre pedra que no sigui destruïda».

3 Mentre es trobava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: 4 «Digueu-nos quan passarà això i quin serà el senyal de quan tot això serà a punt d'acomplir-se».

Senyals que no són encara la fi.— 5 Aleshores Jesús començà a dir-los: «Mireu que ningú no us enganyi. 6 Molts vindran valent-se del meu nom i diran: «Sóc jo», i enganyaran molta gent. 7²¹⁶³ I quan sentireu guerres i rumors de guerres, no us alarmeu; això ha de passar, però encara no és la fi. 8²¹⁶⁴ Un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà terratrèmols a diversos llocs, hi haurà fams; aquestes coses són el començament dels dolors.

Anunci de les persecucions.— 9 Vetlleu per vosaltres mateixos; us posaran a les mans dels sanedrins i us assotaran a les sinagogues,   —2118→   i compareixereu davant dels governadors i dels reis per causa meva, per donar testimoniatge davant d'ells. 10 Cal primer que el missatge joiós sigui proclamar a tots els pobles. 11 I quan us duguin per posar-vos a les seves mans, no us preocupen de què direu: digueu el que us sigui donat en aquella hora, perquè no sereu vosaltres els qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. 12²¹⁶⁵ Un germà lliurarà el seu germà a la mort, i un pare, el seu fill, i els fills s'insubordinaran contra els pares i els mataran. 13 I tothom us avorrirà per causa del meu nom; però el qui haurà perseverat pacientment fins a la fi, aquest és el qui se salvarà.

La gran desgràcia de Jerusalem.— 14²¹⁶⁶ Quan veureu l'abominació de la desolació establerta allà on no deu —el qui ho llegeix, que ho entengui—, llavors els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; 15 i el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri pas a endur-se res de casa seva; 16 i el qui sigui al camp, que no torni pas enrera per endur-se el mantell. 17 Ai de les qui estiguin embarassades i de les qui criïn aquells dies! 18 Pregueu que no s'escaigui a l'hivern. 19²¹⁶⁷ Perquè aquells dies seran d'unes desgràcies tals, com no n'hi ha hagudes mai de semblants des del principi de la creació que Déu va crear, fins ara, ni n'hi haurà. 20 I, si el Senyor no hagués escurçat aquells dies, no se salvaria ningú; però per causa dels elegits que va escollir ha escurçat aquells dies.

Falsos Messies.— 21 Si llavors algú us diu: «Mireu, aquí hi ha el Messies; mireu, és allà»; no us ho cregueu. 22²¹⁶⁸ Perquè sortiran falsos messies i falsos profetes i faran senyals i prodigis capaços d'enganyar, si fos possible, fins els elegits; 23 però vosaltres vigileu: us ho dic per endavant.

Adveniment gloriós del Fill de l'home.— 24²¹⁶⁹ Aquells dies, després d'aquella desgràcia, el sol s'enfosquirà, la lluna no farà claror, 25 les estrelles aniran caient del cel i els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts. 26²¹⁷⁰ I aleshores veuran el Fill de l'home, venint entre núvols amb gran   —2119→   poder i majestat. 27²¹⁷¹ Llavors enviarà els àngels i reunirà els seus elegits dels quatre vents, dura extrem de la terra a l'extrem del cel.

28 Apreneu de la figuera aquesta paràbola: Quan la seva branca ja es torna tendra, i les fulles broten, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 així també vosaltres, quan veureu que passen aquestes coses, sapigueu que és a prop, a les portes. 30 Us asseguro que no passarà aquesta generació, que tot això no s'hagi realitzat. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

32 Pel que fa al dia o a l'hora, ningú no els sap, ni els àngels del cel, ni el Fill, sinó el Pare.

Cal estar sempre a punt. 33²¹⁷² Vigileu, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. 34²¹⁷³ Com l'home que se'n va de viatge, i ha deixat la seva casa, després de donar facultats als servents, a cada un la seva tasca, i ha manat al porter que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa, si al vespre o a mitjanit, o al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que, venint sobtadament, us trobés dormint. 37 I el que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: vetlleu!»

14 Consell dels sanedrites contra Jesús. 1²¹⁷⁴ Al cap de dos dies s'esqueia la Pasqua i els Àzims. I els grans sacerdots i els escribes buscaven com podrien apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo, 2 perquè deien: «No pas durant la festa, no fos cas que es produís un avalot del poble».

Unció profètica. Traïció de Judes.— 3 Trobant-se, doncs, Jesús a Betània, a casa de Simó el leprós, mentre era a taula, comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu, va trencar el vas i li vessà damunt del cap. 4 Alguns s'ho prenien malament entre ells: «¿Per què s'ha malgastat així el perfum? 5 S'hauria pogut vendre aquest perfum per més de tres-cents denaris, i donar-ho als pobres». I s'indignaven   —2120→   contra ella. 6 Però Jesús digué: «Deixeu-la; ¿per què l'amoïneu? Ha fet amb mi una obra bona. 7 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i quan voldreu els podreu fer bé; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 8 Ha fet el que ha pogut; s'ha avançat a ungir el meu cos per a la sepultura. 9 Us asseguro que quan l'evangeli serà proclamat per tot el món, també es dirà això que ha fet, en recordança d'ella». 10 Llavors Judes Iscariot, un dels dotze, anà a trobar els grans sacerdots per posar-lo a les seves mans. 11 Ells, en sentir-ho, se n'alegraren i prometeren de donar-li diners. I buscava com podria fer-ho oportunament.

Preparació del sopar pasqual.— 12 El primer dia dels Àzims, quan s'immolava l'anyell pasqual, li diuen els deixebles: «¿On voleu que anem a fer els preparatius perquè pugueu menjar l'anyell pasqual?» 13 Aleshores envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat, i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua; seguiu-lo, 14 i allà on entri, digueu a l'amo de la casa: «El Mestre diu: «¿On és la meva estança, on podré menjar l'anyell pasqual amb els meus deixebles?» 15 I ell us mostrarà a dalt una gran sala a punt, amb estores i coixins; i allà prepareu-nos-ho». 16 Els deixebles sortiren i anaren a la ciutat, ho van trobar tal com els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció.— 17 Arribat el vespre, hi anà amb els dotze. 18²¹⁷⁵ I, mentre eren a taula, tot menjant, Jesús digué: «Us asseguro que un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi». 19 Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li un per un: «No seré pas jo?» 20 Ell els respongué: «És un dels dotze que suca amb mi al plat. 21 El Fill de l'home se'n va, tal com d'ell està escrit; però ai d'aquell pel qual el Fill de l'home és traït! Més li valia que no hagués nascut, aquest home».

L'eucaristia.— 22 I, mentre menjaven, prengué pa, digué la benedicció, el partí i els el donà dient: «Preneu, això és el meu cos». 23 Després   —2121→   prengué una copa i, dita l'acció de gràcies, els la passà, i en begueren tots. 24²¹⁷⁶ I els va dir: «Això es la meva sang de l'aliança, que serà vessada per una multitud. 25 De debò us dic que ja no beuré més del fruit del cep fins al dia que el begui nou al Regne de Déu».

Jesús prediu la dispersió dels deixebles i la negació de Pere.— 26 I, després de l'himne, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. 27²¹⁷⁷ Aleshores Jesús els digué: «Tots us escandalitzareu, perquè està escrit: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles; 28 però, un cop ressuscitat, us precediré a la Galilea». 29 Pere li va dir «Encara que tots s'escandalitzin, jo, no». 30 Jesús li féu: «Doncs, jo et dic que tu avui, aquesta mateixa nit, abans que el gall canti dues vegades, me'n negaràs tres». 31 Però ell encara insistia més: «Ni que em calgui morir amb vós, no us negaré». D'una manera semblant parlaven tots.

Jesús prega i accepta la voluntat del Pare.— 32 Arribaren en una propietat, anomenada Guetsemaní, i digué als deixebles: «Quedeu-vos aquí mentre prego». 33 Aleshores prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34²¹⁷⁸ i els digué: «Em moro de tristor. Quedeu-vos aquí i vetlleu». 35 S'avançà un tros, es deixà caure en terra, i pregava que, si era possible, passés lluny d'ell aquella hora. 36 I deia: «Abbಹ⁷⁹, Pare, tot us és possible; allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu». 37 Llavors hi va i els troba dormint; i diu a Pere: «Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en cap temptació; l'esperit prou està a punt, però la carn és feble». 39 Se n'anà encara i pregà dient les mateixes paraules. 40 En tornar, els trobà dormint, perquè els pesaven els ulls; i no sabien què contestar-li. 41 Hi va per tercera vegada i els diu: «Dormiu ara i reposeu. Ja és massa tard. Ha arribat l'hora, el Fill de l'home és posat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí».

Jesús és pres, i els deixebles l'abandonen.— 43 Tot seguit, encara ell parlava, es presenta Judes, un dels dotze, i amb ell una colla amb espases i garrots, de part dels grans sacerdots, dels escribes i dels ancians. 44 El traïdor els havia donat aquest senyal: «Aquell qui jo besaré, és ell; agafeu-lo i endueu-vos-el ben segur». 45 I, així que arribà, se li acostà dient-li: «Mestre!» I el besà. 46 Ells li posaren les mans al damunt i l'agafaren. 47 Però un dels presents es tragué l'espasa, va ferir el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella. 48 Jesús els digué: «¿Com per un lladre heu sortit amb espases i garrots a agafar-me? 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant, i no em vau agafar; és, però, perquè es compleixin les Escriptures». 50 Aleshores tots l'abandonaren i fugiren. 51 Un cert jove²¹⁸⁰ el seguia, embolcallat amb un llençol sobre el cos nu, i el van agafar; 52 però ell, deixant el llençol, va fugir tot nu.

Jesús es declara Messies i Fill de Déu.— 53 Llavors dugueren Jesús al gran sacerdot, i es reuniren tots els grans sacerdots, els ancians i els escribes. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del gran sacerdot i, assegut amb els criats, s'escalfava vora el foc. 55 Els grans sacerdots i tot el sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, i no la trobaven; 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les declaracions no concordaven. 57 Alguns s'aixecaren per declarar en fals contra ell, i deien: 58 «Nosaltres hem sentit que deia: «Jo destruiré aquest temple, fet de mà d'home, i en tres dies n'edificaré un altre no fet de mà d'home». 59 I ni així no concordaven les declaracions. 60 Llavors el gran sacerdot es posà al mig i va interrogar Jesús: «¿No contestes res? ¿Què és això que aquests testifiquen contra tu?» 61 Però Jesús callava i no responia res. Novament el va interrogar el gran sacerdot i li digué: «¿Ets tu el Messies, el Fill del Beneït?²¹⁸¹» 62²¹⁸² Jesús respongué: «Jo el sóc, i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Poder i venint sobre els núvols del cel». 63 Aleshores el gran sacerdot,   —2123→   esquinçant-se els vestits, digué: «¿Quina necessitat tenim encara de testimonis? 64 ¿Heu sentit la blasfèmia? ¿Què us en sembla?» I tots ells sentenciaren que era reu de mort.

65 Llavors alguns començaren a escopir-li i a tapar-li la cara i a donar-li cops de puny i a dir-li: «Profetitza!» I els criats li pegaven bufetades.

Negacions de Pere.— 66 Mentre Pere era a baix al pati, es presentà una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure Pere, que s'escalfava, se'l mirà bé i li va dir: «Tu també hi eres amb el Natzarè, amb Jesús». 68 Però ell ho negà: «No sé ni entenc què vols dir». Aleshores va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. 69 La criada, que el va veure, començà a dir una altra negada als presents: «Aquest és un d'ells». 70 Però ell tornà a negar-ho. Poc temps després, els presents tornaven a dir a Pere: «Certament que ets un d'ells, perquè ets galileu». 71 Però ell es posà a maleir i a jurar: «Jo no conec aquest home que dieu!» 72 I a l'instant, per segona negada, va cantar un gall. Llavors Pere es va recordar de les paraules que Jesús li havia dit: «Abans que canti el gall dues vegades, me'n negaràs tres». I va esclatar en plors.

15 Condemna legal a la reunió del sanedrí. 1²¹⁸³ Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots tingueren consell amb els ancians, els escribes i tot el sanedrí. I, després d'haver lligat Jesús, el dugueren i el posaren a les mans de Pilat.

Jesús, davant de Pilat, es declara Rei.— 2 Pilat el va interrogar: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Ell li respongué: «Tu mateix ho dius». 3 I els grans sacerdots l'acusaven de moltes coses. 4 Pilat el va interrogar novament: «¿No contestes res? Mira de quantes coses t'acusen». 5 Però Jesús ja no va respondre res, de manera que Pilat n'estava tot estranyat.

Barrabàs, preferit a Jesús. La sentència.— 6 Cada festa els concedia la llibertat d'un pres, el que demanaven. 7 N'hi havia un, que es deia Barrabàs, empresonat   —2124→   amb els sediciosos que en el disturbi havien comès un homicidi. 8 Pujà la multitud i començà a demanar el que els solia concedir. 9 Pilat els respongué: «¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?» 10 Perquè sabia que els grans sacerdots l'hi havien portat per enveja. 11 Però els grans sacerdots excitaren la multitud perquè més aviat els deixés lliure Barrabàs. 12 Pilat tornà a parlar-los i els digué: «¿Què en faré, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?» 13 Però ells cridaren una altra vegada: «Crucifica'l!» 14 I Pilat els deia: «¿Quin mal ha fet?» Però ells cridaren encara més «Crucifica'l!» 15 Aleshores Pilat, volent acontentar la multitud, els va deixar anar Barrabàs i va lliurar Jesús, un cop assotat, perquè el crucifiquessin.

Burles dels soldats.— 16 Els soldats se l'endugueren a dins el pati, això és, al pretori, i convocaren tota la cohort. 17 Llavors el vestiren de porpra i li cenyiren una corona teixida d'espines; 18 i començaren a saludar-lo: «Salve, rei dels jueus!» 19 I li pegaven al cap amb una canya, li escopien, i agenollats, li feien acatament.

Crucifixió.— 20 Acabada la burla, li van treure la porpra i li posaren el seu vestit. Aleshores el conduïren fora per crucificar-lo, 21 i van obligar a portar la creu un que passava, un tal Simó de Cirena, el pare d'Alexandre i de Rufus²¹⁸⁴, que venia del camp. 22 I el dugueren al lloc del Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera. 23 I li donaven vi mirrat, però no en prengué. 24²¹⁸⁵ Aleshores el van crucificar, i es repartiren els seus vestits fent-se'ls a la sort, a veure què treia cada un. 25 Era cap a les nou quan el crucificaren. 26 El rètol de la causa de la seva condemna era escrit així: «El rei dels jueus». 27 Amb ell crucificaren dos lladres, l'un a la dret a i l'altre a l'esquerra. 28²¹⁸⁶

Burles de la gent i dels sacerdots.— 29²¹⁸⁷ Els qui passaven l'insultaven, movent el cap i dient: «Au, tu que destrueixes el temple i el reconstrueixes en tres dies, 30 salva't a tu mateix baixant   —2125→   de la creu!» 31 També els grans sacerdots, burlant-se'n entre ells amb els escribes, deien: «Va salvar-ne d'altres, i a si mateix no es pot salvar; 32 el Messies, el rei d'Israel, que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem». També els qui estaven crucificats amb ell l'injuriaven.

Mort de Jesús.— 33 A migdia, les tenebres s'estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda. 34²¹⁸⁸ I allà a les tres, Jesús va exclamar amb veu forta: «Eloi, Eloi, lamà sabactani?» Que vol dir: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?» 35 En sentir-ho alguns dels presents, deien: «Mireu, crida Elies». 36 ²¹⁸⁹Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i li donava de beure dient: «Deixeu, vejam si ve Elies a baixar-lo». 37 Aleshores Jesús, llançant un gran clam, va expirar. 38 Llavors el vel del temple s'esquinçà en dos de dalt a baix. 39 El centurió apostat davant d'ell, en veure la manera com havia expirat digué: «Veritablement, aquest home era Fill de Déu».

40 Hi havia també unes dones que miraven de lluny estant, entre les quals hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé²¹⁹⁰, 41 les quals, quan era a la Galilea, el seguien i el servien, i moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Sepultura de Jesús.— 42 Ja cap al vespre, com que era dia de la Preparació, és a dir, vigília del dissabte, 43 vingué Josep d'Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de Déu, entrà ardidament a veure Pilat i li demanà el cos de Jesús. 44 Pilat s'estranyà que ja fos mort; féu cridar el centurió i li preguntà si ja havia mort. 45 Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. 46 Aquest va comprar un llençol, baixà el cos, l'embolcallà amb el llençol, el diposità en un sepulcre tallat a la roca i féu rodolar una pedra a la porta del sepulcre. 47 Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

16 Un àngel anuncia la resurrecció.—   —2126→   1²¹⁹¹ Passat el dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé compraren perfums per anar a ungir-lo. 2 Molt de matí, el diumenge, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 I es deien entre ells: «¿Qui ens farà rodolar la pedra de la porta del sepulcre?» 4 Van mirar, i van veure que havien fet rodolar la pedra; era realment molt grossa. 5 Entraren llavors al sepulcre i veieren un jove assegut a la dreta, vestit amb vesta blanca, i es van esglaiar. 6 Però ell els digué «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat; ha ressuscitat, no és aquí; mireu el lloc on el van posar. 7 Però aneu, digueu als seus deixebles i a Pere que us precedeix a la Galilea; allà el veureu, tal com us va dir». 8 Sortiren i van fugir del sepulcre, perquè el tremolor i l'esglai s'havien apoderat d'elles, i no digueren res a ningú, perquè tenien por...²¹⁹²

Aparicions de Jesús.— 9²¹⁹³ Un cop ressuscitat, de bon matí, el diumenge, s'aparegué primerament a Maria Magdalena, de qui havia expulsat set dimonis. 10 Ella anà a comunicar-ho als qui havien conviscut amb ell, que estaven afligits i ploraven. 11²¹⁹⁴ Però, en sentir que vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.

12²¹⁹⁵ Després d'això, s'aparegué en una figura diversa a dos d'ells que feien camí i anaven cap al camp. 13 Aquests tornaren a anunciar-ho als altres; però tampoc no els van creure.

Jesús envia els apòstols a tot el món.— 14²¹⁹⁶ Finalment s'aparegué als onze, mentre eren a taula, i els reprotxà la seva incredulitat i la seva duresa de cor, perquè no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat d'entre els morts. 15²¹⁹⁷ I els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu el missatge joiós a tota criatura. 16 El qui creurà i serà batejat, se salvarà; però el qui no creurà, es condemnarà. 17 Els senyals que acompanyaran els qui creuran seran aquests: en nom meu expulsaran dimonis, parlaran noves llengües, 18 agafaran serpents amb les mans i, si beuen cap metzina, no els farà mal; imposaran les mans sobre   —2127→   els malalts, i es posaran bons».

Glòria de Jesús i predicació de l'evangeli.— 19²¹⁹⁸ Així, doncs, el Senyor Jesús, després d'haver-los parlat, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar a tot arreu, i el Senyor hi cooperava i confirmava la paraula amb els miracles que l'acompanyaven.

1 Pròleg.— 1 Ja que molts han intentat de compondre una narració dels fets que s'han esdevingut enmig de nosaltres, 2 tal com ens van ensenyar els qui des del principi en foren testimonis oculars i ara són ministres de la paraula, 3 m'ha semblat també a mi, que des de fa temps he procurat de seguir-ho tot amb exactitud, d'escriure-t'ho per ordre, excel·lentíssim Teòfil, 4 perquè vegis com són de sòlids els ensenyaments en què has estat instruït.

Un àngel anuncia el naixement de Joan.— 5 Hi havia en temps d'Herodes, rei de la Judea, un sacerdot que es deia Zacaries, del torn d'Abies²²⁰⁰, el qual tenia per muller una descendent d'Aharon, que es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos a la presència de Déu i seguien, irreprotxables, tots els preceptes i les observances del Senyor. 7 Però no tenien cap fill, perquè Elisabet era estèril²²⁰¹, i tots dos eren ja d'edat avançada.

8 Mentre complia davant Déu l'ofici sacerdotal, durant el torn de la seva classe, 9 li tocà per sorteig, segons el costum dels sacerdots, d'entrar al santuari del Senyor per oferir l'encens. 10 Durant l'hora de l'encens, tota la gent restava a fora pregant. 11 Aleshores se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta   —2128→   de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es torbà, i el temor s'apoderà d'ell. 13 Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat; Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs Joan; 14 tu n'estaràs content i ho celebraràs, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes fermentades²²⁰², i serà ple de l'Esperit Sant des del ventre de la mare; 16 convertirà molts dels fills d'Israel al Senyor, el seu Déu; 17²²⁰³ li anirà al davant amb l'esperit i el poder d'Elies per convertir els cors dels pares envers els falls, i perquè els descreguts tinguin sentiments de justos, a fi de preparar al Senyor un poble ben disposat». 18 Llavors Zacaries digué a l'àngel: «¿I com ho sabré, això? Perquè jo ja sóc vell, i la meva dona també és d'edat avançada». 19 L'àngel li va respondre: «Jo sóc Gabriel, l'assistent de Déu, i he estat enviat per parlar-te i anunciar-te aquest missatge joiós; 20 mira, et quedaràs mut sense poder parlar, fins al dia que això passarà, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu temps».

21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que trigués tant dintre el santuari. 22 Quan va sortir, no els podia parlar, i conegueren que havia tingut una visió al santuari; però ell només els feia senyes. S'havia tornat mut.

23 Un cop complerts els dies del seu ministeri, se'n va anar a casa seva. 24 Passats aquests dies, Elisabet; la seva dona, va quedar embarassada, i durant cinc mesos s'estava amagada. I deia: 25 «Ves com ha obrat amb mi el Senyor, quan ha decidit de posar terme al meu oprobi entre els homes».

Un àngel anuncia el naixement de Jesús.— 26 Al sisè mes, l'àngel Gabriel fou enviat per Déu a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, promesa amb un home que es deia Josep, de la casa de David, i la verge es deia Maria. 28 Va entrar, doncs, a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». 29 Ella es va torbar d'aquestes paraules, i pensava què podia significar   —2129→   aquesta salutació. 30 Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria, que has trobat gràcia a la presència de Déu; 31 concebràs i tindràs un fill, i li posaràs Jesús. 32²²⁰⁴ Serà gran i serà anomenat Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, 33 regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regne no tindrà fi». 34 Però Maria digué a l'àngel: «¿I com és farà això, si jo no conec home?»²²⁰⁵ 35 L'àngel li va respondre: «L'Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això, el nadó serà sant, serà anomenat Fill de Déu²²⁰⁶. 36 I mira, Elisabet, la teva parenta, també ha concebut un fill a les seves velleses, i ja es troba al sisè mes, ella que era tinguda per estèril; 37²²⁰⁷ que a Déu res no és impossible». 38 Maria digué aleshores: «Vet aquí l'esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula». I l'àngel es va retirar.

La mare de Jesús visita la mare de Joan.— 39 Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; 42 i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! 43 ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? 44 Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. 45 I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor. 46²²⁰⁸ Maria digué llavors:

56 Maria es quedà amb ella uns tres mesos, i se'n tornà després a casa seva.

Naixement de Joan.— 57 Mentrestant, arribà a Elisabet el temps del part, i va tenir un fill. 58 Els seus veïns i parents sentiren dir com el Senyor havia estat esplèndid i bo amb ella, i la felicitaven.

Circumcisió i profecies. 59 El dia vuitè anaren a circumcidar l'infant, i li volien posar el non del seu pare, Zacaries. 60 Però hi va intervenir la seva mare dient «De cap manera, sinó que s'ha de dir Joan». 61 Ells li deien: «Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!» 62 I feien senyes al seu pare com volia que es digués. 63 Ell va demanar unes tauletes i hi va escriure: «Joan és el seu nom». I tots van quedar meravellats. 64 A l'instant, se li obrí de nou la boca, se li destravà la llengua, i parlava beneint Déu. 65 Tots els veïns van quedar atemorits, i per tota la muntanya de la Judea es parlava d'aquestes coses; 66 i els qui ho sentien reflexionaven en el seu cor, i deien: «¿Què deurà ser aquest noi?» Efectivament, la mà del Senyor era amb ell. 67 Aleshores Zacaries, el seu pare, quedà ple de l'Esperit Sant, i va profetitzar:

Primers anys de Joan. 80 El noi, doncs, creixia i s'enfortia en el seu esperit, i s'estava als deserts²²²⁴ fins al dia de la seva manifestació a Israel.

2 Naixement de Jesús i anunci a uns pastors. 1 Per aquells dies, sortí un edicte del Cèsar August que fessin el cens de tot el món. 2 Aquest cens fou fet abans que el del governador de la Síria, Quirini²²²⁵. 3 I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva població. 4 També Josep va pujar de la Galilea, del poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, ja que era de la casa i la família de David, 5 per empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava embarassada. 6 Mentre eren allà, se li van complir els dies del part, 7 i va infantar el seu fill primogènit²²²⁶; l'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc a l'hostal.

8 Hi havia a la mateixa contraria uns pastors que vivien al ras i vetllaven de nit guardant el seu ramat. 9 Se'ls aparegué un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum, i es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué: «No tingueu por: us anuncio una   —2132→   gran alegria, que ho serà per a tot el poble: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist Senyor²²²⁷. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora». 13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: 14 «Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima».

15 Quan els àngels els deixaren i se n'anaren cap al cel, els pastors es deien els uns als altres: «Arribem-nos fins a Bet-Lèhem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.» 16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria, Josep i l'infant ajagut a la menjadora. 17 En veure-ho, van fer saber allò que els havien dit sobre aquest nen; 18 i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d'allò que els contaven els pastors. 19 Maria, per la seva banda, conservava tots aquests records i els meditava en el seu cor. 20 Després els pastors se'n tornaren glorificant i lloant Déu per tot allò que havien sentit i vist, tal com els havia estat anunciat.

Circumcisió.— 21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar-lo, li posaren el non de Jesús, nom que havia dit l'àngel abans que fos concebut en el si matern.

Presentació al temple i profecies.— 22 Quan arribà el dia de la purificació²²²⁸ d'ells, segons la Llei de Moisès, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, 23 tal com està escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor²²²⁹, 24 i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins²²³⁰.

25 Hi havia a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i pietós, que esperava el consol d'Israel, i l'Esperit Sant estava en ell. 26 L'Esperit Sant, doncs, li havia revelat que no moriria sense haver vist abans el Messies del Senyor. 27 Impulsat per l'Esperit, va anar al temple, i, quan els pares dugueren l'infant Jesús per complir el que sobre ell prescrivia la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:

33 El seu pare i la seva mare es meravellaven de les coses que deien d'ell, 34 i Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: «Mira, aquest és destinat a ser causa que molts caiguin o s'aixequin a Israel, i com a senyera que trobarà contradicció 35 —i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima— perquè així es descobreixin els pensaments de molts cors».

36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada, que després de soltera havia viscut set anys amb el seu marit, 37 i havia quedat viuda fins a l'edat de vuitanta-quatre anys, la qual no es movia del temple servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 A la mateixa hora, doncs, es presentà ella i lloava Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem²²³³.

Primers anys de Jesús. 39 Un cop hagueren complert tot allò que calia segons la Llei del Senyor, se'n tornaren a la Galilea, al seu poble de Natzaret²²³⁴. 40 I l'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment, i la gràcia de Déu era en ell.

Jesús a casa del seu Pare.— 41 Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per la festa de Pasqua. 42 Quan tenia dotze anys, hi pujaren com era el costum de la festa, 43 i, passats els dies, quan se'n tornaven, l'infant Jesús es quedà a Jerusalem sense que se n'adonessin els seus pares. 44 Creguts que era a la caravana, arribaren al terme de la jornada, i el buscaven entre els parents i coneguts. 45 Com que no el trobaren, se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. 46 I, al cap de tres dies, el trobaren al temple, assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure'l, es quedaren sorpresos,   —2134→   i la seva mare li digué «Fill, ¿per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo t'estem buscant amb ànsia». 49 Ell els va dir: «¿Com és que em buscàveu? ¿No sabíeu que jo he d'estar a casa²²³⁵ del meu Pare?» 50 Però ells no comprengueren allò que els deia²²³⁶.

Anys de joventut.— 51 Després baixà amb ells, anà a Natzaret i els era obedient. I la seva mare ho conservava tot en el seu cor. 52²²³⁷ Quant a Jesús, progressava en enteniment, creixia i augmentava en gràcia tant davant de Déu com davant dels homes.