Visor de obras.

22 Consell dels sanedrites i traïció de Judes. 1²⁴³¹ S'acostava la festa dels Àzims, anomenada Pasqua. 2 I els grans sacerdots i els escribes buscaven com podrien fer-lo desaparèixer, perquè temien el poble. 3²⁴³² Aleshores Satanàs entrà dins de Judes, anomenat Iscariot, que era del nombre dels dotze. 4 I se n'anà a tractar amb els grans sacerdots i els oficials²⁴³³ del temple sobre com els el posaria a les mans. 5 Ells se'n van alegrar, i convingueren de donar-li diners. 6 S'hi va comprometre, i buscava una avinentesa de posar-los-el a les mans d'amagat de la multitud.

Preparació del sopar pasqual.— 7 Va arribar, doncs, el dia dels Àzims, en què s'havia d'immolar l'anyell pasqual; 8 i envià Pere i Joan tot dient: «Aneu a preparar-nos l'anyell pasqual per menjar-lo». 9 Ells li digueren: «¿On voleu que el preparem?» 10 Els contestà: «Mireu, entrant a la ciutat, us trobareu amb un home que porta una gerra d'aigua; seguiu-lo a la casa on entri, 11 i direu a l'amo de la casa: «El Mestre et diu: «¿On és l'estança on podré menjar l'anyell pasqual amb els meus deixebles?» 12 I ell us mostrarà a dalt una gran sala amb estores i coixins; prepareu-ho allí». 13 Se'n van anar, i ho trobaren tal com els havia dit; i van preparar el sopar de Pasqua.

Paraules de comiat durant el sopar.— 14 Quan va   —2185→   arribar l'hora, es posà a taula, i els apòstols amb ell. 15 I els digué: «Desitjava ardentment de menjar aquest sopar de Pasqua amb vosaltres abans de patir; 16 perquè us asseguro que no el menjaré ja més fins que s'acompleixi en el Regne de Déu». 17 Prengué llavors una copa i, després de dir l'acció de gràcies, afegí: «Preneu-la i repartiu-la entre vosaltres²⁴³⁴, 18²⁴³⁵ perquè us asseguro que des d'ara no beuré ja del fruit del cep fins que vingui el Regne de Déu».

L'eucaristia.— 19²⁴³⁶ Després prengué pa, va dir l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: «Això és el meu cos, que és lliurat²⁴³⁷ per vosaltres. Feu això en recordança meva». 20²⁴³⁸ Semblantment la copa, després de sopar, dient: «Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres. 21²⁴³⁹ Amb tot, la mà del qui em traeix és amb mi damunt la taula. 22 El Fill de l'home, sí, fa el seu camí, segons que està decretat; però al d'aquell pel qual és traït!» 23 Llavors començaren a preguntar-se els una als altres qui podia ser el qui havia de fer això.

El més gran ha de ser el servidor de tots.— 24 Es va originar també rivalitat²⁴⁴⁰ entre ells sobre quin d'ells havia de ser tingut per més gran. 25²⁴⁴¹ Però ell els digué: «Els reis de les nacions en disposen com a amos, i els qui les dominen s'anomenen benefactors. 26 Però vosaltres no heu de ser pas així, sinó que el més gran d'entre vosaltres es faci com el més jove, i el qui mana, com el qui serveix. 27²⁴⁴² Perquè, ¿qui és més gran: el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs, jo sóc enmig de vosaltres com el qui serveix.

Recompensa dels deixebles.— 28 Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en les meves proves; 29 i així com el meu Pare ha disposat de la dignitat reial a favor meu, així també jo en disposo a favor vostre, 30²⁴⁴³ de manera que mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne i segueu en trons regint les dotze tribus d'Israel.

Jesús prediu la negació i la conversió de Pere.— 31 Simó, Simó, mira que Satanàs   —2186→   us ha reclamat per garbellar-vos com el blat; 32 jo, però, he pregat per tu perquè no de falleixi la teva fe; i tu, un cop convertit, confirma els teus germans. 33²⁴⁴⁴ Ell li va dir: «Senyor, estic disposat d'anar amb vós a la presó i fins a la mort». 34 Però Jesús li respongué: «T'asseguro, Pere, que no cantarà avui el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes».

És l'hora de la prova. 35 I els va dir: «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró, ni calçat, ¿que us va mancar res?» Ells li contestaren: «No res». 36 Els digué: «Ara, en canvi, el qui tingui bossa, que la prengui, i semblantment el sarró; i qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa²⁴⁴⁵. 37²⁴⁴⁶ Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Fou comptat entre malfactors; ja que la meva missió arriba al seu terme». 38 Ells digueren: «Senyor, aquí hi ha dues espases». Ell els respongué: «Ja n'hi ha prou».

Jesús accepta la voluntat del Pare. Pregària i angoixa.— 39²⁴⁴⁷ Aleshores va sortir i se n'anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres, i el seguiren també els deixebles. 40 Arribat al lloc, els digué: «Pregueu per no caure en cap temptació». 41 Després s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra i, de genolls, pregava: 42 «Pare, si ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra». 43 Llavors se li aparegué un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la suor se li tornà com gotes de sang que corrien fins a terra. 45 S'aixecà de l'oració, anà cap als deixebles i els trobà adormits de la tristesa, 46 i els digué: «¿Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu per no caure en cap temptació».

Jesús és pres.— 47 Encara ell parlava, que es presentà una colla, i l'anomenat Judes, un dels dotze, els anava al davant, i s'acostà a Jesús per besar-lo. 48 Jesús li digué: «Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?» 49 En veure els del seu voltant el que anava a passar,   —2187→   digueren: «Senyor, ¿ataquem amb l'espasa? 50 I un d'ells va ferir un servent del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. 51 Però Jesús digué: «Deixeu fer fins això». I, tocant-li l'orella, el va curar. 52 Després Jesús digué als qui havien vingut contra ell, grans sacerdots, oficials del temple i ancians: «¿Com per un lladre heu sortit amb espases i garrots? 53 Quan cada dia era amb vosaltres al temple no vau estendre les mans contra mi; però aquesta és la vostra hora i el poder de les tenebres».

Negacions de Pere.— 54²⁴⁴⁸ El van agafar, doncs, se l'endugueren i l'introduïren a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 En veure'l una criada assegut a la vora del foc, i després d'haver-se'l mirat bé, exclamà: «Aquest també hi era, amb ell». 57 Però ell ho negà: «No el conec, dona». 58 Poc temps després, un altre, veient-lo, digué: «Tu també ets d'ells». Però Pere respongué: «No en sóc, home». 59 I, passat cosa d'una hora, un altre va insistir: «Ben cert, aquest també hi era, amb ell, perquè és galileu». 60 Però Pere va replicar: «Home, no sé pas què vols dir». A l'instant, encara ell parlava, va cantar un gall. 61 El Senyor, girant-se, es va mirar Pere, i Pere es recordà de les paraules del Senyor, de com li havia dit: «Abans que canti el gall avui, em negaràs tres vegades». 62 I sortí a fora i plorà amargament.

Burles dels guardes.— 63²⁴⁴⁹ Els qui el guardaven en feien mofa i el maltractaven; 64 li cobrien la cara i li preguntaven: «Au, profetitza! Qui és el qui t'ha pegat?» 65 I proferien contra ell moltes altres injúries.

Jesús es declara Messies i Fill de Déu.— 66 Quan fou de dia es reuní el consell dels ancians del poble, grans sacerdots i escribes, i el conduïren al seu tribunal²⁴⁵⁰; i li digueren: 67²⁴⁵¹ «Si tu ets el Messies, digue'ns-ho». Ell els va respondre: «Si us ho dic, no ho creureu; 68 i si us pregunto, no em respondreu. 69²⁴⁵² Però des d'ara el Fill de l'home seurà a la dreta   —2188→   del poder de Déu». 70 Aleshores tots digueren: «Així, doncs, tu ets el Fill de Déu?» Ell els va dir: «Vosaltres mateixos ho dieu: jo el sóc». 71 Llavors digueren: «¿Quina necessitat tenim ja de cap declaració? Nosaltres mateixos ho hem sentit de la seva boca».

23 Davant de Pilat, Jesús declara que és Rei. 1²⁴⁵³ Aleshores s'aixecà tota l'assemblea, i el dugueren a Pilat. 2 I començaren a acusar-lo: «Hem trobat aquest revoltant el nostre poble, prohibint de pagar tributs al Cèsar i dient que ell és el Messies Rei». 3²⁴⁵⁴ Pilat el va interrogar: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Ell li respongué: «Tu mateix ho dius». 4 Pilat digué aleshores als grans sacerdots i a les multituds: «No trobo cap delicte en aquest home». 5 Però ells insistien: «Revolta el poble ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí».

Herodes menysprea Jesús.— 6 En sentir-ho Pilat, preguntà si l'home era galileu 7 i, assabentat que era de la jurisdicció d'Herodes, que es trobava també aquells dies a Jerusalem, l'hi va enviar. 8 En veure Jesús, Herodes es va alegrar molt, ja que des de feia força temps desitjava de veure'l, perquè en sentia parlar, i esperava veure-li fer algun miracle. 9 El va interrogar, doncs, llargament, però ell no li contestà res. 10 Hi eren presents els grans sacerdots i els escribes, que l'acusaven amb vehemència. 11 Herodes, juntament amb la seva guàrdia, el va menysprear i, després de posar-li per burla un vestit llampant, el va remetre a Pilat. 12 I aquell dia Herodes i Pilat es feren amics, ja que abans estaven renyits.

Pilat intenta inútilment d'alliberar Jesús. La sentència.— 13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els magistrats i el poble, 14 i els digué: «M'heu presentat aquest home com a subversor del poble; jo he examinat la causa davant vostre, i no li he trobat cap dels delictes de què l'acuseu. 15 Ni tampoc Herodes, ja que ens l'ha tornat a enviar. Ja veieu que no se li ha pogut provar res que mereixi la mort. 16 El castigaré, doncs,   —2189→   i el deixaré anar». 17²⁴⁵⁵ 18²⁴⁵⁶ Però tots alhora es posaren a cridar: «Fora aquest, deixa'ns anar Barrabàs!» 19 El qual havia estat ficat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per homicidi. 20 Pilat tornà a parlar-los amb ganes de deixar lliure Jesús: 21 Però ells cridaven: «Crucifica'l, crucifica'l!» 22 Ell, per tercera vegada, els digué: «¿Però quin mal ha fet, aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort; el castigaré, doncs, i el deixaré anar». 23 Però ells insistien amb grans crits demanant que fos crucificat, i la seva cridòria s'anava fent més forta. 24 Aleshores Pilat decidí de satisfer la seva petició. 25 Va deixar anar, com ells demanaven, aquell qui per revolta i homicidi havia estat ficat a la presó; Jesús, en canvi, va lliurar-lo a la voluntat d'ells.

Plany de les dones i profecia.— 26 Quan se l'enduien, van agafar un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu per portar-la darrera de Jesús. 27 El seguia una gran multitud de poble i de dones, que donaven mostres de dol i el planyien. 28 Jesús, girant-se envers elles, els digué²⁴⁵⁷: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills, 29 perquè vénen dies en què diran: «Sortoses les estèrils i els ventres que no han infantat, i els pits que no han criat. 30²⁴⁵⁸ Aleshores començaran a dir a les muntanyes: «Caieu damunt nostre!» I als turons: «Colgueu-nos!» 31 Perquè, si fan això al tronc verd, ¿què serà del sec?» 32 Duien també juntament amb ell dos malfactors perquè fossin executats.

Crucifixió.— 33²⁴⁵⁹ Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, allà el crucificaren, i també els malfactors, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34²⁴⁶⁰ Jesús deia: «Pare, perdoneu-los, que no saben pas el que fan». I es repartiren els seus vestits, i s'ho feren a la sort.

Burles del poble i dels soldats.— 35²⁴⁶¹ El poble era allà, mirant-s'ho. També els magistrats se'n burlaven dient: «Va salvar-ne d'altres; que se salvi a si mateix, si ell és el Messies de Déu, l'Elegit!» 36²⁴⁶² L'escarnien també   —2190→   els soldats, que se li acostaven per oferir-li vinagre i li deien: 37 «Si tu ets rei dels jueus, salva't a tu mateix». 38²⁴⁶³ Hi havia també un rètol damunt d'ell: «Aquest és el rei dels jueus».

Conversió d'un lladre. 39²⁴⁶⁴ Un dels malfactors penjats a la creu l'insultava dient: «¿No ets tu el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres!» 40 Però l'altre el renyava: «¿Tu tampoc no tems Déu, tu que et trobes en un mateix suplici? 41 I encara nosaltres amb justícia, ja que rebem el que mereixen els nostres actes; aquest, en canvi, no ha fet res de mal». 42 I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne». 43 I li respongué: «Et prometo que avui seràs amb mi al paradís»²⁴⁶⁵.

Mort de Jesús.— 44²⁴⁶⁶ Era ja cap al migdia, quan, tapat el sol, les tenebres s'estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda, 45²⁴⁶⁷ i el vel del temple s'esquinçà pel mig. 46²⁴⁶⁸ Jesús, fent un gran clam, digué: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!» I, havent dit això, va expirar.

47 En veure el centurió el que havia passat, glorificava Déu dient: «Veritablement aquest home era just». 48 I tota la gent que havien assistit en aquest espectacle, en veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. 49²⁴⁶⁹ Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de la Galilea s'estaven a distància i ho contemplaven.

Sepultura de Jesús.— 50 Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home bo i just, 51 que no havia consentit ni a la resolució ni als actes d'ells, natural d'Arimatea, població dels jueus, el qual esperava el Regne de Déu. 52 Aquest es presentà a Pilat i li demanà el cos de Jesús; 53 el va baixar, l'embolcallà amb un llençol i el diposità en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el dia de la Preparació, i apuntava el dissabte²⁴⁷⁰. 55 Seguien les dones que havien vingut amb ell des de la Galilea, i veieren el sepulcre i com hi havia estat dipositat el seu cos. 56 Després se'n tornaren i prepararen perfums i ungüents.   —2191→   I el dissabte observaren el repòs, segons el precepte.

24 Dos àngels anuncien la resurrecció.— 1²⁴⁷¹ El diumenge, molt de matí, anaren al sepulcre portant els perfums que havien preparat, 2 i van trobar la pedra apartada del sepulcre. 3 Hi entraren, però no hi trobaren el cos del Senyor Jesús. 4 Estaven perplexes d'això, quan se'ls presentaren dos homes amb vestidures resplendents. 5 Mentre elles, espantades, abaixaven la cara a terra, els digueren: «¿Per què busqueu entre els morts aquell qui és viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us va parlar quan encara era a la Galilea: 7 «El Fill de l'home, deia, ha de ser posat a les mans dels pecadors i crucificat, i ha de ressuscitar el tercer dia». 8 I es van recordar de les seves paraules.

Dubte dels apòstols. Pere comprova que al sepulcre no hi ha el cos. 9 En tornar del sepulcre anunciaren totes aquestes coses als onze i a tots els altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume; també les altres que anaven amb elles deien als apòstols les mateixes coses. 11²⁴⁷² Però a ells, aquestes paraules els van semblar un deliri; i no se les creien. 12²⁴⁷³ Amb tot, Pere s'aixecà i va córrer cap al sepulcre, es va inclinar i veié només les mortalles; i se'n tornà cap a casa, admirat del que havia succeït.

Jesús s'apareix camí d'Emaús.— 13²⁴⁷⁴ El mateix dia, dos dels deixebles s'encaminaven cap a un poblet, seixanta estadis lluny de Jerusalem, anomenat Emaús. 14 I conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, el mateix Jesús se'ls ajuntà, i caminava amb ells, 16 però un poder secret els retenia els ulls perquè no el reconeguessin. 17 I els digué «¿Quina conversa és aquesta que teniu tot caminant?» I s'aturaren amb un posat tot trist. 18 Un d'ells, que es deia Cleofàs, li respongué: «¿Tu ets l'únic foraster a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?» 19 Els digué: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era   —2192→   un profeta poderós en obres i en doctrina, davant de Déu i de tot el poble; 20 com els grans sacerdots i els nostres magistrats el van lliurar perquè fos condemnat a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui redimiria Israel; però, amb tot això, ja és el tercer dia d'ençà que han passat aquestes coses. 22 És veritat que algunes dones d'entre els nostres ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre 23 i, no trobant el seu cos, han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, que diuen que viu. 24 Llavors alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell, no l'han vist». 25 Ell els digué: «O necis i irresoluts de cor per a creure tot el que van anunciar els profetes! 26 ¿No calia potser que el Messies patís tot això i entrés així a la seva glòria?» 27 I, començant per Moisès i tots els profetes, els va interpretar el que es referia a ell en totes les Escriptures. 28 Mentrestant, arribaven al poble on anaven, i ell va fer veure que anava més enllà. 29 Però van forçar-lo dient-li: «Quedeu-vos amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar». Va entrar, doncs, per quedar-se amb ells. 30 I quan es posà amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà²⁴⁷⁵. 31 Llavors se'ls obriren els ulls, i el reconegueren, però ell se'ls féu invisible. 32 I es van dir l'un a l'altre: «¿No és veritat que teníem el cor tot ardent quan ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?» 33 I van aixecar-se aquell mateix moment, se'n tornaren a Jerusalem i trobaren reunits els onze i els seus companys, 34 que deien: «Realment, el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». 35 I també ells els contaren allò que els havia passat pel camí i com l'havien reconegut en la fracció del pa.

Jesús s'apareix als apòstols.— 36²⁴⁷⁶ Mentre parlaven d'això, es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres!» 37 Espaordits i plens d'esglai, es pensaven que veien un esperit. 36 I els digué: «¿Per què us contorbeu i per què   —2193→   us vénen al cor aquests pensaments? 39 Mireu-me les mans i els peus, que sóc jo mateix; palpeu-me i mireu, que un esperit no té carn ni ossos com veieu que tinc jo». 40 Dient això, els mostrà les mans i els peus. 41 Però com que, de l'alegria, encara no s'ho acabaven de creure i estaven tots meravellats, llavors els digué: «¿Teniu aquí res per a menjar?²⁴⁷⁷» 42 Ells li donaren un tros de peix a la brasa; 43 el prengué i se'l menjà davant d'ells.

Jesús explica el sentit de la passió i promet l'Esperit Sant.— 44 Aleshores els digué: «Això és el que jo us deia quan encara era amb vosaltres: que calia que es complís tot el que hi ha escrit de mi a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms». 45 Llavors els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin les Escriptures. 46 I els digué: «Així estava escrit que el Messies patís i ressuscités d'entre els morts el tercer dia, 47 i que fos predicada en nom seu la conversió per a remissió dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en son testimonis. 49 I jo enviaré damunt vostre la promesa del meu Pare; vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força de dalt».

Ascensió de Jesús.— 50²⁴⁷⁸ Després se'ls endugué fins a prop de Betània i, tot alçant les mans, els beneí. 51 I mentre els beneïa, se separà d'ells, i era endut cap al cel²⁴⁷⁹. 52 Ells el van adorar prosternats, i retornaren a Jerusalem amb gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.

  —2194→  

1 La paraula de Déu i les seves obres.— 1 Al començament, existia la Paraula²⁴⁸¹ i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu. 2 Estava amb Déu al començament. 3 Totes les coses han vingut a l'existència per mitjà d'ella, i ni una sola de les que han vingut a l'existència no hi ha vingut sense ella. 4 En ella hi ha la vida, i la Vida era la Llum dels homes²⁴⁸²; 5 i la Llum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l'hagin pogut atènyer mai.

Manifestació de la Llum. Encarnació i gràcia.— 6 Aparegué un home enviat de Déu, que es deia Joan. 7 Aquest vingué com a testimoni²⁴⁸³ a testimoniar de la Llum a fi que tots creguessin per ell. 8 No era pas la Llum, sinó que havia de testimoniar de la Llum. 9 Existia, però, aquella Llum vera que, venint al món, il·lumina tot home. 10 Era present al món, i per mitjà d'ell el món havia tingut a l'existència; però el món²⁴⁸⁴ no el conegué. 11 Vingué a casa seva²⁴⁸⁵, però els seus no l'acolliren. 12 Però a tots els qui el reberen va donar poder d'esdevenir fills de Déu, als qui creuen en el seu nom, 13 ell que ha nascut²⁴⁸⁶, no pas de la sang, ni del voler carnal, ni del voler d'home, sinó de Déu.

14 I la Paraula es va fer home i visqué entre nosaltres²⁴⁸⁷, i vam contemplar la seva glòria, glòria que té del Pare com a Fill únic, ple de gràcia i de veritat. 15 Joan dóna testimoniatge d'ell i clama: «Aquest és aquell de qui vaig dir: el qui ve darrera meu m'ha passat al davant, perquè era   —2195→   primer que jo»²⁴⁸⁸. 16 Cert, de la seva plenitud, tots n'hem rebut, i gràcia per gràcia²⁴⁸⁹; 17 perquè la Llei fou donada per Moisès; la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. 18 Déu, ningú no l'ha vist mai²⁴⁹⁰; l'Unigènit que és al si del Pare és qui l'ha revelat.

Joan dóna testimoniatge. 19 Aquesta és la declaració de Joan, quan els jueus²⁴⁹¹ li enviaren de Jerusalem sacerdots i levites a preguntar-li: «¿Qui ets, tu?» 20 Ell ho reconegué, sense negar la veritat; ho respongué: «Jo no sóc el Messies». 21 Li preguntaren: «¿Doncs, què? ¿Ets Elies, tu?» Diu: «No el sóc». «¿Ets el Profeta?»²⁴⁹² Respongué: «No». 22 Li digueren, doncs: «Qui ets?, per donar una resposta als qui ens han enviat; ¿què dius de tu mateix?» 23²⁴⁹³ Digué: «Jo sóc la veu d'un que clama en el desert: aplanen el camí del Senyor, com digué el profeta Isaïes». 24 Alguns enviats eren dels fariseus.

25 I li preguntaren: «¿Per què bateges, doncs, si tu no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» 26 Joan els respongué: «Jo batejo amb aigua; però enmig de vosaltres ja hi ha aquell qui vosaltres no coneixeu²⁴⁹⁴, 27²⁴⁹⁵ el qui ve darrera meu, de qui no sóc digne de deslligar la corretja de la sandàlia». 28 I això s'esdevingué a Betània, dellà el Jordà, on Joan batejava.

Joan revela que Jesús és el Messies.— 29 L'endemà Joan veu Jesús dirigint-se cap a ell, i diu: «Mireu l'anyell de Déu que pren sobre seu²⁴⁹⁶ el pecat del món. 30 És aquest aquell de qui jo vaig dir: «Darrera meu ve un home que m'ha passat al davant, perquè era primer que jo. 31 Jo no el coneixia; però he vingut a batejar amb aigua perquè ell fos manifestat a Israel.» 32²⁴⁹⁷ I Joan va testimoniar: «He vist l'Esperit que davallava del cel com una coloma, i es posava damunt seu. 33 Jo no el coneixia, però el qui em va enviar a batejar amb aigua em va dir: «Aquell damunt del qual veuràs davallar i posar-se l'Esperit, aquest és el qui bateja amb l'Esperit Sant». 34 I jo ho he vist i he testificat que aquest és l'Escollit²⁴⁹⁸ de Déu».

  —2196→  

Els primers deixebles reconeixen el Messies.— 35 L'endemà Joan era novament allà amb dos dels seus deixebles; 36 i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu». 37 Els dos deixebles el sentiren parlar així, i van seguir Jesús²⁴⁹⁹. 38 Jesús es girà i, veient que el seguien, els digué: «Què voleu?» Ells li respongueren: «Rabbí —que vol dir Mestre—, on us allotgeu?» 39 Els digué: «Veniu a veure-ho». Hi anaren, doncs, i veieren on s'allotjava, i es van quedar amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 40 Andreu, el germà de Simó Pere, era un dels dos²⁵⁰⁰ que havien sentit el que digué Joan i l'havien seguit. 41 El primer amb qui es trobà fou el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies» —que vol dir Crist o Ungit—. 42 El dugué, doncs, a Jesús. Jesús, mirant-se'l, va dir: «Tu ets Simó, el fill de Joan; tu seràs anomenat Quefes» —que significa Pere.

43 L'endemà Jesús resolgué d'anar cap a la Galilea; trobà Felip i li digué: «Segueix-me». 44 Felip era de Bet-Saida, el poble d'Andreu i de Pere. 45 Felip trobà Natanael²⁵⁰¹ i li digué: «Aquell de qui va escriure Moisès a la Llei, i els Profetes²⁵⁰², l'hem trobat: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». 46 Natanael li féu: «¿De Natzaret pot sortir res de bo?» Felip li contestà: «Vine i ho veuràs». 47 Jesús veié Natanael que venia i digué d'ell: «Aquí teniu un israelita de debò, un home sense engany». 48 Natanael li féu: «¿D'on em coneixeu?» Jesús li contestà: «Abans que Felip et cridés, quan eres sota la figuera²⁵⁰³, t'he vist». 49 Natanael li respongué: «Rabbí, vós sou el Fill de Déu, vós sou el Rei d'Israel». 50 Jesús respongué: «¿Perquè t'he dit que t'he vist sota la figuera, creus? Coses més grans que això veuràs». 51 I li diu: «Us ben asseguro que veureu obert el cel i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home»²⁵⁰⁴.

2 Primer miracle a Canà. Jesús revela la seva glòria²⁵⁰⁵.— 1 El tercer dia, es van celebrar unes noces a Canà²⁵⁰⁶ de la Galilea, i s'hi trobava la mare de   —2197→   Jesús; 2 també hi fou convidat Jesús amb els seus deixebles. 3 La mare de Jesús li diu: «No tenen vi». 4 Jesús li respon: «¿Què voleu de mi, dona? Encara no és arribada la meva hora»²⁵⁰⁷. 5 La seva mare diu als servidors: «Feu tot allò que us digui». 6 Hi havia allí sis piques de pedra, destina des a les purificacions dels jueus, de dues o tres mesures²⁵⁰⁸ de cabuda cada una. 7 Jesús els diu: «Ompliu d'aigua les piques». I les ompliren fins dalt. 8 Els diu «Traieu-ne ara, i porteu-ne al cap de servei». Ells li'n van portar. 9 Així que el cap de servei hagué tastat l'aigua convertida en vi —que no sabia d'on era; ho sabien, però, els servidors que havien tret l'aigua—, cridà el nuvi 10 i li digué: «Tothom serveix primer un bon vi, i quan han begut a desdir, un de menys bo; però tu has guardat el bon vi fins ara». 11 Així començà Jesús els miracles a Canà de la Galilea i manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

12 Després baixà a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, i s'hi quedaren no gaires dies.

Treu del temple els negociants. El temple reconstruït serà el cos de Jesús ressuscitat.— 13²⁵⁰⁹ Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús pujà a Jerusalem. 14 Va trobar al temple els venedors de bous, d'ovelles i de coloms, i els canvistes asseguts; 15 es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, és a dir, les ovelles i els bous; escampà els diners dels canvistes i capgirà les taules, 16 i digué als venedors de coloms: «Traieu això d'aquí; no feu de la casa del meu Pare una casa de comerç». 17²⁵¹⁰ Els seus deixebles es van recordar que està escrit: El Zel d e la vostra casa em devora. 18 Els jueus llavors li van respondre: «¿Quin senyal ens mostres que t'autoritzi a obrar així?» 19 Jesús els contestà: «Desfeu aquest temple, i en tres dies el tornaré a aixecar».   —2198→   20 Els jueus li digueren: «En quaranta-sis anys s'ha construït aquest temple²⁵¹¹, i tu l'aixecaràs en tres dies?» 21 Ell, però parlava del temple del seu cos²⁵¹². 22 Quan hagué ressuscitat d'entre els molts, els seus deixebles es recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula que Jesús va dir.

Fe insegura dels de Jerusalem. 23 Mentre era a Jerusalem per la Pasqua, durant la festa, molts cregueren en el seu nom veient els miracles que feia. 24 Però Jesús no se'n fiava, perquè els coneixia tots, 25 i no necessitava que ningú li fes conèixer els homes; ell sabia prou què hi ha en l'home.

3 El naixement de dalt. Diàleg amb Nicodem²⁵¹³. 1 Hi havia un home entre els fariseus, que es deia Nicodem, un dels magistrats dels jueus. 2 Anà de nit a trobar Jesús i li digué: «Rabbí, sabem que heu vingut com a mestre de part de Déu, perquè ningú no pot fer aquests miracles que vós feu, si Déu no és amb ell».

3 Jesús li respongué: «T'ho ben asseguro: ningú que no neixi de dalt no pot veure el Regne de Déu». 4 Nicodem li diu: «¿Com pot néixer un home, quan ja és vell? ¿És que pot entrar una altra vegada al ventre de la mare, i llavors néixer?» 5 Jesús li respongué: «T'ho ben asseguro: qui no neix de l'aigua i de l'Esperit no pot entrar al Regne del cel. 6 Allò que ha nascut de la carn és carn; i allò que ha nascut de l'Esperit és esperit. 7 No t'estranyis si t'he dit: heu de néixer de dalt. 8 El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Semblantment passa amb tothom qui ha nascut de l'Esperit»²⁵¹⁴. 9 Nicodem respongué: «¿Com pot fer-se, això?» 10 Jesús li contestà: «¿Tu ets el mestre d'Israel, i no saps això? 11 Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem i testifiquem allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoniatge. 12 Si, quan us he dit les coses de la terra, no heu cregut, ¿com creureu, si us dic les coses del cel?

13 Ningú no ha pujat al cel sinó el qui ha davallat   —2199→   del cel, el Fill de l'home²⁵¹⁵. 14 I així com Moisès va enlairar la serp al desert, així cal que sigui enlairat el Fill de l'home²⁵¹⁶ 15 a fi que tot el qui creu tingui en ell la vida eterna. 16 Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna. 17 Que Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món sigui salvat per mitjà d'ell. 18 Qui creu en ell no és condemnat. Qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom de l'unigènit Fill de Déu. 19 La condemna consisteix en això: que la llum va venir al món, i els homes es van estimar més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren dolentes²⁵¹⁷. 20 Tot el qui fa el mal avorreix la llum i no va cap a la llum perquè no siguin reprovades les seves obres; 21 però qui practica la veritat va cap a la llum per què es manifestin les seves obres, ja que són fetes segons Déu».

Joan s'alegra de cedir el lloc a Jesús.— 22 Després d'això, Jesús anà amb els seus deixebles a la terra de la Judea, i allà s'estava amb ells i hi batejava. 23 També Joan batejava a Ainon, prop de Salim, perquè allà hi havia molta d'aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar. 24 Aleshores Joan encara no havia estat ficat a la presó. 25 Doncs, bé, s'originà una discussió entre els deixebles de Joan i un jueu entorn de la purificació. 26 Anaren a trobar Joan i li digueren «Rabbí, aquell qui era amb vós a l'altra banda del Jordà, de qui vós vau donar testimoniatge, bateja, i tothom va cap a ell».

27 Joan respongué: «L'home no pot atribuir-se res, si no li ha estat donat del cel. 28 Vosaltres mateixos em sou testimonis que vaig dir: «No sóc jo, el Messies, sinó que he estat tramés davant seu». 29 Qui té l'esposa és l'espòs; però l'amic de l'espòs²⁵¹⁸, que es troba allà i el sent, s'entusiasma de joia en sentir la veu de l'espòs. 30 Aquesta meva joia, doncs, és ara ben completa. Cal que ell creixi i que jo minvi.

31 Aquell qui ve de dalt està per damunt de tots. El   —2200→   qui és de la terra, de la terra és i de la terra parla. El qui ve del cel 32 testifica allò que ha vist i ha sentit, però ningú no acepta el seu testimoniatge. 33 El qui ha acceptat el seu testimoniatge ha certificat que Déu és veraç. 34 Aquell qui Déu ha enviat diu les paraules de Déu, que no dóna pas l'Esperit amb mesura²⁵¹⁹. 35 El Pare estima el Fill, i tot ho ha posat a la seva mà. 36 Qui creu en el Fill té la vida eterna; però qui no vol creure en el Fill no veurà la vida, sinó que la ira de Déu plana damunt d'ell».

4 El Salvador del món. Diàlegs amb una samaritana i amb els deixebles. Fe dels samaritans. 1 Quan Jesús, doncs, va saber que els fariseus havien sentit dir que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan 2 —per bé que no batejava Jesús mateix, sinó els seus deixebles—, 3 deixà la Judea i se'n va anar una altra vegada a la Galilea. 4 Havia de passar per la Samaria.

5 Arribà, doncs, en un poble de la Samaria, anomenat Sicar, prop del camp que Jacob donà al seu fill Josep. 6 Allà hi ha el pou de Jacob. Jesús, doncs, fatigat del camí, seia bonament a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Es presenta una samaritana a pouar aigua. Jesús li diu: «Dóna'm de beure». 8 —Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar—. 9 La samaritana li diu: «¿Com és que vós, que sou jueu, em demaneu de beure a mi, que sóc samaritana?»

10 Jesús li respon: «Si sabessis el do de Déu i qui és el qui et diu: «Dóna'm de beure», ets tu que l'hauries pregat, i t'hauria donat aigua viva»²⁵²⁰. 11 Ella li diu: «Senyor, no teniu res per a pouar, i el pou és fondo²⁵²¹; ¿d'on teniu, doncs, l'aigua viva? 12 ¿Sou potser més gran que el nostre pare Jacob, que ens va donar el pou, i en va beure ell mateix i els seus fills i el seu bestiar?» 13 Jesús respongué: «Tot el qui beu d'aquesta aigua tornarà a tenir set; 14 però qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai mes no tindrà set, sinó que l'aigua que li donaré esdevindrà en ell una font d'aigua que rajarà fins a la vida eterna».

  —2201→  

15 La dona li diu: «Senyor, doneu-me'n, d'aquesta aigua, perquè no tingui més set ni hagi de venir aquí a pouar». 16 Li diu: «Vés, crida el teu marit i vine aquí». 17 La dona respon: «No en tinc, de marit». Jesús li fa: «Ja tens raó de dir: «No en tinc, de marit», 18 perquè n'has tingut cinc, i el que tens ara no és el teu marit; en això has dit la veritat».

19 La dona li diu: «Senyor, veig que sou profeta, vós. 20 Els nostres pares van adorar en aquesta muntanya²⁵²², i vosaltres dieu que és a Jerusalem on s'ha d'adorar». 21 Jesús li diu: «Creu-me, dona: ve l'hora que no serà en aquesta muntanya ni a Jerusalem on adorareu el Pare. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però ve l'hora, i és ara, que els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; que així són els qui vol el Pare per adoradora. 24 Déu és esperit, i els qui adoren han d'adorar en esperit i en veritat». 25 La dona li diu: «Sé que ha de venir el Messies —que vol dir Crist o Ungit—; quan ell vindrà ens ho revelarà tot». 26 Jesús li fa: «Sóc jo, el qui et parla».

27 En això, van arribar els seus deixebles i es van estranyar que parlés amb una dona. Amb tot, cap d'ells no li va dir: «Què volíeu?» o: «Per què parleu amb ella?» 28 La dona deixà llavors la seva gerra, corregué al poble i va dir a la gent: 29 «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet; no és pas el Messies?» 30 Sortiren del poble i anaven cap a ell.

31 Mentrestant els deixebles el pregaven: «Rabbí, mengeu». 32 Però ell els digué: «Jo tinc per a menjar un aliment que vosaltres no sabeu». 33 Els deixebles es deien els uns als altres: «¿És que algú li ha portat menjar?» 34 Jesús els diu: «El meu aliment és que faci la voluntat del qui m'ha enviat i que dugui a terme la seva obra²⁵²³. 35 ¿No dieu vosaltres: «Encara trigarà quatre mesos a venir la sega?» Doncs, bé, us dic que alceu els ulls i mireu els camps, que ja són rossos per a la sega²⁵²⁴. 36 Ja el segador rep el jornal i recull fruit per a la vida eterna, de manera que el   —2202→   sembrador s'alegri juntament amb el segador. 37 En això té raó la dita, que és un el qui sembra i un altre el qui sega. 38 Jo us he enviat a segar el que no us ha costat cap fatiga; d'altres s'hi han fatigat, i vosaltres us heu introduït al lloc del seu treball».

39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». 40 Els samaritans, doncs, quan arribaren on ell era, li van pregar que es quedés amb ells. I s'hi quedà dos dies. 41 I molts més encara cregueren per la seva paraula. 42 I deien a la dona: «Ja no és pel que tu deies, que creiem; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és veritablement el Salvador del món»²⁵²⁵.

Jesús a la Galilea.— 43 Després dels dos dies va partir d'allà cap a la Galilea. 44 Jesús mateix havia assegurat que un profeta no és tingut en consideració a la seva pàtria²⁵²⁶. 45 Quan va arribar, doncs, a la Galilea, els galileus l'acolliren, després d'haver vist tot el que havia fet a Jerusalem durant la festa, ja que ells també havien anat a la festa.

Segon miracle a Canà: guarició del fill d'un funcionari reial.— 46²⁵²⁷ Tornà, doncs, a Canà de la Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Hi havia un funcionari reial²⁵²⁸, que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de la Judea a la Galilea, se li presentà i li pregà que baixés a guarir el seu fill, que es trobava a punt de morir. 48 Jesús li digué: «Si no veieu miracles i prodigis, no creieu!» 49 El funcionari reial li replicà: «Senyor, baixeu abans que es mori el meu fillet». 50 Jesús li va dir: «Vés, el teu fill viu». L'home va creure en la paraula que li digué Jesús, i es posà en camí. 51 Ja baixava, quan els seus criats que venien es trobaren amb ell i li digueren que el seu fill era viu. 52 Els demanà a quina hora s'havia posat millor. Li digueren: «Ahir, cap a la una del migdia el va deixar la febre». 53 Llavors el pare reconegué que era l'hora que Jesús li havia dit: «El teu fill viu».   —2203→   I va creure ell i tota la seva casa. 54 Aquest segon miracle, el va fer Jesús de retorn de la Judea a la Galilea.

5 Jesús guareix un paralític.— 1 Després d'això, s'esqueia una festa²⁵²⁹ dels jueus, i Jesús pujà a Jerusalem. 2 Hi ha a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina, anomenada en hebreu Bezatà²⁵³⁰, que té cinc pòrtics, 3 on jeia una multitud de malalts, cecs, coixos, baldats²⁵³¹. 4²⁵³² 5 Hi havia allà un home que estava malalt feia trenta-vuit anys. 6 En veure'l Jesús ajagut i sabent que es trobava així ja de molt temps, li diu: «¿Vols curar-te?» 7 El malalt li respon: «Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina, així que es remou l'aigua; i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo». 8 Jesús li diu: «Aixeca't, pren la llitera i camina». 9 A l'instant, l'home es trobà sa; prengué la llitera, i caminava.

Diàleg amb els jueus. El Fill no guarda el repòs, perquè és igual a Déu.— I aquell dia era dissabte. 10 Els jueus, doncs, deien al qui havia estat guarit: «És dissabte; no t'és permès de portar la llitera». 11 Els respongué: «Aquell qui m'ha curat, m'ha dit: «Pren la llitera i camina». 12 Li preguntaren: «¿Qui és l'home que t'ha dit: «Pren la llitera i camina?» 13 El qui havia estat curat no sabia qui era, perquè Jesús s'havia fet fonedís d'entre la gent que hi havia en aquell indret. 14 Després, Jesús el trobà al temple i li digué: «Ja veus que t'has posat bo; ara no pequis més, que no et passi res de pitjor»²⁵³³. 15 L'home se n'anà, i digué als jueus que era Jesús qui l'havia curat. 16 Per això, els jueus perseguien Jesús, perquè feia aquestes coses en dissabte. 17 Però ell els replicà: «El meu Pare fins ara treballa, i jo també treballo»²⁵³⁴. 18 Llavors els jueus, encara més volien matar-lo, perquè no sols violava el dissabte, sinó que fins i tot anomenava Déu pare seu, i es feia així ell mateix igual a Déu.

  —2204→  

El Fill judica i dóna la vida igual que el Pare. 19 Llavors Jesús respongué: «Us ben asseguro que el Fill no pot fer res d'ell mateix, que no ho vegi fer al Pare; allò que aquest fa, ho fa també igualment el Fill. 20 Perquè el Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa, i obres més grans que aquestes li mostrarà encara, tant, que vosaltres en quedareu meravellats. 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els fa viure, així el Fill dóna vida als qui vol. 22 El Pare no judica ningú: tot el judici, l'ha donat al Fill 23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. Qui no honora el Fill no honora el Pare que l'ha enviat. 24 Us ho ben asseguro: qui escolta la meva paraula i creu en el qui m'ha enviat té la vida eterna i no cau en condemna, sinó que ha passat de la mort a la vida²⁵³⁵. 25 Us ben asseguro que ve l'hora, i és ara, que els morts escoltaran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. 26 Perquè així com el Pare té vida en si mateix, així també ha donat al Fill de tenir vida en si mateix. 27 I li ha donat autoritat de judicar, perquè és Fill de l'home. 28 No us n'estranyeu: ve l'hora en què tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu, 29 i sortiran: els qui hauran fet el bé, per ressuscitar a la vida; els qui hauran comès el mal, per ressuscitar condemnats. 30 Jo no puc fer res de mi mateix: tal com sento, judico, i el meu judici és just, ja que no busco la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.

Testimoniatge de Joan i de Déu mateix.— 31 Si només jo testimoniés de mi mateix, el meu testimoniatge no valdria²⁵³⁶; 32 és un altre qui testimonia de mi; i sé que el testimoniatge que dóna de mi és verídic. 33 Vosaltres heu tramès missatgers a Joan, i ell ha donat testimoniatge de la veritat; 34 no és pas que jo depengui d'un testimoniatge humà; dic això només per la vostra salvació. 35 Aquell era la llàntia que crema i fa llum, i vosaltres vau consentir d'entusiasmar-vos un moment amb la seva claror. 36 Jo, però, tinc un testimoniatge més gran que el de Joan: les   —2205→   obres que m'ha donat el Pare per dur-les a terme, aquestes mateixes obres que faig testimonien de mi que el Pare m'ha enviat; 37 i el Pare que m'ha enviat, ell mateix ha donat testimoniatge de mi. Però vosaltres no heu sentit ma i la seva veu, ni heu vist la seva faç; 38 ni la seva paraula està en vosaltres, ja que no creieu en aquell qui ell ha enviat. 39 Escruten les Escriptures, vosaltres que us penseu tenir-hi la vida eterna; són elles també les que donen testimoniatge de mi; 40 però no voleu venir a mi per tenir vida! 41 La glòria, no la rebo dels homes; 42 però a vosaltres ja us conec: no teniu en vosaltres l'amor de Déu. 43 Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; si un altre venia en nom propi, aquell, el rebríeu. 44 ¿Com podeu creure, vosaltres que admeteu la glòria que us doneu els uns als altres, i no busqueu la glòria que ve de l'Únic? 45 No us penseu pas que jo us acusaré davant del Pare; ja hi ha qui us acusa, Moisès, en qui vosaltres heu posat l'esperança; 46 perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell de mi va escriure. 47 Però, si no creieu els seus escrits, ¿com creureu les meves paraules?»

6 Amb cinc pans Jesús alimenta cinc mil homes.— 1²⁵³⁷ Després d'això, Jesús se n'anà a l'altra banda del llac de la Galilea, el de Tiberíades. 2 El seguia una gran gentada, perquè veien els miracles que feia amb els malalts. 3 Aleshores Jesús pujà a la muntanya i s'assegué amb els seus deixebles. 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. 5 Llavors Jesús alçà els ulls i veié que una gran gentada venia cap a ell, i digué a Felip: «¿On comprarem pa perquè puguin menjar?» 6 Això, ho deia per provar-lo; ell sabia prou què anava a fer. 7 Felip li va respondre: «Dos-cents denaris de pa no bastarien perquè cadascun d'ells en prengués tan sols un mos». 8 Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li digué:   —2206→   9 «Aquí hi ha un minyó que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però, ¿què és això per a tants?» 10 Jesús digué: «Feu seure la gent». Hi havia molta herba en aquell indret. S'assegueren, doncs, en nombre d'uns cinc mil homes. 11 Aleshores Jesús prengué els pans i, dita l'acció de gràcies, en repartí als qui estaven asseguts, així com dels peixos, tant com en van voler. 12 I quan estigueren satisfets, digué als deixebles: «Recolliu els bocins que hagin sobrat perquè no es perdí res». 13 Els van recollir, doncs, i ompliren dotze cistelles dels bocins d'aquells cinc pans d'ordi: eren les sobralles després d'haver menjat. 14 En veure la gent el miracle que havia fet, deien: «Aquest és veritablement el profeta que ha de venir al món». 15 Jesús, doncs, sabent que estaven a punt de venir i d'endur-se'l per proclamar-lo rei, fugí²⁵³⁸ una altra vegada a la muntanya, ell tot sol.

Jesús camina sobre l'aigua.— 16 Al vespre, els seus deixebles baixaren al llac 17 i se'n van anar en barca a l'altra riba, en direcció a Cafarnaüm. Ja s'havia fet fosc, i Jesús encara no se'ls havia ajuntat; 18 bufava un vent fort i el llac s'encrespava. 19 Després d'haver remat cosa de vint-i-cinc o trenta estadis, veieren Jesús que s'atansava a la barca caminant per sobre el llac, i van agafar por. 20 Però ell els digué: «Sóc jo, no tingueu por». 21 Volien llavors prendre'l a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.

La gent busca Jesús.— 22 L'endemà, la gent que s'havia quedat a l'altra riba del llac s'adonà que allí no hi havia sinó una barqueta, i que Jesús no havia pujat a la barca amb els seus deixebles, sinó que aquests se n'havien anat sols. 23 D'altres barques, però, vingueren des de Tiberíades prop de l'indret on van menjar el pa. 24 Quan la multitud, doncs, veié que ni Jesús ni els seus deixebles no eren allà, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. 25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li digueren: «Rabbí, quan heu vingut aquí?»

Diàleg a la sinagoga de Cafarnaüm.— 26 Jesús els   —2207→   respongué: «Us ho ben asseguro: em busqueu, no pas perquè heu vist miracles, sinó perquè heu menjat d'aquells pans i n'heu quedats satisfets; 27 procureu-vos, no el menjar que es fa malbé, sinó el menjar que dura per a la vida eterna, el que us dóna el Fill de l'home, ja que és a ell que el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell»²⁵³⁹. 28 Llavors li digueren: «¿Què hem de fer per practicar les obres de Déu?» 29 Jesús respongué: «L'obra de Déu és que cregueu en aquell qui ell ha enviat». 30 Li digueren: «I vós, ¿quin miracle feu, perquè el vegem i us creguem? ¿Quines obres realitzeu?²⁵⁴⁰ 31²⁵⁴¹ Els nostres pares van menjar el mannà al desert, tal com està escrit: Els donà a menjar pa del cel». 32 Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us va donar el pa del cel: és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel, 33 perquè el pa de Déu és el qui baixa del cel i dóna vida al món». 34 Li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'aquest pa». 35 Jesús els digué: «Jo sóc el pa de vida; qui ve a mi no tindrà fam, i qui creu en mi mai més no tindrà set. 36 Però ja us ho he dit: m'heu vist, i no creieu. 37 Tot allò que em dóna²⁵⁴² el Pare vindrà a mi, i el qui ve a mi, no el trauré fora, 38 perquè he baixat del cel no pas per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. 39 I aquesta és la voluntat del qui m'ha enviat: que no perdí res del que m'ha donar, sinó que ho ressusciti el darrer dia. 40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tingui la vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia».

41 Els jueus, però, murmuraven d'ell perquè havia dit: Jo sóc el pa baixat del cel», 42 i deien: «¿No és Jesús, aquest, el fill de Josep, del qual coneixem el pare i la mare? ¿Com és que ara diu: «He baixat del cel?» 43 Jesús els replicà: «No murmureu entre vosaltres. 44 Ningú no pot venir cap a mi, si el Pare que m'ha enviat no l'atreu²⁵⁴³; i jo el ressuscitaré el darrer dia.45²⁵⁴⁴ Està escrit en els Profetes: Tots seran ensenyats per Déu. Tot aquell qui ha escoltat l'ensenyament del Pare i l'ha après ve cap a mi. 46 No és pas que ningú   —2208→   hagi vist el Pare, llevat del qui ve de Déu; aquest és qui ha vist el Pare. 47 Us ho ben asseguro: qui creu té la vida eterna. 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannà al desert i, amb tot, van morir. 50 Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel; qui menja d'aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».

52 Els jueus es posaren llavors a disputar entre ells «¿Com pot donar-nos aquest la seva carn per menjar?» 53 Jesús els digué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no tindreu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu, la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 Perquè la meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo, en ell. 57 Així com jo, enviat pel Pare que viu, visc pel Pare, així qui em menja a mi viurà a causa de mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel, no pas com el que van menjar els pares, que després van morir; qui menja aquest pa viurà eternament».

Molts dels deixebles abandonen Jesús. Els dotze li són fidels, fora del traïdor.— 59 Aquestes coses, les digué ensenyant a la sinagoga, a Cafarnaüm. 60 Després d'haver-lo sentit, molts dels seus enemics digueren: «És difícil, aquest llenguatge! Qui és capaç d'entendre'l?» 61 Jesús, que coneixia en el seu interior com els seus deixebles murmuraven d'això, els digué: «¿Això us escandalitza? 62 Doncs, ¿i si veieu el Fill de l'home pujant-se'n allà on era abans?²⁵⁴⁵ 63 És l'esperit, el qui vivifica; la carn no serveix de res²⁵⁴⁶. Les paraules que jo us he dit són esperit i vida. 64 Però n'hi ha alguns, de vosaltres, que no creuen». Jesús, en efecte, sabia des d'un principi quins eren els qui no creien i qui era el qui el trairia. 65 I deia: «Per això us he dit que ningú no pot venir a mi, si no li és donat pel Pare». 66 Des d'aleshores,   —2209→   molts dels seus seguidors es feren entera, i ja no anaven més amb ell.

67 Aleshores Jesús digué als dotze: «¿I vosaltres també us en voleu anar? 68 Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui anirem? Vós teniu paraules de vida eterna, 69 i nosaltres creiem i sabem que vós sou el Sant de Déu»²⁵⁴⁷. 70 Jesús els va respondre: «¿No us he elegit jo tots dotze? I un de vosaltres és un diable!» 71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot; era ell qui havia de trair-lo, ell, un dels dotze.