Visor de obras.

20 Els deixebles veuen el sepulcre buit.— 1²⁶³⁹ El diumenge, Maria Magdalena se'n va al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. 2 Corre aleshores i se'n va a trobar Simó Pere²⁶⁴⁰ i l'altre deixeble que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor del sepulcre, i no sabem on l'han posat». 3 Llavors Pere va sortir amb l'altre deixeble i se n'anaren al sepulcre. 4 Corrien tots dos plegats, però l'altre deixeble va córrer més de pressa que Pere, i arribà primer al sepulcre; 5 s'abocà i veié les faixes deixades allí, però no hi va entrar. 6 Va arribar també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre; i veié les faixes deixades allà, 7 i el sudari que duia al cap, no pas deixat amb les faixes, sinó enrotllat a part, en un altre lloc. 8 Aleshores va entrar també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, va veure i va creure. 9 Perquè encara no havien entès l'Escriptura, que ell havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els deixebles se'n tornaren a casa.

Jesús s'apareix a Maria Magdalena.— 11 Però Maria s'estava a la vora del sepulcre plorant. Tot plorant s'abocà al sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts l'un al cap i l'altre als peus d'on havia estat posat el cos de Jesús. 13 I ells li diuen: «Dona, per què plores?» Els diu: «És que s'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». 14 Dient això, es gira enrera i veu Jesús allà, dret; però no sabia que fos Jesús. 15 Jesús li diu: «Dona, ¿per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li diu: «Senyor, si vós us l'heu emportat, digueu-me on l'heu posat, i jo me l'enduré». 16 Jesús li diu: «Maria!» Girant-se ella, li diu en hebreu: «Rabbuni!», que vol dir «Mestre». 17 Jesús li diu: «Deixa'm anar²⁶⁴¹. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans, i digue'ls: «Me'n pujo al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu». 18 Maria   —2240→   Magdalena hi anà, i anunciava als deixebles: «He vist el Senyor», i allò que li havia dit.

Jesús s'apareix als deixebles i els envia a perdonar els pecats.— 19²⁶⁴² Al vespre d'aquell mateix dia, el diumenge, mentre per por dels jueus eren tancades les portes d'allà on es trobaven els deixebles, s'hi presentà Jesús, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres!» 20 Dient això, els mostrà les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar en veure el Senyor. 21²⁶⁴³ Aleshores tornà a dir-los: «Pau, a vosaltres! Tal com m'ha enviat el Pare, així us envio jo a vosaltres». 22 Dit això, va bufar damunt d'ells²⁶⁴⁴ i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant; 23 als qui perdonareu els pecats, els seran perdonats; als qui els retindreu, els seran retinguts».

Dubtes i fe de Tomàs. 24 Però Tomàs, un dels dotze, l'anomenat «Bessó», no era amb ells quan s'hi presentà Jesús. 25 Els deixebles, doncs, li deien: «Hem vist el Senyor». Però ell els digué: «Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, i no fico la mà al seu costat, no ho creuré». 26 Al cap de vuit dies, els deixebles eren una altra vegada dintre, i Tomàs amb ells. Jesús s'hi presenta, estant tancades les portes, es posa al mig i diu: «Pau a vosaltres!» 27 Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans, i porta la mà i fica-me-la al costat, i no siguis incrèdul, sinó creient». 28 Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» 29 Jesús li dia: «¿Perquè m'has vist, has cregut? Sortosos els qui creuran sense haver vist!»

Conclusió.— 30 Molts d'altres miracles féu encara Jesús davant dels deixebles, que no estan escrits en aquest llibre; 31 aquests han estar escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i així, creient, tingueu vida en el seu nom.

21 Aparició vora el llac. Pesca extraordinària²⁶⁴⁵.— 1 Després d'això, Jesús es tornà a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades; s'aparegué així: 2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat «Bessó», Natanael, de Canà   —2241→   de la Galilea, els fills de Zebedeu i dos més dels seus deixebles. 3 Simó Pere els diu: «Me'n vaig a pescar». Li diuen: «Nosaltres també venim amb tu». Sortiren i pujaren a la barca, i aquella nit no agafaren res. 4 Quan ja clarejava, Jesús es presenta a la riba, però els deixebles no sabien que fos Jesús. 5 Aleshores Jesús els digué: «Nois, ¿que teniu res per a menjar?» Li respongueren: «No». 6 Els digué: Tireu la xarxa a la banda dreta de la barca, i en trobareu». La hi van tirar, doncs, i ja no la podien treure per l'abundor de peixos. 7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava digué a Pere: «Es el Senyor!» Simó Pere, en sentir: «És el Senyor», es va cenyir la brasa que duia, perquè anava nu, i es tirà a l'aigua. 8 Els altres deixebles arribaren amb la barca, arrossegant la xarxa dels peixos, perquè només eren lluny de terra cosa de dues-centes colzades. 9 Així que baixaren en terra veieren unes brases amb peix al damunt, i pa. 10 Jesús els digué: «Porteu dels peixos que ara heu agafat». 11 Simó Pere pujà i arrossegà la xarxa a terra, plena de cinquanta-tres peixos grossos; i, malgrat que eren tants, no es va esquinçar la xarxa. 12 Jesús els digué: «Veniu, mengeu». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «¿Qui sou vós?», sabent que era el Senyor. 13 Jesús hi anà, prengué el pa i els el donà, i semblantment el peix. 14 Aquesta fou ja la tercera vegada que Jesús s'aparegué als deixebles, un cop ressuscitat d'entre els morts.

Missió de Pere i anunci del seu martiri.— 15 Després de menjar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que aquests?» Li fa: «Sí, Senyor, vós sabeu que us estimo». Li diu: «Pastura els meus anyells». 16 Li torna a dir per segona vegada: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Li respon: Sí, Senyor, vós sabeu que us estimo». Li diu: «Pastura les meves ovelles». 17 Li diu per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Pere es va entristir que li demanés per tercera vegada: «M'estimes?», i li digué: «Senyor, vós ho sabeu tot, vós sabeu que us estimo». Jesús li féu;   —2242→   «Pastura les meves ovelles.

18 Et ben asseguro que, quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies; però, quan et faràs vell, estendràs les mans, i un altre et cenyirà i et durà on tu no voldries». 19 Digué això indicant amb quina mort havia de glorificar Déu. I, havent dit això, li fa: «Segueix-me»²⁶⁴⁶. 20 Pere que es gira, i veu que seguia el deixeble que Jesús estimava, aquell qui, durant el sopar, es reclinà sobre el seu pit i digué: «Senyor, ¿qui és el qui us traeix?» 21 En veure'l, doncs, Pere, diu a Jesús: «Senyor, i aquest, què?» 22 Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, a tu, què? Tu segueix-me». 23 Així es va difondre entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no li digué pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui».

Darrera conclusió.— 24 Aquest és el deixeble que dóna testimoniatge d'aquestes coses, i que les ha escrites, i sabem que el seu testimoniatge es verídic.

25 Hi ha, encara, moltes altres coses que féu Jesús, que, si s'escrivien una per una, ni el mateix món, crec jo, no podria contenir els llibres que n'escriurien.

1 Pròleg.— 1 El primer llibre²⁶⁴⁸, vaig fer-lo, o Teòfil, sobre totes les coses que Jesús començà a fer i ensenyar, 2 fins al dia en què, després d'haver donat instruccions als apòstols que, per l'Esperit Sant, s'havia escollit²⁶⁴⁹, fou endut al cel.

Darreres instruccions i ascensió de Jesús.— 3 A ells també es presentà vivent amb moltes proves, després de la seva passió: se'ls aparegué durant quaranta dies, i els parlava del Regne de Déu. 4 I, mentre menjava amb ells, els ordenà que no s'allunyessin de Jerusalem, sinó que hi esperessin la promesa del Pare, «que heu sentit de mi; 5 perquè Joan va batejar amb aigua, però   —2243→   vosaltres sereu batejats amb Esperit Sant d'aquí a no gaires dies»²⁶⁵⁰. 6 Els qui s'havien reunit, doncs, li preguntaven: «Senyor, ¿que potser restablireu ara el regne d'Israel?» 7 Però ell els digué: «No és cosa vostra de conèixer els temps o moments oportuns que el Pare ha fixat amb la seva pròpia potestat; 8 però amb la vinguda de l'Esperit Sant damunt vostre, rebreu una força, i em sereu testimonis a Jerusalem, a tota la Judea i la Samaria, i de cap a cap de la terra». 9 Un cop hagué dit això, a vista d'ells, s'enlairà, i un núvol el sostragué als seus ulls²⁶⁵¹. 10 S'estaven mirant encara fixament al cel, mentre ell se n'anava, que se'ls presentaren dos homes²⁶⁵² amb vestidures blanques, 11 i els digueren: «Galileus, ¿per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l'heu contemplat anant-se'n cap al cel»²⁶⁵³.

Els deixebles del Senyor en oració.— 12 Aleshores se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de l'Olivar, que és a prop de Jerusalem, distant la jornada que es pot fer en dissabte²⁶⁵⁴. 13 Així que entraren, van pujar a la cambra alta, on residien Pere, Joan, Jaume i Andreu, Felip i Tomàs, Bartomeu i Mateu, Jaume d'Alfeu i Simó el Zelador i Judes de Jaume. 14 Tots aquests s'aplicaven unànimement a l'oració, amb les dones i Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

Elecció de Maties²⁶⁵⁵.— 15 Aquells dies, Pere es va aixecar enmig dels germans —hi havia allí reunida una multitud de vora cent vint persones— i digué: 16 «Germans: calia que es complís l'Escriptura on l'Esperit Sant havia parlat per boca de David sobre Judes, el qual es féu guia dels qui van agafar Jesús; 17 ell, que havia estat comptat entre nosaltres i havia obtingut la possessió d'aquest ministeri. 18 Aquest, doncs, va adquirir un camp amb la paga del crim, es va tirar de cap, es va obrir pel mig i se li van escampar les entranyes. 19 La cosa fou coneguda de tots els habitants de Jerusalem, talment, que   —2244→   aquell camp ha estat anomenat en la seva llengua Haqueldamà, això és, Camp de Sang. 20²⁶⁵⁶ Perquè està escrit al llibre dels Salms: Que quedi abandonada la seva cleda i no hi hagi ningú que hi habiti; i encara: Que el ministeri que li era confiat, el rebi un altre. 21 Cal, doncs, que dels homes que ens van acompanyar durant tot el temps que el Senyor Jesús va viure entre nosaltres, 22 començant des del baptisme de Joan fins al dia en què fou endut d'entre nosaltres cap al cel, un d'aquests sigui amb nosaltres testimoni de la seva resurrecció». 23 I en presentaren dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, per sobrenom Just, i Maties. 24 I van pregar així: «Vós, Senyor, que coneixeu el cor de tothom, mostreu quin d'aquests dos heu escollit 25 perquè ocupi el lloc d'aquest ministeri i apostolat, que Judes va abandonar per anar-se'n al lloc que li corresponia». 26 Van fer-ho a la sort, i aquesta recaigué sobre Maties; i fou comptat amb els onze apòstols.

2 La vinguda de l'Esperit Sant el dia de la Pentecosta.— 1 En complir-se el dia de la Pentecosta²⁶⁵⁷, es trobaven tots plegats en un mateix lloc. 2 I tot d'una se sentí del cel una remor com d'una ventada impetuosa que es girés, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts²⁶⁵⁸. 3 Els aparegueren unes llengües com de foc, que es destriaren i es posaren sobre cada un d'ells. 4 Tots foren aleshores omplerts de l'Esperit Sant, i començaren a parlar en altres llengües, segons que l'Esperit els donava d'expressar-se. 5 A Jerusalem, hi havia jueus que hi residien, homes piadosos de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. 6 Així que es féu aquella remor, s'aplegà la multitud i es produí una confusió entre ells, perquè cadascun els sentia parlar en la pròpia llengua. 7 Esbalaïts i meravellats, deien: «¿No són galileus, tots aquests qui parlen? 8 Doncs, ¿com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra pròpia   —2245→   llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, els qui habiten la Mesopotàmia, la Judea i la Capadòcia, el Pont i l'Àsia, 10 la Frígia i la Pamfília, l'Egipte i les contrades de la Líbia de prop de Cirena, i els vinguts de Roma, 11 jueus i prosèlits²⁶⁵⁹, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres llengües les grandeses de Déu». 12 I esbalaïts tots i perplexos, es deien l'un a l'altre: «¿Què vol dir, això?» 13 D'altres, però, rient-se'n, deien: «És que estan plens de most!»

Discurs de Pere.— 14 Aleshores Pere, dret amb els onze, alçà la veu i els digué «Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: tingueu això per ben entès i escolten bé les meves paraules. 15 No és pas que aquests estiguin embriacs, com vosaltres suposeu, quan és tot just mig matí²⁶⁶⁰; 16 sinó que això és el que va dir el profeta 17²⁶⁶¹ S'esdevindrà que, als últims dies, diu Déu, abocaré el meu Esperit sobre tothom, i els seus fills i les seves filles profetitzaran, els joves veuran visions, i els vells tindran somnis. 18 Cert, sobre els meus servents i les meves serventes abocaré el meu Esperit. 19 Faré prodigis dalt del cel i senyals a baix a la terra. 20 El sol es canviarà en tenebres, i la lluna, en sang, abans que vingui el gran dia del Senyor. 21 I tot aquell qui invocarà el nom del Senyor se salvarà. 22 Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret, home acreditat per Déu davant vostre amb miracles, prodigis i senyals que Déu va obrar per mitjà d'ell enmig vostre, com vosaltres mateixos ja sabeu, 23 a aquest, lliurat segons el designi determinat i la presciència de Déu, van donar mort clavant-lo a la creu per mans d'infidels. 24²⁶⁶² Però Déu l'ha ressuscitat, desfent els lligams aflictius del reialme de la mort, perquè era impossible que fos retingut pres per ell. 25²⁶⁶³ David, en efecte, diu d'ell: Veia el Senyor constantment davant meu, ja que ell és a la meva dreta perquè no trontolli. 26 Per això, s'ha alegrat el meu cos i ha exultat la meva llengua, i fins i tot la meva carn reposarà esperançada, 27 perquè no abandonaren la meva ànima al reialme de la mort, ni permetreu que el vostre sant experimenti la corrupció. 28 M'heu fet conèixer camins de vida, m'omplireu de   —2246→   joia amb la vostra faç. 29 Germans, permeteu que us digui clarament, respecte al patriarca David, que va morir i fou enterrat, i el seu sepulcre és encara avui²⁶⁶⁴ entre nosaltres. 30²⁶⁶⁵ Profeta, doncs, com era, i sabent que Déu li havia promès amb jurament que faria seure al seu tron un dels seus descendents, 31²⁶⁶⁶ en visió profètica va parlar de la resurrecció del Crist, que ni fou abandonat entre els morts, ni la seva carn va experimentar la corrupció. 32 Aquest Jesús, Déu l'ha ressuscitat: tots vosaltres en sou testimonis. 33 Exaltat, doncs, per la dreta de Déu²⁶⁶⁷, i després de rebre del Pare l'Esperit Sant promès, l'ha abocat amb profusió; això és el que vosaltres veieu i sentiu. 34²⁶⁶⁸ David certament no va pujar al cel, sinó que ell mateix diu: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta, 35 mentre poso els teus enemics per escambell dels teus peus. 36 Que sàpiga, doncs, de cert tota la casa d'Israel que Déu l'ha constituït Senyor i Crist, aquest Jesús que vosaltres vau crucificar».

Efectes del discurs: tres mil són batejats.— 37 En sentir això, quedaren corferits, i digueren a Pere i als altres apòstols: «¿Què hem de fer, germans?» 38 Pere els respongué: «Penediu-vos i feu-vos batejar cada un de vosaltres en el nom de Jesús, el Crist, perquè us siguin perdonats els pecats, i rebreu el do de l'Esperit Sant²⁶⁶⁹. 39 Que per a vosaltres és la promesa, i per als vostres fills, i per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor²⁶⁷⁰, Déu nostre». 40 Amb moltes altres paraules encara donava testimoniatge, i els exhortava: «Salveu-vos fugint d'aquesta generació pervertida!» 41 Els qui acolliren, doncs, la seva paraula foren batejats, i aquell dia s'aplegaren prop de tres mil persones.

Vida dels primers cristians.— 42 I prenien part amb assiduïtat en l'ensenyament dels apòstols, en la distribució d'almoines, en la fracció del pa²⁶⁷¹ i en les pregàries. 43 De tothom es va apoderar el respecte; i els apòstols feien molts prodigis i senyals. 44 Tots els creients vivien units i tenien les coses en comú. 45 Venien les propietats i els béns, i ho repartien   —2247→   entre tots, segons la necessitat de cadascun. 46 Cada dia assistien unànimement al temple, i a casa partien el pa i prenien l'aliment amb joia i simplicitat de cor, 47 lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I el Senyor augmentava cada dia el nombre dels salvats i els reunia junts.

3 Guarició d'un coix de naixement.— 1 Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de l'oració de les tres de la tarda²⁶⁷². 2 Hi portaven un home, impossibilitat des del ventre de la seva mare, i el posaven cada dia a la porta del temple anomenada Bonica perquè demanés almoina als qui entraven al temple. 3 Ell, en veure Pere i Joan que anaven a entrar al temple, els demanà almoina. 4 Pere, guaitant-se'l de fit a fit, juntament amb Joan, li digué: «Mira'ns». 5 I ell se'ls mirava fix, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Pere digué aleshores: «De plata i d'or, no en tinc, però el que tinc, t'ho dono: en nom de Jesucrist de Natzaret, camina!» 7 I agafant-lo per la mà dreta, l'aixecà; i a l'instant se li afermaren les plantes dels peus i els turmells, 8 i d'un salt es posà dret, i caminava; i entrà amb ells al temple caminant, saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble el va veure que caminava i lloava Déu. 10 I el reconeixien, que era el mateix que seia a la porta Bonica del temple demanant almoina, i quedaren plens d'estupor i d'admiració pel que li havia passat. 11 Com que ell no deixava Pere i Joan, tot el poble, fora de si, va córrer rera d'ells cap al pòrtic anomenat de Salomó.

Pere parla al poble.— 12 En veure-ho Pere, es va adreçar al poble: «Israelites, ¿per què us meravelleu d'això i ens mireu així, com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o santedat? 13²⁶⁷³ El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares ha glorificat el seu Servent Jesús, que vosaltres davant de Pilat vau lliurar i negar, quan ell tenia decidit de deixar-lo en llibertat. 14 Però vosaltres vau negar el Sant i el Just i vau demanar que us fos concedit un homicida, 15 mentre que vau donar mort a l'autor de la vida; però Déu el va ressuscitar   —2248→   d'entre els morts, i nosaltres en som testimonis. 16 Per la fe en el seu nom, el seu mateix nom ha restablert aquest que vosaltres veieu i coneixeu, i la fe que obra per ell és la que li ha donat de poder-se valer així davant de tots vosaltres. 17 I ara, germans, ja sé que vau obrar per ignorància, com també les vostres autoritats. 18 Però Déu ha complert així allò que havia predit per boca de tots els profetes, que el seu Messies sofriria passió. 19 Penediu-vos, doncs, i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats, 20 a fi que vinguin de part del Senyor els temps de consolació, i enviï el Messies que us ha estat destinat, Jesús, 21 que el cel ha d'acollir fins als temps de la restauració de totes les coses, els quals Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes. 22²⁶⁷⁴ Moisès, en efecte, va dir: El Senyor Déu us suscitarà d'entre els vostres germans un profeta com jo; l'escoltareu en tot allò que us dirà; 23 i tot el qui no escoltarà aquell profeta serà exterminat del poble. 24 I encara tots els profetes des de Samuel, i els qui han vingut després, tants com han parlat, han anunciat aquests dies. 25²⁶⁷⁵ Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va establir amb els vostres pares quan digué a Abraham: En la seva posteritat seran beneïdes totes les famílies de la terra. 26 Primerament a vosaltres, Déu, després de ressuscitar el seu Servent, l'ha enviat per beneir-vos, si cadascun es converteix de les seves iniquitats».

4 Empresonament i judici de Pere i Joan.— 1 Encara parlaven ells al poble, que se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus, 2 molestats perquè ensenyaven el poble i anunciaven en la persona de Jesús la resurrecció dels morts²⁶⁷⁶. 3 Els agafaren i els ficaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard. 4 Molts dels qui havien sentit aquelles paraules van creure, i el nombre dels homes arribà a prop de cinc mil. 5 L'endemà, que es reuniren els seus magistrats, els ancians i els escribes a Jerusalem, 6 entre ells Anàs, el gran sacerdot, Caifàs, Joan, Alexandre i tots els qui eren de llinatge   —2249→   pontifical, 7 els van col·locar al mig i els preguntaren «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet això, vosaltres?»

Discurs de Pere al sanedrí.— 8 Llavors, Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué Magistrats del poble i ancians: 9 ja que avui ens fan un interrogatori sobre una bona obra feta a un malalt per saber en virtut de qui ha estat guarit aquest, 10 sapigueu tots vosaltres i tot el poble d'Israel que és en el nom de Jesucrist de Natzaret, que vosaltres vau crucificar, que Déu va ressuscitar d'entre els morts, que és en virtut d'ell que aquest es troba sa davant vostre. 11²⁶⁷⁷ Aquest és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, que ha acabat al cim de la l'edifici. 12 I en ningú més no hi ha la salvació, ja que no hi ha cap altre nom sota el cel, donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos». 13 Veient que Pere i Joan parlaven amb tanta valentia, i sabent que eren homes sense cultura ni instrucció, se'n meravellaven. D'altra banda, reconeixien que havien estat amb Jesús, 14 i, veient amb ells l'home que havia estat guarit, no podien contradir-los en res. 15 Aleshores els feren sortir fora del sanedrí, i deliberaren així entre ells: 16 «Què els farem, a aquests homes? Perquè és cosa evident a tots els habitants de Jerusalem, que han fet un miracle notori, i no ho podem pas negar. 17 Però, perquè no s'escampi més entre el poble, comminem-los amb amenaces que no parlin més a ningú en aquest nom». 18 Els cridaren i els van ordenar que de cap manera no parlessin ni ensenyessin en el nom de Jesús. 19 Però Pere i Joan els van respondre: «Si és just davant de Déu d'escoltar-vos a vosaltres més que no pas d'escoltar Déu, judiqueu-ho vosaltres mateixos; 20 nosaltres no podem deixar de dir allò que hem vist i sentit». 21 Amb tot, després d'haver tornat a amenaçar-los, els deixaren anar, sense que trobessin la manera de castigar-los, a causa del poble, ja que tothom glorificava Déu pel que havia passat. 22 Perquè l'home en qui s'havia fet el miracle de la guarició tenia més de quaranta anys.

Oració dels fidels.— 23 Un cop lliures, se n'anaren a trobar els seus i els contaren tot allò que els grans sacerdots i els ancians els havien dit. 24²⁶⁷⁸ En sentir-ho, elevaren unànimement la veu envers Déu i digueren: «Senyor, vós que heu fet el cel i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, 25²⁶⁷⁹ que per l'Esperit Sant heu dit per boca del nostre pare David, servent vostre: ¿Per què s'han avalotat les nacions, i els pobles han meditat projectes vans? 26 S'han presentat els reis de la terra, i els prínceps s'han aliat contra el Senyor i contra el seu Crist²⁶⁸⁰. 27 Perquè veritablement es van aliar en aquesta ciutat contra el vostre sant Servent Jesús, que vau ungir, Herodes i Ponç Pilat amb els pagans i el poble d'Israel, 28 per fer tot allò que la vostra mà i la vostra voluntat havien determinat que es fes. 29 I ara, Senyor, mireu les seves amenaces i doneu als vostres servents de proclamar amb tota valentia la vostra paraula, 30 esteneu la vostra mà perquè es facin guaricions, miracles i prodigis pel nom del vostre sant Servent Jesús». 31 Així que hagueren pregat, tremolà el lloc on es trobaven reunits, i tots foren omplerts de l'Esperit Sant, i proclamaven amb valentia la paraula de Déu.

Els primers cristians són «un sol cor i una sola ànima».— 32 La multitud dels creients no tenia sinó un sol cor i una sola ànima, i ni un d'ells no deia que fos seu res d'allò que li pertanyia, sinó que tot els era comú. 33 I amb gran poder de miracles els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús, i eren molt ben vistos tots ells. 34 Tampoc no hi havia cap pobre entre ells, perquè tots els qui eren propietaris de terres o cases se les venien, duien el producte de les vendes 35 i el dipositaven als peus dels apòstols; llavors era distribuït a cadascú, segons el que necessitava.

Bernabé dóna els seus béns.— 36 Així Josep, anomenat pels apòstols amb el sobrenom de Bernabé, que vol dir «Fill de consolació», levita, xipriota de naixement, 37 que tenia un camp, el va vendre, dugué els diners   —2251→   i els diposità als peus dels apòstols.

5 Ananies i Safira són castigats per frau i mentida.— 1 Un home que es deia Ananies, amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat, 2 es va reservar una part de la suma rebuda, d'acord amb la seva muller, i en dugué una altra part, que diposità als peus dels apòstols. 3 Però Pere digué: «Ananies, ¿com és que Satanàs t'ha omplert el cor fins a mentir a l'Esperit Sant²⁶⁸¹, i reservar-te part dels diners de la venda del camp? 4 ¿Per ventura no eres lliure de quedar-te'l i, un cop venut, no podies disposar-ne com volies? ¿Com és que has concebut en el teu cor aquesta acció? No has mentit als homes, sinó a Déu». 5 En sentir Ananies aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. I un gran temor s'apoderà de tots els qui ho sentien dir. 6 Aleshores els joves l'amortallaren, se l'endugueren i l'enterraren. 7 Al cap d'unes tres hores, la seva muller, sense saber el que havia passat, hi va anar. 8 Pere li va preguntar: «Digue'm ¿és per tant, que heu venut el camp?» Ella digué: «Sí, per tant». 9 Aleshores Pere li fa: «¿Com és que us heu convingut per posar a prova l'Esperit del Senyor? Mira, els peus dels qui han enterrat el teu marit arriben a la porta i se t'enduran a tu». 10 I a l'instant caigué als seus peus i expirà. Entraren els joves i la trobaren morta; se l'endugueren i l'enterraren al costat del seu marit. 11 Un gran temor s'apoderà llavors de tota l'Església²⁶⁸² i de tots els qui sentien contar aquestes coses.

Miracles dels apòstols i creixement de la comunitat.— 12 Per les mans dels apòstols es feien molts miracles i prodigis en el poble...²⁶⁸³ I tots es reunien de comú acord al pòrtic de Salomó. 13 Però dels altres, ningú no gosava ajuntar-se amb ells, encara que el poble els enaltia. 14 I cada vegada més augmentava per al Senyor el nombre de creients, multituds d'homes i dones, 15 ...talment, que fins treien els malalts a les places i els posaven en lliteres i baiards per tal que, quan Pere passés, almenys   —2252→   la seva ombra en cobrís algun. 16 També hi afluïa la multitud de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i gent turmentada per esperits impurs, i tots ells eren curats.

Segon arrest dels apòstols i alliberament miraculós.— 17 Aleshores el gran sacerdot i tots els seus, que formaven la secta dels saduceus, s'ompliren de gelosia; 18 agafaren els apòstols i els ficaren a la presó pública. 19 Però un àngel del Senyor, de nit, obrí les portes de la presó i, tot fent-los sortir, digué: 20 «Aneu i, drets al temple, parleu al poble i prediqueu tot allò que es refereix a la Vida». 21 Després de sentir això, entraren al temple a trenc d'alba i ensenyaven. Quan el gran sacerdot arribà amb els seus, convocaren el sanedrí i tot el senat dels israelites, i els feren anar a buscar a la presó per fer-los comparèixer. 22 Però, quan hi arribaren els guardes, no els trobaren a la presó; se'n tornaren i en donaren compte dient: 23 «La presó, l'hem trobada tancada amb tota seguretat, i els sentinelles, drets davant de les portes; però hem obert i no hem trobat ningú a dins». 24 Quan sentiren aquestes paraules, tant l'oficial de la guàrdia del temple com els grans sacerdots pensaven, tots perplexos, què podia ser allò. 25 Llavors va arribar algú que els anuncià: «Mireu, els homes que vau ficar a la presó són al temple i ensenyen el poble». 26 Aleshores hi anà l'oficial amb els guardes i els féu venir, però sense violència, perquè temien el poble, que no fossin apedregats. 27 Se'ls endugueren, doncs, i els presentaren al sanedrí, i el gran sacerdot els interrogà: 28 «Us vam manar formalment que no ensenyéssiu en aquest nom, i heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina, i voleu fer recaure damunt nostre la sang d'aquest home». 29 Pere i els apòstols respongueren: «Cal obeir Déu abans que els homes. 30²⁶⁸⁴ El Déu dels nostres pares va ressuscitar Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo al patíbul. 31 Aquest, Déu l'ha exaltat amb la seva dreta, com a príncep i salvador per donar a Israel la conversió i el perdó dels pecats. 32 I nosaltres som testimonis d'aquestes   —2253→   coses, i també l'Esperit Sant, que Déu ha donat als qui l'obeeixen». 33 Ells, sentint això, es corsecaven de ràbia i volien matar-los.

Intervenció de Gamaliel. 34 S'aixecà, però, al sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel²⁶⁸⁵, mestre de la Llei, honorat de tot el poble, ordenà que fessin sortir un moment aquells homes 35 i digué: «Israelites, tingueu en compte què aneu a fer amb aquests homes. 36 Perquè aquests darrers temps²⁶⁸⁶ es va alçar Teudàs dient que era qui sap qui, i se li va ajuntar un nombre de prop de quatre-cents homes: a ell, el van matar, i tots els qui se l'havien cregut van ser dispersats i reduïts al no res. 37 Després d'aquest es va alçar Judes el Galileu, els dies de l'empadronament, i va arrossegar gent del poble rera seu; també aquest va morir, i tots els qui se l'havien cregut van ser desbandats. 38 I ara us dic: desenteneu-vos d'aquests homes i deixeu-los estar; perquè, si aquesta empresa o aquesta obra és dels homes, es desfarà; 39 però, si és de Déu, no els podreu pas desfer; i mireu fins i tot que no us trobéssiu lluitant contra Déu!» I s'hi avingueren. 40 Aleshores cridaren els apòstols, i després d'haver-los pegat, els ordenaren que no parlessin en el nom de Jesús i els deixaren anar. 41 Ells, doncs, se n'anaren tots joiosos de davant el sanedrí, perquè els havien considerat dignes de ser ultrajats a causa del nom». ²⁶⁸⁷42 I cada dia, al temple i per les cases, no paraven d'ensenyar i d'anunciar el missatge joiós del Messies Jesús.

6 Institució de set diaques.— 1 Per aquells dies, quan anava creixent el nombre dels deixebles²⁶⁸⁸, s'originà una murmuració dels hel·lenistes²⁶⁸⁹ contra els hebreus, perquè les viudes d'aquells eren desateses en la distribució diària de les almoines. 2 Els dotze convocaren aleshores tota l'assemblea dels deixebles i els digueren: «No està bé que nosaltres deixem la paraula de Déu per dedicar-nos a distribuir almoines a les taules²⁶⁹⁰. 3 Per tant, germans, escolliu d'entre vosaltres set homes de bona reputació, plens d'Esperit i de seny,   —2254→   i els constituirem en aquest ofici; 4 i nosaltres continuarem dedicats a l'oració i al ministeri de la paraula». 5 La proposta va plaure a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i d'Esperit Sant, amb Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit antioquè²⁶⁹¹; 6 els presentaren als apòstols, i aquests, després d'haver pregat, els imposaren les mans²⁶⁹². 7 La paraula de Déu creixia, i es multiplicava a desdir el nombre dels deixebles a Jerusalem; i molts sacerdots acceptaven la fe.

Judici contra Esteve.— 8 Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans miracles en el poble. 9 Però van sorgir alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts²⁶⁹³, dels cireneus, dels alexandrins i dels de Cilícia i Àsia, que disputaven amb Esteve; 10 però no podien resistir la saviesa i l'Esperit amb què parlava. 11 Llavors subornaren uns homes, que diguessin: «I,'hem sentit que deia paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu». 12 Van excitar així el poble, els ancians i els escribes, hi anaren d'improvís, se n'apoderaren i el dugueren al sanedrí. 13 i van presentar falsos testimonis que deien: «Aquest home no para de dir paraules contra el lloc sant i la Llei. 14 Li hem sentit dir que Jesús, aquest Natzarè, destruirà aquest lloc, i canviarà els costums que ens va transmetre Moisès». 15 Tots els qui seien al sanedrí, el miraren aleshores fixament i veieren el seu rostre com el rostre d'un àngel.

7 Discurs d'Esteve.— 1 Llavors el gran sacerdot preguntà: «¿Són realment així, aquestes coses que diuen?» 2 Ell respongué: «Germans i pares, escolteu: el Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, quan era a la Mesopotàmia, abans que habités a Haran, 3²⁶⁹⁴ i li digué: «Surt del teu país i de la teva parentela, i vinc a la terra que et mostraré». 4 Llavors va sortir de la terra dels caldeus i va habitar a Haran. D'allí, un cop mort el seu pare, Déu el va traslladar en aquesta terra on ara habiteu vosaltres.

5²⁶⁹⁵ I no li va donar en ella cap heretat, ni el lloc d'una petjada; però va prometre   —2255→   de donar-la en possessió a ell i a la seva descendència després d'ell, tot i que no tenia cap fill. 6²⁶⁹⁶ I Déu va parlar així: Que la seva descendència habitaria en terra estrangera, i que l'esclavitzarien i la vexarien durant quatre-cents anys. 7 I la nació que serviran com a esclaus, jo la jutjaré, digué Déu, i després d'això, sortiran i em serviran en a quest lloc. 8²⁶⁹⁷ Li donà l'aliança de la circumcisió, i així va engendrar Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; i Isaac, Jacob; i Jacob, els dotze patriarques. 9²⁶⁹⁸ Els patriarques, gelosos de Josep, el van vendre amb destinació a l'Egipte; però Déu era amb ell, 10²⁶⁹⁹ el va deslliurar de totes les seves tribulacions i li va donar gràcia i saviesa davant del Faraó, rei d'Egipte, el qual el va constituir governador sobre l'Egipte i sobre tota la seva casa. 11²⁷⁰⁰ Aleshores va venir una fam i una gran tribulació sobre tot l'Egipte i Canaan, i els nostres pares no trobaven queviures. 12²⁷⁰¹ Però, quan Jacob va saber que hi havia blat a l'Egipte, hi va enviar els nostres pares una primera vegada. 13²⁷⁰² I a la segona, Josep es va donar a conèixer als seus germans; i es va descobrir al Faraó el llinatge de Josep. 14²⁷⁰³ Llavors Josep féu cridar Jacob, el seu pare, i tota la seva parentela, de setanta-cinc persones. 15²⁷⁰⁴ Jacob va baixar a l'Egipte, van morir ell i els nostres pares, 16²⁷⁰⁵ i foren traslladats a Siquem i dipositats al sepulcre que va comprar Abraham a preu de plata als fills d'Hemor, a Siquem.

17 A mesura que s'acostava el temps de la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble va créixer i es va multiplicar a l'Egipte, 18²⁷⁰⁶ fins que un nou rei que no coneixia Josep, arribà al poder a l'Egipte. 19²⁷⁰⁷ Aquest, obrant amb astúcia envers el nostre llinatge, va maltractar els nostres pares fins a fer-los deixar abandonats els seus nadons perquè no visquessin. 20²⁷⁰⁸ Per aquell temps va néixer Moisès, que era agradable a Déu; fou criat durant tres mesos a casa del seu pare; 21²⁷⁰⁹ i, en ser abandonat, el va recollir la filla del Faraó i se'l va criar com a fill. 22 Moisès fou educat en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les seves paraules i els seus fets. 23²⁷¹⁰ Quan complia l'edat de quaranta anys li va venir el desig de visitar els seus germans, els israelites. 24²⁷¹¹ En veure'n un que era   —2256→   ultratjat, el va defensar, i va fer justícia a l'oprimit matant l'egipci. 25 Es pensava que els seus germans comprendrien que Déu els donava la salvació per la seva mà; però ells no ho van comprendre. 26 L'endemà se'ls va presentar, mentre es barallaven, i s'esforçava perquè fessin les paus dient: «Penseu que sou germans; ¿per què us feu mal l'un a l'altre?» 27²⁷¹² Però el qui ultratjava el seu company el va rebutjar dient: «¿Qui t'ha fet cap i jutge de nosaltres? 28 ¿Que potser em vols matar com ahir vas matar l'egipci?» 29²⁷¹³ Moisès; en sentir aquestes paraules, va fugir i va viure con a foraster al pals de Madian, on va tenir dos fills. 30²⁷¹⁴ Complerts quaranta anys, se li aparegué un àngel al desert de la muntanya del Sinaí en la flama del foc d'una bardissa. 31 E n veure-ho Moisès, es va meravellar de la visió i, així que s'acostava per mirar, es va sentir la veu del Senyor 32²⁷¹⁵ «Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob». Però Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. 33²⁷¹⁶ I el Senyor li digué «Deslliga't el capat dels peus, que el lloc on ets és terra santa. 34²⁷¹⁷ He vist l'opressió del meu poble a l'Egipte, he sentit el seu clam i he baixat per alliberar-los. Vine, doncs, que t'enviaré a l'Egipte». 35²⁷¹⁸ Aquest Moisès que ells van negar dient: «¿Qui t'ha fet cap i jutge?», aquest, Déu l'envià com a cap i redemptor per mitjà de l'àngel que se li va aparèixer a la bardissa. 36²⁷¹⁹ Aquest els va treure fent prodigis i miracles al país d'Egipte, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys. 37²⁷²⁰ Aquest és el Moisès que digué als israelites: «Déu us suscitarà d'entre els vostres germans un profeta com jo». 38 Aquest és el qui, quan es trobaven reunits al desert, va estar amb l'àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i amb els nostres pares; el qui va rebre oracles de vida per donar-nos-els. 39²⁷²¹ Però els nostres pares no li van voler ser obedients, sinó que el van rebutjar i amb el cor se'n tornaren a l'Egipte 40²⁷²² tot dient a Aharon: «Fes-nos déus que ens vagin al davant; que d'aquest Moisès que ens va fer sortir del país d'Egipte, no sabem què se n'ha fet». 41²⁷²³ I aquells dies van fabricar un vedell, i van oferir un sacrifici a l'ídol,   —2257→   i celebraven l'obra de les seves mans. 42²⁷²⁴ Aleshores Déu se'ls va girar i els va deixar que donessin culte a l'estelada, tal com està escrit al llibre dels Profetes: ¿Que potser m'heu ofert víctimes i sacrificis durant quaranta anys al desert, casa d'Israel? 43²⁷²⁵ I us heu endut el tabernacle de Móloc i l'estrella del déu Remfam, les figures que heu fet per adorar-les; doncs, jo us transportaré més enllà de Babilònia.

44²⁷²⁶ Els nostres pares, al desert, tenien el tabernacle del testimoniatge com havia prescrit el qui deia a Moisès de fer-lo segons el model que havia vist. 45 Els nostres pares, després de rebre'l, també el van introduir amb Josuè en la possessió dels pobles, que Déu va expulsar de davant dels nostres pares, fins als dies de David; 46²⁷²⁷ aquest va trobar gràcia davant de Déu, i va demanar de trobar una mansió per al Déu de Jacob. 47²⁷²⁸ Però fou Salomó qui li va edificar una casa. 48 Encara que l'Altíssim no habita en construccions fetes per mans d'homes, segons diu el profeta: 49²⁷²⁹ El cel és el meu tron, i la terra, l'escambell dels meus peus. ¿Quina casa m'edificareu?, diu el Senyor, o ¿quin serà el lloc del meu repòs? 50 ¿No és la meva mà, que ha fet totes aquestes coses?

51²⁷³⁰ Indòmits de coll i incircumcisos de cor i d'orelles; vosaltres sempre feu oposició a l'Esperit Sant; així com els vostres pares, així sou també vosaltres! 52 ¿Quin dels profetes no van perseguir els vostres pares? Van matar aquells qui predeien l'adveniment del Just, del qual vosaltres us heu fet ara traïdors i assassins; 53 vosaltres, que heu rebut la Llei per manament d'àngels, i no l'heu guardada».

Martiri d'Esteve.— 54 Sentint això, es corsecaven de ràbia i cruixien de dents contra ell. 55 Ell, però, ple de l'Esperit Sant, mirant fixament el cel, veié la glòria de Déu i Jesús dret a la destra de Déu, 56 i digué: «Veig obert el cel i el Fill de l'home dret a la destra de Déu». 57 Llavors, cridant amb veu forta, es taparen les orelles i s'abraonaren tots plegats contra ell, 58 el tragueren fora de la ciutat i l'apedregaven. Els testimonis deixaren els mantells als peus d'un jove que es deia Saule²⁷³¹. 59 I apedregaven   —2258→   Esteve, mentre ell pregava i deia: «Senyor Jesús, rebeu el meu esperit!» 60 I, agenollat, clamà amb veu forta: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat!» I, havent dit això, s'adormí.

8 1 I Saule consentia en la seva mort.

Persecució a Jerusalem. Aquell dia, començà una gran persecució contra l'església de Jerusalem; tots es dispersaren per les contrades de la Judea i la Samaria, llevat dels apòstols. 2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i feren una gran manifestació de dol per ell. 3 Quant a Saule, feia estralls a l'església; entrava per les cases, arrossegava homes i dones, i els duia a la presó.

El diaca Felip evangelitza la Samaria.— 4 Els qui s'havien dispersat anaven pertot arreu anunciant el missatge joiós de l'evangeli. 5 Felip²⁷³² va baixar a la província de la Samaria, i els predicava el Messies. 6 I les multituds s'interessaven unànimement pel que deia Felip, en sentir dir o veure els miracles que feia. 7 De molts possessos, en efecte, sortien els esperits impurs fent grans xiscles, i molts paralítics i coixos foren guarits. 8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella província.

Simó el Mag.— 9 Hi havia, però, a la província, ja d'abans, un home que es deia Simó, que practicava la màgia i embadocava els samaritans dient que ell era algú d'important; 10 del més petit al més gran, tothom se l'escoltava, i deien: «Aquest és la Potència de Déu, la que es diu Gran»²⁷³³. 11 I se l'escoltaven perquè de molt de temps que els tenia embadocats amb fetilleries. 12 Però, quan hagueren cregut Felip, que evangelitzava sobre el Regne de Déu i el nom de Jesucrist, homes i dones es feien batejar. 13 Fins el mateix Simó també va creure i, un cop batejat, anava constantment amb Felip i, en veure els prodigis i els grans miracles que es feien, quedava tot meravellat. 14 Quan els apòstols que eren a Jerusalem   —2259→   van sentir que la Samaria havia rebut la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan; 15 aquests hi baixaren i pregaren per ells perquè rebessin l'Esperit Sant; 16 ja que encara no havia vingut sobre cap d'ells, sinó que només eren batejats en el nom del Senyor Jesús. 17 Llavors els imposaven les mans, i rebien l'Esperit Sant²⁷³⁴. 18 Quan Simó veié que per la imposició de les mans dels apòstols era donat l'Esperit, els oferí diners²⁷³⁵ 19 tot dient: «Doneu-me a mi també aquest poder perquè aquell a qui imposi les mans rebi l'Esperit Sant». 20 Però Pere replicà: «Que el teu diner se'n vagi amb tu a la perdició, perquè has cregut que el do de Déu es pot adquirir amb diners. 21²⁷³⁶ Tu no tens part ni sort en aquesta gràcia, perquè el teu cor no és recte davant de Déu. 22 Penedeix-te, doncs, d'aquesta teva maldat i prega el Senyor, a veure si et serà perdonat aquest intent del teu cor. 23²⁷³⁷ Perquè et veig amb amargor de fel i amb lligams d'iniquitat». 24 Simó respongué: «Pregueu vosaltres per mi al Senyor que no em sobrevingui res del que heu dit». 25 Ells, aleshores, després d'haver testimoniat i predicat la paraula del Senyor, de tornada cap a Jerusalem, anaven evangelitzant molts poblets dels samaritans.

Felip adoctrina i bateja un eunuc etíop.— 26 Un àngel del Senyor parlà a Felip: «Vés cap a migjorn, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza: és desert». 27 I se n'hi anà. Un etíop, eunuc, funcionari de Candaca²⁷³⁸, reina dels etíops, que estava al cap de tots els seus tresors, havia vingut a adorar a Jerusalem, 28 i se'n tornava assegut dalt del seu carro, tot llegint el profeta Isaïes. 29 L'Esperit digué a Felip: «Avança't i ajunta't en aquest carro». 30 Felip hi va córrer, el sentí que llegia el profeta Isaïes i li digué: «¿Ho entens, això que llegeixes?» 31 Ell li contestà: «¿I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?» I pregà Felip que pugés i segués amb ell. 32²⁷³⁹ El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou conduït a l'escorxador; i com un anyell mut davant de qui l'esquila, així no obre la boca. 33 En la humiliació li fou denegada la justícia;   —2260→   la seva descendència, ¿qui la contarà? Perquè és llevada de la terra la seva vida. 34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li digué: «T'ho prego; de qui diu això, el profeta? ¿D'ell mateix o bé d'un altre?» 35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquesta escriptura, li anuncià el missatge joiós de Jesús. 36 Mentre feien camí arribaren en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué: «Aquí hi ha aigua; ¿què impedeix que sigui batejat?» 37²⁷⁴⁰ 38 I féu aturar el carro; baixaren tots dos a l'aigua, Felip i l'eunuc, i el va batejar. 39 Així que hagueren pujat de l'aigua, l'Esperit del Senyor arrabassà Felip, i l'eunuc no el veié més. I va seguir el seu camí tot joiós. 40 Felip es trobà a Azot i evangelitzava totes les poblacions per on passava, fins a arribar a Cesarea.

9 Visió i conversió de Saule.— 1 Aleshores Saule, respirant encara violències i morts contra els deixebles del Senyor, es presentà al gran sacerdot 2 i li demanà cartes dirigides a les sinagogues de Damasc per tal que, si en trobava alguns, tant homes com dones, que fossin del Camí²⁷⁴¹, els pogués dur detinguts a Jerusalem. 3 Mentre feia camí i s'acostava a Damasc, tot d'una fulgurà entorn seu una llum del cel, 4 i, caigut en terra, va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em persegueixes?» 5 Digué: «Qui sou, Senyor?» I ell: «Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes²⁷⁴². 6 Però aixeca't, entra a la ciutat, i et diran què has de fer». 7 Els seus companys de camí s'havien aturat, muts d'estupor; prou sentien la veu, però no veien ningú. 8 Saule s'aixecà de terra i, tot i tenir els ulls oberts, no veia res. I, duent-lo de la mà, el van entrar a Damasc. 9 Va estar tres dies que no hi veia, i no va menjar ni beure.

Intervenció d'Ananies. 10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies, i el Senyor li digué en visió: «Ananies!» Ell respongué: «Aquí em teniu, Senyor». 11 El Senyor continuà: «Vés al carrer anomenat Recte, i busca a casa de Judes un que es diu Saule de Tars, que està pregant, 12 i ha vist un home   —2261→   que es diu Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista». 13 Ananies respongué: «Senyor, he sentit contar a molts, d'aquest home, quants de mals no ha fet als vostres sants²⁷⁴³ a Jerusalem; 14 i aquí té facultat dels grans sacerdots per a agafar tots els qui invoquen el vostre nom». 15 Però el Senyor li digué: «Vés, que aquest m'és un instrument escollit per a portar el meu nom davant dels pagans i dels reis, com també dels israelites. 16 I jo li faré veure tot allò que haurà de patir pel meu nom». 17 Aleshores Ananies se n'anà, entrà a la casa, i tot imposant-li les mans, digué: «Saule, germà, el Senyor, aquell Jesús que se't va aparèixer pel camí quan venies, m'ha enviat perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant». 18 A l'instant li caigueren dels ulls com unes escates, i recobrà la vista; s'aixecà, i fou batejat. 19 Després prengué aliment i cobrà forces.

Saule predica a Damasc. Va passar alguns dies amb els deixebles que eren a Damasc. 20 I ja es posà a predicar Jesús a les sinagogues, proclamant que aquest és el Fill de Déu. 21 Tots els qui el sentien quedaven meravellats i deien: «¿No és aquest el qui a Jerusalem perseguia aferrissadament els qui invoquen aquest nom, i que ha vingut aquí precisament per dur-los detinguts als grans sacerdots?» 22 Saule, però, s'enardia cada vegada més i confonia els jueus que vivien a Damasc demostrant que aquest és el Messies. 23 Al cap d'un quant temps, els jueus es concertaren per matar-lo; 24 però el seu complot arribà a coneixement de Saule. Nit i dia vigilaven les portes de la ciutat per poder-lo matar. 25 Però els seus deixebles, de nit, el prengueren i el baixaren per la muralla despenjant-lo en un cove.

Saule a Jerusalem.— 26 Arribat a Jerusalem, intentava d'ajuntar-se als deixebles, però tots se'n recelaven, perquè no creien que fos deixeble. 27 Llavors Bernabé el prengué, el va dur als apòstols i els contà com pel camí havia vist el Senyor i li havia parlat, i com a Damasc havia predicat ardidament   —2262→   en el nom de Jesús. 28 I feia vida amb ells a Jerusalem predicant amb valentia en el nom del Senyor. 29 També parlava i discutia amb els hel·lenistes; però ells intentaven de matar-lo. 30 En saber-ho els germans, el conduïren a Cesarea i l'enviaren a Tars.

Estat general de l'Església.— 31 Les esglésies, doncs, fruïen de pau per tota la Judea, la Galilea i la Samaria; s'edificaven i progressaven en el temor del Senyor i en la consolació de l'Esperit Sant.

Pere guareix un paralític a Lidda.— 32 Pere, que les recorria totes, baixà també a visitar els sants que vivien a Lidda. 33 Allà trobà un home que es deia Enees, que jeia en una llitera des de feia vuit anys, paralític. 34 Pere li digué: «Enees, Jesucrist et posa bo: lleva't i fes-te tu mateix el llit». I a l'instant es va llevar. 35 Tots els habitants de Lidda i de la plana de Saron el veieren i es convertiren al Senyor.

Pere ressuscita Tabita a Jafa.— 36 A Jafa hi havia una deixebla anomenada Tabita, que vol dir Gasela, plena de bones obres i d'almoines que feia. 37 Per aquells dies, es posà malalta i morí; i, un cop rentada, la posaren en una cambra alta. 38 Com que Lidda és prop de Jafa, els deixebles van sentir que Pere hi era, i li van enviar dos homes a pregar-li: «No triguis d'arribar-te fins a nosaltres». 39 Pere se n'anà amb ells. Així que arribà, el dugueren a la cambra alta, i se li presentaren totes les viudes plorant i mostrant-li les túniques i els mantells que Gasela feia quan era amb elles. 40 Pere féu fora tothom i, agenollat, va pregar: i, girant-se vers el cos, digué: «Tabita, aixeca't!» Ella obrí els ulls i, en veure Pere, s'assegué. 41 Ell li donà la mà i va aixecar-la. Aleshores va cridar els sants i les viudes, i els la presentà viva. 42 El fet fou conegut de tot Jafa, i molts cregueren en el Senyor. 43 I es va quedar molts dies a Jafa, a casa d'un tal Simó, un blanquer.

10 Visió i conversió del centurió Corneli.— 1 Hi havia a Cesarea un cert   —2263→   home, que es deia Corneli, centurió de la cohort anomenada itàlica, 2 piadós i que donava culte a Déu²⁷⁴⁴ amb tota la seva família, feia moltes almoines al poble i pregava Déu constantment. 3 Veié amb claredat en una visió, cap a mitja tarda, un àngel de Déu que entrava a casa d'ell i li deia: «Corneli!» 4 Ell, mirant-lo fixament i amb por, digué: «Què hi ha, Senyor?» Li contestà: «Les teves pregàries i almoines han pujat davant Déu per tenir-les presents. 5 Envia, doncs, homes a Jafa i fes venir un tal Simó, que té per sobrenom Pere. 6 Aquest s'allotja a casa d'un tal Simó, un blanquer, que té la casa vora el mar». 7 Quan hagué sortit l'àngel que li parlava, cridà dos criats i un soldat piadós dels que li eren més addictes 8 i, després d'haver-los-ho explicat tot, els envià a Jafa.

Visió i intervenció de Pere.— 9 L'endemà, mentre ells feien camí i s'acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar, cap al migdia. 10 Tenia gana i volia menjar. Mentre li'n preparaven, li vingué un èxtasi: 11 veié obert el cel i que en davallava un cert objecte com un gran llençol, penjat per les quatre puntes cap a la terra, 12 que contenia tota mena de quadrúpedes i rèptils i d'ocells. 13 I li vingué una veu: «Aixeca't, Pere; mata i menja». 14 Pere digué: «De cap manera, Senyor; mai no he menjat res de profà ni d'impur». 15 La veu se li va adreçar per segona vegada: «El que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per profà». 16 Això passà tres vegades, i tot seguit aquell objecte se'n tornà cap al cel. 17 Mentre Pere estava tot perplex sobre què podria significar aquella visió que havia tingut, els homes tramesos per Corneli, després de demanar per la casa de Simó, es presentaren a la porta 18 i, cridant, preguntaven si Simó, per sobrenom Pere, s'allotjava allí. 19 Mentre Pere reflexionava sobre la visió, l'Esperit li digué: «Hi ha uns homes que et busquen. 20 Baixa, doncs, i vés amb ells sense cap escrúpol, que jo els he enviats». 21 Pere va baixar a trobar els homes i digué: «Aquí em teniu, jo sóc el qui busqueu; ¿quin és el motiu per què sou aquí?»   —2264→   22 Ells van respondre: «El centurió Corneli, home just i que dóna culte a Déu, ben acreditat de tota la nació dels jueus, va rebre indicació d'un sant àngel de fer-te anar a casa seva i d'escoltar allò que tu li diràs». 23 Aleshores els féu entrar i els donà hospitalitat. L'endemà es va llevar i va marxar amb ells, i alguns dels germans de Jafa l'acompanyaren.

Pere a casa de Corneli. 24 L'endemà arribà a Cesarea. Corneli, que havia convocat els seus parents i amics íntims, ja els esperava. 25 Al moment que Pere entrava, Corneli sortí a rebre'l i, deixant-se-li caure als peus, es prosternà. 26 Però Pere l'aixecà dient-li: «Alça't, que jo també sóc un home». 27 Tot conversant amb ell, entrà i trobà molta gent reunida, 28 i els digué: «Vosaltres sabeu que no és permès a un jueu de fer-se amb un estranger o d'entrar a casa seva; però Déu m'ha ensenyat de no dir profà ni impur cap home. 29 Per això, quan m'han enviat a buscar, he vingut sense discutir. Pregunto, doncs, ¿per quin motiu m'heu enviat a buscar?» 30 Corneli digué: «Fa quatre dies, en aquesta hora, feia la pregària de la tarda a casa meva, i se'm va presentar un home al davant amb vestidura resplendent 31 i va dir: «Corneli, ha estat escoltada la teva pregària, i les teves almoines han estat recordades davant Déu. 32 Envia, doncs, algú a Jafa a fer cridar Simó, per sobrenom Pere, que s'allotja a casa del blanquer Simó, vora el mar». 33 Tot seguit t'he fet anar a buscar, i tu has fet bé de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí a la presència de Déu per escoltar tot allò que t'ha ordenat el Senyor.

Discurs de Pere.— 34²⁷⁴⁵ Aleshores Pere digué: «Veritablement veig que Déu no fa pas accepció de persones, 35 sinó que de qualsevol nació que sigui, aquell qui el tem i obra la justícia li és agradable. 36²⁷⁴⁶ Ell va enviar la paraula als israelites anunciant la pau per Jesucrist. Aquest és Senyor de tots. 37 Vosaltres coneixeu la paraula que s'ha difós per tota la Judea, començant per la Galilea, després del baptisme que va predicar Joan: 38²⁷⁴⁷ Jesús de   —2265→   Natzaret; com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, que va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell. 39 I nosaltres som testimonis de tot allò que va fer a la terra dels jueus i a Jerusalem. El van matar penjant-lo al patíbul. 40 Déu el va ressuscitar el tercer dia i li va concedir que s'aparegués, 41 no pas a tot el poble, sinó a uns testimonis escollits abans per Déu, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després d'haver ressuscitat d'entre els morts. 42 I ens va ordenar que prediquéssim al poble i testifiquéssim que ell és el qui ha estat fet per Déu jutge de vius i de morts. 43 Referint-se a ell, tots els profetes donen testimoniatge que tot el qui creu en ell obté pel seu nom la remissió dels pecats».

Els pagans reben l'Esperit Sant i són batejats. 44 Encara Pere anava dient aquestes paraules, que l'Esperit Sant davallà sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. 45 I els creients circumcidats que havien vingut amb Pere es meravellaven que fins i tot sobre els pagans fos abocat amb profusió el do de l'Esperit Sant; 46 perquè els sentien parlar en llengües i glorificar Déu. Aleshores Pere digué: 47 «¿Pot algú refusar l'aigua i no permetre que siguin batejats aquests, que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?» 48 I manà que fossin batejats en el nom de Jesucrist. Llavors li pregaren que s'hi quedés alguns dies.

11 Jerusalem, Pere explica i justifica els fets de Cesarea.— 1 Els apòstols i els germans que eren a la Judea van sentir dir que també els pagans havien rebut la paraula de Déu. 2 I quan Pere pujà a Jerusalem, els circumcidats discutien amb ell 3 dient: «Has entrat a casa d'incircumcisos i has menjat amb ells. 4 Llavors Pere els ho exposà punt per punt: 5 «Jo em trobava a la ciutat de Jafa pregant, i vaig tenir en èxtasi una visió d'un cert objecte com un gran llençol que davallava, penjat del cel per les quatre puntes, i va venir fins a mi. 6 Mirant-ho amb atenció, m'hi vaig fixar bé, i vaig veure-hi els quadrúpedes,   —2266→   les feres i els rèptils, i els ocells. 7 I vaig sentir també una veu que em deia: «Aixeca't, Pere, mata i menja». 8 Però jo vaig dir: «De cap manera, Senyor; mai res de profà ni d'impur no ha entrat a la meva boca». 9 I per segona vegada va respondre la veu des del cel: «Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per profà». 10 Això va passar fins a tres vegades, i novament fou retirat tot cap al cel. 11 A l'instant, es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats a mi des de Cesarea. 12 I l'Esperit em va dir que anés amb ells sense cap escrúpol. Van venir també amb mi aquests sis germans, i vam entrar a casa d'aquell home. 13 I ell ens va contar com havia vist que l'àngel se li havia presentat a casa seva i li deia: «Envia algú a Jafa per fer venir Simó, de sobrenom Pere, 14 que et dirà coses per les quals et salvaràs tu i tots els de casa teva». 15 I, quan jo començava a parlar, l'Esperit Sant va venir damunt d'ells, igual que sobre nosaltres a la primeria. 16 Aleshores vaig recordar-me de les paraules del Senyor, com ell deia «Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb Esperit Sant». 17 Si Déu, doncs, els atorgava el mateix do que a nosaltres, pel fet d'haver cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a posar impediments a Déu?» 18 En sentir aquestes paraules, s'apaivagaren i glorificaren Déu dient: «Així, doncs, també als pagans Déu ha atorgat la conversió per a obtenir la vida».

Inicis de l'església d'Antioquia.— 19 Els dispersats per la persecució originada amb motiu d'Esteve arribaren fins a la Fenícia, Xipre i Antioquia²⁷⁴⁸, sense predicar a ningú la paraula, fora dels jueus. 20 Hi havia, però, entre ells alguns xipriotes i cireneus, que, vinguts a Antioquia, predicaven també als grecs²⁷⁴⁹ i els anunciaven el missatge joiós del Senyor Jesús²⁷⁵⁰. 21 La mà del Senyor era amb ells, i foren un gran nombre els qui van creure i es convertiren al Senyor. 22 La notícia arribà a oïda de l'església que era a Jerusalem, i enviaren Bernabé fins a Antioquia; 23 així que hi va arribar i va veure   —2267→   la gràcia de Déu, s'alegrà, i exhortava tothom a perseverar en el Senyor amb cor ferm; 24 perquè era un home bo, ple d'Esperit Sant i de fe. I una nombrosa multitud fou adquirida per al Senyor. 25 Aleshores se'n va anar a Tars a buscar Saule 26 i, així que el trobà, se l'endugué a Antioquia. Durant tat un any estigueren plegats a l'església, i ensenyaren força gent; i fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van ser anomenats cristians.

Bernabé i Saule a Jerusalem.— 27 Per aquells dies, baixaren profetes²⁷⁵¹ de Jerusalem a Antioquia. 28 Un d'ells, que es deia Àgab, començà a profetitzar per l'Esperit que hi havia d'haver una gran fam per tota la terra, la qual vingué en temps de Claudi²⁷⁵². 29 Els deixebles, doncs, cadascun segons els propis recursos, determinaren d'enviar alguna cosa per ajudar els germans que vivien a la Judea; 30 i així van fer-ho, adreçant-ho als ancians²⁷⁵³ per mitjà de Bernabé i de Saule.

12 Persecució d'Herodes Agripa. Mort de Jaume. Arrest de Pere i alliberament miraculós.— 1 Per aquell temps, el rei Herodes²⁷⁵⁴ agafà alguns de l'església per fer-los mal. 2 Féu morir Jaume, el germà de Joan, a espasa. 3 Veient que això agradava als jueus, féu, a més, agafar Pere. Eren els dies dels Àzims²⁷⁵⁵. 4 El va agafar, doncs, i el va ficar a la presó tot confiant-lo a quatre esquadres de soldats perquè el guardessin, pensant de fer-lo comparèixer davant del poble després de Pasqua. 5 Pere era custodiat a la presó; però l'església feia intensament oració a Déu per ell. 6 Quan Herodes anava a fer-lo comparèixer, aquella mateixa nit, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i sentinelles davant la porta guardaven la presó. 7 Tot d'una es presentà un àngel del Senyor, i una llum resplendí a l'estança. Tocà Pere al costat i el desvetllà tot dient-li: «Aixeca't de pressa!» I li caigueren les cadenes de les mans. 8 Llavors l'àngel li digué: «Cenyeix-te i calça't les sandàlies!» Així ho féu. I li va dir: «Posa't el mantell i segueix-me». 9 Va sortir, i el seguia; i no sabia   —2268→   que era de debò el que feia l'àngel, sinó que es pensava que tenia una visió. 10 Van passar la primera guàrdia i la segona, i arribaren a la porta de ferro que mena a la ciutat; se'ls obrí tota sola, sortiren, anaren fins a la primera cantonada, i tot seguit l'àngel el va deixar. 11 Aleshores Pere tornà en si i digué: «Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tot allò que esperava el poble dels jueus». 12 Conscient ja de si mateix, se n'anà a la casa de Maria, la mare de Joan, per sobrenom Marc²⁷⁵⁶, on hi havia molta gent reunida que pregava. 13 En trucar ell a la porta de l'entrada, hi anà a obrir una minyona que es deia Roda. 14 Quan reconegué la veu de Pere, d'alegria no va obrir la porta, sinó que entrà corrents a anunciar que Pere era a l'entrada. 15 Ells li digueren: «T'has tornat boja!» Però ella mantenia que era de debò. Ells deien: «Deu ser el seu àngel». 16 Pere continuava trucant. Aleshores van obrir, el van veure i en quedaren meravellats. 17 Ell els féu senyal amb la mà que callessin i els contà com el Senyor l'havia alliberat de la presó, i els va dir: «Comuniqueu-ho a Jaume i als germans». Aleshores va marxar i se n'anà en un altre indret. 18 Quan fou de dia, hi hagué no poc torbament entre els soldats sobre què s'havia fet de Pere. 19 Herodes el féu buscar i, com que no el trobaren, va processar els guardes i els féu executar. Després va baixar de la Judea a Cesarea i s'hi va quedar.

Mort d'Herodes.— 20 S'havia enutjat contra els de Tir i de Sidó. Aquests, de comú acord, se li presentaren i, després de guanyar-se Blast, mestre de cambra del rei, demanaven la pau, perquè la seva regió es proveïa de la del rei. 21 El dia assenyalat, Herodes, abillat amb vestidures reials, assegut a l'estrada, els adreçava una al·locució. 22 I el poble clamava: «És la veu d'un déu i no pas d'un home!» 23 Però a l'instant un àngel del Senyor el colpí perquè no havia donat la glòria a Déu; esdevingué pastura dels cucs i va expirar.

Bernabé i Saule tornen a Antioquia.— 24 La paraula del Senyor creixia i es difonia. 25 Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió, se'n tornaren de Jerusalem tot prenent amb ells Joan, per sobrenom Marc.