| 228CObrir no puch / la dolor quim turmenta | | | | vehent que Mort / son aguayt me descobre | | | | lo camí pla / de perdre vida m'obre | | | | e traurem vol / del mon sens dar empenta. | | | | Car tot primer / virtut del cos m'ha tolta |
5 | | | ja mos çinch senys / no senten lo que solen | | | | los apart dins / de gran por ja tremolen | | | | l'nteniment / de follia tem volta. | | | | La velledat / en valençians mal proua | | | | e no se com / yo faça obra noua. |
10 | |
|
| ¶ O Mort qui tols / a tot viuent la vida | | | | tu es dolor / a tota humana pensa, | | | | a tu no tem / qui en tu james pensa | | | | o qui en Deu / ha voluntat hunida. | | | | Entr’aquests dos / estats,es tot lo poble |
15 | | | e yo confes / esser de aquest nombre | | | | e ve per temps / que de por yom asombre | | | | e puix la pert / mas nom ve de part noble. | | | | De passio / parteix,o de follía | | | | e tembre torn / tant que m'es dolentía. |
20 | |
|
|
-f. 205v-
|
| ¶ Qui pot saber / quant es a tots orrible | | | | destrohint quant / nos otorga natura? | | | | hoc e tot ço / qu’hom mateix se procura | | | | fent raçional / per virtut lo sensible | | | | Delitant se / tant com delit delíta |
25 | | | car de vn poch / tot hom delita'l viure | | | | los bens forans / qui porten plor e riure | | | | en llur poch be / del mal porten sospíta. | | | | Mas aquells grans / e propis tu fas perdre | | | | tu has ja fet / vn bon hom fer esperdre. |
30 | |
|
| ¶ Donchs qui sera / quel cor no li tremole | | | | vehent que tu / li tolls al home l’esser? | | | | qui pot pensar / la dolor del desesser | | | | e de tal mal / qui es lo quis cosole229 ? | | | | Tots quants bens son / morint l'hom tu anúlles |
35 | | | e fas morir / aquells que ab si porten. | | | | la vida d’hom / e de aquells conforten | | | | grans benifets / tu destruus ab tes búlles. | | | | Qui vol mirar / ab vista sensitiua | | | | quant mes bens ha / de tu mes se esquiua. |
40 | |
|
|
-f. 206r-
|
| ¶ De tots los bens / que dona la fortuna | | | | si tols aquells / no sen deu l’home dolrre, | | | | car menys de tu / yols veig a molt hom tolrre | | | | quils dona'ls tol / e noy ha colpa’lguna. | | | | Tu sens res dar / destruus quant ella dona |
45 | | | tement a tu / en res hom no reposa | | | | ab tu ensemps / noya’lmon bona cosa | | | | plahent pensar / prop de tu nos condona. | | | | Tu es dolor / que totes dolors passes | | | | tu es al hom / com al cauall mordasses |
50 | |
|
| ¶ Tots los bens tols / de fama gloriosa | | | | e de honor / degudament guanyades, | | | | e veure'n si / morals virtuts justades | | | | fahent en l’hom / la pensa delitosa. | | | | Apres d’aço / qui pot donar estima |
55 | | | al sobiran / delit,que’n surt del'obra | | | | feliçitat / que propi nom lin sobra | | | | e fa que nos / prop lo çel nos arrima. | | | | Nons hi fa entrar / mas no entra sens ella | | | | e destrohint / l’hom,tu destruus aquella. |
60 | |
|
|
-f. 206v-
|
| ¶ Com pus subtil / es nostra conexença | | | | pus doloros / es ton cruel damnatje | | | | l’hom qui el sentir / e'l entendre ha saluatje | | | | no sent delit / ne del mal,sofirença. | | | | D’amor nos ve / la dolor que tuns dones |
65 | | | per quens tols ço / que nostre voler ama | | | | no sols honors / fills,riquesa,e fama | | | | mas tot lo be / que senten les persones. | | | | Ta fort dolor / ab lo sentir jutjada | | | | trau de tot seny / quant es ymaginada. |
70 | |
|
| ¶ L'obra sera / en lesguart de molts gasta | | | | per que no’splich / molts casos en quens toques | | | | en compte son / les pedres de les roques | | | | mas dir tos mals / lengua d’hom no abasta. | | | | Dones dolor / ab delits acostada |
75 | | | lo qui la sent / no coneix que tal sia | | | | aquesta es / quant parteix companyia | | | | entrels amats / qui han vida mesclada. | | | | Quant los delits / se membren de la vida | | | | esta dolor / ab delit es sentida. |
80 | |
|
|
-f. 207r-
|
| ¶ Diuersitats / de dolors en l’hom portes | | | | aços deue / segons que a nos trobes, | | | | ton mal es tant / com lo delit quens robes | | | | per ço tostemps / nom de cruel reportes. | | | | Tansolament / alqui en Deu'spera |
85 | | | no follament / mas per sa bona obra | | | | tu bona es / alqui’n tu gran be troba | | | | anant en lloch / hon es sabona'spera. | | | | Ab tot aço / no li desplau lo viure | | | | e quant li vens / nos'aparella’riure. |
90 | |
|
| ¶ Pasats son ja / los qui mort desijáuen | | | | per conseguir / gloria en l'altre setgle, | | | | e molts antichs / quils fon la raho regle | | | | en obrar ço / que per virtut obráuen | | | | Carnals delits / fan al hom la Mort tembre |
95 | | | puix son aquells / que’n molt natura'plahen | | | | los del compost / plahen,hoc y desplahen | | | | e llur exçes / la raho vol quens membre. | | | | E sils repren / e tolrre aquells no basta | | | | ja sens la Mort / per aquells dolor tasta. |
100 | |
|
|
-f. 207v-
|
| Los purs delits / que pels senys homens senten | | | | be atemprats / la dolor no si mescla, | | | | e los que son / d'enteniment sens mescla | | | | en lo exçes / no toquen ne consenten. | | | | Quant al millor / estat,d’aquests hom munta |
105 | | | lo teu recort / llur delit dolor torna, | | | | e donchs quant mes / si’l aníma'scontorna | | | | dins en lo cos / e per exir apunta. | | | | Iaquint son be / e tant quant hom pot rebre | | | | en semblant cas / lo Leo torna Lebre. |
110 | |
|
| ¶ A tu no tem / qui not parteix la pensa | | | | car passio / fa lloch a la costuma, | | | | axi mateix / basta lleuar la suma | | | | quel hom no deu / tembre'l que no’s defensa. | | | | En tu pensant / los delits no deliten |
115 | | | no delitant / pert se l'amor de vida | | | | lla donchs virtut / se troba enfortida | | | | los sensuals / en lo començ despiten. | | | | D'aquis nodreix / vna terrible brega | | | | e no fa poch / lo qui a vencre plega. |
120 | |
|
|
-f. 208r-
|
| ¶ Axi com es / pintada la fortuna | | | | ab dos esguarts / hu trist,el altre alegre | | | | mirant lo trist / resta'l cor d’home negre | | | | per l'altre’sguart / noy ha dolor alguna. | | | | Axi de tu / qui ab seny t’imagina |
125 | | | no es dolor / qui en tu no fenesca | | | | e qui trobar / te vol dolça com bresca | | | | nol falliras / e de mals mediçina. | | | | E de sabor / entre dolça y amarga | | | | y al desperat / sit requer tu es llarga. |
130 | |
|
| ¶ Ia son estats / qui tal nuncat'sentiren | | | | e molts viuint / ta força han prouada, | | | | allur semblant / vehent te acostada | | | | e ton poder / de bon grat obeiren. | | | | E la roho230 / per sa virtut los força |
135 | | | de fer se forts / puix largament hi basta. | | | | algu d’aquests / mescladament se tasta | | | | lo de cor flach / no creu aquesta força. | | | | Mas aco’s ver / qu'al saui no espantes | | | | caure nol fas / mas a terral decantes. |
140 | |
|
|
-f. 208v-
|
| ¶ Nostra virtut / sent en Deu'sperança | | | | basta que Mort / ab ardiment se'nprenga | | | | ab molt delit / mas no’n tant que sestenga | | | | tolrre dolor / mas adonar temprança. | | | | Tal que delit / la dolor sobre puja |
145 | | | de ques ateny / gran delit asa hora | | | | d’hon l'arma tem / e la carn agre plora | | | | tot elector / de electio senuja. | | | | Car le'sperit / es prompt a laMort pendre | | | | mas lo compost / nos pot atant estendre. |
150 | |
|
| ¶ Aço apar / als homens gran miracle | | | | que la virtut / tant lo cor enfortesca | | | | que la sabor / de fel,se torne bresca | | | | l’home faent / asi mateix obstacle. | | | | Per vna part / el requer de Mort fuyta |
155 | | | per altra va / corrent en vers aquella | | | | aquest contrast / tot ardiment exella | | | | e dura tant / fins veure qual venç luyta. | | | | E si l’hom venç / la Mort es auisada | | | | matant la carn / que asi es subjugada. |
160 | |
|
|
-f. 209r-
|
| ¶ Dret natural / es que'l hom la Mort tema | | | | aximateix / ha raons contra'quella | | | | tot hom que mor / adolor s’aparella | | | | car se corromp / e donchs la pus estrema | | | | La part del hom / que la Mort senyoreja |
165 | | | porta dolor / per la raho sus dita | | | | el espirit / qui no mor se delita | | | | en fer contrast / e por l’es cosa leja. | | | | Sens esperar / profit d’alguna cosa | | | | se met la Mort / per sa virtut dins closa. |
170 | |
|
| ¶ Sens interes / d'honor o de riquea | | | | o d'alguns bens / fora de aquell propi | | | | l'hom contra Mort/ esser no vol repropi | | | | ans contra gran / perill,va sens ferea. | | | | En lloch secret / hon Deu es secretari |
175 | | | lo Leo fort / comet obestia fera | | | | a perill gran / de qualseuol manera | | | | almenys no fuig / sino v es voluntari. | | | | E sin de fuig / dolor apres l'agreuja | | | | e si te fort / en gran delit alleuja. |
180 | |
|
|
-f. 209v-
|
| ¶ Los qui perils / han per gloria vana | | | | o per grans bens / o per delits atenyer | | | | o yra fort / los feu amort empenyer | | | | tots aquests han / gran causa (*)231 quils engana. | | | | Altres son ja / qui per vergonya sola |
185 | | | cometen fets / los quals ab dolor passen | | | | e si del fet / bona suma leuasen | | | | gran es lo mal / e poch lo quels consola. | | | | Qui per morals / virtuts,la Mort asajen | | | | aquest y aquells / han cami per hon vajen. |
190 | |
|
| Delit dolor / dins aquests se combaten | | | | hauent aquell / quil home part mes troba | | | | los qui no han / de virtuts vestit roba | | | | ço perque fan / errat per dol esclaten | | | | Puix que llur fi / en mans d’altri han mesa |
195 | | | volent de gents / honor e vana fama | | | | llur bon voler / penja de flaca rrama | | | | com de llur fet / james han paga’tesa. | | | | Molt fan per poch / e aquell poch les tolen | | | | los ygnorants / y los que’nveja colen. |
200 | |
|
|
-f. 210r-
|
| ¶ Aquell gran be / que per ta causa's guanya | | | | e lo delit / de virtut fortaléa | | | | causa li est / el destruus sens perea | | | | car morint l’hom / pert quant al mon afanya | | | | Ço es gran fet / que Mort qui tot be mata |
205 | | | fora'l honest / l’hom espere de cara | | | | hoc e la fi / quen ha guanyat en cara | | | | puix apres mort / no cobrara la data. | | | | Ço perque v fa / es fi,mas no derrera | | | | puix apres mort / lo major fi espera. |
210 | |
|
| Los qui la Mort / per qual que'sguart arrisquen | | | | o çertament / aquella elegeixen | | | | alguna fi / bona o mala coneixen | | | | crehent fer bo / com la vida y confisquen. | | | | Es veritat / quel hom qui Mort arrisca |
215 | | | menys del esguart / o feu natura bona | | | | qui en lo cor / del hom valeros sona | | | | quel preu desi / per la Mort nos desisca. | | | | E d’aquest es / hom mateix lo ver jutje | | | | e no y ha qui / pus dretament lo jutje. |
220 | |
|
|
-f. 210v-
|
| ¶ D'aquella por / quels senys dela Mort senten | | | | e les rahons / que’n contra dellas funden | | | | tots los escrits / dels passats ho abunden | | | | perço no dich / los mals que si asenten. | | | | E los conforts / quel virtuos hi aplica |
225 | | | yo no reçit / ne coses per mi lestes, | | | | de Seneca / e moltes altres géstes | | | | quel cor del hom / contra Mort fortifica. | | | | Ço quel hom sent / per la Mort no se'scusa | | | | lo sentir com / del animans acusa. |
230 | |
|
| ¶ Qui vol delit / o del mon te’sperança | | | | sis dol quant mor / prestey la paçiencia | | | | al qui serui / ab treball o sciençia | | | | don li remey / puix ha enell fiança. | | | | Lo qui es tal / deu esser marauella |
235 | | | com ans del temps / lo cor no li esclata | | | | vehent que Mort / l’animat cos li mata | | | | ne ha rrahons / desforç en contra della. | | | | Car de virtut / moral,no pres l'offiçi | | | | al cors,al mon / ha seruit com aniçi. |
240 | |
|
|
-f. 211r-
|
| ¶ Imaginant / e's l’hom en tres maneres | | | | e segons viu / per la vida's bateja | | | | nom de brut pren / si viu en vida leja | | | | si moralment / costumes ha d’hom veres. | | | | Si sobre hom / passa la sua vida |
245 | | | es mes que hom / y en Angel se transforma | | | | segons que viu / de por de Mort pren forma | | | | sabent que pert / e dupta la exida. | | | | Molts son perdents /quen hauer por no venen | | | | perque d'infern / no crehen que alli penen. |
250 | |
|
| ¶ Qui pora dir / la dolor que turmenta | | | | lo peccador / quant ala Mort s’acosta? | | | | perdent lo be / ques veu esser de costa | | | | e tem anar / hon delit no se'smenta | | | | Si com al mon / los senys se delitáren |
255 | | | tots se dolrran / hauent exçes contrári | | | | en per tostemps / car es tancat l’armári | | | | hon son tancats / aquells que dins entráren. | | | | Dolent se tant / com fer se pot ques dolguen | | | | no esperant / que la dolor les tolguen. |
260 | |
|
|
-f. 211v-
|
| ¶ D'aquells ho dich / qui’n ley donada biuen | | | | tements infern / e paradis esperen, | | | | dels hauents ley / e be no la cregueren | | | | perdent lo mon / del altre no se'squiuen. | | | | E de aquests / sesdeue morals visquen |
265 | | | mas los de mes / en vida viçiosa | | | | la Mort los es / aquests tan dolorosa | | | | segons lo be / quels apar ques desisquen. | | | | Sauis antichs / en aço discordaren | | | | e diferent / dolor entrells jutjaren. |
270 | |
|
| ¶ Qui pora dir / que la Mort mes l'agreuje | | | | o qui’n virtuts / morals,vol son be metre? | | | | donant li mes / quel mon no pot prometre | | | | viure sens por / asegurat de greuje. | | | | O qui’n delits / sensuals molt abunda |
275 | | | ab altres molts / honors grans erriqueses | | | | mescladament / ab dolors en torn meses | | | | d’hon torna’tras / lo qui molt si profunda. | | | | Yo prech a tots / quem vullau d'affany traure | | | | aqual d’aquests / la mort deu mes desplaure. |
280 | |
|
|
-f. 212r-
|
| ¶ Tot quant se te / per qual que sostinença | | | | falleix quant fall / aquell en quis fermaua, | | | | fallint lo mon / qui enel se delitaua | | | | pert si mateix / e non ha conexénça. | | | | E qui dins si / e per fi actes obra |
285 | | | vinent la Mort / tot lo seu be veu predre232 | | | | e fara prou / defenent se despendre | | | | puis sa'rma es / de fora del cos pobra. | | | | Aquell escalf / del qui en Deu espera | | | | no troba'nsi / per alguna manera. |
290 | |
|
| ¶ Puis que del mon / e dins si l'hom nos farta | | | | sa porçio / major esta deserta, | | | | puix apres mort / l'anima es incerta | | | | del infinit / e mes sil creure aparta. | | | | Donchs entengam / guanyar lo perdurable |
295 | | | aquest es Deu / qui a pres Mort nos prenga | | | | quil infinit / a creure ferm sestenga | | | | de Paradis / nos lunya ser amable. | | | | Com son semblant / lesperit lo cobeja | | | | e lo finit / per si te cosa leja. |
300 | |
|
|
-f. 212v-
|
| ¶ Quil espirit / infinit lo vol creure | | | | molt li es prop / que part de Deu lo crega, | | | | e qui tornar / a son principi nega | | | | no li es luny / que toch en Deu descreure. | | | | E donchs puix Deu / es lo principi nostre |
305 | | | complit es foll / qui tornar noy desija | | | | e qui del mon / per Deu no sen fastija | | | | per chrestia / molt deuot no s'amostre. | | | | Deu e lo mon / ensemps nos'poden colrre | | | | qui v vol fer tot / aparell se a dolrre. |
310 | |
|
| ¶ Deu es tot be / e lo mon son contrari | | | | e per ço es / que lo qui Deu no ama | | | | lo mon segueix / e no ab coxa cama, | | | | qui'l mon serueix / no'sper de Deu salari. | | | | Per menor mon / l'hom per tots se nomena |
315 | | | e al major / resembla'n moltes coses | | | | aço es test / autentich,menys de gloses | | | | que no's dat buyt / en la machina plena. | | | | Tot axi l'hom / menys de obra no resta | | | | e mala es / si no fa la honesta. |
320 | |
|
|
-f. 213r-
|
| ¶ Qui no vol be / forcat es que mal vulla, | | | | l'indiferent / sens asignar li terme | | | | poch es de si / no te res aques ferme | | | | ne mal,ne be / no te lloch quel aculla. | | | | E no pot ser / quel entendre romanga |
325 | | | tant oçios / que derres no entenga | | | | e ve atart / quel voler no se'stenga | | | | a res voler / plahent o que sen planga. | | | | Donchs vullam Deu / aquella causa prima | | | | sino farem / de cosa vana estima. |
330 | |
|
| ¶ Algun tirant / no feu tan alta'npresa | | | | quant ell asi / volgue lo mon sots metre | | | | com feu aquell / quí son voler vol metre | | | | guanyar lo çel / hon es tota riquesa. | | | | Per fer aço / lo seu cos met per terra |
335 | | | tolent desi / tots delits quil torbasen | | | | elegir volch / penses quil ajudasen | | | | al esperit / per fer a la carn guerra. | | | | E no ampra / llançes ne colebrines | | | | mas les virtuts / morals,ab le diues. |
340 | |
|
|
-f. 213v-
|
| ¶ Per delitar / los homens vida volen | | | | e sens delit / en lo mon no treballen, | | | | e quant d'aquest / lo viure los atallen | | | | tant han dolor / com delit hauer solen. | | | | Donchs puix delit / major lo saui prenga |
345 | | | en son obrar / per conseguent en viure | | | | en major grau / de dolor deu assíure | | | | quel menys perdent / e menys delít atenga. | | | | Lo qui delit / hac ab dolor embolta | | | | ja ve a temps / pregar per vida tolta. |
350 | |
|
| ¶ Tals son e tants / los mals que Mort atraça | | | | naturalment / al cos e arma en semble, | | | | que yom penit / dels que açi asemble | | | | pochs son segons / los que la Mort abraça. | | | | Perque dire / dels que la mort aporta |
355 | | | al hom quant mor / e tem mes que no’spera | | | | aquest es mal / de diuersa manera | | | | qui tem aquest / en l'altre se deporta. | | | | Mas ha rremey / en contra son damnatje | | | | la charitat / que nol'sia saluatje. |
360 | |
|
|
-f. 214r-
|
| ¶ Qui en virtuts / morals,ha vida feta, | | | | e consegui / lobe d’hom per natura, | | | | fe,charitat / ne d'esperança cura | | | | com animal / hom feu vida perfeta. | | | | Tot fon dins si /e visque’n alegria |
365 | | | menys desentir / los mals que altres senten | | | | com vench la Mort / ses penses no consenten | | | | que la dolor / terrible ab ell no sia. | | | | Car per amor / desi, feu sa fahena | | | | nol pagara / Deu en la part çentena. |
370 | |
|
| ¶ Menys de ser bo / per son saber l'hom basta | | | | en fer jui / que’n Deu es la fi nostra. | | | | puix en est mon / ne pres la Mort se mostra | | | | en Deu roman / si raho nos'degasta. | | | | Donchs puis no es / fi,quel home contente |
375 | | | en los dos mons / raho es que'n Deu sia | | | | car sino ell / altre nos'trobaria | | | | que fora Deu / al entendre's presente. | | | | Tant quant hom viu / moral virtut lo cumple | | | | mas apres mort / Deu es lo qui lo vmple. |
380 | |
|
|
-f. 214v-
|
| ¶ Primer que leys / fosen per Deu donádes | | | | e per escrits / se regisen los hómes. | | | | dispondren volch / natura molts aprómes | | | | raels debe / Deu'n l’home ha creádes. | | | | Ells de aço / vna sciençia feren |
385 | | | ab que lo mon / vna part se gouerna | | | | los actes tots / dels homens subalterna | | | | los vells antichs / altra non conegueren. | | | | Hagueren de Deu / conexença confusa | | | | per ço la Mort / a dolor los acusa. |
390 | |
|
| Tres prinçípals / fins,son de hon homens obren | | | | vna dins si / e l'altra tota fora, | | | | altra que dins / e fora de si mora | | | | per llurs esguarts / aquestes se descobren. | | | | Voler honor / gloria,bens,e fama, |
395 | | | e tot quant ve / d’açident o natura | | | | y aquella fi / que’n la virtut atura | | | | d'aquestes fins / lo voler d’hom se'nflama. | | | | L'altra’s en Deu / qui asi nos conuída | | | | fora nos es / mas no del tot partida. |
400 | |
|
|
-f. 215r-
|
| ¶ Mort lo mon tol / yal conquistant conquista | | | | e si conquer / lo çel pres mort ne's digne | | | | e tant es l’hom / pus grosser e maligne | | | | com no conquer / lo mon qu'apres mort rrista, | | | | Lo qual es fi / e lo present es vida |
405 | | | car lo mon es / pera quels homens vixquen | | | | vida’s perque / de virtuts nos desisquen | | | | e virtuts son / per fer a Deu paria. | | | | E si aquest / recors,l'hom no encontra | | | | tot quant ha fet / en lo mon li es contra. |
410 | |
|
| ¶ Fe,charitat / y esperançan's hi porten | | | | mas fe roman / y esperança'la porta | | | | car la raho / alli noles comporta | | | | creure no cal / ço quels vlls se deporten. | | | | Menys esperar / lo que present se mostra |
415 | | | mas fruirem / Deu que tant esperáuem | | | | per charitat / amarem qui amauem | | | | aço sera / tota la gloria nostra. | | | | Ella es la fi / e les altres son via | | | | sens ella es foll / quí en Deu spera y fia |
420 | |
|
