| 212 LO cinquen peu / del molto, ab gran cura | | | | yo he cercat / e non te sino quatre | | | | volent honest / en amor deshonesta | | | | e lealtat, en cor / de falsa fembra. | | | | e per amor / he volgut ser alegre |
5 | | | menys de mi trist / e ferm en vn preposit | | | | gran amador / de semblant no sescuse | | | | e ques trobas / de Salamo pus saui. | | |
|
| No solament / ma romas enla pensa | | | | ans ho volgui / en les obres sotanes213 |
10 | | | aquest amor / de contemplar no farta | | | | si be a temps / en pensa hom ho forja. | | | | yo practicant / d’amor leigs e bells actes | | | | ymagini / tals contraris facibles | | | | e nom dolch prou / del temps quem he vist correr |
15 | | | per quem roman / en pensa plaent habit. | | |
|
| Lengan conech / mas per obra nol mostre | | | | puix que d’amor / de tot yo nom despulle | | | | fluix me penit / car dolor nom agreuja | | | | solament bast / airar mi si ame. |
20 | | | al grau primer / bo del pecant me trobe | | | | que del mal fet / ha coneixença fosca | | | | e si no quant / a temps desig me torba | | | | yo so content / ell, e son delit perdre, | | |
|
-f. LXXXXIIv-
|
| Volgral jaquir / sens electio mia |
25 | | | mas que vengues / per alguna ventura | | | | plagues a Deu / per ser malalt o pobre | | | | car si l’jaqueixch / cert yo se que men repte. | | | | si be raho / en contra’mor se arma | | | | vehent ques pert / per ell ma bona obra |
30 | | | nom trob’sforç / que del tot ma’bandona | | | | ab tot que mes / de contemplar no passe, | | |
|
| En quantitat / en delit gran no puje | | | | ans es molt poch / mas fort per a disolre | | | | fastig no tem / por ne’sperançal tempra |
35 | | | la sua fi / tota dins mi sen entra. | | | | puis que no pot / esser en aquells actes | | | | que de amor / los amadors pratiquen | | | | pren vn remey / que’n contemplar sen munta | | | | e d’allo viu / que d’amor nol pot tolre. |
40 | |
|
| Si fos aixi / que sens passar principis | | | | yo fos al ple / que amor l’amant alça | | | | ho ha delit / coneixença perduda | | | | yo so ben cert / que’n oy amor non fora. | | | | mss214 qui sera / que’n delit passar vulla |
45 | | | per gran voler / si d’aquell no sent purna | | | | e yo no am / e menys amat puch esser | | | | e la raho / tant res no abomina. | | |
|
| La voluntat / amor nom senyoreja | | | | hoch l’apetit / fins que de mi recode215 |
50 | | | mas quant yo pens / totes les circunstancies | | |
-f. XCIIIr-
| | entre amor / e mi veig gran barrera. | | | | car yo no pens / que’n ser amat abaste | | | | nen sent delit / per be que mi disponga | | | | es veritat / que no se que men jutge |
55 | | | essent amat / sil retria lo deute. | | |
|
| Aixi men pren / com aquell qui contempla | | | | lesser del hom / e com es de Deu obra | | | | e puix ell ve / a contemplar sos actes | | | | tant auorreix / trobar se’n lo mon home. |
60 | | | com de amor / son esser ymagine | | | | els gentils fets / quen l’entendrem romanen | | | | yon he delit / e com al voler posse | | | | per lur exces / e qualitat m’agreuje. | | |
|
| Entench no be / los mals qu’amor atraça |
65 | | | per qu’altres bens / no senti en ma vida | | | | quin carcre viu / del començ d’infantea | | | | ab dol sen ix / puix en abit li torna. | | | | renunciar / no puch lo franch arbritre | | | | de obeir / si amor me demana |
70 | | | e quant amant / e amat esser pense | | | | no trob en mi / esser cosa possible. | | |
|
| Per vn portal / ixch per lostal de Venus | | | | per altrey torn / ab les cames trencades | | | | e yo no pens / que’n ser amat abaste |
75 | | | nem plau amar / ne menys men desespere. | | | | yo so aquell / qu’n leig officis cria | | | | sab e no sab / ques mal e non pren altre | | |
-f. XCIIIv-
| | car no pot ser / abit sens delit reste | | | | e aço par / en couarts homens darmes. |
80 | |
|
| Mi, e mos fets / yo mir ab vista fosca | | | | no pas com orb / ne ab la vista clara | | | | conech mon dan / mas no tant que mendolga | | | | lo çor nol sent / solament basta creure. | | | | quant yom esforç / que amor de mi lance |
85 | | | son bon recort / e los mals tots m’obliden | | | | sil pens seguir / de sa dolor m’acorde | | | | e so membrant / del be del honest viure. | | |
|
| Semblant aquell / qui ha mal de diable | | | | e quant lo pren / Deu no coneix ne honra |
90 | | | perque’s d’aquell / qui te ses virtut preses | | | | e puis jaquit / torna’n sa coneixença. | | | | quant per la carn / amor me passiona | | | | nom sent raho / ne mal que per ell vinga | | | | e quant d’amor / la part pura contemple |
95 | | | yo sent delit / si pas au ant216 m’agreuja. | | |
|
| Si com se pert / lo poder de la vista | | | | si l’hom esta / longament en tenebres | | | | aixi’l voler / se pert sino eixecuta | | | | los fets aquells / d’hon hauia costuma. |
100 | | | perco amor / sol en la pensam resta | | | | per qu’a lonch temps / que l’obra no pratique | | | | a mon delit / la dolor no contrasta | | | | car no sent por / ne’sperancal falaga. | | |
|
-f. XCIIIIr-
|
| Mentre amor / dels abits no arranque |
105 | | | yom dupte molt / que’n algun temps no brote | | | | ja no pot ser / que’mis crie gran arbre | | | | mon cor li es / com terra molt eixorca. | | | | loch troba’n mi / hon se vulla ques tinga | | | | sperant temps / lo pus dispost que trobe |
110 | | | abasta ell / que’n sola pensa resta | | | | per l’abit pres / que si pel rau, no’squinça: | | |
|
| Quant de amor / indiferent yo parle | | | | sia entes / lo que tot l’home liga | | | | e no aquell / qui sols al Angell toca |
115 | | | e menys als bruts / puix de raho, freturen. | | | | aquest es dit / amor de home propi | | | | car es compost / de ses dues natures | | | | bell es e leig / segons de qual mes toca | | | | mas no pot fer / que reste menys de mescla. |
120 | |
|
| Sil voler d’hom / en ser amat termena | | | | es dit amor / car de la fi pren forma | | | | e si en carn / sens res abstraure fina | | | | es brut voler / puix mes auant no passa. | | | | axi com es / tota’rma bon’u mala |
125 | | | segons que pren / d’acer e ferre tempre | | | | amor es tal / que segons es comporta | | | | sa valor pren / lo tal, e qual la honren. | | |
|
| Res sense esguart / no’s d’hom propria cosa | | | | car general / es de bruts e alts arbres |
130 | | | del sentiment / lo brut al abr’auança | | |
-f. XCIIIIv-
| | e la raho / al hom, d’aquells separa. | | | | donchs l’apetit / hon la raho nos mescla | | | | no’s propi d’hom / per be que’n ell se trobe | | | | e tant es hom / com mes participa |
135 | | | e segons quant / d’hom se lunya’u sacosta. | | |
|
| Nos dona’mor / ab tant egual balança | | | | que poch o molt / vna part no decante | | | | o l’apetit / del cors mes asi tira | | | | ola’rma’si / per sa part lo senporta. |
140 | | | si com en l’hom / vn humor predomina | | | | que no es hu / que per egual les haja | | | | e ve per temps / ques cambia’l domini | | | | axi amor / practica en nosaltres. | | |
|
| Esser no pot / que l’arma obre sola |
145 | | | e que lo cors / sens aquella res faça | | | | res no fal’hom / que tot noy comunique | | | | segons ses parts / del acte han semblança. | | | | per be quel cors / no vulla res abstracte | | | | e lesperit / materials, no vulla |
150 | | | dells ab duys junts puix amor que diu mixte | | | | prenint lo nom / d’aquell aqui mes sembla. | | |
|
| Lenteniment / no es d’amor la causa | | | | mas l’apetit / de quels bruts no han falta | | | | donchs de amor / axi mateix ne senten |
155 | | | ab fort desig / tal que’n rabia torna. | | | | la duracio / veu hom no esser molta | | | | e dest amor / los mes homens sen tenen | | |
-f. XCVr-
| | alguns tostemps / altres segons los troba | | | | seguint amor / per lesguart quels inclina. |
160 | |
|
| Si’m gran exces / per son desig l’hom puja | | | | tot lo compost / ses potences te preses | | | | car segons es / e aqui es amable | | | | axi ses parts / de amor les carrega. | | | | tirant, fluxant / creixent, minuant, fent cambis. |
165 | | | volent l’honest / apres tot lo contrari | | | | aço segons / se porta’n fantasia | | | | a temps volent / com hom, com bruit217 , com Angel. | | |
|
| Tot en axi / com lo foch no’s en acte | | | | en lo acer / mas l’obra’s en potença |
170 | | | e mes al foch / la calor lo desperta | | | | car si’n l’acer / noy fos no’scalfaria, | | | | amor en temps / esta’n l’hom com defuncta | | | | e puix reuiu / mostrant se’n part, o tota | | | | d’hon se veu clar / que restaua en l’abit |
175 | | | prest en obrar / mogut per son consemble. | | |
|
| Tot element / elementat no’s simple | | | | ans es compost / d’un altre son contrari | | | | mas es tan poch / lo que del altre s’ampra | | | | que be nos pot / aço pels senys conexer. |
180 | | | tals es amor / quels actes no ha simples | | | | car sensuals / son, e desperit, toquen | | | | mas vna part / al altra sobremunta | | | | que’llas diu tot / segons qual, bella’u, leja: | | |
|
-f. XCVr-
|
| Semblant me trob / del assetjat en plaça |
185 | | | hon es lo burch / e fort castell, e vila | | | | e armejant / perdent forces, lon meten | | | | fins al pus fort / hon no fa, ne meten, armes. | | | | axi amor / mos pensaments lo lancen | | | | fora de mi / d’hun acte, a pres, laltre |
190 | | | fins que roman / en l’abit sol de pensa | | | | e lo voler / com a correu sen passa. | | |
|
| Si com lo foll / en pensa Rey se forja | | | | fins que perceb / que no ha de Rey actes | | | | e de res tant / esta en ignorança |
195 | | | com ell roman / es pensa de Rey esser. | | | | axi amor / en pensa madelita | | | | fins que a la fi / pens, que sen deu atenyer | | | | ans que yo pens / aquin amor yo ame | | | | quant limagin / de la millor mespante. |
200 | |
|
| Si com l’auar / los diners per ells ama | | | | que no veu res / que per aquells despenga | | | | asi mateix / no diu que no sen ampre | | | | mas non sab cas / ne pensa quesser pusca. | | | | axi amor / no veig de quem profite |
205 | | | en tant me plau / quede la fi no pense | | | | yo no esper / n’n218 desesperar baste | | | | entre lo mig / d’aquests estremps alleuge. | | |
|
| Vn hom es tal / que ama per natura | | | | son fill, en tant / que’auorrit nol porta |
210 | | | e si es foll / de sos fets desalta | | |
-f. XCVIr-
| | per quel veu tal / e ple de cabdals vicis. | | | | axi amor / ses penses me deliten | | | | per l’abit pres / que natural repute | | | | mas per mon temps / de sos fets me desalte |
215 | | | car totalment / lo trob ami dessemble. | | |
|
| Amor me plau / tant per sos actes nobles | | | | que de persi / yol am sens esguart altre | | | | semblant aquell / qui son bon amich ama | | | | pel que ha fet / e no per lo que faça. |
220 | | | en tant me plach / per delit ab les obres | | | | que’n mi roman / tal signe o caracte | | | | que perdent yo / lesguart per qui amaua | | | | aquell delit / am, que’n la pensam resta. | | |
|
| Los meus desigs / si de passio mouen |
225 | | | del abit pres / lur mouiment comença | | | | y maginant / com aquells yo sentia | | | | aquells yo sent / e fa que yols desige. | | | | regonegut / en dol me conuerteixen | | | | conexent mi / o podent aquells rebre |
230 | | | sino com veig / e del passat m’acorde | | | | ma passio / nos mou, e menys per altre. | | |
|
| Axi com es / la sciencia del metge | | | | bella’n estrem / segons si e hon guarda | | | | axi’n estrem / es la pratica leja |
235 | | | e tots los senys / quasi fastig ne senten. | | | | tal es amor / quel seu esser es noble | | | | lo practicar / odios e terrible | | |
-f. XCVIv-
| | car lesperit / ne pren molt gran angoixa | | | | e los cors fam / y en fastig volent passa. |
240 | |
|