XII.
|
Maig
de 1839.
|
| RESTOS
sagrats y antichs á qui venero; | | | | Relliquias
de poder y de grandesa, | | | | Que com joyas de dol y de viudesa
| | | | Lo calvo front de la montanya ornau: | | | | Tomba deserta
de passadas glorias |
5 | | | Ahont exhala un recort cada bri d'
herba, | | | | Ahont desperta mil fets d' armas é historias
| | | | Lo trepitj que interromp ta eterna pau: | | |
|
| Jo
ab mos cants vos salud', cants de amargura | | | | Unichs que
deuhen ressona' en ma patria
|
10 | |
—90→
| | Viuda afligida, immensa
sepultura | | | | Hont dorman ¡ay! per no revíurer mes,
| | | | Recorts de uns comptes soberans que un dia | | | | Feren tremola'
als reys sobre llurs tronos, | | | | Recorts de jochs florals,
de poesia, |
15 | | | De guerras, y torneigs y caballers. | | |
|
| Jo vos saludo, restos á qui estimo,
| | | | Mes que l' fill del desert la tenda adora, | | | | Ahont del
ventre al saltar de negra mora | | | | Llansá al véurer
la llum son primer plor; |
20 | | | Os amo perque m' ánima
afligida | | | | Retorna ab sols miraros á la vida, | | | |
Perque si á dormir vinch entre eixas ruinas | | | | Me
inspiran visions dolsas, somnis d' or. | | |
|
| Perdonaume
si avuy mas trepitjadas |
25 | | | A rómprer venen lo eternal
silenci | | | | Que dorm entre eixas voltas retalladas | | | | Plenas
de fosca y misteriós ressó; | | | | Si á
despertar las sombras de tants héroes, | | | | Que armats
de punta en blanch sota las llosas |
30 | | | Reposan de llurs
tombas ruinosas, | | | | Vinch de ma pobre gayta ab lo trist tó.
| | |
|
—91→
|
| ¿Que s' han fet, ó castell,
lo pont de ferro | | | | Que tal vegada á un rey lo pas
tancava, | | | | Mes que may á abaixarse se negava |
35 | | | A la veu del pobret, del afligit; | | | | Y lo argentat escut
que en la muralla | | | | Brillava com la tanca d' or y plata
| | | | Que, sostenent son manto d' escarlata, | | | | De un Soldá
brilla en lo moreno pit? |
40 | |
|
| ¿Que
se ha fet la lleugera galeria, | | | | Hont de amor tantas trobas
ressonaren | | | | A la llum de la lluna, que imprimia | | | | Sos
retallats contorns en la paret? | | | | ¿Las góticas finestras
esmaltadas |
45 | | | De cristalls de color, ahont s' enroscavan,
| | | | Com verdas serps entre las flors pintadas, | | | | Cent cintetas
de pedra, que s' han fet? | | |
|
| Ombras
espessas, misteriós silenci | | | | Omplan avuy las salas
ennegridas |
50 | | | Ahont ressonaren antes las sentidas | | | | Y
discretas cansons de un trobador: | | | | Ahont lo galant donsell
de pell morena | | | | Vingué á vegadas vergonyós
y tímit
| | |
—92→
| | La corona guanyada allá en l' arena
|
55 | | | Á posar á los peus de son amor. | | |
|
| Aqui en bona hora la endolada dama | | | |
Al espos abrassá que en Palestina | | | | Son pendó
ensangrentat de la divina | | | | Sion en los sants murs clavar
lográ: |
60 | | | Aqui besá lo front rugós
y negra, | | | | Y ressonar dessota ls' sonorosos | | | | Sostres sentí
los esparons llustrosos | | | | Del valorós crusat que
mort plorá. | | |
|
| La gótica
capella aqui hi havia |
65 | | | Ahont novell caballer vetllá
las armas | | | | Y ls' esparons dorats que amor debia | | | | Calsarli
avans d' exir á guerrejar; | | | | Y los brillants altars
d' or y de marbre | | | | Ahont, mort son paladí en la
santa terra, |
70 | | | Fugint dels cants, festins y jochs de guerra,
| | | | Vingué son vel sa dama á deposar. | | |
|
| ¡Que no restás ¡mon Deu! entre
eixas ruinas | | | | De aquells donsells y caballers y damas
| | | | Una sombra brillant, com raig de flamas
|
75 | |
—93→
| | Resta, entre
'ls astres, del cometa ardent! | | | | ¡Que no restás un
trist ressó, á lo menos, | | | | De sos cants, y
festins y crits de festa, | | | | Com en las cordas de una lira
resta | | | | Débil ressó del últim cant
recent!... |
80 | |
|
| Mes
ay! mentre ls' monts conservan | | | | De
núvols los llurs dossers, | | | | Llurs
cabelleras de boyras | | | | Llurs
diademas de neus, | | |
|
| A
las torras que hi havia |
85 | | | Sobre
llurs pichs altaners, | | | | Que
apareixian nius d' áliga | | | | De
la montantya entre ls' jels; | | |
|
| Y
als gótichs castells feudals | | | | Que
llansaban fins al cel |
90 | | | Llurs
mil agullas de pedra | | | | Com
mil llansas resplendents,
| | |
|
—94→
|
| Los
arrancá de llurs tronos | | | | Ab
sa antiga dalla l' temps, | | | | Com
de ram en ram despulla |
95 | | | Als
gegants roures lo vent, | | |
|
| Com
despareixan los núvols | | | | Als
raigs del sol primerench, | | | | Com
se ajauhen las espigas | | | | Del
segador baix lo acer. |
100 | |
|
| Pedra
per pedra caygueren | | | | Llurs
archs d' atmella lleugers, | | | | Llurs
murs coberts de verdura | | | | Y
ennegrits pel sol y l' vent, | | |
|
| Y
sas blassonadas torras |
105 | | | Ahont
armats de cap á peus | | | | Ferits
per fletxas de moros | | | | Moriren
tants caballers, | | |
|
| Y
llurs brillants salons gótichs | | | | Ahont
penjats de las parets |
110 | | | Árgentats
escuts y cascos | | | | Brillaren
en lo vell temps.
| | |
|
—95→
|
| Pedra
per pedra caygueren | | | | Perque
d' élls no quedás res | | | | Mes
que ls' recorts de llur gloria |
115 | | | Entre
ls' restos de llur ser; | | |
|
| Mes
que alguns trossos de pedra | | | | Per
donar als seggles fé | | | | De
que finiren los héroes | | | | Y
la honra y noblesa ab élls.
|
120 | |
|
XIII.
|
Mars
de 1840.
|
| SÓU,
oh ninas, las bellas | | | | Las
flors de aquesta vida, | | | | Las
doradas estrellas | | | | Que encengué
Deu, del cel en lo camí, | | | | Perque
del cel la senda |
5 | | | Amena
sia y fácil | | | | Al
mortal que sa tenda | | | | Planta
un sol jorn en est desert sens fi.
| | |
|
—100→
|
| Ingrat,
ingrat, oh ninas, | | | | Lo
qui ab sa alé desfulla, |
10 | | | Deixant
sols llurs espinas, | | | | Estas
flors que en sas mans posá l' Senyor: | | | | Que
l' alé cruel y dura | | | | De
la sort d' ell aparte | | | | Los
somnis de ventura; |
15 | | | Que
may sone en sa aurella un mot de amor. | | |
|
| Mortals
á qui una lira | | | | Doná
l' cel per cantarne | | | | Al
amor que os inspira, | | | | Y als
antichs paladins y á vostre Deu; |
20 | | | Canteu
fins que os tremole | | | | La
ma sobre sas cordas; | | | | Fins
que vostre esprit vole | | | | Al
cel en vostras liras d' or canteu. | | |
|
| Mes
no en cants llicensiosos |
25 | | | Se
exhalen vostras arpas, | | | | Ni
en chors voluptuosos | | | | Dignes
de ídols tan sols de barro impur, | | | | Sino
ab trobas divinas | | | | Y
dignas ¡ay! dels ángels,
|
30 | |
—101→
| | Pus
ángels son las ninas | | | | Á
qui cremar debeu lo encens mes pur. | | |
|
| Y
axi com reservada | | | | Té
un rey una corona | | | | De
mes jovells ornada |
35 | | | Pel
soldat que mes guerras ha guanyat; | | | | Pel
qui per sa bandera | | | | Ha
rebut mes feridas, | | | | Y
á sa tenda lleugera | | | | Torna
ab lo escut y l' elm mes maltractat; |
40 | |
|
| Una
mes rica palma | | | | La
gloria reservada | | | | Té
pel qui en santa calma | | | | Cante
ab cantars mes purs son pur amor; | | | | Pel
poeta que á las bellas |
45 | | | Molt
mes encens las crema, | | | | Y
alsa un altar per ellas, | | | | Y
á llurs peus posa humil sa arpa y son cor. | | |
|
| Ninas
dels cabells rossos, | | | | Las
del blanch coll de cisne,
|
50 | |
—102→
| | Las
dels cossets ayrosos | | | | Y gentils
com las urnas dels perfums; | | | | Hermosas
catalanas | | | | Als
ulls de las quals prestan | | | | Son
blau lo cel, y ufanas |
55 | | | Las
estrellas brillants llurs dolsas llums; | | |
|
| No
temeu que ab mas cobles | | | | Algun
jorn vos insulte, | | | | Pus
si be durs son nobles | | | | Mos
versos com lo cor de un paladí; |
60 | | | Pus
sóu per mí las bellas | | | | Las
rosas de ma vida, | | | | Las
doradas estrellas | | | | Que m'
posá Deu del cel en lo camí. | | |
|
| Pus
no es tan grata al moro |
65 | | | Del
desert la cisterna, | | | | Ni
del vert sicomoro | | | | Secar
son front dessota l' fresch dosser; | | | | Ni
lo aucellet se abriga, | | | | Al
comensar á plóurer, |
70 | | | De
alguna alsina antiga | | | | Entre
la espessa fulla ab tan plaher,
| | |
|
—103→
|
| Com
dols á mí m' seria | | | | Reclinar
en la espatlla | | | | De
una hermosa algun dia |
75 | | | Mon
front batut pel vent de adversitat, | | | | O
be de una bellesa | | | | Sobre
l' cor apoyarne | | | | Mon
cap quant la tristesa | | | | Ab
son pes sobre l' pit me l' te inclinat.
|
80 | |
|
XIV.
|
Octubre
de 1839.
|
| ASSENTAT
un jorn estava | | | | Dins
son ayros pavelló | | | | Ferit
de traidora fletxa | | | | Lo
Compte Jofre l' Pelós, | | |
|
| Caygut
lo cap sobre l' pit, |
5 | | | Recolsat
en lo escut d' or | | | | Que
llú sobre son mantell | | | | Com
la lluna en l' horisont,
| | |
|
—108→
|
| Mirant
lo camp de batalla | | | | Ahont
guerreija valoros |
10 | | | Lo
emperador Cárlos Calvo | | | | Ab
sos nobles y barons; | | |
|
| Mirant
com lluen las armas | | | | Als
raigs del astre del jorn, | | | | Com
estrelletas que rodan |
15 | | | Detras
de un roig vel de pols; | | |
|
| Mirant
com volan á trossos, | | | | Entre
espurnetas de foch, | | | | Las
porras de armas ferradas | | | | Y
ls' elm clavetejats d' or; |
20 | |
|
| Mirant
com corran pel camp, | | | | Com
brillants exhalacions, | | | | Las
fletxas que ratllan lo ayre | | | | De
foch ab mils cércols roigs, | | |
|
| Las
punxagudas banderas, |
25 | | | Los
pendons llarchs y rodons, | | | | Y
los cabdals de tres puntas, | | | | Y
los sagrats gamfanons.
| | |
|
—109→
|
| Recolsat
está lo Compte | | | | Y
gemegant de dolor, |
30 | | | No
per la sanch que enrogeix | | | | Lo
argentat péto llustros, | | |
|
| Mes
perque no pot calsar | | | | Ja
los dorats esparons, | | | | Ni
cenyir ja lo bronsat |
35 | | | Casco
de normants terror; | | |
|
| Mes
perque divisa alguna | | | | No
brilla en son escut d' or, | | | | Y
desitjava lo Compte | | | | Conquistarne
una aquell jorn; |
40 | |
|
| Mes
perque es lo galant Jofre | | | | Valent
y caballeros | | | | Y
á menyspreu té una ferida, | | | | Pus
lloch per mes hi ha en son cos. | | |
|
| «Malehit
sia lo arquer |
45 | | | Que,
per tremolarli l' pols, | | | | Feu
que á mí volás la fletxa | | | | Que
apuntar volgué á altre cor:
| | |
|
—110→
|
| »Y
muyra, muyra l' cobart, | | | | Que
al dar un colp ¡deshonor! |
50 | | | A
un noble, sols lo fereix | | | | Perque
lo cega la por. | | |
|
| »Portau
mon caball, ó patjes; | | | | Portaume
mon caball roig, | | | | Lo
qui romp ab pit de ferro |
55 | | | Los
enemichs esquadrons; | | |
|
| »Y
correré á la batalla; | | | | Que
encara forsas tinch jó | | | | Per
arrancar del escut | | | | De
un duch normant lo blassó, |
60 | |
|
| »Y
clavarlo de ma adarga | | | | En
lo ratllat fondo d' or, | | | | Pus
compte so y caballer, | | | | Y
es mon nom Jofre l' Pelós, | | |
|
| »Y
Pus corra per mas venas |
65 | | | La
noble sanch dels reys gots | | | | De
la llarga cabellera, | | | | Pus
de rassa de reys so».
| | |
|
—111→
|
| Distret
estava lo Compte | | | | En
estas y altres rahons, |
70 | | | Passejant
pel camp normant | | | | Sa
mirada de lleó, | | |
|
| Quant
de la tenda en la entrada | | | | Presentás
lo Emperador, | | | | Com
sol que naix del Orient |
75 | | | Entre
núvols, de colors, | | |
|
| Rodejat
de caballers | | | | Y
reys de armas y barons, | | | | Que
entorn d' ell apareixian | | | | Estels
del sol alentorn. |
80 | |
|
| Lo
Compte volgué prostrarse | | | | Per
rebrel de genollons, | | | | Mes
no ho permeté lo Calvo, | | | | Qué
era noble y valoros. | | |
|
| «Álsat,
lo caballer, álsat, |
85 | | | Pus
no es just que á genollons | | | | Parle
ab mí qui al duch normant | | | | Feu
poch ha inclinar lo front;
| | |
|
—112→
|
| »Pus
no está be que una estrella | | | | Se
eclipse devant lo sol, |
90 | | | Quant
los sobra, Jofre, cel | | | | Hont
poder brillar los dos. | | |
|
| »Sé,
Compte, que te afligeix | | | | No
brille en ton escut d' or | | | | Un
blassó que t' ennoblesca, |
95 | | | Que
fassa immortal ton nom; | | |
|
| »Mes
sé tambe que no es digne | | | | De
ton escut lo lleó, | | | | Pus
mes que l' rey de las feras | | | | Ets
noble tu y generos. |
100 | |
|
| »Pera
axó darte vull, Jofre, | | | | En
senyal de ton valor, | | | | Un
blassó que t' honre á tu | | | | Que
l' rebs, y á mi que te l' don': | | |
|
| »Un
blassó que sia digne |
105 | | | De
qui calsa esparons d' or, | | | | Y
cenyeix mantell de púrpura | | | | Y
ab una corona l' front.»
| | |
|
—113→
|
| Y
tenyint sos quatre dits | | | | En
la roja sanch que á doll |
110 | | | Rajava
de la ferida | | | | Del
bon Jofre lo Pelós, | | |
|
| Pintá
en son escut las barras | | | | Que
en las banderas un jorn | | | | Dels
reys de Aragó foren |
115 | | | Als
reys sarrahins terror. | | |
|
| «Aquestas,
Compte, tas armas | | | | Serán,
aquest ton blassó, | | | | Blassó
que als seggles tas glorias | | | | Recordará
y ton valor. |
120 | |
|
| »Moltas
guerras vos esperan | | | | A
tú y als teus succesors, | | | | Mes
sempre, sempre tas barras | | | | Brillarán,
Jofre, ab honor: | | |
|
| »Pus
fins los soldans que reynan |
125 | | | En
tronos de perlas y or, | | | | Y
habitan palaus de marbre | | | | Baix
lo cel d' hont naix lo sol;
| | |
|
—114→
|
| »Pus
fins los pobles que viuhen | | | | En
amagadas regions |
130 | | | Conegudas
sols dels núvols | | | | Dels
estels y del Criador, | | |
|
| »Tindrán
un jorn á gran preu | | | | Veurer
volar los pendons | | | | Hont
brillen, Jofre, tas barras |
135 | | | Que
serán las de Aragó.» | | |
|
| Axi
parlá Carlos Calvo, | | | | Inspirat
pel Criador, | | | | Un
jorn que vingué á sa tenda, | | | | Al
Compte Jofre l' Pelos; |
140 | |
|
| Qui,
si no menteix sa crónica, | | | | Sortí
sempre victoriós | | | | De
quants torneigs y fets de armas | | | | Emprengué
desde aquell jorn.
| | |
|
XV.
|
Maig
de 1840.
|
| DESSOTA
una trista creu, | | | | Entre
ls' brins mitg amagada | | | | De
la herbeta, | | | | De
un mústich xiprer al peu | | | | Dorm
de tothom olvidada |
5 | | | La
cegueta. | | |
|
| Ni
una garlanda de flors | | | | Veureu
de la creu penjar | | | | De
sa fossa,
| | |
—118→
| | Ni
que ningú ab ulls de plors |
10 | | | Vinga
sobre ella á esfullar | | | | Ni
una rosa. | | |
|
| Sols
la lluna platejada | | | | De
nevats vapors esqueixa | | | | Lo
cast vel, |
15 | | | Y
sobre ella caurer deixa | | | | De
tristor una mirada | | | | Desde
l' cel. | | |
|
| Sols
lo pastor que en la nit | | | | Passa
per prop de la creu |
20 | | | Solitaria,
| | | | Sobre
la herbeta, afligit, | | | | Per
la cega resa á Deu | | | | Sa
pregaria. | | |
|
| ¡Pobre
cega! ella ab sa nau |
25 | | | Passá
eixa mar de dolors | | | | Sensa
guia, | | | | Sens
veurer del mar lo blau | | | | Y
probant tots sos furors | | | | Cada
dia!
|
30 | |
|
—119→
|
| Passá....
pus pobres y richs | | | | Fem
tots sols una vegada | | | | Eixa
senda; | | | | Pus
pleguem tan grans com xichs | | | | Al
arribar á posada |
35 | | | Nostra
tenda. | | |
|
| Era
hermosa com la lluna; | | | | Trista
com ella vivia | | | | La
cegueta: | | | | ¡Si
al manco hagues algun dia |
40 | | | Pogut
dar al mon sols una | | | | Miradeta!...
| | |
|
| ¡Si
al manco per un moment | | | | De
sos ulls ¡ay! apartant | | | | Lo
espes vel, |
45 | | | Un
ángel sant esplendent | | | | Li
haguesseu posat devant, | | | | Deu
del cel! | | |
|
| Hauria
esta visió d' or | | | | Omplert
de una llum suau |
50 | | | Sa
nit llarga,
| | |
—120→
| | Reflectantse
en lo seu cor | | | | Com
reflecta lo cel blau | | | | L'
ona amarga. | | |
|
| ¡Quant
trist deu ser per la cega |
55 | | | Oir
la veu carinyosa | | | | De
una mara, | | | | Y
sentir lo plant que rega, | | | | Com
pluja de aygua de rosa, | | | | La
sua cara, |
60 | |
|
| Y
coneixerla ¡ó dolor! | | | | Sols
per lo amor ab que diu: | | | | «¡Pobre
filla!» | | | | Com
á un clavell pel olor | | | | Y
no pel color mes viu |
65 | | | Ab
que brilla! | | |
|
| ¡Quant
trist deu ser lo sentir | | | | Los
purs raigs del sol lliscar | | | | Per
la vista | | | | Quant,
com un rey, ix del mar |
70 | | | Entre
núvols de safir | | | | Y
amatista;
| | |
|
—121→
|
| Sens
veurer son cércol d' or | | | | Resplendent
com la corona | | | | Dels
faels, |
75 | | | Ni
son trono de color, | | | | Sos
raigs que brillan en l' ona | | | | Com
estels!... | | |
|
| ¡Benehit sia Deu,
pus l' ha sentada | | | | En cadira d' estrellas prop son trono
|
80 | | | Entre
ls' ángels del cel! | | | | ¡Pus al cel, jove encara, l'
ha pujada, | | | | Y ha transformat en llum la sua ceguera, | | | | Sos
plors en cants de mel! | | |
|
| Qué
en esta vall de dol y de amargura |
85 | | | Sos jorns contat hauria
per sas penas, | | | | Sos
minuts per dolors, | | | | Sens portar á sos llavis de
dolsura | | | | May la dorada copa, sens trobarne | | | | Sens
espinas cap flor.
|
90 | |
|
—122→
|
| ¿No es mol
cert ¡oh cegueta! que al obrirse | | | | Per tu del cel ab santa
melodia | | | | Las
portas de cristall, | | | | Y al banyarte en lo mar de l' armonia,
| | | | Com se banya lo cisne en l' aygua clara |
95 | | | Que
li fá de mirall; | | |
|
| No volgueres
ni ls' ulls al mon tornarne, | | | | A est trist mon que navega
en un mar de ayre | | | | Com
una immensa nau, | | | | Com dels prats y dels monts se olvida
l' áliga |
100 | | | Al sol de fit á fit al contemplarne
| | | | De
ayre en son trono blau? | | |
|
| ¿No es
molt cert que al obrir los ulls ¡ó nina! | | | | A la llum
que s' despren com saltant de aygua | | | | Del
trono del Immens; |
105 | | | De aquella llum que als astres illumina,
| | | | Y en la qual roda l' sol com una espurna | | | | Entre
núvols d' encens, | | |
|
| No t'
pesaren los dias de tenebras | | | | En que feres la trista travessía
|
110 | | | Per
est mar de dolor,
| | |
—123→
| | Com no li pesa al pelegri lo viatje
| | | | Ab sos perills, quant de adorar llu l' dia | | | | La
tomba del Senyor? | | |
|
| ¡Felis
cega! ella passá |
115 | | | En
nit eterna l' camí | | | | D'
esta vida, | | | | Y
de sas flors sens gosar | | | | De
sas espinas sentí | | | | La
ferida: |
120 | |
|
| Mes
ara en trono de estrellas | | | | Al
costat del Criador | | | | Assentada,
| | | | Veu
las lluminarias bellas | | | | Que
omplan lo cel, com pols d' or, |
125 | | | Extasiada.
| | |
|
| Y
ángel de llum la que un dia | | | | Fou
en esta vall de dol | | | | Pobre
cega,
| | |
—124→
| | Pels
qui jamay un consol |
130 | | | Li
negaren quant vivia | | | | A
Deu prega!!!
| | |
|
XVI.
|
Desembre
de 1839.
|
| JA
vé, ja, lo hivern, hermosas, | | | | Robant
als monts llur verdura, | | | | Y
llurs fullas y hermosura | | | | A
las vinyas pampolosas; | | | | Ja
vé despullant las rosas
|
5 | |
—128→
| | De
llurs galas, y al clavell | | | | De
son color, mes vermell | | | | Que
aquell ab que la rojor | | | | Pinta,
quant parla de amor, | | | | Lo
front del tímit donsell. |
10 | |
|
| Als
arbres de front altiu | | | | Y
de verda cabellera | | | | Que
dona en la primavera | | | | Als
moxonets ombra y niu, | | | | La
corona ab que lo estiu |
15 | | | Cenyí
llurs caps de gegant, | | | | Los
vents se la están robant | | | | Fulla
á fulla y brot per brot, | | | | Y
arrossegantla pel llot | | | | Entre
ls' peus del caminant. |
20 | |
|
| Mudas
están las montanyas | | | | Desde
que la veu del tró | | | | No
desperta l' trist ressó | | | | De
las valls en las entranyas; | | | | Tristas
están las cabanyas
|
25 | |
—129→
| | Pus
ja lo corn bramador | | | | Ha
penjat lo cassador, | | | | Ni
detras son remadet | | | | Va
ja sonant, alegret, | | | | Son
fluviol lo pastor. |
30 | |
|
| Trist
es lo hivern quant la neu | | | | Cubreix
los monts orgullosos | | | | Que
alsan llurs pichs capritxosos | | | | Fins
al trono ardent de Deu: | | | | Trista
es dels torrents la veu |
35 | | | Quant
al saltar per llurs llits, | | | | Semblan
escarnir de nits | | | | Tan
prest los aguts xiulets | | | | De
un vol de alegras follets | | | | Com
dels corbs los alarits. |
40 | |
|
| Mes
si be lo hivern nevadas | | | | Y
torrents que espantan té | | | | Per
sas fredas nits també | | | | Té
balls y fochs y baladas: | | | | Llargas
son, si, las vetlladas,
|
45 | |
—130→
| | Ninetas,
de la tardor, | | | | Mes
en cambi lo Senyor | | | | Posá
ja en lo cel per ellas | | | | Mes
gran exércit d' estrellas, | | | | Y
en la lluna mes claror. |
50 | |
|
| Hermosos
son los matins | | | | En
que cubreix la gelada, | | | | Com
de una pluja argentada, | | | | L'
herba y las flors dels jardins: | | | | En
que los monts diamantins |
55 | | | De
gels eterns coronats, | | | | Semblan
palaus encantats | | | | De
plata fina y rubí, | | | | Mentint
archs de Sant Marti | | | | Als
raigs del sol mes dorats: |
60 | |
|
| En
que dels arbres gegants | | | | Brillan
las socas humidas | | | | De
blanchs caramells vestidas | | | | Com
de un mantell de diamants: | | | | Y
en que als raigs del sol brillants
|
65 | |
—131→
| | Lluhen
las selvas glassadas, | | | | Com
las salas encantadas | | | | Ó
las grutas de cristalls | | | | Hont
en capritxosos balls | | | | Passan
la vida las fadas. |
70 | |
|
| Per
ço, ninetas, si be | | | | Te
lo estiu mes flors y aucells, | | | | Lo
hivern mes núvols bermells | | | | Y
mes estels de argent té: | | | | Per
ço es hermosa també |
75 | | | Tan
com lo estiu la tardor, | | | | Pus
si li negá l' Senyor | | | | Aucells
y flors perfumadas, | | | | Li
doná per sas vetlladas | | | | Fochs
y coplas, balls y amor.
|
80 | |
|
XVII.
|
Juny
de 1840.
|
| REYNA
que en cadira d' or, | | | | Hont
se assentaren cent reys, | | | | Rebeu,
ángel de candor, | | | | Lo
encens que os crema ab amor | | | | Lo
poble á qui dictau lleys; |
5 | |
|
| Perdonau
si en aspres cants, | | | | Prostrat
prop d' esta cadira, | | | | Cel
estelat ahont brillants
| | |
—136→
| | Resplendeixen
mil diamants, | | | | Vinch
á puntejar ma lira. |
10 | |
|
| Y
perdonau si la ma | | | | Li
tremola á est pobre poeta, | | | | Pus
també al Deu de Judá | | | | Al
encensar, tremolá | | | | La
ma del Rey lo profeta. |
15 | |
|
| Y
que en llemosí melós | | | | Vos
parl', Reyna, permeteu, | | | | Perque
si en ell parlo ab vos | | | | Es
perque en ell, armoniós, | | | | Parl'
tots los jorns á mon Deu. |
20 | |
|
| ¿No
es cert que l' ceptre al empunyar d' Espanya, | | | | Quant encara
erau, Reyna, petiteta, | | | | Quant apenas de vostra amant mareta
| | | | Sabian
vostres llavis | | | | Lo
nom pronunciar,
|
25 | |
—137→
| | De reys ja vos parlaren valorosos
| | | | Que llurs cabells ab l' elm bronsat cenyiren, | | | | Y que
llurs membres forts de acer vestiren, | | | | Y
era un caball llur trono, | | | | Llurs
jochs lo guerreijar? |
30 | |
|
| ¿No es
cert, ó Reyna, que os narraren cosas, | | | | Y guerras
y fets de armas os narraren | | | | Que os semblaren llavors maravillosas
| | | | Com
un romans de fadas, | | | | Increïbles
per grans; |
35 | | | Y que vostra memoria se agradava | | | | En retenir
llavors los noms gloriosos | | | | D' héroes que vostre
seny vos presentava | | | | Com
eixos deus de Grecia | | | | Vencedors
de gegants? |
40 | |
|
| Pus
eixos heroes, Senyora, | | | | Eixos
que en llurs armaduras | | | | Tancats,
seggles fa que dorman | | | | En
humidas sepulturas, | | | | Reys
grans y batalladors;
|
45 | |
—138→
| | Eixas
crónicas que semblan | | | | Los
somnis de cent poetas | | | | Plens
de reys y de batallas, | | | | De
moros y de ninetas, | | | | De
torneigs y trobadors, |
50 | |
|
| Son
los que est solio fundaren; | | | | Los
que del Islam las llunas | | | | Del
cel de Iberia llansaren; | | | | Los
que al mon acatar feren | | | | De
Castella lo pendó; |
55 | | | Son
la verdadera historia | | | | De
llurs triunfos, de llurs guerras, | | | | Y
de llurs seggles de gloria; | | | | Las
páginas d' or mes ricas | | | | Son
de esta heróica Nació. |
60 | |
|
| ¿No
es cert que nina encara, Reyna hermosa, | | | | De una ciutat
comptessa vos parlaren | | | | Per sa bellesa y sos recorts famosa,
| | | | Famosa
per sas fustas, | | | | Famosa
per sas lleys;
|
65 | |
—139→
| | De una ciutat que conta que algun dia
| | | | Era del mar tan reyna com Venecia, | | | | Y que conta que
á sou pobles tenia, | | | | Que
son pendó acatavan | | | | De
genollons los reys? |
70 | |
|
| ¿Que llavors,
Isabel, en vostres somnis | | | | Si en esta vila per acas pensavau
| | | | Hermosa y resplendent vos la pintavau | | | | Com
una reyna mora | | | | De
son bany al eixir; |
75 | | | Hermosa com las vilas encantadas
| | | | Hont en trono de perlas fadas reynan; | | | | Brillant com
las ciutats mes celebradas | | | | De
l' Arabia, la terra | | | | Dels
encens y l' safir? |
80 | |
|
| Pus
esta ciutat hermosa, | | | | Un
jorn del mar soberana, | | | | Per
sas galeras famosa; | | | | La
que ab sanch de un de sos comptes | | | | Blassoná
son aureo escut;
|
85 | |
—140→
| | La
vila que un jorn cubria | | | | Ab
lo mantell de comptessa | | | | Sas
espatllas, y cenyia | | | | Sa
cabellera dorada | | | | Ab
corona d' or batut; |
90 | |
|
| Es,
ó Reyna, Barcelona, | | | | La
que prostrada, á tas plantas | | | | Deposá
un jorn sa corona, | | | | Son
escut, y sas banderas, | | | | Y
sa llansa y sos blassons: |
95 | | | Barcelona
es, ó Isabela, | | | | Dels
vells trobadors la vila, | | | | La
ciutat ahont aportaren | | | | Un
jorn las naus que ajuntaren | | | | Sota
un sol ceptre dos mons! |
100 | |
|
| Ampara,
Reyna amada; | | | | Toca ab ton
ceptre d' or la pobre villa | | | | Que
prop del mar sentada | | | | Sembla
una immensa quilla | | | | Que l'
ona alborotada allí llansá;
|
105 | |
—141→
| | Ab
ton ceptre la toca, | | | | Y entre
despullas se alsará gloriosas | | | | Com
se alsan de una roca | | | | Ricas
vilas hermosas | | | | Si á
tocarla ab sa vara un mágich vá. |
110 | |
|
| Y
se alsará cenyida | | | | Ab
la corona de sa antiga gloria, | | | | Y
al cobrar nova vida | | | | A
sa troncada historia | | | | Cada
jorn escriurá una plana d' or; |
115 | | | Y
tindra altra vegada | | | | Las
naus á mils per passejar las onas, | | | | Y
l' Soldá en embaixada | | | | Li
enviará coronas, | | | | Y
tindrá jochs florals y corts de amor. |
120 | |
|
| Y
com al crit de guerra | | | | Lo
baró sa armadura despenjaba, | | | | Y
la escabrosa serra | | | | Y
la cassa deixaba | | | | Per volar
á la guerra lo primer; |
125 | | | Lo
Laletá, ó Comptessa, | | | | Axi
si algun perill vos amenassa
| | |
—142→
| | Se
cenyirá ab prestesa | | | | Per
vos l' elm y corassa, | | | | Qué
es fiel lo Laletá y bon caballer. |
130 | |
|
| Que
es súbdit leal ¡ó Reyna! | | | | Y
será lo primer en arrancarne | | | | Lo
sabre de la beyna, | | | | Y
l' primer en volarne | | | | Per
sa Reyna á la mort lo Laletá! |
135 | | | Que
es caballer, Senyora, | | | | Y
com á caballer en la batalla, | | | | Quant
de pelear sia hora, | | | | Al
peu de una muralla, | | | | Pus
sou bella, per vos morir sabrá!!!
|
140 | |
|
XVIII.
|
Desembre
de 1840.
|
| -¿PERQUE
ploras, trobador, | | | | Lo
de la gorra de grana, | | | | Lo
de l' arpa de marfil | | | | Ab
l' argentada cigala? | | |
|
| ¿Perque
penja sempre al vent |
5 | | | Que
entre las cordas de plata | | | | Sembla
una verge que plora | | | | Ta
arpa endolada en la espatlla?
| | |
|
—146→
|
| Antes
alegretas coplas | | | | De
nit y dia cantavas; |
10 | | | Ara
cantas sols de nit | | | | Y
tristas trobas sols cantas; | | |
|
| Y
quant pujas al castell | | | | Y
en la llar del foch t' escalfas | | | | Rodejat
de mos llebrers, |
15 | | | De
mos patges y mas damas, | | |
|
| En
lloch de contarns' com antes | | | | Tristas,
com la nit, baladas | | | | De
bruxas que en llurs palaus | | | | De
diamant y esmeralda |
20 | |
|
| Tancavan
als paladins | | | | Pels
que de amor suspiravan, | | | | Ubriacantlos
ab caricias, | | | | Com
feu ab Oger Morgana; | | |
|
| Y
de caballers valents |
25 | | | Que
ab llurs armas encantadas | | | | Drachs
y gegants combatian | | | | Per
deslliurar á una dama,
| | |
|
—147→
|
| Passas
las nits pensatiu | | | | Mirant
las flamas com ballan, |
30 | | | Y
ns' parlas sols de amoretas | | | | Y
ns' contas de amor baladas. | | |
|
| ¿Perque
ab los aucells ten vas | | | | Á
cantar en la montanya, | | | | Y
fujas de las ninetas |
35 | | | Y
de tos amichs te amagas? | | |
|
| Jo
se qui dos nits atras | | | | Te
sorprengué en ta cabanya | | | | Copiantne
una cansó | | | | Ab
lletras d' or y pintadas, |
40 | |
|
| Y
que ab plors lo pergamí | | | | Al
copiarla mullavas, | | | | Y
en lloch de pintarhi flors, | | | | Liras
y cors hi pintavas. | | |
|
| Si
ploras perque no tens |
45 | | | Palaus
en lloch de cabanyas, | | | | Y
perque en lloch de la gorra | | | | No
pots cenyir elm de plata,
| | |
|
—148→
|
| Jo
te armaré caballer, | | | | Y
faré que la cigala |
50 | | | Que
en ta ayrosa gorra brilla | | | | Brille
sobre l' elm posada, | | |
|
| Ab
tal que al castell quant pujes | | | | Nos
cantes dolsas baladas, | | | | Y
no t' distregas com sols, |
55 | | | Mirant
las flamas com ballan; | | |
|
| Y
ab tal que no plores, poeta, | | | | Lo
de la gorra de grana, | | | | Lo
del arpa de marfil | | | | Ab
l' argentada cigala.- |
60 | |
|
| Y
lo discret trobador | | | | Ab
mes sospirs que paraulas, | | | | Baixant
lo front vergonyos | | | | Y
tímit puntejant l' arpa: | | |
|
| -Si
ploro, li respongué, |
65 | | | Y
no canto com cantaba, | | | | Y
ab los aucellets men vas | | | | Á
cantar en la montanya;
| | |
|
—149→
|
| Si
ambiciono richs castells, | | | | Y
blassons y duras mallas, |
70 | | | Y
se men van sens volerho | | | | Los
ulls tras un elm de plata, | | |
|
| Es
perque tinch en lo cor | | | | Una
fletxa d' or clavada | | | | Y
per sas llagas tan sols |
75 | | | Son
las llágrimas dols bálsam: | | |
|
| Es
perque la nina que amo, | | | | Com
la lluna als estels, guanya | | | | En
hermosura y riquesas | | | | Á
las sultanas del Asia; |
80 | |
|
| Y
qué sols de genollons | | | | Deu
ser com dea adorada, | | | | Y
es profanarla cremar | | | | Encens
de amor en sas aras. | | |
|
| Per
ço ploro, per ço al veurer |
85 | | | Armaduras
mon cor salta, | | | | Y
per ço quant vull parlarhi | | | | Caych
de primer á sas plantas.-
| | |
|
—150→
|
| -Molt
noble es l' astre que adoras, | | | | Respongué
la hermosa dama |
90 | | | Alsantlo
y dant á besar | | | | Al
trobador sa ma blanca: | | |
|
| Molt
noble es l' astre que adoras, | | | | Trobador
de la cigala, | | | | Lo
de l' arpa de marfil, |
95 | | | Lo
de la gorra de grana; | | |
|
| Pero
no tant que no pugas, | | | | Si
es que fins á tu se abaixa, | | | | Mirarla
de fit á fit | | | | Com
al sol en la montanya. |
100 | |
|
| Amala
axi, trobador, | | | | Com
l' has amada fins ara, | | | | Pus
si pujan fins al cel | | | | Los
cants que ls' rossinyols cantan, | | |
|
| Be
poden fins á una reyna, |
105 | | | Quant
mes á una castellana, | | | | Pujar
los ays de ton cor | | | | Y
los divins tons de t' arpa;
| | |
|
—151→
|
| Y
estigas cert que per rica | | | | Que
sia la nina que amas, |
110 | | | Perque
la cante y la adore | | | | Una
arpa y un cor li falta.- | | |
|
| Y
s' diu que desde aquell jorn | | | | Torná
á sas dolsas baladas, | | | | Y
á sas historias de bruxas, |
115 | | | Y
á ser volgut de las damas | | | | Lo
enamorat trobador | | | | De
l' argentada cigala.
| | |
|
XIX.
|
Febrer
de 1841.
|
| AL faltarli lo sol,
ayre ó rosadas | | | | Se doblega en son tronch la
encesa flor, | | | | Y son cast vel de fullas matisadas | | | | Pert
sa bellesa, son bernis y olor. | | |
|
| Calla
lo aucell quant vent y forta pluja |
5 | | | Sacudan en las ramas
son dols niu,
| | |
—156→
| | Y esterrufa sas plomas y s' enuja | | | | Contra
la tempestat que l' te cautiu. | | |
|
| Pert
sos colors la boyra vaporosa | | | | Al fugir tras los monts lo
sol brillant, |
10 | | | Y com un vel que á trossos una
hermosa | | | | Al vent llansá, van tristas divagant.
| | |
|
| Mes
torna á eixir l' astre d' or | | | | Tras
la borrasca y la nit | | | | Y
aixeca son front la flor, |
15 | | | Y
canta l' moxó axerit, | | | | Y
las pintadas boyras | | | | Rodan pel cel com vols de papallonas.
| | |
|
| Sense cintas de perlas y llum
pura, | | | | Sens color blau ni resplendents diamants |
20 | | | Oneja
l' mar com drap de sepultura | | | | Quant no l' doran del sol
los raigs brillants. | | |
|
| Tristos
los monts, com mudas centinellas | | | | Que vetllan en llurs
capas embossats, | | | | Alsan coberts de fosca á las estrellas
|
25 | | | Llurs fronts batuts pel vent, pels llams cremats.
| | |
|
—157→
|
| Trist es lo cel quant l' argentada
lluna, | | | | Com reyna en son dosser, no brilla en ell, | | | | Ni
en son vel resplendeix estrella alguna | | | | Ni l' alba l' pinta
d' or, blau y bermell. |
30 | |
|
| Mes
torna prest l' astre d' or | | | | Á
dar al mon sa llum grata, | | | | Y
al sentarse vencedor | | | | Entre
núvols d' escarlata | | | | Ab
son resplendor dona |
35 | | | Blau al cel, vert al mont y argent
á l' ona. | | |
|
| ¡Oh tu mortal,
lo qui en arrugas portas | | | | Escrit en lo ample front ton
fat cruel; | | | | Tu que al mirar tas esperansas mortas | | | | Duptas
de tot, de tot y fins del cel! |
40 | |
|
| ¡Tu
que insultas á Deu, flor de un sol dia, | | | | Perque
entela ton front un poch de pols; | | | | Perque l' pesar de una
hora ta alegria | | | | Mata en ton cor per un moment tan sols!
| | |
|
—158→
|
| Alsa ton front, com alsa sa
corona |
45 | | | De fullas l' arbre quant passat ha l' vent,
| | | | Com aixeca la roca sobre l' ona | | | | Son cap ahont l' ona
rodolá un moment. | | |
|
| Ton
front aixeca, y ab la ma posada | | | | Sobre ton cor, com lo
aucellet cobart, |
50 | | | Invoca á Deu y ta ánima
inflamada | | | | En son valor despreciará lo dart | | |
|
| Que llanse contra tu la sort amarga;
| | | | Pus sos trets contra l' cor ahont está Deu | | | | Son
com los darts que botan en l' adarga |
55 | | | Y espuntats cauhen
del arquer al peu. | | |
|
| Alsa ton front,
no fugis la batalla | | | | Ni llanses l' arma sens haber peleat;
| | | | Guerreija y resisteix, pus fins la palla | | | | Se resisteix
del cers al dur embat. |
60 | |
|
| Guerreija
y resisteix, sufreix y espera | | | | Y l' Senyor premiará
ton noble esfors, | | | | Pus quant mes llarga es la batalla y
fera | | | | Mes grats son los llaurers als vencedors.
| | |
|
—159→
|
| No desmayes per mes que en las borrascas,
|
65 | | | Com un caball sens fre y ab esparons, | | | | Vole ta nau
á rómprers' en las tascas | | | | Y vejas baix tos
peus lo mar sens fons; | | |
|
| Pus sempre
t' guardará la Providencia | | | | Una post per sortir
á salvament |
70 | | | Apesar de la fosca y la inclemencia
| | | | Dels núvols, de las onas y del vent. | | |
|
|
Pus dona Deu sas mans á qui se ofega
| | | | Y abriga á qui te fret en son mantell: | | | | No en
va espera, mortals, qui en ell espera, |
75 | | | Ni queda may
vensut qui creu en ell. | | |
|
| Pus si
un moment batallas, trist, ab l' ona, | | | | Si l' fat ab freda
ma oprimeix ton pit; | | | | Si de ton cap entorn llampega y trona
| | | | Y vas errant perdut en negra nit; |
80 | |
|
| Prest
tornará l' astre d' or, | | | | Y
en ton front al reflectarse, | | | | Saltará
de goig ton cor | | | | Y
ton cap tornará á alsarse,
| | |
—160→
| | Com
la pintada rosa |
85 | | | Se aixeca tras la pluja mes llustrosa.
| | |
|
| Es
l' home en aquesta vida | | | | Com
lo palmer de ampla fulla | | | | Que
se alsa com una agulla | | | | De
bronse en mitg del desert: |
90 | | | Passa
l' best y la doblega; | | | | La
toca l' sol y la crema; | | | | Ve
un mar de arena y la ofega | | | | Y
ella alsa sempre l' front vert. | | |
|
| Rodan
las onas furiosas, |
95 | | | Com
lleons ab crins de plata; | | | | Sobre
las rocas verdosas | | | | De
front brillant y pelat, | | | | Mes
las onadas se esqueixan | | | | Y
á morir van en la platja, |
100 | | | Y
las rocas se platejan | | | | Mes
quant mes fort es lo embat.
| | |
|
—161→
|
| Pus
si ls' palmers y las rocas | | | | Son
forts contra l' vent y l' ona | | | | ¿L'
home que de rey blassona |
105 | | | Mes
que ellas forts no ha de ser? | | | | ¿Perque
com llaugera espiga | | | | Ha
de doblegar la testa | | | | L'
home á la sort enemiga | | | | Que
á combatrel' ve primer? |
110 | |
|
| ¿No
valem mes per ventura | | | | Que
los aucells y las rosas, | | | | Que
las boyras vaporosas | | | | Y
los monts de adustos fronts? | | | | Pus
si als aucells dona plomas |
115 | | | Deu
y á las flors rica tinta, | | | | Y
als núvols d' or y argent pinta, | | | | Y
vesteix de vert los monts, | | |
|
| ¿Es
possible que nos deixe | | | | Sensa
escut ab que abrigarnos, |
120 | | | Sensa
una ancla en que apoyarnos | | | | D'
esta mar contra ls' embats? | | | | ¿Y
com sent ell lo qui envia | | | | Los
mals, podem, ingrats, creurer
| | |
—162→
| | Que
al combat durnos podria |
125 | | | Monarca
injust, desarmats? | | |
|
| ¡Oh! no insultes
á Deu, flor de un sol dia, | | | | Perque entela ton front
un poch de pols; | | | | Perque l' pesar de una hora ta alegria
| | | | Mata en ton cor per un moment tan sols; |
130 | |
|
| Pus
te allargará l' Senyor | | | | Sa
ma y en ella al mirarse | | | | Saltará
de goig ton cor, | | | | Y
ton cap tornará á alsarse, | | | | Com
la pintada rosa |
135 | | | Se aixeca tras la pluja mes llustrosa.
| | |
|
XX.
|
Abril
de 1840.
|
| PER
la platja serpentina | | | | Del
Llobregat una nina | | | | Ab
sa mareta camina | | | | Á
la Ciutat, | | |
|
| Que
era de Sant Jordi l' dia |
5 | | | Y
en ella torneig habia | | | | En
lo qual bornar debia | | | | Alfons
lo gran.
| | |
|
—166→
|
| Brillant
la cabalcada era | | | | Y
de Aragó la bandera |
10 | | | Onejava
al vent llaugera | | | | En
mans del rey, | | |
|
| Que
ab sa armadura dorada | | | | Brillava
en la cabalcada, | | | | Com
la lluna platejada |
15 | | | Entre
ls' estels. | | |
|
| Ja
ls' elms de plata llustrosos | | | | Y
ls' escuts d' or mes famosos | | | | Saltan,
brillant, en mil trossos | | | | Per
la pols, |
20 | |
|
| Per
probar qui en aquell dia | | | | Lo
mes valoros seria | | | | Que
la reyna elegiria | | | | Dels
amors. | | |
|
| Moltas
ninas catalanas |
25 | | | Creyan
tal vegada ufanas | | | | Ser
del torneig soberanas | | | | Aquell
jorn,
| | |
|
—167→
|
| Mes
ahont ve del pla la filla | | | | Tota
hermosura se humilla, |
30 | | | Com
la estrella que mes brilla | | | | Prop
del sol. | | |
|
| Moltas
llansas se estellaren; | | | | Molts
elms á micas saltaren; | | | | Molts
barons ab sanch regaren |
35 | | | Lo
palench; | | |
|
| Mes
d' entre ells sols la nineta, | | | | De
amagat de sa mareta, | | | | Dava
una que altra ulladeta | | | | Al
mes valent. |
40 | |
|
| Ja
lo torneig se acabava, | | | | Y
un rey de armas proclamava | | | | Y
Maria coronava | | | | Al
vencedor; | | |
|
| Y
l' vencedor á la orella: |
45 | | | «Gracias,
li deya, oh ma bella; | | | | »Pus
la que entre tanta estrella | | | | »N'
es un sol:
| | |
|
—168→
|
| »La
que un jorn per sa bellesa | | | | »Fou
de un torneig principessa, |
50 | | | »Molt
be mereix ser comptessa | | | | »En
mos castells.» | | |
|
| Y
aquell mateix jorn Maria | | | | De
sa mare s' despedia | | | | Y
ab corona d' or cenyia |
55 | | | Sos
cabells. | | |
|
| Y
lo endemá del torneig | | | | Del
Llobregat per la platja, | | | | Sensa
sa filla una mare | | | | Á
sa cabanya tornava. |
60 | | | Quant
pensava en sa comptessa | | | | Lo
goig li arrancava llágrimas, | | | | Mes
quant pensava en sa filla | | | | De
dol la trista plorava.
| | |
|
—169→
|
XXI.
|
Agost
de 1840.
|
| VERGE dels cants,
divina poesia, | | | | Ángel de llum que á nostras
penas portas | | | | Lo
bálsam del consol, | | | | Pren l' arpa d' or, la copa
de armonia | | | | Ab que encensan á Deu lo ángel
y l' home, |
5 | | | Y
al cel remonta l' vol.
| | |
|
—172→
|
| Al cel,
palau de Deu, temple dels ángels, | | | | Y com la nau
esten sas blancas telas | | | | En
forma de ala al vent, | | | | Y 'l cisne esten de plomas sas dos
velas, |
10 | | | Deesa del arpa, axi tambe tas amplas | | | | Alas
de foch esten. | | |
|
| Esten tas alas
y volantne canta, | | | | Com lo ángel que ara puje al
cel ó baxe | | | | Canta
sempre al Senyor, |
15 | | | Y en pluja de armonia l' arpa santa
| | | | Se exalará com un cohet en pluja | | | | De
llumenetas d' or. | | |
|
| Vola,
Verge, ni t' espante | | | | La
distancia que t' separa |
20 | | | D'
eixa volta pura y clara | | | | Com
de una hermosa lo vel; | | | | Pus
mes pel moxonet distan | | | | Dos
brots de una sola rama | | | | Que
per tas alas de flama |
25 | | | Dista
la terra del cel.
| | |
|
—173→
|
| Y
en l' altura en que t' colloque | | | | Lo
vol que darán tas alas | | | | No
tingas por, no, que t' toque | | | | Ningun
tir enmatsinat; |
30 | | | Pus
no tocan á las áligas | | | | Fletxas
per noyets tiradas, | | | | Ni
entela ab sas flamaradas | | | | Lo
Etna lo cel estelat. | | |
|
| Remóntat,
pus hi ha una altura |
35 | | | Fins
hont los llampechs no arrivan, | | | | Y
hont s' espargeix molt mes pura | | | | Del
rey dels astres la llum, | | | | Fins
á la cual tan sols pujan, | | | | Pus
te allí Deu sa morada, |
40 | | | Los
olors de la encensada, | | | | Mes
no d' envidia lo fum. | | |
|
| Ángel
dels cants, si, remóntat | | | | Y
olvidat d' est mon que olvída; | | | | Busca
en Deu que es font de vida |
45 | | | Mes
vida per mes cantar; | | | | Y
com lo cisne navega | | | | Sens
mirarne si sa sombra
| | |
—174→
| | Sobre
brenyas se arrossega | | | | O
de cristall sobre un mar, |
50 | |
|
| Vola
tu, y volantne canta | | | | Sens
cuidar de que ta troba | | | | Pura
com Deu, com Deu santa, | | | | Arranque
xiulets ó plors, | | | | Que
l' geni á qui l' mon olvida |
55 | | | Dret
te lo mon á olvidarne, | | | | Y
al abrich de Deu cantarne | | | | Com
lo aucell al de las flors.
| | |
|