Visor de obras.

  —61→  

Es ell! sòn caball tòrt nadant entre brumera lo arrastra en mitj la sanch, la pols y la fumera. Cuant sona lo clarí que crida á la batalla, lo soldat més valent y lo primer es ell, més seré y més tranquil en mitj de la metralla  5 que en sòn trono de rey, cuvert ab sòn mantell.

Es ell, que los perills indómit desafia!    Es ell, lo rey soldat! Miráulo allí passar, servint als seus de guia. Sòn uniforme blau la sanch ha salpicat  10 dels qui, ¡viva lo rey! cridant en sa agonía,    han mort á sòn costat.

Es ell, lo ferro nú, l' ull flamejant, febrosa la ma nervuda, que es del puny del sabre esposa!... —62→ Tot un passat de sanch, sòn pensament aclara  15 cuant del Austriach véu los aborrits pendons, y murmura entre dents: ¡Venjansa de Novara! al passar com un llam devant dels batallons.

En totas parts ell es, á totas parts acut, de totas parts se'l véu. Sa gent per ell recela,  20 que es de la patria á un temps la gloria y la salut. Veurel' lluny del combat tota sa gent anhela per tenirlo apartat fins de perills remots, mès ell passa de llarch, y'ls diu, jugant la espuela, -«Jo só un soldat també; hi ha gloria aquí per tots!»19  25

¡Viva 'l rey caballer! Res no 'l deté. S' avansa, dispara sòn caball y entre'ls perills lo llansa. ¡Obríuli plassa, si, que Dèu es qui l' ajuda! Per sòn front broncejat al camp á buscar va una aureóla de foch, corona merescuda  30 pel rey que es tot á un temps soldat y capitá.

¡Oh rey, magnánim rey! En mitj de la matansa recorda lo llegat patern de la venjansa, y brotan foch sos ulls. Le exêrcit tot lo admira, las balas á granell plovent á son costat,  35 mès ell tranquil, seré, sonriu, perque respira entre perfums de sanch embats de llibertat.

—63→

¡Salut, oh rey, salut! Per lo pais que 't crida un deber has cumplert al exposar ta vida; te déus á tu mateix y al poble que 't aclama.  40 Apóstol y soldat, tens per pendó una creu;    no es tua sols ta fama; també en ella hi té part lo poble que 't reclama    com elegit de Dèu, que 'ls reys que són bons reys, soldats y reys ensemps,  45 d' ells mateixos no són. Sér deuhen en la terra de sos subdits en pau, de sos soldats en guerra,    de sa patria en tostemps.

Ja tens ton Austerlitz. Palestro val Marengo. Han renascut los llors de Goito y de Pastrengo,  50    y ab llums de la victoria ja la fama esplendent ton front ha il-luminat. Prosegueix ton cami que recte va á la gloria. Rey caballer, salut! ¡salut, ó rey soldat!

Garibaldi entretant á qui sa estrella guia,  55 es la espurna que encen lo foch en Llombardia,    y ab sòn impuls terrible es qui sota los peus del opresor tirá fa ab estrépit brotar, ardent, inestinguible, Vesubi popular, un inflamat volcá.  60

Milan pót véurer ja del bell cim de sòn Duomo reflectirse en lo llach, que es lo mirall de Como, —64→ la lluminaria ardent ab que, plé de esperansa, un poble que s' es fét en una nit soldat, festeja 'ls tres colors de la Cerdenya y Fransa  65 mentres umplen lo espay sos crits de llibertat.

Vosaltres l' hau volgut, barons del Sacro Imperi, la guerra sens pietat. S' es fét vostre voler, mès vostres noms lo mon condemna al vituperi á la Italia oferint un immortal llorer,  70 que es un poble esclau, somés al cautiveri, la revolució un dret, la rebelió un deber.

¡Perdonáulos, Senyor! Ells l'han volgut la guerra!... La guerra tenen donchs. L' anuncia lo canó. Las mares que plorant se extenen per la terra,  75 serán sempre per ells vivent maledicció.

¡Invocan los tractats! Tractats servils, ignobles, tractats infames, ruins, contraris á las lleys! Lo temps s' es acabat en que eran sols los pobles un menjar succulent pel apetit dels reys.  80

Miráulos los tractats! Ja lo canó de Fransa, de qui es germana avuy la veu del somaten, los esquinsa sens por y pels espays los llansa ab lo plom derretit de la metralla ardent.

—65→

Tractats que són la mort en lloch de ser la vida!  85 Fins Dèu los malhelieix, pus, ¡cas providencial! al rugir lo canó, la Europa véu com crida al autor dels tractats devant sòn tribunal20.

Avant, Víctor Manuel! Pus han volgut la guerra, al pas de ton caball fes estremir la terra.  90 Palestro es ton orient. Lo sol de la victoria ja ab sos raigs esplendents ton front ha il-luminat. Prosegueix ton camí que va dret á la gloria... ¡Rey caballer, salut! Salut, ó rey soldat!

Pegli, villa Pallavicini.

  —67→  

O llibertat, encara las montanyas de ma indomable y fera Catalunya á ton nom d' alegría s' estremeixen, y erizantne sas crespas cabelleras de pins salvatjes, per la veu dels ecos  5 himnes de guerra y cants de mort murmuran, entretant que las brisas pasatjeras ne fan vibrar armónicas las cordas de las eólicas arpas, que, suspesas, descansan entre 'ls árbres ignoradas.  10 ¡Llibertat! ¡Patria! Noms d' amor puríssim, sants noms de sant amor, encara senten á vostre nom, llur cor, llur sanch bullirne los nets d' aquells que, hereus de la victoria, en Córcega, en Calabria y en Sicilia,  15 en las platjas de Orient y en las de Nápols, —68→ richs de gloria, clavaren orgullosos, de mon enveja y de la mar senyora, del Aragó la federal bandera.

Poétas catalans, ¿perqué eixas arpas  20 tan acordes ahí, tan melodiosas, tan tranquilas avuy, avuy tan mudas? ¿La llibertat, del cel sagrada filla, de vostres cants no es digne y vostres himnes? Avuy que s'alsa fulgurant de gloria,  25 y, sol de amor, pel mon sos raigs passeja, dels pobles llibres salvadora egída, dels pobles oprimits santa esperansa, ¿no mereix un recort de vostres llavis, de vostres cors un fraternal saludo?  30 Poétas catalans, ¿per cuant las arpas?... ¿Per cuant los cants en ocasió més digne?... Ahí era jorn d' amor: cantars de Tibulo: jorn de guerra es avuy: cants de Tirtéo. Poétas catalans, il-lustres bardos,  35 cantáu la llibertat, cantáu la patria, y cantareu la humanitat, la gloria.

Alea jacta est. Un jorn Dèu se fiu home y los altars del ídols s' estremiren y pel fanch derrumbantse rodolaren.  40 Avuy la llibertat, santa deesa, Garibaldi s' es fét. Llum peregrina, —69→ verb encarnat del peu del Etna brota, y de Prócida 'ls nets baix sas banderas s' allistan tots per la cruzada santa.  45 ¡Via fora 'ls adormits! ¡Avant los héroes de la patria italiana! Causa justa ne fa la guerra santa. 'L Capitoli á Bruto espera ja. ¡Tocáu á vespres campanas de Sicilia! Sanch y ferro!  50 Tal volta ahí, soldats de la cruzada, vostra Jerusalem Milan se deya... Avuy té un altre nom, nom més esplendit... Avuy vostra Jerusalem es Roma.

Cruzats heróichs, gibelins del segle,  55 ¿no veyeu allá lluny vagar pels aires misteriosa una sombra? ¿Entre las brisas no sentiu una veu planyenta y dolsa? Es la sombra del Dante que 'us saluda y del Petrarca n' es la veu que 'us canta.  60 Sicilia toca á véspres. «Ja n' es l' hora,» la idea ha dit que en Garibaldi encarna, y de las hecatombas que los déspotas pródichs al mon un dia regalaren, tota la rassa heróica de mártirs  65 ha sortit, missatjera de venjansa, amortallada en sas sangrentas túnicas pels aires á vagar, cridant «Ja es l'hora, «lo jorn ja es arrivat. ¡Pobles, alsáuvos!»

—70→

Y s' agita Venecia somnolenta  70 al eco de las dolsas barcarolas que sols ne cantan llibertats perdudas; y 'l ferro busca l' húngaro que un dia fou en sas mans flagell del despotisme; y rosegant Polonia sas cadenas  75 ne diu mirant al cel: «¿No hi ha justicia?» Oh! sí, nobles germanas, nobles mártirs, ja de la llibertat ha sonat l' hora. Si lo flagell de Dèu fou un jorn Atila, la venjansa de Dèu es Garibaldi.  80

Ja fa temps que 'ls apóstols de la idea «¡plassa á la llibertat!» per tot cridaren, mès trovaren cors muts, orellas sordas y cegos ulls per tot, que 'l despotisme per cor tè un niu de víboras. Las queixas  85 dels pobles oprimits, llur sanch, llurs llágrimas, tenen avuy un venjador. ¡Via ferro! ¡Qué tot aquell que tingue un cor s' apreste! ¡Qué tot aquell que un bras ne tingue, s' arme! ¡Vells y donas y nins, á la pelea!  90 ¡Nins y donas y vells, á la venjansa! ¡Atrás, atrás los déspotas! Las iras del cel caurán avuy sobre vosaltres! Vosaltres ho hau volgut: sufriu la pena. «¡Plassa á la llibertat!» un jorn cridarem,  95 y, cegos, sorts y muts, no la volguereu, —71→ y, embriachs de tiranía, la escarnireu, y, escumants de coratje, la ultrajareu... Donchs, ¡plassa avuy del poble á la justicia! Donchs, ¡plassa avuy á la bandera negra!  100

15 juliol de 1860.

  —73→  

(Aquesta poesía guanyá la englantina d' or en los Jochs Florals de Barcelona de 1860).

Patria, ja tornas á tenir historia.

I Lo cant de la partida    ¡Despertat, ferro! La patria 'ns crida.       Ja á punt estém!    Morint per ella, la mort es vida.       ¡Marxém! Marxém!    La mar nos bressa dolsa y llaugera  5       com tendres nins... —74→    ¡Vira á la platja, que'l moro espera,       y... ¡via adins!    ¿Qué hi fa que 'ns dongan totas sas galas       lo cel, la mar?...  10    ¡Vingan tempestas, si ab las llurs alas       podem volar!    Deixém las mares entre tristesas       y entre dolors,    que cuant se parle de las proesas  15       dels vencedors,    contents y alegres los nostres pares,       los pobres vells,    dirán joyosos á nostras mares:       «Ell fou un d'ells.»  20    Si entre los brassos de la victoria       la mort ne vé,    y es per la patria y es per la gloria       lo qui la obté,    sabremla rébrer ab alegría  25       com dols conhort...    ¡Qué ben vinguda la mort ne sia!       ¡Salut, ó mort! —75→    Camp de batalla perdent la vida       tindrem per llit.  30    ¡Ditxós qui hi caigue, si la ferida       porta en lo pit!    Serán, per tíndrer glorias completas,       sos funerals,    xiulets de balas, so de trompetas,  35       so de timbals.    ¡Despertat, ferro! La patria 'ns crida.       Ja á punt estem.    Morint per ella, la mort es vida.       ¡Marxém! Marxém!  40

Lo poeta    Y partiren. La nau solcant las aiguas jo allunyarse vegí. Blaviscas onas per los costats del barco rodolavan besantlo planyideras, y encara que ab dents feras  45 las rodas sens pietat las destrossavan, —76→ als aires se llansavan desfetas en escuma, que lluía com pluja de estrelletas brilladoras, y tornavan á caurer bullidoras  50 tot saludant al barco que partia. Jo la vegí partir la nau, portantne de la guerra lo llam dintre sòn seno á comarcas estranyas, com per lo espay lo núvol passejantne  55 ne va lo llam del cel dins sas entranyas.    Ab mirada amorosa al barco jo seguia en sa marxa llaugera... Com una onada de la mar bromosa  60 ja al lluny del lluny tan sols lo distingia. En rápida carrera perdut en l' horisont desapareixia, y encara jo 'l mirava, y, del espay interrogant las bromas,  65 més que ab la vista, ab l' ánima 'l buscava. Barcelona llavors ab crits de mare per cent bocas y cent á un temps cridava: «¡Salut! salut al barco que s' allunya!» y 'l poeta deya: «O barco, Dèu t'ampare,  70 que l' honra portas tú de Catalunya!»

—77→

II Lo cant del combat    ¡Avant, y als moros! -Corb, per lo enterro       vina llauger.    Homs com nosaltres sols diuhen: «Ferro,       fes ton deber!»  75    Plouhen las balas en eixa terra       ¡mare de Dèu!    com de Cerdanya per l' alta serra       los flochs de neu.    ¡Avant, y als moros! La patria 'ns mira.  80       Com lo uracá    cayémlos sobre. Si algú 's retira,       no es catalá.    Com la tempesta, ja la batalla       cuant trova ajau.  85    Sobre nosaltres, ó mort, ta dalla       feixuga cau. —78→    ¡Reyna dels ángels! Miráu per terra       lo comandant...    Mès... ja 'n ve un altre, llam de la guerra...  90       -«Salut, D. Joan!    Vas á la gloria per entre balas       ferm en ton zel,    com va entre núvols, batent sas alas,       l' áliga al cel.  95    Per tas orellas n' es la metralla       cantar diví;    per tú la crua més gran batalla,       n' es un festí.    Portans 'als moros de una vegada...  100       ¿Perqué 'ls fusells?    ¡Afora embrassos! Gabinetada!       Avant, y á ells!    Portans' als moros! Va ab tu la gloria.       Si aquí morim,  105    dirá la patria, dirá la historia:       «Bons fills tenim.» —79→    Avant, y als moros! -Corb, per lo enterro       vina llauger.    lloms com nosaltres sols diuhen: «Ferro,  110       fes ton deber!»

Lo poeta    Y féu lo ferro sòn deber. Batalla terrible fou. Com héroes se portaren. De entre un núvol de foch y de metralla eixir com llam los moros los miraren  115 conduhits per aquell á qui algun dia debian dir: -«Combatrer te vejerem »y, enemich y cristiá, per tu temerem21.» Com héroes se portaren, com qui eran foren. Si ab llur sanch regaren  120 las planas que combátrer los vejeren, de aquella sanch nasqueren los llors que per llur patria conquistaren.    Valents foren y braus. Per entre balas seguiren sòn camí, pus la victoria,  125 —80→ lo llor tot enseyantlos de la gloria que sols per ells guardava, ab los brassos extesos en lo camp enemich ja 'ls esperava. Llavors, llurs fronts encesos,  130 llurs miradas serenas, per en mitj de las turbas agarenas se saberen obrir sangrentas vias, y encara que 'ls alarbs los esperaren y un bosch los oposaren de gumías,  135 per sobre tot los catalans saltaren, que ¿hont es lo fré per l' uracá que passa, si tot cuant troba omnipotent arrasa?... Tot fou en va. Com héroes combatian, com catalans peleavan,  140 que massa comprenian que entre las boiras que lo espay umplian, las sombras dels passats mudas s' alsavan y eixas sombras combátrer los miravan.

III Lo cant de la victoria    Patria, per ta honra com bons lidiarem  145       forts y valents.    Cuatracents eram cuant te deixarem...       ¡Ja som doscents! —81→    Cantémne l'himne de la victoria       en mitj dels morts,  150    ja que escullirlos volgué la gloria       com bons y forts.    Cuant vage l' himne, plé de armonía,       lo espay á umplir,    als morts mateixos nostra alegría  155       fará estremir.    A nostras plantas la vall somesa       dormida está.    ¡Obra tas portas, ciutat promesa,       que nostra ets ja!  160    ¡Obra tas portas, closas als altres!       Avant! ¿Qué fem?    ¡Obra tas portas!... -Moro, nosaltres       ja 'ns coneixem!    ¿De Otjer, ó moro, may te parlaren?...  165       ¿Los nobles fets    del rey En Jaume may te contaren?...       Ne som llurs nets.    Te dirá qui eran la tua historia       los d' aquell nom.  170 —82→    Llavors, ó moro, per nostra gloria       sabrás qui som.    ¡Alegrat, patria! Vesteix tas galas!       Som vencedors.    Hi ha per nosaltres perills y balas,  175       per tu hi ha llors;    que alé 'ns donavas, ó patria amada,       tú en lo combat,    tú y la Madona vèrge adorada       de Montserrat.  180    Patria, per ta honra com bons lidiarem,       forts y valents.    Cuatracents eram cuant te deixarem.       ¡Tornem doscents!

Lo poeta    Y venceren. La gloria que alcansaren  185 ab la sanch de llurs venas la compraren. —83→ Per lo camp de batalla extesos jauhen cent morts, valents encara, pus mort n' hi ha que al cor tè la ferida y ab la crispada má lo ferro empunya  190 que donar no volgué al donar la vida. ¡Enorgulleixte, patria!... Catalunya tè encara almugavérs. Encara guarda lo flam del foch sagrat que viu en ella, de l' esdevenidor brillant estrella.  195 Terra dels comptes-reys, piadosa eixuga de las mares las llágrimas copiosas, y de joyas y festa engalanada reb als que tornan á la patria amada.    La guerra infausta tè'ls robava un dia;  200 tè'ls torna la victoria si en número més pochs, més grans en gloria. ¡Alegrat, patria mia! ¡Patria, ja tornas á tenir historia! Tos fills són ells, y sent tos fills, ó patria,  205 són nets d' aquells que un jorn ne passejaren en llurs galeras, de la mar senyoras, per tot allí hont llurs plantas se posaren, lo pendó de las barras vencedoras; són fills d' aquells que, renovant proesas  210 de llur patria, gegants un jorn s' alsaren, y 'l pendó de las áligas francesas en las serras del Bruch despedassaren; —84→ són aquells á qui ¡Al Africa! digueren, y partiren, vegeren, y venseren!  215

Catalunya    Són ells! són ells! Ja tornan! Ab festas y alimarias saludaré als que venen hereus de mon pendó. Pels vius són las garnaldas, pels morts són las pregarias ¡Brandáune las campanas! Retrunye lo canó! ¡Salut als qui moritne la gloria ne cautivan!  220 ¡Salut al qui deixáre de los combats la sort! Ab mas dos veus de bronze saludaré als que arrivan, ab mas dos veus de bronze recordaré als que han mort!    ¡Qué ben vinguts ne sian, en alas de llur gloria! Ja 'l Africa me 'ls torna lo front cenyit de llor,  225 deixantne llurs petjadas regueras de victoria com solchs deixa en la terra la má del llaurador. ¡Salut als qui respecte tinguere la metralla, sortint, com llam del núvol, il-lesos del combat! ¡Salut als que retornan del camp de la batalla  230 y ab llur regrés me portan efluvis del passat!    La mar me 'ls portà un dia á terras estrangeras, y avuy ella á mos brassos me 'ls torna ja á portar!... —85→ ¡La mar de mas victorias! ¡La mar de mas galeras!... -Ne fou camí de gloria sempre per mí la mar.-  235 Me 'ls torna victoriosos; ab frenesí 'ls aclama lo poble que 'ls vegére terror del sarrahí, y ab bes d' amor sagello los fronts que, per ma fama, tot respectant las balas, la pólvora ennegrí.    Allí hont los lleons rugeixen, allí hont l' áliga hi nia,  240 de sarrahinas turbas assot ne fou llur bras; allí restan per dirne llur gloria y bisarría las planas de Tetuáguen, las serras de Wad-rás22. Si en apartadas terras á aquells que han mort ab gloria la fossa 'ls obrí un dia del enemich lo plom,  245 per ells tinch jo altra tomha. Las fullas de ma historia serán la millor llosa per recordar llur nom.    Són ells! són ells! Ja tornan! Ab festas y alimarias saludaré als que venen hereus de mon pendó. Pels vius són las garnaldas, pels morts són las pregarias.  250 ¡Brandáune las campanas! Retrunye lo canó! ¡Salut als qui morintne la gloria ne cautivan! ¡Salut als qui deixare de los combats la sort!- Ab mas dos veus de bronze saludaré als que arrivan, ab mas dos veus de bronze recordaré als que han mort!  255

  —87→  

Salut als que lidiaren y com á bons venceren lutxant ab la tempesta, los huracans y 'ls vents! ¡Y gloria als que caiguéren del Africa en las platjas de la bandera patria morint sota los plechs! ¡Salut als que retornan del Africa gloriosos!  5 Ells són qui ab llur bravesa lo ferro han despertat. ¡Salut als que regressan! Salut als que allí foren, sent de Tetuan los héroes, los héroes de Wad-Ras!

¡Honor als que recordan las glorias de llur patria per ella renovantne jornadas d' altres temps!  10 —88→ ¡Honor als que retornan del camp de la batalla banderas sarrahinas portantli per trofeus! La sanch almugavéra vivia en las llurs venas y al Africa volaren per ser flagell d'alarbs. Avuy cantan llurs proesas las catalanas liras;  15 demá de llurs hassanyas la historia parlará.

Lo mon tot los admira; la Espanya los aclama, que tots són de la terra valents, digníssims fills. Los héroes de la patria que dormen ja fa segles, de llurs profundas tombas per veurels' han eixit.  20 Al Africa 'ls digueren, y al Africa partiren. Del Africa ja tornan. ¿Qué importa que llurs fronts haja ennegrit la pólvora y 'l sol de las batallas?... Ne foren sempre hermosos los fronts dels vencedors.

¡Qué regne la alegria! Qué floten las banderas!  25 ¡Qué sia tot coronas y músicas y flors! Mès no olvide la patria en mitj del entusiasme, si als vius garnaldas dóna, dar llágrimas als morts. ¡Salut als que lidiaren y com á bons venceren lutxant ab la tempesta, los huracans y 'ls vents!  30 ¡Y gloria als que caiguéren del Africa en las platjas de la bandera patria morint sota los plechs!

  —90→  

Cenyits los fronts ab llors de la victoria, ja tornan á sos llars los que partiren, moderns almugavérs. De gloria en gloria los arenals del Africa cruzaren... Las serras mauritanas s'estremiren  5 per tot allí hont los catalans passaren.

Honor y gloria als vencedors! Llur fama, llur valor, llurs hassanyas serán llassos que eternament al poble que 'ls aclama los lligará com fills de la victoria.  10 Lo poble avuy per ells obra sos brassos; demá los seus 'ls obrirá la historia.

  —91→  

Ben hajas, lo trovador,    lo del arpa castellana,    que has vingut de Catalunya    á la terra hospitalaria,    sols á buscar per ton front  5    l' alé de la marinada.    Aixis Dèu te dó conort    amparante baix sa gracia,    y una nina d' ulls de cel    en tu pose sa mirada,  10    com ben vingut ets al sol    de las vermellencas barras,    com per ma veu te saludan    los fills de la ciencia gaya, —92→    los de la englantina d' or  15    y de la viola de plata.    Pus ab llengua de Castella    has volgut puntejar l' arpa    sota'ls vells murs bizantins    de la iglesia de Pedralbas,  20    per lloar passadas glorias    de la terra catalana;    gloria't dó Dèu, lo germá    de terras avuy germanas,    y ell vulla, dante conort  25    y amparante ab la sua gracia,    que una nina falaguera    ab lo llam de sa mirada    amorosa te retinga    del Llobregat baix las saulas,  30    tot donante, trovador,    lo del arpa castellana,    un niu d' amors en sòn cor    y un niu de flors en sas platjas.

30 de novembre de 1860.

  —93→  

Tot un munt de enderrochs al cim d' un alta serra de ta gloria, castell, es sols lo que ha quedat: l'ombra que deixa al pas lo núvol en la terra y lo solch que en la mar deixa passant la nau.

Castell de la Roca 12 mars de 1860.

  —95→  

Premiada ab la englantina d' or, premi de historia, en los Jochs Florals de Barcelona del any 1861.

(Dedicada á D. Joan Cirera).

Endressa    Ara ojats los accents del errant bardo... Jo só lo trovador de las montanyas. Armengols los de Urgell, prole guerrera, prínceps batalladors, deixáu las tombas hont del camp de batalla vos baixaren  5 j' amortallats en vostras armaduras. ¡Rassa d' il-lustres morts, la patria 't crida per escoltar al trovador que 't canta! ¿Qué t' has fét, rassa d' héroes montanyesos, casa comptal de gloria niadora?...  10 —96→ ¿Hont són tos capitans? ¿Hont tas unguelas, las que en mitj de las lluytas sempre foren de victoria guions? ¿Hont són tas armas, las que de camp en camp, de realme en realme, triunfadoras un jorn ne passejares?  15 ¿Hont són, hont són almenys las sepulturas dels qui llur terra ab llur renom umpliren? ¿Hont ne són eixos d' enmalladas cotas comptals senyors, que al véurer que sa patria llorers sobrants per llurs anals tenia,  20 ne foren á enriquirne generosos de llur gloria la terra de Castella?...24 ¡Héroes, salut! Hi ha regnes que no tenen més que vosaltres resplendent historia. Deixáume ab cants de patria, ab cants de guerra,  25 los ecos despertar que fa nou segles que adormits guarda la Pirenne serra25. Deixáume á mí cantar vostras hassanyas. Jo no só lo cantor de la hermosura: jo só lo trovador de las montanyas!  30    Jo só lo bardo errant, que ab nua testa, per las selvas corrent y per los boscos, —97→ mòn front als vents de la montanya entrego, perque gemechs n' arranquen de mon arpa tot jugant ab ma negra cabellera.  35 Fets olvidats los meus cantars recordan, glorias passadas ab mos lays jo evoco, jo prop la fossa dels finats m' assento, jo respiro la pols de las ruinas, jo visch entre 'ls passats, als morts jo parlo!  40 Cuant més furiós per entre 'ls pins salvatjes udola 'l vent com un ramat de feras que per los boscos famolencas corren, cuant més brumosos baixan despenyantse los rugidors torrents de la montanya  45 tot encrespant llurs borbollantas onas, cuant més lo llam, tot fuetejant los núvols, zigzagador per los espays ne cruza, y més lo tro, tot entremint las serras, de timba en timba palpitant rodola,  50 més al só de llurs áspres armonías canto mos himnes y mòn arpa polso, y més llavors als vents de la montanya dono á besar mòn front ab nua testa, que cuant bull en lo cor lo foch del'ánima,  55 n'es dols al front l' alé de la tempesta.    Vagar deixáume errant per entre selvas, mentres las selvas de ma patria sian; deixáume recolsar lo front baix l'árbre —98→ que ubaga un jorn á mos passats donava;  60 deixáume visitar ab passos trémols lo santuari perdut entre las brenyas, y saludar la bizantina porta que encara ombrejan seculars alsinas. També un jorn mos passats la saludaren  65 cuant, plé lo cor de fé cristiana, anavan á la Vérge del herm á demanarli, de genolls en las llosas de sòn temple, la punta del acer clavada en terra, las mans cruzadas sobre'l pom del ferro,  70 salut y deslliuransa per llur patria. Jo l'am' la patria ab eixa fé que abrigan los cors que esperan y los cors que creuhen... ¡Jo l'am', jo l'am' d'amor! ¡Jo la venero! Mòn cor d' ella n' es plé, que jo visch d' ella  75 com de la terra que'l nudreix viu l'árbre, com del amor ardent que en ell hi nia ne viu un cor de vérge enamorada. ¡Salut als qui eixa patria nos llegaren regada ab la llur sanch!... Als qui, briosos,  80 de pich en pich sa gloria trameteren, llurs cristianas senyeras arboradas!... ¡Salut als primers homens de la terra! ¡Per mí deixáune vostras tombas, héroes! ¡Passats, qué vostras ombras vagarosas  85 devant mos ulls fantásticas ne cruzen! Encobertats ab la sagnant mortalla —99→ que tenyireu de sanch encara viva cuant del combat passáreu á la tomba, ¡alsáuvos devant meu!... L' arpa gemega  90 baix la febrosa ma del errant bardo, l' arpa que may en las dauradas salas dels richs palaus ha murmurat llisonjas. ¡Ombras, veniu á mí! ¡Héroes, alsáuvos! Vostres fets cantaré, vostras hassanyas.  95 Jo no só lo cantor de la hermosura: ¡jo só lo trovador de las montanyas!

I       Ja la bocina del guayte    lo seny del alba n' ha dat26,    ja despunta del matí  100    la dolsa llum virginal,    y ja 'l primer raig del sol    vesteix de púrpura 'ls camps,    saludat per l' oreneta    que alegre cruza l' espay.  105    Sobre lo cim d' una roca    com un áliga posat,    tenintne timbas per fossos, —100→    s' alsa 'l castell de Piltzan27,    que n' es dels comptes de Urgell  110    la morada senyorial.       Lo sol que naix resplendent,    las serras al tramontar,    d' un sòl bes l' abrassa tot,    sos murs y parets daurant,  115    y al penetrar joganers    dintre lo castell sos raigs,    ne trovan en la sua cambra    á la comptesa plorant.    ¿Perqué plora N' Adaleta28?  120    ¿Perqué ne suspira y plany?    ¿Perqué eixas llàgrimas mudas    que de sos ulls al brotar    ne van com rengle de perlas    desllisantse cara avall?  125    ¿Qué li passa á la comptesa?...    ¿Perqué plora?... ¿Perqué plany    en eix moment del matí    en que tot s' alsa cantant? —101→    Cuant ne canta l' oreneta  130    corrent per sota 'l cel blau,    cuant ne canta 'l bri de l' herba    que l' aire mou al passar,    cuant ne cantan tots los árbres    llurs brancas balandrejant,  135    y los aucells en sos nius,    y las plantas en los prats,    y fins la santa campana    de dalt de sòn campanar,    tendre cor que bat d' amor,  140    d' alegría palpitant,    ne canta al jorn que comensa,    ne saluda al sol que naix,    ¿com pót ser que N' Adaleta,    l'ánjel del castell comptal,  145    llágrimas tinga en sos ulls    y tinga en sòn cor pesars?       Es que la comptesa plora,    sens poderho remediar,    perque ja ne fa molts jorns  150    que sòn marit ha marxat,    y no tè novas del compte    que guerreja ab los alarbs:    es que la comptesa plora    perque sòn cor pensa mal,  155 —102→    y diuhen que veu del cor    es veu que baixa de l' Alt.       De prompte seca sos ulls,    sos ulls cansats de plorar,    que no vól que lo seu fill,  160    que en la cambra ha penetrat,    ne trove may en sòn front    amarch lo bes maternal.       Lo jóve Armengol de Urgell    devant de sa mare está.  165       -«Mare mia, mare mia,    avuy hi ha festa en la vall.»    -«Avuy l' óliva, fill meu,    tota la nit ha cantat.»       -«Mare mia, mare mia,  170    n' es la festa de Sant Joan.    ¿No n' habeu vist eixa nit    fochs en las serras brillar?»       -«Los fochs que he vist, me semblavan    com antorxas funerals.»  175 —103→       -«Mare mia, mare mia,    avuy hi ha festa en la vall,    y jo me'n vaig tot joyós    en los jochs á péndrer part.»       -«Ton pare n' es á la guerra,  180    á la guerra dels alarbs.»       -«Ell ne tornará, ma mare,    ell ne tornará triunfant.»       -«¡Qué Dèu ho vulla, mon fill!»       -«May han vensut los alarbs  185    en cuant dels comptes de Urgell    han vist lo pendó devant.    Jo també aniré á la guerra    cuant mòn pare hi tornará.»       -«Tú encara ets un nin, fill meu,  190    pus tan sols ne tens tretse anys.»       -«Mare, los comptes de Urgell    no es per los anys que son grands.    Jo sé brandar una llansa,    sé manejar un caball,  195    ne sé empunyar una espasa    y li tinch odi al alarb. —104→    Los que com jo un nom ne portan    que ne costa de portar,    tenen en sobra de cor  200    lo que no tenen en anys.»       -«No parlem cosas de guerra    que ne tinch lo cor nafrat.    Baixa, mon fill, á la festa,    baixa, mon fill, á la vall.»  205       Lo jóve Armengol de Urgell    de sa mare s' ha apartat,    y un cop en lo pati d' armas,    demana sòn caball blanch.    Li sosté un patje lo estrep,  210    un altre li tè 'l caball.       -«No me dirias, bon patje,    y Dèu te guarde de mal,    qué vól dir eixa campana    que brandar sento allá baix,  215    qué vól dir eixa bucina    que sonar sento allá dalt?»       Aixis lo patje contesta:    ara 'l sentireu parlar: —105→       -«Es la campana de la parroquia  220    que crida á festa, que crida al ball;    es la bucina dels montanyesos    que de las serras crida als companys.»

II       Hermosa nit de Sant Joan    ¡qué prompte que n' ets passada!  225    Tú n' ets la nit dels amors    y la nit de las rondallas,    la nit de la peronella,    la nit dels fochs y las dansas.    En ta nit buscan las ninas  230    la ventura que 'ls hi falta,    y de fullas ne despullan    una viola boscana    per saber si's casarán    ab lo donzell que las ama,  235    y en l' aygua corrent del riu    sa cabellera ne banyan    á l' hora de mitja nit,    que n' es l' hora dels fantasmas.    En la nit totas las serras  240    s' il-luminan de fogassas,    y ne semblan per llurs pichs    estesas sas alimarias, —106→    com estrelletas de foch    que tatxonan la montanya.  245    En la nit ne van corrent    per entre boiras las fadas,    deixant sas cambras de perlas    dintre llurs palaus de plata,    y buscan per redimirlos  250    los cautius que 'l moro guarda,    y per deslliurarlas buscan    las donzellas encantadas.    Hermosa nit de Sant Joan,    ¡qué prompte que n'ets passada!  255       N' es lo matí de Sant Joan.    Tot es bulla y tot gatzara.    Són los jovencels del poble    que n' emburbullan la plassa,    per mirar á las ninetas,  260    sota 'l brancatge sentadas,    hermosas flors escullintne    pera teixirne garnaldas.    Errants ne cruzan per l'ayre    tendres suspirs que s' escapan  265    del cor, y ne són l' encens    d' ánimas enamoradas:    amorosas ulladetas    nins y ninas se disparan    que ¡jo t'am'! ne van dient  270 —107→    ab lo llenguatge del ánima;    y mentres ninas y nins    ab los ulls y cors se parlan,    himnes d' amor ne murmuran    los árbres gronxant llurs brancas,  275    cantars d'amor ne pidolan    los aucells que alegres passan,    y ab besos de foch d' amor    lo sol á la terra abrasa.       Donzelletas de Piltzan,  280    las de las tendras miradas,    las del bavolet de seda,    las del faldellí de grana,    menos grana que las rosas    que enzisan en vostras galtas,  285    ¿hont anavau tan matí    per los herbeys de la plana,    avans de sortir lo sol,    sensa por á la rosada?    -Flors anavam á cullir  290    pera teixirne garnaldas.    -¿Y per quí són eixas flors?    ¿per quí són eixas garnaldas,    donzelletas de Piltzan,    las del faldellí de grana?  295    ¿Són pels vostres aymadors,    los que emburbullan la plassa? —108→    -No són, no, pels aymadors    cautius de nostras miradas,    que ne són pel Sant Joanet  300    de las moltolines blancas,    lo qui tenim en la iglesia    dins la capella reixada,    un cíngul d' or en lo front,    en la ma una creu de plata,  305    y un petit anyell blanquí    arrupidet á sas plantas.    En lo matí de Sant Joan    per ell ne són las garnaldas,    sols per ell ne són las flors,  310    y per ell són las ramadas.    -En lo matí de Sant Joan    tot es bulla y tot gatzara.    Dèu vos dó un bon jorn, donzellas,    las del faldellí de grana,  315    menos grana que las rosas    que enzisan en vostras galtas.       Un trovador, -Dèu l' envia    per alegrar la jornada,-    un trovador fatigat  320    entra de prompte en la plassa.    Nuyl ne véu que de sòn front    gotas de suor acalan,    y que alentorn ne passeja —109→    embrunida la mirada,  325    com si en lloch d' heralt d' amor    fós misatger de desgracia.    Nuyl ho véu, que sols li miran    l'arpa pentjada á la espatlla,    y ninas y nins lo voltan  330    gaudintse de s' arrivada.    -En lo matí de Sant Joan    tot es bulla y tot gatzara.    Trovador, bon trovador    lo del arpa platejada,  335    aixis Dèu li dó ventura    á la nina que més amas,    y un llit de flors per sas siestas,    y per són front fresca ubaga,    com nos cantes, trovador,  340    d' amor una dolsa albada!       Y no bè lo trovador    comensa á puntejar l' arpa,    lo jóve Armengol de Urgell    entra á caball en la plassa.  345

III       «Si són tristos mos accents,    si n' es trista ma cansó, —110→    es que mon cor avuy plora...    Perdonáu al trovador.    Perdonáume, tendras niñas,  350    las de miradas de foch,    perdonáu si vostra festa    vinch á convertir en dol,    que amargas avuy ne ploran    llágrimas de sanch mon cor  355    y será trista, molt trista    del trovador la cansó.

(Cantant.)       ¡Oh malhaja lo rey moro,    lo rey moro d' Aragó!    Mestosas novas li portan  360    sos algazaws corredors29.    Devant Barbastro tremola    dels cristians lo pendó,    y amenassan la ciutat    per passarla á sanch y foch.  365    Lo rey moro cuant ho sent    ne junta sos escuadrons,    y avans de partir ab ells    al alba del següent jorn,    aixis parla á son wasir30,  370    que l' escolta respectuós: —111→ -«Mon wasir, feune fer una capsa       que sia d' or, pera posarhi lo cap d' un noble,       noble senyor.»  375

(Recitant.)       Encara lluyta Barbastro    que aussili del rey espera,    mès la cristiana bandera    tremola ja en lo castell.    Tots en aquellas jornadas  380    de valor han fét prodigis,    pero nuyl com las maynadas    que mena 'l compte de Urgell.       Són los companys de la serra,    són los valents montanyesos,  385    ab llur bucina de guerra,    ab pells de feras vestits.    Llurs mans empunyan segura    la destral que 'ls róurers talla,    no portan més armadura  390    que la nuesa de llurs pits.    Són los montanyesos. Lo cel es sa tenda, sòn alé de vida la pols dels combats; lo jorn de batalla n' es sòn jorn de festa y sòn crit de guerra n' es «¡Á carn! á carn!»  395

—112→

(Cantant.) ¡Oh malhaja lo rey moro,    lo rey moro d' Aragó!    Ja n' es devant de Barbastro,    ja 'n tè juntada sa host    per socorrer als muslims  400    que en la ciutat s' han fét forts.    Crida al alkaid de Gerp31,    que ne mana un escuadró.    -«D' eixa taifa de cristians    ne vull lo cap d' un senyor,  405    lo més brau y lo més noble,    lo més valent y més fort.» L' alkaid se'n va dient:    -«Lo compte de Urgell llavors.»    Lo rey moro ha fét fer una capsa,  410       y es capsa d' or,    pera posarhi lo cap d' un moble,       noble senyor.       ¡Oh malhaja lo rey moro,    lo rey moro d' Aragó!  415    Per los rengles dels que lluytan    fera passeja la mort.    Ja la ciutat que combaten —113→    defensarse més no pót.    -«Via dins, que tot es nostre!»  420    crida lo compte Armengol,    cuant ne va mortal sajeta    á clavárseli en lo cor. L' Alkaid de Gerp que ho véu,    tot fugint ab l'escuadró,  425    se para á tallarli 'l cap    sainant deixantne lo cos.    En la capsa que ha fet lo rey moro,       que es capsa d' or,    lo cap hi guardan del compte,  430       compte Armengol.

(Recitant.)       Fidels, ja es nostra Barbastro.    ¡Tremoláune las banderas!    ¡Sonáu, trompetas guerreras!    ¡Alsats los pendons, alsats!  435    ¡Bona gloria pel qui lluyta!    ¡Bona mort pel qui batalla,    y que al cáurer, per mortalla    ne tè la pols dels combats!       Mès ay! ¿perqué las banderas  440    no s' alsan ab alegría?    ¿Perqué las trompas guerreras    ne fan sentir tochs de dol?    Guanyada ha estat la batalla —114→    y es resplendenta la gloria,  445    mès al peu de la muralla    jau mort lo compte Armengol.    Ja los montanyesos com feras s' agitan, brandantne sangrenta llur tallant destral. «Venjansa pel compte! Venjansa! Venjansa!»  450 y «Á carn! á carn!, cridan, ¡á carn los alarbs!»

IV       Aterid d' horror lo poble    al trovador ha escoltat,    y sa veu, que brunz encara,    ans de desferse en l' espay,  455    ne va un altra veu perduda    com un eco á despertar.       -«Trovador, lo trovador,    dapnada nova has portat!    Jo só 'l fill d' En Armengol.  460    ¡A carn! ¡á carn los alarbs!»       Y enfonzantne lo doncell,    los esperons al caball,    d' un bot ne surt de la plassa,    la vall cruza com un llam,  465 —115→    com un llam puja la costa,    que á brida batuda va;    espurnejan sas miradas    lo foch de sòn cor llansant,    y n' espurnejan las pedras  470    sota 'ls peus de sòn caball.    Aixis arriva al castell    y en ell penetra cridant:    -«Vassalls meus, ¡al arma! al arma!    ¡A carn! á carn los alarbs!»  475       La comptesa cuant lo sent    se li presenta devant,    la mirada esporuguida    y tremolador lo pas.       -«Assó qué vól dir, mon fill?  480    Mon fill, ¿perqué tan irat?»       -«L'óliva avuy, mare mia,    tota la nit ha cantat.»       La comptesa que assó sent,    n'arranca del cor un plany.  485    -«Lo Compte es mort!... ¡Dèu me valga!»       Y lo front entre las mans,    inmóvil ne queda y muda    com estátua sepulcral. —116→       -«No ploreu, no, mare mia,  490    que lo nin es home ja.    En pau quedáuvos, ma mare,    que á la guerra jo me 'n vás.    Per salut d' ell en lo cel,    vos, mare, podeu pregar:  495    per sa venjansa en la terra    jo faré guerra als alarbs;    y guerra 'ls faré terrible,    sens sossiego y á tot trans,    guerra de mort y estermini,  500    guerra de foch y de sanch.    De ma venjansa algun dia    las historias parlarán.    Si á mon pare 'l de Barbastro,    á mi'l de Gerp me dirán.»  505       Y girantse als homens d' armas    que rodejan sòn caball,    aixis los diu ab veu fosca,    rugint, millor que parlant:       -«A l'hora del seny del lladre32  510    ne sortirem de Piltzan.    Cuant torne á naixer lo sol, —117→    devant Gerp nos trovará,    en sengles astes posadas    mas banderas senyorials.  515    ¡Via sus los meus homens d' armas!    ¡A mort, á mort los alarbs!    ¡Via sus, companys de la serra!    ¡Via sus la tallant destral!    Lo rey moro d' Aragó  520    de mòn pare ne tè'l cap...    Jo empedraré ab caps de moros    lo estable de mos caballs!»33       Y es fama que'l crit de guerra:    «¡Via sus! á mort los alarbs!»  525    se l' emportaren los ecos,    de serra en serra saltant,    fins á la vall hont estavan    los sarrahins atendats.       Aquella mateixa tarde  530    lo trovador fatigat    que en la plassa lo matí    ne feya sentir sos cants,    á una nineta li deya:    -«Nina d'ulls de cel, digáu,  535 —118→    ¿qué vól dir eixa campana    que tocar sento aquí baix?    qué vól dir eixa bucina    que sonar sento allá dalt?       Y aixis respongué la nina:  540    ja la sentireu parlar:       -«Es la campana de la parroquia    que ab brands de guerra remou la vall.    Es la bucina dels montanyesos    que á guerra sona, que sona á carn.»  545

Tornada    Armengol lo de Gerp, de tas hassanyas plenas un jorn ne foren las llegendas. De las riberas del Sió y del Segre las muslímicas llunas bandejares, y en Linyola, en Guisona, en Sanahuja,  550 en los marlets de Gerp, y en las murallas de Balaguer la mora, per memoria claváres ton pendó, ton nom jaquires. Armengol lo de Gerp, gloriós llinatge d' áligas montanyesas tu deixares.  555 Sempre los teus seguiren ton exemple: Sempre á punt, en tostemps, á totas horas, trobava als Armengols lo crit de guerra ab lo peu en lo estrep, la ma en la espasa, —119→ y los ulls en la ralla sarrahina.  560 Per tú los teus á Balaguer tingueren ufanosa en sas torras tremolatne, senyora de la vall y de las serras, la bandera comptal, bandera santa que amanyagaren brisas de victoria  565 fins lo jorn -¡jorn de mort y de carnatje!- en que'ls celos d' un rey la trossejaren perque ombra dava á son furtivol trono34. Armengol lo de Gerp, si planyideras las brisas de la nit portan un eco  570 que arriva incert á ta ignorada tomba, descansa en pau. Es que sobre las runas de ton castell, al bruyt de la tempesta, mon front al vent, jo canto tas hassanyas, jo canto'ls fets de tos companys de serra,  575 als ecos trametent himnes de guerra, que jo só'l trovador de las montanyas.