Visor de obras.

  -311-  

SDEUENCH se en alcun temps quant sent Edimon Rey de Anglaterra encara era infant e ab daltres nobles infants fos anat a deportar axi con hauien acustumat, se lunya de la companyia de aquells perço que entenes en la oracio acustumada, per la qual verç Deu era scalfat de deuocio; e aparech a aquell un infant noble, resplandent de cara e ennobleit de vestedura, a ell parlant en aquesta manera: Edimon, nom conexs? Al qual Edimon respos: Qui es tu, senyor? Al qual Edimon linfant dix: Jo son qui dorm ab tu, e ab tu solatex, e ab tu meng, e ab tu vag. Jo son fill del subiran Rey; guardem dretament, e remiram clarament. E quant Edimon leua los ulls, en lo front del dit infant Jhesuchrist veu una launa dargent, e en aquella lo titol de la sua creu de obra merauellosa empremptat, lo qual titol era, e y es Jhesus de Netzaret Rey dels juheus; e enclinantse denant ell pregaua la sua pietat que a ell volgues alcun don donar. Al qual Edimon linfant Jhesus respos: Perço que de ma presencia not partesques, vuy te atorch que en lo die en lo qual en reuerencia de la mia passio alcun en son front deuotament lo demunt dit titol ab son dit haura fet, aquell scriuent, de cayment de mort soptana sens comfessio no morra... Estes coses dites, linfant Jhesus se absenta dels ulls de Edimon.

  -312-  

FO un gran clergue regent lacte de teulogia en Paris, de gran nom e de fama no pocha, qui a la fin de la sua vida fon vengut; per lo relexament del qual axi los maestres con los altres homens e los altres clergues departits no son poch entristits. A les seues obsequies, segons ques custuma en Paris, vengueren tots los qui si pertanyien; e fetes vengueren aço quel cors del deffunt se degues posar en lo sepulcre. E stant donchs los clergues entorn del mort, aquest crida dient: Per just juy de Deu son accusat. La qual cosa oyns los dits maestres e clergues, no sens raho marauellats, aplegat consell aportaren lo cors a la sgleya reseruantlo alendema. E lo die seguent, les obsequies celebrades, con volguessen posar lo cors en lo vas, altra veguada lo mort crida e dix: Per just juy de Deu son jutjat. Ladonchs molt mes marauellats los dits mestres e clergues, encercans entressi que deuien fer, digueren alscuns quel juy podie sonar en be o en mal, perque fon concordat en lur consell que lo deffunt fos reseruat per soterrar tro al die seguent; la qual cosa fon feta. Diuulguada donchs la ramor dels sus dits, lo seguent die vench quax tot lo poble de la ciutat; e con posassen lo deffunt en la sepultura aparellada, altre vegada crida: Per just juy de Deu son condempnat...

  -313-  

PRIMERAMENT toll sollicitat e scampament de cor donant mental deuocio.

La segona toll sterilitat e exorquia de cors donant prous generacio.

La terça toll peccats venials donantne remissio.

La quarta toll perills mundanals donant de bens multiplicacio.

La quinta toll los aguayts del diable donant nos asseguracio.

La .vj. toll errones fantasmes deffenents contra tota illusio.

EN diuendres en hora de nona Adam en parays pecca.

En diuendres Caym oucis son germa Abell.

En lo diuendres fon lo diluui de les aygues.

En diuendres los fills Disrael entraren en seruitut.

En diuendres mori Moyses propheta.

En diuendres Golies mori.

En diuendres lo rey Dauiu mori.

En diuendres Jhesu Christ fon encarnat.

En diuendres sent Johan babtista son scapçat.

En diuendres S. Stheue fon alapidat o apedregat.

  -314-  

En diuendres los infants ignocents foren morts.

En diuendres Jhesu Christ fon crucifficat.

En diuendres santa Maria fon pujada als cells.

En diuendres sent .P. fon crucifficat.

En diuendres sent Pau fon scapçat.

En diuendres santa Catharina fon scapçada.

En diuendres Helies e Noch pugnaran e batallaran ab Antexpst e sera vençut.

PRIMERAMENT aquell die que la persona veu lo cors de Jhesuchrist no pot morir de fam.

Item les paraules ocioses e leugeres que la persona diu aquel die li son perdonats.

Item los sagraments o juraments no coneguts que hom fa aquell die son delits e relexats.

Item aquell die la persona no pot perdre la vista.

Item aquell die no pot morir a mort soptana.

Item si aquell die algu morra per combregar es haut.

Item aytant con la persona tardara o estara oyint la missa no enuellex.

Item tots los passos que la persona va anant a la missa e tornant per langell li son remunerats e comptats.

Treta del Llibre de les Ordinacions de la
CONFRARIA DE MERCERS O BOTIGUERS
de la ciutat de Barcelona, vulgarment
dita dels Julians; precios manuscrit
en pergami ornat ab caplletres
florejades d'or y colors,
fet l'any
M.CCCCLXII

  -315-  

AQUEST sent Julia fo fill del Comte Denges, lo qual comtat es del regne de França, e affrontereya ab Bratanya; e lo dit tenia molt gran stat de molt noble gent, entre les quals hauia de molt belles donzelles e de gran linatge. E un jorn algunes de les dites donzelles digueren a sent Julia: O Julia, ves a la cassa. E lo dit sent Julia respos a les dites donzelles que ell era molt content de anar a la cassa. E lo dit sent Julia ana a la cassa; e   -316-   com fou en un boscatge ell troba una bestia molt fera, e desfigurada de forma de tota altra bestia. E lo dit sent Julia volent tirar ab un arch fletxer que portaua a la dita bestia, la dita bestia parla en com a persona racional, dient al dit sent Julia: O Julia, parme que tum vols matar, mes tu quim vols matar, amich, dichte per cert que dins set ayns tu mataras ton pare e ta mare. E lo dit sent Julia, hoit asso que la dita bestia li hauia dit, lança lo dit arch fletxer que portaua, e arrenca la spasa, e mata la dita bestia. E com lo dit sent Julia ach morta la dita bestia, ell volent exugar la spasa, la qual era plena de sanch, la sanch nos vol despartir de la dita spasa. E lauors lo dit sent Julia stech de aço molt mereuellat e spalmat, e crida: O sancta Maria, e que es aço? E partis del loch hon hauia morta la dita bestia, e anassen en una ermita que staua en lo dit bosch en un ermitatge. E com lo dit sent Julia fou deuant lo dit ermitatge, ell se despulla totes les robes que tenia vestides, e romas tot nuu, e crida dient: O pare, molt es mala la mia ventura, car jo he trobada en lo bosch una bestia molt fera e molt difforma quim ha parlat, dient me que dins set ayns jo matare mon pare e ma mare. E lauors lo dit ermita respos, e dix al dit sent Julia: O lo meu fill, vestiu vos, car dich vos certament que aquexa bestia que vos hauets vista no es bestia, ans es diable; mas jous do de consell que anets al sant Pare, e que li comptets   -317-   lo dit cas, e lo dit sant Pare dar vos ha de consell que deurets fer; e lo consel que lo dit sant Pare vos donara, sera salut de vostra anima. E de fet lo dit sent Julia partint se del dit ermita ana al sant pare. E faent son viatge lo dit sent Julia per ses jornades arriba en la ciutat de Roma, e anassen al dit sant Pare; e com fou deuant ell, lo dit sent Julia comptali lo cas que li era seguit de la dita mala bestia. E lauors lo dit sant Pare, hoit lo dit cas, dona de penitencia al dit sent Julia que seruis set ayns los mesells. E discurregut lo dit temps, lo pare e la mare del dit sent Julia stant mereuellats que era del dit fill, attenent alguns dies que no lauien vist, demanaren a les donzelles que era de lur fill Julia? E les dites donzelles respongueren al dit pare e mare de sent Julia, que a cassa era anat. E lauors lo pare e la mare del dit sent Julia anaren al bosch serquant lur fill Julia; e com foren en la entrada del dit bosch arribaren en lo loch on lo dit sent Julia fill lur hauia morta la dita bestia, e digueren: O verge Maria, quina bestia tan fera jau aci morta! aquesta bestia nos haura mort lo nostre fill Julia! E lo dit pare e mare del dit sent Julia digueren: Obriam aquesta bestia, e veiam si dins lo ventre li trobariem negun menbre del nostre fill Julia. E de fet ells obriren la dita bestia, e noy trobaren res del dit lur fill Julia. E lauors ells se meteren a sercar per lo dit bosch lo dit lur fill Julia; e axi cerquant ells arribaren en lo dit ermitatge, e   -318-   trobaren aqui lo dit ermita, lo qual hauia dat lo consell al dit lur fill Julia que sen anas al sant Pare, e demanaren al dit ermita sils hauia vist lur fill Julia? E lo dit ermita respos que hoc, car lo dit lur fill era stat aqui a ell, e que ell lo hauia trames en Roma al sant Pare per cert cas que li era esdeuengut en lo dit bosch. E lauors lo pare e la mare del dit sent Julia trameteren en Roma al sant Pare dos homens parents lurs. E com los dits homens foren en lo cami e anauen en Roma, sent Julia venia de Roma, e encontra los dits dos homens en lo cami; e lo dit sent Julia conech be los dits dos homens, e los dits dos homens no conegueren sent Julia. Empero los dits dos homens interrogaren sent Julia, e digueren li: Digats vos, venits de Roma? E lo dit sent Julia respos que hoc, de Roma venia. E lauors los dits dos homens digueren a sent Julia: Vos haurieu nos vist Julia fill del Comte Denges? E lo dit sent Julia respos als dos dits homens que nol hauia vist. E lauors axi los dos dits homens com sent Julia faheren lur cami. E lo dit sent Julia, seruant lo manament del sant Pare, mes se a seruir los dits mesells. E com lo dit sent Julia ach seruit per spay de sis ayns e nou mesos, lo mal sperit li vench en forma de romeu, e demana li almoyna. E lo dit sent Julia dona a menyar e beure al dit mal sperit. E dementre quel mal sperit maniaua e beuia, lo dit sent Julia dix al dit mal sperit: Digues, bon hom, quem diras de   -319-   la ciutat Denges? E lo mal sperit respos: Dich te quey ha gran debat, car lo Comte e la Comtesa son morts, e los del comtat cerquen un fill del dit Comte e Comtesa, lo qual ha nom Julia, per que regesca la terra. E lauors lo dit sent Julia dona cinch sous al mal sperit per la bona noua que li hauia aportada de son pare e de sa mare. E sabuda la dita noua, lo dit sent Julia pres comiat dels mesells que seruia dient los: Mos frares, yo men vag, prech vos quem perdonets com nous he axi ben seruits com vosaltres merexets. E los dits mesells molt desconsolats respongueren al dit sent Julia: O pare nostre, o gouern nostre, o consolacio e refrigeri nostre! axins jaquiras ara? que farem nos ara? morirem de fam, car no hauem negu quins do la vida sino Deu e la tua ajuda. E lauors lo dit sent Julia respos e dix als dits mesells: Mos frares, axi sa a fer, car jo per cert cas men he anar e me a partir de vosaltres forssadament. E de fet lo dit sent Julia partis dels dits masells, e mes se en cami en guissa dun romeu; e com fou en un portal de la ciutat, volent entrar dins aquella per demanar almoyna, los de la dita ciutat no loy jaquiren entrar, e aço per tant com hauia seruit los dits mesells. E lo dit sent Julia stant denant lo dit portal de la ciutat, vench li un hom a cauall dient li: Que vols tu, bon home? E sent Julia respos: Almoyna. E lauors lo dit home a cauall dona al dit sent Julia un pa. E lo dit sent Julia pres lo dit pa, e anasen   -320-   a la muralla de la dita ciutat faent son cami. E arriba a la ciutat de Palança, la qual tenia asetiada lo Rey de Nagras, lo qual era moro, lo qual volia la Comtessa de Palença per muller. E lo dit sent Julia per paor del dit Rey mes se detras un romaguer. E un nabot del Rey de Negras caualcant un jorn per la muralla troba lo dit sent Julia detras lo dit romaguer, e dix li: Que fas açi, vila? tu est spia de la terra. E sent Julia respos: No som spia, ans son romeu qui vag per mon cami. E lo dit nabot del dit Rey de Negras descaualca de son cauall, e volch li donar ab una atxa que aportaua per lo ventre al dit sent Julia. E en aço lo dit sent Julia alsa un bordo que aportaua, e dona un gran colp al cap del dit nabot del dit Rey de Negres, e val matar. E lauors sent Julia pres lo cauall e larnes del dit nabot del dit Rey de Negres, e a cauall ell munta; e quant fo a cauall ell va alla ves on eren los dits moros que tenien assitiada la dita Comtessa de Palença, e va ferir enues lo dit aiust, e mata tots los dits moros, los quals eren en nombra sis milia. E lo dit Rey de Negres vehent aço que lo dit sent Julia hauia fet de la sua gent darmes, fugi e recullis en un fort castell, lo qual castell era prop la ciutat de Palensa. E lauors la dita Comtessa vehent la gran valentia que lo dit sent Julia hauia feta, trames li a dir que vingues parlar ab ella. E lo dit sent Julia de continent vench denant la dita Comtessa; e la dita Comtessa dix al dit sent Julia:   -321-   O tu, virtuos caualler, vols pendre a mi per muller? E lo dit sent Julia respos a la dita Comtessa que ell nera ben content. E en aquest rahonament per voluntat diuina passa un Cardenal, e vals sposar. E apres que lo dit sent Julia ach sposada la dita Comtessa, ana contra lo dit Rey de Nagras, e val assitiar en lo dit castell en lo qual sera recullit. E lo dit Rey de Nagras vahent se axi assitiat, dix al dit sent Iulia quel prengues a merçe, car ell se volia fer christia ab tota la gent sua. E lauors sent Julia vahent la sancta bona entencio del dit Rey de Negras, dix al dit Rey que ell era content de pendrel a merce; e axi ho feu. E apres lo dit Rey de Negres bateyas ab tota la sua gent. E a cap de fort poch temps lo pare e la mare del dit sent Julia sabent la noua de son fill e los seus gloriosos actes, anaren lo cercar en les parts on hauien oyt dit que era; e per ses jornades arribaren en lo castell on lo dit sent Julia e sa muller stauen. E com foren arribats en lo dit castell, atrobaren aqui una seruenta, e demanaren li si era aquell lo castell del dit sent Julia? E la dita seruenta respos los que hoc, demanant los ells si eren lo pare e la mare del dit sent Julia lur senyor? E lo dit pare e mare de sent Iulia respongueren a la dita seruenta que hoc; demanant li hon era lo dit Julia fill lur? E la dita seruenta respos que a caça era anat. E stant axi en aquest rounament, la muller del dit sent Julia, la qual era anada fora casa per sos affers, entra dins lo   -322-   castell; e axi entrant ella viu lo pare e la mare del dit sent Julia marit seu. E en aço la dita seruenta dix a la dita senyora Comtessa: Senyora, veus aci lo pare e la mare de nostron senyor. E lauors la dita Comtesa ab gran alegria vals molt graciosament acullir. E apres que hagueren sopat, la dita Comtesa feu los fer lo lit en lo qual ella e son marit acustumauen de jaure. E lendema sent Julia vench sen de la caça; e venint sen per lo cami va li venir tanta de son, que ell ach a descaualcar, e mes se a dormir a la soca de un roura. E axi ell dormint, per illusio diabolical somia que sa muller se dormia ab un hom, e quey anas tost e trobaria los en lo lit. E fet lo dit somni, sent Julia se desperta, e donant se al dit diabolical somni, dix als seus seruidors que sen venguessen de poch en poch, car ell sen iria primer, car en casa sua hauia a fer alguns ases cuytats. E com fon en lo dit castell, ell descaualca cuytadament, e jaqui son cauall solt, e entra en la dita cambra, e viu en lo lit son pare e sa mare que dormien. E lo dit sent Julia pensant que fos algun home que dormis ab sa muller axi com hauia somiat, arrenca un punyal que portaua, e apunyala son pare e sa mare, e matals. E en aço ell se isque de la cambra. E al exint de la cambra lo dit sent Julia troba sa muller, la qual dix a dit sent Julia tot rient: O senyor, gran goig e alegria deuets hauer, car en vostra casa tenits vostre pare e vostra mare que dormen   -323-   en lo vostre lit. E lauors lo dit sent Julia, oydes aquestes paraules que sa muller li hauia dites, stech molt regirat e unflamat, e crida: O las mesqui, e son stat omaer de mon pare e de ma mare! E anaço conexent lo gran cas e peccat que auia comes, dix a la muller: Ara vayg men en qualque desert per fer penitencia. E la muller del dit sent Iulia dix al dit son marit que ella sen volia anar ab ell a hon que ell anas. E lauors lo dit sent Julia e sa muller prengueren de lurs dines, e anaren sen en Roma. E quant foren arribats en Roma anaren sen al sant Pare, e contaren li lo dit cruel cas, e la manera de aquell. E lo sant Pare, informat del dit, vals absolre, ab tal condicio que venessen tot quant hauien e que ho donassen per amor de Deu, exceptat que se aturassen de ço del lur tant quen poguessen fer una barca, e aquella tingues en algun port de mar, e que ab la dita barca passassen los pobres qui aquen passarien per amor de Deu. E de fet lo dit sent Julia complint lo manament del dit sant Pare, feu fer la dita barca, e posa la a un cert port, e passaua per amor de Deu tots los pobres qui aquen passauen. E a cap de alguns temps, en la nit, vench Ihesuchrist en forma de romeu, e crida: Julia, passem laygua. E sent Iulia ana per passar Ihesuchrist, e nol troba, e tornassen en sa barraca. E quant sent Julia se fou tornat en lo lit, e fou ja bo e calt, Jhesus crida altra vegada: O Julia, passem laygua. E anaço sent Julia dix   -324-   a sa muller: O las! e que fare de aquest home, que iay son passat una vegada, e nol he pogut trobar? E lo dit sent Julia torna passar altra vegada laygua per lo dit hom, e nol troba. E tornassen a son lit, e a cap de una hora Jhesuchrist torna cridar ab veu molt tremolosa: O Julia, passem laygua. E lauors la muller del dit sent Julia vas despertar, e va dir a son marit: O senyor, per que no passats aquell pobre que axi crida? E sent Julia respos a sa muller: Noy passaria pus, que ja ma fet bestiayar dues vegades. E Jhesuchrist ades ades cridaua molt tremolosament: O Julia, passem. E an aço la muller del dit sent Iulia dix a son marit: E per amor de Deu passats aquest hom, sino morras de fret, car ara guanyareu les nostres animes, e axi matex la anima del pobre qui sta en perill de morir de fret. E a grans prechs de la dita sa muller ana per passar lo dit pobre. E com sent Julia lach passat laygua, crida dient: O bon home, est aqui? E Jhesuchrist respos que hoc; e sent Julia dix al dit pobre: Vine al costat açi de barca. E Jhesuchrist dix: O mesqui, com passare jo laigua fins a la barca si tot es aygua? E an aço sent Julia deualla de la barca, e passa laygua per pendre lo dit pobre, e viu lo tot masell, e pudia molt. E lo dit sent Julia dix al dit pobre: O verge Maria, com est masell, tot puts! E lauors lo dit pobre ab veu molt tremolosa dix al dit sent Iulia: O Julia, passem per amor de Deu. E lauors sent Julia pres   -325-   lo dit pobre, e posalse al coll, e mes lo dins la barca. E la muller del dit sent Julia hac aparellat foch, e dix al dit pobre que sescalfas. E lo dit pobre respos a la muller de sent Iulia que nos volia scalfar, car aquell foch nol pugera scalfar; mas, Julia, despullat tu e ta muller, e metets me entremig de vosaltres abdosos, e lauors jo sere ben scalfat. E de fet lo dit sent Julia e sa muller despullaren se, e meteren se en lo lit, e meteren lo dit pobre al mig dells. E stant axi en lo lit, a cap de poch lo dit sent Julia e sa muller se adormiren; e apres que hagueren dormit un poch despertaren se. E con foren despertats, la muller del dit sent Julia, volent palpar lo dit pobre qui sera mes en lo mig dells endos, nol troba. E lauors la dita dona dix a son marit: O mesquina, a ont es aquest bon hom? E sent Iulia, hoint aço, respos a la muller: E com, no es en lo lit lo dit bon hom? E la muller respos que no. E lauors sent Julia leuas del lit, e cerca lo dit pobre per tota la casa, e nol trobaren. E la muller vaent aço dix al dit son marit: Senyor, la febra li sera muntada al cap an aquest pobre, e seransen anat fora casa, e es perillos que no muyre de fret. E lauors sent Julia encene lum, e ensemps ab fa muller anaren lo cercar fora de casa, e nol trobaren. E apres sent Julia e sa muller meteren se en oracio supplicant a nostre senyor Deus quels volgues donar a demostrar que era del dit pobre. E feta la dita oracio, langel de Deu los aparech,   -326-   dient los que lo dit pobre que hauieu accullit en vostren lit era Ihesuchrist, senyor de tot lo mon, lo qual los hauia volguts prouar; e que dequi anant faessen be lurs afes, car en breus dies serien en la gloria de paradis. E lauors sent Julia prega molt lo dit angel que volgues sopplicar a Ihesuchrist, que apres que ell e sa muller serien passats de aquesta vida, que besties feres no menyassen lo seu cos ni de sa muller. E lo dit angel respos a sent Julia dient li: O Iulia, no hages temor de res, car per lo ben seruir que tu e ta muller hauets fet a Ihesuchrist, te seran atorgades les coses que tu iustament demanaras a Ihesuchrist, e no res meyns seran atorgades a tots aquells quit honraran en deuocio, e ho demanaran en gracia a nostre Senyor. E a cap de algun temps dos ladres, los quals eren conpanyons, se encontraren en un boscatge, e dix la hu an altre: Has gauiat res vuy? Respos laltre: No, per ma fe. E lo primer dix a son conpanyo: Volries tu que nosaltres anassem robar aquest bardient de sent Julia? E laltre respos: E com lo robarem si ell es stat home darmes, e ha seguides guerres, e si entram en casa sua ell nos matara? No fara, respos laltre conpanyo, car nosaltres ho farem en aquesta manera, ço es com sia ben vespre que sera cansat de barcayar, nosaltres irem a casa sua pregant lo quens alberga per amor de Deu; e ell fara ho; e lauors nosaltres matar lem ell e sa muller, e apres portarem nosen tot quant te,   -327-   e axi ho farem. E de fet, certa hora de la ni? los dits dos conpanyons ladres vingueren a la barraca del dit sent Iulia cridant li que los albergas per amor de Deu. E lo dit sent Iulia los obri la porta, e los dits ladres mataren lo dit sent Iulia e sa muller. E fetes les dites morts, los dits ladres aportaren sen tot quant trobaren en la dita barraca, e anaren sen a un boscatge; e com foren en lo boscatge dix la hu a laltre: Vols fer be t partiam aquesta roba. E com los dits dos ladres hagueren partida la dita roba, fon ten poca que no vench a res. E la un dels dos ladres dix an aquell que hauia donat lo consell de robar e de matar sent Iulia e sa muller: O maluat, com has pugut donar tal consell que haiam mort un home tant iust qui no hauia res! E sobre les noues ells se mataren. E apres pochs dies per voluntat diuina fon reuelat al sant Pare que ladres hauien mort un seruidor de Deu appellat Iulia. E lo dit sant Pare sabent aço tremes al loch on hauien mort sent Iulia, e feu lo portar en Aruonia en un loch apellat Erinda, e aqui jau huy dia lo cors del glorios martir mossenyer sent Julia.

  -328-  

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sinquanta quatre una dona de la perroquia de sent Sebastia de les encontrades de Nauantes, molt deuota del glorios mossenyer sent Julia, la qual dona caygue ab tan gran malaltia, que tots aquells que la vahien la tenien per morta, en tant que ia lauien mesa en lo suari per portar la a soterrar. E lo marit de la dita dona vaent que sa muller, la qual molt amaua, portauen la assoterrar, molt humilment e ab gran deuocio a nostre senyor Deu e al glorios mossenyer sent Julia prega los molt deuotament li fahessen tanta de gracia que li tornassen sa muller sana e salua, car aportaria   -329-   la dita sa muller, ensemps ab lo suari, a la sglesia del dit glorios mossenyer sent Iulia. E feta la dita oracio, en continent la dita dona per gracia de nostre senyor Deu e pregaries del dit glorios mossenyer sent Iulia torna viua. E lo marit de la dita dona, axi com hauia promes, mena sa muller en la dita sglesia, e portay lo dit suari. E de aquest miracle faeren leuar carta los dits marit e muller per en Fanuel, preuere del dit loch de Buentes, que les dites coses testifica.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sinquanta vuyt fou una dona nada del loch appellat Label en Gassa, muller de un home appellat Ala de grossa teste, molt deuota del glorios mossenyer sent Julia. Aquesta dona fou molt malalta de mal de pidemia en tal manera que tot hom lauia ia per morta. E lo marit de la dita dona ab gran deuocio posas en oracio, pregant e suplicant a nostre senyor Deu e al dit glorios mossenyer sent Julia quels plagues donar sanitat á la dita sa muller. E feta la dita oracio, per gracia de nostre senyor Deu e interuencio del dit glorios mossenyer sent Iulia la dita dona fou sana e garida. E de aquest miracle marit e muller faeren relacio, en faeren leuar carta al dit mossen Johan Fanuel preuere.

  -330-  

EN lany de nostre senyor Deu mil quatrecents sinquanta vuyt, a .xx. del mes de març, fou un home appellat Semet Malot, patro de una nau appellada Larmenia, la qual era de Colino lo Dalfin, lo qual auia gran deuocio al glorios mossenyer sent Julia. Lo dit patro anant ab la sua nau per la mar aconpanyada de .LXV. homens, mes se ten gran tempestat que la nau se va unplir de la aygua en tal manera que laygua exia per la vora de la dita nau; en tant que los homens qui dins la nau eren se tenien per morts; e no auent negun remey recorregueren a nostre Senyor Deu e a nostra Dona de Rocamador, e a mossenyer sent Julia, supplicantlos humilment e deuota que de aquell perill los volgues desliurar. E feta la dita oracio, en continent los de la dita nau eren sens negun mal ni dampnatge per gracia de Deu e de nostra Dona de Rocamador, e pregaries del glorios mossenyer sent Iulia de Buentes; e vingueren a port de salut: e aquestes coses foren reuelades per lo dit patro, en feu leuar carta...

EN lany de nostre Senyor mill quatrecents sinquanta nou a .xj. dies del mes de mag   -331-   fou un hom de Talense appellat Guillem lo Roy, lo qual tenia un fill appellat Bernat lo Roy molt malalt, lo qual stech mort per spay de dues ores. E lo dit Guillem vaent lo dit Bernat fill seu axi mort, recordant se dels grans miracles del dit glorios mossenyer sent Julia, recorrech á nostre senyor Deu e al glorios mossenyer sent Julia pregant e supplicant los que volguessen tornar la sanitat al dit fill seu. E fetes les dites preguaries e supplicacions, lo dit Bernat fill de Guillem lo Roy per gracia de nostre senyor Deu e pregaries del dit glorios mossenyer sent Julia torna reviure, e stech en sa bona sanitat. Lo qual Bernat porta lo suari al dit mossenyer sent Julia regraciant lo molt del gran miracle que li auia fet. E de aquest miracle recitat per lo Bernat e Guillem lo Roy, en faeren leuar carta al dit mossen Johan Fannel, preuere del dit loch de Buentes.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sinquanta nou fou un hom appellat Johan Brient de la perroquia de Madrach, lo qual era detengut de gran malaltia, e auia jagut en son lit per spay de tres mesos que no hauia menyat, ni begut, ni parlat. E un iorn un ierma del dit Johan Brient appellat Pere Brient, remembrant   -332-   se e auent deuocio en los gran miracles del glorios mossenyer sent Julia, prega e feu oracio al dit mossenyer sent Julia que li faes e li empetras gracia ab nostre senyor Deu Ihesuchrist quel volgues aiudar, e tornar al germa seu la sanitat. Feta la dita oracio, en continent lo dit Johan Brient lo qual auia stat per spay de tres mesos que no sera leuat de son lit, ni auia manyat, ni begut, ni parlat, segons demunt es dit, se leua del lit sens ajuda de persona alguna, e comensa a parlar axi com auia acustumat. E vahent aço molts qui eren aqui presents foren molt enmereuellats del dit miracle; e començaren a loar nostre senyor Deu e lo dit mossenyer sent Julia, per interuencio del qual fou sanat e guarit. E lo dit Johan Brient ana a vesitar lo dit mossenyer sent Julia en lo dit loch Duuans. E aquestes coses foren recitades per lo dit Johan de Brient en presencia dels venerables mestre Oliuer Cabor, rector del dit loch de Buentes, e mestre Johan Mallori e Johan Nuyotat preueres, e encara de mestre Guillem Gandia preuere, que de les dites coses leuaren actes e carta publica.

EN lany mil quatrecents sinquanta nou, lo iorn de Nadal, lo dit Johan Botarrel auia perdudes sis canes de drap vert; e com aquel no pogues trobar, prega humilment al dit mossenyer   -333-   sent Julia que li volgues recaptar gracia ab nostre senyor Deu que ell pogues trobar lo dit drap. E fetes les dites preguaries lo dit Johan Botarrel per gracia de Deu e del glorios mossenyer sent Julia troba lo dit drap; e de aquestes coses feu relacio a mossen Johan Fanuell, preuere del dit loch de Buentes, qui les dites coses testifica.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents xexanta fou un hom appellat Johan Ronxeat. Aquest Johan Ronxean auia en deuocio mossenyer sent Julia, lo qual un iorn com fos en Picardia en una batalla fon pres per anglesos, e aquell menaren pres a Calaixs, e aqui stech pres e fferrat per spay de dotze semanes; al qual Johan Ronxeair los dits anglesos demanauen tan gran rescat, que ell no era bastant de pagar lo dit rescat. E com lo dit Johan Rexeair no agues altre refugi, ab grans plors e lagremes e oracions recomanas al dit mossenyer sent Iulia e a Madona sancta Caterina de Filiboixs. E feta la dita oracio, lo dit Ronxean exi de la preso en la qual estaua pres. E lo die del dit glorios mossenyer sent Julia ana a visitar la sua sglesia ab los ferros ab los quals staua ferrat; e totes les dites coses recita en presencia dels venerables mestres Oliuer Corbin e mestre Johan Mallon preueres, e daltres.

  -334-  

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sexanta, lo die de sent Johan Babtiste, un hom appellat Pelizon, del bisbat de Moclomia, ana a la sglesia del glorios mossenyer sent Julia de Buentes, aportant á la dita sglesia part de les sues armes, ço es un gardabraç frances; car lo dit Pelizon anant per mar en una fusta ac bregua ab enamichs, en tant que al dit Pelizon fou leuat lo braç, lo qual caygue dins la fusta on era, e lo dit Palizon no poch fer neguna resistencia als enemichs. E no auent altre refugi recomanas al dit glorios mossenyer sent Julia, supplicant lo que li volgues aydar, e quel volgues desliurar de les mans de sos enamichs. E feta la dita supplicacio, encontinent dit Pelizon fou desliurat de les mans dels enemichs. E aquestes coses foren recitades en la sglesia del dit mossenyer sent Iulia per lo dit Pelizon en presencia de moltes persones.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sinquanta nou, a .xxij. del mes de deembre, un hom appellat Alalouaier qui staua ab lo senyor de Montigon, lo qual hi hauia stat per lonch   -335-   temps, fou acusat que no hauia be ni lealment seruit son senyor; per la qual raho fou pres, e estech pres per gran temps en tant que negu de sos amichs no li podien aiudar. E un ierma del dit Alalouiaier un iorn ab bona deuocio feu oracio a nostre senyor Deu e a mossenyer sent Julia, pregant e supplicant los quels fos plasent donar vies e carreres per miya de les quals lo dit son ierma pogues exir de la preso. E encontinent feta la dita oracio, per gracia de nostre senyor Deu e pregaries del dit glorios mossenyer sent Julia de Buentes, Alalouaier fon desliurat de preso. E aquest miracle recompta en presencia de moltes persones, specialment en presencia del dit mossen Johan Fanuel, que del dit miracle leua carta.

EN lany de nostre Senyor mill quatrecents sinquanta nou del mes de febrer fou un hom appellat Oliuer lo Griffon. Aquest Oliuer hauia jagut per spay de dos dies de un mal appellat pimpinella, ço es glanola, lo qual auien ia cubert e mes en lo suari per portar lo a soterrar. Aquest Oliuer tenia un bordo lo qual hauia aportat de la vila del dit mossenyer sent Iulia; lo qual bordo o basto negu no loy poch leuar. E alguns qui stauen entorn del Oliuer recomenaren lo a mossenyer   -336-   sent Iulia. E encontinent lo dit Oliuer fou sanat e guarit, e ana al monastir de Buentes per fer gracies a sent Julia; e recompta lo dit miracle en presencia de mestre Oliuer Corbin quin leua carta.

EN lany de nostre Senyor mill quatrecents sinquanta nou Oliuer Tardanel anaue per mar en una nau appellada la Maree de Leen, en la qual anauen .xviij. homens, la qual nau ronpe la carena; e ronpuda, se negaren .xv. homens. E aquest Oliuer Tardanell veent aquests homens axi negats, no auent altre refugi recomanas a mossenyer sent Iulia de Buentes suplicant lo que li volgues aiudar. E feta la dita oracio, lo dit Oliuer Tardanell pres mig rem, e per gracia de Deu e prechs de mossenyer sent Julia, ab dos seus compayons, la un dels quals saferra en lo coll del dit Oliuer, e laltre en la cama, ana per spay de una legua, e scaparen del perill de la mar, e vingueren a port saluador. E lo dit Guillem Tardanell ana tot nuu de la sua casa fins al monestir de mossenyer sent Iulia; e recompta aquest miracle en presencia del dit Iohan Fanuel, qui les dites coses testifica.

  -337-  

EN lany mil quatrecents sinquanta nou a .xvj. del mes de maig, un hom appellat Thomas Enillart venia de Flandes en una nau carregada de mercaderies, e se mes tan gran tempestat en la mar que ell e sos conpanyons fan mes conte de la mort que de la vida, car per tres vegades lo bateu de la dita nau se ompli tota daygua. E vaent aço lo dit Thomas Enillart e sos conpanyons faeren oracio al dit mossenyer sent Julia que los recaptas gracia ab nostre senyor Deu que los volgues desliurar del gran perill en que estauen. E feta la dita oracio lo dit Enillart e sos conpanyons e lus mercaderies foren restaurats del dit perill, e vinguerent a port saluador. E totes aquestes coses recita lo dit Thomas en presencia dels venerables mestre Oliuer e mestre Gandien, preueres.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sexanta, a .viij. de octubre, fou un hom appellat Pere Carles, lo qual staue en lo castell de Diepa. Aquest Pere Carles anant per mar fou pres per anglesos, e aportarenlo a un castell   -338-   appellat Carlaix, e en lo dit castell stech pres per spay de un any. E al dit Pere Carles eren demanats per son rescat .ccc. sous dor e les despeses que auia fetes stant en la preso, la qual cantitat lo dit Pere Carles no podia pagar. E no auent altre refugi recorrech á nostre senyor Deu e a mossenyer sent Julia supplicantlos de bon cor li volguessen aiudar de manera que pogues exir de la preso. E en continent lo dit Pere Carles troba una lima ab la qual lima e rompe los ferros ab los quals staue ferrat. E aximateix lima e rompe los ferros de .vj. homens los quals stauen ab ell, e los desferra. E trencats los ferros Pere Carles ensemps ab los dits .vj. homens suplicaren e pregaren a nostre senyor Deu e al glorios mossenyer sent Julia e a nostra Dona del Puig de Vernia quels aiudas. E feta la dita oracio, los dits presones exiren de la preso ab los ferros fugint per los murs de la dita vila, deuallant en los fossats de aquella, la qual era incircuida daygua, e exiren de la dita vila sans e saluas. E en continent lo dit Pere Carles ana tot nuu e porta los ferros a nostra Dona del Puig del Vernia, e aximatex ana a sent Julia de Buentes... E aquestes coses recompta en presencia de Iohan Fanuel, preuere, que lo miracle demunt dit testifica.

  -339-  

EN lany de nostre Deu mil quatrecents sexanta, a .iiij. dies apres la festa de Nadal fou un hom appellat Iohan Ynouen de la peroquia Danson, que anaue en una nau carregada de auena e de sagins e de mantegua e daltres mercaderies. Aquesta nau dona sobre roques, en tant que sesfondra e entrassen ab los homens qui dins aquella eren, exceptat lo dit Iohan Yuonen qui troba un rem petit ab un poch de plom; e axi stech sobre mar del mati fins hora de vespres sperant de ora en ora morir. E recomenas a nostre senyor Deu e a mossenyer sent Iulia supplicantlos humilment lo volguessen desliurar del perill en que staua. E per gracia de nostre Senyor e pregaries de sent Julia restaura sa e salua del dit perill. E recita lo miracle a .vj. dies del mes de maig del dit any en presencia de Pere Potecant e den Pere Debrie e den Iohan Fanuel, preueres, qui les coses demunt dites testificaren.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sexanta a .x. dagost foren dos homens, la un se appellaue Guillem lo ben mir e altre Thomas Lachateux.   -340-   Aquests dos homens un jorn foren anats a pescar ab molts de altres al loch de sent Leo, e una flota de fustes de anglesos vench sobre ells per pendrels; e aqui agueren gran brega, en tant que la maior part dels pescadors foren ab sagetes nafrats per los anglesos; e no auent altre refugi recorregueren a nostre senyor Deu e a mossenyer sent Julia supplicant los quels volguessen aiudar e desliurar los del perill. E en continent feta la dita oracio, per la gracia de nostre Senyor e pregaries de sent Iulia los dits pescadors scaparen e foren desliurats de mans de lurs enamichs. E aquestes coses recontaren los dits Guilem lo beu mer e Thomas Lechanteux, los quals aportaren dues de les dites sagetes a la sglesia de sent Iulia de Buentes, presents moltes persones, specialment en Iohan Mitaya, preuere, qui les dites coses testifica.

EN lany de nostre Senyor mil quatrecents sexanta lo dia de mossenyer sent Iulia del mes de agost fou un noble hom appellat Iohan de Ville Armaye de la perroquia de Tranch de les encontrades de Fulgueres del bisbat de Rohan. Aquest noble hom fou pres per anglesos en Anglaterra, e aqui stech pres per spay de sis anys; e no auent altre refugi recomanas a nostre senyor Deu e a   -341-   mossenyer sent Iulia de Buentes, e vota que ell del pus luny loch que puges veure lo cluquer de la sglesia del dit sent Iulia anara tot nuu. E fet lo vot lo dit noble hom fou desliurat de mans e poder de sos enamichs. E en continent volent complir son vot ana ab alguns antichs conpanyons seus al dit monestir de sent Julia. E anant axi la un de sos conpanyons viu lo cluquer de la sglesia de sent Iulia, e dix al dit noble hom: Mossenyer, io veig lo cluquer de la sglesia de mossenyer sent Iulia en la qual vos auets votat de anar. E lo dit noble hom per ço que no vahes lo dit cluquer fins fos prop la dita sglesia, baxas lo barret que portaue fins als ulls; e com fou prop la dita sglesia, alsas lo barret e viu lo cluquer; e de aqui ana tot nuu fins a la dita sglesia. E com fou a les portes no poch entrar dins la sglesia. E vaent aço lo dit noble hom confessas a un preuere, e torna atras en lo loch lo qual son conpanyo li auia dit: Mossenyer, io veg lo cluquer de mossenyer sent Iulia. E de aquel loch altra vegada ana tot nuu al monestir, e lauors entra be en la sglesia sens negun empaxament, e compli son vot. E totes aquestes coses foren recitades per lo dit noble hom, hoc encara per mestre Iohan Grison, rector del dit loch de Tranch, en presencia den Pere de Brie e den Iohan Fanuel, preuere, qui les dites coses testificaren.

  -342-  

FOU un hom de la vila de Buentes, deuot de mossenyer sent Julia. Aquest hom per cas affortuit fos pres per moros; e stant axi pres tot vespres son senyor faia metre lo dit hom en una caxa ben tencat, e no resmenys feial gordar a un moro, lo qual moro jaia sobre la caxa on staua pres e tencat lo dit hom christia. Esdeuench se que en lo mes de agost la vespra de sent Julia lo senyor del dit hom christia lo feu metre en la dita caxa axi com auia acostumat, faent dormir sobre la caxa lo dit moro. E com lo dit hom christia fonch mes dins la caxa, recordas que lendema faien festa mayor en la dita vila de Buentes de on ell era natural. E stant axi pres e guardat suplica humilment a nostre senyor Deu e al dit mossenyer sent Julia los plagues desliurar lo de la dita preso, e que ell pogues veure la festa que lo sendema se deuia fer en la vila de Buentes. E feta la dita oracio, a la miga nit se troba ab la caxa en que staua pres, e lo moro quil gordaua, qui dormia sobre la dita caxa, deuant dita sglesia de sent Julia. E com los capellans se leuaren a matines trobaren deuant la porta de la sglesia la caxa ab lo moro qui dormia demunt aquella. E los dits capellans despertaren lo dit moro, e digueren li: O bon hom, ques   -343-   aço? E lo dit moro parla algarauia e nol pogueren entendre. E los capellans stigueren molt mereuellats ja que podia esser aço, e de continent obriren la caxa, e trobaren de dins aquella un de la dita vila. E los capellans e molts de altres conegueren lo dit hom, e tragueren lo de la caxa. E lo dit hom pelesament recompta les pregaries que auia fetes a nostre Senyor e a mossenyer sent Julia, e lo gran miracle que auien fet. E tentost lo dit moro vaent lo gran miracle resta en la dita vila, e encara vuy en dia hia de la sua generacio. E aximateix la dita caxa vuy en dia es dins la dita sglesia de mossenyer sent Julia de Buentes.

  -344-  

LO primer hom fou format en la regio de Orient, car es pus temprada que neguna de les altres, e fou aqui format del lim de la terra, e fou spirat aqui de spirit de vida, e tantost ell hac enteniment e raho e conexensa del seu Creador. E apres feu Deu la creacio del segon hom, ço es de Eua, que fou feta de la costa de Adam; e quant foren fets mes los en lo pus delitos loch qui pugues esser, ço es de paradis terrenal, en lo qual loch no stigueren sino .vij. hores, car foren deshobedients al seu Creador, e perderen lo dit loch. E puys per lo peccat hagueren pena e turment ells e lur linatge, e hauran tots aquells qui nexeran en aquest   -345-   segle, car tots viuran en ansia e dolor tro al dia de la mort. E aquell primer pare nostre Adam ans que fahes lo peccat era no mortal, ço es que si ell no peccas tots temps visquera; mas quant hac peccat couench lo morir: e si no fos remey per lo seu Creador, no fora hom al mon apres Adam. Mas lo Senyor benigne volch que Adam e sos perseguents puguessen crexer e multiplicar per engenrament; e asso qui sera destrohit per mort cobraria per engenrament. E ladonchs comensa lo cors de natura en lo home.

Lo engenrament del home es fet a consentiment de ambdues les parts, car si ambdues les parts noy hauian consentiment nos poria fer engenrament; mas la partida del hom es pus digna, car es formal, e cella de la fembra es material. E aquestes dues coses fan lo tercer, ço es lo compost; mas moltes e diuerses coses si pertanyen aquell consentiment, que jatsia asso que sia ordonament de natura per voluntat de Deu, no deu hom comptar mas tant solament en general; hon dien que per quant engenrament es feyt, la natura se esforça com pusque ordonar aquell engenrament en tal manera que puxa resebre tant digne spirit con es la anima; car la anima no es ajustada tro quel cors es axi organitzat e ordonat per natura que puxa resebre aquella anima, segons quens par per semblant: car si hom vol posar la figura de un segell en cera, coue li primerament que   -346-   adob la cera al foch o ab altres coses, e axi pot resebre la forma del segell. Tot en axi es del cors com la natura lo ordona per temps e per hores segons lo cors de les planetes, car cascuna de les planetes obra a son mes; hon primerament obra Saturnus, e apres Jupiter, e apres Mars, e apres lo Sol, e despuys Venus, e apres Mercurius, e apres la Luna; e axi als set mesos la obra de natura es adobada; e si al .vij. mes nex lo infant pot viure; e si no nex al .vij. mes, comensa ladonchs a obrar la primera planeta, ço es Saturnus, qui es fret e sech, e mal e de noent natura. E per aytal sil hom nex en aquell mes no pot viure per la gran malesa de Saturnus, mas al noue mes comensa Jupiter qui es calt e humit e es temprat; e axi con nex linfant ladonchs pot viure. Mas les altres coses lexades, etc., digam de la anima qui es ni com es al cors, e de les virtuts de la anima, car son coses dignes saber.

Anima segons que dien los sauis se pot pendre en moltes maneres, car anima ha moltes maneres de noms; car una es anima vegetatiua, e aquella es en los arbres e en les plantes, e aquella anima ha tres virtuts, ço es engenrament, nodriment e crexensa, car nos vesem quels arbres e les besties reseben nodriment cascun jorn per restaurar ço que perden. Car deu hom saber que com aquestes   -347-   coses sian fetes dels .iiij. elements, e cascun dels elements quant ha major poder se esforça con pusque destruhir son contrari, ço es aquell element qui es pus flach; e com aquell no li pusque contrastar, coue que hage ajuda de natura a donar nodriment per hon pusca restaurar ço que ha perdut. E asso proua per semblant, car si hom met en una lanta oli e apres hi metra foch, lo foch sesforça de guastar com pusca destrohir loli en tant tro que veu que noy ha oli; mas anans que aquella substancia del oli sia perduda met hi hom nodriment de altre oli, e axi aytant com aquell nodriment dura sera lo foch ençes; e axi es de les coses qui han vida, car elles viuen de dues coses, ço es per calor e per humor, e aquella virtut nutritiua dura tro a la fi de la vida; mas con ve a la fi afeblex se en tal manera que nos pot restaurar ço quis pert, e ladonchs desfallex la calor natural e la humor; e axi coue a les coses qui han vida que muyren. Crexensa es en cosa e virtut qui es donada a la anima demunt dita per la qual crexen les coses qui han vida; e asso se esdeue per resebiment del nodriment, car resebent nodriment crexen les coses qui han vida. Mas esta no dura tota via, sino a temps determenat segons ques par en los arbres qui no crexen tots temps. E la terça virtut es engenratiua, e es donada a la deuant dita anima per raho que asso qui en si matexa no pot saluar, puxa saluar en son consemblant, e assos fa per engenrament de natura.

  -348-  

La segona manera de la anima es sensitiua, la qual es donada a les besties, e ha aquelles matexes virtuts, car nos vesem que les besties reseben nodriment e fan engenrament e crexen tro a temps sabut, e han altres virtuts, ço es moure e sentiment, e moltes de altres coses de les quals direm deius. E aquestes tres virtuts de les animes comensen ab lo cors e fenexen ab lo cors.

La anima racional es pus digna e mellor que totes les altres per moltes rahons, de la qual diu un saui que la anima es representacio de la Trinitat; e asso se esdeue per les virtuts qui son en ella, car en axi con son tres persones e un Deu, en axi son tres virtuts en la anima, ço es memoria, raho e voluntat. E per la memoria enten hom lo Pare, e per la raho enten hom lo Fill, e per la voluntat enten hom lo Sant Spirit: e de la demunt dita anima foren diuerses oppinions, car aquells digueren que la anima era nudrida ans del cors, e dixeren mes, que les animes eren nodrides ensemps, e eren plenes de saber, mas quant se ajustan al cors per la gran escurelesa dels membres oblidauen ço que sabien. Mas asso es contra nostra fe e contra natura, car diu sanct   -349-   Augusti que la anima axis nodrex com entra al cors, e axi entra al cors com se nodrex. Allo matex diu Algazel que la anima comensa ab lo cors, ço es que quant lo cors es be ordenat per resebre la anima, ladonchs lo sobiran Creador nodrex la anima de no res. De la qual diu Plato que la anima es feta dels acordaments de musicha, ço es a saber que natural desig es entre la anima e lo cors, per lo qual se ajusta ab lo cors, car la anima es spirit a qui plau acordament; e car lo cors del hom es mils ordonat en sos acordaments, per aytal raho la anima desige naturalment lo cors del hom, e les virtuts de aquesta anima son moltes e diuerses, de les quals direm breument.

Diu Algazel de aquelles virtuts de la anima que algunes son deffora, ço es algunes virtuts que exercexen per los senys corporals. E aquests son cinch, so es assaber, oyr, parlar, sentir, veser, tochar, dels quals si voliam dir per qual raho son axi ordonats fariem gran sermo. E les virtuts de la anima dins son .v., ço es a saber, seny comu, ymaginacio, ffantasia, estimacio e memoria. Seny comu es del qual totes les virtuts dels senys auallen, car si no era per aquest, hom no poria veser ne oyr, e axi dels altres senys, car vesem que quant aquella virtut no obre no pot hom veser si be se te hom los ulls oberts, segons ques par quant hom dorm. Ffantasia es una virtut per la qual reten hom aquelles coses que son presentades al   -350-   seny cominal, segons ques par com hom diuerses coses percebex per seny comunal, e reten les per fantasia, que en altra manera hom no conexeria ço que una vegada hauria vist ni dues. Estimatiua es per la qual les oueylles fugen es desuien quant vesen lo lop, car aesmen se que aquell sia lur enamich, e acosten se als cans quant los vesen, car aesmen se que sien lurs amichs, e aplegan se totes a ells; e per aquella virtut conex lanyell sa mare, e moltes besties lurs senyors, e conexen lurs lochs hon han presa lur vianda. E axi com aquesta virtut es en les besties, es enteniment en la anima del hom, car per aquella virtut ha hom conexensa de Deu e de les altres coses spirituals, e de les coses terrenals e uniuersals. Memoria es una virtut que conserua les formes resebudes per les altres virtuts; e es en axi com archa, e com hom vol remembrar record en aquelles coses que ha retengudes, e tantost remembres. Ymaginacio es una virtut per la qual de aquelles coses que hom ha resebudes e retengudes per les altres virtuts se fan nouelles coses, axi com si hom ymaginaua cel daur, e nol poria ymaginar si no hauia vist e retengut la forma del cel e la forma del aur. E quant ha hom ajustades aquestes dues formes, engendra de aquestes dues formes una nouella forma. E de aquestes virtuts dites les dues son en lo cor, ço es stimacio e memoria; e les tres son al front, ço es comunal esmaginacio, e fantasia es posada en mig del ceruell.

  -351-  

La anima racional ha gran couinensa ab los Angels, car en axi com los Angels hagueren comensament e no hauran fi, e jatsia asso que la anima quant es ab lo cors, quant se depart del cors, ladonchs per la semblansa que ha ab los Angels, e no es embargada per escuritat dels membres, ha aquell illuminament quels Angels; car ladonchs conex lo seu Creador, e desige ressemblar ell, e asso se enten de la anima que hix nedea del cors, perço car no ha seguida sa propria natura, ço es que dege usar les coses qui son de Deu. Mas quan ha seguida la voluntat de la carn e los vils delits de aquest mon, ha perduda la companyia dels Angels, e axi ha dampnament perdurable, ço es en les penes de infern en les quals null saber no pot florir, crexer ni multiplicar. E si la anima seguex son ordonament de natura, ço es que vulla ressemblar al seu Creador, pujara en aquella gloria celestial que es de tots be complida, a la qual nos perducat, etc.