Visor de obras.

DCLIV - Miracle marauellos de un hom que quant passaua per algun cementiri pregaua Deu per les animes de aquells qui ally jayen soterrats, segons que recompte lo cantor de Paris.

UN hom hauia de custuma que quant passaua per alcun cementeri deya tot lo psalm De profundis; e un die sos desenemichs encalçauen lo, e axi con ell fugia passant per un cimenteri comença de dir lo dit psalm segons que hauia de custum. E tentost tots los morts que jayen soterrats en lo dit cimenteri isqueren de les fosses, e quescun tench en la man lesturment de son offici per deffendre lo dit hom. Los dits enemichs queu veeren molt spauentats fugiren.

DCLV - Miracle e eximpli de un hom mort, en lo cors del qual se mes un diable; lo qual cors ana per lo mon .j. ayn, e les gents cuydauense que fos viu, segons que recompte Cesar.

  -261-  

UN preuere deya misses e oracions per anima de un princep de Alamanya, tro que un sant aparech al dit clergue qui li dix: Per que fas oracio per anima ques dampnada? car sapies quen labisme dinfern jau. E lo clergue respos al dit sant: Senyor, molt de be me feya. Jot dich, dix lo sant, que cesses de fer oracio per ell, car sapies que un ayn abans que paregues mort a les gents ell era mort, e no tenia spirit, sino que un diable tot aquell ayn ana en lo seu cors.

DCLVI - Eximpli per qual raho Lemparador Alexandre ordona que apres la sua mort hagues .xij. reys de sos seruidors en la sua senyoria, segons que recompte Comestor.

LEMPARADOR Alexandre quant vench a Babilonia, reebudes que ach les metzines perde la paraula; pero per scrit ordena e stabli dotze de sos criats e seruidors per reys, car no volgue que fos en les croniques trobat que en lo mon hagues haut un sol rey e senyor sino ell.

DCLVII - Eximpli molt marauellos de un sant hom qui prega nostre senyor Deus quel fees endiablat per tal que perdes la temptacio que hauia de la vana gloria, segons que recompte Seuerus.

  -262-  

UN sant hom era de ten gran perfeccio que hauia poder de guarir los endemoniats, e no ten solament stant present, mas encara absent enuiant cartes o algun troç de la sua vestedura, e ab allo guaria los endemoniats que no stauen presents en loch on ell staua; per la qual cosa molts comtes e barons lo venien vesitar. Per les quals obres que feya fon temptat de vana gloria; e jasfos que treballas molt per gitar de si la dita temptacio, no len poch del tot gitar; per la qual temptacio hagueren en ell loch moltes temptacions e molts pensaments. E ell ques veu en ten grans tribullacions pregua molt affectuosament nostre senyor Deus que .v. meses continuus lo feu star endemoniat dauant tot lo mon, per tal con axi con li era venguda la vana gloria per les obres fetes en la virtut de Deu, axi hagues pena vergonyosa publica. E passats los dits .v. meses no solament lo lexa del tot lo diable, mas encara la temptacio que hauia de la vana gloria.

DCLVIII - Eximpli con al hom no li aprofita a saluacio de la sua anima esser verge fi es ergullos e superbios, segons que recompte Cesar.

UN hom endemoniat menauenlo sos amichs a tots los sants e virtuoses, e no podia guarir, tro quels dits sos parents lo menaren a un monestir del orde de Cistell; e lo prior del dit monestir isque al dit endemoniat, e mena ab si   -263-   un frare qui era verge; e lo dit prior dix al diable qui estaua en lo cors del dit hom: Di, maluat, si aquest monge ques verge te mana exir daquex cors en que estas, con hi gosaras aturar? E lo diable respos: No he dubte dell, car superbios e ergullos es.

DCLIX - Eximpli de un hom qui ach suspita de sa muller perque un fill que ella pari no semblaua a ella ni a ell, segons que recompte sent Geronim.

UN hom ach gran suspita que sa muller no hagues feta maluestat de son cors, perque pari un fill molt bell, e no semblaua a ell, perque era molt leg ell e sa muller. E un metge molt saui e ple de gran sciencia demana en la cambra on ells dormien, en la paret si hi hauia alcunes pintures? Diguerenli que si hauia; e tentost mostrarenli la dita cambra, e vee en la paret una ymatge pintada semblant del dessus dit fill. E per aytal manera desliura la dita fembra de la suspita que son marit hauia della.

  -264-  

DCLX - Eximpli marauellos de gran honestat de .j. clergue, segons que recompte sent Gregori.

UN clergue regia una sgleya ab gran deuocio, e lo primer die que sordona pres una fembra quil seruia, la qual ell amaua honestament con a sa propia germana, e guardaues della con de enemiga mortal per no peccar; e visqueren abduy ensemps en la dita manera quaranta ayns. En la fi dels .XL. ayns lo dit clergue stant al punt de la mort que ja no parlaua, nes veya, ne conexia, la dita fembra acosta la sua cara a la orella del dit clergue   -265-   per conexer e veure si era del tot mort o no. E ladonchs lo dit clergue ab lo major esforç que poch hauer dix: Fembra, not acosts a mi que encara son viu, e si vols saber si alende, ab una ploma ho pots prouar.

DCLXI - Miracle e eximpli con es virtuos ymne lo Tedeum laudamus, segons recompte Cesar.

EN la ciutat de Sanyona en un monestir de dones dorde un die de Pasca deyen matines ab gran solempnitat; e con començaren limne de Tedeum laudamus, la abadessa mana a una monge qui era infanta pocha que sen anas dormir, per tal con se duptaua que la dita fadrina no hagues alcun affayn de malaltia perque sera leuada ten gran mati. E la dita fadrina hauent deuocio en lo dit ymne isques del cor contra la sua volentat, mas con fon exida del cor speras en la esgleya per oyr tro quel dit ymne fos acabat. E con les monges començaren a cantar lo primer vers del ymne demunt dit, la dita fadrina vee lo cel ubert, e vee quel cor de totes les monges se alça tro al cel, es meteren totes denant nostre senyor Deu. E quant digueren aquell verç qui diu Tibi omnes angeli, ella veu lo cor dels angels con se humiliaren tots a nostre senyor Deus, e los dits angels que digueren ab elles ensemps: Sanctus, sanctus, sanctus. E quant digueren Te gloriosus   -266-   apostolorum corus, ella veu con tots los apostols se humiliaren a nostre senyor Deu; e apres los proffetes, e apres los martirs, e apres los comfessors, e apres les vergens. E quant digueren aquell verç qui diu, In te Domine speraui, ella veu con lo cor de les dites monges deualla del cel a la dita sgleya, e lo cel se clogue.

DCLXII - Miracle e eximpli con los diables sen volien portar lo cors de un maluat e peccador clergue, sino per merits dels sants dels quals hauia reliquies en lesgleya on staua lo cors del dit clergue, segons que recompte Cesar.

EN larquebisbat de Treues en Alamanya estant un clergue en una tauerna leuas molt gran nuuol e terboli de temps. E ladonchs lo dit clergue e lo sacrista anaren a la sgleya per tocar les campanes, e un gran lamp e terboli de vent enderrocals abdos; e lo dit sacrista caygue dejus lo clergue, e nos feu dampnatge alcun, e lo clergue qui caygue demunt lo sacrista tentost mori; e cremarenli decontinent los genetius, e no neguna altra cosa del seu cors, e allo per tal con era stat molt luxurios; e totes les vestedures del dit clergue foren cremades e trocejades per tal manera, sino ten solament aquell troç de la manegua del braç squerra en ques solia metre e portar lo maniple; e uns estiuals que calçaua tots lis cremaren, e les soles axi con si fossen cuytes en   -267-   aygua bullent. E lo dit sacrista con ho vee estech tremollant e ab gran spaordiment, e vee con los dimonis anauen faent gran brugit per la esgleya; e veu con la caxeta de les reliquies que estaua detras laltar salta en laltar, e obris la dita caxeta, e tentost isqueren de la caxeta molts cossos de sants dels quals hauia reliquies en la dita caxeta, e los dits sants e los dits dimonis hagueren gran contrast entre ells, mas a la fin los dimonis foren vençuts. Encara viu lo dit sacrista con los dits dimonis leuaren alt per portarsen lo dit cors del dit clergue dues o tres veguades volentlo traure de la dita sgleya per lo teginat, mas per merits dels dits sants no pogueren traure lo dit cors de la dita esgleya.

DCLXIII - Miracle e eximpli con lo diable ab moltes ampolles aparech a sent Macari, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

LABAT sent Macari vee un diable en forma de hom, e portaua una vestedura de drap de li tota trepada, e portaua en quescuna de les dites trepes una ampolla; e lo dit sant abat dixli: On vas? Dix lo diable: Vag a metzinar als frares. E lo dit abat li dix: Que aportes en aquexes ampolles? Aci, dix lo diable, port de tots quants axarops e letouaris ha en lo mon, e donare a quescun dells; e si no volen boure del un dels dols, bouran del altre, tro que sdeuenguen en aquell que a ells   -268-   mes plaura: e aquells axarops eren la cobdicia, e la superbia, e la luxuria. E lo dit sent Macari manali que tornas per ell; e quant lo diable torna demanali lo dit sant que hauia fet ab los frares? E lo diable li respos: Negun dells nom volch consentir mes temptacions, sino un ten solament. E tentost sent Macari anassen al frare quel diable li dix que hauia temptat, e aconsolalo, e traguelo de peccat. E apres lo dit sent Macari vee con lo diable altra veguada anaua per temptar los dits frares; e con torna, sent Macari li dix: Que has fet? E lo diable li respos: Tot mal per a mi. E per que, dix sent Macari, has fet mal per a tu? Per tal, dix lo diable, con tots los he trobats forts e virtuoses continuament e sants; e un frare que jo tenia ja per meu he trobat millor que tots los altres. E quant lo dit sent Macari ach oyt ço quel diable li dix, ach gran alegria, e donan gracies a Deu.

DCLXIV - Eximpli molt virtuos de un frare joue qui era temptat del spirit de fornicacio, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN dexeble de un sant hom era temptat del spirit de fornicacio, e per la gracia de Deu combaties molt fortment ab la dita temptacio; e lo dit sant hom veent axi treballar lo dit seu dexeble dixli: Fill, si tu vols jo pregare a nostre   -269-   senyor Deu quet tolgue aquesta temptacio. E lo dexeble li respos: Pare meu e senyor, no faces, car si jo treball, jo sent per lo dit treball gran proffit, car per occasio de aquesta temptacio dejun mes e fas mes oracions; mas suplichte, pare, que pregues ab deuota oracio al Saluador del mon quem do paciencia e virtut per contrestar o sofferir la dita temptacio.

DCLXV - Eximpli de un hermita sant que james no hauia vistes fembres, e lo diable mostra les hi en sompnis, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hom hermita de bona vida tenia ab si un seu fill que hauia nodrit ab si de fadrinea, lo qual james no hauia vist fembres. E con fon en edat de hom joue, lo diable en sompnis mostraueli la forma e la ymatge de belles fembres; e tentost per lo mati lo dit joue ho dix a son pare; de la qual cosa lo dit pare fon molt marauellat. E apres alscuns dies los dits pare e fill entraren en una ciutat; e tentost quel fill vee les fembres que james no hauia vistes, dix a son pare: Pare senyor, aitals formes e ymatges hauien les que jo somiaua en lermitatge. E lo pare dixli: Fill, aquestes que tu veus son los monges secglars que aporten als monestirs dels frares ço quels fa mester. E lo dit fill creegueho axi con   -270-   aquell qui james no hauia vist fembres. E tentost lo dit sant hermita ab son fill ensemps tornaren sen al erm, on finaren sos dies a seruir e pleer de Deu.

DCLXVI - Eximpli molt saui de correccio que un abat feu a un frare qui era continuament temptat del peccat de la luxuria, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN frare joue estaua en un monestir, e era molt e continuament temptat de la luxuria; e jasfos que ell fees gran abstinencia en lo menjar e en lo boure, e treballaua molt, pero no podia oblidar lo foch de la dita temptacio. E con allo sabe labat del monestir, mana a un frare que perseguis al dit frare joue de paraules aspres e cruells, e de sarments ab vergues. E con li hagues fets tots los dits enugs e greuges, ques vengues clamar primer quel altre al abat; e axi fon fet. E con lo dit frare joue se venia a clamar apres del frare quil hauia injuriat, tots los testimonis eren contra lo dit frare joue; e ell veentse accusat a gran tort quescun jorn continuament, ell ploraua molt fortment, e aquella pena li dura un ayn continuament quescun die. E acabat lo dit ayn labat li demana si hauia encara la temptacio de la luxuria que solia hauer? e ell resposli: Pare e senyor, ja a mi no es legut viure ab la tribulacio que quescun die pas contra veritat, e axi con me dius si he temptacio de la carn?

  -271-  

DCLXVII - Con Jhesuchrist aparech a Josafat, e li tolch que no peccas carnalment ab una donzella, segons se recompte en la istoria de Barlam.

LO rey Abeuir volent tolre a son fill Josaffat del preposit de esser christia tenialo pres e enclos; e mes ab ell una donzella molt bella que stigues ab ell de nit e de die, la qual continuament lo besaua e labraçaua per tal ques gitas ab ella carnalment; e lo diable de laltra part ainstaualo per temptacio queu fes. E Josaffat veentse en aquell turment apartas secretament a una part ab moltes lagremes deuotes pregant a Jhesuchrist quel liuras, que ja staua mogut per a peccar. E tentost Jhesuchrist aparechli, e consolalo, e parti dell tota temptacio, e tot mal e desonest pensament.

DCLXVIII - Eximpli con una dona senyora de .j. castell dix a un porter del dit castell ques gitas ab ella carnalment, segons que recompte Cesar.

UNA dona stant sola en un castell ten fortment fon temptada del peccat de la carn, que sens tota vergonya deualla al porter del castell dientli ques gitas ab ella carnalment. E ell con hom bo e leyal dixli: Senyora, per amor de Deu nom diguats semblants paraules; e on, senyora,   -272-   tenits lo vostre seyn e enteniment? guardats a nostre senyor Deu e a la vostra honor. E ella veent que lo dit porter no volia complir lo seu voler, per volentat de Deu isques del castell, e en un gran riu qui passaua al peu del castell qui staua gelat, ella tota nua se gita dins lo riu, e estech en laygua gelada tro que perde lo foch de la dita temptacio. E apres torna al porter, e dixli: Si tu ara me donasses tot laur ques en lo mon, no faria la viltat e lo peccat quet pregaua que feesses ab mi. E apres la dita dona feu molt honesta vida en seruir a Deu.

DCLXIX - Eximpli con langel dix a una santa dona reclusa que neguna persona del mon no podia viure sens alcuna temptacio, segons que recompte Cesar.

EN França una fadrina verge era reclusa e religiosa, e era continuament temptada per lo diable de la temptacio de la carn, e ella continuament pregaua a nostre Senyor ab moltes lagremes que la desliuras de aquella temptacio: a la qual aparech un angel qui li dix: Vols esser liurada de aquesta temptacio? Ella li respos: No ha cosa en aquest mon jo mes volgues apres de esser en la gloria celestial. Ladonchs, dix langel, di aquell vers del psaltiri qui diu: Confige timore tuo carnes meas, et cetera, e dit que hauras   -273-   lo dit vers, tentost seras liurada de la dita temptacio. E ella ho feu axi; mas axi con fon liurada, tentost lin vench altra temptacio molt pus fort, car fon temptada de la fe catholica, de la qual temptacio ella se senti molt pus fortment aturmentada que de la primera. E langel li aparech altra veguada, e dixli con estaua? Ella respos que james no fon en ten gran turment con staua, per que era temptada de la fe de nostre senyor Deu. E langel li respos: Not cuydes tu viure sens alcuna temptacio, jatsia que sia vil e sutze... Ella li respos: Jo prench la primera temptacio, car jatsia que sia vil e sutze es humanal, e aquesta altra de la fe es temptacio propia del diable. E tentost la lexa la temptacio de la fe, e pres la temptacio de la carn.

DCLXX - Miracle e eximpli con es gran perdicio de anima a la persona qui ha haut temps de penitencia e no la feta, segons ques recompte en lo Libre del Do de Paor.

UN hom sant feent oracio oy una veu de anima qui anaua plorant, e lo sant hom demanali qui era? Ella respos: Son anima dampnificada per lo diable, e entre les coses que jo james plor si es lo perdiment que feya del temps que Deus me dona, en lo qual poguera hauer feta penitencia, e no la fiu; per la qual penitencia si feta la hagues fora desliurada de la pena infernal.

  -274-  

DCLXXI - Miracle e eximpli de un hom logrer, la anima e lo cors del qual sen hagueren aportats diables si no fos per .iiij. angels quil deffeneren, segons recompte Cesar.

UN hom qui era gran logrer fon malalt, e stant al perill de la mort feu demanar a un abat de un monestir, e comfessas a ell. E feu aytal testament, e dix al abat: Senyor, si vos volets respondre per la mia anima jous donare tot quant he, e queu façats a tota vostra volentat. E tentost labat pres tots los bens mobles, e leualos al seu monestir, e apres feu leuar lo dit logrer al dit monestir; e axi con lo metien per la porta del dit monestir, lo dit hom logrer mori. E mort lo dit hom, lo dit abat torna les usures a quescun de aquells dels quals lo dit hom les hauie haudes, e ço que romas dels dits bens partiho en almoyna entre los frares del dit monestir. E axi con los monges stauen entorn del cors dients les obsequies e altres oracions pertanyents als morts, vengueren quatre diables terriblement negres e molt spaueutables, e meterense a la part esquerra del dit cors. E tots los dits monges molt spaordits fugiren, e isquerense de la sgleya sino un ten solament qui si atura, qui era hom de pus honesta e millor vida quels altres. E tentost apres de ço vengueren quatre angels ten blanchs con la neu, e meterense a la part dreta del dit cors, e stigueren de cara als dits .iiij. diables. E ladonchs la   -275-   un dels dits diables dix: Iniustus ut delinquat, et cetera, que vol dir: Lo no just pecca per simatex, e no fon la temor de Deu dauant los seus uylls; totes aquestes coses foren complides en aquest hom. E dix laltre diable: Quoniam dolofe egit, et cetera, que vol dir: Enganosament feu les sues obres en lo citament del Senyor, perque ara sia atrobada la sua maluestat e auorriment. Lo tercer diable dix: Les paraules de la sua boca foren maluestat e engan, e no volch entendre con fes be. Lo quart diable dix: Maluestat pensa en lo seu lit, e tots temps stech en carrera no bona, e no ach en auorriment los mals. E apres tots quatre ensemps digueren: Si Deus es just, e les sues obres son vertaderes, aquest hom nostre es, car en totes aquestes obres que hauem dites caygue. E ladonchs los quatre angels respongueren: Nosaltres volem cumplir e acabar lo psalm que vosaltres, fills de iniquitat, començas; e tentost la un angel dix: Domine in celo misericordia tua, que vol dir: Senyor, la tua misericordia sta en lo cel, e la tua veritat trespassara tots los nuuols. E lo segon angel dix: Justicia sicut montes Dei, et cetera, que vol dir: La justicia es axi con lo munt del Senyor, e los seus juys molt... Lo tercer dix: Homines et jumenta saluabis Domine, et cetera, que vol dir: Senyor, tu saluaras als homens sauis e als simples, que son acomparats a les besties. Lo quart angel dix: Car al Senyor fugi, e sots la deffensio de les sues ales   -276-   sper. E tentost tots los quatre angels, tots ensemps a altes veus, cridant digueren: Aquest hom nostre es. E ladonchs los dits .iiij. diables en un mouent desparegueren, e los quatre angels portarensen la anima del dit logrer.

DCLXXII - Eximpli de .j. maluat hom logrer qui feya son testament, segons ques recompte en lo libre del Do de Paor.

UN logrer feya testament, lo qual feya moltes lexes a sos amichs, e no lexaua neguna cosa per la sua anima. E un clergue qui staua present mentre ell feya lo testament, dixli: Senyer, membreus de la vostra anima. E lo dit logrer respos li: Be hauets dit, que oblidat ho hauia.

DCLXXIII - Eximpli de gran falsia e de peccat que feu un hom qui era official en Paris per lo Rey Phelip de França, segons que recompte Cesar.

PHELIP Rey de França tenia un seu official qui regia Paris, lo qual hauia gran cobdicia de una vinya que un hom tenia prop de una sua, e moltes veguades lo dit official hauia fet dir al dit hom que la dita vinya li venes; e lom nou hauia volgut fer. E apres lo dit hom mori; e tentost   -277-   lo dit official denant dos mals homens dessoterraren lo dit hom, e mes li en les mans un sach de florins, e dix a aquells dos homens que feessen testimoni con hauien vist quell hauia mes en les mans del dit hom los florins del preu de la dita vinya. E apres cobra en si lo dit sach de florins, e feu tornar lo dit sant hom a soterrar. E tentost lendema lo dit official se mes en possessio de la dita vinya. La muller del mort se clama al dit Rey Phelip, dient quel seu official forciuolment li tolia la vinya. Lo Rey apella lo dit official, e oyt los dits dos testimonis falsos dona sentencia que la vinya romangues al seu official, pusque els dits dos testimonis hauien jurat que hauien vist con lo official dona en florins lo preu de la vinya al dit hom mort. La dita fembra muller del mort, qui vee donar la sentencia, axi con aquella qui sabia que era contra veritat, crida e ploraua molt fortment dauant lo Rey, per tal manera quel Rey mogut a pietat feuse venir dauant los dits dos testimonis, e dix a la un dells: Digues .j. pater noster, que jo creu que abans que tu lages acabat Deu fara miracle si has jurat fals. E aquell comença a dir lo pater noster, e abans quel hagues acabat mori de mort soptana. Laltre testimoni qui vee son companyo mort per aytal manera, dix la veritat al Rey; e lo Rey mana de continent tornar la dita vinya a la dita fembra, e feu soterrar viu al dit seu official.

  -278-  

DCLXXIV - Eximpli con quescuna persona quis vol saluar deu hauer en memoria continuament lo die del juy, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN frare dix a son abat: Frare, diguesme alcuna paraula per quem salue. E labat li respos: Veten a la tua cella, e fe ço que fa lo ladre en la preso, que tots temps esta demanant que fa lo jutge, e a on esta, sperant quant vendra a donar la sentencia contra ell. Axi deu fer lo monge qui continuament deu estar pensant en lo die del juy, e en la sentencia qui sera donada contra ell; e si en aço penses poras esser saul.

DCLXXV - Eximpli del abat Agaton de les paraules que dix quant deuia morir, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

LABAT Agaton volent se morir tench tres dies los ulls uberts, e nols mouia a neguna part; e los frares demanarenli: A on estas, pare abat? e ell los respos: En juy denant lo Senyor creador del cel e de la terra. E los frares li digueren. E tu, pare, has paor? E lo dit sant abat los respos: Tant con jo pogui treballi en guardar los manaments de Deu, mas hom son, e no se les mies obres si plagueren a Deu, car altres son los juys de Deu, e altres los dels homens, e jo nom comfiu de les mies obres, mas solament de la merce e misericordia de Deu.

  -279-  

DCLXXVI - Eximpli de uns religiosos qu stauen disputant de les penes del purgatori, segons ques recompte en lo libre del Don de Paor.

UNS religiosos e creents homens parlauen entre ells de les penes de purgatori, e donauen entendre en lurs paraules que hauien gran paor e dubte delles; e un hom lech qui staua denant ells dixlos: Molt son marauellat de vosaltres qui sots religiosos e de gran sciencia perque dubtats lo purgatori, que siu sabessen los seglars qui tant de mal fan e no fan neguna penitencia, e si la fan es molt poca, desesperar sien. E la un dels dits religiosos respos li: Si un gran estayn fos tot foch cremant, jo volria star de dins tro al die del juy per escusar la pena del purgatori.

DCLXXVII - Eximpli de un hom honest e de bona vida qui caygue en .j. peccat, e ço que altre hom honest dix, segons ques recompte en lo libre del Don de Paor.

UN hom honest e de bona vida caygue en un peccat. E quant ho oy altre hom bo e honest, dix: Ir pecca aquell hom bo, e jo pequi yuy.

DCLXXVIII - Miracle de la Verge fet a un clergue qui quescun die deya missa de santa Maria, segons ques recompte en la ligenda de sent Thomas archabisbe de Conturberi.

  -280-  

UN clergue deya quescun die missa de santa Maria, e los parroquians accusarenlo denant lo dit sent Thomas archabisbe, lo qual sant mana al dit clergue quel dissapte ten solament digues missa de santa Maria, e los altres dies de ço que manaua lesgleya. E lo dit clergue stant en la sua cambra molt trist per lo seu manament, aparechli la verge Maria, e dixli: Ve al arquebisbe Thomas, e dili quet lex ço que laltre die te mana, e quet lex dir les mies misses; e per senyal queu creegue dixli quel cilici seu que tenia dejus lo lit que loy cusi ab seda vermella: e dites aquelles paraules desesparech. E lo dit clergue anassen al dit sant archabisbe, e dix ço que la verge Maria li trametie a dir, e troba lo dit cilici cusit de seda vermella. E lo dit sant mana al dit clergue que nou digues a neguna persona de tota la sua vida; e encara li mana que digues les misses de santa Maria segons que hauie acustumat.

DCLXXIX - Miracle con los angels començaren la missa dels martirs lo die que soterrauen a sent Thomas archabisbe de Conturberi, segons se recompta en sa ligenda.

APRES que sent Thomas archabisbe de Conturberi ach pres martiri per amor de Jhesuchrist, los seus clergues volentlo soterrar començaren la missa de Requiem eternam, e tentost   -281-   de la altra part del cor gran multitut dangels començaren la missa dels martirs cantants ab veus angelicals Letabitur justus. E tentost los dits clergues lexada la missa de requiem que hauien començada, prengueren la dels martirs que començaren los angels. E hagueren tots gran consolacio per lo dit miracle, e donaren gracies a nostre senyor Deu.

  -282-  

DCLXXX - Eximpli de .j. cambrer de .j. Rey, e de .j. sartre, e de .j. custurer, segons recompte Pere Alfonso.

UN cambrer de Rey feya tallar vestedures molt precioses per al dit Rey, e aquell sartre qui les tallaua tenia molts custures: entrels altres ne tenia un qui hauia nom Nediu; e un die lo dit Nediu no estant present ab los dits custures donaren los a menjar mel e vin ab les altres viandes. E lo dit cambrer dix al dit sartre per que no speraua a Nediu? E lo sartre li respos que per tal con no menjaua mel. E apres de poca dora vench   -283-   Nediu, e dixlos: E per que nom sperauets a menjar? E lo dit cambrer li dix: Perque ton maestre me dix que no menjaues mel. E Nediu calla, mas secretament e apartada dix al dit cambrer: Sapiats que aquest sartre mon maestre pren lo diable molt souen, e si nol fets ligar abans quel prengua consumar nos ha tots los draps que ha atallats per al Rey. E lo cambrer li dix: En que conexere jo con lo diable lo deura pendre? Nediu li respos: Sapiats que con vos veurets quell guarda en torn de si, e fer ab la ma en lo tauler, es vol leuar, sapiats que ladonchs lo vol pendre lo diable, per que stien prests aquesta vostra companya que tentost que li vegen fer les dites coses quel prenguen. E lo dit Nediu amaga les tesores al dit sartre maestre seu, e lo dit maestre hauent les ops e no les trobaua, guardaua a la derredor de si, e dona ab la ma en lo tauler on tallaua per que fonassen les dites tesores, segons ques custum que fan tots los sartres con no troben les tesores; e volentse leuar per veure si les dites tesores serien dejus ell, lo dit cambrer e la sua companya tentost prenguerenlo, e estrenyentli molt fortment los polzes de les mans per tal manera que li feyen cridar molts grans crits, tant que tot vench en suor, e mig smortit calla. Ladonchs lo dit cambrer e los seus lexarenlo, e lo dit maestre sartre dixlos: Amichs, e per quem hauets axi turmentat e fet aquest enug? E lo dit cambrer li dix: Con sapies que Nediu me dix   -284-   que tu es endemoniat. E ladonchs lo dit sartre dix a Nediu: Di, amich; e quant me vist tu a mi endemoniat? E vos, maestre, quant me ves que jo no menjaua mel? E ladonchs tots los qui alli stauen se rieren molt fortment, e digueren que be e aptement e ab bella burla sera venjat Nediu del sartre son maestre.

DCLXXXI - Eximpli con sent Macari per tal con aucis una pulça ana sis meses tot nuu faent penitencia per lo desert, segons ques recompta en la ligenda de sent Macari.

UNA veguada lo dit sent Macari mata una pulça de que isque sanch assats, car la pulça era grossa; per la qual mort lo dit sant ana per lo desert tot nuu .vj. meses mordentlo abelles, e tauants, e mosques, e vespes, e moscalons, e altres coses semblants. E aquella penitencia feu ell per tal con sera venjat de la injuria e enug que la puça li feu.

DCLXXXII - Miracle e eximpli de la verge Maria con mori Lemparador Julia aposteta, segons ques recompte en la istoria de sent Basili.

LEMPARADOR Julia aposteta anaua a combatre contra los de Persia, e menaça a sent Basili que quant tornas que destrouiria la ciutat Cessaria. E en aquella nit vee sent Basili en la esgleya   -285-   de santa Maria molts angels tots blanchs, e en mig dells vee star una fembra qui dix: Apellats me açi iuerçosament a Mercuri per que vaja a ouciure al Emparador Julia aposteta, per tal con blasfema de mi e de mon fill. Aquest Mercuri era un caualler, lo qual lo dit Emparador hauia mort per la fe de Jhesuchrist, e lo qual Mercuri jaya soterrat en la dita sgleya. E tentost lo dit Mercuri isque de la sepultura en que staua soterrat, e armas de totes ses armes, les quals segons la custuma daquell temps stauen demunt la sepultura del caualler. E con Mercuri fon armat venchsen denant la dita fembra, la qual era la verge gloriosa santa Maria mare de Jhesuchrist: e manali la gloriosa Verge que de continent anas a la batalla, e que fos contra Lemparador Julia aposteta. E tentost que sent Basili ach vista aquesta visio, ana a veure la sepultura del dit Mercuri, ne hi troba lo cors ne les armes, e demana al porter qui guardaua la dita sgleya ques faeren les dites armes? lo qual porter jura que a hora de vespres les hauia vistes alli. E en laltre die per lo mati lo dit sent Basili ana requerir la dita sepultura, e troba alli lo dit cors de Mercuri e les armes, e vee la lança tot lo ferre sangonos. E aquell die vench un hom qui era stat en la batalla, e dix con en la batalla aparech un caualler no conegut, lo qual corrent ab son cauall entra en la batalla, e dona ten gran colp de la lança que portaua al dit Emparador per mig del cors,   -286-   que tentost lo aucis, lo qual caualler tentost desparech. E lo dit Emparador aposteta caygue de continent mort del cauall en terra; e con fon caygut que sompli la sua man de la sua sanch propia, e que les sues gents quel lexaren en lo camp, e fugiren, e que con lo dit Emparador depuys que fon caygut del cauall en terra ach presa de la sua sanch en la man, que la dita sanch que la lança vers lo cel e que dix: Vencist, Galileu, vencist; e que dites aquestes paraules que tentost mori, e los de Persia scorxarenlo, e de la pell feeren cingles per al cauall de lur Rey.

DCLXXXIII - Eximpli con Virgili ocis una filla sua.

VIRGILI sabe con una sua filla que hauia que volia fer maluestat de son cors, per la qual cosa ell ab les sues propies mans la degolla en vista de molta gent en una gran plaça, dient que mes amaua esser matador de filla verge, que pare de corrumpuda.

DCLXXXIV - Miracle e eximpli de una verge que per los gentils fon mesa en lo bordell per quels homens feessen lur volentat desonesta ab ella.

UNA verge perque no volia fer sacrifici a les ydoles, los gentils leuaren la al loch on   -287-   estauen les males fembres publiques, per tal que alli fos corrumpuda e desonrada. E stant la dita verge en aquell vil e desonest loch, un joue vench per jaure carnalment ab ella. E tentost per mig de la ciutat vench un gran leo, e anassen dret cami la on staua la dita verge. Ladonchs lo dit joue forçadament volia corrompre la dita verge, e lo leo ab gran furor pres lo dit joue e gitalo en terra, e mentre lo tenia en terra guardaua en la cara a la dita verge en senyal que li manaua fer del dit joue? E lo joue estant en poder del leo prega en plorant a la verge que li perdonas el liuras de les mans e poder del dit leo, e la verge no volent retre mal per mal liura lo joue de la mort; ella romas ab sa virginitat, e lo leo james despuys no fon vist.

DCLXXXV - Eximpli per qual raho Demetrico se trague los hulls, segons recompte Valeri.

UN hom qui hauia nom Demetrico tragues los ulls per que no vees que a les persones anas be; mas en altre loch diu que nols se trague sino perque no podia veure fembres sens desijarles per peccar ab elles.

DCLXXXVI - Eximpli de les paraules quel bisbe de Calçadoyna dix al Emparador Julia   -288-   aposteta perque feya sacrifici a la Ventura, segons ques recompte en les Croniques.

JULIA Emperador aposteta faent sacrifici a la Ventura en la ciutat de Contastinoble, lo bisbe de Calçadoyna no veya dels ulls per gran vellesa, e vench denant lo dit Emperador, e desonralo dientli: Maluat e renegat. E dix: Gracies sien donades al meu senyor Deu perquem tolch la vista que not vees axi despullat de pietat. E lo dit Emperador no li respos, e lo bisbe se parti denant ell.

DCLXXXVII - Eximpli marauellos de un cabiscol e de son companyo qui anaren vesitar santa Maria de Origen, segons que recompte Jacme de Vitriach.

UN die un cabiscol anaua per un cami, e passant prop del loch on staua santa Maria de Origen apartas del cami que tenia per anar veure la dita santa; e un seu companyo qui anaua amb ell dixli: E a que anats alla? volets pendre mosques e mariposes con fan los infants pochs? E allo li dix perque la dita santa staua en un erm. E lo dit cabiscol no curant de aquelles paraules ana vesitar la dita santa Maria de Origen; e stant parlant ab ella, lo companyo qui era vengut ab lo dit cabiscol enujaues con   -289-   tant lesperaua, e entra per dirli que sen anas, que ja era temps; e tentost que vee la dita seruidora de Deu, mogut a gran deuocio comença a plorar molt fortment, e nos volia daly partir. E lo dit cabiscol quant lo vee axi plorar per deuocio, ach ne molt gran pleer, e dix li: Que fem aci? anem nosen; volets spauentar les mosques e les mariposes? E laltre apres de molts exanglots e lagremes e suspirs deuots, no podentse partir de alli per la gran consolacio quey trobaua, respos al dit cabiscol: Perdonam, que no sabia ço quem deya de primer, mas ara per speriencia se quanta virtut ha aquesta santa fembra.

DCLXXXVIII - Eximpli de gran honestat del abat Pastor que no volch veure sa mare, segons ques recompta en la vida dels sants Pares.

LA mare del abat Pastor stech molts ayns que nol vee, e desijantlo a veure stechlo sperant quant anaua de la sua cella a la esgleya; e ell e los altres frares quant la veeren tornarensen a les celles, e tancaren la porta. Ella queu vee ana detras, e segui los; e quant vench a la porta de dita cella trobala tencada; e ladonchs crida a altes veus son fill Pastor. E lo dit abat Pastor vench a la porta no obrintla, e dix li: Vella, per que crides? E quant ella oy e conech la veu de son fill cridaua molt mes, e ploraua, dient: Fill   -290-   meu, vull vos veure. E ell respos: E per a quem vols veure? E ella respos li: E no son jo vostra mare queus pari eus nudri, e son ja tota canuda? E ell li respos: Vols quens vejam aci o en paradis? E ella li respos: Fill, e si aci nous veg, veureus en paradis? E ell respos li: Si sofferir pots que aci nons vejam, certa sies sens dubte quens veurem en paradis. Ella tentost partis de la porta ab gran pleer, dient: Si jo en parays vos se a veure, scusar vull la vista daci.

DCLXXXIX - Miracle e eximpli que sent Bernat feu de fer parlar al fill de un clergue qui era nat mut, segons que recompte Cesar.

UN monge del orde de sent Bernat lexa lorde e lo monastir, e anassen al mon; e con era preuere ach un beniffici en una ciutat, e pres una fembra per amiga, de la qual ach fills e filles. E a cap de temps sdeuench se quel dit sent Bernat passant per la dita ciutat albergua una nit en casa del dit clergue. E lendema per lo mati volent partir lo dit sent Bernat e tenir son cami, volia pendre comiat del dit clergue son hoste, lo qual clergue fon ja anat a la esgleya; e ladonchs sent Bernat dix a la un fill del dit clergue, lo qual fill era mut: Ves a la esgleya, e di a ton pare que vinga aci. E lo fadri molt cuytadament anassen a la sgleya, e dix a son pare: Pare, aquell abat   -291-   ques en casa vos demana, que vol sen anar. E son pare quant lo oy parlar comença a plorar de gran pleer quen ach, e feuli tornar a dir moltes veguades ço que li hauia dit sent Bernat; apres dixli: Fill, te toca labat, o quet feu? Verament, pare, nom toca nem dix als sino ço queus he dit. E tentost lo dit clergue veent aquell miracle, ab gran contriccio penedis de son peccat, e molt fortment plorant agenollas en terra als peus de sent Bernat, e dixli: Pare e senyor, jo son aytal vostre monge; prech vos per amor de Jhesuchrist quem leuets ab vos al vostre monestir. E sent Bernat li dix: Speram aci, que jot leuare ab mi quant tornare. E lo clergue li dix: Senyor, he gran dubte de morir entretant. E sent Bernat li respos: Si en aytal preposit e contriccio tu morras, per monge vertader seras reebut dauant Deu. E dites aquelles paraules sent Bernat tench son cami. E apres quant sent Bernat torna, troba lo dit clergue mort e soterrat; e ladonchs sent Bernat mana obrir la sepultura del dit clergue, e fon demanat al dit sant per aquells qui alli eren per quel feya dessoterrar? E ell los respos que volia veure si era soterrat en abit de monge o de clergue. E aquells li digueren: Verament, senyor, en abit de clergue lo soterraren. Axo, dix sent Bernat, vull jo veure; e con li hagueren leuada la terra que tenia demunt, trobarenlo ab corona e abit de monge. Per lo qual miracle tots feeren gracies á Deu que hauia volgut reebre la voluntat per obra.

  -292-  

DCXC - Miracle e eximpli de sent Miquel fet a un pages qui menaua una vaca e una vedella, segons ques recompte en lo libre del Don de la Paor.

UN pages laurador leuaua a una muntanya, qui hauia nom la muntanya de sent Miquel, una vaca e un vedell; e lo cami per on anaua era ribera de la mar, e de una rocha tallada, e lo cami era una estreta senda. E axi con ell caminaua, crexent la mar per fortuna de vent les ondes eren ten grans que sen cuydauen leuar lo dit pages; lo qual con se veu en aquell turment promes a sent Miquel que sil desliuraua de aquell perill que li daria aquell vedell. E tentost la mar abonança e torna molt suau; e tentost lo dit pages dix: Be es orat sent Miquel quis cuyda que jo li haja a donar lo meu vedell. E tentost sobtosament vengueren ten grans e ten altes les ondes de la mar, que de tot se cuydaua ja esser mort lo dit pages. E lo pages ladonchs promes que si sent Miquel lo liuraua daquell perill, que li daria la vaca e lo vedell. E tentost la mar torna suau e simple; e lo dit pages dix: Encara tinch per pus orat a sent Miquel que no feya dabans, ques cuyda que jo li don la vaca e lo vedell. E tentost sobtosament vengueren grans ondes altes de la mar que offegaren al dit pages, e a la vaca, e al vedell.

  -293-  

DCXCI - Miracle e eximpli de un caualler qui promes e vota de entrar en religio en lorde de Cistell, segons que recompte Cesar.

UN caualler qui hauia nom Luys estant malalt al punt de la mort, ab volentat e licencia de sa muller promes que si de aquella malaltia guaria ques metria en lorde de Cistell. E tentost en aquella hora que ach feta la dita promissio e vot fon del tot garit e sa, es leua del lit axi con si no hagues haut mal algun.

DCXCII - Miracle e eximpli de un hom qui promes de entrar en orde, e no ho volch fer, segons que recompte Pere Damia.

UN hom rich promete a un abat que dins deu ayns entraria en lorde de sent Vicenç. E passats los deu ayns lo dit hom nos cura dentrar en lo dit orde segons que hauia promes e votat; e labat nol volia requerir ne forçar per tal con ell e lo seu monestir reebien del dit hom moltes ajudes. Entre tant esdeuench se quel dit hom rich fon malalt, de la qual malaltia ell mori; pero abans que moris comfessas, e dona moltes almoynes als pobres, e apres mori; e cuydas en si matex que tots sos peccats hauia ben satisfets. E aquella nit que el dit hom mori, al dit abat en visio fon viares que veya en un gran pla un   -294-   Emparador qui menaua host ab molta gent, e que menauen al dit hom rich. E quant lo dit hom veu lo dit abat començas a planyer. E de quet playns? dix labat, con estas? estas en pena o en gloria? E lo dit hom rich li respos: Quem demanats de la gloria? car continuament estich en grans penes e turments. E con, dix labat, not ha ajudat sent Vicenç? E lo dit hom li respos. Molt hagui jo gran sperança en sent Vicenç, mas axi con jo li menti de la promissio que li fiu, axi ell nom volch ajudar en la necessitat en la qual son posat.

DCXCIII - Eximpli de un logrer qui mana que con fos mort que ab ell que soterrassen una bossa plena de diners, segons que recompte Cesar.

EN la ciutat de Mes mori un logrer molt rich; e quant se moria mana a sa muller que con ell fos mort, que soterras ab lo seu cors una boça plena de diners; e ella apres quell fon mort feu ho axi. E dos ladres quiu hagueren sabut, en lo vespre descubriren la sepultura per pendre e furtar la dita boça, e veeren dos grans çapos o calapets; la un traya los diners de la bossa, e laltre los metia demunt lo cor del dit logrer quax qui diu: Nosaltres sadollarem lo seu cor auaricios de diners. E los ladres quant allo veeren tornaren cobrir la dita sepultura, e molt iuaçosament partirense dalli.

  -295-  

DCXCIV - Miracle e eximpli de una fembra logrera de les paraules que dix quant se deuia morir, segons que recompte Cesar.

UNA fembra logrera volentse morir fonli viares que vees un gran plan plen de corps e de gralles. E ella ladonchs deya a grans crits: Molts corps veg venir verç mi, e ja estan demunt casa. E apres dix: Ja estan dins casa. E apres dix: Ja estan demunt mi, em piquen los pits, e jam trahen la anima. E en aquella hora visiblement vengueren molts dimonis qui alçaren lo cors de la dita fembra tro al teginat de la cambre on ella jahia, e apres lexaren la caure per tal manera que tot se trenca, e apaguarense sobtosament totes les lums qui alli eren. E lendema per lo mati soterraren lo cors defora cimenteri axi con si fos una bestia.

DCXCV - Miracle e eximpli de un hom logrer quis penidis e feu marauellosa penitencia publicament, segons que recompte Cesar.

EN la ciutat de Paris un gran logrer penedis, e demana de consell a maestre Maurici bisbe en quina manera se poria saluar. E lo dit bisbe dix li que donas totes les sues riqueses per a fer la esgleya de santa Maria. Del qual consell lo dit logrer ach suspita, e per tal se ana a maestre   -296-   Pere cabiscol, lo qual li dix: Fes cridar publicament que vols tornar a quescun tot ço que haguist de usura o de logre, e tornaho tot. E lo dit logrer ho feu axi; e con ho ach fet, torna al dit cabiscol, e dix li: Con se vol que jo haja tornat tot ço que hagui de logrer, encara men sobren moltes riqueses. E lo dit cabiscol dixli: De aquelles riqueses quet sobren pots fer aquelles almoynes quet volras. E lo dit logrer dona tot ço que li era romas en almoynes per amor de Deu; e apres despullas tot nuu solament en los draps menors de li, e publicament per tots los carrers de Paris ell se feu assotar ab forts e durs açots a un seu esclau, lo qual esclau per manament de son senyor anaua cridant dient: Veus aci aquest al qual los grans senyors honrauen per los diners.

DCXCVI - Miracle e eximpli de un logrer qui per penitencia se gita dins una caxa que era plena de calapets, segons que recompte Cesar.

EN la ciutat de Culunya un logrer penedis e comfessas, e dix al comfessor que volia donar moltes almoynes als pobres. Al qual lo dit comfessor dix: Omplex una caxa de tot ço que vols donar a fer almoyna; lo qual logrer ho feu axi. E lendema los dits comfessor e logrer obriren la dita caxa, e trobarenla plena de çapos. E lo comfessor dix ladonchs al dit logrer: Ara pots veure e conexer quant plau a Deu fer almoyna de bens   -297-   de logre. E lo dit logrer tot spaordit dix al dit comfessor: E donchs, senyor, e que fare? E lo comfessor li respos: Si vols esser saul jau tot nuu esta nit ab aquests calapets. E lo usurer ab gran spauentament, mas ab vera contriccio mes se tot nuu dins la dita caxa qui staua plena de çapos, e lo dit comfessor tenca la caxa ab la clau: e per lo mati torna, e obrila, dins la qual no troba los dits logrer e çapos, ne altra cosa sino los ossos del dit logrer, los quals ossos foren soterrats en lo porxe de Sent Gedeon de la dita ciutat. E los dits ossos son de ten gran virtut, que negun çapo no pot entrar en la dita esgleya de Sent Gedeon, ne en lo cementiri.

DCXCVII - Eximpli de .j. logrer que tench stojat apartadament tot ço que guanyaua a logre, segons recompte Jacme de Vitriach.

UN logrer molt rich con se volgues que tengues molt tresor justat, pero nol volch despendre ne mesclarlo ab lo seu, ans lo tenia apartat per a tornarlo quant se degues morir.

DCXCVIII - Eximpli de .j. logrer de les paraules males e mundanes quell deya con se dech morir, segons que recompte Jacme de Vitriach.

UN hom logrer stant en la hora de la mort comença hauer gran tristor en si matex, e   -298-   ab dolor pregaua a la sua anima que no volgues exir del cors, e que li donaria molt aur e molt argent, e tots los delits del mon; en altra manera que no daria per ella una malla. E quant conech que la anima li volia exir del cors, dix ab gran fellonia: O la mia anima, con bon alberch e bona posada te hauie apparellat! mas pusque ten folla est que no vols romanir ab mi, jot acoman a tots los diables dinfern. E dites aquelles paraules tentost mori, e la sua anima ana als inferns.

DCXCIX - Eximpli de un preycador que faent .j. sermo enuergonyi e confone los logres qui eren dins la esgleya on ell feya lo dit sermo, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

UN preycador volent mostrar quant era vergonyos lo offici del logrer, en la fi del seu sermo volent donar la absolucio mana ques leuassen de peus tots a la dita absolucio, segons que quescun hauia los officis, e dix: Leuen se primer los ferrers. E aquells leuarense, e absoluels, e apres assiguerense. Apres dix: Leuense los çabaters; e axi ho dix de tots los altres officis, uns apres daltres. E absolts tots, dix a la derreria: Leuense los logrers. E jasfos que ni hagues mes que de negu dels altres officis, no sen leua negun, mas de vergonya que hauien amagauen lurs cares darrera los altres. E los dels altres officis reyen se dells scarnintlos; per la qual cosa los dits logrers   -299-   molt comfusos e enuergonyits isqueren de la esgleya.

DCC - Miracle e eximpli de un logrer qui apres que fon mort no podien alçar lo cors de terra tro que abans logrers lalçaren, segons que recompte Jacme de Vitriach.

STANT mort un logrer sos vehins volienlo leuar a soterrar, mas per molts que si ajustassen nol podien moure de terra; de la qual cosa se marauellaren tots los qui alli eren. E un hom amich e saui dix los: Amichs, vosaltres sabets ques custuma en aquesta ciutat que con algun mor, los de son offici lo leuen a soterrar; e axi fets venir alscuns logrers qui aquest cors logrers vagen soterrar. E tentost vengueren quatre logrers qui molt leugerament sen portaren lo dit cors a soterrar, car los diables no sofferiren quel cors de lur seruidor fos portat a soterrar sino per altres sos semblants seruidors.

DCCI - Eximpli de un logrer qui no volch fer restitucio de ço que hauia haut de logre, abans volch morir sens fer aquella, segons ques recompte en lo libre del Don de Paor.

UN preuere amonestaua a un logrer de la salut de la sua anima, lo qual logrer staua malalt al punt de la mort, e deya li que hauia   -300-   mester tres coses: la primera, ques comfessas vertaderament; la segona, ques penedis de tots los peccats que fets hauia; la terça, que fees satisfaccio. E lo dit logrer dix que be li playen les dues coses primeres, mas que la terça no la faria; que si la feya, que a ell ne a sos fills no romandria neguna cosa. Donchs, dix lo dit clergue, sens fer aquesta no podets esser saluat. E lo logrer li dix: E dien ho axi con vos los sauis antichs, e la santa Scriptura? Och verament, dix lo clergue. Axo, dix lo dit logrer, vull jo prouar primerament, car verament no vull fer neguna satisfaccio. E axis mori, dubtant mes la pobrea present daquest malestruch de mon que la benauenturança del altre.

DCCII - Miracle de una dona maridada qui se enemora de sent Radamunt arquebisbe de Conturberi, segons ques recompte en les gestes de sent Radimunt archabisbe de Conturberi.

UNA dona era enemorada del dit sant arquebisbe, e ella feuli un present per que ell senclinas a peccar ab ella. E lo dit sant entenent molt les arteries della, demanali aquell present sil feyia de volentat e manament de son marit? E ella respos: No es obs queu sapia mon marit, car amigablement vos fas jo aquesta honor. E lo dit sant li respos: Sapies que sens consentiment e voler de ton marit jo aquest present no reebre.   -301-   E ladonchs ella ab gran vergonya tornassen son present, e lo dit sant arquebisbe fon liurat de no peccar ab ella.

DCCIII - Eximpli de la resposta quels de Grecia feeren al gran saui Gorgias quant ell los amonesta que feessen pau entre ells, segons que recompte sent Geronim.

UN gran doctor qui hauia nom Gorgias era molt cast; e quant sa muller tenia alcuna bella fadrina en sa casa, hauent dell celosia, barallaues ab ell e ab la fadrina quescun die. E apres de ço les gents de Grecia hauent entre ells gran discordia, lo dit Gorgias trames los un libre compost de la concordia e de la pau. E ells con hagueren vist lo dit libre, trameteren li a dir: Tu qui no pots hauer entre tu e ta muller e la sua fadrina pau, que ten solament sots tres, vols portar concordia a tants con nosaltres som? donchs fes tu primer ço quens enuies a dir, per tal que nos façam axi con tu faras.

DCCIV - Eximpli con Lemparador Teodosi ana vesitar a un monge qui staua hermita, e les paraules que foren entre ells, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

UN monge de bona vida en lo temps del Emparador Teudosi habitaua en una cella   -302-   petita fora de la ciutat, e de nit lo dit Emparador tot sol sens altra companya vench lo vesitar; e lo dit monge nol conech que fos Lemparador, e abduy menjaren pa, e aygua, e sal. E con hagueren menjat, dix Lemparador al dit monge: Jo son Lemparador Teudosi; beneyts sots vosaltres qui viuits vida segura, e sots liurats de la vanitat daquest mon; car jo encara qui tench emperi, minse son e vell, e no pusch menjar sens treball e afayn. E dites aquelles paraules tentost se parti del dit monge hermita. E apres lo dit hermita pensa en simatex, e dix: Axi con Lemparador mes ara vengut a vesitar, altres cauallers e gents me vendran a vesitar, e fer man honor con a seruidor de Deu, e tem quel maligne spirit no mengan metentme en vana gloria, e feent me perdre la virtut de la humilitat. E tentost partis de aquella cella, e anassen en Egipte star ab los sants pares en lerm.

DCCV - Eximpli virtuos de ço que feu un abat per esser meyns preat de un caualler quel venie a vesitar, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

UN gouernador de una terra vench a vesitar lo dit abat; e lo dit abat quant ho sabe, per scusar de vana gloria vestis un sach, e pres pa e formatge assigues a la porta de la sua cella a menjar. E quant lo dit gouernador lo vee star e   -303-   menjar en aytal manera, meyns preha lo, e dix: Aquest es lome sant del qual men digueren tantes virtuts, e ara veg lo star con a orat menjant pan e formatge? E per meyns preu no si volch acostar ne parlar, ans se isque tentost del monestir, e sen torna.

DCCVI - Eximpli con per paraules e dienda de les gents no deu hom lexar de fer sos affers honestament, segons que recompte Narrator.

UN hom veyl anaua caualcant un aze, e menaua ab si un seu fill petit infant; e encontraren alscuns qui li digueren. No has vergonya, hom vell, que tu vages caualcant quets dur, e menes aquexa criatura ten pocha que va a peu ques tendre? E tentost lo dit veyll descaualca del dit aze, e caualca lo dit infanto son fill, e ell ana a peu. Apres encontra altres homens qui digueren: Orat es aquest vell qui va a peu, e fa anar caualcant son fill qui poria molt be anar a peu. E tentost lo dit vell caualca en laze ab son fill ensemps. E apres encontraren altres homens que digueren: Orat e foll es aquest veyll qui vol auciure laze, perque ell e son fill hi caualquen. E tentost lo dit vell e son fill descaualcaren del aze. E axi con caminauen, e laze los anaua buyt dauant, encontraren altres homens qui digueren: Aquest hom vell e aquest infant folls son, que lexen anar laze buyt denant ells. E tentost los   -304-   dits pare e fill gitaren laze en terra, e lo vell volial se carregar. E homens qui passauen per lo cami digueren: Con son folls aquests que volen carregar laze; millor seria que laze leuas a ells. E ladonchs lome veyll dix a son fill: Guarda, fill, tots han parlat e dit de nosaltres, e no hauem pogut a tots satisfer; per quet man que faces ço que deus, e no cures del dir de les gents.

DCCVII - Eximpli con per manera de truffa .vj. homens feren entendre a un hom qui portaua un molto, quel molto era ca, segons que recompte Jacme de Vitriach.

UN hom simple portaua un molto al mercat per vendre, e un hom qui era gran truffador dix a sos companyons: Fets ço que jous dire, e haurem lo molto que porta aquest hom; e mes los apartats la un del altre per lo cami on deuia passar lo dit hom del molto, e dixlos que quescun digues al hom del molto si volia vendre aquell ca? E con lo primer li demana si volia vendre aquell ca, lome no li respos. Apres lo segon hom li demana si volia vendre aquell can? E lom li respos: Molto es ço que jo port, que no ca, e prech vos nom vullats scarnir. E quant vench al tercer hom, demanali semblantment; e axi loy demanaren lo quart, e lo quint, e lo .vj. Quant lo dit simple hom vee que tots sis un apres   -305-   daltre li hauien dit que era can: Verament, dix ell, jo molto cuydaua portar, mas pus es .j. ca, gitar le de mi. E tentost gita lo molto de si, e tench son cami; e los sis companyons prengueren lo molto, e menjaren lo.

DCCVIII - Eximpli de gran almoyna que feya sent Johan Almoyner patriarcha de Alexandria, segons ques recompte en la vida de sent Johan Almoyner patriarcha que fon de Alexandria.

UN caualler rich vee lo dit sent Johan patriarca vestit de una pobre e vil vestedura, e tentost quel ach vist comprali una capa per .xxxvj. florins, e presentalali. E lo dit sent Johan reebela; e apres tota aquella nit stech raonant ab simatex dient: Con tench sobre mi aquesta vestedura que val trenta sis florins, e los pobres de Jhesuchrist moren de fret per les places? Perque altra nit no la vistre, que millor es quen sien vestits quaranta pobres que no jo peccador desauenturat. E en laltre dia feu la vendre, e ço que nague donaho als pobres. E lo dit caualler comprala altra veguada, e per gran deuocio que hauia en lo dit sent Johan donalali altra veguada; e sent Johan venela altra veguada, e lo preu quen ach donal als pobres de Jhesuchrist. E lo caualler la compra altra veguada, e donala al dit sent Johan. E quescuna veguada quel dit caualler   -306-   dona la capa al dit sant patriarca, ell la feyia vendre, e donar lo preu als pobres de Jhesuchrist. E dura tant aquell vendre e comprar de aquella capa, quel dit sant dix al dit caualler: Ara veurem qual cansara abans, o tu o jo. E lo dit caualler era molt rich, e per tal lo dit sant patriarcha venema dell per donar ho als pobres de Jhesuchrist.

DCCIX - Eximpli de gran abstinencia quel abat Arseni feya de no dormir, segons ques recompte en les gestes de sent Arseni.

LABAT Arseni quescun dissabte als vespres meties en oracio ab los genols en terra, tro que en laltre die seguent li dona lo sol en los hulls; e totes les altres nits vetlaua tro ques feya lalba, e ladonchs deya a la son: Vine, seruidor maluat; e asseyas, e dormia un poch, e tentost se leuaua.

  -307-  

DCCX - Miracle e eximpli con sent Macari feu parlar una calauera de un hom mort, la qual era stada dels sacerdots del gentil, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

SENT Macari troba una calauera dom, e demanali de qui era stada. E la calauera li parla e li respos que de un sacerdot dels gentils. E lo dit sant li demana e li dix: On sta la tua anima? E la calauera li respos: En linfern sta. E lo dit sant li demana quant staua fons linfern? E la calauera li dix que tant con hauia del cel tro a la terra. E lo dit sant li demana si altres stauen en linfern   -308-   dejus los gentils. E la calauera dix que och, los juheus. E sent Macari li demana dejus los juheus si stauen altres. Dix que och, los maluats christians, per los quals fon scampada la preciosa sanch de Jhesuchrist, e la meyns preauen.

  -309-  

DCCXI - Miracle con una ymatge de Jhesuchrist qui staua en un ort guari una fembra de flux de sanch; e con Lemparador Julia aposteta feu leuar del dit ort la dita ymatge, e ni feu una a la sua semblança, segons recompta Eusebi.

UNA fembra hauia flux de sanch, e feu una ymatge a semblança de Jhesuchrist ab la sua vestedura segons que ella lo hauia vist. E tentost que ella fon denant la dita ymatge, ella fon del tot guarida de la dita malaltia. E apres ella mes la dita ymatge en un seu verger, e alli ab gran deuocio ella la adoraua quescun die. Apres les erbes que exien dejus la dita ymatge, que dabans no hauien neguna virtut, depuys que crexien tro a les faldes   -310-   de la dita ymatge eren de ten gran virtut, que guarien ab les dites erbes totes malalties. E diu sent Geronim quel Emparador Julia aposteta leua daly aquella ymatge, e mes ni una altra a semblança dell matex. E tentost vench un lamp del cel qui la dita ymatge crema e destroui.

DCCXII - Eximpli de un monge ypocrita, segons que recompte sent Gregori.

UN monge semblaua segons ses custumes que fos hom de bona vida, mas segons que depuys a la fin aparech era molt gran ypocrita. E quant se dech morir feu acostar denant si tots los frares; e ells perquel tenien per hom molt sant vengueren iuaçosament al seu manament, cuydantse que abans ques moris los diges algunes coses de deuocio, e santes, e plesentes a les animes. E quant li foren deuant tots justats, ell los dix: Sapiats que jo no fuy tal con vosaltres vos pensats: quant me veyeu dejunar sapiats que amagadament menjaua; per la qual quosa esta assi un drach quim vol dregar, e sorber; en la sua coa tinch meses les mies cuxes, y les quames ligades, y los peus; e tinch lo seu cap dins la mia boqua, quem sorbex la anima, e ja lem trau del quos. E aquelles coses dites, tantos mori.